La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, ha posat en valor la coordinació entre Protecció Civil, Mossos d'Esquadra, Agents Rurals, el Servei Català de Trànsit, el 112 i els ajuntaments: “treballem sota una única estratègia compartida per garantir una resposta eficaç i coordinada". En aquest sentit, la consellera ha explicat que “activarem un Procicat específic per a l'eclipsi que ens permetrà coordinar totes les administracions implicades, anticipar-nos als riscos i donar una resposta àgil davant qualsevol incidència."

La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat ha explicat que “l'eclipsi del 12 d'agost, a més d’ un fenomen astronòmic històric pel nostre país, és també una oportunitat. No es tracta només d'observar un eclipsi excepcional, sinó d'aprofitar un esdeveniment irrepetible per impulsar la recerca, acostar la ciència a la ciutadania i reforçar el posicionament internacional de Catalunya com a país de coneixement”.

En total, s’han establert 23 punts oficials d’observació segura, ubicats a 18 municipis, que compleixen els criteris de seguretat i capacitat adients: espais amplis, d’accés i mobilitat segurs, amb bones condicions de visibilitat i que vetllen per la protecció del medi natural i la viabilitat logística i de serveis mínims per a grans afluències de públic.

Tot i la seva espectacularitat, un eclipsi solar total és un fenomen que cal contemplar amb la màxima precaució. Només durant la fase de totalitat, que tindrà una durada d’entre 28 segons i 1 minut i 32 segons, es podrà observar l’eclipsi a ull nu des del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el terç sud de Lleida.

Durant la resta de l’eclipsi, és a dir, sempre que una part del Sol, per petita que sigui, continuï visible, tant abans com després de la fase de totalitat, caldrà utilitzar mètodes segurs de visualització i s’haurà d’evitar l’observació directa de l’eclipsi. A les zones de Barcelona, Girona i el terç nord de Lleida, on l’eclipsi serà parcial, aquesta protecció serà necessària durant tot el fenomen.

Dispositiu especial per facilitar desplaçaments

El Servei Català de Trànsit (SCT), conjuntament amb els Mossos d’Esquadra, ha preparat i planificat un dispositiu especial per facilitar els desplaçaments i garantir la seguretat viària a les principals zones d'observació de l'eclipsi: les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i Ponent.

L'autopista AP-7 serà l'eix principal de mobilitat durant la jornada. Per preservar-ne la capacitat i evitar congestions importants, el Servei Català de Trànsit recomana distribuir els desplaçaments per altres vies en funció del destí des d'on es vulgui observar l'eclipsi. En aquest sentit, aconsella utilitzar la C-25 i l'A-2 per als trajectes cap a les comarques de Ponent; l'AP-2 per accedir a zones d'observació com Lleida, les Borges Blanques, Valls o Prades; i l'A-7 i la N-340 per als desplaçaments entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

A més, Trànsit preveu un increment significatiu de la circulació en diverses carreteres secundàries properes als principals punts d'observació. Les vies que podrien registrar més intensitat de trànsit són la N-340 i l'A-7, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre; l'A-27, a l'Alt Camp; la N-240, entre la Conca de Barberà i Ponent; i la T-11 i la N-420, al Baix Camp, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

La circulació de camions quedarà restringida en sentit sud a l’AP‑7 entre Martorell i Ulldecona, així com a l’N‑340 des de Vilafranca del Penedès fins a Ulldecona. En sentit nord, entre Ulldecona i el Vendrell, els vehicles pesants hauran de circular únicament pel carril dret, a una velocitat màxima de 80 km/h i sense possibilitat d’avançament. Aquestes mesures s’aplicaran entre les 14 h i les 24 h.

700 mossos garantiran la seguretat i una millor mobilitat

Els Mossos d'Esquadra desplegaran un dispositiu especial amb 700 efectius a les regions policials del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i Ponent per garantir la seguretat de les persones, preservar l'ordre públic i gestionar la mobilitat durant tot el cicle de l'esdeveniment. El dispositiu combinarà la presència policial als punts oficials d'observació i als espais amb més afluència de persones amb patrullatge dinàmic i el suport d'unitats especialitzades.

