La història dels Canals d’Urgell i dels homes que van treballar en la seva construcció ha centrat aquest divendres la presentació del curtmetratge El túnel de Montclar a la Casa Canal de Mollerussa. La pel·lícula, dirigida per Daniel Sarramona i amb producció executiva de Berta Lacruz, recupera a través de la ficció la realitat dels presos que van participar en l’excavació del túnel a mitjan segle XIX. La Fundació Canals d’Urgell i la productora Principal Segona han presentat l’obra en un dels espais on es va rodar, després del seu pas per festivals i dels reconeixements obtinguts a Itàlia i al Galacticat.

Amb la construcció del canal com a rerefons, el curt posa el focus en les persones que van fer possible una infraestructura decisiva per a la transformació de les terres de Ponent. La vida al presidi, el treball sota vigilància i les relacions entre els reclusos articulen una història que acosta aquest episodi del segle XIX al públic a través dels seus protagonistes.

La presentació, convocada per la Fundació Canals d’Urgell i la productora Principal Segona, ha estat conduïda per Maribel Pedrol, directora de la Fundació. Amadeu Ros, president de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell i de la Fundació, ha obert l’acte i ha donat la benvinguda als assistents. Tot seguit hi han intervingut Marc Solsona, alcalde de Mollerussa; Daniel Sarramona, director del curtmetratge, i Berta Lacruz, productora.

La jornada ha començat amb els parlaments al jardí de la Casa Canal i ha continuat amb dos passis de la pel·lícula, a les 20.00 i a les 20.30 hores. La trobada s’ha completat amb una copa de vi al jardí.
 

La dimensió humana de la construcció dels Canals d’Urgell

Ambientat l’any 1857 a la serra de Montclar, el curtmetratge s’endinsa en les condicions de vida dels presos que excavaven el túnel sota vigilància militar. La història segueix en Josep, un home condemnat injustament que lluita per sobreviure i tornar a veure la seva mare, i l’Ignasi, un sindicalista condemnat a cadena perpètua. A través de la relació entre tots dos, la pel·lícula explora la confiança, la supervivència i els dilemes morals en un entorn marcat per la privació de llibertat.

El túnel de Montclar combina ficció i context històric per acostar al públic la dimensió humana d’una de les obres decisives per a la construcció del Canal d’Urgell. La perforació de la serra, amb un túnel de prop de cinc quilòmetres, va permetre fer arribar l’aigua a la plana i va formar part de la infraestructura que transformaria l’agricultura, l’economia i el paisatge de Ponent.

Les obres del canal principal es van acabar el 1861 i el primer reg documentat per la Comunitat General de Regants es va fer el març de 1862 a la finca de Tarassó, a Agramunt. El pas de l’aigua per la serra de Montclar era una peça essencial d’aquell projecte: la perforació del túnel va permetre superar un dels principals obstacles del traçat i connectar la captació del Segre amb les terres que havien de rebre el reg.

El film parteix d’aquest marc històric per construir una trama centrada en dos personatges i en les decisions que han d’afrontar. Aquesta mirada permet explicar el cost humà de l’obra i acostar l’espectador a una part de la història dels canals que va més enllà de les xifres i de les fites d’enginyeria.


Una producció arrelada a Ponent

Protagonitzat per Roger Batalla i Jon Arrizabalaga, el curt també compta amb la participació de Ferran Aixalà i Eduard Muntada, entre altres intèrprets. El guió és de Daniel Sarramona i Berta Lacruz, i la producció, de Principal Segona, amb Miquel Romans i Lacruz. El rodatge es va dur a terme a Mollerussa, el Poal i Mequinensa amb professionals vinculats a les terres de Lleida.

El director, Daniel Sarramona, és de Juneda, i Berta Lacruz, coguionista i productora executiva, de Bellvís. La vinculació amb el territori també es reflecteix en les localitzacions i en la participació de professionals lleidatans en l’equip artístic i tècnic. La Casa Canal ha tingut un paper especialment significatiu en el projecte, tant com a espai de rodatge com per la seva relació directa amb la memòria dels canals.
 

