Danys a 41 províncies el 2026

La superfície declarada amb sinistre el 2026 arriba a 41 províncies, amb especial incidència a quatre, totes per damunt del miler d’hectàrees. En primer lloc, hi ha Sevilla amb 2.030 ha., seguida d’Osca amb 1.559 ha., Córdoba amb 1.489 ha., i Lleida amb 1.453 ha. Els danys corresponen en més d’un 90% a cultius herbacis (cereal d’hivern), tot i que s’estenen a una vintena de cultius com el gira-sol, lleguminoses, fruits secs, oliva, vinya, fruita, cítrics o explotacions forestals.

Els incendis més grans d’enguany s’han registrat a la vall de l’Ebre. En concret a la Llitera, a Osca, amb el foc de finals de juny, que ha registrat declaracions de 1.200 hectàrees agrícoles, i també els focs de la Segarra, que a mitjan juny van provocar sinistres de 600 hectàrees.

Les primeres estimacions apunten que enguany se superaran les indemnitzacions per valor de 2 MEUR, tot i que és una xifra provisional. Al llarg dels darrers 10 anys, Agroseguro haurà abonat més de 22 MEUR en indemnitzacions per danys pel foc en cultius agrícoles i ramaders. Des del 2017, a Catalunya s’han rebut indemnitzacions per valor d’1.820.646 euros.

Tàrrega va viure ahir amb elevada participació la festa de Sant Magí. Com cada 19 d’agost, el Parc de Sant Eloi va acollir diferents activitats, entre les quals va destacar una vegada més el concert al capvespre al pla de l’ermita amb prop de 300 persones, on també es va oferir la possibilitat de sopar a la fresca amb entrepans. Organitzada per l’Associació d’Amics de l’Arbre i la Regidoria de Cultura, la vetllada va tenir com a protagonistes les veus de l’agrupació Petit Comité, que va desgranar un repertori de versions de grans èxits de tots els temps en format “a cappella”, o sigui, sense l’acompanyament d’instruments.

Petit Comité, la formació integrada per set veus masculines i femenines amb més de tres dècades de trajectòria, va guarnir el concert amb coreografies i pinzellades d’humor. El programa va incloure versions de cèlebres artistes internacionals com ABBA o Neil Diamond, combinades amb himnes de grups catalans com Sau o Txarango. La trobada també va sorprendre el públic gràcies a una espectacular il·luminació dissenyada expressament per a l’ocasió a càrrec de Pau Farreny.

Les activitats commemoratives de Sant Magí a Tàrrega van començar ja al matí amb els tradicionals glops d’aigua portada des de les fonts de la Brufaganya, a la Conca de Barberà. L’acte es va celebrar davant la majòlica situada a la placeta de Sant Magí, un altre dels espais emblemàtics del Parc de Sant Eloi, on també es va oferir un esmorzar popular. No va faltar la venda dels càntirs tradicionals que identifiquen la celebració. La festa de Sant Magí a Tàrrega es remunta al segle XVIII i es va revifar els anys 50 del segle passat amb la participació de veïns de la ciutat que es deien Magí.

El concert de Sant Magí ha format part de la programació d’estiu de la capital de l’Urgell. En aquest sentit, durant el mes d’agost, arribaran altres propostes com el Cicle d’Havaneres i Música Tradicional, que continuarà el divendres 21 d’agost (2/4 d’11 nit) amb l’actuació del grup Peix Fregit als jardins de la Societat Ateneu.

L'endemà, el dissabte 22 d’agost (8 vespre), la plaça del Carme acollirà una ballada de sardanes amb la Cobla Tàrrega. Finalment, el dissabte 29 d’agost (9 vespre) arribarà el torn de la mítica agrupació Els Pescadors de l’Escala, que protagonitzaran una cantada d'havaneres i cançons de taverna al poble de Riudovelles. Altres cites són les festes majors d’Altet (del 27 al 30 d’agost), Riudovelles (30 d’agost) i el Talladell (del 4 al 6 de setembre) a més de la programació cultural del FigaEstiu a la Figuerosa entre altres.

En alguns casos, explica el sindicat, les explotacions seleccionades per a aquests controls reben un requeriment per aportar la documentació en un termini de només 15 dies. Entre els documents que demanen hi ha l'acreditació de l'ús de l'aigua de reg, el quadern d'explotació dels darrers 12 mesos, el llibre de gestió de fertilitzants, el pla d'adobatge, els registres de traçabilitat de la comercialització dels productes, factures de compra de productes de campanyes anteriors, la documentació relativa als envasos de fitosanitaris, el carnet d'aplicador o la documentació de les empreses que han dut a terme tractaments fitosanitaris.

