Tàrrega tindrà representació, un any més, a l’Aplec Internacional d’Adifolk, principal aparador de la cultura tradicional catalana més enllà de les fronteres. L'Esbart Albada, mitjançant la seva Colla Bastonera, participa des d'avui divendres a la 38a edició d'aquest gran esdeveniment organitzat per l'Associació per a la Difusió del Folklore (Adifolk) i que enguany se celebra a Estocolm, la capital de Suècia, els dies 14, 15 i 16 d'agost. S'hi espera la presència de 1.200 actuants de 42 entitats catalanes i s'estima que esdevindrà l'edició més multitudinària en la història de l'Aplec.

El programa de l'Aplec Internacional d'Adifolk a Estocolm s'emmarca a més dins el Kulturfestivalen, un certamen anual a l'aire lliure amb música, dansa, teatre i art. En aquest sentit, s'oferirà un espectacle inaugural amb la participació de totes les colles catalanes a més d'una cercavila, una diada castellera i un concert entre altres propostes.

Val a dir que l'alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, ha tramès un saluda institucional a Karin Björnsdotter, alcaldessa d’Estocolm, amb motiu de l’estada a la ciutat de la Colla Bastonera de l'Esbart Albada. La comitiva de l'Esbart Albada a Suècia consta d'una vintena de persones entre dansaires i acompanyants.

L’Aplec Internacional d'Adifolk, des de la primera edició celebrada a Amsterdam l’any 1988, ha recorregut nombroses ciutats europees amb l’objectiu de donar a conèixer els exponents de la cultura tradicional catalana. Diferents delegacions targarines han participat al llarg del temps en aquest esdeveniment itinerant. Per exemple, l'Associació Guixanet va viatjar fins a Budapest (Hongria) l'any 2012; l'Àliga de Tàrrega es va desplaçar a Ostrava (Txèquia) l'any 2017; o el mateix Esbart Albada també va visitar Bastia, a l'illa de Còrsega, l'any passat.


 

La Generalitat invertirà prop de 30 milions d'euros per ampliar el regadiu del canal Segarra-Garrigues amb unes obres que entraran en servei a mitjan 2027. Els treballs connectaran 2.100 noves hectàrees que es regaran des del pantà de l'Albagés. Beneficiaran 935 explotacions agràries dels municipis del Cogul, Granyena de les Garrigues, Aspa, l'Albagés, el Soleràs, Juncosa i la Granadella i elevaran fins a unes 26.000 hectàrees adherides al reg, prop del 40% de la superfície regable actual del canal. Tot i que els projectes abasten un àmbit regable superior a les 3.000 hectàrees, la superfície que quedarà connectada en aquesta fase serà de 2.100 hectàrees, corresponents als propietaris que ja han formalitzat l'adhesió al sistema.

La Generalitat executa dues actuacions al canal Segarra-Garrigues que permetran posar en servei 2.100 noves hectàrees de regadiu a partir de mitjan 2027. La inversió, de prop de 30 milions d'euros, donarà servei a 935 explotacions agràries dels municipis del Cogul, Granyena de les Garrigues, Aspa, l'Albagés, el Soleràs, Juncosa i la Granadella. Els treballs es desenvolupen conjuntament als sectors 10, 11 i 14 del sistema.

El director general de Regadius i Espais Agraris, Xavier Gispert, ha precisat que les més de 3.000 hectàrees que apareixen als projectes corresponen a l'àmbit regable, però no a la superfície que entrarà en funcionament amb aquestes obres. "Les 3.000 hectàrees són l'àmbit regable, però les exactes que posarem en marxa, que es deixaran connectades i que han signat l'adhesió són 2.100 hectàrees", ha afirmat.

Segons Gispert, les 2.100 noves hectàrees se sumaran a les prop de 24.000 que ja han formalitzat el conveni amb la Comunitat de Regants, de manera que el canal arribarà a unes 26.000 hectàrees adherides al reg. Actualment, però, només se'n reguen unes 15.000, ja que una part dels propietaris que han adquirit el dret a l'aigua encara no han executat les inversions necessàries per posar-lo en funcionament.

El director general ha remarcat que la Generalitat ja ha invertit més de 100 milions d'euros en aquest àmbit del canal i que, paral·lelament, també s'estan executant obres als sectors 4, 7, 8, 9 i 12. Ha recordat que les actuacions formen part de l'Estratègia de Regadius 2025-2040, que preveu una inversió superior als 3.000 milions d'euros per modernitzar o transformar 181.000 hectàrees de regadiu a Catalunya. "Ho fem per desplegar aquest nou model de regadiu més eficient, que ens permeti adaptar-nos al canvi climàtic i fer que les explotacions siguin més rendibles", ha assegurat.

El regadiu "dona el tomb" al "declivi" de les Garrigues

Gispert també ha reivindicat l'impacte territorial dels nous regadius. "Les Garrigues fa molts anys que estava en declivi demogràfic i econòmic. El fet d'aquestes inversions està fent que donem el tomb, que la gent s'arreli al territori i que hi hagi molt més desenvolupament econòmic", ha dit. A parer seu, els regadius moderns contribueixen a fixar població, mentre que els sistemes tradicionals per inundació "no acaben de ser rendibles". Per això, ha defensat que "hem d'invertir a l'espai rural", tant en regadius com en altres infraestructures.

Per la seva banda, el director general d'Aigües Segarra-Garrigues (ASG), Enric Ortega, ha explicat que la previsió és que les obres estiguin en servei "per poder mossegar la campanya de l'any que ve". Ha destacat que, a més de la xarxa de distribució, el projecte incorpora una nova estació de bombament que alimentarà el denominat pis E, però que s'ha dissenyat perquè la superfície que necessiti impulsió directa sigui la mínima possible.

