Els Mossos d’Esquadra van detenir dissabte una parella de 24 i 23 anys acusats de robar una dona de 84 anys a Bellcaire d’Urgell (Noguera). Els fets van passar pels volts de les dotze del migdia, quan la jove va atansar-se a la dona i després de fer veure que es coneixien i començar-la a abraçar li va estirar un cadenat d’or. Després van fugir i els Mossos els van localitzar a l’A-2 a l’altura de Tàrrega. Els detinguts, que anaven amb un menor, van quedar en llibertat després de declarar a l’espera de ser citats pel jutge.

La 32a Temporada d’Arts en Viu de Tàrrega, organitzada per la Regidoria de Cultura, s’ha estrenat amb una doble sessió (dissabte 3 i diumenge 4 d’octubre) de ‘Plaer culpable’, comèdia escrita per la lleidatana Lara Díez Quintanilla. El Teatre Ateneu ha aixecat el teló amb un total de 400 abonaments venuts, xifra rècord i que representa un augment del 2,5% respecte la temporada anterior. A més, el cicle estable targarí encadena 9 anys consecutius de creixement en la venda d'abonaments.

Les dues cites van omplir la sala amb les actuacions de Mar Ulldemolins i Francesc Ferrer, que van captivar el públic a través d’un humor àcid i provocador. La sessió de diumenge, a més, va ser la primera del cicle amb caràcter inclusiu ja que la representació oferia subtitulació al català, bucle magnètic i so amplificat individual per a persones amb diversitat funcional. La temporada inclou uns altres cinc espectacles inclusius. També s’ha de destacar que la Regidoria de Cultura ha fet millores al Teatre Ateneu per facilitar l’accés als espectadors amb cadira de rodes.

El regidor de Cultura, Miquel Nadal, ha posat en valor la trajectòria del cicle i la vinculació del municipi amb el teatre, i ha assenyalat que “enguany hem duplicat moltes funcions per donar resposta a l’elevada demanda de localitats que tenim. No volem que ningú es quedi sense la seva entrada ni sense la possibilitat de gaudir de teatre de primer nivell a casa nostra”. I afegeix que “un any més, aquest cicle mostra que a Tàrrega hi ha una gran passió per la cultura”.

La 32a Temporada d'Arts en Viu de Tàrrega consolida el model en què s’unifica les cartelleres escènica i musical sota un mateix cicle. Així, s’ofereix un ventall transversal de disciplines amb propostes de teatre, circ, dansa, música i òpera fins al 30 d’abril. A dia d’avui, dels 400 abonaments despatxats, figuren 169 d’Abonament Total (inclou totes les modalitats); 206 d’abonament de teatre, circ i dansa; i 25 amb òpera inclosa.

Propera cita: ‘Tres tristos traumes’

El següent espectacle del cicle arribarà el dissabte 17 d’octubre (20.30 h) de la mà de la companyia Col·lectiu Intermitent, des del País Valencià. ‘Tres tristos traumes’ és una comèdia que té lloc a la consulta d’un psiquiatre, on tres pacients revelen vivències marcades per la vulnerabilitat. Es tracta d’un espectacle seleccionat dins la Xarxa Alcover, que promou la producció teatral dels Països Catalans.

Primer espectacle familiar: ‘La bella dorment’

Tàrrega també impulsa una programació paral·lela de teatre familiar conjuntament amb La Xarxa. L’inici del cicle tindrà lloc el diumenge 25 d’octubre (18 h) amb ‘La bella dorment, el musical dels teus records’. És una versió del conte a càrrec de la companyia Trencadís que homenatja la memòria i l’herència cultural amb sensibilitat i diversió a parts iguals.

Venda d’entrades i abonaments de la 32a Temporada d’Arts en Viu a la Botiga del Museu (carrer Major, 11) i al web www.culturatarrega.cat. També a les taquilles del Teatre Ateneu des d’una hora abans de cada funció.
 

PERFIL DE LES PERSONES I ENTITATS GUARDONADES

SOCIETAT DE SANT ANTONI ABAT · Originària de 1317, és l’entitat més antiga de Tàrrega i l’encarregada de mantenir viva la tradicional Festa dels Tres Tombs, que se celebra arreu de Catalunya a finals de gener. La societat ha sabut revitalitzar la festivitat en col·laboració amb el teixit associatiu local, integrant exponents de la cultura popular com la Fal·lera Gegantera, Lo Tossino o els Grallers de la Barra, i reivindicant temes socials. Actualment, hi ha un centenar de socis i l'equip que ara formen la junta estan al servei de noves propostes i innovant per continuar aquesta festa que tants i tants anys ha perdurat i continuarà.