A més, si l'Administració ho considera, també pot concretar una visita amb el pagès per comprovar en quin estat es troben les instal·lacions de la seva explotació.

Aquesta documentació "no sempre es troba en mans dels pagesos i, en molts casos, cal recopilar-la de diferents empreses, gestories, cooperatives o comunitats de regants relacionades amb l'activitat de l'explotació".

Unió de Pagesos considera inviable que aquests requeriments es concentrin durant el mes d'agost, quan la pagesia es troba immersa en campanyes de recol·lecció i tractaments, i quan una part dels serveis d'assessorament i administratius també es troben en període de vacances.

Per tot plegat, el sindicat reclama que es simplifiqui la documentació exigida, s'eviti demanar informació que ja estigui disponible en registres de l'Administració i s'ampliïn els terminis per aportar-la. A més, lamenta que, malgrat el compromís del Departament d'Agricultura de simplificar i reduir la burocràcia que suporta la pagesia, en la pràctica els requeriments administratius no deixen d'augmentar i suposen una càrrega per a les explotacions.


 

Segons el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), l'any 2022 es van diagnosticar més de 430.000 casos de càncer renal i aquesta malaltia va causar més de 150.000 morts arreu del món. La forma més freqüent d'aquest tumor és el carcinoma renal de cèl·lules clares que representa aproximadament quatre de cada cinc casos. En prop del 20% dels pacients, el càncer ja s'ha estès fora del ronyó en el moment del diagnòstic. A més, en aproximadament un de cada tres casos, la malaltia acaba disseminant-se fins i tot després de la cirurgia.

La Dra. Cristina Suárez, del VHIO i oncòloga mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, explica que la majoria dels pacients amb carcinoma renal de cèl·lules clares reben inicialment immunoteràpia. El tractament més habitual, el cabozantinib, és un inhibidor de tirosina-cinasa que bloqueja el creixement dels vasos sanguinis que alimenten el tumor.

Tanmateix, afegeix, els pacients amb un càncer renal avançat que progressa després de la immunoteràpia disposen de poques opcions terapèutiques i "sense un estàndard clarament definit".

L'estudi, però, es fixa en una nova combinació de fàrmacs que millora el control de la malaltia: belzutifan i lenvatinib. Belzutifan actua inhibint la proteïna HIF-2 alfa, implicada en el creixement i la supervivència de la majoria dels tumors renals de cèl·lules clares. Per la seva banda, lenvatinib també bloqueja la formació de vasos sanguinis que alimenten el tumor. Aquesta doble estratègia busca dificultar el creixement tumoral actuant sobre diferents vies biològiques.

Més de 700 pacients

L'estudi va incloure 747 pacients amb carcinoma renal avançat de cèl·lules clares el tumor dels quals havia progressat després de rebre immunoteràpia basada en inhibidors dels punts de control immunitari. Els participants es van distribuir en dos grups: 371 pacients van rebre la combinació de belzutifan i lenvatinib, mentre que 376 van ser tractats amb cabozantinib.

Després d'un seguiment mitjà de prop de 29 mesos, els investigadors van observar que la combinació experimental aconseguia millors resultats en diversos indicadors clau. El tumor es va reduir o va desaparèixer en el 53% dels pacients tractats amb belzutifan i lenvatinib, en comparació amb el 40% dels que van rebre cabozantinib. La supervivència lliure de progressió mediana, és a dir, el temps que transcorre entre l'inici del tractament i el moment en què el tumor torna a créixer, va ser de 14,8 mesos en els pacients tractats amb la combinació experimental, davant dels 10,7 mesos en el grup tractat amb el tractament estàndard, cosa que representa una reducció del 30% del risc de progressió o mort.

D'altra banda, tot i que la supervivència global va mostrar una tendència favorable per a la combinació (34,9 mesos davant de 27,6 mesos), les diferències no van assolir significació estadística, de manera que serà necessari un seguiment més prolongat.

Aquest model de treball en xarxa permet abordar els determinants socials de la salut i donar resposta a necessitats identificades pel mateix territori, promovent la participació activa de la població i generant aliances estables entre els diferents agents comunitaris. L'objectiu és millorar el benestar físic, emocional i social de les persones a través d'intervencions compartides que reforcen la cohesió social, creen entorns més saludables i contribueixen a reduir les desigualtats en salut, des d'una orientació salutogènica.

