El Pla 2026 incorpora un increment destacat de les subvencions, especialment per als agricultors professionals, explotacions agràries prioritàries i joves agricultors, que podran rebre ajuts de fins al 75% de la prima, mentre que la resta d’assegurats podran accedir a una subvenció del 60%. També es reforcen els ajuts per a la retirada i destrucció d’animals morts, amb percentatges més elevats per a les explotacions que disposin de contenidors refrigerats, amb l’objectiu de reduir els costos del servei i, a llarg termini, les primes de les assegurances.

La Policia Nacional ha desarticulat juntament amb l'Oficina d'Antiestupefaents de França (OFAST) una branca d'un càrtel mexicà dedicada al tràfic de metamfetamina que tenia un laboratori a Almenar (Segrià). L'operació s'ha saldat amb 13 detinguts a Catalunya -12 dels quals han ingressat a presó- i ha permès desmantellar un dels laboratoris clandestins de recuperació de metamfetamina més grans localitzats a Europa fins al moment. Darrere hi ha una branca del càrtel Jalisco Nueva Generación. Segons ha explicat la Policia Nacional, l'organització criminal hauria introduït més de 2,5 tones de metamfetamina diluïda en ampolles d'aroma líquid de vainilla procedents de Mèxic i que arribaven fins a Catalunya a través de França.

Concretament, la càrrega de la droga es transportava des de Mèxic fins a França a través d'un contenidor marítim que contenia 12 tones d'aroma artificial de vainilla en estat líquid amb les metamfetamines camuflades. Un cop a França el material es transportava fins a una empresa logística situada en una localitat de la província de Barcelona fins a arribar al destí final, que era un laboratori clandestí en una finca aïllada d'Almenar, al Segrià, on s'acabava de cuinar la droga perquè cristal·litzés i es pogués distribuir al mercat.

Un cop la policia va constatar que s'havia iniciat el procés de recuperació de la metamfetamina, el 10 de juliol es va dur a terme un operatiu en diverses localitats i es va localitzar el laboratori clandestí. Com a resultat de l'operació i entrades i escorcolls, es van detenir 13 persones, 5 a Lleida, 4 a Barcelona i 4 a Tarragona. Dels 13 detinguts, 7 tenen nacionalitat mexicana, 4 espanyola i 2 colombiana. Tots els arrestats menys un han ingressat ja a presó com a presumptes responsables de pertànyer a una organització criminal i delictes contra la salut pública.

La investigació es va iniciar arran d'una Ordre Europea d'Investigació emesa per les autoritats judicials franceses i s'ha coordinat a Espanya per part de la Fiscalia Antidroga de l'Audiència Nacional.

Operació complexa i "èxit policial"

Segons ha explicat la Policia Nacional, les autoritats franceses van detectar un contenidor marítim procedent de Mèxic i amb destí final Espanya que transportava 12.700 quilos d'aroma artificial de vainilla en estat líquid.

Des de l'entrada del contenidor a Catalunya, diverses gestions policials van permetre determinar que es transportava droga dissolta en gran quantitat. Fent seguiment es va poder constatar que la mercaderia era emmagatzemada inicialment en una empresa logística situada a una localitat de la província de Barcelona, on va romandre fins que diversos investigadors van retirar la càrrega. Posteriorment, part d'aquesta mercaderia es va traslladar a una nau industrial a la província de Lleida. Era en una finca aïllada a Almenar on els traficants havien muntat un laboratori clandestí per tractar la droga.

La sotsdelegada del govern espanyol a Barcelona i delegada en funcions a Catalunya, Mari-Carmen Garcia-Calvillo, ha destacat que aquesta ha estat una de les majors intervencions de droga sintètica a Espanya i a Europa, en què destaquen uns mètodes "cada vegada més sofisticats en transport i en extracció, així com la capacitat logística del grup criminal".