De Ponent al circuit de festivals

El projecte es va desenvolupar amb l’acompanyament de la Trobada de Talents del Galacticat i del programa Producers Meet Producers, que va afavorir la col·laboració entre Daniel Sarramona i Miquel Romans, de Principal Segona. La pel·lícula es va estrenar el 7 de juny al Festival Internacional de Cinema en Català, el FIC-CAT, a Roda de Berà, dins de la selecció oficial de curtmetratges, i el 23 d’octubre es va presentar al Som Cinema de Lleida.

En aquest recorregut, El túnel de Montclar ha rebut el premi al millor curtmetratge al Minority Languages International Film Festival de Spilimbergo, a Itàlia, i el premi al millor curtmetratge de gènere lliure al XIII Galacticat, el Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent. La presentació a Mollerussa ha permès acostar aquesta producció al territori que n’ha inspirat la història i que ha acollit una part del rodatge.

La producció ha comptat amb el suport de la Fundació Canals d’Urgell, els ajuntaments de Mollerussa i Agramunt i Plusfresc, entre altres col·laboradors, així com amb l’acompanyament de Ponent i Acció, l’oficina de promoció audiovisual impulsada per l’Ajuntament de Tàrrega.


 La Casa Canal com a espai de memòria i divulgació

La presentació a la Casa Canal vincula el cinema amb la tasca de divulgació del patrimoni que desenvolupa la Fundació Canals d’Urgell. L’equipament, que acull l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, explica les transformacions del territori associades a l’arribada de l’aigua i conserva la memòria de les persones que les van fer possibles.

Construïda entre 1867 i 1876, la Casa Canal és la seu de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell i acull, a la planta baixa, l’espai museístic inaugurat el 2003. Presentar-hi el curtmetratge situa el relat cinematogràfic en un entorn directament vinculat a la gestió i la història de la infraestructura.

La col·laboració de la Fundació amb la pel·lícula s’inscriu en la seva tasca de preservar, estudiar i difondre el patrimoni dels Canals d’Urgell. El cinema ofereix una nova via per donar a conèixer aquesta memòria i per explicar com l’arribada de l’aigua va transformar el paisatge, l’activitat econòmica i la vida quotidiana de les comarques regades.

 

Inversions financerament sostenibles en favor de l’eficiència energètica

Durant la sessió van prosperar per unanimitat la declaració de dues inversions com a financerament sostenibles. Es tracta de la instal·lació de plaques fotovoltaiques al pàrquing de l’avinguda de l’Onze de Setembre (227.524 euros) i la millora de l’enllumenat i la instal·lació elèctrica de l’Escola Jacint Verdaguer (51.852 euros). Els projectes s’emmarquen en les actuacions municipals de millora de l’eficiència energètica i es finançaran amb superàvits pressupostaris derivats de les liquidacions del 2024 i 2025.

A més, es va aprovar per unanimitat una modificació del pressupost per incorporar un crèdit extraordinari de 34.000 euros que es destinaran a l’Escola de Futbol UE Tàrrega, millores als carrers del poble de Claravalls i l’adquisició de maquinària, instal·lacions tècniques i utillatge.

El Ple també va acordar per unanimitat la bonificació del 90% de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) a l'Institut Manuel de Pedrolo per la millora de la impermeabilització dels canals de recollida d’aigua de la coberta. A més, es van aprovar dos reconeixements extrajudicials de crèdit per satisfer factures pendents de proveïdors.

A l’inici de la sessió, el Ple va guardar un minut de silenci en memòria de les víctimes de la tragèdia ferroviària ocorreguda a la província de Toledo. Així mateix, l’alcaldessa Rosa Maria Perelló va presentar el nou secretari municipal, Antoni Garcia, en substitució de Ramon Morell, que es va jubilar el passat desembre després de 36 anys exercint el càrrec al consistori. Jaume Pla va exercir de secretari accidental fins al setembre.

