La companyia de teatre immersiu Kamchàtka ha estat escollida per encetar la programació artística de FiraTàrrega 2026 amb "Incontinuo", una nova proposta escènica de gran format que convida el públic a participar massivament d'una trobada col·lectiva entre els vestigis d'una ciutat devastada. A mig camí entre el teatre immersiu, la instal·lació artística i la celebració comunitària, l'espectacle construeix un espai de trobada on compartir records, música i esperança entre persones de procedències diverses. Després de l’estrena internacional al Festival d’Aurillac (França), “Incontinuo” arriba a Tàrrega per aportar una perspectiva política i alhora commovedora de l’experiència de l’exili  i del refugi en totes les èpoques històriques.

“Incontinuo” comptarà amb la col·laboració de prop de cinquanta  participants targarins i es podrà veure els dies 10 i 11 de setembre a l'Hort del Barceloní amb entrada gratuïta. FiraTàrrega ha programat  dues funcions- a les 21:15h el dia 10 i a les 21:30h el dia 11- que transformaran l’espai en una ciutat efímera habitada per persones en moviment.  

L’espectacle situa el públic en un temps i un lloc indeterminats. El públic és una multitud que busca refugi per fer  una pausa en el camí. Una manta, una sopa, un tros de pa i els records del que va ser, del que és i del que serà es converteixen en els elements d'una experiència col·lectiva que aborda qüestions tan contemporànies com la migració, el desplaçament forçat, la memòria i la convivència. Més que explicar una història concreta,"Incontinuo" construeix una metàfora de 90 minuts  sobre els moviments humans que han travessat la història i que continuen definint el present.

Fidel a la trajectòria de la companyia, Kamchàtka proposa un teatre sense text on l'experiència compartida esdevé el centre de l'acció. En aquesta ocasió, la companyia desplega un dispositiu escènic immersiu per a tots els públics que integra interpretació, música en directe, projeccions audiovisuals i una gran escenografia concebuda específicament per a l'espai públic. La direcció artística d “Incontinuo”,  l’espectacle inaugural de FiraTàrrega, està signada per Lluís Petit i Prisca Villa, al capdavant d'un ampli equip artístic de més de vint professionals.

Més de 5.000 atesos pels efectes de la calor

D'altra banda, l'atenció primària catalana ha atès 5.771 persones entre l'1 de maig i el 30 d'agost per efectes de la calor, en una estadística que es publica per primer cop aquest estiu. Més de la meitat han estat per insolacions i cops de calor (3.427), mentre que la deshidratació també ha estat un motiu de pes (1.806). Les síncopes de calor (64) és un motiu més minoritari per acudir al metge. Coincidint amb la segona onada d'altes temperatures, al voltant del 10 de juliol, es va registrar el pic de visites per la canícula, amb pràcticament mig miler en una setmana.

Les urgències han atès 2.121 persones entre el maig i l'agost, la meitat de les quals, per deshidratació. Les insolacions i els cops de calor són el motiu d'un terç de les visites, mentre que les síncopes protagonitzen una desena part dels casos. Les hospitalitzacions després d'acudir a urgències per la calor en aquest període s'han quedat en 361, la gran majoria dels quals, per deshidratació.

La CGT demana "un acord real amb el comitè de vaga"

Per la seva banda, la secretària general de la Federació d'Ensenyament de la CGT, Laura Gené, ha afirmat després de la trobada que mantenen la convocatòria de vaga i ha dit que el que feia falta per desconvocar-la era "poder arribar a un acord real amb el comitè de vaga". Ha celebrat que la consellera els hagi citat, però ha advertit que això no farà que signin "un xec en blanc" per aturar les mobilitzacions.

Gené ha afirmat que les reivindicacions del col·lectiu estan clares i que són "exactament les que hi havia" i que van portar a un "no contundent" al preacord del maig. "Això no va de sous, això va de recursos", ha manifestat.

La secretària general ha fet també una "crida d'ajuda" a les famílies, ja que ha reconegut que convocar una vaga el primer dia de curs "genera problemes" de conciliació i d'acollida dels primers cursos. "No ens agrada aquesta situació, no és una situació que des de les educadores i des del personal educatiu estiguem gaudint", ha declarat. Amb tot, ha reivindicat que ho fan per defensar l'educació pública.

