Noticies https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/rss/1-noticies Fri, 12 Aug 2022 17:16:42 +0200 <![CDATA[L'IPC anual a Lleida s'enfila nou dècimes al juliol fins al 12,4% i assoleix un nou rècord a la demarcació]]> L'augment respon sobretot a la pujada de la roba i calçat; habitatge, aigua, llum i carburants, i la sanitat

Lleida - Els preus han pujat 0,9 dècimes a la demarcació de Lleida durant el juliol i l'Índex de Preus al Consum (IPC) interanual ha tancat el mes al 12,4%. És el percentatge més alt de tota la sèrie històrica que es remunta al gener del 1994 i supera així el del juny, que es va situar en la llavors xifra rècord de l'11,5%. Els preus que més han pujat al juliol són la roba i calçat, que s'han enfilat un 6,4% fins arribar al 8,8%; l'habitatge, l'aigua, la llum, el gas i els carburants, que pugen un 3,8% i se situen al 31,6% interanual, i la sanitat, que arriba al 4,4% (un 2,1% més que al juny). En canvi, destaca el descens dels transports, que cauen al juliol un 3,3%, tot i que acumulen un increment del 15,6%, i de les comunicacions.

També han registrat increments durant el juliol l'alimentació i begudes no alcohòliques, en aquest cas de l'1,1% i s'enfilen fins al 13,6%; restaurants i hotels han pujat un 0,9% i se situen al 7,3%; oci i cultura, que s'encareixen un 0,7% fins al 2,8%, mentre que creixen molt lleugerament o es mantenen altres béns i serveis (creix un 0,2%); mobles i articles per a la llar (0,1%) i ensenyament (que es manté respecte al juny).

En canvi, els transports cauen un 3,3% al juliol malgrat que registren un increment internanual del 15,6%. Destaca també el descens de les comunicacions, del 2,3%, tot i que en aquest cas acumulen una caiguda del -2,1. L'alcohol i el tabac també han baixat al juliol i ho han fet un 0,4%, cosa que deixa en el 4,3% l'increment interanual d'aquests productes, segons les dades que ha donat a conèixer aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE).    

 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/ipc-lleida-22053-4 Fri, 12 Aug 2022 11:57:59 +0200
<![CDATA[Xavier Mayora celebra '30 anys d’alquímia']]>
El cantautor de la Figuerosa celebra tres dècades de carrera artística amb un concert-espectacle molt especial en el que revisita les seves cançons més emblemàtiques al capdavant del grup de rock lacetà Alquimistes Folls (1992-2002) i sota l’alter ego de Comandante Rock (2003-2011), a més dels seus dos treballs discogràfics com a Xavier Mayora “Nu i a la terra” (2012) i “Anartista” (2019).

En aquesta celebració, Xavier Mayora, que fou l’ànima de les nou edicions del festival alternatiu independent Figa Rock (2002-2010), també inclou un homenatge personal i sincer a la memòria del seu admirat Pau Riba.

El concert-espectacle “30 anys d’alquímia” s’estrena el proper dissabte 13 d’agost de 2022 a les 22:30 a La Figuerosa, poble del municipi de Tàrrega, i per a l’ocasió Xavier Mayora s’acompanyarà de la seva banda habitual dirigida pel prestigiós músic i productor Pau Sastre.

Per aquest activista cultural de la Segarra, també poeta llibertari i professor d’història, que s’autodefineix com a anartista, "l’art esdevé compromís i l’artista un activista, i no pot ser aliè ni a la bellesa ni al patiment. En cada poema i cançó dibuixa un retrat madur i coherent dels temps que ens toquen viure, amb vocació d’emocionar i despertar consciències", explica Mayora.

A través d’una simbiosi entre art i filosofia, Xavier Mayora reflexiona sobre temes tan universals i confosos com són avui el sentit de l’art i la política, els valors comuns del cristianisme i l’anarquisme, o el concepte de pàtria, i d’altres tan propis de la societat catalana com la desaparició de la pagesia familiar o l’abandonament de la Catalunya rural.

 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/xavier-mayora-celebra-30-anys-dalquimia-22052-4 Thu, 11 Aug 2022 18:31:10 +0200
<![CDATA[Instal·len als jardins de l'Arnau de Vilanova una escultura per agrair la tasca del personal sanitari durant la pandèmia]]> Reprodueix la silueta d'una mascareta i s'acompanya de la inscripció "Gràcies per lluitar"

Els jardins de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova llueixen una escultura de pedra obra d'Ignasi Arqué que posa en valor la tasca dels professionals sanitaris durant la pandèmia. L'obra, ubicada davant de la porta d'entrada a Consultes Externes, reprodueix la silueta d'una mascareta i s'acompanya de la inscripció "Gràcies per lluitar". El seu autor n'ha fet donació a l'hospital lleidatà com a mostra d'agraïment a la tasca dels seus professionals, després d'haver tingut familiars ingressats per covid-19 al centre. Ignasi Arqué (Lleida) és professional del sector de la pedra, fotògraf i activista cultural. En els últims anys ha col·laborat en diverses exposicions i col·leccions fotogràfiques, amb una obra inspirada en la natura viva.
 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/escultura-arnau-de-vilanova-agraiment-sanitaris-22051-4 Thu, 11 Aug 2022 12:12:03 +0200
<![CDATA[Cal Marina d'Anglesola celebra els 90 anys de la primera projecció de cinema sonor]]>
Aquest dissabte 13 d’agost es celebraran 90 anys de la inauguració del cine sonor de Cal Marina d’Anglesola. Cal Marina ha sigut molt temps un centre d'interès cultural i ara històric, del poble d'Anglesola i de la comarca de l’Urgell.

La commemoració serà aquest dissabte 13 d'Agost durant tot el matí, on es podrà gaudir de diferents actes entre els quals una projecció d’un curt de cinema mut amb acompanyament de piano en directe amb el David Pradas. Els visitants també podran gaudir d'una exposició permanent d'antiguitats que s’han guardat a Cal Marina durant els anys exercits com a sala de cinema.

 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/90-anys-primera-projeccio-cinema-sonor-cal-marina-22050-4 Thu, 11 Aug 2022 11:18:35 +0200
<![CDATA[Reunió de treball a Tàrrega per incrementar les batudes de caça contra la plaga de conills]]> Trobada a la Casa Consistorial amb portaveus de caçadors, propietaris de cotos, pagesia i administracions per intensificar la pràctica cinegètica i reduir la població d’aquests animals · El Departament d’Acció Climàtica anuncia l’autorització per poder caçar conills tots els dies de l’any a partir de dilluns vinent

La Casa Consistorial de Tàrrega ha acollit avui al vespre una altra reunió de treball per plantejar mesures que ajudin a posar fre a la plaga de conills. En aquesta nova trobada s’ha posat el focus en l’increment de les batudes de caça com una de les accions determinats per contribuir a regular la població d’aquests animals que malmeten seriosament els conreus del territori. En aquest sentit, la convocatòria ha sumat avui la participació de representats dels propietaris de les àrees privades de caça (cotos) del municipi i col·lectius de caçadors que gestionen els esmentats espais.