Segons el comitè, la convocatòria de l’11 posa sobre la taula "reivindicacions “cabdals” relacionades amb l’accés a un habitatge assequible, uns salaris dignes, la denúncia de l’encariment del cost de la vida i la defensa d’uns serveis públics forts (educació, sanitat, mobilitat, pensions, telecomunicacions…), entre d’altres". La mobilització, apunten "vol situar aquestes qüestions al centre del debat social i reclamar unes condicions de vida dignes per al conjunt de treballadors i treballadores, incloent-hi autònoms i pensionistes".

El comitè de vaga de Tàrrega ha impulsat un calendari d’activitats obertes a la participació de la ciutadania. La primera serà el dissabte 31 d’octubre, a les 11h, amb un taller de pancartes a La Soll, a la plaça de les Nacions Sense Estat. La iniciativa indiquen que vol contribuir a preparar els materials per a la mobilització.

La següent cita serà el dimarts 3 de novembre, a les 19h, amb una assemblea oberta i una encartellada per compartir informació sobre la convocatòria i organitzar-ne la difusió. El calendari continuarà el divendres 6 de novembre, a les 17h, amb una jornada de difusió pels carrers de Tàrrega. El punt de trobada serà a la Plaça del Carme (el Pati).

En els propers dies el comitè informarà de les accions previstes a la capital de l’Urgell, tant pel dimecres 11 com pels dies previs. Amb tot, hi haurà mobilitzacions al matí a Tàrrega i la ja anunciada convocatòria de manifestació unitària a la ciutat de Lleida a les 17.30 h, a la plaça Ricard Vinyes, que reunirà les persones participants en la jornada de protesta.

Connexions Artístiques: descobrir talents i crear conjuntament

El projecte va néixer l’any 2023 amb l’objectiu d’identificar i potenciar el talent artístic de persones vinculades a l’Associació Alba i posar-les en contacte amb professionals de diferents disciplines com la dansa, la fotografia, la literatura, el teatre, les arts plàstiques o la cultura popular.

La particularitat de Connexions Artístiques és que les persones amb discapacitat no són només participants de les activitats, sinó que es converteixen en creadores i protagonistes dels processos artístics, treballant de la mà de professionals i compartint els resultats amb la comunitat.

Des dels seus inicis, el projecte ha anat creixent i incorporant noves col·laboracions. Durant el 2025, va comptar amb la participació de 71 persones i es van treballar sis disciplines artístiques diferents.

Entre les iniciatives desenvolupades hi ha la creació de la gegantona inclusiva Nona, fruit de la col·laboració entre l’Escola Alba i l’Escola d’Art Ondara; projectes de fotografia amb la fotògrafa Núria Boleda; propostes literàries i de narrativa oral, i diferents experiències de dansa i expressió artística.

Un projecte nascut al territori que genera noves oportunitats

Connexions Artístiques també ha permès crear aliances entre l’Associació Alba i diferents artistes, escoles i agents culturals de les comarques de l’Urgell i la Segarra, generant nous espais de participació i relació amb la comunitat.

Amb aquest premi, es reconeix una manera de treballar que trenca barreres i prejudicis, dona visibilitat a talents sovint invisibilitzats i obre oportunitats perquè les persones amb discapacitat puguin formar part activa de la vida cultural del territori.

Un reconeixement entre 78 iniciatives socials d’arreu de Catalunya

Els Premis La Confederació, impulsats per La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, han celebrat enguany la seva desena edició amb un rècord de 78 candidatures, un 30% més que l’any anterior.

En aquesta edició, a més de l’Associació Alba, també han estat premiades l’Associació La Troca, pel seu projecte d’escola comunitària per a persones adultes, i la Cooperativa +65, per un model d’atenció i cures que afavoreix que les persones grans continuïn vivint al seu entorn habitual.

El reconeixement suposa un impuls per continuar fent créixer Connexions Artístiques i consolidar les col·laboracions amb artistes i agents culturals del territori, amb la voluntat de seguir generant oportunitats de creació i participació per a totes les persones.