Durant aquest any s'han continuat impulsant iniciatives consolidades i se n'han desenvolupat de noves. Entre elles destaca El poder dels vincles, una exposició itinerant que valora la importància de les relacions socials com a factor protector del benestar emocional i que, després de la seva presentació a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, continua el seu recorregut per diferents territoris.

En l'àmbit de la promoció dels hàbits saludables, AlimentAR-T prepara aquest octubre la tercera edició. El projecte, desenvolupat conjuntament amb diferents actius comunitaris, utilitza l'art i la cultura per fomentar una alimentació saludable entre persones en situació de vulnerabilitat, respectant la diversitat cultural i afavorint la inclusió i la cohesió comunitària.

La música també s'ha consolidat com una eina de transformació comunitària amb iniciatives com Vincle Sonor, que iniciarà la segona edició el pròxim 22 de setembre, i el projecte pilot Música pel canvi, desenvolupat amb la col·laboració de l'Orfeó Lleidatà i la UdL actualment pendent de l'anàlisi dels resultats.

Els equips d'atenció primària (EAP) impulsen també projectes adaptats a les necessitats de cada territori. A Cervera, Fem-la petar entre fogons, evolució del projecte Fem-la petar, reuneix professionals sanitaris, administracions i entitats del municipi per combatre la soledat no volguda i enguany ha culminat amb l'elaboració d'un receptari col·laboratiu. A Tàrrega, Salut en Xarxa és un exemple de treball comunitari i intersectorial que articula la col·laboració entre serveis públics, entitats i ciutadania per impulsar la prescripció social i iniciatives com Bon dia!, Dilluns Llegums, Ruta Urbana o Caminant, fem salut.

A la ciutat de Lleida també s'han consolidat diverses iniciatives. Bibliobarri és un projecte liderat per la Regidoria de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Lleida, en el qual l'EAP Rambla Ferran participa juntament amb altres entitats del territori. Es duu a terme a la biblioteca de l'Escola Príncep de Viana, fora de l'horari lectiu, que es converteix en un espai comunitari on s'organitzen activitats de promoció de la salut per a infants i famílies. Per la seva banda, Caminem Junts, desenvolupat amb la implicació de diferents actius comunitaris, promou l'activitat física i la socialització de persones grans amb risc d'aïllament. També destaca Superesmorzem, una iniciativa que implica escoles, professionals sanitaris i famílies per fomentar una alimentació saludable entre l'alumnat.

L'aposta de la GAPiC Lleida per aquest model de salut comunitària ha rebut enguany un nou impuls amb el finançament del Departament de Salut a dos projectes del territori dins la convocatòria d'ajuts per impulsar iniciatives comunitàries: AlimentAR-T i Joves Salvant Vides, una iniciativa que forma adolescents perquè esdevinguin agents de salut i ensenyin maniobres de reanimació cardiopulmonar a famílies i veïnat.

Aquests projectes exemplifiquen una manera diferent d'entendre la salut: una salut construïda des de la proximitat, la participació i la corresponsabilitat, en què professionals sanitaris, institucions, entitats i ciutadania treballen plegats per millorar el benestar de les persones i de la comunitat.

D'acord amb la Resolució vigent de caça (DOGC), aquest dijous, 20 d'agost, s'inicia a Catalunya el període hàbil de caça conegut com a mitja veda. Aquest període permet l'aprofitament de sis espècies d'ocells: la guatlla (Coturnix coturnix), la garsa (Pica pica), el tudó (Columba palumbus), el colom roquer (Columba livia), la tórtora eurasiàtica (Streptopelia turtur) i l'estornell vulgar (Sturnus vulgaris). Es tracta d'espècies nidificants a Catalunya i, en la majoria de casos, migradores, que assoleixen en aquest període la màxima abundància. Per aquest motiu, la seva caça només es permet en una època molt concreta de l'any. En els darrers anys, les dates autoritzades s'han anat ajustant al calendari per adequar-les al període no reproductor de cada espècie, d'acord amb la fenologia definida oficialment per a les diferents regions biogeogràfiques de l'Estat i amb la normativa europea de conservació de les aus, especialment la Directiva Ocells. Així, la data tradicional del 15 d'agost s'ha adaptat al coneixement científic actual per evitar que l'activitat cinegètica coincideixi amb el període de cria d'algunes espècies.