A la taula, també hi ha estat presents l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú; el portaveu d’Unió de Pagesos, Alejandro Domingo; i el director dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica a Lleida, Ferran de Noguera, el qual ha anunciat que “a partir del proper 15 d’agost s’autoritzarà la caça de conills tots els dies de l’any a la vegueria de Lleida”. La supressió dels períodes de veda en relació als conills esdevé “una mesura d’emergència cinegètica que també romandrà en vigor durant tot l’any vinent”, ha apuntat Ferran de Noguera.

El consistori targarí ha impulsat la reunió per continuar abordant estratègies que puguin posar fi a la problemàtica existent a les explotacions agràries a causa de la proliferació de conills. “La pràctica cinegètica està molt arrelada per tradició al nostre municipi amb l’existència de nombroses àrees privades de caça. Intensificar l’activitat cinegètica tots els dies de l’any pot esdevenir un factor decisiu per reduir la població de conills”, ha assenyalat l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú. A la reunió hi han assistit portaveus de sis vedats de caça de la capital de l’Urgell: Tàrrega, El Talladell, La Figuerosa – Riudovelles, Claravalls, Santa Maria de Montmagastrell i Altet.

Val a dir que en anteriors trobades es va consensuar l’ús de gàbies i xarxes a les finques afectades. El Departament d’Acció Climàtica iniciarà properament el desplegament d’un pla pilot de captura amb xarxes. Per la seva part, efectius dels Agents Rurals també duen a terme batudes nocturnes per controlar la població de conills i combatre així els danys que aquests animals ocasionen als conreus.
 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/caca-conills-22049-4 Wed, 10 Aug 2022 21:04:26 +0200
<![CDATA[El canal d'Urgell torna a retallar la dotació del reg per garantir la campanya i descarta restriccions]]> La reserva d'aigua a l'embassament de Rialb se situa per sota del 12%, mentre que Oliana es troba al 42,9%

Els regants del canal d'Urgell han acordat tornar a rebaixar la dotació del reg per garantir l'actual campanya davant el baix nivell de reserves dels embassaments de Rialb i Oliana dels quals es proveeix per la manca de precipitacions dels últims mesos. La mesura l'han acordat els representants de les diferents zones que reguen del canal en la Comissió de l'Aigua celebrada aquest dimecres a Mollerussa. Ara per ara, descarten aplicar restriccions en el reg i confien que podran acabar la campanya, també de segones collites. Preocupa sobretot la situació de Rialb, que es troba per sota del 12% de la seva capacitat, mentre que Oliana està al 42,9%. Les reserves dels dos embassaments sumen 82,3 hm3 (16,8%) quan fa un any eren de 282 hm3 (57%).

El canal d'Urgell rega unes 70.000 hectàrees de cultius de les comarques de l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues. La sequera i la manca de precipitacions d'aquest any ha obligat la comunitat de regants a prendre mesures per poder acabar la campanya i evitar haver d'aplicar restriccions en el reg. De fet, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ja va declarar en situació d'emergència la conca del Segre.  

Aquest dimecres, els representants de les diferents zones que rega el canal d'Urgell han acordat retallar a 27 metres cúbics per segon la dotació d'aigua per al reg al canal principal. Fa unes setmanes, ja s'havia aplicat una altra reducció en què es va passar d'una aportació de 33 a 29 metres cúbics per segon d'aigua. L'objectiu d'aquesta nova retallada de la dotació és assegurar el final de la campanya dels fruiters, de les segones collites del panís i de l'alfals, entre altres, segons ha indicat el president de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, Amadeu Ros.

En aquest sentit, ha explicat que hi ha cultius de fruita que s'estan acabant de collir i alguns culius de panís que ja es deixen de regar, amb la qual cosa confien que aquesta nova reducció de la dotació "no afectarà" i "permetrà salvar també les segones collites i tancar el canal a finals de setembre com sempre". També hi pot ajudar, l'arribada de pluges que s'han anunciat al Pirineu, de la mateixa manera, que la baixada de les temperatures prevista a partir de dilluns, segons ha assenyalat Ros. "Necessitem aquesta mica de sort i que tothom sigui conscient per acabar-ho el màxim de bé possible", ha afegit.


Preocupació per la pròxima campanya

Tot i que confien acabar aquesta campanya sense haver d'aplicar restriccions, els regants del canal d'Urgell es mostren preocupats amb vista a la pròxima campanya tenint en compte que els embassaments de Rialb i Oliana quedaran en nivells molt per sota dels habituals a la tardor i, per tant, costarà que recuperin els volums habituals durant l'hivern i primavera.

El president dels regants del Canal d'Urgell ha remarcat que des de feia 50 anys el cabal del Segre no tenia una aportació mínima de 3 metres cúbics de segon, tal com va succeir fa unes tres setmanes i durant uns dies, però "la situació ha canviat". "Els darrers dies s'ha incrementat lleugerament i aquest dimecres portava 12 metres cúbics per segon i la situació pot millorar amb les pluges que s'anuncien" a la capçalera, ha ressaltat Amadeu Ros.


Rialb i Oliana, molt per sota de l'any passat

L'embassament de Rialb té una reserva d'aigua de 46,2 hm3 i, per tant, es troba a l'11,4% de la seva capacitat (404 hm3). La mateixa setmana del 2021, acumulava 219 hm3 (54,2%). Pel que fa a Oliana, té actualment 36,1 hm3, xifra que suposa un 42,9% de la seva capacitat (84 hm3). Fa un any, acumulava 63 hm3 (75%). Ambdós embassaments sumen 82,3 hm3 (16,8% de la seva capacitat), mentre que les reserves que tenien un any enrere eren de 282 hm3 (57%). Si es compara amb la mitjana dels darrers deu anys, la reserva conjunta de Rialb i Oliana durant aquesta mateixa setmana era de 359 hm (73%). 

 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/el-canal-durgell-torna-a-retallar-la-dotacio-del-reg-22048-4 Wed, 10 Aug 2022 13:13:18 +0200
<![CDATA[El ‘Galacticat’, la Mostra de cinema Fantàstic i de Terror de Ponent, oferirà un centenar de curts i llargmetratges entre el 15 i el 21 d’agost]]> El ‘leitmotiv’ de la programació de la novena edició girarà al voltant de la bruixeria i tres de les pel·lícules provenen de la República Txeca, país convidat enguany a la secció Focus del festival

El 'Galacticat', la Mostra de Cinema Fantàstic i Terror de Ponent, projectarà un centenar de curts i llargmetratges entre els dies 15 i 21 d'agost. El certamen arriba enguany a la seva novena edició i tindrà lloc als Cinemes Majèstic de Tàrrega i als carrers de la capital de l'Urgell. A més, com ja és costum, tindrà un leitmotiv al voltant del qual girarà la seva programació. Aquest any, en concret, serà la bruixeria i el món dels maleficis, els sortilegis, l'esoterisme i la seva relació amb la natura.