El comissari en Cap de la Brigada Central d'Estupefaents de la Policia Nacional, Alberto Morales, ha fet valdre la col·laboració de la fiscalia francesa i l'espanyola i ha destacat que l'operació ha estat un "èxit policial", ja que s'ha evitat que les organitzacions mexicanes itinerants a Europa estableixin un "gran laboratori" a Catalunya.

Cuina de la droga i distribució

Segons ha relatat l'inspector en Cap Alejandro Martín, adscrit a la UDYCO (Unitat de droga i crim organitzat), la feina al laboratori un cop arribava la mercaderia era ràpida. En només dos dies i mig, per exemple, cuinaven 800 quilos. El procés, ha detallat, era "simple". En primer lloc, el contingut de les ampolles amb la metamfetamina diluïda s'abocava en unes olles perquè s'evaporés el líquid de vainilla i es barrejaven certs productes químics per purificar i cristal·litzar la droga. Un cop cuinada, s'emmagatzemava en neveres i es refredava per completar el procés de cristal·lització. Posteriorment, es compartimentava en carmanyoles per distribuir-la.

Martín ha explicat que no necessàriament es distribuïa a Catalunya, sinó que es podia repartir a Europa o fins i tot fora del continent, ja que en alguns llocs la metamfetamina es paga "molt cara".

Pel que fa a la ubicació del laboratori a Almenar, la policia ha comentat que podia ser en aquest municipi com un altre, però sí que sostenen que la ubicació s'havia triat perquè estava aïllada però alhora ben connectada, també amb la frontera francesa. A més a més, la policia també creu que haurien pogut prioritzar Espanya en lloc de França per ubicar-se per les facilitats de l'idioma, atès que el càrtel que hi ha al darrere és mexicà. Dels 7 detinguts mexicans, 4 són de Guadalajara, 2 de Jalisco i dos de Sinaloa.

També han destacat que els implicats mexicans en el tràfic de metamfetamina no estaven establerts necessàriament aquí, ja que sovint l'operativa és cuinar la droga i desaparèixer. De fet, han detallat que la finca estava llogada.

La metamfetamina ja és una realitat, el fentanil una "amenaça"

La Policia Nacional ha apuntat que la quantitat que s'havia introduït de metamfetamina i s'ha retirat és "important". Fa dos anys, es van confiscar en actuacions uns 500 quilos mentre que ara són 2,5 tones. "És una quantitat molt important a nivell europeu", han indicat.

L'inspector en Cap Alejandro Martín ha dit que si bé fa uns anys la metamfetamina era una amenaça a Espanya ja és una realitat. Per contra, preguntat pel fentanil, ha assenyalat taxativament que el fentanil "no ha arribat a Espanya". Amb tot, ha admès que és una amenaça que "és allà, que pot arribar". "Tot arribarà", ha conclòs.


 

Blanch ha detallat que preveu una producció "molt similar" a la de l'any passat, amb fruits de més calibre i menys peces per arbre. El productor ha assenyalat que les altes temperatures condicionen tant les produccions com la feina al camp i, per aquest motiu, enguany ha implantat per primera vegada la jornada intensiva durant la collita. Els treballadors comencen a les sis del matí i acaben a les dues del migdia per evitar les hores de més calor.

El productor ha reivindicat el caràcter local de la pera blanquilla, una varietat que ha qualificat de "pràcticament endèmica de Lleida" perquè actualment té poca presència fora del territori lleidatà. Segons ha explicat, gairebé tota la producció es destina al mercat nacional. Pel que fa a l'efecte de la calor extrema sobre els fruiters, Blanch ha indicat que la blanquilla és una varietat que ho suporta millor que altres com la conference.

Un 8% menys de producció prevista

Segons el Departament d'Agricultura, la previsió de producció de pera blanquilla és de 5.540 tones a Catalunya per a la campanya d'enguany, una xifra que representa un descens del 8% respecte a les 5.990 tones collides el 2025 i de l'1% en relació amb la mitjana dels darrers cinc anys. La majoria, 5.480 tones, corresponen a les comarques de Lleida, mentre que Barcelona en produirà 20 i Tarragona, 40.

