Tàrrega ha recollit un total d’11.500 quilos de productes alimentaris, de neteja i per a la higiene personal en el marc del Gran Recapte 2023 celebrat el divendres 24 i el dissabte 25 de novembre en 7 punts de recollida de la ciutat (un més que en l’anterior edició de la convocatòria). Totes les donacions han estat dipositades al Magatzem d’Aliments Solidaris de la capital de l’Urgell, on s’estan ultimant les tasques de classificació. El teixit associatiu ha col·laborat un any més en aquesta iniciativa solidària del Banc d’Aliments per ajudar a cobrir les necessitats bàsiques de les persones més vulnerables.

A més de les donacions de la ciutadania, Tàrrega també posa de relleu la contribució del voluntariat. En aquest sentit, moltes entitats i centres educatius de Tàrrega han col·laborat en la iniciativa, com alumnes dels instituts Alfons Costafreda i Pedrolo, la Unitat d’Escolarització Compartida i membres del Cau de Tàrrega. També s’hi han afegit la cooperativa L’Olivera, les empreses Agbar i Marlex, l’Associació Èxit i l’Associació de Dones Esclat de Castellserà. Cal destacar la participació de molta gent jove en aquesta edició del Gran Recapte, fet que ha contribuït a poder cobrir tots el torns de matí i tarda en la totalitat dels punts de recollida durant els dos dies de recollida.

Recordem que la 15a edició del Gran Recapte se celebra en un format mixt. Així doncs, a banda de la recollida física d’aliments que s’ha dut a terme els dies 24 i 25, es manté la recollida monetària que es va iniciar amb la pandèmia. Per tant, es poden continuar fent donacions monetàries a les caixes dels establiments adherits a la campanya (els dos establiments Caprabo, Esclat, Plusfresc, BonÀrea, Condis i Supeco, als quals cal afegir-hi Lidl i Mercadona) i al web www.granrecapte.com fins al 15 de desembre.

180 persones voluntàries ajuden en les tasques de recollida i classificació

En total, s’han comptabilitzat 160 persones voluntàries als punts de recollida i una vintena més que comptaran i classificaran el productes al Magatzem d’Aliments Solidaris durant aquesta setmana. Els productes preferents d’enguany han estat oli, conserves de peix, farina, sucre, brou, galetes o productes d’higiene personal i per a la neteja de la llar. La Regidoria d’Acció Social i Cartaes expressen l’agraïment a totes les persones i entitats que han fet donacions i han desenvolupat tasques de voluntariat. Val a dir que totes les famílies perceptores dels ajuts del Magatzem d’Aliments Solidaris de Tàrrega són valorades i derivades des dels serveis socials.

El Banc d’Aliments de Tàrrega, actualment gestionat per l’empresa d’inserció social Cartaes, cobreix aquest mes les necessitats alimentàries bàsiques d’una setantena de famílies amb pocs recursos (178 persones) si bé en el decurs de l’any 2023 ha atès gairebé 400 persones de 147 unitats familiars diferents. Les fonts de proveïment habituals procedeixen del Fons Espanyol de Garantia Agrària, el Banc d’Aliments de Lleida, el Gran Recapte, donacions d’establiments comercials i compra directa per part del consistori, que cada any destina una partida del pressupost municipal per completar la cistella bàsica.

 

Les barreres per denunciar canvien depenent de l'estrat social
Mulero diu que cada estrat social té obstacles a l'hora de denunciar, més enllà de la tipologia delictiva. En el cas de les rendes més baixes, el fet que "moltes dones depenen econòmicament dels marits" es converteix en un impediment en molts casos. "Si no tenen un vincle de suport extern que faci que aquestes dones es mantinguin no es denunciarà", afirma. Una altra tendència, segons relata, és no denunciar per evitar que els fills passin una part del temps amb el pare sense la presència de la mare. "Les lleis no fan que de forma directa si tu denuncies per maltractament al marit, ell es quedi sense la custòdia del fill", rebla.

