Aquest model de treball en xarxa permet abordar els determinants socials de la salut i donar resposta a necessitats identificades pel mateix territori, promovent la participació activa de la població i generant aliances estables entre els diferents agents comunitaris. L'objectiu és millorar el benestar físic, emocional i social de les persones a través d'intervencions compartides que reforcen la cohesió social, creen entorns més saludables i contribueixen a reduir les desigualtats en salut, des d'una orientació salutogènica.

Durant aquest any s'han continuat impulsant iniciatives consolidades i se n'han desenvolupat de noves. Entre elles destaca El poder dels vincles, una exposició itinerant que valora la importància de les relacions socials com a factor protector del benestar emocional i que, després de la seva presentació a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, continua el seu recorregut per diferents territoris.

En l'àmbit de la promoció dels hàbits saludables, AlimentAR-T prepara aquest octubre la tercera edició. El projecte, desenvolupat conjuntament amb diferents actius comunitaris, utilitza l'art i la cultura per fomentar una alimentació saludable entre persones en situació de vulnerabilitat, respectant la diversitat cultural i afavorint la inclusió i la cohesió comunitària.

La música també s'ha consolidat com una eina de transformació comunitària amb iniciatives com Vincle Sonor, que iniciarà la segona edició el pròxim 22 de setembre, i el projecte pilot Música pel canvi, desenvolupat amb la col·laboració de l'Orfeó Lleidatà i la UdL actualment pendent de l'anàlisi dels resultats.

Els equips d'atenció primària (EAP) impulsen també projectes adaptats a les necessitats de cada territori. A Cervera, Fem-la petar entre fogons, evolució del projecte Fem-la petar, reuneix professionals sanitaris, administracions i entitats del municipi per combatre la soledat no volguda i enguany ha culminat amb l'elaboració d'un receptari col·laboratiu. A Tàrrega, Salut en Xarxa és un exemple de treball comunitari i intersectorial que articula la col·laboració entre serveis públics, entitats i ciutadania per impulsar la prescripció social i iniciatives com Bon dia!, Dilluns Llegums, Ruta Urbana o Caminant, fem salut.

A la ciutat de Lleida també s'han consolidat diverses iniciatives. Bibliobarri és un projecte liderat per la Regidoria de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Lleida, en el qual l'EAP Rambla Ferran participa juntament amb altres entitats del territori. Es duu a terme a la biblioteca de l'Escola Príncep de Viana, fora de l'horari lectiu, que es converteix en un espai comunitari on s'organitzen activitats de promoció de la salut per a infants i famílies. Per la seva banda, Caminem Junts, desenvolupat amb la implicació de diferents actius comunitaris, promou l'activitat física i la socialització de persones grans amb risc d'aïllament. També destaca Superesmorzem, una iniciativa que implica escoles, professionals sanitaris i famílies per fomentar una alimentació saludable entre l'alumnat.

L'aposta de la GAPiC Lleida per aquest model de salut comunitària ha rebut enguany un nou impuls amb el finançament del Departament de Salut a dos projectes del territori dins la convocatòria d'ajuts per impulsar iniciatives comunitàries: AlimentAR-T i Joves Salvant Vides, una iniciativa que forma adolescents perquè esdevinguin agents de salut i ensenyin maniobres de reanimació cardiopulmonar a famílies i veïnat.

Aquests projectes exemplifiquen una manera diferent d'entendre la salut: una salut construïda des de la proximitat, la participació i la corresponsabilitat, en què professionals sanitaris, institucions, entitats i ciutadania treballen plegats per millorar el benestar de les persones i de la comunitat.