En conjunt, la previsió de collita de pera a Catalunya per al 2026 és de 101.500 tones, un 5% inferior a la de l'any passat i un 4% per sota de la mitjana dels darrers cinc anys. Aquesta disminució en la producció es deu a l'afectació de les altes temperatures durant les fases de desenvolupament, la qual cosa ha afectat l'evolució del creixement del fruit i ha provocat l'escaldat de les fulles en algunes varietats.

El circ i la dansa viuen un moment d'explosió creativa, i a 46a edició de FiraTàrrega ho recull amb una àmplia selecció de propostes que porten el virtuosisme i el risc a l'espai públic i que es podran veure del 10 al 13 de setembre.

La Cia. Marc Fernández presenta Aleta, una peça de dansa contemporània que gira entorn de l'imaginari casteller i n'homenatja els valors —confiança, equilibri, esforç compartit— amb un llenguatge coreogràfic ple de fisicitat i virtuosisme i amb una música que uneix tradició i contemporaneïtat.

Cinc cossos convoquen l’esperit de les subcultures per transformar l’espai públic en escenari d’un fervor col·lectiu. Es tracta de Manifesto d’Ángel Duran, una celebració efímera, on la dansa s’acosta al 'trance', els cossos s’entrellacen en un ritual d’evasió i resistència.

La Cia. Maduixa torna a Tàrrega amb Dominare, una coreografia colpidora sobre l'abús de poder i les relacions de dominació. En aquesta ocasió sense xanques, la companyia explora els límits del moviment amb una mirada poètica i crítica, posa el focus en situacions sovint invisibles o normalitzades.

Des d'Euskadi arriben ERTZA KONPAINIA amb UN'WE, una peça de dansa contemporània inspirada en les noves formes d’explotació laboral, l’individualisme exacerbat i la dependència de les xarxes socials. Els dos protagonistes –tot i que han passat els segles– senten que segueixen amb els peus encadenats. I saben que, com més pedalin, més diners podran enviar a les seves famílies a l’altra punta del món. També d’Euskadi ve una companyia amb un llarg recorregut internacional que conceptualitza les seves coreografies amb temàtiques d‘actualitat: LASALA amb BURNT, fa una reflexió sobre l'ultraconsum i el burnout.

I des d’Andalusia arriba Laura Morales amb La nueva bestia, inspirada en el pastoreig i la transhumància, qüestiona l'abandonament del món rural i el camí de la pastora / ballarina que mai s'atura, a la recerca de noves pastures.

El circ porta l'equilibri i el risc al carrer

El circ desplega tota la seva força amb noms com Cia. Manolo Alcántara, que presenta Refugi, un solo on el físic permet no caure del cable, però també la part emocional permet compatibilitzar les pors i les il·lusions.

La Cia. Voël, presenta IF, les sigles d'Inadvertida Felicitat, que parla dels moments fugaços que poques vegades identifiquem en el present i es fan més evidents quan ens allunyem en el temps a través del llenguatge del cos i la sinceritat acrobàtica. I el Duo Laos ens porta Espai Vital, on dos artistes de circ que comparteixen espai artístic i personal es plantegen quins són els seus encerts i les seves dificultats. Dansa, acrobàcia, essència poètica i teatral en una història de vida narrada per una nena, on els fills acompanyen els pares.

També hi haurà els grans formats com ara l’espectacle de la companyia UpArte, arribada des de Múrcia ens porta Sísifos, amb catorze acròbates que exploren la trivialitat dels esforços humans. O la companyia Truca Circus, que des d’Andalusia porta Alboroto, un espectacle de circ i flamenc per a tots els públics. Una troupe d’artistes amb castanyoles, malabars de rebot, hula hoops, ventalls, cajón, corda aèria, hangs, palmes, alegria, baile i una mica de silenci.

