Tàrrega es prepara per rebre amb tots els honors la Flama del Canigó, símbol d’unió dels Països Catalans. Serà, com de costum, el moment emblemàtic de la tradicional festa de Sant Joan el proper dimarts 23 de juny, a les 7 de la tarda, a la plaça del Carme. El foc arribarà a la capital de l’Urgell des del Pirineu de la mà del Club Alba, el Centre Excursionista CIM i la Penya Pedal de Bellpuig. Després de l’encesa del peveter, es procedirà a fer la lectura del Manifest, que Òmnium Cultural ha encarregat enguany a Ramon Torra, activista de Tradicat.

L’acte comptarà amb les sardanes de la Cobla Tàrrega i la pirotècnica de la secció infantil de Diables de BAT, entitat que commemora el seu 40è aniversari. Prèviament, des de les 5 de la tarda, es desenvoluparà un taller per construir les Falles de Secà, que a les 10 de la nit protagonitzaran la baixada de teies des del barri del Castell fins a Can Colapi. En aquest indret s’encendrà la gran foguera i se celebrarà el sopar popular, amb inscripció prèvia fins divendres a la Botiga del Museu (preu: 10 euros).

La benvinguda al Solstici d’Estiu continuarà amb la revetlla amenitzada per les agrupacions Magari Ball Folk, Utopia, La Porca Ventura i Tropical Mystic. L'accés és gratuït. Val a dir que Magari Ball Folk ja oferiran una primera actuació a 2/4 de 10 de la nit, també a Can Colapi. Un castell de focs arrodonirà la nit més curta de l’any. Els actes de Sant Joan a Tàrrega estan coorganitzats per la Regidoria de Cultura i l’Associació Agrat.

L'espai test s'emmarca dins de Territori de Vincles, una iniciativa de l'Associació Vall del Corb orientada a generar noves oportunitats de vida a la comarca, tot fent front al despoblament rural i al canvi climàtic. Més enllà de la funció productiva, el projecte vol esdevenir un espai de referència per a la formació, l'experimentació i  la generació d'oportunitats, i un model replicable per a altres iniciatives similars.

El projecte és una iniciativa conjunta de l'Associació per al Desenvolupament Integral de la Vall del Corb, l'Ajuntament de Sant Martí de Riucorb, la Xarxa d'Espais Test Agraris de Catalunya (XETAC), l'Associació Leader de Ponent i l'ADV Valls del Corb.

Les bases de la convocatòria es poden consultar a territoridevincles.cat/espai-test-de-sant-marti-de-riucorb o contactant amb l'organització a assocvalldelcorb@gmail.com.

L’Espai Guinovart d’Agramunt va inaugurar divendres passat “A trenc d’Alba”, una exposició col·lectiva que recull una selecció de 21 obres creades per 11 artistes de La Divergent, el projecte artístic de l’Associació Alba.

La mostra suposa la primera exposició professional d’aquest nou col·lectiu artístic i representa un pas important en el reconeixement del talent creatiu de persones amb diversitat funcional dins del circuit cultural i artístic del territori. El projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el Servei Educatiu de l’Espai Guinovart Agramunt i La Divergent, el projecte de creació de l’Associació Alba, amb el suport de la Fundació “la Caixa”.

L’exposició reivindica l’art com una força transformadora, un territori de pensament i un espai de construcció col·lectiva. Les obres s’inscriuen plenament en el discurs de l’art contemporani, allunyant-se de qualsevol lectura assistencialista o condicionada per la biografia dels seus creadors. Aquí, cada peça s’afirma com a llenguatge, recerca i posicionament.

A través de la pintura, el dibuix, la matèria, el gest i el color, les obres despleguen universos visuals intensos i personals que interpel·len l’espectador i proposen noves formes de mirar i entendre el món.