La secció oficial constarà de 70 curtmetratges, 20 llargmetratges i dos documentals de més d'una vintena de països diferents. A banda, també es projectaran pel·lícules clàssiques relacionades amb el món de la bruixeria i tres obres provinents de la República Txeca, que enguany serà el país convidat de la secció Focus del Festival.

De fet, serà una edició amb molta representació estrangera, ja que s'hi projectaran films com ‘Annular Eclipse’, un llarg de ciència-ficció rodat a la Xina; ‘Tundra’, un curtmetratge provinent de Cuba o ‘Bestia’, una peça d'animació que explora el terror viscut durant la dictadura a Chile i que va formar part de la programació del prestigiós festival de Sundance.

A més, la selecció oficial del Galacticat comptarà amb una àmplia presència femenina, amb directores com l'egipcia Alaa Mahmoud, creadora del curt ‘1+1’, o la uruguaiana Marcela Matta, directora de ‘Muerto en Gloria’ i que estarà present al Galacticat, on realitzarà una sessió de preguntes i respostes amb el públic del festival.


Secció Oficial i paral·leles

Com a darrera novetat respecte a la programació oficial, enguany el Festival Galacticat estrena una nova secció amb el seu corresponent premi: la secció documental, que s’afegirà a la dels llargmetratges i els curtmetratges (Galacticurt). A les seccions paral·leles, hi haurà Focus, amb films de la República Txeca i els clàssics.

Com és costum, es projectaran pel·lícules clàssiques relacionades amb el motiu de l’edició, que aquest 2022 és la bruixeria. En aquesta novena edició hi haurà films coneguts pel gran públic com són ‘Una Bruja Novata’ (1971) o ‘Conan el Bàrbar’ (1982), però també rareses com la italiana ‘La maschera del demonio’ (1960) i la sueca ‘Häxan - La brujería a través de los tiempos’ (1922), la qual compleix un segle des de la seva estrena.

Les entrades i la programació ja estan disponibles a la pàgina web del Festival: https://www.galacticat.cat/abonaments/


Primera Trobada del Talent

L’organització de la novena edició del Galacticat ha rebut 120 guions per participar a la primera edició del concurs de guions curtmetratges, llargmetratges i sèries en el marc de la Primera Trobada del Talent. Després d'un període de selecció on es van rebre més de 120 projectes, l'organització de la Trobada n'ha escollit 12 (4 llargmetratges, 4 sèries i 4 curts), els quals tindran l'oportunitat de presentar-se davant les productores i distribuïdores durant el Festival. També en el marc de la 'I Trobada de Talent', els responsables del festival organitzaran una visita als guionistes i directors novells per diferents indrets de les Terres de Ponent per tal de mostrar-los possibles escenaris per enregistrar-hi cinema. "L'objectiu, -segons explica Ramon Bochaca, director del certamen- és que s'inspirin en els escenaris de les nostres contrades per enregistrar-hi els seus treballs".

Els projectes finalistes són: ‘Perro viejo’ (llarg) d’Alejandro Cortés; ‘La Batalla de Carmen’ (llarg) de María Sánchez Testón; ‘Curro’ (llarg) de Raúl Mancilla; ‘Voy a matar a tu madre’ (serie) de Liam Sáez de Jubera; ‘Carmela Piso Franco’ (llarg) de Raúl Sánchez; ‘El rastro del arropiero’ (serie) d’Héctor Escandell; ‘El Puente’ (curt) de Saúl Gonzalez; ‘El deliri de la fi del món’ (curt) de de Jofre Viaplana; ‘Arde’ (curt) de Gemma Capdevila; ‘Libélula’ (serie) de Ulpi de Diego; ‘Plastificados’ (curt) de Nerea Ubeda i ‘WASD’ (serie) de Marta Barrios.

Entre les empreses productores i distribuïdores confirmades fins al moment a la trobada, hi ha la de la pel·lícula ‘Alcarràs’, Avalon; la productora de ‘Tros’, Galápagos Films, així com Benecé Produccions, Alhana Produccions, Lastor Films, Oberon Media, Elastica Films i altres productores i distribuïdores.

La Trobada de Talent compta amb la col·laboració de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC) i està dirigida pel productor Jaime Arnaiz. Un dels eixos d’actuació de la PAC s’anomena Tàndem Festivals – Productores. En aquest, es dinamitza la  presència de les productores als festivals per donar-los-hi visibilitat i col·laborar de les accions d’indústria.

En aquestes trobades de talent, la PAC aposta per promocionar l’activitat econòmica al voltant de la indústria cinematogràfica a través d’activitats lúdiques i culturals per als assistents. Des de la PAC i, tenint en compte l’experiència amb el Producers Meet Producers (PMP), una de les accions pioneres d’indústria del festival de Sitges (2015), es dona suport a la trobada del talent, col·laborant amb la participació de productores consolidades que representin una veu professional i experimentada.


Activitats paral·leles: GalacticGames i projeccions al carrer

La novena edició del Festival Galacticat també comptarà amb una secció dedicada als videojocs: la GalacticGames, organitzada conjuntament amb l'Associació Ragnarok. Tindrà lloc divendres a la nit i dissabte a la tarda a l'Avinguda Catalunya de Tàrrega, davant dels Cinemes Majèstic. Durant aquesta activitat, es jugarà a videojocs relacionats amb el terror i la fantasia, com Resident Evil, Silent Hill o Dark Souls i es farà amb la modalitat ‘speedrun’, que consisteix a superar el videojoc amb el mínim temps possible.

Com ja és costum en les darreres edicions, també es faran projeccions de curtmetratges pels carrers de Tàrrega: de dilluns a dijous a la terrassa de l’Ateneu i a la plaça dels Albers i divendres i dissabte a l’Avinguda Catalunya, davant dels Cinemes Majèstic.
 
Tota la programació a:
www.galacticat.cat


 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/torna-el-galacticat-de-tarrega-22047-4 Wed, 10 Aug 2022 10:51:41 +0200
<![CDATA[FiraTàrrega acull 34 estrenes d’espectacles entre les quals en destaquen 12 d’àmbit internacional]]> Les estrenes de l’edició 2022 suposen un 55% respecte al total de la programació artística

El 55% dels espectacles programats en l’edició 2022 de FiraTàrrega són estrenes i podran veure’s per primera vegada a l’Estat espanyol (entre el 8 i l’11 de setembre) en els diversos espais que Tàrrega ja té a punt per a una nova convocatòria del certamen anual. Això suposa un total de 34 creacions, 12 de les quals són internacionals. En l’àmbit internacional destaquen propostes com les de l’holandès Johannes Bellinks amb la seva proposta Reverse, des d’on experimentar el món caminant enrere; Exit dels belgues Circumstances, un treball de circ i dansa on es fusionen el moviment, l'acrobàcia i l’equilibri; i Born to protest de Joseph Toonga, londinenc d’ascendència camerunesa que ens apropa un paisatge sonor intens amb ritmes de hip-hop que posa l’accent a crear consciència al voltant de l’estigma racial.
 