D'acord amb la Resolució vigent de caça (DOGC), aquest dijous, 20 d'agost, s'inicia a Catalunya el període hàbil de caça conegut com a mitja veda. Aquest període permet l'aprofitament de sis espècies d'ocells: la guatlla (Coturnix coturnix), la garsa (Pica pica), el tudó (Columba palumbus), el colom roquer (Columba livia), la tórtora eurasiàtica (Streptopelia turtur) i l'estornell vulgar (Sturnus vulgaris). Es tracta d'espècies nidificants a Catalunya i, en la majoria de casos, migradores, que assoleixen en aquest període la màxima abundància. Per aquest motiu, la seva caça només es permet en una època molt concreta de l'any. En els darrers anys, les dates autoritzades s'han anat ajustant al calendari per adequar-les al període no reproductor de cada espècie, d'acord amb la fenologia definida oficialment per a les diferents regions biogeogràfiques de l'Estat i amb la normativa europea de conservació de les aus, especialment la Directiva Ocells. Així, la data tradicional del 15 d'agost s'ha adaptat al coneixement científic actual per evitar que l'activitat cinegètica coincideixi amb el període de cria d'algunes espècies.

El calendari, que varia segons l'espècie, permet caçar a les àrees de caça de Lleida, la Cerdanya i el Solsonès tots els dijous, dissabtes, diumenges i festius compresos entre el 20 d'agost i el 10 de setembre, tots dos inclosos. En total, són deu dies hàbils.

A la resta de Catalunya, els dies permesos són quatre: el 23 i el 30 d'agost, i el 6 i el 13 de setembre.

Les modalitats de caça permeses són amb arma de foc, a l'aguait des de punts fixos i al salt, totes dues amb gos com a mètode auxiliar de caça quan correspongui. L'elecció de la modalitat depèn de les característiques de cada espècie.

Aquest període de mitja veda només es pot practicar a les àrees privades i locals de caça que el tinguin previst en el pla tècnic de gestió cinegètica vigent. Actualment, serien un total de 1.089 àrees de caça, de les 1.372 que hi ha a Catalunya.

Durant la temporada de mitja veda de l'any 2025 es van recollir dades de captura corresponents a 925 àrees de caça. En total, es van caçar fins a 115.000 tudons, 19.000 guatlles, 18.000 coloms roquers i 13.000 estornells. Les comarques de Lleida concentren el nombre més elevat de captures, especialment de guatlla, tant pel major nombre de dies hàbils com per la riquesa i abundància d'aquesta espècie, associada als sistemes agraris de secà propis d'aquestes comarques. També destaca la distribució de les captures de tudó a la resta del territori, una espècie més vinculada a paisatges forestals i que aprofita els corredors migratoris de la costa.

Pel que fa al nombre màxim de captures, en el cas de la guatlla es limita a 15 exemplars per caçador i dia, mentre que l'any anterior el límit era de 20. Aquesta reducció s'alinea amb els criteris que s'estan aplicant en altres comunitats autònomes de l'entorn.

El període de mitja veda és una de les dates destacades del calendari cinegètic. Les modalitats que s'hi practiquen, sovint amb l'ajuda de gossos ensinistrats, tenen un nombre important de seguidors a Catalunya. En tot cas, el Departament recomana respectar l'activitat dels caçadors autoritzats degudament. Al mateix temps, es recorda als caçadors la necessitat de complir les normes bàsiques de seguretat en l'ús de les armes de foc i de respectar les distàncies de seguretat pel que fa a camins, habitatges i cases rurals, especialment durant l'estiu, quan aquests espais poden tenir més presència de residents i visitants.

El cas de la tórtora

Mitjançant la Resolució ARP/1600/2026, de 18 de maig, per la qual s'aprova el Pla de gestió adaptativa de la tórtora eurasiàtica (Streptopelia turtur) a Catalunya durant la temporada 2026-2027, la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi aprova el procediment que han de seguir les àrees de caça per poder aprofitar cinegèticament aquesta espècie durant la temporada, així com el sistema de control establert per garantir l'aplicació correcta del Pla.

Aquest és el segon pla anual aprovat després de la moratòria de tres anys que les comunitats autònomes de l'Estat van aplicar amb l'objectiu de recuperar la població del corrent migratori occidental europeu d'aquesta espècie, que havia patit una forta davallada en els darrers anys. La recuperació detectada en la taxa de creixement durant dos anys consecutius va permetre assolir un dels objectius fixats per poder aixecar la restricció de la caça d'aquesta espècie.