Un diàleg natural amb l’Espai Guinovart

La presidenta de la Fundació Espai Guinovart, Maria Guinovart, va remarcar durant la inauguració que la selecció de les obres havia estat complicada per l’alt nivell de totes les peces presentades. Per la seva banda, Lluïsa Gabarra, del Servei Educatiu de l’Espai Guinovart, va reivindicar l’art com un llenguatge universal capaç de trencar barreres, i va assenyalar aquesta exposició com un bon exemple d’aquesta mirada.

El marc de l’Espai Guinovart Agramunt dona profunditat i sentit a la proposta. Com a centre d’art contemporani, és un espai on creació, memòria i territori conviuen en una relació constant. Fidels a l’esperit de Josep Guinovart, el seu Servei Educatiu situa la mediació cultural com a motor essencial, acostant l’art a infants, joves, famílies, centres educatius i col·lectius socials a través de visites, tallers i experiències participatives que conviden a mirar, qüestionar i crear.

“A trenc d’Alba” és, així, una invitació a desplaçar la mirada. Una exposició que situa la diversitat al centre de la creació contemporània i reconeix aquests artistes com a agents actius, capaços de transformar imaginaris, crear coneixement i obrir nous espais de cultura compartida.

Visibilitzar els artistes i professionalitzar la creació artística

Durant la inauguració, Míriam Arnaz, gestora cultural de l’Associació Alba, va destacar que l’objectiu de La Divergent és visibilitzar els artistes d’Alba i professionalitzar la creació artística.

La Divergent neix amb la voluntat de fer un pas més en el treball que Alba desenvolupa des de fa anys en l’àmbit de l’art i la cultura. El projecte vol donar continuïtat, estructura i reconeixement a un recorregut creatiu que ha anat creixent de manera natural dins l’entitat, i que ara es projecta amb més força cap a nous espais culturals, expositius i professionals.

Actualment, La Divergent compta amb 38 persones participants que treballen a través de tallers setmanals descentralitzats als centres de recursos d’Alba a Guissona, Verdú, Cervera, Agramunt i Tàrrega. En aquests espais es treballen diferents tècniques i materials com l’aquarel·la, l’acrílic, el collage, el tèxtil, la tinta o elements naturals. Les sessions combinen la creació d’obres a partir de referents artístics, el treball del llibre d'artista i el desenvolupament d’encàrrecs reals.

Més que un espai de producció artística, La Divergent esdevé un laboratori viu on els processos creatius generen expressió, experimentació, creixement personal i participació cultural. Alhora, obre noves vies de professionalització, visibilitat i col·laboració amb agents culturals del territori.

Els 11 artistes participants a la mostra són Sabrine Dalal El Bahloul, Cristina Duran Pousa, Alba Fernández Cuf, Rut Guirado Alemany, Mireia Juni Roches, Judit Lecum Matamala, Sisco Martínez Sambola, Alba Oliva Surio, Susanna Plana Manzano, Elena Rodríguez Chamorro i Sonia Sánchez Serentill.

L’exposició “A trenc d’Alba” es podrà visitar al Petit Espai de l’Espai Guinovart Agramunt fins al 25 d’octubre de 2026.

Tàrrega s’ha sumat durant aquest cap de setmana a les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA) per apropar el patrimoni local a la ciutadania. La capital de l’Urgell ha esdevingut així un pol de divulgació històrica gràcies a les activitats coordinades des del Museu Tàrrega Urgell i que han inclòs una ruta urbana per les restes de les muralles medievals i una caminada guiada fins al jaciment arqueològic del Tossal del Mor.

Abans, el calendari va arrencar el divendres 12 de juny amb una conferència sobre l’antiga ciutat maia de X’baatun a càrrec de l’arqueòleg Joan Garcia Targa, doctor en Antropologia i Història d’Amèrica per la Universitat de Barcelona. El públic va conèixer detalls d’aquest projecte arqueològic que es du a terme des del 2018 a Mèxic.