La francesa La Côte Folle presenta Entre bous i vaques, un espectacle de carrer per a tots els públics que explora físicament el fet de sostenir, l’ajuda mútua, i de com l’oblit impacta els cossos. A través del mà a mà i el moviment, cinc acròbates investiguen la relació amb un espai compartit i un objecte comú.

Poesia, humor i noves fusions

El circ es creua amb altres disciplines en propostes com Salar la pena, de Juan Carlos Panduro, que hibrida la poesia i el circ i pren el cos en crisi com a eix central a través del moviment, la tècnica i la veu. A Um belo dia, de la portuguesa establerta al Regne Unit Dulce Duca, veurem un espectacle poètic, metafòric i surrealista de teatre físic, dansa i malabarisme, per a tots els públics.



 

La central elèctrica híbrida (eòlica i fotovoltaica) entre Guimerà, Ciutadilla (l'Urgell) i Passanant i Belltall (Conca de Barberà) ha obtingut la declaració d'impacte ambiental favorable per part de la Generalitat de Catalunya. L'informe considera que no s'han identificat impactes "crítics", però demana aplicar algunes mesures correctores i compensatòries. L'empresa preveu construir sis aerogeneradors amb una potència de 37,9 MW i 15.988 panells fotovoltaics amb una potència de 10,56 MW. GEPEC, Unió de Pagesos i l'Associació Amics de Glorieta van presentar al·legacions en contra. El document reconeix la presència de l'àliga cuabarrada, en perill d'extinció, i el factor acumulatiu d'altres centrals fotovoltaiques i eòliques a la zona.

La cooperativa agroalimentària Cotecnica, amb seu a Bellpuig (Urgell), ha tancat l'adquisició de la companyia italiana Life Pet Care S.r.l., especialitzada en alimentació per a animals de companyia. L'operació permet a la propietària de la marca Ownat fer un salt en la seva expansió internacional i consolidar Itàlia com un mercat estratègic per al seu creixement a Europa. La firma adquirida va assolir una facturació de 40 milions d'euros l'any 2025. Per la seva banda, Cotecnica va superar els 169,2 MEUR de facturació l'any passat, un 7% més que l'any anterior. La divisió d'alimentació per a animals de companyia ja representa el 66% de les vendes internacionals de la firma.

L'acord preveu mantenir l'activitat de Life Pet Care, així com l'estructura de la marca Life Natural i tota la plantilla, amb l'objectiu de preservar el projecte empresarial i potenciar les sinergies entre les dues companyies. Life Pet Care manté també presència puntual als Emirats Àrabs, Polònia, Grècia o Letònia.

El director general de Cotecnica, David Sánchez, ha destacat que l'adquisició "permet fer un salt d'escala molt rellevant a Europa" i dona accés a "una xarxa comercial clau a Itàlia" per continuar impulsant un model basat en la qualitat, la nutrició natural i el valor afegit.

Cotecnica és una cooperativa agroalimentària formada per deu cooperatives membres de Catalunya, Aragó i Castella i Lleó. Fundada el 1982, està especialitzada en investigació en nutrició animal i desenvolupament de productes naturals. Actualment, té 190 treballadors i 250 referències en la seva divisió pet food, entre les quals hi ha la marca Ownat.


 

L'atur registrat ha augmentat en 507 persones al juliol a la demarcació de Lleida, fet que representa un increment del 3,35% respecte al juny, segons les dades publicades aquest dimarts pel Ministeri de Treball. Les comarques de Ponent, l'Alt Pirineu i Aran han tancat el mes amb 15.662 persones inscrites a les oficines d'ocupació, 304 més que fa un any (+1,98%). Malgrat l'augment de l'atur registrat, el mercat laboral lleidatà ha continuat generant ocupació en plena campanya agrària i després del procés de regularització d'estrangers. Així, la demarcació ha assolit un nou màxim de 230.597 afiliats a la Seguretat Social, 4.667 més que al juny (+2,07%) i 8.091 més que el juliol del 2025 (+3,64%).