Un altre dels sindicats convocants de la vaga, la Intersindical, ha augurat que la vaga del 8 de setembre pot no ser l'última, en paraules del seu portaveu, Marc Martorell. "Si volem tenir més millores, si volem tenir un sistema educatiu digne, cal continuar, cal sortir a mobilitzar-se, tant el dia 8 com els que vindran", ha dit.

Per part de la COS, Armand Castany ha assegurat que el curs començarà "de la mateixa manera que va acabar" i ha insistit que els acords del curs passat són insuficients.

A les trobades també han assistit membres de l'Assemblea Educativa de Catalunya. Un d'ells, Rubèn Satorra, ha explicat que els acords de l'any passant són "insuficients" i ha detallat que durant l'estiu s'ha treballat en un document amb les seves principals reclamacions i propostes. Aquest esborrany es debatrà en assemblees que tindran lloc el dia de la vaga i que posteriorment s'haurà de ratificar en una assemblea prevista pel 19 de setembre. Entre d'altres, aborda qüestions com les ràtios, l'aplicació del decret d'inclusiva, el reconeixement del personal educatiu i la necessitat d'arribar al 6% del PIB en educació "en un termini de dos o tres anys".

 

L'ESSpurna, Cooperatives d'Alumnes, obre una nova edició del programa d'acompanyament i suport a la creació i consolidació de cooperatives d'alumnes als centres educatius de primària, secundària i batxillerat. Després de tres edicions, l’equip gestor afronta el nou curs amb la voluntat d’arribar a més centres i poblacions per continuar estenent la xarxa de cooperatives d’alumnes arreu del territori.

El programa promou l’emprenedoria col·lectiva, la participació democràtica i els valors de l’Economia Social i Solidària (ESS) a través d’una proposta educativa vivencial que situa l’alumnat al centre del seu aprenentatge.

L’ESSpurna és una iniciativa promoguda i finançada per la Direcció General d’Economia Social del Departament d’Empresa i Treball i gestionada per cinc empreses cooperatives de treball associat especialitzades en projectes educatius vinculats a l’ESS.

Acompanyament per transformar: suport a centres, professorat i alumnat Consisteix en un pla d’assessorament personalitzat i de suport educatiu per apropar l’ESS a les aules. Mitjançant la simulació d’una cooperativa, l’alumnat s’involucra en una experiència real, vivencial, participativa i transversal que el situa com a protagonista del seu
propi aprenentatge.

Cada centre compta durant tot el procés amb una formadora de referència amb experiència en cooperativisme d’alumnes, que adapta l’acompanyament a la realitat i les necessitats del centre, apostant per un model d'acompanyament proper, flexible i adaptat a la realitat de les participants.

El programa ofereix dos itineraris: crear una nova cooperativa d’alumnes o consolidar-ne una d’existent, amb activitats i recursos adaptats a cada situació.

Què aporta participar a L’ESSpurna?
Els centres, el professorat i l’alumnat participants disposen de:

• Reconeixement i acreditació: certificat de participació per al centre i formació acreditada per al professorat.
• Suport directe a l’aula: sessions orientatives i dinamitzacions amb l’alumnat.
• Acompanyament personalitzat: una formadora de referència per a cada centre.
• Recursos per al projecte: materials pedagògics i didàctics per facilitar el desenvolupament de la cooperativa.
• Connexió amb l’entorn: enxarxament territorial i contacte amb entitats de l’Economia Social i Solidària.
• Experiències cooperatives: facilitació de visites a cooperatives properes als centres.
• Participació en activitats compartides: accés a jornades i fires de cooperatives d’alumnes.
• Formar part de la xarxa: vinculació a Alumnescoop.

Una metodologia participativa que continua sembrant futur

La proposta educativa es basa en una metodologia activa, transversal i transformadora que permet aprendre fent. L’alumnat crea i gestiona una cooperativa amb finalitat social, pren decisions col·lectives i desenvolupa competències personals, socials i emprenedores des dels valors de la cooperació.

El professorat acompanya i facilita el procés, amb el suport continuat de l’equip tècnic, que ofereix orientació, formació, recursos i seguiment perquè l'experiència sigui enriquidora i sostenible.


Un projecte que creix en xarxa

Un any més, L’ESSpurna reforça el treball en xarxa mitjançant la col·laboració amb EscolesCoop, la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC) i AESCAT. Aquestes aliances permeten sumar esforços, reforçar l’arrelament territorial, compartir experiències i apropar el món cooperatiu a les comunitats educatives. L’objectiu és continuar generant oportunitats perquè docents i alumnat coneguin iniciatives cooperatives del seu entorn i fer créixer una comunitat educativa compromesa amb la cooperació, la participació democràtica i la transformació social.