El dissabte 13 a la tarda es va oferir un recorregut pel traçat de les antigues muralles medievals de Tàrrega. Conduïda pels experts Joel Minguell i Oriol Saula, la ruta va permetre descobrir l’origen, l’evolució i la transformació urbanística de les muralles i els segments que han perdurat, identificant els antics accessos i els espais defensius de la vila. Actualment, per exemple, es poden apreciar trams de l’estructura al carrer del Carme, la plaça d’Urgell o el Raval de Sant Agustí.

El diumenge 14 al matí va prendre el relleu una caminada fins al Tossal del Mor, als afores de l’oest de la ciutat. En aquest indret es troba un jaciment arqueològic, majoritàriament desconegut pel gran públic, que va des de finals de l'Edat del Bronze fins les darreries de l'Edat Mitjana. Destaca la fase ibèrica, on el poblat tenia molta extensió, i la fase medieval, on es conserven restes d’edificacions. A principis del segle XX s'hi van fer un seguit d’excavacions. L'activitat va anar a càrrec d’Oriol Saula, Anna Colet i Joel Minguell.

Amb aquesta iniciativa, Tàrrega referma el compromís amb la preservació, l'estudi i la divulgació del patrimoni històric i arqueològic, apropant la recerca científica a la ciutadania d'una manera accessible i vivencial. Les JEA van néixer a França l’any 2010 i des del 2019 tenen dimensió europea. Aquí estan impulsades pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i Arqueoxarxa (Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya). L’edició d’enguany posa l’accent en l’experiència directa del patrimonio sota el lema “Sent l’arqueologia”.

L’Ajuntament de Tàrrega ha aprovat, en Junta de Govern Local, el projecte constructiu per a renovar el mur perimetral del costat sud del camp gran de futbol, que es troba molt deteriorat pel pas del temps. Es tracta d’una intervenció pressupostada en 105.681 euros i que suposarà una millora significativa de l’equipament esportiu. A més de refer integralment l’estructura, el mur es reubicarà i avançarà la seva posició dins el recinte, fet que permetrà ampliar fins als dos metres la vorera adjacent exterior del carrer de la Verge de Montserrat.

Els treballs consistiran en l’enderroc del mur actual de totxana (que en alguns trams es troba apuntalat per evitar de col·lapsar) i la neteja de la franja de terreny afectada per la reubicació de la tanca i el seu entorn. Tot seguit, s’aixecarà la nova estructura feta de mòduls de formigó prefabricat amb suports metàl·lics que conformaran la nova tanca, de vora 200 metres de longitud. Així mateix, s’habilitarà una zona de sauló a l’interior del recinte, vora la grada de pedra, mentre que al costat del carrer de la Verge de Montserrat se substituirà la vorera mitjançant un nou paviment de formigó. 

L'ampliació d'aquest pas suposarà alhora una millora de la mobilitat per als vianants. El projecte es troba ara en fase d’exposició pública i s’aprovarà definitivament el mes vinent en cas de no presentar-se al·legacions. Tot seguit, el consistori traurà a licitació les obres.

Val a dir que l'Ajuntament de Tàrrega ha desenvolupat els darrers anys altres millores a l’equipament, conegut com a Camp de Futbol Municipal Joan Capdevila Méndez. Així, es va instal·lar un nou marcador electrònic per un import de 6.300 euros i es van renovar els vestidors soterrats i els lavabos públics de la zona sud amb una inversió de 136.724 euros.

Els centres hospitalaris que ja ho tenen

Els centres que actualment ja ho tenen implantat són: Hospital Comarcal del Pallars i Fundació Sant Hospital (la Seu d'Urgell) a la Regió Sanitària de l'Alt Pirineu i Aran; Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el de la Vall d'Hebron, a Barcelona ciutat; Hospital de Mollet a la regió de Barcelona Metropolitana Nord, i a l'hospital de Viladecans de la regió sanitària de Metropolitana Sud.