Suport a la Creació i Hivernem 

A través d’aquest programa, FiraTàrrega segueix amb la voluntat de dinamitzar i acompanyar els processos de creació artística que tinguin un ingredient de recerca i d’innovació. A FiraTàrrega 2022 el 32,35% de les estrenes formen part d’aquest programa d’acompanyament artístic. 12 seran estrena exclusiva d’aquesta edició, entre les quals destaquen: la Cia. Pau Palaus que ens porta amb Zloty una història de dos personatge d’una antiga troup de circ fent camí sense rumb; Lali Álvarez amb The Unfinished Human MANIFESTO (El Manifest inacabat de la Humanitat), un projecte participatiu que combina la creació artística, la creació comunitària i el pensament, Proyecto Resonantes i Trinario: Cuerpos Resonantes, una dramatúrgia corporal que s’entrama en situacions com la construcció de la identitat, el lloc d’origen o la migració; Artistas Salsichas amb Hablar con las plantas para llegar a un paisaje, una peça pròpiament estrenada al Sismògraf 2017 i arriba ara amb una immersió adaptada al paisatge de L’Urgell; Col·lectiu Desasosiego amb Un segundo bajo la arena, una peça en la qual el públic podrà assistir a un banquet nupcial inspirat en Bodas de sangre, Roger Bernat / FFF i la seva Dormifestació, una dormida col·lectiva acompanyada d’artistes convidats com els poetes Oriol Sauleda i Núria Martínez Vernis; Carla Rovira amb el dispositiu escènic Exit through the gift shop que gira al voltant del concepte d’èxit en els processos de gestació i maternitat i Projecte Ingenu que es pregunten sobre com serà el món d’aquí a 1000 anys a El dia que va morir l’últim panda.

Entre les estrenes de l’edició 2022 hi trobem també dues peces sorgides del programa Hivernem, desenvolupat juntament amb l’Institut Ramon Llull que vol fomentar la recerca en l’escriptura de creacions artístiques vinculades a les arts escèniques i a l’espai públic. D’una banda, la Companyia Escarlata presenta La grutesca, una experiència sonora en un ambient grotesc i circense. De l’altra, Ada Vilaró, que amb S.O.S fa una crida, un cant, un xiuxiueig de l’ànima a la terra, al nostre planeta.

 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/estrenes-firatarrega-2022-22046-4 Wed, 10 Aug 2022 09:30:00 +0200
<![CDATA[Ballaveu porta el divendres 12 d’agost a Tàrrega el seu repertori de sons tradicionals]]> El concert, a la plaça dels Comediants, anirà precedit per un taller de danses populars · La doble cita s’emmarca dins la programació d’estiu impulsada per la Regidoria de Cultura

La Regidoria de Cultura de Tàrrega continua desplegant la seva programació d’estiu, vertebrada en diferents cicles. La cita més immediata en el calendari arriba aquest divendres 12 d’agost, a les 10 de la nit, de la mà del duo Ballaveu, que protagonitzarà un concert de música tradicional a la plaça dels Comediants, al cor del nucli antic. Patri Garcia i Xavier Rota exploren els sons catalans d’arrel enllaçant les seves veus amb guitarres i percussions com la pandereta, la canya esquerdada o el pandero. Ballaveu es capbussen en el cançoner popular vinculat a les danses tradicionals, des dels balls plans del Pallars a les jotes de l’Ebre, l’havanera o els ballets de la Catalunya interior.

El concert anirà precedit a les 8 del vespre per un taller de danses folklòriques a càrrec del mateix duo Ballaveu. La proposta és gratuïta i s’emmarca dins el Cicle d’Havaneres i Música Tradicional. El públic gaudirà així de dues veus harmonioses i sense artificis, que ja han plasmat el seu art en els àlbums Flors i violes (2016) i Ball de nit (2020). Ballaveu també han enregistrat recentment el senzill El pinyol de l’oliva.

La programació reserva encara per aquesta setmana una altra cita: una ballada de sardanes amb la Cobla Tàrrega el dissabte 13 d’agost, a les 8 del vespre, a la plaça del Carme. Posteriorment, el divendres 19 d’agost prendrà el relleu un concert d’havaneres amb la formació Penjats de l’Ham. La cita, on se servirà rom cremat, tindrà lloc a les 10 de la nit als jardins de la Societat Ateneu.

Altres suggeriments estivals de la Regidoria de Cultura han estat les sessions de Cinema a la Fresca entre el 13 de juliol i el 3 d’agost, amb l’assistència de 1.200 espectadors, o el cicle d’arts de carrer PÚBLIC!, que ha aplegat durant el juliol vora 800 assistents als pobles de la Figuerosa, Altet, Santa Maria de Montmagastrell i Claravalls.
 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/ballaveu-tarrega-22045-4 Tue, 09 Aug 2022 18:02:00 +0200
<![CDATA[Mor el pintor targarí Lluís Trepat i Padró autor de referència en l'art abstracte i les avantguardes del segle XX]]>
Aquest dilluns ha mort a l’edat de 97 anys el pintor targarí Lluís Trepat i Padró, autor de referència en l'art abstracte i les avantguardes del segle XX.

El treball de Lluís Trepat s'identifica, essencialment, amb la introducció de l'art abstracte dins el món artístic lleidatà durant la dècada de 1950, conseqüència directa de les seves diverses estades a París i del contacte que va tenir amb l’informalisme, el constructivisme i l’expressionisme abstracte.

Iniciat en les arts plàstiques —sobretot l'aquarel·la—de la mà de Josep Balcells, l'any 1943 va ingressar a l'escola d'arts i oficis de Tàrrega, on conegué i travà amistat amb Jaume Minguell, on li fou concedit el segon premi de pintura l'any 1947 i on exercí com a professor auxiliar temps després.
Interessat en el dibuix a tinta xinesa i acolorit, a finals dels anys 40 se centrà en la representació de figures gitanes, però un viatge a Itàlia (1951), Països Baixos (1952) i París el posà en contacte amb artistes com Joan Vilacasas i la seva obra va derivar cap a formes d'expressió en línia amb l'avantguarda de postguerra. L’any 2004 va abandonar la creació artística, poc després de fixar el seu domicili a Fogars de la Selva

Exponent destacat de l’art abstracte durant els anys 50 del segle XX, Lluís Trepat també ha excel·lit per l’estil figuratiu. En aquest sentit, ara fa dos anys, el Museu Tàrrega Urgell va exhibir una col·lecció inèdia de dibuixos a la cera realitzats durant les seves estades al Talladell. Des de l’any 2019, Lluís Trepat també esdevé un dels noms seleccionats pel Museu Tàrrega Urgell dins la seva mostra col·lectiva permanent “Forjant un sistema artístic (1875 – 1965)”, la qual aplega obra destacada d’autors targarins contemporanis en els camps de la pintura, l’escultura i la fotografia.