"Som conscients que la factura elèctrica és un peatge important dintre del Segarra-Garrigues i estem fent actuacions per minimitzar aquest consum", ha afirmat Ortega. En aquest sentit, també ha destacat la connexió entre el pantà de l'Albagés i el sector 12, que permetrà reduir el consum energètic i millorar la qualitat de l'aigua.

El responsable d'ASG ha anunciat igualment que la societat acaba de desenvolupar una eina basada en intel·ligència artificial, models matemàtics i informació sobre l'estat hídric del sòl obtinguda per satèl·lit que permetrà recomanar el reg més adequat a cada parcel·la. L'objectiu és "estalviar el màxim possible" tant d'aigua com d'energia, adaptant els regs a les necessitats reals dels cultius, ha indicat.

El regadiu, "l'única fórmula" per garantir el futur dels secans de Ponent

El president de la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, ha explicat que les obres només s'inicien quan almenys el 60% de la superfície prevista ha formalitzat el conveni d'adhesió. "Quan tenim un 60% de la zona que es proposa regar apuntada és quan fem l'obra", ha indicat. Cada agricultor aporta 3.100 euros per hectàrea per incorporar-se al sistema, als quals cal sumar una inversió aproximada de 4.000 euros per hectàrea per instal·lar el reg dins de la finca.

Jové ha detallat que actualment hi ha unes 24.000 hectàrees que han pagat el dret a l'aigua, però només se'n reguen unes 15.000. Les 2.100 noves hectàrees que s'incorporen amb aquestes obres passaran a formar part de la superfície adherida al sistema. Segons ha explicat, molts propietaris encara no han fet la inversió necessària per posar el reg en funcionament, però ha assegurat que les adhesions augmenten quan les obres es fan visibles. "Quan la gent veu que és una realitat que es pot regar és quan s'apunten més", ha afirmat.

El president dels regants ha defensat que el regadiu és clau per al futur dels secans de Ponent. "L'única fórmula que hi ha en aquestes zones de les Garrigues i secans de Lleida és que la gent es quedi al territori i es fiqui en el regadiu", ha sostingut. També ha explicat que el pantà de l'Albagés es troba actualment en fase d'ompliment amb 56 hectòmetres cúbics dels 83 de capacitat. Segons ha dit, el compromís del Ministeri és mantenir aquest volum de manera estable i reposar diàriament l'aigua que es consumeixi per al reg dels sectors que en depenen i per garantir el cabal ecològic del riu Set.



 

Els preus van pujar tres dècimes a la demarcació de Lleida al juliol en comparació amb el mateix mes de l'any passat i van situar la taxa interanual de l'Índex de Preus de Consum (IPC) en el 3,4%, davant del 3,1% del juny, segons les dades publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En termes interanuals, el grup que més es va encarir va ser el de l'habitatge, l'aigua, l'electricitat, el gas i altres combustibles, amb un augment del 8%, davant del 6,6% del juny. També destaca el transport, amb una pujada interanual del 5,4%, davant del 4,1% del mes anterior, i els restaurants i serveis d'allotjament, amb un 4,3%, quatre dècimes menys que al juny.

Per la seva banda, els aliments i les begudes no alcohòliques van moderar el seu encariment, amb una taxa interanual de l'1%, nou dècimes menys que al juny. En comparació amb el mes anterior, però, els preus d'aquest grup van baixar un 1,3%.

En canvi, el grup del vestit i el calçat va registrar una taxa interanual del -3,1%. Al juny, la taxa interanual havia estat del -1,5%, de manera que la caiguda dels preus d'aquest grup es va accentuar.

També en termes interanuals, destaquen els increments dels preus de les assegurances i serveis financers, del 3,5%, i de la cura personal, protecció social i béns i serveis diversos, del 2,9%. En aquest últim cas, la taxa ha augmentat 1,1 punts respecte del juny.

Oci i transport registren els principals augments mensuals

En comparació amb el juny, els increments de preus més destacats es van registrar en les activitats recreatives, l'esport i la cultura, amb un 2,5%, i en el transport, amb un 2,1%. L'habitatge, l'aigua, l'electricitat, el gas i altres combustibles es va encarir un 1,9%.

En canvi, el vestit i el calçat va registrar la caiguda més pronunciada, del 9,8%, en un descens que coincideix amb el període de rebaixes d'estiu, mentre que els mobles i articles de la llar ho van fer un 1,4%.

La proposta va començar a les set de la tarda i va registrar una notable afluència de públic de totes les edats. Les persones assistents van poder seguir l'evolució de l'eclipsi des de l'extrem oest del Parc de Sant Eloi, amb l'inici de l'ocultació del Sol a les 19.34 hores. El màxim de l'eclipsi es va produir a les 20.29 hores.

Des de Tàrrega, la Lluna no va arribar a cobrir completament el Sol, però el fenomen va assolir un grau de visibilitat del 99,90%, fet que el va convertir en un esdeveniment astronòmic especialment destacat. En alguns punts del terç sud de Catalunya, l'eclipsi va arribar a enfosquir considerablement el cel durant uns instants.

Concert i sopar a la fresca

La jornada va continuar a partir de les nou de la nit a la plaça de les Alzines, també al Parc de Sant Eloi, amb una proposta musical i de lleure. Les actuacions de Sisa Viva i Roberto Chibuque van posar el punt final a la vetllada, que va permetre allargar la trobada després de l'observació de l'eclipsi.

L'eclipsi d'aquest dimecres ha estat un fenomen excepcional per la seva magnitud i ha despertat una gran expectació. L'últim eclipsi solar total visible des de Catalunya es remunta a l'any 1905, mentre que no està previst tornar a viure un eclipsi total d'aquestes característiques al territori fins a l'any 2180. La jornada va estar organitzada pel Centre Cultural de Tàrrega i l'Associació d'Amics de l'Arbre, i va comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tàrrega.