També ho han incorporat a l'hospital universitari Joan XXIII de Tarragona; hospital Sant Joan de Déu de Manresa i a l'hospital Josep Trueta de Girona. A la regió sanitària de Lleida, són l'hospital Arnau de Vilanova, hospital universitari Santa Maria i l'hospital Jaume Nadal Meroles; al Penedès, l'Hospital Universitari d'Igualada i a les Terres de l'Ebre, l'hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

 

Accés a la piscina

Malgrat que la inauguració oficial s’ha fet aquest divendres, la piscina municipal de Montclar d’Urgell obrirà les portes al públic el pròxim dissabte 20 de juny i estarà en funcionament fins al 31 d’agost. L’horari d’obertura serà de dilluns a divendres, de 12 a 20 hores, i els caps de setmana i festius, d’11 a 20 hores.

Les entrades individuals i els abonaments tenen les mateixes tarifes i el mateix sistema de tramitació que a les piscines municipals d’Agramunt. Així, les persones que disposin del carnet de les piscines d’Agramunt podran accedir també a les instal·lacions de Montclar.

A més, la nova piscina forma part del carnet comarcal de l’Urgell, igual que la piscina municipal d’Agramunt. Aquest abonament s’ha de tramitar de manera independent i té un cost de 44 euros per persona o de 32 euros per persona en el cas de famílies nombroses o monoparentals.

Per accedir a la piscina de Montclar d’Urgell serà necessari disposar del carnet de les piscines d’Agramunt o bé del carnet comarcal de l’Urgell. Cal recordar, també, que enguany totes les gestions relacionades amb abonaments i entrades s’han de fer a través de l’aplicació eAgora.

 

Mapa probabilístic d’ignicions del cereal

Des del Servei d’Anàlisi de Perill d’Incendis Forestals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació s’han definit 16 zones de vigilància de sega prioritàries que s’han concretat segons la superfície de cereal de secà i l’estadística històrica d’incendis forestals. A més, cada dia s’edita el mapa de probabilitat d’ignició en tasques agrícoles. Aquest mapa és la base per plantejar la vigilància i la distribució de les unitats de vigilància GEPIF sobre el terreny. Es pot consultar a: https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/incendis-forestals/mapes/mapa-cereal/

Mapa diari de perill d’incendi forestal i Pla Alfa

Des de l’entrada en vigor de l’Ordre ARP/83/2025, de 29 de maig, les mesures preventives aplicables a l’activitat agrícola prenen com a referència tant el mapa diari de perill d’incendi forestal com el Pla Alfa. Aquests dos instruments conviuen com a eines operatives complementàries per determinar les mesures de prevenció que cal aplicar segons el nivell de risc d’incendi forestal.

L’ordre estableix que el perill alt del mapa diari de perill d’incendi forestal equival al nivell 2 del Pla Alfa; el perill molt alt equival al nivell 3; i el perill extrem equival al nivell 4.

Aquesta equivalència permet aplicar les mesures preventives de manera més ajustada a la realitat de cada municipi, atès que el mapa diari de perill d’incendi forestal té com a àmbit d’actuació el terme municipal i s’actualitza diàriament. Es poden consultar el mapes en els següents enllaços:

Mapa del Pla Alfa:

https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/agents-rurals/pla-alfa/index.html

Mapa diari de perill d’incendi forestal:

http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/incendis-forestals/perill-incendi-diari-informe-setmanal/mapa-perill-incendi/

Mesures obligatòries per evitar incendis en tasques agrícoles d’estiu

Durant el període comprès entre l’1 de juny i el 31 d’agost, les tasques agrícoles en cultius herbacis de secà que utilitzin recol·lectores, embaladores, picadores de palla o conjunts de tractor-remolc han de disposar de mitjans d’extinció suficients per intentar controlar un possible conat d’incendi.

Aquests mitjans han d’incloure un nombre mínim d’extintors d’escuma amb base d’aigua, amb un mínim de 6 kg de capacitat, i motxilles extintores d’una capacitat mínima de 12 litres d’aigua, d’acord amb el tipus de maquinària utilitzada. També cal disposar dels extintors ABC corresponents per al foc de la mateixa màquina.