El Pla vigent a Catalunya preveu la caça d'un màxim de 5.711 exemplars, dins del total de 121.500 previstos per al conjunt de l'Estat. D'acord amb les peticions rebudes de les àrees de caça, enguany es permetrà la caça de la tórtora en 41 àrees privades de caça durant el període de mitja veda, únicament els dies 23 i 30 d'agost. El control de les captures es farà mitjançant una aplicació mòbil que va entrar en funcionament l'any 2025 i que permet als caçadors validar les captures autoritzades. Aquesta eina, a més, facilita la certificació de les captures davant els requeriments dels agents del Cos d'Agents Rurals en les tasques d'inspecció i vigilància de l'activitat.

Durant l'any 2025, es van autoritzar un total de 43 àrees privades de caça i es van registrar 728 captures de tórtora, una xifra molt inferior al màxim permès disponible, que era de 5.025 exemplars.

Control de danys de conill

Durant aquest període s'intensificarà a diferents municipis de Lleida el control de les poblacions de conill, aprofitant la manca de vegetació que els fa més visibles. D'aquesta manera es vol reduir la població sobretot a les zones d'actuació urgent definides al pla de control poblacional, aprovat el juny del 2025, abans que comencin les tasques de sembra d'alguns conreus sensibles a la presència d'aquesta espècie. Les actuacions les duen a terme fonamentalment els tècnics especialistes en medi natural del Departament i del servei contractat amb l'empresa TRAGSA, tant amb tècnics de control com amb operadors de drons per avaluar les poblacions i l'efectivitat de les actuacions. Aquestes intervencions s'afegiran a l'augment de captures dels caçadors, els quals incrementen la caça del conill coincidint amb un increment de l'activitat durant la mitja veda.



 

Protecció Civil ha activat aquest matí en fase d'Alerta el Pla territorial de Protecció Civil de Catalunya (Procicat) per calor intensa i calor nocturna davant la continuïtat de l'episodi d'altes temperatures i les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Segons el Meteocat, aquest dimecres es manté l'avís per calor diürna intensa, amb un grau de perill màxim de 3 sobre 6 i l'afectació es preveu des del matí i fins al vespre a comarques del terç sud, Ponent, Catalunya Central i litoral i prelitoral sud i central. La temperatura màxima serà lleugerament més alta i es podrien superar els 40 °C al Pla de Lleida i a l'interior de les Terres de l'Ebre.

De cara a demà dijous, la calor diürna intensa quedarà més restringida al litoral sud i central, amb un grau de perill màxim d'1 sobre 6. També hi ha un avís per calor nocturna durant la matinada en comarques del litoral sud i central.

L'activació de l'Alerta del Procicat respon a la continuïtat de diversos dies amb avisos per calor, tant diürna com nocturna. D'acord amb el Meteocat, dimecres ha començat amb una temperatura mínima que no ha baixat dels 10 °C enlloc i que a la costa s'ha enfilat per sobre dels 25 °C a gairebé tot el litoral central i sud, i de forma més puntual al nord. A les sis del matí la temperatura al barri del Raval de Barcelona era de 27,8 °C.

En aquest context d'altes temperatures, el Pla d'actuació per prevenir els efectes de les possibles onades de calor sobre la salut (POCS) es troba en fase 2. Protecció Civil recorda que cal hidratar-se molt sovint, recomana evitar sortir al carrer i fer activitats físiques intenses durant les hores de màxima insolació i recorda que cal tenir cura dels més vulnerables.

També aconsella mantenir l'habitatge el més fresc possible, abaixant les persianes durant el dia i ventilant a primera hora del matí o durant la nit i, sempre que sigui possible, es recomana utilitzar espais climatitzats o refugis climàtics habilitats pels municipis.

Risc d'incendi forestal i pluges

D'altra banda, el Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya (Infocat) es troba aquest dimecres en situació de Prealerta davant l'elevat risc d'incendi forestal. La Prealerta afecta especialment les comarques del Priorat i la Ribera d'Ebre, on el perill d'incendi forestal és molt alt i significativament extens. Els mapes de risc mostren, però, una situació elevada en un àmbit més ampli, especialment a les Terres de l'Ebre, Tarragona i Ponent, així com en alguns sectors de la Catalunya Central.