D'altra banda, pel que fa a les llars més benestants, un factor que evita fer el pas és "la importància de la imatge, l'aparença, el quedar bé i el què pensaran". El fet de considerar-se "una família important" o bé haver de renunciar a un "molt bon nivell de vida" també pesa.

Les dones de classe mitjana es poden trobar amb arguments de qualsevol dels dos altres estrats, comenta Mulero, ja que "fan un balanç cost-benefici abans de denunciar". Valoren aspectes com tenir una xarxa de suport, independència econòmica, pares, família o amigues que les puguin mantenir, o lloc on viure.

ACN - La Plataforma Manifest Gran Urgell ha denunciat aquest dijous que finalment l'Estat no donarà cap ajut als productors de cereals, farratges i hortícoles afectats pel tancament dels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. En un comunicat, la plataforma acusa el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) de gestionar "injustament" els recursos públics destinats als ajuts per la sequera i de prendre una decisió que demostra la "poca sensibilitat i preocupació" del govern espanyol envers el territori, que ara veurà afectada la "viabilitat" de les explotacions. En aquest sentit, consideren que el secretari del MAPA, Fernando Miranda, ha "perdut tota la seva credibilitat" després de "comprometre's a ajudar el nostre territori" fa uns mesos.

En concret, el comunicat indica que els cultius de cereals, farratges i hortícoles dels canals no són assegurables per la sequera i l'estat espanyol ajuda a conreus que sí que es poden assegurar per la manca d'aigua, un fet que consideren "injust i discriminatori". Per això, han demanat per enèsima vegada una reunió amb representants del MAPA.

Amb tot, la Plataforma ha anunciat que continuarà "lluitant incansablement" per defensar unes ajudes que consideren "justes" per als afectats i que pròximament convocaran una assemblea per decidir quines mobilitzacions de protesta porten a terme.

El Museu Tàrrega Urgell ha presentat avui el seu Pla Estratègic, document que fixa les accions de gestió i divulgació del patrimoni que aquest equipament cultural de titularitat municipal preveu desenvolupar fins a l’any 2028. La iniciativa vol millorar les funcions del museu adaptant-se alhora a les necessitats pròpies de l’entorn, tal i com també estableix el Pla de Museus de la Generalitat de Catalunya.

El pla, redactat per l’empresa Alisis Cultural, marca directrius com el plantejament museogràfic, el model de gestió, els equips humans, les infraestructures, la transformació digital o la comunicació, prioritzant projectes i línies d’actuació en recerca i difusió.

Alisis Cultural planteja aquestes directrius en base a una diagnosi prèvia a partir de la recerca documental, sessions amb el personal i treball de camp per identificar necessitats, expectatives i estats d’opinió.

En el decurs de l’acte d’avui, l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú, ha subratllat “la necessitat de disposar d’aquesta planificació per treballar en la millora d’un equipament que ha anat evolucionant des de l’any 1962, arribant a un públic més ampli i assolint una major inclusivitat”.

Per la seva part, Oriol Saula, director tècnic del Museu Tàrrega Urgell, ha explicat que el pla “avalua els punts forts i els punts febles del museu per aconseguir l’excel·lència i consolidar el vincle amb la societat targarina”. A la presentació també han assistit Sònia Blasco, cap del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya; i Taina López, portaveu d’Alisis Cultural. Es preveu que el document rebi l’aprovació del Ple en la sessió del proper 30 de novembre.

Apropar els continguts del Museu al conjunt de la ciutadania

La primera línia estratègica proposa construir un nou relat patrimonial aportant una visió de conjunt i potenciant el sentiment de pertinença de Tàrrega amb la redefinició dels espais expositius i la incorporació de nous continguts. Destaca, per exemple, l’actualització de les seccions permanents d’arqueologia; una major dotació de contingut a la Casa d’Avraham Xalom (centre d’interpretació de la vida a l’antic call jueu) o la suma de la futura Casa Museu dedicada a l’escriptor Manuel de Pedrolo, també situada al carrer Major.

 A més, es vol avançar en la millora de l’accessibilitat funcional i sensitiva, incorporar nous suports comunicatius innovadors i fomentar la participació ciutadana.