El desplegament comptarà amb efectius de Seguretat Ciutadana, ARRO, Trànsit i Medi Ambient, així com recursos dels serveis centrals, entre els quals la Unitat de Drons, la Unitat Aèria, la Unitat Marítima i la Unitat Subaquàtica. La coordinació del dispositiu es farà des del Centre de Coordinació Operativa (CECOR), que s'activarà el dia 11 d'agost a l'edifici del 112 de Reus i que integrarà un vessant directiu i un d'operatiu per fer el seguiment de la jornada i facilitar la presa de decisions en temps real.

La mobilitat serà un dels principals reptes operatius del dispositiu, especialment a les vies AP-7, A-7, A-2, AP-2, N-340, N-420, C-14 i C-25, i també en diverses carreteres secundàries d'accés als punts d'observació.

Després d'uns anys marcats per les pedregades, les gelades i la sequera, la campanya de producció de fruita de llavor d'enguany es caracteritza fins a dia d'avui per la manca d'afectacions climàtiques destacables. En tot cas, les altes temperatures han fet avançar una setmana les collites i afecten als calibres del fruits. Així mateix, en el cas concret de la poma, la calor també ha deixat afectacions en l'aspecte visual de la fruita, que no ha acabat de guanyar tot el color desitjat per la manca de contrast tèrmic entre les hores diürnes i nocturnes.

Poma

Catalunya recupera part del potencial productiu en poma després de diversos anys d'inclemències climàtiques. La previsió per a l'any 2026 és de 289.570 tones, un 9% més que l'any passat i un 12% més que la mitjana dels últims 5 anys. En les dues demarcacions de més producció, Lleida i Girona, destaca l'aposta dels productors per la innovació varietal amb pomes com Tutti o Stellar. En general, també destaca la producció de Fuji amb un augment del 22% respecte a la campanya passada i d'un 16% respecte els últims 5 anys, així com la Golden amb un increment del 12% en ambdós casos.

Concretament, a Girona destaca l'increment del 30% de producció amb un total de 106.110 tones per l'alternança i les afectacions meteorològiques de l'any passat. En aquesta zona de Catalunya, la innovació varietal a la demarcació representa el 26% dels nous cultius de 0 a 2 anys. Respecte a les dades del 2025, a Girona també destaca l'augment del 56% de producció de la varietat Fuji –un 12% en comparació als darrers 5 anys–, el 50% de Golden –un 16% en comparació als darrers 5 anys– i el 35% de Gala –un 14% en comparació als darrers 5 anys–.

En relació amb les comarques de Lleida, s'estima una producció similar a la de l'any 2025 amb 182.300 tones. En aquest cas destaca la producció de noves varietats amb un increment de l'11% respecte a la campanya passada i un 58% respecte a la mitjana dels darrers 5 anys. La producció de Fuji augmenta un 7% respecte a l'any passat i un 10% respecte als darrers 5 anys, la Pink Lady un 5% i un 19%, respectivament, i la Golden un 2% i un 19%. Per contra, cau la producció de poma Granny un 21% respecte a l'any passat en ser una varietat més sensible a les altes temperatures. Les noves plantacions de 0 a 2 anys mantenen l'aposta per les Golden i Granny.

Pera

La previsió de collita de pera a Catalunya per a l'any 2026 és de 101.500 tones al conjunt del territori, un 5% menys que l'any passat i un 4% menys que la mitjana dels últims 5 anys. La "lleugera" disminució de la producció de pera és per l'afectació de les altes temperatures, segons el director general d'Afrucat, Manel Simón, qui ha afirmat que "en tots aquests darrers anys en pera no estem assolint el nostre potencial productiu per culpa de la meteorologia". Precisament, la calor afecta l'evolució del creixement del fruit i l'atabacament de les fulles en certes varietats per l'estrès hídric.