Obertes les inscripcions per al curs 2026-2027

Les inscripcions per participar en aquesta nova edició del programa estan obertes, mitjançant el formulari disponible a la web. Tot i l’elevat interès, encara hi ha places disponibles en algunes zones del territori. L’ESSpurna convida els centres educatius a sumar-se a una experiència que combina aprenentatge, participació i compromís social.

L’equip del programa agraeix la confiança dels centres que hi han participat durant els darrers cursos i afronta aquesta nova edició amb la voluntat de continuar acompanyant tant els centres que ja formen part de la xarxa com les noves incorporacions.

“Cada curs és una nova oportunitat per sembrar cooperativisme, participació i compromís social a les aules. Ens emociona retrobar-nos amb els centres que ja formen part de L’ESSpurna i donar la benvinguda a les noves incorporacions. Volem continuar creixent, arribar a nous territoris i seguir acompanyant docents i alumnat perquè descobreixin que una altra manera d’aprendre, emprendre i transformar és possible.”

FiraTàrrega continua avançant en l'accessibilitat del certamen i oferirà, el proper 11 de setembre a les 13.00 h al Teatre Ateneu de Tàrrega, una sessió adaptada de l'espectacle Una brillant imperfecció (o mort d'un pianista), de la Cia. Vero Cendoya. La funció incorporarà un sistema d'ajuda auditiva per radiofreqüència, adreçat a les persones que utilitzen pròtesis auditives com audiòfons o implants coclears en posició T. La iniciativa neix d’una proposta de l’Associació Alba a FiraTàrrega per incorporar mesures d’accessibilitat auditiva en la seva programació i avançar cap a una cultura més accessible al territori. L’acció està finançada per l'entitat social gràcies a una ajuda del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya.

El sistema FM d'ajuda auditiva consisteix en equips de transmissió per radiofreqüència que fan arribar el so de manera nítida i directa als audiòfons, implants coclears de les persones amb pèrdua auditiva. En el cas de la sessió del dia 11, l'adaptació combinarà bucle magnètic individual i so amplificat amb auriculars, de manera que se'n puguin beneficiar tant les persones usuàries de pròtesis auditives amb posició T com aquelles que, tot i no tenir-ne, presenten pèrdua d'audició.

La implantació tècnica anirà a càrrec de Teatro Accesible, entitat especialitzada en incorporar mesures d’accessibilitat sensorial en les arts escèniques. Amb14 anys de trajectòria, el projecte ha beneficiat prop de 20.000 persones amb discapacitat sensorial i persones grans a tot l’estat.

'Una brillant imperfecció', una celebració de la diferència

Una brillant imperfecció (o mort d'un pianista) és un espectacle inclusiu de dansa-teatre de la Cia. Vero Cendoya, amb un elenc d'intèrprets amb diferents capacitats, que aborda la discapacitat des d'una mirada revolucionària, sense complexos i amb contundència. Inspirat en el llibre homònim de l'activista Eli Clare i en figures com Eva Nasarre i Stella Young, combina dansa contemporània, teatre de text, material documental i humor per qüestionar la manera com la societat viu la discapacitat, en un cant a la llibertat i a la diferència. L'espectacle és una coproducció de la Cia. Vero Cendoya amb el Teatre Nacional de Catalunya.

Programació de primera línia a Tàrrega

FiraTàrrega acull produccions de primer nivell del panorama escènic català. La programació de la 46a edició inclou altres coproduccions destacades, com Bomba va!, de Glòria Ribera, coproduïda pel Teatre Nacional de Catalunya i la Fira Mediterrània de Manresa, o espectacles que han donat la volta al món com Entre la pelli la màscara, de Penique Productions, col·lectiu que ha portat les seves instal·lacions inflables a espais com el Gran Teatre del Liceu de Barcelona i a la presentació de la desfilada de Louis Vuitton a París.

La Fira reforça també el seu paper d'acompanyament a la creació pròpia a través del programa Suport a la Creació. N'és un exemple Bo Família, primera peça de carrer de la companyia basca Marie de Jongh, coproduïda per FiraTàrrega amb l'acompanyament artístic de la companyia francesa Adhok. També s'hi suma Aquí, de Llum de Fideu, coproduïda per FiraTàrrega, El Canal – Centre d'Arts Escèniques (Salt) i el Festival Chalon dans la Rue (França).