Es tracta del segon increment consecutiu de l'atur a la demarcació de Lleida, després del repunt registrat al juny (+1,71%). La demarcació ha registrat al juliol l'augment més alt de tot Catalunya. En la comparació interanual, Lleida també ha estat l'única demarcació catalana on creix l'atur.

Per sectors, l'increment de la desocupació s'explica principalment pel col·lectiu de persones sense ocupació anterior, que suma 345 aturats més durant el juliol. També augmenta als serveis (+167) i a la construcció (+5), mentre que baixa tant a l'agricultura (-5) com a la indústria (-5).

Pel que fa a la contractació, durant el juliol es van formalitzar 18.012 contractes a la demarcació de Lleida, 1.602 menys que al juny, però 441 més que el juliol del 2025. Del total, 8.950 van ser indefinits i 9.062 temporals. Per sectors, 10.128 van correspondre als serveis, 5.174 a l'agricultura, 1.760 a la indústria i 950 a la construcció.

El Club Esportiu Alba ha posat en marxa la campanya de micromecenatge "Cap esportista fora dels Jocs", una iniciativa que vol garantir que els 58 esportistes del club puguin participar als Special Olympics Tarragona 2026, que tindran lloc del 9 al 12 d'octubre.

La campanya s'impulsa a través de la plataforma Goteo.org i té com a objectiu cobrir una part de les despeses de participació que encara queden pendents després de les aportacions de les famílies i dels patrocinadors.

Els diners recaptats es destinaran a sufragar els costos d'allotjament, desplaçaments, àpats, inscripcions i suport professional durant els quatre dies de competició. Amb aquesta iniciativa, el Club Esportiu Alba vol evitar que la situació econòmica es converteixi en una barrera i garantir que tots els esportistes que s'han preparat per participar-hi puguin viure aquesta experiència.

Molt més que una competició esportiva

Els Special Olympics són una de les principals cites esportives per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Més enllà dels resultats i de la competició, els Jocs representen una oportunitat de convivència, autonomia, superació personal i inclusió.

Durant quatre dies, els participants comparteixen experiències amb esportistes d'altres clubs, estableixen noves amistats i reforcen la seva autoestima i confiança en un entorn en què l'esport es converteix en una eina de transformació i cohesió social.

La participació als Jocs és també el resultat de mesos d'entrenament, esforç i constància per part dels esportistes, així com del compromís dels equips tècnics, les famílies i les persones voluntàries que els acompanyen al llarg de tota la temporada.

Els 58 esportistes del Club Esportiu Alba participaran en vuit disciplines: handbol, bàsquet, ciclisme, futbol sala, natació, pàdel, petanca i tennis taula.

Entre els participants hi haurà Steve Casado, esportista del Club Esportiu Alba, que competirà en handbol i que explica amb il·lusió què representa per a ell aquesta cita:

"Els Special Olympics són per a mi emoció, jugar amb altres clubs i fer nous amics. Tinc moltes ganes d'anar-hi!"

Una crida a la implicació de tota la comunitat

Amb el lema "Cap esportista fora dels Jocs", el Club Esportiu Alba fa una crida a la ciutadania, a les empreses i a les entitats del territori perquè se sumin a la campanya i ajudin a fer possible la participació de tot l'equip.

"Cada aportació, per petita que sigui, contribueix a garantir que una persona amb discapacitat pugui viure una experiència que va molt més enllà de l'esport. Els Special Olympics són un espai de creixement personal, convivència i inclusió, i volem que cap esportista es quedi fora per motius econòmics", destaquen els responsables del Club Esportiu Alba.

Les aportacions es poden fer a través de la plataforma Goteo.org, on també es poden consultar les diferents recompenses previstes per a les persones i organitzacions col·laboradores, així com els avantatges fiscals associats als donatius.

El sindicat apunta, també, que un cop finalitzada la vigència del Pla de xoc, qui s'ha d'ocupar tant de continuar fent captures de les zones amb sobrepoblacions de conill com dels danys que la plaga ocasiona és l'administració, i ho ha de fer amb constància i amb tots els mitjans que tingui a l'abast, i no traslladar el pes de la responsabilitat a la pagesia.