En general, cau un 13% la producció de pera llimonera respecte al 2025 i un 7% respecte a la mitjana dels darrers 5 anys; un 8% la blanquilla en comparació a la campanya passada i un 1% en relació amb la mitjana dels últims 5 anys. Pel que fa a la producció de pera conference, enguany augmenta un 2% en comparació a l'any passat, però cau un 9% en relació amb la mitjana dels últims 5 anys.

A la demarcació de Lleida, la producció de pera llimonera cau un 13% respecte al 2025 i un 7% respecte a la mitjana dels últims 5 anys; la de blanquilla disminueix un 8% respecte a l'any passat i un 1% respecte a la mitjana dels darrers 5 anys, mentre que la xifra de la pera conference augmenta un 2% en comparació a la campanya passada, però es redueix un 8% si ho comparem amb la mitjana dels últims 5 anys.

Inici de la collita de poma Gala

Les comarques de Lleida han donat el tret de sortida a la collita de pomes de la varietat Gala aquesta setmana, una setmana abans del previst. La reducció de la mida de la fruita i la falta de coloració implica que enguany "no generem fruita de qualitat extra, així que en serà difícil la seva comercialització", segons Manel Cònsola, pagès de Bell-lloc d'Urgell. Malgrat aquesta afectació visual, el productor assegura que el sabor de la fruita és l'òptim. Cònsola ha explicat que la falta de coloració varia depenent de la varietat i ha assegurat que "es nota més en les varietats més antigues com la Galaxy o Royal Gala. Altres de noves com la Gala Star agafen més color".

En relació amb les plagues, Cònsola ha apuntat que "de moment estan controlades" però reivindica la necessitat d'adquirir més fitosanitaris. "Ens treuen armes, però no ens les substitueixen. Lo bo seria que quan ens retiressin un producte, en poguéssim disposar d'un altre", ha dit.

Una cinquantena de tractors tallen des de les cinc de la tarda la rotonda de la C-14 a Tàrrega en direcció a Agramunt per pressionar el Departament d'Agricultura perquè implementi mesures urgents i efectives per combatre la sobrepoblació de conills que afecta els camps de les comarques de Ponent i perquè replantegi la gestió de les Zones d'Especial Protecció per a Aus (ZEPA). Consideren que tot i les reunions i les promeses del Govern, els danys provocats per la fauna cinegètica no han parat de créixer i alerten que es troben en una situació "crítica". El tall d'aquest divendres s'allargarà fins a les 9 del vespre i diumenge es repetirà en aquest mateix punt, mentre que la setmana vinent la protesta es traslladarà a la C-12 a Maials.

Els convocants de la protesta són Unió de Pagesos, Asaja, el Gremi de la Pagesia Catalana, la plataforma Pagesos o Conills i la Federació de Cooperatives Agràries (FCAC). Diumenge preveuen repetir el tall en aquest mateix i la setmana vinent traslladaran la protesta, també divendres i diumenge, a la C-12 a Maials.

Per desconvocar els talls reclamen a la conselleria "un pla de xoc vertader" per abatre més fauna cinegètica que compti amb una major implicació per part dels mitjans propis de la Generalitat, com són Forestal Catalana o els Agents Rurals. De fet, la majoria dels 226.472 conills capturats des del juny de l'any passat a les comarques de Ponent els van caçar caçadors i pagesos, mentre que els mitjans de l'administració en van capturar el 15%. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha obert la porta aquest divendres a augmentar, "si cal", les mesures que s'estan fent per intentar reduir la sobrepoblació de conills.

També demanen compensacions econòmiques pels danys que provoquen els conills, senglars i cabirols. En aquest sentit el president d'Asaja Catalunya, Pere Roqué, ha remarcat que cal "indemnitzar totes les pèrdues productives" que està patint el sector. En el mateix sentit, Mar Ariza, del Gremi de la Pagesia Catalana ha demanat més ajudes i actuacions contundents. "L'únic que demanem és comprensió i que realment actuïn. Han d'actuar. S'han fet passos, però no els suficients, el problema el seguim tenint", ha expressat.