MARIONA SOLÉ · Mestra de professió i reconeguda activista cultural i social de Tàrrega, destaca per la seva llarga trajectòria al capdavant de iniciatives associatives de la ciutat i per reivindicar el paper de les dones a la llar, a la feina i a la societat. Va participar en la creació de la ZER de la Segarra, va formar part dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, presidenta del Grup d'Ensenyants Urgell-Segarra i va dur a terme formació de mestres. Darrerament, ha participat en associacions de Dones de la ciutat, en l'organització de diferents activitats d'Agenta, a Xarxa Salud, a la Marató de 3cat, en organitzacions en defensa del català i en grups de treball de diferents regidories.

CLARA MIRET · Creadora de continguts digitals en català originària de Tàrrega, impulsora del projecte de divulgació ‘He crescut aquí’ (@claramiret). Combina la seva feina de professora de català amb la d’artista i creadora. Destaca per la seva feina a les xarxes socials fent difusió del patrimoni, la llengua, la identitat i l'estil de vida rural des d’una perspectiva lleidatana i enfocada al públic jove, una tasca que l'ha portat a rebre el reconeixement de les Beques Propulsió de la Generalitat de Catalunya i a publicar un article a la prestigiosa revista Horitzons, primavera estiu 2026.

CORAL FLORS D’URGELL DE CASTELLSERÀ · Agrupació vocal històrica de Castellserà, fundada l’any 1926, gràcies a la iniciativa del mestre de l’escola local, Domènec Escolà i Ricart. Té un paper fonamental en la preservació i difusió de la música tradicional i el cant coral a la comarca de l'Urgell. Guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2026 pel seu centenari, al llarg de les seves dècades d'existència, ha format diverses generacions de cantaires i ha esdevingut un pilar central en les celebracions culturals, festes populars i trobades corals del territori.

ALBERT VELASCO · Doctor en Historia de l'Art, acadèmic i professor de la Universitat de Lleida i la Universitat Oberta de Catalunya. Especialitzat en l'art medieval i de la Franja, s'ha consolidat com una de les figures de referència nacional en la recerca, conservació i divulgació del patrimoni artístic català. Va ser conservador del Museu de Lleida del 2007 al 2019, membre del plenari del Museu de Lleida el 2021 i 2025 i va dimitir a causa del desacord amb la decisió presa pel Govern català respecte del litigi per les obres d’art del monestir de Sixena. Autor de llibres com “el Mestre de Vielha” (2006), O “Rei o Res. La fi del comtat d’Urgell” (2016). “A la recerca de l’obra perduda” (2023) i “les pintures de Sixena. Un foc que encara crema” (2026). També té una columna al diari Segre sota el títol “l’ull de poll” on analitza l’actualitat cultural i social amb una visió estratègica.
 

• El Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent tanca la seva edició tretzena edició superant el miler d’assistents i obrint-se al públic escolar
• Els curtmetratges dels directors lleidatans Daniel Sarramona i Aline López també han estat entre els premiats i Fjord, guanyadora de la Palma d’Or a Cannes, s’ha emportat el guardó a millor llargmetratge de ficció
• Ferran Palau ha presentat el seu nou disc Aniversari Feliç dins del concert de cloenda del Galacticat, coorganitzat amb el Festival Envolta’t

Els lleidatans Daniel Sarramona i Aline López també guanyen premis

El palmarès del XIII Galacticat també ha tingut un marcat accent lleidatà. Concretament, dos cineastes locals han recollit algun dels premis: Daniel Sarramona ha guanyat el premi a Millor Curtmetratge de Gènere Lliure per El túnel de Montclar, un curt que explica la construcció d’aquest túnel del Canal d’Urgell, excavat per presoners al segle XIX. D’altra banda, la lleidatana Aline López ha guanyat el Premi del Públic a Millor Curtmetratge, gràcies al seu curt Sra Antonia, protagonitzat per la seva pròpia àvia i que combina l’humor amb la crítica social.

La resta dels guardons s’han repartit de la següent manera: Millor curtmetratge documental per El barrio que no se rindió de Guillermo Ruiz; Millor curtmetratge de ciència-ficció per ¿Quien mató la cucaracha? de Juan Escribano Tamayo; Millor curtmetratge d’animació per La vie avec un idiot, del director búlgar Theodore Ushev (guanyador del premi a Millor llargmetratge de ficció del Galacticat 2023 amb Phi 1.618); Millor curtmetratge de terror per Forever, Liam de Guillermo de la Rosa; Millor curtmetratge espanyol de ficció per Mañana si que si d’Eva Vázquez i, finalment, Eject: el último rebobinado de Martín de Soto i Senin Porto, ha estat guardonat amb el millor curtmetratge espanyol documental.