Les actuacions van començar el 28 de juliol amb batudes al terme de Verdú (Urgell) i el desplegament d'una vintena de tècnics especialistes de control cinegètic. A Verdú està previst que les actuacions durin fins al 13 d'agost; a partir d'aquesta data i fins a final de mes les actuacions es traslladaran a Alfés (Segrià). Com a exemple de la magnitud de la problemàtica: només en dues nits, i tres hores de recorregut en dues pick-ups es van capturar 786 conills al terme de Verdú, i només entre els dies 28 i 31 de juliol es van capturar més de 1.500 conills.

Aquesta mesura va ser la resposta del conseller Ordeig a les mobilitzacions de la pagesia el 24 i 26 de juliol demanant solucions per a les Zones d'Especial Protecció de les Aus [ZEPA], per a la plaga de conills que arrassa cultius a la Plana de Lleida i per a una millor gestió dels incendis.

Per acabar, Unió de Pagesos destaca que té constància de molts afiliats afectats per danys de conills a les seves finques que van més enllà de les zones d'actuació del Pla de xoc. En aquest sentit, el sindicat demana que s'extrapoli de la manera més ràpida possible a tota la Plana de Lleida. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana han causat danys importants en explotacions de Montgai (Noguera) —adjuntem fotos— i Artesa de Lleida (Segrià).

L'organització agrària ha demanat al ministre d'Agricultura, Luis Planas, que traslladi aquesta situació a la Comissió Europea i que reclami mesures per garantir la traçabilitat del producte, evitar les operacions de triangulació a través de tercers països i protegir els productors davant una competència que no es produeix amb les mateixes regles de joc.

Segons les dades del Portal de Transparència, el 2025 van entrar oficialment a l'Estat espanyol més de 80.000 tones d'oli d'oliva tunisià, però només 14.500 ho van fer pels canals habituals. La resta, un 81%, va accedir sota un règim destinat a transformar i reexportar la mercaderia.

JARC considera imprescindible aclarir "quin recorregut ha seguit aquest oli, quin volum s'ha reexportat realment i quines quantitats poden haver acabat comercialitzant-se dins del mercat europeu".

"Estem parlant de milers de tones d'oli que entren oficialment per ser transformades i reexportades, però de les quals es perd el rastre. Per això, parlem d'oli fantasma: entra, circula i acaba competint amb els nostres productors sense que sapiguem amb prou claredat on va a parar", han indicat. 

Una part de l'oli entra a través de tercers països

JARC també alerta de possibles operacions de triangulació a través de Portugal i altres països europeus. El 2024, Portugal va destinar a Espanya el 56% de les seves exportacions d'oli, mentre havia quadruplicat les importacions procedents de Tunísia.

L'organització recorda que anualment entren a la Unió Europea més de 210.000 tones d'oli procedent de Tunísia, una quantitat molt superior a les 56.700 tones que gaudeixen del contingent aranzelari preferencial.

Ja va ser al 2025, quan JARC va denunciar que Europa estava permetent l'entrada d'oli extracomunitari que competeix amb la producció europea amb uns costos més baixos i, segons l'organització, sota requisits productius, ambientals i sanitaris menys exigents que els que han de complir els agricultors de la Unió Europea.

Una normativa d'etiquetatge que amaga l'origen real

La normativa correcta utilitza expressions com "envasat a Espanya" o "origen UE", que no permeten identificar clarament el país de procedència de l'oli.

L'organització considera que indicar el lloc on s'ha envasat un producte no és suficient per informar sobre el seu origen. Per això, reclama un etiquetatge més transparent que identifiqui de manera comprensible el país de procedència de l'oli.