Estructurar la gestió de la col·lecció i la recerca per al seu desenvolupament òptim

Com ja s’ha dit, també es fixa una planificació de les accions de recerca prioritàries que contribueixin a reforçar la proposta de valor del museu, assolint la previsió de recursos tècnics i humans. Això, a més, permetria desbloquejar l’estat de col·lapse de les reserves del museu. Cal a més, adaptar i implementar la política d'adquisicions del museu tot cercant la complicitat de tercers.

Enfortir els recursos del museu i la col·laboració amb agents de l’entorn

El pla estratègic estableix com una altra prioritat l’enfortiment dels recursos humans i tècnics del museu. En aquest apartat també és clau el reposicionament en relació als agents de l'entorn, institucionals o no, amb àrees de gestió mancomunades i treball coordinat. Destaquen les propostes de constitució de l'associació d'amics del museu, la incorporació de la figura tècnica d'acció educativa i comunitària, l’optimització de la revista URTX o fins i tot un canvi de nom del museu, coherent amb la seva nova etapa.

Equipament patrimonial de referència

El Museu Tàrrega Urgell és l’equipament patrimonial de referència a la localitat i al conjunt de la comarca des del 1962, any en que obrí les seves portes, i que esdevindria finalment Museu Comarcal el 1981, fruit del conveni de constitució entre l’Ajuntament de Tàrrega i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquest es troba ubicat a l’antic casal de la família Perelló, on acull un destacat fons paleontològic procedent de les pedreres del Talladell (la base de la col·lecció) i dipòsits de múltiples excavacions dutes a terme al territori entorn de la trajectòria del període iber.

Des de l’any 2014, l’edifici compta amb la sala permanent ‘Tragèdia al Call. Tàrrega 1348’, fruit d’una tasca de recerca arqueològica i documental al voltant de l’antic call de la vila medieval i el sagnant pogrom que patí al segle XIV.

D’altra banda, cal destacar també el conjunt d’obres pictòriques i escultòriques d’artistes targarins dels segles XIX, XX i XXI. És a través d’aquest fons que es posa en valor l’evolució de l’art targarí a l’exposició permanent ‘Forjant un sistema artístic’.

A més, i després de la compra i rehabilitació de l’edifici per part de l’Ajuntament, s’ha conservat la fisonomia de les Sales Nobles. Cal destacar també altres col·leccions etnològiques de vestuaris de principis del segle XX, donació de la família de l’escriptor Manuel de Pedrolo.

El Museu Tàrrega Urgell alberga exposicions temporals d’art i etnografia. Des del Museu Tàrrega Urgell també es gestionen importants vestigis com la casa d’Avraham Xalom, el Pou del Gel o el castell medieval.

 

Tàrrega ultima els preparatius per celebrar dissabte vinent 25 de novembre l’acte de lliurament dels Premis Culturàlia, guardons que enguany assoleixen la 25a edició. El Centre Cultural de Tàrrega i la Regidoria de Cultura, organitzadors de la convocatòria, commemoraran aquest primer quart de segle d’homenatges amb una gala especial que conduirà el grup Comediants.

A més, en el decurs de la cerimònia, la veterana companyia escènica de Canet de Mar també rebrà el Premi Culturàlia en la categoria intercomarcal en reconeixement a la seva contribució en la creació de la Fira de Teatre al Carrer, l’actual FiraTàrrega.

Els Culturàlia, concedits a la tasca meritòria de persones i entitats, també premiaran aquesta vegada la publicació ‘URTX. Revista d’Humanitats de l’Urgell’ (trajectòria); l'obra pictòrica mural de Josep Minguell a l’Església de Santa Maria de l’Alba (artista); l’activista cultural Manuel de Sanz, president de la Fundació Tekhnikós de Verdú (comarcal); i l’empresària i emprenedora Aurora Catà (targarina fora vila).

L’acte, obert a tothom, tindrà lloc al Teatre Ateneu a partir de 3/4 de 9 del vespre. Ara bé, des de les 8 del vespre, s’oferirà un espectacle de Comediants a l’exterior del teatre. L’acte comptarà amb l’assistència del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, entre altres autoritats.