En concret, les recol·lectores han de disposar d’un mínim de quatre aparells d’extinció de les característiques establertes; les embaladores, d’un mínim de dos extintors; i els conjunts de tractor-remolc o tractor amb picadora de palla, com a mínim, d’un extintor, sens perjudici dels extintors propis de la màquina.

A més, la normativa estableix que cal disposar d’una emissora de banda de 80 MHz o d’un telèfon mòbil per poder comunicar qualsevol incidència.

Quan el municipi on es facin els treballs presenti un perill molt alt o extrem al mapa diari de perill d’incendi forestal, o bé quan el Pla Alfa estigui activat en nivell 3 o 4, s’ha de comunicar a la Sala Central del Cos d’Agents Rurals l’inici i la finalització de les tasques agrícoles amb recol·lectora o embaladora si es duen a terme entre les 14 i les 17 hores.

En el cas de les picadores de palla acoblades al tractor, les restriccions són més estrictes. Quan el mapa diari indiqui perill molt alt o extrem, o quan el Pla Alfa estigui activat en nivell 3 o 4, no es pot utilitzar aquesta maquinària. Quan el mapa indiqui perill alt, o el Pla Alfa estigui activat en nivell 2, no es pot fer servir entre les 12 i les 18 hores.

En cas d’incompliment de les mesures establertes, els Agents Rurals i altres agents de l’autoritat poden ordenar l’aturada immediata de la maquinària.

Recomanacions per reduir el risc d’incendi

A banda de les mesures obligatòries, l’Ordre ARP/83/2025 també recull recomanacions adreçades a les persones que duen a terme tasques agrícoles entre l’1 de juny i el 31 d’agost.

Pel que fa a la maquinària, es recomana mantenir-la en condicions adequades de revisió periòdica i manteniment. Pel que fa a les pràctiques agrícoles, es recomana reduir la velocitat d’avenç en terrenys pedregosos o amb fort pendent, elevar la plataforma de tall i, un cop el camp estigui recol·lectat, fer un perímetre llaurat al voltant del camp amb grades o arreus.

També es recomana disposar de mitjans d’extinció suficients per intentar controlar un conat d’incendi. En el cas dels tractors amb màquina acoblada, aquests mitjans haurien de consistir, com a mínim, en dos extintors d’escuma amb base d’aigua amb un mínim de 6 kg de capacitat.

Finalment, es recorda la importància de mantenir tota la maquinària agrícola en condicions adequades de revisió, manteniment i neteja diària, especialment les peces mecàniques, el motor, els col·lectors i el filtre de partícules, el sistema elèctric i les zones on es pugui acumular pols, palla o restes vegetals. Un bon manteniment preventiu és una de les mesures més efectives per reduir el risc d’ignició durant els treballs de sega.

La prevenció dels incendis associats a la sega requereix la implicació de tots els agents: administracions, serveis operatius, Agrupacions de Defensa Forestal i sector agrari. La coordinació, la informació diària del nivell de risc i el compliment de les mesures preventives són elements clau per reduir les ignicions, protegir els camps i la maquinària, i evitar que un conat d’incendi agrícola pugui propagar-se cap a zones forestals o urbanes.

Tàrrega ha iniciat avui divendres la nova temporada de les piscines municipals d'estiu. Aquest servei es perllongarà diàriament fins al diumenge 6 de setembre, amb horari de bany de les 10.30 h a les 19.50 h. La principal novetat se centra enguany en les tasques de renovació executades a la piscina petita. També s’han millorat la instal·lació elèctrica, el sistema d'“hidrojets” i la dotació de tendals.

El regidor d’Esports, Raül Arenas, remarca que “disposar d’aquest espai en condicions durant els mesos de calor és clau per al lleure actiu i la salut”. Arenas també destaca que la tasca dels socorristes i els tècnics municipals es complementarà amb un servei d'auxiliar de seguretat dins el recinte.