Renfe considera que és una vaga "injustificada"

Renfe considera que Semaf ha convocat una vaga "injustificada" i assegura que hi ha qüestions que "excedeixen l'àmbit competencial" de l'empresa, com ara la normativa dels temps de conducció o determinades actuacions de la Inspecció de Treball. En aquesta línia, la companyia creu que és "incoherent" que es convoqui una aturada.

Així mateix, Renfe defensa que ha complert "de manera íntegra totes les obligacions assumides" arran de l'accident ferroviari d'Adamuz, al gener. També diu que ha "reforçat" l'operativa ferroviària i la seguretat amb més de 1.200 nous treballadors contractats, el reforç dels equips de manteniment i l'impuls d'actuacions per millorar la fiabilitat dels trens i la qualitat del servei, entre altres mesures.

A Catalunya, la vaga també arriba després que a principis d'octubre els maquinistes es neguessin a circular quan un arbre i un talús van caure sobre un comboi a Vilanova i la Geltrú, sense deixar cap ferit. Va ser després d'un episodi de fortes pluges i Semaf demanava garanties de seguretat.

Menys passatgers de l'habitual i un servei alternatiu per carretera en la jornada de vaga a l'estació de Lleida

Agafar l'alta velocitat aquest dijous a l'estació de Lleida s'ha convertit en un acte de fe per a molts usuaris, mentre que d'altres han buscat transports alternatius o s'han resignat a no viatjar per la vaga de maquinistes. Això, sumat a les cancel·lacions anunciades ha fet que a l'estació s'hagi vist menys afluència de gent respecte de l'habitual. Els serveis mínims s'han complert per als trens Avant en direcció Barcelona de les 7.05 h i les 8.10 h, tot i que en aquest darrer el trajecte s'ha fet per carretera per incompareixença del maquinista. Alguns dels usuaris han lamentat el retard que els suposa el canvi, tot i que també entenen les reclamacions del sector. "Els perjudicats sempre acabem sent els usuaris", ha dit un d'ells.

Els trens prevists aquest dijous a l'estació de Lleida circulen sense incidències tot i alguns retards puntuals. Tot i això, s'ha vist menys afluència de gent per la vaga de maquinistes de Renfe i la supressió d'alguns trens per l'accident d'Urda, a Toledo, ha fet que usuaris hagin optat per transports alternatius o per quedar-se a casa i fer teletreball.

L'Avant a Barcelona de les 7.05 h ha sortit amb quatre minuts de retard. Usuaris habituals d'aquest servei han explicat a l'ACN que han decidit confiar en el servei tot i l'anunci de la vaga. "No m'he plantejat cap alternativa, si no surt el tren aniré cap a casa i treballaré des de casa", ha explicat Lluís. En la mateixa línia s'ha expressat Sònia, que cada dia agafa el tren per anar a la feina i que ha dit que ahir va rebre un missatge que deia que el seu tren no estava afectat. "Esperem arribar a treballar i tornar i no m'he plantejat un transport alternatiu", ha dit.

En canvi, els usuaris de l'Avant de les 8.10 h, també cap a Barcelona, s'han trobat en arribar a l'estació que el seu tren s'ha substituït per un servei alternatiu d'autobús, després que el maquinista no s'hagi presentat a l'estació. El canvi ha afectat 65 passatgers que han marxat en dos dels quatre busos que s'han previst.

Una de les passatgeres, Susanna, ha lamentat que amb el canvi no sap si podrà arribar a temps a la seva destinació. Per la seva banda, en Roger també ha mostrat resignació pel fet que arribarà amb poc marge de temps a la feina tot i haver buscat, expressament, un tren que fes serveis mínims. "Ara arribaré més just, però entenc les circumstàncies i s'ha de fer el possible per arreglar aquesta situació perquè els perjudicats sempre acabem sent els usuaris", ha expressat.

Els trens d'alta velocitat amb sortida o arribada a Lleida que Renfe ha fixat com a serveis mínims per aquest dijous són, a més dels Avant 7.05 h i 8.10 h, el tren Lleida-Barcelona de les 18.08 h, i els de Barcelona-Lleida de les 16.05 h, 20.05 h i 21.30 h.