JARC ha demanat al ministre d'Agricultura que s'oposi formalment a Brussel·les a ampliar el contingent aranzelari preferencial per a l'oli tunisià, que s'activin les clàusules de salvaguarda de l'Acord Euromediterrani, que es reforcin els controls duaners i de traçabilitat contra la triangulació a través de tercers països, i que el Ministeri informi periòdicament el sector dels resultats; en definitiva, l'organització reclama a la Comissió Europea regles de joc iguals per a tots els operadors i més transparència sobre l'origen de l'oli que arriba al consumidor.

Tàrrega continua desplegant durant el mes d'agost la seva programació cultural d'estiu, vertebrada en diferents cicles de música en viu, cinema, arts escèniques i vetllades. Dins les propostes organitzades per la Regidoria de Cultura destaca el Cicle d'Havaneres i Música Tradicional, que aquest divendres 7 d'agost té com a protagonista el duo Ballaveu.

La parella formada per Patri Garcia i Xavier Rota interpretarà el seu repertori de cançons d'arrel a les 10 de la nit, a la plaça dels Comediants, al cor del nucli antic. Prèviament, a les 8 del vespre, el mateix grup impartirà un taller de danses folklòriques obert a tothom. Ambdues propostes són gratuïtes. Inscripció prèvia al taller a la Botiga del Museu (973 312 960 i infocultura@tarrega.cat).

Aquesta serà la segona visita dels Ballaveu a Tàrrega després del concert ofert l'any 2023 amb èxit de públic. El duo torna a la capital de l'Urgell per presentar el seu tercer disc, titulat Arada, amb el qual celebren els seus 10 anys de trajectòria.

Des d'Olesa de Montserrat, Ballaveu adapta el cançoner tradicional català per a poder ser ballat, explorant sense artificis els sons d'arrel amb guitarra i percussions com la pandereta, la canya esquerdada o el pandero. La vetllada esdevé així un viatge pels balls plans del Pallars, les jotes de l'Ebre o els ballets de la Catalunya interior.

Àmplia programació cultural d'estiu a Tàrrega

El Cicle d'Havaneres i Música Tradicional preveu altres cites durant el mes d'agost. La programació continuarà el divendres 21 d'agost (2/4 d'11 nit) amb la cantada d'havaneres a càrrec del grup Peix Fregit als jardins de la Societat Ateneu, entitat encarregada de promoure aquesta vetllada. La cita s'acompanyarà del tradicional rom cremat.

L'endemà, el dissabte 22 d'agost (8 vespre), la plaça del Carme acollirà una ballada de sardanes amb la Cobla Tàrrega. La Regidoria de Cultura continua promovent així aquest exponent de cultura popular.

El dissabte 29 d'agost (9 vespre) serà el torn de la mítica agrupació Els Pescadors de l'Escala, que acostaran el seu recital d'havaneres i cançons de taverna fins al poble de Riudovelles.

Festa de Sant Magí

Així mateix, l'agenda d'estiu inclou també la celebració de la festivitat de Sant Magí el dimecres 19 d'agost (2/4 de 10 nit) al pla de l'ermita del Parc de Sant Eloi, on el grup Petit Comité oferirà un concert gratuït de música a cappella marcat per les versions de grans èxits. La vetllada, organitzada conjuntament per la Regidoria de Cultura i l'Associació d'Amics de l'Arbre, anirà precedida per un sopar a la fresca amb entrepans.


 

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha emès aquest diumenge un avís de situació meteorològica de perill per intensitat de pluja en 30 minuts, que pot caure a diverses zones de Catalunya des del migdia d'aquest dilluns i fins a la mitjanit. En concret, l'àrea afectada inclou el Pirineu i el Prepirineu, l'extrem més occidental de Ponent i les terres de l'Ebre. L'avís és de grau 1 sobre 6 en l'escala de nivell de perill màxim, i es pot arribar a superar el llindar d'intensitat de 20 mm de precipitació en 30 minuts. Els xàfecs aniran acompanyats de tempesta i de calamarsa o pedra petita, segons el Meteocat.