Per la seva part, Núria Bacardí, de la Plataforma Pagesos o Conills, ha afirmat que la situació "és crítica". "No podem més. Estem ofegats, no podem continuar així", ha expressat aquesta agricultora de Ciutadilla, que ha criticat que la situació hagi arribat a aquest límit malgrat el gran nombre de reunions que han mantingut amb la conselleria. "No es pot tolerar i menys després de reunions i reunions i que no facin res, se n'enriuen de nosaltres. Necessitem que ens ajudin, que ens escoltin i que fiquin efectius que s'impliquin", ha valorat.

D'altra banda, els convocants també han aprofitat la convocatòria per mostrar el seu rebuig a la gestió de les Zones d'Especial Protecció per a Aus (ZEPA). Critiquen sobretot la "interpretació" que fa el Govern de la normativa actual i la burocratització dels processos fins que el pagès "s'avorreix" i ho deixa. "Totes les activitats fan el possible per parar-ho, si vols un marge no et deixen, si el vols treure tampoc, si vols plantar arbres et posen problemes, si els vols arrencar, també. És a dir, la tàctica seva és parar tota l'activitat", ha denunciat el responsable de Ramaderia d'UP, Josep Maria Pijuan.


 

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació manté el desplegament del pla per reduir la sobrepoblació de conills a les comarques de Ponent davant dels greus danys que provoquen en els cultius. L'estratègia s'aplica des del juny del 2025 i ha permès fins ara la captura de 226.472 exemplars. Tot i això, part de la pagesia critica que els danys provocats pels conills persisteixen i, davant d'això, han convocat talls de carretera els caps de setmana a partir d'aquest divendres. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha manifestat que s'ha posat en contacte amb les entitats convocants de les protestes per trobar-se per abordar la problemàtica i ha obert la porta a "augmentar-ne, si cal", les mesures actuals.

El conseller Òscar Ordeig ha defensat el compromís del Govern per fer front a la sobrepoblació de conills que afecta, sobretot, les comarques de Ponent, i ha explicat que preveu reunir-se amb els convocants de les protestes previstes a Tàrrega i Maials. "Els he reiterat el compromís del Govern en seguir implementant mesures de gestió cinegètica i augmentar-les, si cal. Hem impulsat les mesures que el sector ens ha demanat, amb l'objectiu de reduir la sobreabundància que causa estralls a l'agricultura", ha expressat.

Més de 226.000 conills capturats

Des de l'inici del Pla de control poblacional del conill a les comarques de Ponent, el juny del 2025, s'han capturat 226.472 exemplars. El percentatge per col·lectiu és amb mitjans propis (15,38%), titulars explotacions agràries(12,16%), titulars Àrees Privades de Caça (9,17%) i ordre de vedes (63,30%).

Durant el període analitzat, el Pla ha canalitzat 1.719 actuacions per part de titulars agraris, 636 actuacions de les àrees privades de caça i 232 intervencions directes amb mitjans propis del Departament. L’aguait nocturn amb visió tèrmica s’ha consolidat com el principal instrument d’intervenció, especialment per la seva eficàcia i capacitat d’adaptació a diferents contextos, resolent els conflictes localment en les parcel·les necessàries. Les actuacions amb aquest sistema són més eficaces.

El pla, aprovat el juny de 2025 en el marc de les mesures derivades de l'emergència cinegètica, s'aplica en un àmbit que inclou 147 municipis de sis comarques de la plana de Lleida, amb una extensió de més de 5.200 km² i la implicació d'àrees cinegètiques.

Ajuts per reforçar la protecció dels conreus

En paral·lel a les actuacions de control poblacional, el Departament va desplegar l'any 2025 un paquet de línies d'ajut específiques per reduir l'impacte econòmic dels danys sobre el sector agrari. Les sol·licituds adreçades a finançar la instal·lació de sistemes de protecció presentats han arribat a 146 beneficiaris que han rebut un total d'1,02 MEUR.