El calendari, que varia segons l'espècie, permet caçar a les àrees de caça de Lleida, la Cerdanya i el Solsonès tots els dijous, dissabtes, diumenges i festius compresos entre el 20 d'agost i el 10 de setembre, tots dos inclosos. En total, són deu dies hàbils.

A la resta de Catalunya, els dies permesos són quatre: el 23 i el 30 d'agost, i el 6 i el 13 de setembre.

Les modalitats de caça permeses són amb arma de foc, a l'aguait des de punts fixos i al salt, totes dues amb gos com a mètode auxiliar de caça quan correspongui. L'elecció de la modalitat depèn de les característiques de cada espècie.

Aquest període de mitja veda només es pot practicar a les àrees privades i locals de caça que el tinguin previst en el pla tècnic de gestió cinegètica vigent. Actualment, serien un total de 1.089 àrees de caça, de les 1.372 que hi ha a Catalunya.

Durant la temporada de mitja veda de l'any 2025 es van recollir dades de captura corresponents a 925 àrees de caça. En total, es van caçar fins a 115.000 tudons, 19.000 guatlles, 18.000 coloms roquers i 13.000 estornells. Les comarques de Lleida concentren el nombre més elevat de captures, especialment de guatlla, tant pel major nombre de dies hàbils com per la riquesa i abundància d'aquesta espècie, associada als sistemes agraris de secà propis d'aquestes comarques. També destaca la distribució de les captures de tudó a la resta del territori, una espècie més vinculada a paisatges forestals i que aprofita els corredors migratoris de la costa.

Pel que fa al nombre màxim de captures, en el cas de la guatlla es limita a 15 exemplars per caçador i dia, mentre que l'any anterior el límit era de 20. Aquesta reducció s'alinea amb els criteris que s'estan aplicant en altres comunitats autònomes de l'entorn.

El període de mitja veda és una de les dates destacades del calendari cinegètic. Les modalitats que s'hi practiquen, sovint amb l'ajuda de gossos ensinistrats, tenen un nombre important de seguidors a Catalunya. En tot cas, el Departament recomana respectar l'activitat dels caçadors autoritzats degudament. Al mateix temps, es recorda als caçadors la necessitat de complir les normes bàsiques de seguretat en l'ús de les armes de foc i de respectar les distàncies de seguretat pel que fa a camins, habitatges i cases rurals, especialment durant l'estiu, quan aquests espais poden tenir més presència de residents i visitants.

El cas de la tórtora

Mitjançant la Resolució ARP/1600/2026, de 18 de maig, per la qual s'aprova el Pla de gestió adaptativa de la tórtora eurasiàtica (Streptopelia turtur) a Catalunya durant la temporada 2026-2027, la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi aprova el procediment que han de seguir les àrees de caça per poder aprofitar cinegèticament aquesta espècie durant la temporada, així com el sistema de control establert per garantir l'aplicació correcta del Pla.

Aquest és el segon pla anual aprovat després de la moratòria de tres anys que les comunitats autònomes de l'Estat van aplicar amb l'objectiu de recuperar la població del corrent migratori occidental europeu d'aquesta espècie, que havia patit una forta davallada en els darrers anys. La recuperació detectada en la taxa de creixement durant dos anys consecutius va permetre assolir un dels objectius fixats per poder aixecar la restricció de la caça d'aquesta espècie.

El Pla vigent a Catalunya preveu la caça d'un màxim de 5.711 exemplars, dins del total de 121.500 previstos per al conjunt de l'Estat. D'acord amb les peticions rebudes de les àrees de caça, enguany es permetrà la caça de la tórtora en 41 àrees privades de caça durant el període de mitja veda, únicament els dies 23 i 30 d'agost. El control de les captures es farà mitjançant una aplicació mòbil que va entrar en funcionament l'any 2025 i que permet als caçadors validar les captures autoritzades. Aquesta eina, a més, facilita la certificació de les captures davant els requeriments dels agents del Cos d'Agents Rurals en les tasques d'inspecció i vigilància de l'activitat.

Durant l'any 2025, es van autoritzar un total de 43 àrees privades de caça i es van registrar 728 captures de tórtora, una xifra molt inferior al màxim permès disponible, que era de 5.025 exemplars.