Un sector per consolidar

A Moçambic, igual que a la resta de l’Àfrica Austral, no hi ha actualment companyies ni professionals que treballin específicament les arts escèniques de carrer. La formació tenia com a objectiu canviar la manera d’entendre i utilitzar l’espai públic, i avançar cap a la professionalització del sector.

Segons SPASA, en només set dies de treball el grup ja havia començat a evolucionar d’una pràctica que consistia a fer art al carrer cap a una comprensió de l’art de carrer com a disciplina amb entitat pròpia. L’entitat destaca també la implicació de l’alumnat, superior a les expectatives inicials.

Durant el festival va tenir lloc una xerrada sobre la professionalització de les arts de carrer, en què les persones ponents han compartit experiències amb l’alumnat i la comunitat. El programa s’ha tancat amb una mostra pública del treball desenvolupat.

Continuïtat de la col·laboració

SPASA considera aquesta experiència l’inici d’una col·laboració amb Makwerhu i amb el sector local, amb la voluntat que continuï creixent en els pròxims anys i acompanyi el desenvolupament de les arts de carrer a Moçambic i a la regió.

L’acció connecta amb la missió de la cooperativa: impulsar les arts de carrer com a sector cultural amb valor propi, contribuir-ne a la dignificació i defensar l’espai públic com a lloc de creació, trobada i accés a la cultura. Quan treballa fora de Ponent, SPASA ho fa adaptant-se a cada context i en col·laboració amb agents locals.

Sobre SPASA

SPASA és una cooperativa de formació, trobada i suport per a les arts de carrer. Impulsa cada any l’única formació en arts de carrer de l’estat Espanyol que té lloc a Tàrrega i Cervera del 30 d’agost al 14 de setembre. Va néixer precisament arran d’aquesta formació, la Summer Academy, una experiència que combina formació amb grans esdeveniments com l’Aquelarre de Cervera i FiraTàrrega. Ofereix formació, acompanyament i residències a artistes i companyies, així com la construcció de projectes comunitaris a través de les arts de carrer.

Més informació a www.spasa.cat.

Els treballs permetran millorar les condicions de circulació d’un tram de més de nou quilòmetres que presentava deficiències en el paviment, amb esquerdes i zones deteriorades a causa del desgast acumulat.

El projecte inclou el fresat i la reposició dels trams més malmesos, així com l’estesa d’una nova capa asfàltica de reforç. També contempla la millora del drenatge mitjançant la construcció de nous trams de cuneta de formigó, la renovació de la senyalització i la instal·lació de noves barreres de seguretat.

Agustí Jiménez, ha destacat que “aquesta actuació permetrà millorar les condicions de seguretat i circulació d’una carretera important per a la mobilitat dels veïns i veïnes de la zona”. Jiménez també ha assenyalat que “des de la Diputació continuem invertint en la millora de la xarxa viària local, perquè disposar de bones comunicacions és essencial per garantir la igualtat d’oportunitats, facilitar els desplaçaments quotidians i mantenir connectats els nostres pobles”.

L’obra ha comptat amb un pressupost total de 2.363.941,86 € i han incorporat un tram de canalització per al desplegament de la fibra òptica.

Reivindicacions

Els metges demanen un conveni propi i mesures sobretot davant la sobrecàrrega laboral, com eliminar les guàrdies de 24 hores o més temps per visitar els pacients en l’atenció primària. Abans d’aquesta vaga indefinida ja havien convocat 12 jornades d’aturada des de la passada tardor.

El secretari general de MC ha celebrat que Salut "reconegui" en un comunicat les reivindicacions que tenen com a legítimes, però ha negat que s'hagi negociar res amb ells. "Res del que han fet és una negociació", ha reblat. Dit això, ha celebrat que "siguin capaços" de traslladar als convenis mesures.