El Galacticat tanca amb 1.000 espectadors i una valoració “positiva”

El Festival Internacional de Tàrrega i Ponent ha tancat aquesta edició, celebrada entre els dies 28 de setembre i 4 d’octubre, amb un balanç total de 1.000 espectadors, repartits en les diferents sessions als Cinemes Majèstic i l’Avinguda Catalunya. Des de l’organització expliquen que és una xifra lleugerament inferior a la de l’any passat “perquè la pluja de dissabte ens va obligar a suspendre les projeccions a l’exterior, fet que ha afectat al recompte total d’espectadors. Tot i així, si que hem notat un lleuger augment d’espectadors al cinema durant el cap de setmana i hem sumat les projeccions escolars, per on hi han passat més de 120 alumnes targarins”, ha explicat Ramon Bochaca, codirector del Galacticat, durant la gala de cloenda d’aquesta tarda.

En línies generals, Bochaca ha explicat que la valoració de la tretzena edició és “positiva”. “Ens hem obert a nous públics com les escoles, hem pogut programar pel·lícules de talla internacional com Fjord, Ink de Danny Boyle i Todos los dias Domingo i hem aplicat algunes millores logístiques, com l’app del festival, que ha estat molt ben rebuda i valorada pels assistents”, ha destacat Bochaca.

Guanyadors de la V Trobada de Talent

Durant la gala de cloenda també s’han donat a conèixer els guanyadors de la cinquena edició de la Trobada de Talent, el concurs de guions del Galacticat, organitzat amb Productors Associats de Catalunya (PAC).

El Premi al millor projecte de curtmetratge ha estat per a Com tallar un arbre, de David Alesina Pugés. El premi 16nou, un dels patrocinadors de la Trobada, ha estat pel projecte de curtmetratge La fera de la clamor, de Marta González i Berta Lacruz.

Pel que fa als llargmetratges, el Premi al millor projecte ha estat per a Un xiclet de menta, de Daniel Sarramona, Paula Ortiz i Laura Nevola. A més, Algun lloc a prop del Sénia, de Marc Ortiz Prades, ha rebut una menció especial del jurat. En l’apartat de sèries, el projecte guanyador ha estat Mia, de Sergio Hidalgo.
Els reconeixements posen el punt final a una nova edició de la Trobada de Talent, que enguany ha rebut més de 50 projectes i ha seleccionat dotze propostes per presentar-se davant de productores i distribuïdores.

Cloenda amb el concert de Ferran Palau

El Galacticat – Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent ha posat el punt final a la seva tretzena edició amb un concert de Ferran Palau, a la sala gran dels Cinemes Majèstic de Tàrrega.
L’actuació ha estat fruit de la primera col·laboració entre el Galacticat i el festival targarí Envolta’t, organitzat per El Galliner – Agitació Cultural. Palau ha actuat acompanyat de la seva banda i ha presentat en directe el seu nou treball discogràfic, Ani.


 

• El Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent se celebra als Cinemes Majèstic de la capital de l’Urgell fins al 4 d’octubre
• La Trobada de Talent ha reunit dotze projectes de guió i una desena de productores d’arreu de l’Estat, en unes presentacions obertes per primera vegada a tot el públic del Festival
• El concert de cloenda d’aquest diumenge anirà a càrrec del cantautor Ferran Palau, als Cinemes Majèstic

El director lleidatà Francesc Xavier Capell ha rebut aquest dissabte, 3 d'octubre, el Premi Honorífic a la Trajectòria del XIII Galacticat, el Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent, en reconeixement a la seva carrera vinculada al cinema de ciència-ficció i les produccions independents. Capell també va dirigir 'Científicament perfectes', un llargmetratge estrenat l'any 1996 i que va ser el primer en rodar-se integrament a les terres de Lleida.

L'acte de lliurament va tindre lloc a les 17 hores a la sala A dels Cinemes Majèstic de Tàrrega, en el marc del festival. "Aquest reconeixement reivindica una trajectòria marcada per la imaginació, l'artesania i una manera de fer cinema al marge dels circuits convencionals", ha explicat Ramon Bochaca, codirector del festival, que ha fet entrega del guardó a Capell.