Control de danys de conill

Durant aquest període s'intensificarà a diferents municipis de Lleida el control de les poblacions de conill, aprofitant la manca de vegetació que els fa més visibles. D'aquesta manera es vol reduir la població sobretot a les zones d'actuació urgent definides al pla de control poblacional, aprovat el juny del 2025, abans que comencin les tasques de sembra d'alguns conreus sensibles a la presència d'aquesta espècie. Les actuacions les duen a terme fonamentalment els tècnics especialistes en medi natural del Departament i del servei contractat amb l'empresa TRAGSA, tant amb tècnics de control com amb operadors de drons per avaluar les poblacions i l'efectivitat de les actuacions. Aquestes intervencions s'afegiran a l'augment de captures dels caçadors, els quals incrementen la caça del conill coincidint amb un increment de l'activitat durant la mitja veda.



 

Protecció Civil ha activat aquest matí en fase d'Alerta el Pla territorial de Protecció Civil de Catalunya (Procicat) per calor intensa i calor nocturna davant la continuïtat de l'episodi d'altes temperatures i les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Segons el Meteocat, aquest dimecres es manté l'avís per calor diürna intensa, amb un grau de perill màxim de 3 sobre 6 i l'afectació es preveu des del matí i fins al vespre a comarques del terç sud, Ponent, Catalunya Central i litoral i prelitoral sud i central. La temperatura màxima serà lleugerament més alta i es podrien superar els 40 °C al Pla de Lleida i a l'interior de les Terres de l'Ebre.

De cara a demà dijous, la calor diürna intensa quedarà més restringida al litoral sud i central, amb un grau de perill màxim d'1 sobre 6. També hi ha un avís per calor nocturna durant la matinada en comarques del litoral sud i central.

L'activació de l'Alerta del Procicat respon a la continuïtat de diversos dies amb avisos per calor, tant diürna com nocturna. D'acord amb el Meteocat, dimecres ha començat amb una temperatura mínima que no ha baixat dels 10 °C enlloc i que a la costa s'ha enfilat per sobre dels 25 °C a gairebé tot el litoral central i sud, i de forma més puntual al nord. A les sis del matí la temperatura al barri del Raval de Barcelona era de 27,8 °C.

En aquest context d'altes temperatures, el Pla d'actuació per prevenir els efectes de les possibles onades de calor sobre la salut (POCS) es troba en fase 2. Protecció Civil recorda que cal hidratar-se molt sovint, recomana evitar sortir al carrer i fer activitats físiques intenses durant les hores de màxima insolació i recorda que cal tenir cura dels més vulnerables.

També aconsella mantenir l'habitatge el més fresc possible, abaixant les persianes durant el dia i ventilant a primera hora del matí o durant la nit i, sempre que sigui possible, es recomana utilitzar espais climatitzats o refugis climàtics habilitats pels municipis.

Risc d'incendi forestal i pluges

D'altra banda, el Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya (Infocat) es troba aquest dimecres en situació de Prealerta davant l'elevat risc d'incendi forestal. La Prealerta afecta especialment les comarques del Priorat i la Ribera d'Ebre, on el perill d'incendi forestal és molt alt i significativament extens. Els mapes de risc mostren, però, una situació elevada en un àmbit més ampli, especialment a les Terres de l'Ebre, Tarragona i Ponent, així com en alguns sectors de la Catalunya Central.

En paral·lel, el Pla Inuncat també està activat en situació de Prealerta per la previsió de pluges intenses des d'aquesta tarda i fins divendres, amb la previsió de xàfecs que poden superar els 20 l/m² en 30 minuts i anar acompanyats de tempesta.

El sindicat explica que l'han trobat inconscient penjat als penjadors de la zona de dutxes i els funcionaris han activat el codi de seguretat, l'han despenjat i han iniciat tasques de reanimació cardiopulmonar fins que han arribat els serveis sanitaris del centre i el SEM.

SICAP-FEPOL denuncia que els treballadors "han tornat a donar la cara davant d'una situació extrema" i diu que no poden ser convertits "en el para-xocs de les deficiències del sistema".

Segons diuen, els fets d'aquest dimarts són un nou episodi que s'afegeix a una "successió intolerable de fallades de seguretat, agressions, manca de personal, descoordinació i greus deficiències de gestió dins del sistema penitenciari català".

"La Direcció General d'Afers Penitenciaris no pot continuar reaccionant tard, improvisant i traslladant totes les conseqüències als professionals dels centres", es queixen.