En paral·lel, el Pla Inuncat també està activat en situació de Prealerta per la previsió de pluges intenses des d'aquesta tarda i fins divendres, amb la previsió de xàfecs que poden superar els 20 l/m² en 30 minuts i anar acompanyats de tempesta.

El sindicat explica que l'han trobat inconscient penjat als penjadors de la zona de dutxes i els funcionaris han activat el codi de seguretat, l'han despenjat i han iniciat tasques de reanimació cardiopulmonar fins que han arribat els serveis sanitaris del centre i el SEM.

SICAP-FEPOL denuncia que els treballadors "han tornat a donar la cara davant d'una situació extrema" i diu que no poden ser convertits "en el para-xocs de les deficiències del sistema".

Segons diuen, els fets d'aquest dimarts són un nou episodi que s'afegeix a una "successió intolerable de fallades de seguretat, agressions, manca de personal, descoordinació i greus deficiències de gestió dins del sistema penitenciari català".

"La Direcció General d'Afers Penitenciaris no pot continuar reaccionant tard, improvisant i traslladant totes les conseqüències als professionals dels centres", es queixen.

Per tot plegat, el sindicat de presons exigeix la dimissió d'Estepa, que asseguren "ha perdut la confiança dels professionals" i demana al conseller Ramon Espadaler que el destitueixi si no dimiteix.

Així, segons el darrer informe de conjuntura elaborat per l’APCE, a Ponent es van registrar només 15 qualificacions provisionals d’HPO durant l’any 2025, mentre que a l’Alt Pirineu i Aran se’n va registrar només 1, és a dir, un total de 16 habitatges de protecció oficial qualificats provisionalment en tot l’àmbit territorial.

Aquesta dada contrasta amb les 2.625 sol·licituds vigents al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial corresponents a Ponent i a l’Alt Pirineu i Aran. En termes orientatius, això equival a més de 160 sol·licituds vigents per cada habitatge protegit que s’inicia.

Aquesta ràtio demostra que el repte de l’habitatge assequible no és exclusiu de l’àrea metropolitana, sinó que en territoris amb menor pressió residencial també existeix demanda d’HPO, malgrat que la nova oferta d’habitatge protegit és insuficient.

L’informe també evidencia que el territori disposa de reserves de sòl previstes per a habitatge protegit, però que aquestes reserves no es transformen amb prou intensitat en promocions efectives. Per tant, aquest és un dels principals reptes de la política d’habitatge de la zona: convertir el sòl previst en habitatges assequibles reals.

“El diagnòstic és clar: si només s’inicien 16 habitatges protegits davant més de 2.600 sol·licituds vigents, el sistema no està generant prou oferta assequible. L’habitatge protegit necessita una política realista, territorialitzada i orientada a la construcció efectiva”, assenyala Montse Pujol, presidenta de la Comissió Territorial d’APCE Lleida.

En aquest sentit, l’Associació de Promotors de Catalunya considera que les comarques de Lleida "necessiten instruments adaptats a la seva realitat territorial. La promoció d’HPO en municipis amb menor dimensió o amb mercats menys intensos requereix viabilitat econòmica, finançament adequat, agilitat administrativa i fórmules de col·laboració publicoprivada que permetin fer possibles les promocions".

L’associació defensa que les polítiques d’habitatge han de tenir una mirada territorial més precisa. "No n’hi ha prou amb limitar-se a fixar objectius generals d’habitatge protegit, cal identificar on hi ha demanda registrada, on hi ha sòl disponible i quines condicions són necessàries perquè les promocions es puguin executar". 

Per sectors, l'alimentació, les begudes i el tabac han exportat al juny productes per valor de 193,5 MEUR, xifra que representa una caiguda del 10% en comparació al mateix període de l'any passat. Les vendes a l'estranger de béns d'equip també han caigut prop d'un 10% (-9,9) amb 29 MEUR.

La caiguda de vendes a l'estranger acumulada des del gener se situa en un 6,9% amb un total de 1.380,2 milions d'euros. En canvi, les importacions des de principis d'any han augmentat un 5,1% fins als 1.113,2 MEUR.