"Cada dia hi haurà gent que farà vaga"

MC ha remarcat que en tractar-se d'una vaga indefinida, el sistema sanitari se'n ressentirà i patirà incertesa sobre qui i quan farà vaga. Així mateix, ha assenyalat que les gerències dels centres sanitaris no podran programar activitat "amb normalitat" fins que això no s'acabi. "No ens agrada, no volem, però aquest govern no ens dona cap altre remei", ha afirmat.

"La idea és que cada dia hi haurà gent que farà vaga", ha apuntat Lleonart. Amb tot, ha assenyalat que el sindicat no farà balanç sobre el seguiment de la vaga. "Això ja no va de participació", ha apuntat, fent èmfasi en què això va de comptar els dies en què el Govern té "alçats i en peu de guerra" el col·lectiu mèdic. Al seu torn, Salut ha xifrat en un 4,5% el seguiment informat aquest dimecres al matí en la vaga indefinida, segons una dada provisional.

Protesta i manifest

La protesta ha començat passades les 9 del matí des de Zona Universitària i ha tallat la Diagonal en els dos sentits durant una bona estona, fins que ha baixat per Gran Via de Carles III i ha entrat al recinte de la Maternitat, on s'ubica el Departament de Salut. Els manifestants han lluït pancartes amb lemes com 'Tanta espera ens desespera', 'Metges explotats, pacients maltractats' i 'Metge cansat, mala sanitat' i unes lletres grans reclamant un conveni mèdic. Un cop davant de Salut, els metges s'han assegut i Lleonart ha llegit un manifest.

En el manifest, Metges de Catalunya ha defensat que la vaga indefinida és un fet "pràcticament inèdit" en la història del sindicalisme català i el primer d'aquestes característiques en el sector mèdic. El sindicat ha explicat que la mobilització busca generar una afectació continuada del sistema sanitari, sense prioritzar el nombre de facultatius que secundin la vaga cada dia. També ha reivindicat la campanya 'Ni un minut més', amb què denuncia la dependència de la sanitat pública de les hores extres dels professionals, i ha assegurat que ja ha recollit més de 7.500 signatures ciutadanes de suport a les seves reivindicacions.

El sindicat també ha carregat contra la consellera de Salut, Olga Pané, a qui ha acusat d'actuar amb "cinisme i tantsemenfotisme" davant les demandes del col·lectiu. Segons el manifest, quan els representants sindicals es van reunir amb ella a mitjans de setembre, la consellera els va preguntar "què us passa?", una actitud que l'organització ha qualificat de "vergonyosa". Metges de Catalunya ha defensat que les mobilitzacions dels darrers mesos han contribuït a fer descarrilar la reforma de l'Estatut Marc i a mantenir les reivindicacions dels facultatius a l'agenda pública. Finalment, ha apel·lat a la persistència dels professionals per sostenir una vaga que considera de "llarg recorregut" i ha anunciat noves mobilitzacions.

Encesa de la flama, lectura del Manifest i celebració de la Castanyada

El punt àlgid de la celebració es viurà el dissabte 31 d’octubre a diferents espais de la ciutat. A les 11.30 h, la plaça de les Nacions Sense Estat acollirà un vermut i concert amb el grup "Pork Chop Boys" acompanyat de jocs gegants. A la tarda, a les 18.30 h, la plaça del Carme serà el punt de trobada per a l’encesa de la flama de la llengua, la lectura del Manifest, parades de venda de castanyes, l’animació infantil "Pentina el gat" i els ritmes dels tambors dels diables BAT. La diada culminarà a l’Espai MerCAT a partir de les 22 h amb un sopar popular i cançó de taverna amb Joan Baró i els concerts de Pawn Gang i PD Gufi.

També en el marc de la Castanyada, divendres 30 i dissabte 31, se celebrarà per segon any consecutiu el ‘Carreró de la por’ de les 18 h a les 23 h a la plaça de les Nacions Sense Estat. Organitzat per l’entitat Lo Groguet de Tàrrega i Guixanet Tàrrega amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura i l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.