Milers de persones omplen els Mangraners per viure l'eclipsi total de sol a Lleida

Milers de persones han esclatat d'eufòria de forma col·lectiva en el moment precís, quan passaven 20 segons de les 20:29 h, i la lluna ha tapat completament el sol durant uns escassos 25 segons. L'espai escollit ha satisfet les expectatives de la majoria dels visitants, que han pogut contemplar sense problemes l'eclipsi total de sol amb vistes a la ciutat de Lleida d'on n'ha destacat el monument de la Seu Vella. A mitja tarda han començat a arribar els primers visitants a l'esplanada del costat del camp de futbol dels Mangraners, que amb una capacitat de 10.000 persones, s'ha convertit en l'espai més gran habilitat a Ponent per seguir aquest fenomen astronòmic. El seguiment de l'eclipsi s'ha acompanyat de música, begudes i menjar.

Les postes de sol a Ponent ja acostumen a ser espectaculars per si soles, però la d'aquest dimecres 12 d'agost, ha estat ben segur la més observada de la història per l'eclipsi total de sol. En els darrers dies i hores s'havia posat de manifest l'interès per aquest fenomen astronòmics amb l'arribada massiva de visitants a la ciutat i comarques del sud de Ponent. Turistes provinents de països com Austràlia, Dinamarca, els EUA, Japó, Itàlia, França i molts altres, que no s'han volgut perdre l'eclipsi de sol.

L'aparcament de la zona d'observació al costat del camp de futbol del barri de Mangraners, amb capacitat per a 4.000 vehicles, s'ha anat omplint a partir de mitja tarda i malgrat els 38 graus de temperatura que marcava el termòmetre. Una munió de persones s'ha anat desplaçant fins a l'esplanada amb vistes a la ciutat de Lleida i la Seu Vella per esperar l'inici de l'eclipsi a les 19.34h. Per fer més amena l'espera, hi ha hagut diversos DJ's que han punxat música, servei de barra i menjar.

Amb l'inici del fenomen astronòmic i amb nervis visibles entre molts dels assistents, la gent s'ha començat a posar les ulleres homologades per poder mirar el sol. L'eufòria ha esclatat de forma col·lectiva quan l'astre rei ha quedat completament tapat per la lluna durant uns escassos 25 segons que han deixat pràcticament a les fosques tot l'ambient.

Tècnics de Parc Astronòmic del Montsec (PAM) han anat fent diverses intervencions mitjançant la microfonia per explicar les diferents fases de l'eclipsi. En el breu moment de la totalitat, el cel era fosc i la gent ha començat a aplaudir i a cridar d'una forma visiblement emocionada.

"Ha sigut molt emocionant i increïble, ens ha despertat alguna cosa a dins"

Algunes de les persones que han seguit l'eclipsi des dels Mangraners han descrit l'experiència com a molt "emocionant" o "increïble". És el cas d'una parella de la Fuliola, la Laura i en Josep Maria, que han explicat que els feia por treure's les ulleres quan la lluna cobria totalment el sol però al final "ha sigut inevitable".

La Maria, de Lleida, ha dit que s'ha emocionat al ser la primera vegada que vivia un eclipsi i la Itziar i la Marta, també de Lleida, no han pogut amagar els seus nervis per veure la totalitat mentre començava el fenomen. En Xavier, de Cervera, s'ha mostrat satisfet de viure un moment molt "interessant".

Als Mangraners també hi havia visitants experts en eclipsis, com l'Eric, d'Amsterdam, que ja n'ha vist 4 més arreu del món. D'altres, com el Joel, aficionat a l'astronomia, no ha pogut amagar la seva emoció en viure el seu primer eclipsi des de casa, en Felipe i la Claudia, de Colòmbia, estaven contents d'haver pogut compartir l'experiència amb milers de persones.

La programació reivindica el teatre de carrer més pur, el de la paraula, l'humor i el discurs a peu de plaça. La Cia. Trasla2 estrena Securitas Service, teatre físic i sàtira política amb dos agents de seguretat que esperen l'arribada d'un personatge públic.

Des d'Euskadi, Koilara Teatro porta La llegada, on dos reporters retransmeten en directe l'arribada d'una nau extraterrestre. Un set de ràdio ple de personatges, situacions esbojarrades i misteri. La trobada que cap ésser humà es vol perdre. La companyia cerverina Sound de Secà estrena Laralaila, una trobada a la fresca entre veu, percussió d'arrel i sons electrònics. Tradició i modernitat, entre la jam i la sobretaula, entre la festa i la contemplació. Una celebració intergeneracional on la música, el cant i el moviment creen comunitat i refresquen la memòria col·lectiva.

La companyia Llum de Fideu estrena Aquí, una proposta en dues parts generada amb la complicitat del públic: primer el rodatge d'una pel·lícula i, en caure la nit, un cinema a la fresca per visionar-la sencera.

Quatre propostes itinerants

Enguany hi ha quatre espectacles 100% itinerants que recorreran els carrers de Tàrrega. Alea Teatre, de Cervera, estrena Nüwa, amb un drac animatrònic gegant inspirat en la mitologia xinesa: la deessa Nüwa, creadora del món i de la humanitat. Una experiència poètica que convida a imaginar un futur basat en el respecte, la diversitat i la cura col·lectiva. 
La Cia. Toti Toronell presenta No tireu ànecs al riu, una peça itinerant de petit format que construeix petites accions a partir d’elements de l’entorn i de diferents disciplines (clown, improvisació, música, pintura, dansa, serigrafia...), a la recerca d’una nova manera de mirar el món. Des d’Euskadi arriba Marie de Jongh, que estrena la seva primera peça de carrer, Bo, una comèdia naïf sobre la turistificació; i la també cerverina Urko Maschinen debuta amb Vol.1, un viatge amb un cotxe i una cigonya sobre la migració de les espècies. Des de l’humor i la poesia visual, aposta per relats hipnòtics que combinen la maquinària, el detall narratiu i els universos evocadors. Un recorregut —un viatge físic i emocional— que parla sobre la recerca de nous horitzons a través del concepte de la migració de les espècies.