El grau de perill màxim és de 2 sobre 6 i també afecta la Catalunya Central, zones del sud del país i la conca del Llobregat. A més, durant la matinada de dimecres es preveu calor nocturna intensa al litoral central i sud, amb un grau de perill d'1 sobre 6.

Aquest episodi de calor coincideix amb una situació de risc d'incendi forestal. El mapa del Pla Alfa dels Agents Rurals situa en nivell 3 de perill diversos municipis del sud i l'oest del país, mentre que àmplies zones de Ponent es troben en nivells 1 i 2. Protecció Civil ha demanat extremar les precaucions al medi natural.

Mas ha remarcat que fins ara eren necessàries les visites d’un funcionari per determinar si un habitatge estava buit, però que, amb el nou marc normatiu, els ajuntaments poden fer servir les dades disponibles per saber l’estat d’un habitatge més ràpidament.

L’objectiu del Govern és enllestir un mapa de prevalença d’habitatges buits a partir de l’any que ve per disposar de prou informació perquè la Generalitat i els ajuntaments puguin desplegar esforços per mobilitzar el parc d’habitatges buits.

Amb la nova informació, Mas veu més positiu enfocar-se en una estratègia “d’incentivació” per mobilitzar els habitatges en lloc d’iniciar procediments sancionadors: “N’obtindrem més bons resultats que amb una penalització extrema com arribar a l’expropiació”, diu Mas. La Generalitat no és partidària de posar sancions per mantenir els pisos desocupats i aposta per contactar amb els propietaris per afavorir que els habitatges tornin a estar disponibles per a nous inquilins.

La sèrie Carrers de Tàrrega, impulsada per Miquel Ramon, ha tancat la seva primera temporada consolidant-se com un fenomen de divulgació cultural local. La iniciativa ha complert el seu objectiu inicial: treure la pols a la memòria col·lectiva i reivindicar la importància de l'espai públic.

El projecte ha culminat amb l'emissió del cinquè i últim capítol, dedicat a Moixé Natan (C/Poeta n'Assam), un dels poetes més rellevants de la Catalunya del segle XIV i testimoni de l'assalt al Call Jueu de Tàrrega de 1348, i que ha comptat amb la participació de l'artista Laura Barquets i del doctor en filologia hebrea Josep Muntané.

Amb aquest darrer lliurament, la sèrie ha completat un recorregut que ha permès redescobrir la vida de figures com Sant Pere Claver, el carrer "mal posat" de Berenguer IV, la pionera radiofònica Pilarín Minguell, l'agitador cultural Mestre Güell i el mateix Moixé Natan.

Un balanç excel·lent i un format amb futur

Aquesta combinació de rigor pedagògic, entrevistes a experts locals i píndoles d'humor no només ha servit per redescobrir el patrimoni de Tàrrega, sinó que ha demostrat ser un model exportable a altres municipis. El programa ha aconseguit més de 100.000 visualitzacions a Instagram (@carrersdetarrega) i frega les 4.000 reproduccions a YouTube, on els 5 capítols sumen poc més d'una hora de contingut.

"L'experiència ha estat enriquidora i la resposta de la gent ha superat totes les meves expectatives", destaca el seu creador, Miquel Ramon. "L'objectiu era que els targarins sabessin qui hi ha darrere de les plaques de carrers que veuen cada dia. La meva voluntat ara és donar continuïtat al projecte, ja sigui amb més carrers a Tàrrega o a altres pobles i ciutats que vulguin donar a conèixer la seva història amb aquest mateix format".

Tots els capítols de la temporada es poden veure íntegrament i de franc al canal de YouTube @CarrersDeTarrega i es poden seguir les seves novetats al seu perfil d'Instagram.

Així, la capital de l’Urgell contractarà una desena d’agents cívics que sensibilitzaran la ciutadania a peu de carrer per no llençar deixalles i escombraries a la via pública, fora dels contenidors selectius i les papereres. Els agents cívics, que iniciaran la seva tasca el proper 24 d'agost, informaran sobre la normativa i conscienciaran sobre la importància de no abandonar residus i no embrutar els carrers. Alhora també s’encarregaran de recollir petites deixalles com bosses, ampolles o envasos.