L’Orquestra Trama s’encarregarà dels interludis musicals i també es projectaran audiovisuals posant de relleu les persones i entitats guardonades. El disseny i la construcció de l’escenografia són proposta del targarí Llorenç Corbella. La gala serà retransmesa en directe per Lleida TV a partir de les 8 del vespre per la TDT i en streaming al web https://ott.lleidatv.cat.

PERSONES I ENTITATS GUARDONADES

PREMI A LA TRAJECTÒRIA CULTURAL · ‘URTX. REVISTA D’HUMANITATS DE L’URGELL’: La voluntat i l’esforç continuat de l’equip de treball format per diverses institucions públiques, amb l’Ajuntament de Tàrrega al capdavant, i els més de 400 investigadors que hi han anat col·laborant, han permès editar cada any un número d’aquesta publicació de recerca social nascuda al cor del Museu Tàrrega Urgell. Així, des del 1989 s’han publicat 37 volums de l’anomenada “enciclopèdia temàtica de Tàrrega i de l’Urgell”, amb un total de 602 articles de temàtiques diverses. Sempre, però, seguint els principis de continuïtat, pluralitat, recerca i territori. ‘URTX’ és la plasmació física, a més de la manifestació intel·lectual, de l’estimació i el respecte que senten pel país tots els col·laboradors que fan possible l’edició d’aquest anuari d’estudis.

PREMI A l’ARTISTA · OBRA PICTÒRICA DE JOSEP MINGUELL A SANTA MARIA DE L’ALBA DE TÀRREGA: La ciutat natal del pintor, atresora un dels majors conjunts contemporanis de pintura mural al fresc del món, en superar els 1.000 metres quadrats. Es tracta dels frescos que decoren les parets i el presbiteri de l’església parroquial de Santa Maria de l’Alba. Iniciada l’any 2006 i finalitzada l’any passat (coincidint amb el 350è aniversari de la col·locació de la primera pedra del temple), aquesta obra ha fet que els mitjans de comunicació rebategessin l’església targarina com “la Capella Sixtina catalana”. Minguell és un dels màxims exponents internacionals d’aquesta tècnica pictòrica mil·lenària, sent un dels pocs que la practiquen. Doctor en Belles Arts, és autor d’un total de 46 conjunts arquitectònics. A banda de Santa Maria de l’Alba, destaquen el Palau de la Diputació de Lleida, la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, l’església de l’Espluga Calba, la parròquia de Sant Joan Despí, Sant Joan de Reus o la Mare de Déu del port de Barcelona. Creu de Sant Jordi 2022, Minguell també ha rebut recentment la Medalla d’Or de Tàrrega.

PREMI COMARCAL · MANUEL DE SANZ: L’activista cultural Manuel de Sanz presideix des del 2002 la Fundació Tekhnikós, juntament amb Maria Teresa Boleda. Aquesta entitat amb seu a Verdú té com a marc la societat del coneixement. La darrera actuació de l’entitat ha estat la instal·lació d’un planetari a l’ermita de Sant Miquel: un equipament que abans havia estat instal·lat al Museu de la Ciència - CosmoCaixa de Barcelona i que la Fundació ha adquirit per tal de posar-lo a l’abast de l’Urgell. L’espai obrirà portes en breu. Membre del Grup de Recerques de les Terres de Ponent i de la revista ‘Xercavins’ de Verdú, Manuel de Sanz també és organitzador dels capvespres poètics “Entre la Pedra i la Paraula” a Sant Joan de Maldanell els anys 2021, 2022 i 2023. Guardonat amb el premi Piador del 2018 a Verdú i el premi Athanàgia 2022 del Grup de Recerques de les Terres de Ponent. La Fundació ha organitzat també nombroses exposicions.