Per tot plegat, el sindicat de presons exigeix la dimissió d'Estepa, que asseguren "ha perdut la confiança dels professionals" i demana al conseller Ramon Espadaler que el destitueixi si no dimiteix.

Així, segons el darrer informe de conjuntura elaborat per l’APCE, a Ponent es van registrar només 15 qualificacions provisionals d’HPO durant l’any 2025, mentre que a l’Alt Pirineu i Aran se’n va registrar només 1, és a dir, un total de 16 habitatges de protecció oficial qualificats provisionalment en tot l’àmbit territorial.

Aquesta dada contrasta amb les 2.625 sol·licituds vigents al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial corresponents a Ponent i a l’Alt Pirineu i Aran. En termes orientatius, això equival a més de 160 sol·licituds vigents per cada habitatge protegit que s’inicia.

Aquesta ràtio demostra que el repte de l’habitatge assequible no és exclusiu de l’àrea metropolitana, sinó que en territoris amb menor pressió residencial també existeix demanda d’HPO, malgrat que la nova oferta d’habitatge protegit és insuficient.

L’informe també evidencia que el territori disposa de reserves de sòl previstes per a habitatge protegit, però que aquestes reserves no es transformen amb prou intensitat en promocions efectives. Per tant, aquest és un dels principals reptes de la política d’habitatge de la zona: convertir el sòl previst en habitatges assequibles reals.

“El diagnòstic és clar: si només s’inicien 16 habitatges protegits davant més de 2.600 sol·licituds vigents, el sistema no està generant prou oferta assequible. L’habitatge protegit necessita una política realista, territorialitzada i orientada a la construcció efectiva”, assenyala Montse Pujol, presidenta de la Comissió Territorial d’APCE Lleida.

En aquest sentit, l’Associació de Promotors de Catalunya considera que les comarques de Lleida "necessiten instruments adaptats a la seva realitat territorial. La promoció d’HPO en municipis amb menor dimensió o amb mercats menys intensos requereix viabilitat econòmica, finançament adequat, agilitat administrativa i fórmules de col·laboració publicoprivada que permetin fer possibles les promocions".

L’associació defensa que les polítiques d’habitatge han de tenir una mirada territorial més precisa. "No n’hi ha prou amb limitar-se a fixar objectius generals d’habitatge protegit, cal identificar on hi ha demanda registrada, on hi ha sòl disponible i quines condicions són necessàries perquè les promocions es puguin executar". 

Per sectors, l'alimentació, les begudes i el tabac han exportat al juny productes per valor de 193,5 MEUR, xifra que representa una caiguda del 10% en comparació al mateix període de l'any passat. Les vendes a l'estranger de béns d'equip també han caigut prop d'un 10% (-9,9) amb 29 MEUR.

La caiguda de vendes a l'estranger acumulada des del gener se situa en un 6,9% amb un total de 1.380,2 milions d'euros. En canvi, les importacions des de principis d'any han augmentat un 5,1% fins als 1.113,2 MEUR.

El grau de perill màxim és de 2 sobre 6 i també afecta la Catalunya Central, zones del sud del país i la conca del Llobregat. A més, durant la matinada de dimecres es preveu calor nocturna intensa al litoral central i sud, amb un grau de perill d'1 sobre 6.

Aquest episodi de calor coincideix amb una situació de risc d'incendi forestal. El mapa del Pla Alfa dels Agents Rurals situa en nivell 3 de perill diversos municipis del sud i l'oest del país, mentre que àmplies zones de Ponent es troben en nivells 1 i 2. Protecció Civil ha demanat extremar les precaucions al medi natural.

Mas ha remarcat que fins ara eren necessàries les visites d’un funcionari per determinar si un habitatge estava buit, però que, amb el nou marc normatiu, els ajuntaments poden fer servir les dades disponibles per saber l’estat d’un habitatge més ràpidament.

L’objectiu del Govern és enllestir un mapa de prevalença d’habitatges buits a partir de l’any que ve per disposar de prou informació perquè la Generalitat i els ajuntaments puguin desplegar esforços per mobilitzar el parc d’habitatges buits.

Amb la nova informació, Mas veu més positiu enfocar-se en una estratègia “d’incentivació” per mobilitzar els habitatges en lloc d’iniciar procediments sancionadors: “N’obtindrem més bons resultats que amb una penalització extrema com arribar a l’expropiació”, diu Mas. La Generalitat no és partidària de posar sancions per mantenir els pisos desocupats i aposta per contactar amb els propietaris per afavorir que els habitatges tornin a estar disponibles per a nous inquilins.