 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/mor-el-pintor-lluis-trepat-22044-4 Mon, 08 Aug 2022 21:11:17 +0200
<![CDATA[Disconformitat de la plataforma 'Salvem els molls de la via' per la desestimació de les al·legacions presentades al projecte de la nova estació d'autobusos de Tàrrega]]> Des de l’equip de govern expliquen que han encarregat informes tant a l’administració pública com a empreses privades, que en cap cas determinen "que els antics molls de la via siguin un element a catalogar"

La plataforma "Salvem els molls de la via” s’ha mostrat disconforme pel fet que la Generalitat ha desestimat les seves al·legacions presentades que demanaven la modificació del projecte de la nova estació d'autobusos de Tàrrega.

Des de la plataforma demanaven que el projecte “fos respectuós i mantingués el paisatge urbà històric dels molls de la via, d’acord amb l'Ordenança dels Usos del Paisatge Urbà de Tàrrega”.
En un comunicat fet públic expliquen que “no s'entén com, en ple segle XXI a Europa, i amb fons europeus Next Generation, es destrueixi un espai històric i patrimonial, que dona caràcter i fisonomia a una ciutat com Tàrrega”.

Segons explica la plataforma “han estat moltes les veus que, en els darrers temps, havien demanat fer compatible el projecte de la nova estació d'autobusos, amb la preservació del patrimoni ferroviari del segle XIX. La darrera ha estat la del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que exposava la possibilitat de protegir els elements del moll i la grua anglesa amb el mateix nivell de protecció que les construccions situades a la banda sud, com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), així com la possibilitat de valorar la integració d’aquestes estructures al nou projecte de l’estació d’autobusos de Tàrrega".

“La petició adreçada fa més d’un any, a la Junta de Govern de l’Ajuntament de protegir com a BCIL el conjunt d'elements dels molls de la via, no ha obtingut cap resposta”, expliquen.

Per la seva banda la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tàrrega Ivonne Pont, ha explicat a Ràdio Tàrrega que des de l’equip de govern “hem encarregat informes tant a l’administració pública com a empreses privades, que en cap cas han determinat que els antics molls de la via siguin un element a catalogar”.

En els propers dies des de la “Plataforma Salvem els Molls de la Via” ha anunciat que presentaran un recurs d’alçada al Conseller Jordi Puigneró i Ferrer, vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, demanant la modificació del projecte de la nova estació d'autobusos aprovat en data 27 de juliol de 2022.

Sol·licitaran a l’Ajuntament de Tàrrega la realització d’un consulta ciutadana sobre el projecte de la nova estació d’autobusos, i iniciaran una campanya ciutadana de recollida de suports per demanar a les administracions públiques la modificació del projecte de la nova estació d’autobusos.

 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/al-legacions-estacio-autobusos-de-tarrega-22043-4 Mon, 08 Aug 2022 10:51:46 +0200
<![CDATA[Èxit de públic de la setena edició del cicle de música ‘La Pedra Parla’, que s'ha clos avui amb un quartet de violoncels al Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona]]> L’organització valora positivament l’assistència a l’esdeveniment, que ha permès descobrir el Pati dels Horts, una part del monument que habitualment no és accessible a les persones visitants

La setena edició del cicle exclusiu ‘La Pedra Parla’ s’ha clos avui amb un gran èxit de participació. El festival, que ha tingut lloc aquest el cap de setmana al Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona, ha acollit tres actuacions (dues ahir) i una avui. El concert final s’ha celebrat avui a migdia, on Les Mademoicelli, un quartet de violoncels format per Andrea Amador, Irma Bau, Anna Costa i Amaia Ruano, han interpretat els ‘Tangos de Piazzolla’. Tant en el concert d’avui, com en els dos d’ahir, les entrades s’han exhaurit, el que demostra l’interès del públic en la iniciativa.
 
A la jornada d’ahir, les guitarres d’Enrike Solinís, ‘Ars Lachrimae’, amb obres de Bach, Dowland, Mudarra o Vissé, entre altres, i l’òpera ‘Acis i Galatea’ de Händel van donar el tret de sortida al cicle. A més de les actuacions musicals, les persones assistents als concerts del dissabte van poder descobrir una part del monestir no accessible al públic: el Pati dels Horts, on es va servir un refrigeri entre la primera i la segona actuació.
 
El cicle exclusiu ‘La Pedra Parla’ és una proposta artística que valora el tresor més desconegut i sorprenent de la Ruta del Cister, el Monestir de Santa Maria de Vallbona, fundat el segle XII i considerat una de les joies del gòtic religiós català. El cicle musical està organitzat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i la comunitat del monestir amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vallbona de les Monges i està pensat perquè pugui conviure amb el silenci de la comunitat religiosa femenina que l’habita. La iniciativa vol potenciar l’activitat cultural del territori en espais singulars com són els monuments.
 
 
‘La Pedra Parla’, cita obligada de l’estiu
 
Pel cicle hi han passat orquestres com ara Vespres d’Arnadí, agrupacions com el Cor Infantil dels Amics de la Unió , l’Ensemble O vos Omnes o el Cor de Cambra del Palau de la música catalana; grups de cambra com ara Alart Quartet, Quartet Teixidor i La Galanía; i solistes com ara els pianistes Alba Ventura, Josep Colom i Albert Guinovart; la violinista Lina Tur; els cantants Raquel Andueza, Mireia Pintó i Marta Mathéu, l’actriu i cantant Anna Moliner; l’actriu Mercè Pons i l’organista Juan de la Rubia, entre d’altres
 
El Monestir de Santa Maria de Vallbona, escollit l’any 2018 com el Monument Favorit dels Catalans, és una de les joies del gòtic religiós català. El cicle ‘La Pedra Parla’ porta un cop l’any la música dels millors compositors i intèrprets fins aquest monestir cistercenc. La música compartirà protagonisme, doncs, amb el silenci de la comunitat religiosa femenina que l’habita. Amb 800 anys de presència monàstica ininterrompuda, el Monestir de Vallbona, fundat el s. XII, és el tresor més desconegut i sorprenent de la Ruta del Cister.
 
El cicle de concerts La Pedra Parla forma part de ‘Viu el Patrimoni’, el programa d’estiu que cada any organitza l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’apropar el patrimoni a la ciutadania per tal que descobreixi de manera diferent alguns dels monuments d’arreu de Catalunya a través d’iniciatives culturals ben diverses. A les comarques de Lleida programa a Vallbona de les Monges, El Cogul i Bellpuig.