PREMI TARGARINA FORA VILA· AURORA CATÀ SALA: D’arrels targarines, professa molta estima vers Tàrrega. Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya així com un MBA i un Programa d'Alta Direcció a l’IESE Business School. Des del 2022 és vicepresidenta de l’America’s Cup Event Barcelona (ACE Barcelona) jugant un paper clau per aconseguir que aquest important esdeveniment esportiu se celebri a la capital catalana l’any vinent. En el terreny professional, acumula una trajectòria d'èxit de més de 30 anys en càrrecs de responsabilitat. Va iniciar-se en el sector financer al Bank of America i Nissan Motor Ibérica. També ha estat directora general de RTVE; i consellera delegada de Planeta 2010, societat que aglutina el negoci audiovisual de Planeta. Aurora Catà fundà l’startup Content Arena i fou sòcia de Seeliger i Conde. El 2020 va assumir la presidència de l'Associació Barcelona Global fins al 2022. Actualment és consellera independent de Repsol, Banc Sabadell i Atrys Health i altres.

PREMI INTERCOMARCAL · COMPANYIA COMEDIANTS: L’any 1981, la companyia de Canet de Mar fou un dels impulsors i ideòlegs de la primera edició de la Fira de Teatre al Carrer, avui coneguda com FiraTàrrega. Amb l’encàrrec de l’alcalde Eugeni Nadal i de qui era el cap del Servei  de Cinematografia i Teatre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xavier Fàbregas, d’animar la Festa Major de Sant Eloi de Tàrrega, Comediants es van fixar l’objectiu d’aplegar el teatre català de carrer. Amb la complicitat del grup targarí Pots Teatre, van muntar la primera edició del certamen, que rebé el nom de Fira del Teatre Trifulgues Xim-Xim al Carrer.  Durant tres edicions, la formació dirigida per Joan Font va fixar els fonaments d’un model de trobada de les arts escèniques que era alhora festa popular, festival i fira i que avui ha esdevingut el mercat de les arts escèniques més important del sud d’Europa. A banda d’ocupar-se d’organitzar la Fira, foren els encarregats de les cerimònies inaugurals i de cloenda en les tres primeres edicions. Des d’aleshores, la presència d’espectacles de Comediants a FiraTàrrega s’ha anat reiterant. El 1990, en motiu de la 10a edició, van tornar a representar ‘Dimonis’ i l’any 2005, pel 25è aniversari, se’ls tornà a confiar l’espectacle inaugural. El vincle de Comediants amb Tàrrega és tal que l’Ajuntament els va dedicar una plaça l’any 2002, espai que ha esdevingut un dels escenaris habituals del certamen.

 

La Solana, Centre de Recursos per a l’Ocupació de l’Ajuntament de Tàrrega, ha atès més de 5.000 persones durant els seus 25 anys de trajectòria. Durant aquest període, també ha col·laborat amb més de 450 empreses del territori i ha comptat amb el suport de més d’un centenar de professionals en favor del desenvolupament econòmic i l’ocupació a Tàrrega i la seva àrea d’influència. Són algunes de les xifres que s’han fet públiques aquest dijous durant la taula rodona titulada "Èxit i Fracàs: dues cares de la mateixa moneda”, amb la qual aquest servei municipal ha posat punt final a la commemoració del seu 25è aniversari.

Tant l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, com la regidora de Promoció Econòmica, Treball, Governació, Seguretat i Turisme, Núria Robert, han posat en valor que “La Solana ha ofert una segona oportunitat a moltes persones”. “Per a l’Ajuntament disposar d’un equipament com La Solana és bàsic, ja que fomenta la formació ocupacional tant de persones que necessiten inserir-se en el món laboral com de tota aquella gent que busca fer un canvi professional”, ha afirmat la primera edil.

La regidora de Treball també ha destacat “tota la feina feta a la ciutat per alumnes de La Solana”. De la mateixa manera, ha incidit en el fet que “el centre s’ha anat adaptant a les necessitats de cada moment gràcies al contacte continu amb les empreses de la zona, ja que l’objectiu és impartir cursos que ofereixin una sortida laboral real”. Per la seva banda, el director de La Solana, Manel Garriga, ha apuntat que “mirem cap al futur mantenint el nostre compromís amb l'excel·lència formativa i la contribució al creixement econòmic i l’ocupabilitat de la nostra ciutat”.