Aquestes actuacions s'emmarquen en una estratègia més àmplia que combina mesures preventives i de control poblacional en els llocs i moments amb més risc de conflicte. Així els ajuts a l'adquisició de munició s'han resolt amb 71 beneficiaris i 61.831,16 euros i pel que fa a l'adquisició de visors tèrmics poder fer un control cinegètic més precís, s’han resolt 158 expedients amb un import total de 221.005, 57 euros. La línia destinada a la contractació d'empreses privades ha concentrat un menor volum de peticions. Només s'hi va acollir una empresa de control i se li han adjudicat 4.000 euros, malgrat el mig milió d'euros que s'hi pretenia destinar.



 

L’any 2015 Josep Vallverdú va donar a la Universitat de Lleida (UdL) un extens fons documental dividit en seccions que recullen la seva extensa trajectòria com a escriptor i traductor. Un llegat que està custodiat pels responsables de la Biblioteca Jaume Porta del Campus de Cappont i que conté tresors tan valuosos com el mecanoscrit original de l’obra ‘Rovelló’, cartes que s’escrivia amb figures com Manuel de Pedrolo, Maria Rúbies o Guillem Viladot, i documentació personal com un carnet de la Biblioteca Central de Barcelona de l’any 1946. Monts Larios, directora de biblioteques de la UdL, ha explicat a  l'Agència Catalana de Notícies que amb el traspàs de Vallverdú esperen poder ampliar el fons amb tot el que ha generat els darrers 11 anys.

La Universitat de Lleida acull i custodia des de l’any 2015 el fons personal i literari de Josep Vallverdú. Una de les persones que més coneix el seu contingut, Montse Larios, explica que és un recull “de gran valor” que els va arribar a la institució arran del trasllat de l’autor des de l’Espluga de Francolí fins a Balaguer. Larios remarca que el compromís de la universitat va més enllà de la “simple conservació física” dels materials, amb una clara prioritat de difondre aquest llegat tant a la comunitat universitària com al conjunt de la ciutadania.

El fons Vallverdú es divideix en diverses seccions que recullen la seva trajectòria professional i personal. Hi ha una part de documentació personal que inclou carnets, com el de la Biblioteca Central de Barcelona, que actualment és la Biblioteca Nacional de Catalunya, datat l’any 1942, llibres de certificats acadèmics on es poden veure les notes que treia Vallverdú a l’institut, amb nombrosos notables i excel·lents. També hi ha un inventari detallat de correspondència emesa i rebuda amb altres autors com Manuel de Pedrolo, amb qui comenta aspectes de la feina d’escriptor i les obres que treballen, Maria Rúbies, Guillem Viladot o el president Jordi Pujol.

Una altra secció del fons és la que conté l’obra literària i inèdita de Vallverdú, amb manuscrits i mecanoscrits de l’autor, classificats en les tres grans vessants que va abordar al llarg de la seva vida: la literatura infantil i juvenil, la literatura per a adults, i la seva extensa tasca com a traductor.

Un altre apartat és el dels objectes personals, amb medalles i reconeixements rebuts al llarg de la seva trajectòria. Se’n troben de tan rellevants com al Creu de Sant Jordi que li va atorgar el Govern l’any 1983, entre d’altres. I, finalment, hi ha la biblioteca personal amb un conjunt d’aproximadament 5.000 volums que inclou una àmplia col·lecció de literatura – especialment catalana, però també castellana i d’altres llengües -, i també revistes i publicacions de temàtica històrica i local. Aquest espai també integra exemplars procedents de les biblioteques d’Isabel Arqué, la seva primera esposa, i del pare de Vallverdú.

‘Rovelló’ original i traduït al rus

El llegat es complementa amb el fons de Josep Maria Aloy, biògraf de Vallverdú, el qual va ser incorporat a través d’un conveni de donació firmat entre els anys 2022 i 2023. En aquest moment, entra la “cirereta del pastís” al fons, explica Larios. Es tracta del mecanoscrit original de ‘Rovelló’, que Vallverdú va regalar a Aloy. S’hi pot veure la portada amb el nom escrit a mà i un dibuix del popular gos, i també es pot comprovar com Vallverdú aprofitava les cares blanques de papers ja impresos per escriure l’obra.