Nascut a Lleida el 1968, Capell va iniciar la seva trajectòria artística com a dibuixant de còmics i de pel·lícules d'animació, una etapa en què va treballar per a diverses productores, entre elles Walt Disney Pictures. El 1992 va crear la seva pròpia productora, FXC Produccions, i aquell mateix any va dirigir Electricman, el seu primer curtmetratge. La seva filmografia posterior ha transitat per gèneres com la fantasia, la ciència-ficció, l'aventura i el cinema popular. Entre els seus treballs destaquen Científicament perfectes (1996), Per Júpiter! (2001), Los ojos del engaño (2006) i El cavaller de l'antifaç (2010).

El lliurament del premi va anar acompanyat de la projecció de Científicament perfectes, una obra estrenada fa tot just 30 anys i vinculada al cinema fantàstic català.

Presentacions obertes al públic a la Trobada de Talent

Aquest dissabte també va començar la cinquena edició de la Trobada de Talent, el concurs de guions del Galacticat, organitzat amb la col·laboració de Productors Associats de Catalunya (PAC). Dotze projectes de curtmetratge, llargmetratge, sèrie i animació s'han presentat davant d'una desena de productores i distribuïdores d'arreu de l'Estat espanyol.

D'entre els més de 50 projectes presentats enguany, en la categoria de curtmetratge han estat seleccionats Cloe Discotek, de Berta Esteve Monja; La fera de la clamor, de Marta Gonzalez i Berta Lacruz; La matrona dels corbs, de Berta Torné i Alejandro Marti, i Com tallar un arbre, de David Alesina Pugés. En la categoria de llargmetratge, els projectes seleccionats són Matriculades al segle XXI, d'Alba Pifarré Amigó; Un xiclet de menta, de Laura Nevola, Paula Ortiz i Daniel Sarramona; Algun lloc a prop del Sénia, de Marc Ortiz Prades, i B.B., de Mayra Teixidó Simó. Pel que fa a les sèries, participaran Kill the Reel, d'Andrea Segarra Bueno; Urud, el poder de la sang, de Sergi Domenech, i Mia, de Sergio Hidalgo. Finalment, el projecte seleccionat en la categoria d'animació és El gran deliri d'en Max, d'Àlex Martínez Ruano i Matías Tolsà Montedoro.

Els responsables d'aquests projectes els van presentar a la sala d'actes de l'Escola Pia de Tàrrega davant de les productores assistents i, per primera vegada, també del públic general, que ha esgotat les localitats per escoltar els projectes de futur del cinema en català. Fins ara, aquestes presentacions es feien a porta tancada. Posteriorment, els participants van mantindre reunions individualitzades amb les productores i, durant el cap de setmana, tindran accés a sessions de mentoria i formació per continuar desenvolupant les seves propostes.

Les productores assistents son Atiende Films, Auca Films, La Diferencia, 2 Nits, Films de l'Orient, Principal Segons i Efímero Films, a més de Productors Associats de Catalunya, entitat col·laboradora en l'organització de la Trobada.

Els guanyadors de Màlaga i Cannes, al Galacticat

Un altre dels moments destacats de la jornada va tindre lloc a les cinc de la tarda a la Sala B dels Cinemes Majèstic, on el director Abraham López Feria ha presentat Todos los dias Domingo, el documental guanyador de la Biznaga de Plata del Premi del Públic del darrer Festival de Màlaga. López va participar en una sessió de cinefòrum posterior a la projecció del documental, on va conversar amb el públic assistent.

El film explica els darrers dies de Domingo, un antic pescador i treballador de la salaó artesanal de la tonyina a les costes de Huelva. A través de la seva figura, el documental aborda la pèrdua de la memòria individual i col·lectiva, com també la falta de preservació dels oficis artesanals.

Posteriorment, a les set de la tarda, es va projectar Fjord, el film guanyador de la darrera Palma d'Or del Festival de Cannes, el qual s'ha estrenat al Galacticat per primera vegada a Catalunya. El llargmetratge de ficció del cineasta romanès Cristian Mungiu que aborda qüestions com la religió, la immigració i les diferències culturals.

Un altre dels noms forts d'aquesta XIII edició del Galacticat ha estat Ink, pel·lícula dirigida per l'oscaritzat Danny Boyle. Ink se situa a finals de la dècada de 1960, a Gran Bretanya, quan el magnat dels mitjans de comunicació Rupert Murdoch adquireix el periòdic The Sun, que travessava dificultats, i es proposa canviar el seu rumb editorial i noticiós per complet.