D’altra banda, s’ha de dir que les persones abonades de la piscina coberta gaudiran també d’accés a les piscines d’estiu amb la mateixa quota. A més, els preus d’entrades i abonaments es mantenen idèntics als de l’any passat. L’abonament individual per a adults té un cost de 75 euros; l’infantil, 55 euros; per a persones majors de 65 anys, 45 euros; i el familiar, 145 euros. També s'ofereix la possibilitat d’adquirir targetes multiclau de 25 passis (60 euros) i de 40 passis (100 euros).

Pel que fa a les entrades diàries, els preus es fixen en 3 euros (infantil), 4 euros (adult) i 2 euros (majors de 65 anys), essent l’accés gratuït per als infants de 0 a 3 anys. Es mantenen les tarifes reduïdes de caràcter social per a persones amb discapacitat (entrada a 1 euro i abonament a 30 euros), condicions que s'estenen també a un acompanyant autoritzat. La venda d'abonaments es realitza per via telemàtica al web www.tarrega.cat/piscines o de forma presencial a les taquilles del Complex Piscines Tàrrega.

Piscines municipals d’Altet i Claravalls

Per la seva banda, les piscines d'Altet i Claravalls obriran les portes demà dissabte 13 de juny i fins al diumenge 30 d’agost, d'11 h a 20 h. Aquestes instal·lacions comparteixen la mateixa graella de preus que Tàrrega amb l'única especificitat d'un abonament familiar fixat en 120 euros. Per quart any consecutiu, el servei s’integra dins el carnet comarcal que permet l’accés a 17 piscines de l'Urgell amb un únic abonament.

L’Ajuntament de Tàrrega ha reactivat els treballs de renovació de l’enllumenat públic amb lluminàries de tecnologia LED. Es tracta d’una nova fase que culminarà el desplegament previst des de l’any passat en carrers, espais i equipaments públics. Així, recentment, s’han instal·lat noves lluminàries als patis de les tres escoles públiques de Primària de la ciutat: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Maria Mercè Marçal. Els nous dispositius generen un estalvi de prop del 60% en el consum energètic i, al mateix temps, augmenten la dotació d’il·luminació.

La regidora de Serveis Municipals, Medi Ambient i Transició Energètica, Laia Recasens, afirma que “Tàrrega continua avançant cap a un model de ciutat sostenible, eficient i més respectuosa amb l’entorn”. En aquest sentit, també s’han renovat recentment lluminàries a la Via Lacetània i vora el Càmping Municipal, en concret als indrets amb passos de vianants segons una de les propostes guanyadores al procés de pressupostos participatius. Aquestes recents millores en l’enllumenat han suposat una inversió de vora 30.000 euros.

Laia Recasens també ha avançat que el consistori iniciarà aviat la renovació d’enllumenat amb tecnologia LED a la zona nord del nucli urbà i a la plaça del Carme. S’ha de recordar que ja s’han instal·lat més de 900 lluminàries LED en carrers i places del nucli urbà a més dels polígons industrials de la Canaleta, Riambau i Llevant.

D'altra banda, i també pel que fa a sostenibilitat, l’Ajuntament de Tàrrega ha posat en marxa aquesta setmana les 180 plaques fotovoltaiques instal·lades a la coberta del Pavelló Municipal d’Esports per poder generar 80 quilowatts d’energia i abastir així el Complex Piscines, situat al costat. La capital de l’Urgell també ha implantat plaques solars per a l’autoconsum en altres equipaments com la Llar d’Infants El Niu o el col·legi Àngel Guimerà.

A més, en el pressupost municipal del 2026 s’han destinat 250.000 euros per a projectes de climatització d’edificis públics i 250.000 euros per a la instal·lació de panells solars al pàrquing de l’avinguda de l’Onze de Setembre.