FiraTàrrega, epicentre de la creació europea

Enguany, FiraTàrrega acull l'IN SITU FOCUS #1, el primer gran esdeveniment del projecte europeu Platform 2025-2028 de la xarxa IN SITU, amb l'exhibició de set espectacles seleccionats i coproduïts per la pròpia xarxa.

A més a més l'espectacle inaugural, Incontinuo, de la Cia. Kamchàtka, compta també amb una àmplia xarxa de coproducció europea amb la participació de Comédias do Minho (Portugal), CNAREP Le Parapluie (Aurillac), CNAREP Sur Le Pont (La Rochelle), CNAREP Lieux Public (Marsella), CNAREP Le Citron Jaune (Port-Saint-Louis-du-Rhône) i El Canal, Centre d'Arts Escèniques (Salt) i el suport de l’ICEC, FiraTàrrega (Programa Suport a la Creació) i CNAREP Le Moulin Fondui.

Sobre FiraTàrrega

FiraTàrrega és el mercat internacional de les arts escèniques degà a l'Estat espanyol que, des de 1981, s'organitza anualment a Tàrrega al voltant del segon cap de setmana de setembre. La seva missió és nodrir el mercat de talent creatiu, enfortir el sector escènic i democratitzar l'accés a la cultura des del territori. FiraTàrrega és un dels mercats culturals estratègics reconeguts per la Generalitat de Catalunya. Més informació a www.firatarrega.com

La producció de vi blanc guanya terreny davant els nous hàbits de consum

El president de l'entitat també ha assenyalat que el sector ha d'adaptar-se als nous hàbits de consum dels joves, que tendeixen a buscar vins "més frescos, més joves i més fàcils". En un context en què la producció de vi negre és majoritària a la DO Costers del Segre, Ribalta ha explicat que els cellers amplien progressivament la producció de vins blancs, mitjançant varietats que fins ara es destinaven al cava.

En paral·lel, el sector vitivinícola lleidatà aposta per ampliar els moments de consum i aconseguir que el vi no quedi associat només als àpats, sinó que també tingui presència en altres moments, com les tardes o els vesprejos, ha assenyalat.

Ordeig reivindica que tots els restaurants tinguin vins catalans a la carta

El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha explicat que a Catalunya es preveia inicialment una producció de vi un 10% superior a la de l'any passat, però ha apuntat que les altes temperatures de les darreres setmanes probablement faran que finalment sigui similar a la del 2025.

Ordeig ha defensat que el sector ha d'apostar per la qualitat, la inversió, la promoció i la competitivitat, i ha reclamat més complicitat dels consumidors i de la restauració. En aquest sentit, ha afirmat que "no hi pot haver restaurants aquí que no tinguin vins catalans", per la qual cosa ha demanat ser "bel·ligerants" en aquesta qüestió i aconseguir que el vi català formi part del relat gastronòmic del país.

D'altra banda, el conseller d'Agricultura ha reclamat una visió integrada que tingui en compte la producció, el regadiu, el canvi climàtic, les tècniques de cultiu, els mercats i la promoció. Ordeig ha defensat que serà així com Catalunya podrà aspirar a ser "un dels millors territoris del món en la producció de vins" i, alhora, aconseguir pagar el raïm a un preu just als agricultors.

Els primers vins de la varietat Trobat, el 2027

La DO Costers del Segre, la tercera en nivell de vendes al país, afronta els pròxims anys amb l'objectiu d'adaptar la viticultura al canvi climàtic, fer un ús més eficient de l'aigua, avançar en sostenibilitat i reforçar el posicionament dels seus vins davant d'un mercat i uns hàbits de consum en transformació.

En paral·lel, treballa també en la recuperació de varietats històriques com el Trobat, un projecte que ha implicat la prospecció de vinyes, la identificació de ceps i diverses vinificacions experimentals amb la participació d'una desena de cellers. Els primers vins elaborats amb aquesta varietat recuperada arribaran al mercat la primavera del 2027, ha anunciat el president de la DO.

Costers del Segre celebra enguany quatre dècades des de la seva constitució el 1986 i, actualment, agrupa 34 cellers, 311 viticultors i 3.766 hectàrees de vinya distribuïdes en set subzones, 71 municipis i vuit comarques. Un dels principals actes de commemoració del 40è aniversari se celebrarà el 10 de setembre al vespre a la Llotja de Lleida.