Aloy també va aportar al fons diverses traduccions internacionals de la novel·la, incloent-hi edicions en castellà, basc, italià i rus.

Digitalització i accés públic

La universitat ha fet un esforç considerable per digitalitzar gran part del material per tal de garantir-ne la “perennitat i la consulta universal”. Des del repositori de fons especials i el catàleg digital (Cercatot) de la UdL, qualsevol persona des de qualsevol punt del món pot accedir a milers de referències que inclouen, més de 2.300 articles periodístics publicats a mitjans com ‘Àncora’, ‘La Mañana’, ‘Segre’ o el ‘Diari de Tarragona’; prop de 500 conferències i parlaments pronunciats per Vallverdú arreu del territori; quaderns escolars, obres juvenils i treballs acadèmics i professionals.

Amb tot, Larios espera que el fons continuï creixent després de la mort de Josep Vallverdú aquesta setmana als 103 anys. I és que després de la donació que va fer al 2015, l’escriptor ha estat 11 anys més en actiu generant contingut i treballs, pràcticament fins al darrer dia. De fet, hi ha dues obres inèdites ja acabades, que es publicaran properament.

 

L’Ajuntament de Tàrrega i la cooperativa d’iniciativa social Quàlia fan una valoració molt positiva del desenvolupament dels casals municipals d’estiu, una edició que enguany aplega fins a un total de 514 infants i joves participants, xifra rècord. Les diferents propostes pedagògiques, lúdiques i esportives es consoliden com un pilar fonamental per a la promoció de valors com la convivència, la inclusió i la cohesió social a més de facilitar la conciliació familiar durant el període de vacances escolars.

Enguany, l’Esplai Esprai de Tàrrega ha centrat el seu eix temàtic en ‘El Gran Llibre Màgic dels Contes’, una iniciativa pensada per fomentar l’hàbit de la lectura entre els més petits a través de reptes i aventures literàries. El programa, impartit en dos centres educatius de la ciutat, ha comptat amb 92  inscrits a l’escola Àngel Guimerà (que finalitza el casal al juliol) i 189 a l’escola Maria Mercè Marçal (que continuarà fins a principis de setembre).

Pel que fa als infants més grans i adolescents, l'oferta s'ha diversificat fins al 31 de juliol amb l'Estiu XL que s’imparteix al Centre la Solana amb 51 nens i nenes de 9 a 12 anys i l'Estiu Esport al Pavelló Municipal, que aplega 132 participants de fins a 14 anys. Aquests casals també compten amb adaptacions inclusives per als infants amb necessitats educatives especials. Paral·lelament, una cinquantena d’adolescents han gaudit de diverses activitats a l’entorn natural gràcies a l'Estiu Jove.

Avui dijous s’ha fet la tradicional foto de família a la plaça Major amb alguns dels infants i joves participants, acompanyats de l’equip de monitoratge de Quàlia; la tècnica d’Esports, Milena Boldú; el regidor d’Educació, Emili Gilabert; i l’alcaldessa Rosa Maria Perelló. Tàrrega continua oferint així espais d'aprenentatge compartit on el lleure s'entén com una eina de creixement personal i transformació social.

CaixaBank i l’empresa targarina Productos Flower s’ha incorporat com a mecenes al Club dels Mecenes de FiraTàrrega, que va celebrar el seu sopar anual el passat dijous 16 de juliol en l’acte de trobada amb empreses i entitats del territori que fan costat al mercat internacional de les artse scèniques. Enguany són vint els mecenes, que renoven el seu compromís amb la Fira, dos més que l'any passat.

Durant la vetllada, celebrada al restaurant Níam de Tàrrega, la directora artística de FiraTàrrega, Anna Giribet, va presentar algunes de les principals novetats de l'edició d'enguany. Al sopar també hi van assistir l'alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tàrrega, Miquel Nadal i la directora executiva de FiraTàrrega, Abigail Ballester.