El reforç del control per posar fi a l’incivisme tindrà un segon eix d’actuació: la contractació d’un servei de vigilància que detectarà els casos d’abandonament de bosses de brossa a la via pública, fora dels contenidors i sense ajustar-se al calendari del sistema PaP. En aquests supòsits, s’aixecarà acta i s’imposarà una sanció. Els infractors es podrien enfrontar a multes d’entre 120 i 750 euros, i fins i tot de 3.000 euros en casos de reincidència.

Aquest mateix servei de vigilància també inspeccionarà el contingut de les bosses abandonades al carrer per poder identificar-ne l’origen. Val a dir que en el decurs del darrer any i mig ja s’han imposat des del consistori targarí més d’un centenar de multes en aquest sentit.

Aquesta campanya vol combatre altres casos incívics relacionats amb els residus com són les bosses d’escombraries dipositades a les papereres, l’abocament de voluminosos (que s’haurien de fer recollir a domicili o dur a la deixalleria) o el llançament de cartons fora del contenidor corresponent, principalment caixes de grans dimensions i de missatgeria.

Coincidint amb l’aplicació d’aquestes mesures, l’Ajuntament de Tàrrega també publicarà missatges de conscienciació a través de les xarxes socials.

Val a dir que el novembre de 2024 es va instaurar el nou sistema de recollida PaP a Tàrrega amb resultats molt positius (en la recollida selectiva, durant el primer mes, ja es va passar del 33% al 80%) però encara hi ha veïns que abandonen les escombraries directament a la via pública. S’ha de recordar que amb el PaP es va eliminar la presència de contenidors d’orgànica i de resta als carrers.

Creix l'interès institucional per la preservació del patrimoni memorial

L'augment dels espais de memòria coincideix amb una sensibilització cada vegada més gran de les administracions. Segons les dades, enguany s'han presentat 71 sol·licituds a la convocatòria de subvencions del Memorial Democràtic per a actuacions de recuperació, conservació i posada en valor del patrimoni memorial.

A aquest impuls institucional s'hi afegeix la protecció patrimonial de diversos indrets de gran valor històric. Aquest juny, la Cova de Santa Llúcia, situada a la Bisbal de Montsant (Priorat), ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Durant la Batalla de l’Ebre, la cova va acollir un hospital militar de les Brigades Internacionals i conserva un llegat documental i gràfic destacat elaborat per personal sanitari internacional.

Paral·lelament, s'han iniciat els tràmits per declarar BCIN altres espais emblemàtics de la memòria democràtica catalana, com el Fossar de la Pedrera de Barcelona, la Presó-Museu “Camí de la Llibertat” de Sort, el refugi antiaeri de l'església de Santa Maria d'Agramunt i la Mina Canta de la Vajol, un dels espais més significatius de l'exili republicà.

Nous espais i actuacions arreu del territori

La xarxa s’ha continuat ampliant i renovant amb noves actuacions de recuperació i interpretació del patrimoni memorial. A la demarcació de Barcelona, s'ha dignificat la fossa comuna del cementiri de Sant Boi de Llobregat, on reposen milers de pacients del conjunt psiquiàtric de la ciutat morts durant la Guerra Civil. També s’hi han incorporat nous espais vinculats als refugis antiaeris de Berga i als treballadors forçats que van participar en la reconstrucció del pont nou de Roda de Ter.

A les comarques gironines destaca la incorporació del Mirador 380 Búnquers a Garriguella, un equipament que permet contextualitzar el sistema defensiu construït en la postguerra a la frontera pirinenca. També sobresurt la nova ruta senyalitzada entre la Vajol i les Illes, que recupera els camins de l’exili republicà i les rutes emprades posteriorment per persones que fugien de la persecució nazi durant la Segona Guerra Mundial.

A la demarcació de Lleida s'ha completat la dignificació del cementiri de Castellserà, una actuació que reforça el conjunt memorial vinculat a l'espai del Castell del Remei, a Penelles.

A les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona s'han museïtzat les fortificacions de l’Assut de Tivenys, vinculades als combats de la batalla de l’Ebre, i s’ha creat un nou espai dedicat a l’arquitecte republicà Josep Torres Clavé a Rocafort de Queralt. També s’ha renovat la senyalització del memorial de la torre de la Carrova, a Amposta.