La taula rodona celebrada aquest dijous ha esdevingut una plataforma per conèixer i reflexionar sobre les diferents experiències d'èxit i fracàs en diferents àmbits així com de les conseqüències de la presa de decisions a partir de les experiències personals i professionals que determinen el camí. Hi han participat Montse Robinat, directora general de Culinarium (Casa Delfí); Jaume Espinagosa, director dels Museus de Tàrrega; Simo Sahel, emprenedor i ex-alumne de la Solana que ha aconseguit convertir-se en un empresari exitós; Anna Soldevila, Doctora en Psicopedagogia i professora de la Universitat de Lleida; i la directora de Ràdio Tàrrega, Gemma Peris, com a moderadora.

La jornada pretenia ser un espai de reflexió i debat tant per a persones en recerca de feina com per a persones treballadores a la recerca d’una millora professional així com per a persones joves que han decidit el seu futur acadèmic o per responsables d’organitzacions que constantment han de prendre decisions en un context VICA (Volàtil, Incertesa, Complexitat i Ambigüitat). A més a més, i en el marc dels 25 anys de La Solana, l’acte ha servir per al retrobament de persones vinculades amb l’esmentat centre de titularitat municipal.

Exposició fotogràfica

Finalment, en el marc de la 24a Fira d’Artistes i Activitats Tradicionals de Tàrrega que se celebrarà el mes vinent, s’inaugurarà ‘Retalls’, una exposició fotogràfica retrospectiva dels 25 anys de servei del centre i la petjada que ha deixat a Tàrrega i als pobles del municipi en l’àmbit de l’arquitectura, l’urbanisme, el mobiliari urbà, l’art i l’artesania.

Vídeo promocional

D’altra banda, La Solana ha divulgat recentment un vídeo promocional per donar a conèixer la seva activitat. Amb la participació del personal, empreses i ex-alumnes, la gravació exposa els diferents serveis del centre. S’hi inclou la reflexió d’una jove sobre les oportunitats per aprendre un ofici o l’agraïment d’una persona major de 50 anys que ha aconseguit inserir-se laboralment gràcies a l’acompanyament de La Solana. Fa uns mesos, també va presentar un nou logotip i la seva pròpia sintonia musical per acompanyar els actes i publicitats que realitza.

La Solana es finança gràcies a l’Ajuntament de Tàrrega (mitjançant la Regidoria de Promoció Econòmica i Treball) i el Servei d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya (SOC). Alhora, també hi ha programes i  projectes finançats pel Ministeri de Treball i Economia Social a través del SEPE i el Fons Social Europeu.

 

Tàrrega se suma un any més a la campanya solidària del Gran Recapte d'Aliments, la qual cerca la col·laboració ciutadana per nodrir el Banc d’Aliments i cobrir així les necessitats bàsiques de les persones més vulnerables. Amb 14 edicions celebrades, des de l’any 2009, el Gran Recapte s’ha consolidat com una de les grans fites solidàries de Catalunya. Els gairebé 5 milions d’aliments que s’aconsegueixen, permeten proveir a les entitats d’aliments bàsics com la llet, l’oli o les conserves per un període aproximat de tres mesos. Productes d’higiene personal i per a la neteja de la llar, oli, conserves de peix, farina, sucre, brou o galetes són els productes més demandats pel Magatzem d’Aliments Solidaris (MAS) de Tàrrega, si bé s’acceptaran altres oferiments.

Enguany se celebrarà la 15a edició del Gran Recapte en un format mixt: es manté la recollida monetària que es va iniciar amb la pandèmia així com la recollida física d’aliments i la participació activa del voluntariat. Els dies 24 i 25 de novembre tindrà lloc la recollida física d’aliments a diferents supermercats i mercats de tot Catalunya (s’afegirà el diumenge 26 en aquells establiments que estiguin oberts). Els punts de recollida a Tàrrega són els supermercats Caprabo (2 establiments), PlusFresc, Esclat, Condis i BonÀrea. També es podran fer donacions monetàries a les caixes dels establiments adherits (als quals cal afegir-hi Lidl i Mercadona) i al web www.granrecapte.com fins al 15 de desembre.