La Biblioteca Germanes-Güell, punt de trobada del Correllengua

La programació continuarà el dissabte 21 de novembre, a les 11.30 h, amb l’’Hora del conte: Contes de pa amb vi i sucre’ de la Cia. Umpalumpa, a la Biblioteca Germanes-Güell.

L’homenatge a Josep Maria Espinàs tindrà lloc a principis de desembre, també a la Biblioteca Germanes-Güell. El dijous 3 de desembre, a les 19 h, s’organitzarà la xerrada-diàleg "L’Espinàs vist de prop", amb la participació de l'editora Isabel Martí i l'escriptor Vidal Vidal. A més, durant tota la setmana del 30 de novembre al 6 de desembre, la biblioteca acollirà una mostra de llibres de l’autor.

El Correllengua 2026 a Tàrrega organitzat per la Regidoria de Cultura i la Regidoria de Llengua compta amb la col·laboració d’Agenta, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL), L'ONG del Català / Plataforma per la Llengua, Òmnium Segarra-Urgell, la Biblioteca Pública Germanes Güell, La Soll, Amics dels Escoltes i el Pla Educatiu d'Entorn de Tàrrega.

El pròxim dimarts, 3 de novembre arriba al Cinema Majèstic de Tàrrega el llargmetratge Indòmita Llum (2026), dirigit per Luis Sampieri, després d’un ampli recorregut per festivals i de la seva estrena a les sales de cinema. Es tracta d’un documental poètic i emocionant que ens confronta amb els nostres prejudicis sobre la discapacitat i ens convida a repensar què és realment essencial.

L’Antu Pastoret és una nena de nou anys d’Olot, cega de naixement, que viatja amb la seva família projectant cinema en poblacions remotes de Sud-amèrica. Indòmita Llum és una història d’aventures real, una road movie rodada al llarg de quatre anys que recorre els paisatges remots del nord de l’Argentina i els paratges de la Garrotxa.

La pel·lícula és una coproducció internacional entre Espanya, a través de Colibrí Studio, i l’Argentina, amb Cine Huasi SAS i Soy Cine. A més del Premi al Millor Documental del FIC-CAT 2026, ha estat seleccionada en festivals com DocsBarcelona, FIC-CAT, Festival Inclús, FIC Guadalajara (Mèxic), MakeDox (Macedònia del Nord) i FIC Mar del Plata (Argentina). També és candidata als Premis Gaudí 2026.

Entre l’aventura i el cinema ambulant

L’Antu és d’Olot i té anoftàlmia bilateral, una malaltia congènita que fa que nasqués sense ulls i que afecta aproximadament un de cada 100.000 naixements. Gràcies a una sensibilitat i una curiositat inusuals, descobreix amb detall i sense filtres el món que l’envolta, mentre la seva vida transcorre entre Catalunya i l’Argentina.

A Indòmita Llum, el director argentí Luis Sampieri segueix de prop aquesta família tan singular, formada per dues ànimes lliures, Santiago Carrizo i Lana Pastoret, que han decidit educar la seva filla en un context particular de llibertat i creativitat, malgrat la patologia amb què va néixer. La recerca de nous paradigmes de vida va unir Santiago i Lana en el passat, els va impulsar a viure en un vell camió adaptat com a autocaravana i els va portar a crear el projecte de cinema comunitari i documental social.

Amb l’Antu al seu costat, han mantingut viu l’esperit d’aventura. Avui, tots tres formen una família viatgera que porta el cinema a petites localitats de l’Argentina. La gran pantalla es desplega en racons remots i, sobre el llenç en blanc, es produeix una màgia que cada capvespre captiva els habitants d’aquests paratges. Mentrestant, la petita Antu intenta imaginar les històries projectades mentre la seva mare li relata a cau d’orella què passa a la pantalla.

El documental planteja una paradoxa poderosa: una nena que no pot veure imatges participa activament en una experiència familiar dedicada precisament a projectar-les i compartir-les amb els altres. El film es converteix, així, en un viatge poètic a la infància, que captura aquell moment vital únic en què intentem comprendre el món que ens envolta.