 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/exit-de-public-de-la-setena-edicio-del-cicle-la-pedra-parla-22042-4 Sun, 07 Aug 2022 22:24:00 +0200
<![CDATA[L’ajuntament d’Agramunt s’adhereix al nou manifest de la plataforma canal viu en defensa de les banquetes arbrades del canal d’Urgell]]> Ja són 19 els ajuntaments adherits  

L’últim ple de l’ajuntament de la població de l’Urgell acorda adherir-se al manifest impulsat per la Plataforma Canal Viu on es demana que per poder avançar cap a una veritable ambientalització del territori, caldria donar als arbres una protecció real, a l’alçada de la importància que tenen tant a nivell ambiental, com paisatgístic, com de salut cap a les persones. 

Fins ara, s’han adherit 19 ajuntaments de les cinc comarques que rega el Canal d’Urgell: Castellserà, Linyola, el Palau d’Anglesola, Puigverd de Lleida, Penelles, Vilanova de Bellpuig, Vallfogona de Balaguer, Barbens, Tornabous, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana, Bellvís, Golmés, Mollerussa, Sidamon, Bellcaire d’Urgell, Preixana, Juneda i Agramunt, a més de la Diputació de Lleida. 

També, unes 180 entitats, tant del territori, com de fora, han donat suport al document demanant una protecció real dels arbres.

 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/lajuntament-dagramunt-sadhereix-al-manifest-en-defensa-de-les-banquetes-arbrades-del-canal-durgell-22041-4 Sun, 07 Aug 2022 22:17:23 +0200
<![CDATA[La Biblioteca Germanes Güell de Tàrrega incorpora al seu fons més d’un centenar de títols sobre feminisme]]> Un total de 111 volums adquirits per la Regidoria d’Igualtat amb què s’amplia la bibliografia sobre els moviments feminista i LGTBIQ+. L’equipament suma més de 560 títols sobre aquesta temàtica, esdevenint referent tant a les comarques de Lleida com a la resta de Catalunya 

La Regidoria d’Igualtat de Tàrrega ha fet una donació a la Biblioteca Pública de Tàrrega – Germanes Güell de 111 llibres per tal d’ampliar la secció de bibliografia feminista de l’equipament. Són obres de caire teòric i històric sobre els moviments feministes i LGTBIQ+, entre les quals també hi trobem biografies de dones i membres del col·lectiu LGBTIQ+ rellevants. Entre els nous títols que es podran consultar a la biblioteca targarina també n’hi ha que tracten sobre salut amb perspectiva de gènere, noves masculinitats i violències masclistes. La Biblioteca Germanes Güell de Tàrrega, de titularitat municipal, amplia així notòriament el seu catàleg pel que fa a aquest àmbit temàtic.

Bona part dels més de cent títols que l’Àrea d’Igualtat ha adquirit són novetats editorials però també hi ha reedicions de clàssics sobre feminisme. Val a dir que la immensa majoria dels llibres donats a l’equipament fins ara no estaven disponibles mitjançant el servei de préstec interbibliotecari, és a dir, que només es poden trobar a la biblioteca de la capital de l’Urgell. A més, en aquesta ocasió també s’han lliurat alguns exemplars cedits per l’Institut Català de les Dones.  

Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament de Tàrrega vol facilitar l’accés a la informació a la ciutadania i donar a conèixer referents femenins i de persones LGTBIQ+. La secció Diversitats socials, de gènere i feministes de la Biblioteca de Tàrrega es va inaugura l’any 2019, tot i que la Regidoria d’Igualtat hi col·labora des de l’any 2015 aportant-hi bibliografia. Hores d’ara, el catàleg de la Biblioteca suma més de 560 títols sobre feminisme, igualtat, el moviment LGTBIQ+, noves masculinitats, nous models de família i altres temes amb la finalitat de fomentar la normalització i la integració social, fins al punt d’esdevenir la biblioteca de les comarques de Lleida amb el fons més ampli sobre aquestes temàtiques i un dels més ben dotats arreu de Catalunya. L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú afirma que “és important que la biblioteca de la nostra ciutat sigui referent al territori en comptar amb una gran quantitat de títols que ajudin les famílies i les generacions que pugen a tenir referents que siguin un reflex de la diversitat que existeix en la nostra societat”.

 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/la-biblioteca-de-tarrega-incorpora-mes-dun-centenar-de-titols-sobre-feminisme-22040-4 Sun, 07 Aug 2022 11:05:00 +0200
<![CDATA[La Diputació de Lleida presenta al món local els plans de Cooperació Comarcal i el d’inversions per a ajuntaments]]> El president Joan Talarn i el vicepresident Jordi Latorre responen els dubtes de les alcaldies i les presidències comarcals

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el vicepresident primer, Jordi Latorre, han explicat avui a les presidències dels consells comarcals i a les alcaldies del territori els detalls dels plans comarcals i d’inversions municipals que es van aprovar al ple del passat mes de juliol en sessió plenària.

La presentació dels plans s’ha fet a través de dues reunions virtuals i ha servit per aclarir dubtes i detalls sobre l’abast dels plans. El Pla de Cooperació Comarcal 2022 té una dotació de 4,5 M€; el Pla de Cooperació Municipal per al finançament d’inversions dels ajuntaments i les entitats municipals descentralitzades del territori de Lleida 2022-2023, té una aportació plurianual de 19 M€; i el Pla de cooperació municipal per a fer front a les despeses corrents dels ajuntaments i EMD del territori de Lleida per a l'exercici 2022, compta amb un pressupost de 6,5 M€.

El president Joan Talarn ha destacat que “aquests plans econòmics permeten al món local lleidatà, de forma transparent i equitativa, afrontar les inversions en els seus municipis des de l’absolut respecte a l’autonomia municipal, permetent les alcaldies decidir en quins projectes prioritaris per a cada municipi incorporen aquest important finançament de la Diputació de Lleida”.

El vicepresident primer, Jordi Latorre, ha remarcat la inversió més important pel que fa a recursos que “és el programa d'ajuts per a les inversions dels nostres ajuntaments: 19 M€ per ajudar als nostres municipis en inversions de futur. Aquests 19 M€ són per als propers 2 anys: 2022 i 2023”, i ha destacat que “destinem 6.5 M€ per amortir les dificultats dels increments de preus dels nostres ajuntaments; els més petits i amb un major risc de despoblament del país. En relació a l'any passat, incrementem 1 M€ més aquesta ajuda”.