Clowns i mirada crítica

L'humor de carrer també hi és ben present. El Colectivo Ameno porta Emboscadura, on dos arbres desesperats surten del bosc per encendre la flama de la rebel·lió; LABÚ & Cris Clown presenta Triplette, un brindis a la vida amb tres pallassos; i Sarah Anglada estrena Rose Bif, un solo de clown i moviment que parla, sense embuts, del que generem i del que amaguem. Cinc personatges monocromàtics surten d’un contenidor de brossa i parlen sense filtres de deixalles, fems, i porqueria; la que es veu i la que amaguem.

El 60% dels espectacles gratuïts

Cal recordar que la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Tàrrega aporta 30.000 euros addicionals al pressupost de FiraTàrrega 2026 amb l'objectiu d'ampliar al màxim la gratuïtat i la rebaixa del preu dels espectacles. Així doncs, s’alliberen 7.476 localitats en propostes de carrer i reduirà el preu d'algunes sessions. En total el 60% dels espectacles de la 46a edició de FiraTàrrega són de franc.

 

La norma fixa a partir d’aquest dimecres límits als PFAS en envasos que estan en contacte amb aliments

Les primeres mesures del reglament de la UE sobre envasos i residus d'envasos comencen a aplicar-se aquest dimecres a tots els estats membres. Entre altres canvis, la normativa comportarà en pocs anys l'eliminació dels plàstics monodosi d'un sol ús –petits envasos per a racions individuals de salses, sucres, melmelades o mantegues–. La comercialització d'aquests envasos quedarà limitada a partir de l'1 de gener del 2030. Serà llavors quan els plàstics monodosi cedeixin el lloc a sistemes reutilitzables i alternatives més sostenibles com ara pots de vidre, dispensadors a granel o sobres de paper. En canvi, el reglament limita des d'aquest mateix dimecres l'ús de substàncies PFAS en envasos que estiguin en contacte amb aliments.

El reglament, que s'aplicarà de forma progressiva, inclou tots els envasos i estableix requisits per dissenyar-los de manera que minimitzin la presència de substàncies nocives i que siguin reciclables.

La normativa és d'aplicació directa i obligatòria per a tots els Estats membres de la UE, la qual cosa obliga els negocis a adaptar-se a les noves directrius en el termini establert, tal com detalla el Gremi d'Hostaleria i Turisme del Garraf.

Entre altres productes que se solen servir en petits envasos de plàstic hi ha, per exemple, els sobres de sucre que se serveixen amb el cafè, racions individuals d'oli o mantega, així com melmelades o salses com quètxups i maioneses. Aquests productes són habituals en cafeteries, restaurants, hotels i altres serveis de restauració.

A partir de l'1 de gener del 2030 no es podran posar al mercat els envasos de plàstic d'un sol ús inclosos en els formats i usos prohibits pel reglament. La norma preveu excepcions en altres cadenes de subministrament com ara el menjar per emportar o alguns entorns sanitaris que necessiten una protecció reforçada, segons detalla el gremi.

Així mateix, juntament amb determinats envasos monodosi, el reglament prohibirà a partir del 2030 altres formats de plàstic d'un sol ús, com determinats embolcalls utilitzats per agrupar productes al punt de venda, els envasos de plàstic per a fruites i verdures fresques de menys d'1,5 quilos, els envasos d'un sol ús per a aliments i begudes que es consumeixen dins d'hotels, bars i restaurants, i la majoria de bosses de plàstic molt lleugeres.

El reglament, en la seva exposició de motius, diu que les grans quantitats d'envasos que estan en "constant augment", juntament amb els baixos nivells de reutilització i recollida i l'ineficient reciclatge, constitueixen "obstacles importants per a la consecució d'una economia circular i de baixes emissions de carboni".

De fet, afegeix la normativa, el 40% del plàstic i el 50% del paper utilitzat a la UE entre 2010 i 2021 es va destinar a envasos, i aquests envasos van representar el 36% dels residus sòlids urbans, segons dades de l'oficina estadística de la Comissió Europea (Eurostat).

La norma estipula que els estats hauran de garantir que els sistemes de dipòsit, devolució i retorn d'envasos de plàstic o de metall d'un sol ús de begudes de fins a 3 litres s'estableixin d'aquí al 2029, tret que ja s'assoleixi un elevat índex de recollida separada.

La norma fixa com a objectiu reduir els residus d'envasos generats per càpita, respecte del 2018, un 5% el 2030, un 10% el 2035 i un 15% el 2040. També estableix com a objectiu que almenys el 70% en pes del total dels residus d'envasos es reciclin el 2030

Els negocis ja han començat la transició

Un tipus de negoci afectat per la normativa són els hotels. En aquests establiments, són comuns els petits envasos individuals per servir melmelada, sucre, oli o llet per a cafès i te, que els usuaris poden agafar sense haver d'utilitzar un dispensador compartit.

Diversos hotels de Barcelona contactats per l'ACN asseguren que fa temps que han començat a implementar alternatives dels plàstics microdosi. Un d'aquests és la cadena hotelera Abba Hotels que, segons detalla, ja ha eliminat les monodosis d'altres productes com envasos fets únicament amb paper per al sucre i la sacarina.

Restringides les substàncies PFAS

Una de les mesures que és d'aplicació immediata a partir d'aquest 12 d'agost és la prohibició de comercialitzar envasos que continguin substàncies químiques PFAS, per sobre d'un determinat llindar, i que estiguin destinats a estar en contacte amb aliments.