Tàrrega preveu multiplicar per cinc la presència de gent a la ciutat durant la celebració de FiraTàrrega 2026, del 10 al 13 de setembre. Davant aquesta expectativa, i a l’igual que en anys anteriors, la capital de l’Urgell ha convocat avui dimecres la reunió de seguretat del certamen per garantir la coordinació dels dispositius policials, d’emergències i altres serveis. A la trobada han assistit autoritats, càrrecs tècnics i representants dels cossos de seguretat, sanitaris i de prevenció.

L’alcaldessa Rosa Maria Perelló ha destacat que “FiraTàrrega és un esdeveniment tranquil si bé pel seu caràcter multitudinari cal garantir la seguretat. Per això, tornarem a reforçar els efectius de la Policia Local i Mossos d’Esquadra”. En aquest sentit, la Policia Local triplicarà les patrulles. Per la seva part, Mossos assolirà fins a una seixantena de patrulles (donant la cobertura habitual a la comarca a més de FiraTàrrega) i fixarà una oficina mòbil de denúncies a la plaça del Carme. Com a novetat, aquest vehicle disposarà de connexió directa amb les oficines centrals de Mossos i les possibles denúncies ja es podran tramitar a l’acte.

Pel que fa a recursos sanitaris, el CAP de Tàrrega reforçarà els equips mèdics d’urgències i incrementarà la dotació d’ambulàncies. També es comptarà amb efectius de la Guàrdia Civil i Bombers. En paral·lel, Protecció Civil lliurarà unes 5.000 polseres d’identificació per a menors d’edat des del punt d’informació de FiraTàrrega (plaça de les Nacions sense Estat).

Alhora, la Regidoria d’Urbanisme ha dissenyat plans d’autoprotecció, en especial pel que fa a la seixantena d’indrets habilitats per als espectacles. Els esmentats plans s’han renovat amb vigència per als propers quatre anys (i actualització en cada edició). Per la seva part, la Regidoria de Feminismes instal·larà Punts Violeta contra possibles agressions masclistes o LGTBIQ-fòbiques. Aquests punts es trobaran a la plaça de les Nacions sense Estat i el Reguer a més d’altres d’itinerants. L’Ajuntament de Tàrrega també ha informat de la situació dels diferents desfibril·ladors arreu del nucli urbà.

L’alcaldessa Rosa Maria Perelló ha agraït la tasca esmerçada pels diferents cossos i ens implicats, i ha posat l’accent “en la importància de la prevenció en un esdeveniment tan potent com és FiraTàrrega”. La reunió de treball d’avui, celebrada a l'Antic Escorxador, també ha comptat amb la participació de la regidora de Governació, Anna Maria Farré; el regidor de Cultura, Miquel Nadal; la directora executiva del certamen, Abigail Ballester; el subdelegat del Govern, José Crespín; i el director dels Serveis Territorials d’Interior, Josep Ramon Ibarz, entre altres càrrecs.

Val a dir que mitjançant un acord amb l’empresa Veolia, Tàrrega tornarà a habilitar fonts portàtils d’aigua potable per al públic als carrers. També s’ha previst una quarantena de lavabos portàtils, entre els quals n'hi haurà d’adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.

La 46a edició de FiraTàrrega aplegarà fins a 57 espectacles amb l’espai públic com a marc principal. Un 72% dels muntatges tindran lloc al carrer, un 7% s'exhibiran en espais no convencionals i l'altre 21% en recintes de sala.

El mercuri va assolir el seu màxim el 8 de juliol amb 44,1ºC a Vinebre (Ribera d'Ebre), un dia que també va deixar temperatures per sobre dels 42ºC a altres punts de les Terres de l'Ebre, així com del Priorat i de l'Alt Empordà. L'excepcionalitat també es va fer notar a Barcelona ciutat, amb una màxima de 40,7ºC a l'Observatori Fabra, la màxima en més de 100 anys.

El municipi de Vinebre va patir temperatures superiors als 40ºC durant 14 dies al llarg dels tres mesos d'estiu, els mateixos que Alcarràs (Segrià). Amb tot, és Lleida la localitat del país amb més dies superant el llindar, un total de 15, cosa que tampoc té precedents. Fins ara, la capital de Ponent havia observat un màxim de vuit dies per sobre dels 40ºC el mateix estiu (2022). Altres municipis de l'oest del país han arribat a aquests valors durant deu dies, com ara Torres de Segre, Seròs, Sant Romà d'Abella o Vilanova de Segrià. En conjunt, un 41% de les estacions meteorològiques del Meteocat es van situar en algun moment més enllà dels 40ºC, un extrem que només té dos precedents: el 2019 i el 2023.