Al llarg d’aquest camí, l’Antu es revela com una persona única, amb unes capacitats creatives poc habituals. La seva passió per la música és tan gran que arriba a compondre, fins i tot, la música de la mateixa pel·lícula.

Estrena a les sales de cinema

Indòmita Llum es podrà veure als Cinemes Majèstic de Tàrrega el 3 de novembre, a les 20.15 h, en l’única sala de les terres de Ponent que acull el film. La pel·lícula es va estrenar el 20 d’octubre i ja s’ha projectat en diferents espais del territori català, com l’Espai Texas i el Cinema Zumzeig de Barcelona, el Cinema Olot, el Cine Casal Camprodoní i el Cine Ripoll, al Ripollès, el CineBaix, al Baix Llobregat, i el Cinema Majèstic de Tàrrega, a l’Urgell. Hi ha noves dates de projecció pendents de confirmació.

A més, el pròxim 1 de desembre de 2026 tindrà lloc una sessió completament accessible, amb audiodescripció i subtítols per a persones sordes, en el marc del Festival Internacional de Cinema i Discapacitat Inclús, on la pel·lícula competeix a la Secció Oficial. La projecció es farà al CaixaForum de Barcelona.

El director: Luis Sampieri

Luis Sampieri va néixer a Tucumán, a l’Argentina. El 1995 va dirigir i produir el migmetratge La Máquina del Humo, seleccionat en festivals com els de València i São Paulo, així com a L’Alternativa. Posteriorment, ha dirigit els llargmetratges Cabecita Rubia (2000), premiat al millor actor a LaCinemafe de Nova York i nominat als Cóndor de Plata; Fin (2010), estrenat a la Berlinale i guardonat amb el premi a millor director a Màlaga, i La Hija (2015). Actualment, prepara el seu cinquè llargmetratge, La Rezadora.

Incendis a Espanya

A Espanya, els incendis registrats des de principi d’any han destruït 7.107 hectàrees de pastures, 1.930 hectàrees de vinyes i 827 hectàrees d’oliveres. A més, més de la meitat de les 1.700 hectàrees de fruiters destruïdes als països mediterranis corresponien a territori espanyol.

L’informe també constata un avançament de la temporada de risc d’incendis. La superfície cremada abans del juny va ser prop del doble de la mitjana de l’última dècada, entre el 2016 i el 2025.

A aquesta tendència s’hi afegeix l’impacte del canvi climàtic. Segons l’anàlisi, el canvi climàtic provocat per l’activitat humana ha multiplicat per vint la probabilitat de patir condicions meteorològiques extremes propícies als incendis al centre d’Espanya. Fenòmens com els registrats el juliol del 2026 es produeixen ara, de mitjana, una vegada cada sis anys en aquesta zona de la península Ibèrica.

L’informe també assenyala una "bretxa de protecció financera", ja que els incendis forestals queden exclosos de la cobertura del Consorci de Compensació d’Assegurances. "Com que no hi ha un mecanisme públic de cobertura per a aquest risc, les pèrdues milionàries han de ser assumides directament per les llars i les empreses afectades", apunta el document. Segons els investigadors, els incendis a Espanya van causar prop de 5.000 milions d’euros en danys el 2025, dels quals menys de 1.000 milions estaven coberts per assegurances.

Un canvi estructural "perillós"

Joanne Bentley-McKune, autora principal de l’informe de ZCA, adverteix que Europa està assistint a un "canvi estructural perillós" en el panorama dels incendis forestals. "El canvi climàtic provocat per l’activitat humana està creant les condicions perquè hi hagi més dies amb fenòmens meteorològics extrems propicis als incendis", afirma.

Bentley-McKune també destaca que els incendis d’aquest any han afectat una superfície rècord de terres de conreu durant el juliol, s’han acostat a grans nuclis de població i han arribat a zones europees on els grans incendis forestals són poc habituals. "Ja no és viable abordar els incendis forestals únicament com a situacions que requereixen una resposta d’emergència", sosté.