Tàrrega tindrà representació, un any més, a l’Aplec Internacional d’Adifolk, principal aparador de la cultura tradicional catalana més enllà de les fronteres. L'Esbart Albada, mitjançant la seva Colla Bastonera, participa des d'avui divendres a la 38a edició d'aquest gran esdeveniment organitzat per l'Associació per a la Difusió del Folklore (Adifolk) i que enguany se celebra a Estocolm, la capital de Suècia, els dies 14, 15 i 16 d'agost. S'hi espera la presència de 1.200 actuants de 42 entitats catalanes i s'estima que esdevindrà l'edició més multitudinària en la història de l'Aplec.

El programa de l'Aplec Internacional d'Adifolk a Estocolm s'emmarca a més dins el Kulturfestivalen, un certamen anual a l'aire lliure amb música, dansa, teatre i art. En aquest sentit, s'oferirà un espectacle inaugural amb la participació de totes les colles catalanes a més d'una cercavila, una diada castellera i un concert entre altres propostes.

Val a dir que l'alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, ha tramès un saluda institucional a Karin Björnsdotter, alcaldessa d’Estocolm, amb motiu de l’estada a la ciutat de la Colla Bastonera de l'Esbart Albada. La comitiva de l'Esbart Albada a Suècia consta d'una vintena de persones entre dansaires i acompanyants.

L’Aplec Internacional d'Adifolk, des de la primera edició celebrada a Amsterdam l’any 1988, ha recorregut nombroses ciutats europees amb l’objectiu de donar a conèixer els exponents de la cultura tradicional catalana. Diferents delegacions targarines han participat al llarg del temps en aquest esdeveniment itinerant. Per exemple, l'Associació Guixanet va viatjar fins a Budapest (Hongria) l'any 2012; l'Àliga de Tàrrega es va desplaçar a Ostrava (Txèquia) l'any 2017; o el mateix Esbart Albada també va visitar Bastia, a l'illa de Còrsega, l'any passat.


 

La Generalitat invertirà prop de 30 milions d'euros per ampliar el regadiu del canal Segarra-Garrigues amb unes obres que entraran en servei a mitjan 2027. Els treballs connectaran 2.100 noves hectàrees que es regaran des del pantà de l'Albagés. Beneficiaran 935 explotacions agràries dels municipis del Cogul, Granyena de les Garrigues, Aspa, l'Albagés, el Soleràs, Juncosa i la Granadella i elevaran fins a unes 26.000 hectàrees adherides al reg, prop del 40% de la superfície regable actual del canal. Tot i que els projectes abasten un àmbit regable superior a les 3.000 hectàrees, la superfície que quedarà connectada en aquesta fase serà de 2.100 hectàrees, corresponents als propietaris que ja han formalitzat l'adhesió al sistema.

La Generalitat executa dues actuacions al canal Segarra-Garrigues que permetran posar en servei 2.100 noves hectàrees de regadiu a partir de mitjan 2027. La inversió, de prop de 30 milions d'euros, donarà servei a 935 explotacions agràries dels municipis del Cogul, Granyena de les Garrigues, Aspa, l'Albagés, el Soleràs, Juncosa i la Granadella. Els treballs es desenvolupen conjuntament als sectors 10, 11 i 14 del sistema.

El director general de Regadius i Espais Agraris, Xavier Gispert, ha precisat que les més de 3.000 hectàrees que apareixen als projectes corresponen a l'àmbit regable, però no a la superfície que entrarà en funcionament amb aquestes obres. "Les 3.000 hectàrees són l'àmbit regable, però les exactes que posarem en marxa, que es deixaran connectades i que han signat l'adhesió són 2.100 hectàrees", ha afirmat.

Segons Gispert, les 2.100 noves hectàrees se sumaran a les prop de 24.000 que ja han formalitzat el conveni amb la Comunitat de Regants, de manera que el canal arribarà a unes 26.000 hectàrees adherides al reg. Actualment, però, només se'n reguen unes 15.000, ja que una part dels propietaris que han adquirit el dret a l'aigua encara no han executat les inversions necessàries per posar-lo en funcionament.