FiraTàrrega agraeix el suport de totes les empreses i entitats que formen part del Club dels Mecenes 2026: Borges, bonÀrea, CaixaBank, Foment Tàrrega, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Tàrrega, Carviresa, Casa Delfín, Cotècnica, Dalmau Motor, Productos Flower, Ros Roca, Banc Sabadell, Successors de Falip Navarro, Veolia, Cajamar, Cartaes, Grupo Consist, Laumont, Oficina Semat Data i Torrons Vicens.

El mecenatge és una peça clau per garantir la continuïtat i el creixement de FiraTàrrega com a mercat estratègic de les arts escèniques i com a dinamitzador cultural i econòmic del territori.



 

El Bo Cultural Jove s'adreça als joves que aquest any compleixen divuit anys i ofereix 400 euros per destinar al consum de productes i activitats culturals. Com a novetat d'aquesta cinquena edició, els diners també es poden utilitzar per comprar instruments musicals, material de creació artística i cursos culturals.

L'ajut funciona mitjançant una targeta de prepagament, que els beneficiaris poden portar al telèfon mòbil o rebre en format físic al seu domicili. 

Els joves que aquest any compleixen divuit anys poden sol·licitar el Bo Cultural Jove 2026 a través del web oficial del programa. El termini per presentar les sol·licituds romandrà obert fins al 31 d'octubre.
 

Vallverdú va ser un autor molt prolífic, va estar escrivint fins al final de la seva llarga vida, es va mantenir actiu ja centenari i va participar en els diferents actes que es van celebrar arreu de Catalunya per commemorar, el 2023, l'Any Vallverdú. De fet, per la seva longevitat va rebre la medalla centenària de la Generalitat.

Durant aquest any, alguns dels actes més emotius es van celebrar a la seva terra. La relació de Vallverdú amb Lleida va ser sempre molt estreta i fructífera. Una part de la seva obra i gran part de la seva vida van tenir com a centre de gravetat les Terres de Ponent. Instituts, biblioteques, i fins i tot trens, porten el seu nom.

Rovelló

1968 és un any clau en la seva llarga trajectòria literària. L'estiu d'aquell any, en una barraca de canyes al jardí de la seva casa de Puiggròs, escriu gairebé a raig la història d'un gos rústec anomenat Rovelló. L'obra guanya el premi Josep Maria Folch i Torres (1968) i comença així una història d'èxit editorial que serà imparable. Des de l'any 1968, Edicions de la Galera n'han publicat 30 edicions i venut més de 75.000 exemplars. 'Rovelló' ha estat traduït al castellà, al basc, al francès, a l'italià i al rus i s'ha adaptat en 26 episodis de dibuixos animats per a la televisió. El febrer del 2026, 56 anys després de la primera aparició d'aquest mític personatge, Vallverdú, amb 102 anys, va presentar la segona part de ‘Rovelló’, on el popular gos viu noves aventures en les quals apareixen referències a altres obres de l’autor.
 

Premis i reconeixements

La trajectòria literària de Josep Vallverdú va ser reconeguda amb nombrosos premis i distincions, la majoria pel seu vessant d'autor de literatura infantil i juvenil. El 1978 figura en la llista d'Honor del Premi Andersen, amb 'En Mir, l'Esquirol' (1978). Després vindran el Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil (1980), Llista d'Honor del Premi CCEI (1981), Premi Nacional del Ministeri de Cultura (1982), Premi de la Generalitat a la millor obra juvenil de l'any (1982) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1989). L'any 1983 es crea a Lleida el premi d'assaig que porta el seu nom.

L'any 1991 ingressa com a membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1993 n'esdevé emèrit. El 1997 és nomenat president d'Honor del Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. L'any 2000 rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d'Honor de la Universitat de Lleida. Quatre anys després és nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lleida i el 2012 és guardonat amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.