La sèrie Carrers de Tàrrega, impulsada per Miquel Ramon, ha tancat la seva primera temporada consolidant-se com un fenomen de divulgació cultural local. La iniciativa ha complert el seu objectiu inicial: treure la pols a la memòria col·lectiva i reivindicar la importància de l'espai públic.

El projecte ha culminat amb l'emissió del cinquè i últim capítol, dedicat a Moixé Natan (C/Poeta n'Assam), un dels poetes més rellevants de la Catalunya del segle XIV i testimoni de l'assalt al Call Jueu de Tàrrega de 1348, i que ha comptat amb la participació de l'artista Laura Barquets i del doctor en filologia hebrea Josep Muntané.

Amb aquest darrer lliurament, la sèrie ha completat un recorregut que ha permès redescobrir la vida de figures com Sant Pere Claver, el carrer "mal posat" de Berenguer IV, la pionera radiofònica Pilarín Minguell, l'agitador cultural Mestre Güell i el mateix Moixé Natan.

Un balanç excel·lent i un format amb futur

Aquesta combinació de rigor pedagògic, entrevistes a experts locals i píndoles d'humor no només ha servit per redescobrir el patrimoni de Tàrrega, sinó que ha demostrat ser un model exportable a altres municipis. El programa ha aconseguit més de 100.000 visualitzacions a Instagram (@carrersdetarrega) i frega les 4.000 reproduccions a YouTube, on els 5 capítols sumen poc més d'una hora de contingut.

"L'experiència ha estat enriquidora i la resposta de la gent ha superat totes les meves expectatives", destaca el seu creador, Miquel Ramon. "L'objectiu era que els targarins sabessin qui hi ha darrere de les plaques de carrers que veuen cada dia. La meva voluntat ara és donar continuïtat al projecte, ja sigui amb més carrers a Tàrrega o a altres pobles i ciutats que vulguin donar a conèixer la seva història amb aquest mateix format".

Tots els capítols de la temporada es poden veure íntegrament i de franc al canal de YouTube @CarrersDeTarrega i es poden seguir les seves novetats al seu perfil d'Instagram.

Així, la capital de l’Urgell contractarà una desena d’agents cívics que sensibilitzaran la ciutadania a peu de carrer per no llençar deixalles i escombraries a la via pública, fora dels contenidors selectius i les papereres. Els agents cívics, que iniciaran la seva tasca el proper 24 d'agost, informaran sobre la normativa i conscienciaran sobre la importància de no abandonar residus i no embrutar els carrers. Alhora també s’encarregaran de recollir petites deixalles com bosses, ampolles o envasos.

El reforç del control per posar fi a l’incivisme tindrà un segon eix d’actuació: la contractació d’un servei de vigilància que detectarà els casos d’abandonament de bosses de brossa a la via pública, fora dels contenidors i sense ajustar-se al calendari del sistema PaP. En aquests supòsits, s’aixecarà acta i s’imposarà una sanció. Els infractors es podrien enfrontar a multes d’entre 120 i 750 euros, i fins i tot de 3.000 euros en casos de reincidència.

Aquest mateix servei de vigilància també inspeccionarà el contingut de les bosses abandonades al carrer per poder identificar-ne l’origen. Val a dir que en el decurs del darrer any i mig ja s’han imposat des del consistori targarí més d’un centenar de multes en aquest sentit.

Aquesta campanya vol combatre altres casos incívics relacionats amb els residus com són les bosses d’escombraries dipositades a les papereres, l’abocament de voluminosos (que s’haurien de fer recollir a domicili o dur a la deixalleria) o el llançament de cartons fora del contenidor corresponent, principalment caixes de grans dimensions i de missatgeria.

Coincidint amb l’aplicació d’aquestes mesures, l’Ajuntament de Tàrrega també publicarà missatges de conscienciació a través de les xarxes socials.

Val a dir que el novembre de 2024 es va instaurar el nou sistema de recollida PaP a Tàrrega amb resultats molt positius (en la recollida selectiva, durant el primer mes, ja es va passar del 33% al 80%) però encara hi ha veïns que abandonen les escombraries directament a la via pública. S’ha de recordar que amb el PaP es va eliminar la presència de contenidors d’orgànica i de resta als carrers.