Concert de cloenda amb Ferran Palau

El Galacticat – Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent posarà el punt final a la seva tretzena edició amb un concert de Ferran Palau, aquest diumenge 4 d'octubre, a les 19.00 h, a la sala gran dels Cinemes Majèstic de Tàrrega. Abans del concert, es donaran a coneixer els guanyadors d'aquesta XIII edició del Galacticat i de la V Trobada de Talents.

L'actuació neix de la primera col·laboració entre el Galacticat i el festival targarí Envolta't, organitzat per El Galliner – Agitació Cultural, i tancarà una edició marcada, entre altres eixos, per la retrospectiva dedicada al cineasta David Lynch.

Palau arriba a Tàrrega acompanyat de la seva banda per presentar en directe el seu nou treball discogràfic, Aniversari feliç.

Més sobre el XIII Galacticat

La secció paral·lela Clàssics, en què cada any el Galacticat dedica un monogràfic a un cineasta, una temàtica o un gènere, està dedicada enguany al director estatunidenc David Lynch, mort el gener de 2025. Durant el XIII Galacticat es projecten algunes de les seves obres més destacades, com Mulholland Drive (2001), Una historia verdadera (1999), El hombre elefante (1980), Terciopelo azul (1986) o Cabeza borradora (Eraserhead, 1977). La retrospectiva també inclou cinc curtmetratges poc coneguts del cineasta nord-americà, que es projectaran en una sessió matinal gratuïta a la sala A dels Cinemes Majèstic aquest diumenge 4 d'octubre.

L'Ajuntament de Tàrrega ha finalitzat les obres de remodelació de la plaça d'Europa, situada al nord del nucli urbà i davant de l'Escola Àngel Guimerà. L'espai ha estat objecte d'una millora integral per adaptar-lo a les necessitats actuals i fer-lo més acollidor. La plaça d'Europa, de 2.800 metres quadrats, esdevé ara un indret urbà més verd i sostenible amb una gran zona de jocs infantils adaptats ubicada al centre, parterres enjardinats als laterals, una dotzena de bancs i 22 punts d'enllumenat LED més eficient. La inversió ascendeix a 337.334 euros, dividides en quatre lots executats per diferents empreses adjudicatàries: reurbanització de la plaça, instal·lació de parcs infantils, enllumenat públic i mobiliari urbà.

El projecte inicial de remodelació de la plaça d'Europa s'ha ampliat amb la incorporació d'una plataforma única d'asfalt al carrer de l'Arquitecte Florensa que uneix la plaça d'Europa i l'Escola Àngel Guimerà. "Es tracta d'un primer model d'illa escolar que volem implantar també davant els altres col·legis de la ciutat per pacificar el trànsit i intensificar la seguretat dels vianants", explica el regidor d'Urbanisme, Gabriel Lacambra.

La intervenció vol transformar l'espai públic que envolta les escoles en zones més segures per a l'alumnat i les seves famílies durant les hores d'entrada i sortida dels centres, "afavorint els desplaçaments a peu i generant espais de trobada més amables per a la comunitat escolar", afirma Lacambra. I afegeix: "volem reconvertir aquests espais en entorns protegits on els cotxes deixin de ser els protagonistes i el vianant guanyi comoditat i tranquil·litat".

A banda de l'Escola Àngel Guimerà, es preveuen altres illes d'aquestes característiques davant l'Escola Jacint Verdaguer, l'Escola Pia i l'Escola Vedruna. S'ha de dir que la futura illa davant de l'Escola Pia, que afectarà la plaça del Pare Carles Perelló, haurà d'esperar al desenvolupament de les obres d'ampliació del centre. Pel que fa a l'Escola Maria Mercè Marçal, el carrer de Pau Casals és un atzucac amb usos ja implantats en aquest sentit. D'altra banda, amb la construcció de la futura variant de la C-14 també es preveu que disminueixi el trànsit a l'avinguda d'Ondara, vial situat vora el centre educatiu.

El model de pacificació del trànsit davant de l'Escola Àngel Guimerà s'estendrà al llarg del carrer de l'Arquitecte Florensa en el tram comprès entre els carrers de Gabriel de Tàrrega i Berenguer IV, on també es troba situada la llar d'infants La Pau. En aquest sentit, aviat s'instal·larà la senyalització i les pilones per restringir-hi l'accés de vehicles.