Ha recordat Latorre que també es destinen 4,5 M€ per ajudar els consells comarcals a la contractació de més secretaris i interventors a les comarques i municipis de Lleida. En total es preveu la nova incorporació de 18 professionals. La novetat d'aquest ajut és la millora i simplificació de tot el procediment de cara als consells.
 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/economia/p/pla-cooperacio-comarcal-diputacio-de-lleida-22039-11 Fri, 05 Aug 2022 16:56:00 +0200
<![CDATA[L’Ajuntament de Tàrrega inicia l’adequació de les voreres de la Via Lacetània i el passeig del Parc Esportiu]]> S’amplien els escocells dels arbres per tal de retirar les rajoles malmeses per les arrels i també es reposaran els panots trencats. Actuació inclosa en el paquet d'intervencions per arranjar una trentena de carrers i places de la ciutat finançats amb 150.000 euros provinents del romanent de tresoreria

L’Ajuntament de Tàrrega treballa en les tasques d’adequació de les voreres a la Via Lacetània i el passeig del Parc Esportiu. Val a dir que és una de les intervencions d’arranjament previstes en una trentena de carrers i places del nucli urbà que va arrencar el passat mes de maig amb la substitució del ferm de la calçada amb una nova capa asfàltica a la Via Lacetània i al carrer de Maria Rúbies. Es tracta d’un projecte dividit en tres lots per renovar paviments i adequar voreres, llambordes i rajoles malmeses.

Els treballs que s’han dut a terme a la Via Lacetània consisteixen en l’ampliació dels escocells dels arbres, que s’han reomplert amb sauló per deixar-los al mateix nivell que la vorera. D’aquesta manera, s’han pogut retirar les rajoles malmeses per les arrels dels pins que hi ha en aquesta via. Els operaris han actuat en una superfície de 52 metres quadrats. Alhora, en breu es procedirà a substituir els panots de les voreres trencats i a executar el tram que falta a la cruïlla amb el carrer de Maria Rúbies.

Actualment, els operaris duen a terme una acció similar per restablir paviments danyats per les arrels dels arbres a la zona esportiva, on s’intervé en una zona de 670 metres quadrats. Les obres s’han adjudicat a l’empresa Arrufat per un import de 23.979 euros (import corresponent al lot 2). Així mateix, dins d’aquest mateix lot, s’ha condicionat la vorera de l’avinguda de Balaguer, reomplert amb sauló una de les voreres del carrer La Plana, el tram final del carrer de Joan Tous i s’ha millorat la plaça de Girona. 

Així, el consistori targarí dona continuïtat als projectes d’arranjament d’espais públics que presenten un estat deficient, obres que es financen mitjançant 150.000 euros provinents del romanent de tresoreria, tal i com es va aprovar en la sessió del Ple celebrada el passat setembre. En aquest sentit, prèviament es va adjudicar el lot 3 per valor de 36.298 euros mentre que el lot 1 va sortir a concurs amb un pressupost base de 84.719 euros.

 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/adequacio-voreres-ajuntament-de-tarrega-22038-4 Fri, 05 Aug 2022 16:49:28 +0200
<![CDATA[Territori licitarà aquesta tardor les obres de la nova estació de busos de Tàrrega, per 3,4 MEUR]]> El Departament ha aprovat el projecte de la nova instal·lació, que s’ubicarà davant de l’estació del tren, al carrer Santes Espines

El Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori licitarà aquesta tardor les obres de construcció de la nova estació d’autobusos de Tàrrega (Urgell) per 3,4 MEUR, un cop ha aprovat definitivament el corresponent projecte constructiu. Es preveu que els treballs comencin el segon trimestre de 2023, un cop l’Ajuntament hagi posat el solar a disposició de la Generalitat.

La nova instal·lació s’ubicarà a la banda nord de les vies ferroviàries, davant de l’estació de tren, al carrer Santes Espines, i és una de les infraestructures previstes per la Generalitat al nou Pla de Rodalies de Lleida, atès que es potencia la intermodalitat bus-tren.

L’estació consistirà en una platja de set andanes per a l’estacionament d’autobusos i una edificació de planta baixa per a donar servei a les persones usuàries. El tret més destacable és que l’edificació estarà semisoterrada, de tal manera que la seva coberta s’urbanitzarà per crear un nou espai públic a nivell del carrer de les Santes Espines. A més de dotar la ciutadania d’un nou espai d’esbarjo i trobada, es facilitarà la connexió entre els diversos elements d’interès del barri.

Els terrenys on es construirà l’estació són propietat de l’Ajuntament de Tàrrega, que gestionarà les restes ferroviàries existents a la parcel·la que consideri aprofitables. A continuació, cedirà els terrenys a la Generalitat perquè aquesta iniciï les obres. L’Ajuntament assumirà el manteniment de l’estació un cop construïda, mitjançant un conveni entre ambdues administracions que es preveu signar al llarg d’enguany. Tàrrega disposa actualment d’una estació de busos que quedarà fora de servei un cop es posi en funcionament la nova.
El pressupost per a la construcció de la nova estació d’autobusos prové dels fons europeus NexGeneration.

 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/estacio-busos-tarrega-22037-4 Fri, 05 Aug 2022 16:43:39 +0200
<![CDATA[L’ACATCOR alerta de la greu afectació de la sequera al regadiu i demana a l’ACA que faci els transvasaments acordats]]>
L’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR) alerta de la greu situació de sequera que viu el nostre país i avisa que si no plou en les pròximes setmanes o l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) autoritza els transvasaments que s’havien acordat amb les comunitats, els i les regants catalans tindran dificultats a l’hora de finalitzar la campanya i se’n poden veure afectats alguns cultius, especialment a les terres tarragonines. 

El president de l’ACATCOR i del Canal d’Urgell, Amadeu Ros, explica que la situació a les Terres de Lleida es veu agreujada per les altes temperatures d’aquestes setmanes, però confia que els aiguats d’aquests dies a la conca del Segre i les noves pluges que es puguin produir permetin acabar la campanya. Actualment, l’embassament de Rialb es troba al 14.60% de la seva capacitat, mentre que el d’Oliana està al 40.60%. Ros alerta, però, que fa 15 dies l’aportació del riu Segre als pantans era de 3m3 per segon, una situació que no havia passat des de feia 50 anys. 

El Canal d'Urgell ja ha hagut de reduir la dotació d'aigua per al regadiu al canal principal, per garantir acabar la campanya en condicions, i el pròxim 10 d'agost se celebrarà una nova comissió d’aigua de l'entitat per debatre les mesures. Ros detalla que serà en funció de les pluges que es podrà garantir el final de la campanya dels fruiters, de les segones collites del blat de moro i de l’alfals, entre altres. De fet, a les Terres de Lleida, ja hi ha municipis que estan aplicant restriccions de reg, com és el cas d'Alcarràs, un municipi eminentment agrícola que ha hagut de reduir el consum d’aigua per al reg al mínim.