Una dècada depassant els 40ºC i rècords a alta muntanya

Segons les mateixes dades, Catalunya suma el desè any consecutiu assolint aquests valors en algun moment entre juny i agost i, aquest any, vint estacions amb més de vint anys de dades han esmicolat el seu rècord de calor, una de cada sis. En són un exemple, a banda de Vinebre, el pantà de Riba-roja (43,3ºC), Ascó (42,3ºC), el Poal (42,1ºC) o bé Torroja del Priorat (43,2ºC). Destaquen, també, tres estacions d'alta muntanya: Bonaigua (26,2ºC), Lac Redon (25,7ºC) i Sasseuva 26,6ºC).

El 88% dels punts d'observació han passat dels 35ºC, la xifra també més alta des que hi ha registres. I, en conjunt, aquest llindar s'ha vist sobrepassat en 76 dels 92 dies d'estiu, una circumstància que també deixa enrere qualsevol registre anterior. Fins ara, el 2003 i el 2022 encapçalaven el rànquing amb 71.


Més nits tòrrides que mai i mínima diària de 32,5ºC

Els valors anòmals també s'han donat a les nits. En especial, a Barcelona, on s'han trencat rècords de temperatures mínimes, amb 59 nits tòrrides –per sobre dels 25ºC– a l'estació de Can Bruixa, a les Corts, i 54 al punt d'observació del Raval. Fins ara, al casc antic de la ciutat només havia depassat el llindar dels 25ºC en 36 ocasions el mateix any. A Badalona s'hi han registrat 31 nits tòrrides, el doble que el rècord anterior. També han caigut el rècord de nits per sobre dels 25ºC a indrets com els Alfacs, Tarragona, l'Illa de Buda, Mataró o el pantà de Riba-roja.

A Portbou tampoc se n'havien registrat mai tantes, setze, amb la particularitat que el municipi altempordanès va patir la nit amb una mínima més alta des que hi ha registres el 8 de juliol. En les primeres hores d'aquell dia, el mercuri no va baixar dels 32,5ºC, per bé que una estona abans de la mitjanit va caure als 31,9ºC –un rècord en qualsevol dels dos casos–. Es tracta de la tercera nit roent –per sobre dels 30ºC– mai registrada al país, totes elles al mateix municipi.

Catalunya acumula ja vint estius seguits amb nits tòrrides, i en el del 2026, una de cada cinc estacions n'ha registrat, sobretot al llarg de la costa. Pel que fa a les nits tropicals –per sobre dels 20 graus–, pràcticament el 85% d'estacions n'ha observat alguna, a prop dels valors màxims, i Barcelona ciutat (Raval) encapçala el rànquing amb 85, tres per sota del màxim establert l'any passat. Des del 12 de juny, la capital catalana no ha vist les temperatures caure dels 20ºC en cap moment del dia.


L'estiu més càlid des que hi ha registres

Segons el Meteocat, l'estiu meteorològic del 2026, de juny a agost, ha tingut anomalies superiors a 3ºC per sobre de la mitjana del període de referència (1991-2020) a gairebé tot el país. A sectors del Pirineu Occidental, la plana de Vic i altres punts de l’interior l’anomalia de temperatura de l’estiu ha superat els +4,0 °C. "La temperatura màxima, durant el dia, ha estat la que més ha contribuït a aquest caràcter molt càlid de l’estiu, si bé la temperatura mínima de les nits també ha estat persistentment elevada", apunten els experts en climatologia del Meteocat. "El rècord de temperatura no respon al comportament excepcional d’un sector concret, sinó que s’ha produït de manera generalitzada al conjunt del territori", afegeixen.

Pel que fa a la precipitació, l’estiu ha estat sec o molt sec a bona part de Catalunya, excepte al Camp de Tarragona, on els episodis de precipitació intensa de l’agost han fet que localment s’hagi superat la mitjana climàtica de pluja d’estiu. Així, dos episodis de precipitació intensa del mes d’agost han fet que localment les acumulacions superin el 200% de la mitjana climàtica d’estiu. A les estacions del Vendrell (el Baix Penedès) i Torredembarra (el Tarragonès) ha estat l’estiu més plujós dels seus 25 i 26 anys respectivament, a causa dels aiguats dels dies 22 i 24 d’agost.