Els PFAS són compostos químics artificials presents en alguns recobriments d'envasos d'aliments i tenen una alta persistència en el medi ambient. El reglament adverteix que l'exposició a aquestes substàncies mitjançant materials que estan en contacte amb aliments és "un risc inacceptable per a la salut humana".

La Comissió Europea ha aclarit que els envasos destinats al contacte amb aliments que es posin al mercat després del 12 d'agost hauran de complir aquests límits. En canvi, els envasos que ja s'haguessin posat al mercat abans d'aquesta data poden continuar-hi i no s'han de retirar ja que el reglament no preveu un període transitori per esgotar les existències.

Crítiques per part d'entitats ambientalistes: "Fa curt"

Per a l'organització ambientalista Greenpeace, el nou reglament de la UE és un "avenç" per harmonitzar regles dins el bloc comunitari i per eliminar certs envasos "superflus", però critica que es tracta d'una oportunitat perduda: "Fa curt", diu l'entitat en un comunicat.

Greenpeace argumenta que la norma estableix prohibicions clau com és l'eliminació d'envasos monodosi. Tanmateix, l'entitat creu que té "buits legals i excepcions que permeten a les grans marques perpetuar el model 'd'utilitzar i llençar' sota la disfressa d'un reciclatge que no funciona".

Per això, Greenpeace reclama a la UE que implanti sistemes de dipòsit, devolució i retorn per a ampolles de plàstic, llaunes, brics i envasos de vidre, que prioritzi la reutilització sobre el reciclatge, que obligui les empreses a assumir el cost real de l'impacte ambiental que generen els residus dels productes que venen. També demana una "prohibició efectiva del sobreempaquetat" en productes com fruites i verdures.

Tàrrega també espera amb expectació l'eclipsi solar del dimecres 12 d’agost, un fet excepcional que convertirà el dia en nit durant uns instants en alguns punts del terç sud de Catalunya. Des de la capital de l'Urgell, la Lluna no arribarà a cobrir completament el Sol però el fenomen es podrà observar amb un 99,90% de visibilitat. Per això, el Centre Cultural de Tàrrega i l’Associació d’Amics de l’Arbre organitzen una observació col·lectiva del fenomen astronòmic des del Parc de Sant Eloi, proposta que compta també amb el suport de l’Ajuntament de Tàrrega.

La trobada popular començarà a les 7 de la tarda vora la Creu dels Escolapis, situada a l’extrem oest del parc, des d’on les persones assistents podran gaudir de l'eclipsi a partir de les 19:34:37. El grau màxim de l'eclipsi s'assolirà a les 20:29:08.

És molt important fer ús d'ulleres homologades amb filtres adequats de protecció ocular, ja que mirar directament el sol pot provocar lesions greus als ulls. Les ulleres han de tenir el certificat ISO 12312-2:2015. Consells per gaudir de l'eclipsi solar amb seguretat.

Concert i sopar a la fresca

Després de l’observació, a partir de les 9 de la nit, la vetllada continuarà a la plaça de les Alzines, també al Parc de Sant Eloi, amb les actuacions musicals de Sisa Viva i Roberto Chibuque. L’espai disposarà de taules i cadires perquè les persones assistents puguin portar-se l’entrepà i gaudir d’un sopar a la fresca. També hi haurà servei de bar. L’últim eclipsi solar total visible des de Catalunya es remunta a l’any 1905 i no es tornarà a produir un fenomen d’aquestes característiques fins al 2180.

El CAT112 reforçarà aquest dimecres més d'un 15% la plantilla habitual per respondre al possible increment de trucades d'emergència coincidint amb l'eclipsi solar. L'organisme preveu que entre les 18 i les 21 hores el nombre de trucades pugui créixer entre un 10% i un 15%. Per fer-hi front, hi haurà una mitjana de 52 gestors durant el torn de tarda i entre 54 i 59 en les hores punta. El CAT112 preveu que la càrrega operativa més alta es concentri entre les 16 hores i la mitjanit, especialment durant l'hora anterior i posterior al punt àlgid de l'eclipsi.

L'eclipsi es produirà al vespre, entre les 19.30 i les 21 hores en funció de la ubicació, i serà a la franja sud de Catalunya on es podrà observar de forma completa. Emergències preveu una afluència important de persones cap a les comarques del sud per seguir el fenomen, amb el consegüent increment de la mobilitat.

Trànsit preveu que al voltant del 60% de la mobilitat per veure l’eclipsi solar total sigui “més propera”

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha previst que al voltant del 60% de la mobilitat per veure l'eclipsi solar total, és a dir a Ponent i el sud de Catalunya, sigui "més propera". El director de l'organisme, Ramon Lamiel, ha concretat que, d'acord amb les dades que estan recollint, en general la gent "no serà de fora de la comarca" i no hi ha previstos desplaçaments de "llarg recorregut". Tot i això, Lamiel ha subratllat que està prohibit aturar-se al voral de la via per observar el fenomen. Per garantir la seguretat i la mobilitat, Mossos d'Esquadra desplegarà 700 efectius, dels quals 180 seran de trànsit que s'ubicaran especialment al llarg de l'AP-7 i l'A-2. També vetllaran pel compliment de les limitacions i restriccions de vehicles.

El Meteocat preveu núvols baixos al litoral sud durant l’eclipsi i molta calor i xafogor

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) preveu una tarda de dimecres marcada per la calor i la xafogor, amb alguns núvols que poden condicionar l'observació de l'eclipsi solar, especialment al sud del país. Durant la tarda circularan bandes de núvols alts procedents del sud-oest i, a partir del vespre, es formaran núvols baixos al terç sud, precisament la zona on l'eclipsi serà total. Al Pirineu i Prepirineu s'esperen xàfecs i tempestes, mentre que al conjunt del país la visibilitat serà entre bona i excel·lent en general. El Meteocat ha resumit la previsió apuntant que farà "molta calor" i que la xafogor serà "marcada a la costa".