El voluntariat, un altre dels puntals de la convocatòria

L’objectiu de la campanya és informar i sensibilitzar a la ciutadania de Catalunya sobre la realitat de la pobresa alimentària al nostre entorn, per afavorir la donació d’aliments i, alhora, promoure una col·laboració continuada amb els Bancs dels Aliments al llarg de l’any. Junt amb les aportacions ciutadanes, el voluntariat és fonamental per tirar endavant aquesta iniciativa. Si alguna persona s’hi vol afegir, encara hi és a temps: per telèfon (Cartaes: 973 314 079), missatges de Whatsapp (Ajuntament: 608 609 508) o correu electrònic (alimentssolidaris@tarrega.cat). Es preveu també la participació de centres escolars i d’atenció social i de lleure que s’han interessat per a ajudar com a voluntaris als punts de recollida o en la classificació de productes de la setmana posterior.

El Gran Recapte 2022 va recollir a Catalunya donacions por valor de 6.288.727 euros, que es van traduir en la compra i distribució de 29,5 milions de quilos d'aliments, per ajudar a més de 240.000 persones de tot el territori.

Canvi de model en el programa d'entrega d'aliments de la Unió Europea (UE)

El 2024 es preveu un escenari molt difícil per al Banc dels Aliments, així com per a la resta d'entitats del Tercer Sector, a causa del canvi de model previst de forma imminent en el programa d'entrega d'aliments de la Unió Europea mitjançant els Fons d'Ajuda Europea per a les Persones més Desfavorides (FEAD). Aquest nou criteri pot provocar que 200.000 persones a Catalunya deixin de rebre suport en l'alimentació, xifra que suposa aproximadament el 90% dels actuals beneficiaris. 

Tots aquests paràmetres fan que, més que mai, el Gran Recapte arribi en un moment clau i esdevingui el punt de trobada de la societat catalana, amb l'objectiu d'assolir uns resultats excel·lents, tant per la xifra de voluntariat que hi col·labori com pels aliments i les donacions que es recullin.

Els Bombers de la Generalitat han controlat l'incendi que s'ha decretat en una granja de truges del nucli de població de Sant Martí de Maldà. Segons han informat fonts del cos, l'avís s'ha rebut a les 11.29 hores i set dotacions s'han desplaçat fins el punt. Quan els Bombers hi han arribat, el foc estava desenvolupat. Les flames han cremat totalment la primera nau afectada i on podria haver-hi diverses truges. Els Bombers han donat per controlat l'incendi a les 13.52 i han evitat que s'estengués a una nau adjacent. Com a mesura preventiva s'havien tret tots els animals que hi havia a l'interior d'aquest segon espai. Un veterinari està examinant les truges evacuades.

 

L’Ajuntament de Tàrrega, mitjançant l’àrea de Promoció Econòmica, ha impulsat diverses millores en les parades del bus urbà de la ciutat. Recentment s’ha renovat la pintura de tots els tòtems informatius de les parades, senyalitzats ara de color blau, i s’han instal·lat nous vinils a cadascun d’ells.

La nova vinilació inclou els horaris de totes les parades del bus urbà, fet que facilitarà als usuaris de disposar de més informació sobre aquest servei. També s’ha procedit a repintar els bancs d’espera de cada parada. En total, el bus urbà de Tàrrega disposa de 30 parades i compta amb uns 20.000 usuaris anuals.

D’altra banda, el mes vinent s’instal·laran tres marquesines noves en tres de les parades més concorregudes de la ciutat. Aquesta acció oferirà una millora del servei ja que permetrà les persones usuàries de resguardar-se i fer més confortable l’estona d’espera.

Totes aquestes millores suposen una inversió de 18.000 euros i són una aposta per seguir millorant el servei de bus urbà a Tàrrega, que es considera bàsic per a les persones que no disposen de vehicle privat i també per a totes aquelles que prefereixen fer ús del transport públic.