 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/lacatcor-alerta-de-la-greu-afectacio-de-la-sequera-al-regadiu-22036-4 Thu, 04 Aug 2022 18:50:12 +0200
<![CDATA[Tàrrega clou el retorn del cicle de Cinema a la Fresca al centre de la ciutat amb quatre sessions i 1.200 espectadors]]> El cicle d’arts de carrer Públic! aplega vora 800 assistents en l’edició del 2022. La programació d’estiu forjada per la Regidoria de Cultura prossegueix fins al setembre

Ahir dimecres a la nit va finalitzar l’edició 2022 del cicle de Cinema a la Fresca programat per la Regidoria de Cultura de Tàrrega, que ha comptat amb l’assistència d’un total de 1.200 espectadors durant les quatre sessions que s’han realitzat entre el 13 de juliol i el 3 d’agost. Després de dos anys, marcats per la pandèmia de la Covid-19, enguany les projeccions cinematogràfiques d’estiu han retornat al seu escenari habitual al centre de la ciutat: la plaça de les Nacions sense Estat.

Les produccions audiovisuals catalanes han estat les protagonistes del cicle, que va arrencar el 13 de juliol amb la cinta Sis dies corrents, dirigida per Neus Ballús i guardonada amb el Gaudí a la millor pel·lícula i la millor direcció. El cicle va prosseguir el 20 de juliol amb la projecció d’Escape room. La pel·lícula, que porta a la gran pantalla la comèdia protagonitzada per Joel Joan. El retrat de la pagesia de Lleida que fa Carla Simón a Alcarràs, cinta guardonada amb l’Os d’Or al Festival de Berlín, es va poder veure el 27 de juliol, que justament va ser la sessió que més públic va aplegar amb mig miler de persones. Finalment, la cinta d’animació Mironins, millor pel·lícula d’animació, va cloure el cicle ahir 3 d’agost. 


Cicle d’arts de carrer Públic!

Pel que fa a la quarta edició del Cicle d’Arts de Carrer Públic!, organitzat també per la Regidoria de Cultura en el marc de la programació estiuenca, enguany ha aplegat gairebé 800 assistents

La primera cita del cicle, que porta espectacles de diversos gèneres escènics a pobles del municipi, va arribar el dissabte 2 de juliol a la Figuerosa, on els lleidatans Improvisto’s Krusty Show van representar el seu muntatge Fingerlight. La programació va continuar el diumenge 17 de juliol a Altet de la mà de la companyia balear D’es Tro i el seu espectacle de circ titulat Poi, que ha estat la proposta amb major assistència, superant els 300 assistents. Un altre escenari ha estat Santa Maria de Montmagastrell, on Rubrica Teatre va oferir el dissabte 23 de juliol un assaig obert de l’espectacle d’arts de carrer Desclòs, que s’estrenarà a FiraTàrrega 2022. Finalment, Cia. Pagans va dur Paraules que trenquen ossos a Claravalls el dissabte 30 de juliol.


Activitats fins al setembre

Una vuitantena d’activitats integren la programació cultural d’estiu a Tàrrega. El municipi ofereix fins al setembre una variada programació d’arts escèniques, música en viu, cinema, festes i vetllades que amenitzaran el calendari de vacances per a públic de totes les edats. Són propostes programades per la Regidoria de Cultura, el teixit associatiu i el sector privat de l’oci, la majoria de les quals són de caràcter gratuït i en espais a cel obert.

 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/activitat-cultural-de-tarrega-estiu-2022-22035-4 Thu, 04 Aug 2022 17:08:44 +0200
<![CDATA[Unió de Pagesos quantifica en 180 milions les pèrdues del cereal d’hivern per l’efecte de la sequera, les gelades i els cops de calor]]> El sindicat alerta que l’increment del preu no ha compensat el perjudici de la caiguda de rendiment i de l’increment dels costos de producció

Unió de Pagesos adverteix d’un balanç molt negatiu de la collita d’aquest any del cereal d’hivern, colza i lleguminoses de gra a Catalunya, ja que, excepte la zona cerealística de les comarques gironines, on la producció s’equipara a la mitjana de producció del període 2018-2020, la resta de territoris tindran dràstiques baixades de rendiment, a causa de la sequera, les gelades de principis d’abril i els cops de calor del mes de maig.

Els rendiments en cereal de secà han anat entre el 40% i el 50% de la mitjana productiva a Barcelona, Lleida i Tarragona, i en cereal de regadiu, les pèrdues han estat del 35% de mitjana en aquests territoris. Tot i això, hi ha variacions específiques a cada territori, i l’excepció de les comarques de Girona, la qual cosa comporta que a tot Catalunya les pèrdues són d’un 45%. Així mateix, també excepte a la zona de Girona, les colzes i les lleguminoses de gra han tingut rendiments d’entre 800 a 1.200 kg per hectàrea, entre un 50% i un 60% menys d’una campanya normal.

El sindicat recorda que l’esperança que l’increment de preu del cereal pogués compensar la pèrdua de quilos s’ha demostrat una quimera, ja que els quilos no s’han produït però els costos de producció (fertilitzants, fitosanitaris, maquinària i energia) han augmentat d’una manera extraordinària.

Davant aquesta situació, el sindicat afirma que l’assegurança agrària ha continuat demostrant que ofereix unes cobertures que són insuficients, i també en el sector dels conreus herbacis extensius. El fet de no poder assegurar el rendiment real al secà, amb uns preus d’indemnització que són la meitat del preu real de mercat i la franquícia que assumeix cada assegurat, han demostrat que la cobertura real que ofereix l’assegurança no arriba a cobrir el 70% de les pèrdues reals al secà ni el 80% al regadiu, sinó que tot just cobreixen entre el 25% i el 30% de les pèrdues reals d’aquesta campanya.

Per això, Unió de Pagesos demana que se sumi el sector del cereal i conreus herbacis dins del Pla de xoc que el Departament va articular per les gelades i que s’articulin ajuts directes a la pagesia professional del sector per compensar els danys no coberts per l’assegurança agrària. A més, cal articular mesures de l’assegurança agrària per tal que aquesta millori les cobertures que ofereix a la pagesia professional productora de cereals i altres conreus herbacis. Per exemple, a les parcel·les de secà amb rendiments de 4.500 kg/ha que esperaven uns ingressos de 1.620 €/ha i que enguany han acabat fent 2.000 kg/ha, l’assegurança els compensarà només en 56 €/ha. O parcel·les de regadiu que esperaven uns ingressos de 3.060 €/ha i han acabat produint 5.500 kg/ha, l’assegurança només els compensarà amb 234 €/ha.  

En aquest sentit, el sindicat també demana també suport per a la pagesia professional productora de cereals i herbacis amb l’objectiu de garantir-li que podrà cobrir els costos necessaris per poder començar una nova campanya al setembre, amb la sembra del cereal d’hivern.


 ]]>
https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/actualitat/p/balanc-collita-cereals-2022-22034-4 Thu, 04 Aug 2022 11:59:53 +0200