Pel que fa a l'estat del cel, fins al migdia dominarà l'ambient assolellat, tot i que a primera hora hi haurà intervals de núvols baixos al terç sud i en altres punts del litoral. Durant la tarda creixeran nuvolades al Pirineu, Prepirineu i alguns punts del prelitoral, mentre que també n'arribaran per l'oest i deixaran transitòriament el cel molt ennuvolat en aquests sectors. Alhora, bandes de núvols alts avançaran des del sud-oest.

De cara a les hores més decisives per observar l'eclipsi, el Meteocat preveu que a partir del vespre tornin a formar-se núvols baixos al terç sud. També hi haurà alguns núvols alts, mentre que les nuvolades més importants quedaran concentrades sobretot al nord del país.

La visibilitat serà entre bona i excel·lent en general. Amb tot, a partir del vespre pot quedar regular als dos extrems del litoral i prelitoral, preferentment al sector sud. Als punts afectats pels xàfecs també podrà ser regular o dolenta.

A partir del migdia s'esperen xàfecs acompanyats de tempesta i localment de calamarsa o pedra al Pirineu i Prepirineu, sobretot al sector occidental. De forma més aïllada també podran arribar a altres punts del terç nord. Les precipitacions seran d'intensitat entre feble i moderada i deixaran acumulacions entre minses i poc abundants.

Màximes fregant els 40 graus

La calor serà un altre dels elements destacats de la jornada. La temperatura màxima pujarà lleugerament arreu i ho farà de manera més marcada en alguns punts del litoral. Els termòmetres podran fregar els 40 graus a punts de l'interior i arribar als 37 graus al litoral, on la sensació de xafogor serà elevada.

El vent serà de component sud entre fluix i moderat durant bona part del dia, amb alguns cops forts a l'interior de les Terres de l'Ebre, el sud de Ponent i altres punts del prelitoral durant la tarda i primera hora del vespre. A la nit tornarà a ser fluix i de direcció variable.

L'eclipsi començarà cap a les 19.30 hores i s'allargarà fins aproximadament les 21.00 hores, en funció del punt d'observació. La fase de totalitat es podrà veure al terç sud de Catalunya, especialment a les comarques de Tarragona i del sud de Lleida, i tindrà una durada màxima d'un minut i mig en alguns punts. A Barcelona i Girona, en canvi, l'eclipsi serà parcial.

El Govern ha habilitat 23 punts oficials d'observació en 18 municipis davant un fenomen que serà el primer eclipsi total de Sol visible des de Catalunya des del 1905.

El Departament de Salut ha alertat aquest dilluns que observar directament l'eclipsi solar del 12 d'agost sense sistemes de protecció homologats pot provocar lesions oculars greus i irreversibles, com cremades a la retina o una pèrdua parcial de visió. Salut recorda que només es podrà mirar el Sol a ull nu durant la fase de totalitat a les zones on quedi completament ocult per la Lluna. Durant la resta del fenomen caldrà utilitzar ulleres amb filtre solar certificades amb la norma ISO 12312-2 o altres mètodes d'observació segurs. El Govern distribuirà 150.000 ulleres homologades als punts oficials d'observació.

La fase de totalitat serà visible al Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i el terç sud de Lleida i durarà entre 28 segons i un minut i 32 segons, segons el punt d'observació. Només durant aquest interval es podrà contemplar l'eclipsi sense protecció. A Barcelona, Girona i el terç nord de Lleida, on el fenomen serà parcial, caldrà protegir-se durant tot l'eclipsi.

Salut adverteix que l'exposició directa al Sol pot provocar retinopatia solar, que es pot manifestar amb taques al camp visual, visió borrosa o pèrdua de visió. A més, la retina no té receptors del dolor, de manera que es poden produir lesions sense que la persona afectada ho noti en aquell moment. Els símptomes poden aparèixer hores o dies després i, en cas de sospita d'una lesió, el Departament recomana consultar un oftalmòleg tan aviat com sigui possible.

Ulleres homologades

La principal recomanació és utilitzar ulleres específiques per observar el Sol certificades amb la norma ISO 12312-2 i comprovar que estiguin en bon estat i no presentin ratllades ni desperfectes. Salut aconsella substituir les ulleres adquirides per a eclipsis antics, especialment les de 2005 o 2015, perquè alguns materials dels filtres es poden degradar amb el temps. L'Agència Catalana del Consum també demana desconfiar de productes que únicament indiquin expressions genèriques com ara "aptes per a eclipsis" o "protecció solar total" sense acreditar-ne la certificació.

Entre les alternatives segures hi ha els telescopis equipats amb filtres solars adequats o el mètode indirecte 'pinhole', que permet projectar la imatge del Sol sobre una superfície. En canvi, Salut descarta les ulleres de sol convencionals, encara que siguin molt fosques, així com radiografies, CD, vidres o pel·lícules fotogràfiques velades.

Tampoc s'ha de mirar el Sol a través de càmeres, prismàtics o altres instruments òptics que no disposin d'un filtre adequat situat davant de l'objectiu. En el cas dels infants, Salut reclama una supervisió constant per garantir que facin un ús correcte de les ulleres homologades.

Reforç sanitari al sud del país

Davant la previsió d'un desplaçament massiu de ciutadans cap a les zones on l'eclipsi serà total, Salut ha preparat un Pla de Contingència Sanitària a les regions sanitàries de Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.

El dispositiu preveu reforçar els serveis d'urgències durant la nit del 12 d'agost i garantir la màxima cobertura possible els matins dels dies 13 i 14. Els hospitals de referència reforçaran les urgències amb professionals de medicina, infermeria i traumatologia, mentre que per a les urgències oftalmològiques hi haurà un metge resident presencial i un adjunt localitzable.