El director general ha remarcat que la Generalitat ja ha invertit més de 100 milions d'euros en aquest àmbit del canal i que, paral·lelament, també s'estan executant obres als sectors 4, 7, 8, 9 i 12. Ha recordat que les actuacions formen part de l'Estratègia de Regadius 2025-2040, que preveu una inversió superior als 3.000 milions d'euros per modernitzar o transformar 181.000 hectàrees de regadiu a Catalunya. "Ho fem per desplegar aquest nou model de regadiu més eficient, que ens permeti adaptar-nos al canvi climàtic i fer que les explotacions siguin més rendibles", ha assegurat.

El regadiu "dona el tomb" al "declivi" de les Garrigues

Gispert també ha reivindicat l'impacte territorial dels nous regadius. "Les Garrigues fa molts anys que estava en declivi demogràfic i econòmic. El fet d'aquestes inversions està fent que donem el tomb, que la gent s'arreli al territori i que hi hagi molt més desenvolupament econòmic", ha dit. A parer seu, els regadius moderns contribueixen a fixar població, mentre que els sistemes tradicionals per inundació "no acaben de ser rendibles". Per això, ha defensat que "hem d'invertir a l'espai rural", tant en regadius com en altres infraestructures.

Per la seva banda, el director general d'Aigües Segarra-Garrigues (ASG), Enric Ortega, ha explicat que la previsió és que les obres estiguin en servei "per poder mossegar la campanya de l'any que ve". Ha destacat que, a més de la xarxa de distribució, el projecte incorpora una nova estació de bombament que alimentarà el denominat pis E, però que s'ha dissenyat perquè la superfície que necessiti impulsió directa sigui la mínima possible.

"Som conscients que la factura elèctrica és un peatge important dintre del Segarra-Garrigues i estem fent actuacions per minimitzar aquest consum", ha afirmat Ortega. En aquest sentit, també ha destacat la connexió entre el pantà de l'Albagés i el sector 12, que permetrà reduir el consum energètic i millorar la qualitat de l'aigua.

El responsable d'ASG ha anunciat igualment que la societat acaba de desenvolupar una eina basada en intel·ligència artificial, models matemàtics i informació sobre l'estat hídric del sòl obtinguda per satèl·lit que permetrà recomanar el reg més adequat a cada parcel·la. L'objectiu és "estalviar el màxim possible" tant d'aigua com d'energia, adaptant els regs a les necessitats reals dels cultius, ha indicat.

El regadiu, "l'única fórmula" per garantir el futur dels secans de Ponent

El president de la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, ha explicat que les obres només s'inicien quan almenys el 60% de la superfície prevista ha formalitzat el conveni d'adhesió. "Quan tenim un 60% de la zona que es proposa regar apuntada és quan fem l'obra", ha indicat. Cada agricultor aporta 3.100 euros per hectàrea per incorporar-se al sistema, als quals cal sumar una inversió aproximada de 4.000 euros per hectàrea per instal·lar el reg dins de la finca.

Jové ha detallat que actualment hi ha unes 24.000 hectàrees que han pagat el dret a l'aigua, però només se'n reguen unes 15.000. Les 2.100 noves hectàrees que s'incorporen amb aquestes obres passaran a formar part de la superfície adherida al sistema. Segons ha explicat, molts propietaris encara no han fet la inversió necessària per posar el reg en funcionament, però ha assegurat que les adhesions augmenten quan les obres es fan visibles. "Quan la gent veu que és una realitat que es pot regar és quan s'apunten més", ha afirmat.

El president dels regants ha defensat que el regadiu és clau per al futur dels secans de Ponent. "L'única fórmula que hi ha en aquestes zones de les Garrigues i secans de Lleida és que la gent es quedi al territori i es fiqui en el regadiu", ha sostingut. També ha explicat que el pantà de l'Albagés es troba actualment en fase d'ompliment amb 56 hectòmetres cúbics dels 83 de capacitat. Segons ha dit, el compromís del Ministeri és mantenir aquest volum de manera estable i reposar diàriament l'aigua que es consumeixi per al reg dels sectors que en depenen i per garantir el cabal ecològic del riu Set.