S'ha d'assenyalar que en aquestes illes sí que hi podran accedir els vehicles de serveis. D'altra banda, l'Ajuntament de Tàrrega també treballa en cercar alternatives per a l'aparcament de vehicles en zones properes, com són acords de cessió de solars privats per habilitar-los com a llocs d'estacionament.

 

Ink i Fjord, els plats forts d'una programació internacional

La gala també ha servit per detallar el gruix de la programació d'aquest cap de setmana, en què destaca Ink, del cineasta britànic Danny Boyle, director de films com Trainspotting, 28 días después o l'oscaritzada Slumdog Millionaire. Ink es va presentar per primer cop a Espanya el cap de setmana passat al Festival de Sant Sebastià i aquest cap de setmana es projectarà dues vegades al Galacticat: dissabte a les 21.30 h i diumenge a les 12.30 h, en tots dos casos als Cinemes Majèstic.

Ink se situa a finals de la dècada de 1960, a la Gran Bretanya, quan el magnat dels mitjans de comunicació Rupert Murdoch adquireix el diari The Sun, que travessava dificultats, i es proposa capgirar-ne la línia editorial i l'enfocament informatiu. Al costat del director Larry Lamb, Murdoch reinventa el diari com un tabloide atrevit i provocador. Amb aquesta transformació, canvia el panorama del periodisme britànic i estableix les bases d'un imperi mediàtic.

La projecció d'Ink se suma a la de Fjord, guanyadora de la Palma d'Or de Cannes de 2026, que es podrà veure aquest dissabte als Cinemes Majèstic a les 19.00 h. La sessió al festival targarí suposarà l'estrena a Catalunya del premiat film del director romanès Cristian Mungiu.

Comença la Trobada de Talent

Durant el cap de setmana també tindrà lloc la cinquena edició de la Trobada de Talent, el concurs de guions del Galacticat, organitzat amb la col·laboració de Productors Associats de Catalunya (PAC). Dotze projectes de curtmetratge, llargmetratge, sèrie i animació es presentaran davant d'una desena de productores i distribuïdores d'arreu de l'Estat espanyol.

D'entre els més de 50 projectes presentats enguany, en la categoria de curtmetratge han estat seleccionats Cloe Discotek, de Berta Esteve Monja; La fera de la clamor, de Marta Gonzalez i Berta Lacruz; La matrona dels corbs, de Berta Torné i Alejandro Marti, i Com tallar un arbre, de David Alesina Pugés.

En la categoria de llargmetratge, els projectes seleccionats són Matriculades al segle XXI, d'Alba Pifarré Amigó; Un xiclet de menta, de Laura Nevola, Paula Ortiz i Daniel Sarramona; Algun lloc a prop del Sénia, de Marc Ortiz Prades, i B.B., de Mayra Teixidó Simó.

Pel que fa a les sèries, participaran Kill the Reel, d'Andrea Segarra Bueno; Urud, el poder de la sang, de Sergi Domenech, i Mia, de Sergio Hidalgo. Finalment, el projecte seleccionat en la categoria d'animació és El gran deliri d'en Max, d'Àlex Martínez Ruano i Matías Tolsà Montedoro.

Aquest dissabte, a partir de les 9.00 h, els responsables d'aquests projectes els presentaran a la sala d'actes de l'Escola Pia de Tàrrega davant de les productores assistents i, per primera vegada, també del públic general. Fins ara, aquestes presentacions es feien a porta tancada. Posteriorment, els participants podran mantenir reunions individualitzades amb les productores i tindran accés a sessions de mentoria i formació per continuar desenvolupant les seves propostes.

Les productores assistents seran Atiende Films, Auca Films, La Diferencia, 2 Nits, Films de l'Orient, Principal Segons i Efímero Films, a més de Productors Associats de Catalunya, entitat col·laboradora en l'organització de la Trobada.

Els cineastes lleidatans Maria Borrell i Francesc Xavier Capell, protagonistes de dissabte

La jove directora de Puigverd de Lleida Maria Borrell presentarà avui, a les 12.15 h, als Cinemes Majèstic, el seu documental Plato 3, que recupera la memòria del pub homònim, situat en un poble fronterer de la plana de Lleida. Anys després del seu tancament, un grup de joves es reuneix en una antiga cooperativa de fruita per assajar una obra de teatre sobre les millors nits de la seva vida. Després de la projecció, Borrell participarà en un cinefòrum amb els assistents.

El Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent també homenatjarà aquest dissabte el cineasta lleidatà Francesc Xavier Capell, director de títols com El caballero del antifaz (2010), Per Júpiter (2006) i Los Ojos del Engaño (2001). Aquest 2026 es compleixen trenta anys de l'estrena del seu primer llargmetratge, Científicamente perfectos (1996), que el va convertir en un pioner de la ciència-ficció a Catalunya. Dissabte 3 d'octubre, a les 17.00 h, el Galacticat li lliurarà el Premi a la Trajectòria i projectarà la pel·lícula als Cinemes Majèstic.

Concert de cloenda amb Ferran Palau

El Galacticat – Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent posarà el punt final a la seva tretzena edició amb un concert de Ferran Palau, que actuarà diumenge 4 d'octubre, a les 19.00 h, a la sala gran dels Cinemes Majèstic de Tàrrega.

L'actuació neix de la primera col·laboració entre el Galacticat i el festival targarí Envolta't, organitzat per El Galliner – Agitació Cultural, i tancarà una edició marcada, entre altres eixos, per la retrospectiva dedicada al cineasta David Lynch.

Palau arribarà a Tàrrega acompanyat de la seva banda per presentar en directe el seu nou treball discogràfic, Aniversari feliç.

Més sobre el XIII Galacticat

La secció paral·lela Clàssics, en què cada any el Galacticat dedica un monogràfic a un cineasta, una temàtica o un gènere, està dedicada enguany al director estatunidenc David Lynch, mort el gener de 2025. Durant el XIII Galacticat es projecten algunes de les seves obres més destacades, com Mulholland Drive (2001), Una historia verdadera (1999), El hombre elefante (1980), Terciopelo azul (1986) o Cabeza borradora (Eraserhead, 1977). La retrospectiva també inclou cinc curtmetratges poc coneguts del cineasta nord-americà, que es projectaran en una sessió matinal gratuïta a la sala A dels Cinemes Majèstic el diumenge 4 d'octubre.

Les seccions oficials del XIII Galacticat seran Llargmetratge de ficció, Llargmetratge documental, Curtmetratge de terror, Curtmetratge fantàstic i ciència-ficció, Curtmetratge d'animació, Curtmetratge de gènere lliure i Curtmetratge documental. Les seccions paral·leles seran Clàssics; FACTS, especialitzada en documentals per a joves, i Ghost, dedicada a projeccions especials que sovint incorporen música, teatre o altres disciplines artístiques en directe.

Tota la programació es pot consultar al web www.galacticat.cat i a través de l'aplicació del Galacticat, disponible per a iOS. Les entrades i abonaments també es poden comprar per aquestes dues vies o directament a les taquilles dels Cinemes Majèstic.

 

La Trobada de Talents estrena format

Una altra novetat és el canvi de format de la Trobada de Talents, el concurs de guions del Galacticat dedicat a descobrir, formar i promocionar nous creadors audiovisuals. Fins ara, cadascun dels projectes seleccionats es presentava davant d'una productora. Enguany això canvia i els creadors passaran a presentar les seves propostes davant de totes les productors assistents i, també, del públic general.

Amb aquest canvi, l'organització busca que les interaccions entre cineastes i productores siguin més "dinàmiques" i hi hagi més "intercanvi d'opinions", així com també hi ha la voluntat d'apropar aquesta trobada al públic general, ja que fins ara es feia a porta tancada.

Nits càlides

Les nits més càlides s’han registrat a la ciutat de Barcelona, com és habitual, per efecte de l’illa de calor urbana, amb diverses mínimes que no han baixat dels 25 °C (nits tòrrides). Concretament, l’estació de Barcelona – Can Bruixa ha registrat 6 nits tòrrides consecutives al llarg del mes i el nombre de nits tòrrides al llarg de l’any 2026 ha arribat a 65. Queda així més enrere el precedent de 51 nits tòrrides observades l’any 2003.

La nit del 4 al 5 de setembre, l’estació de Portbou – coll dels Belitres (Alt Empordà) va mesurar entre 30 i 32 ° C durant diverses hores i la mínima no va baixar de 28,5 °C. Va ser la nit més càlida mesurada fins ara a Catalunya en un mes de setembre, per sobre dels 27 °C de mínima del 4 de setembre de 2023 registrats a diversos sectors de la costa catalana, com ara 27,2 °C a Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Poca pluja a la meitat occidental de Catalunya

Pel que fa a la pluviometria, setembre ha estat sec o molt sec a la meitat occidental de Catalunya i normal o plujós a la resta, segons el Meteocat. La Catalunya occidental ha registrat un mes sec o molt sec, amb algunes estacions de Ponent i del Pirineu que no havien registrat cap setembre tan sec. És el cas de Raimat (Segrià), on s'han recollit 0,6 mm i és el setembre més sec dels seus 38 anys de dades – supera els 5,0 mm del 2016.