Els dies 13 i 14 es mantindrà l'atenció urgent d'oftalmologia a través de consultes externes i serveis de guàrdia als hospitals Arnau de Vilanova, Joan XXIII, Sant Joan de Reus, Sant Pau i Santa Tecla i Tortosa Verge de la Cinta.

En l'àmbit de l'atenció primària, es reforçaran onze CAP, cinc CUAP i el consultori local de Prades amb professionals de medicina i infermeria entre la tarda del dia 12 i el migdia del 13, amb possibilitat d'ampliar el dispositiu si la demanda assistencial ho requereix. El SEM, al seu torn, constituirà el centre de coordinació operativa amb Protecció Civil al 112 de Reus.

Evitar les presses i protegir-se de la calor

Salut també recomana planificar els desplaçaments amb antelació davant l'augment previst de la mobilitat i recorda que en altres eclipsis les congestions més importants s'han produït després del fenomen, coincidint amb el retorn dels espectadors. El Departament apunta que la coincidència de la nit de l'eclipsi amb el període de màxima activitat dels Perseids pot permetre allargar l'estada als punts d'observació i evitar els moments de més trànsit.

Tot i que l'eclipsi tindrà lloc aproximadament entre les 19.30 i les 21.00 hores, Salut també recomana buscar zones d'ombra, hidratar-se, utilitzar protecció solar alta o molt alta i protegir-se de les picades d'insectes. Igualment, reclama respectar les indicacions dels Agents Rurals als espais naturals i extremar les precaucions davant el risc d'incendi.

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, amb la col·laboració de tots els consells comarcals de la demarcació, ha incorporat 13 atractius culturals del Pirineu i les Terres de Lleida a la plataforma Google Street View. Es tracta d'una acció emmarcada en l'Any del Turisme Cultural i que dona continuïtat a la digitalització que es va dur a terme entre els anys 2021 i 2022.

En aquesta ocasió, els espais que s'han digitalitzat són Mas de Colom de Tàrrega (l'Urgell), el Castell de les Pallargues (la Segarra), el jaciment arqueològic dels Vilars d'Arbeca (les Garrigues), la Col·legiata de Sant Pere de Ponts (la Noguera), el conjunt monumental de la Seu Vella de Lleida ciutat (el Segrià), la Casa Canal de Mollerussa (el Pla d'Urgell), la Torre de Vallferosa de Torà (el Solsonès), el Castell de Llordà d'Isona (el Pallars Jussà), la serradora i el molí fariner d'Àreu (el Pallars Sobirà), la Roca del Corb de Peramola (l'Alt Urgell), la Casa Jaumot del Pont de Suert (l'Alta Ribagorça), el Castèth de Pijòert de Les (la Val d'Aran) i els búnquers de Martinet (la Cerdanya).

Les imatges s'han captat de dues maneres. En el cas dels camins s'ha utilitzat una motxilla i un pal telescòpic d'1,5 metres amb una càmera de 2,5 quilograms, que va equipada amb 6 lents que capten imatges de 360º cada 5 segons i incorpora coordenades GPS a cada fotograma. Les fotografies dels espais interiors s'han pres amb una càmera 360º amb trípode fix. Un cop es processen les imatges, s'incorporen a Google Street View.

El vicepresident del Patronat, Juan Antonio Serrano, ha explicat que "la cultura és un dels grans actius de la nostra destinació i fer-la més visible i accessible ens permet arribar a nous públics i reforçar-ne el posicionament, tant en els mercats de proximitat com en els internacionals". Serrano ha afirmat també que "aquesta iniciativa referma la nostra aposta per les noves tecnologies i per aprofitar aquestes eines per promocionar Lleida".

L’Ajuntament de Tàrrega ultima aquests dies els treballs de restauració de dos torricons del Parc de Sant Eloi, elements arquitectònics del segle XIX. Es tracta d’una intervenció de salvaguarda del patrimoni que vol posar fre al deteriorament de les estructures a causa del pas del temps. En concret, s’actua en les torrasses situades al vessant sud-est i sud-oest de la fortificació que corona la part alta de la serra, conjunt arquitectònic també conegut popularment com “les mirandes”.

L’empresa Arcovaleno Restauro SL és l’encarregada d’executar els treballs per un import total de 130.902 euros (IVA inclòs). L’actuació compta amb una aportació de 100.695 euros provinent del Programa 2% Cultural que gestionen els ministeris de Transports, Habitatge i Agenda Urbana de l'Estat. L’import restant de la inversió serà assumit per l’Ajuntament de Tàrrega. Es preveu que els treballs finalitzin durant la propera tardor.

El projecte inclou la renovació d’una de les cobertes (que fa també de mirador cap a la plana de Ponent), el sanejament d’humitats i la consolidació de les estructures. Prèviament, el passat mes de febrer, les obres van anar precedides d’excavacions arqueològiques a l’interior de les torres.

La capital de l’Urgell continua treballant així per a preservar els seus elements patrimonials. En aquest sentit, els torricons del Parc de Sant Eloi estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i han esdevingut un dels atractius turístics de la ciutat.

El regidor de Cultura i Patrimoni, Miquel Nadal, ha assenyalat que “els torricons de Sant Eloi són espais emblemàtics que cal conservar. A més del seu valor històric també són punts molt visitats com a miradors, ja que ofereixen excel·lents vistes a la ciutat i a la plana de Ponent”.

Val a dir que el projecte esmentat de restauració se suma al que ja es va dur a terme l’any 2021 al tercer torricó, que es trobava llavors molt deteriorat. En aquesta torrassa situada al vessant nord-est es van reparar esquerdes, es va construir una nova coberta i es va instal·lar una barana de forja. La intervenció també va comptar amb una aportació de l’Estat, en aquell moment mitjançant el programa 1,5% Cultural.

D’aquesta forma, Tàrrega completarà la restauració de tot el conjunt arquitectònic integrat per les tres torrasses construïdes l'any 1872 a l’esplanada del turó de Sant Eloi en el marc de la Tercera Guerra Carlina.
 

Famílies de nens i nenes amb necessitats d'educació especial que han participat en casals ordinaris durant la seva etapa infantil i que per les seves necessitats han d'accedir a un casal d'educació especial, sovint es veuen obligades a desplaçar-se del seu municipi. Tot i el reforç del suport econòmic a aquest tipus de lleure, facilitar els desplaçaments continua sent una assignatura pendent, segons Tubella. Per això, l'entitat reivindica una línia de transport públic i rutes intermunicipals adaptades.

Una altra de les demandes del sector és la cobertura total dels recursos necessaris per garantir el lleure als infants amb necessitats especials. El coordinador de l'àrea jove de projectes inclusius, Toni Domingo, ha assenyalat que, en el cas de Quàlia, actualment la meitat d'aquests recursos provenen de fons propis, mentre que l'altra meitat està finançada per subvencions i ajuts d'ajuntaments i institucions.

Increment de la demanda

Tubella ha destacat que la demanda per inscriure infants amb necessitats especials en casals d'estiu "ha anat en augment" i ho atribueix a la difusió de l'oferta d'activitats. Així mateix, indica que des de la cooperativa s'ha fet pedagogia "per explicar que hi ha recursos per a tots i totes" amb la voluntat d'evitar que les famílies es tanquin les portes per elles mateixes. "Que per tenir un infant amb necessitats educatives no es pensin que s'hagi de pagar més diners", ha exemplificat Tubella.

Segons dades de l'entitat, Quàlia va atendre l'any passat un total de 67 infants amb necessitats especials, mentre que enguany s'han registrat 117 inscripcions. En part, l'increment es deu perquè per primera vegada l'entitat també gestiona casals inclusius al municipi d'Igualada en col·laboració amb l'escola Àuria de l'entitat Apinas.

Garantir el dret al lleure als entorns rurals

L'entitat nascuda a Tàrrega vetlla per garantir que els infants amb necessitats especials del món rural puguin gaudir d'activitats de lleure a prop de casa seva. En general, Quàlia organitza casals per a infants de 3 a 12 anys, tot i que Tubella indica que aquesta franja d'edat "es pot ampliar per segons les necessitats particulars de cada infant i família". Actualment, la cooperativa de lleure gestiona 57 casals arreu de la demarcació de Lleida, 40 dels quals en poblacions de menys de 5.500 habitants.

Tubella també ha apuntat que Quàlia compta amb 36 monitors en casals d'educació especial "que fa que la ràtio per infant sigui de menys de dos infants, força baixa", i 31 vetlladors als casals ordinaris amb presència de nens amb necessitats especials. "Repartim els recursos segons les necessitats dels nens i nenes", ha apuntat Tubella. Pel que fa a l'organització d'activitats, també estan adaptades a les diferents realitats dels casals segons el nombre d'infants i la seva edat.

En el dispositiu d’extinció hi van participar 22 dotacions terrestres dels Bombers, amb el suport de bombers voluntaris. Els efectius van centrar les tasques en la cua i el flanc dret de l’incendi, mentre que el cap i el flanc esquerre no presentaven recorregut.

Els Bombers van aconseguir estabilitzar l’incendi al voltant de les cinc de la tarda i el van donar per extingit a dos quarts de sis. Les flames van afectar finalment una superfície d’1,4 hectàrees.

La programació cultural d’estiu a Tàrrega ha viscut una de les seves cites destacades al nucli antic de la ciutat. Aquest divendres, la plaça dels Comediants es va omplir de cançons i danses populars de la mà del duo Ballaveu, exponent de la música folk de Catalunya i divulgador dels balls i melodies tradicionals del país.

La parella formada per Patri Garcia i Xavier Rota va interpretar el seu repertori de cançons d’arrel i va animar el públic a ballar jotes, corrandes, havaneres o sardanes. Abans del concert, a més, Ballaveu va impartir un taller de danses folklòriques obert a tothom.

Aquesta ha estat la segona visita de Ballaveu a Tàrrega després del concert ofert l’any 2023. Ara han dut el seu tercer disc sota el braç, titulat Arada, amb el qual celebren els 10 anys de trajectòria. Les veus es van acompanyar de guitarra i instruments de percussió com la pandereta, la canya esquerdada o el pandero.

El concert s’ha emmarcat dins el Cicle d’Havaneres i Música Tradicional que impulsa la Regidoria de Cultura dins la programació d’estiu. La propera cita serà el divendres 21 d’agost (2/4 d’11 nit) amb la cantada d’havaneres a càrrec del grup Peix Fregit als jardins de la Societat Ateneu, entitat que també promou la vetllada. L'endemà, el dissabte 22 d’agost (8 vespre), la plaça del Carme acollirà una ballada de sardanes amb la Cobla Tàrrega. Finalment, el dissabte 29 d’agost (9 vespre) arribarà el torn de la mítica agrupació Els Pescadors de l’Escala, que acostaran el seu recital d'havaneres i cançons de taverna fins al poble de Riudovelles.

Festa de Sant Magí

Així mateix, l'agenda d'agost inclou també la celebració de la festivitat de Sant Magí el dimecres 19 d’agost (2/4 de 10 nit) al pla de l’ermita del Parc de Sant Eloi, on el grup Petit Comité oferirà un concert gratuït de música a cappella marcat per les versions de grans èxits. La vetllada, organitzada conjuntament per la Regidoria de Cultura i l’Associació d’Amics de l’Arbre, anirà precedida per un sopar a la fresca amb entrepans.