En canvi, la Catalunya més oriental ha destacat pels episodis de tempestes i es considera normal o plujós. Fins i tot, es pot parlar d’un setembre molt plujós al sector central del litoral i prelitoral, plana interior gironina i punts del sector central la Costa Brava.

 

Grup pilot de 25 persones

De forma prèvia, l’Ajuntament de Tàrrega ha impartit aquests dies diferents sessions informatives sobre l’ús de l’aplicació a un grup pilot de 25 persones, que ja han pogut conèixer el funcionament de l’eina i fer-ne les primeres proves. Les trobades, convocades a l’Oficina d’Acció Social, serveixen per resoldre dubtes i recollir les primeres impressions abans d’ampliar-ne progressivament l’ús, que es farà extensiu durant les pròximes setmanes a tota la gent gran del municipi.

En aquest sentit, es convocaran més sessions per explicar amb detall com funciona l’aplicació, ajudar a instal·lar-la als dispositius mòbils i acompanyar les persones usuàries en els primers passos. D’aquesta manera, es vol garantir que la descàrrega i ús de la nova eina sigui senzilla i que les persones interessades puguin familiaritzar-se amb el seu funcionament.

L’espectacle Aquí, de la companyia Llum de Fideu, ha estat el més ben valorat entre les estrenes d’arts de carrer de FiraTàrrega 2026 i s’ha endut el Premi a la Millor Estrena d’Arts de Carrer, amb una valoració global de 4,42 sobre 5. En la votació hi han participat 298 professionals, d’entre tots els acreditats en aquesta edició de la Fira.

Aquí és una proposta d’arts de carrer dividida en dues parts i generada amb la complicitat del públic. A la primera part (Ext. Dia), assistim al rodatge d’una pel·lícula. La segona (Ext. Nit), sota el format d’un cinema a la fresca, permet visionar la pel·lícula completa. Un díptic que reflexiona sobre el nostre lloc en la línia del temps i que busca obrir altres possibilitats per habitar el nostre ara i el nostre aquí. 

Una coproducció

Aquí és una coproducció de FiraTàrrega, El Canal de Salt – Centre de creació d’arts escèniques i Festival Chalon dans la Rue / Centre National des Arts de la Rue et de l’Espace Public – L’Abattoir, Chalon-sur-Saône. Ha comptat amb el suport de Nau Ivanow (Programa Companyies Residents), Festival Això al poble no li agradarà i Espai nyam nyam, Patea Artes de Calle Asociadas (Beca Escribir para la Calle) i Teatre Municipal de Girona (Programa d’acompanyaments artístics). 

L’espectacle s’ha fet en col·laboració amb Festival Bang! (Mutte Cultural – Convent de Pontós), La Cremallera – Espai de creació i residència artística, OSIC – Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural de la Generalitat de Catalunya, Convent de les Arts d’Alcover i la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. 

A més a més, la companyia Llum de Fideu ha estat seleccionada per fer residència per desenvolupar la versió francesa d'Aquí al prestigiós festival Chalon dans la Rue, on s'estrenarà a l'edició de l'any vinent. 

Dos anys d’acompanyament de la Fira 

Aquí va ser seleccionat al programa Suport a la Creació de FiraTàrrega en la convocatòria de 2024, que va ser la darrera que es va dur a terme. Al llarg d’aquests dos darrers anys, la Fira l’ha acompanyat artísticament i tècnicament, i l’espectacle ha pogut arribar a l’estrena aquest 2026 madur i amb moltes possibilitats de mercat. 

Tot i haver tancat el programa propi de Suport a la Creació, FiraTàrrega s’ha incorporat com a partner de Crea en Xarxa, el pla pilot d’acompanyament artístic endegat des de la Direcció General de Drets Culturals, Creació i Biblioteques i la xarxa de Centres de Creació públics de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat. 

Sobre FiraTàrrega 

FiraTàrrega és el mercat internacional de les arts escèniques que, des de 1981, s’organitza a Tàrrega al voltant del segon cap de setmana de setembre, i un dels mercats culturals estratègics reconeguts per la Generalitat de Catalunya. La seva missió és nodrir el mercat de talent creatiu, contribuir a l’enfortiment del sector escènic i democratitzar l’accés a la cultura des del territori. La 46a edició s’ha celebrat del 10 al 13 de setembre de 2026 amb el leitmotiv CELEBREM.