No obstant això, fins a 71 municipis del centre i oest de Catalunya tindran aquest dilluns un risc molt alt d'incendi (nivell 3). Estan repartits per les comarques de l'Alt Urgell, Anoia, Bages, Berguedà, Noguera, Pallars Jussà, Ribera d'Ebre, Segarra, Segrià, Solsonès, Terra Alta i Urgell.

Les tasques es duen a terme en el marc del pla global per millorar la xarxa de distribució elèctrica de Catalunya durant l’any 2026. La renovació també inclou la digitalització de tota la infraestructura amb la instal·lació de sensors que recopilen dades i sistemes de telecontrol. Aquesta tecnologia permetrà reaccionar de manera més àgil davant de qualsevol avaria i, per tant, reduir notablement els talls de llum.

El regidor d’Urbanisme, Gabriel Lacambra, destaca que “aquesta actuació respon a una necessitat important per a Tàrrega: disposar d’una xarxa elèctrica més robusta, moderna i preparada per donar resposta tant a l’increment de la demanda com als nous reptes derivats de la transició energètica”.

Lacambra assenyala que “una ciutat que vol créixer, generar activitat econòmica i millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes necessita unes infraestructures bàsiques fiables”. En aquest sentit, remarca que “la renovació i digitalització de la xarxa ha de permetre prevenir incidències, reduir els talls de subministrament i actuar amb més rapidesa quan es produeixi una avaria”.

Finalment, el regidor subratlla que “des de l’Ajuntament continuarem treballant i exigint a les companyies subministradores les inversions necessàries perquè Tàrrega disposi dels serveis que correspon a una ciutat de la seva dimensió i projecció”.

3 °C per sobre la mitjana a 171 estacions

A 171 de les 184 estacions de la XEMA amb termòmetre, l'anomalia de temperatura ha estat igual o superior als +3 °C respecte del període de referència 1991-2020, llindar a partir del qual el mes es considera molt càlid. Les anomalies més elevades han superat els +5 °C en sectors del Berguedà, Osona, Ripollès i la Vall d'Aran.

Entre les sèries centenàries, l'Observatori Fabra ha registrat el juliol més càlid dels seus 112 anys de dades, amb una anomalia de temperatura superior als 4 °C. L'Observatori de l'Ebre també ha assolit el valor més alt de temperatura mitjana del juliol de tota la seva sèrie, iniciada el 1905.

Més enllà dels valors màxims assolits en alguns sectors del país, el tret més destacat del juliol ha estat la persistència de la calor, tant de dia com durant les nits. Per exemple, l'estació Barcelona - Can Bruixa ha registrat 26 nits tòrrides, superant àmpliament les 21 del juliol del 2006, que fins ara era el juliol amb més nits tòrrides. Amb el que portem d'estiu, l'estació ja iguala les 36 nits tòrrides registrades durant tot l'estiu del 2025. També l'estació Barcelona - el Raval ja n'acumula aquest estiu 33, molt a prop dels seus màxims històrics, 24 de les quals s’han donat durant el mes de juliol.

Temperatures extremes, també al juny

La freqüència de temperatures extremes també ha estat molt elevada durant els mesos de juny i juliol. Fins al 31 de juliol, el 2026 ja s'acosta al rècord anual de dies en què almenys una estació de la XEMA ha registrat una temperatura màxima igual o superior als 40 °C, establert el 2025 amb 16 dies. Aquest any a Lleida, per exemple, ja s'han registrat 11 dies amb una temperatura màxima igual o superior als 40 °C durant aquest 2026, superant els 8 dies de tot l'any 2025.

Rècord de ‘ratxes seques’

La precipitació també ha estat excepcionalment escassa, segons el Meteocat. Prop de la meitat de les estacions de la XEMA han acumulat menys d'1 mm durant tot el juliol i gairebé la meitat de les que disposen de més de vint anys de dades han registrat el juliol més sec de la seva sèrie. Aquest dèficit ha estat especialment rellevant al Pirineu i al Prepirineu, on els mesos d'estiu acostumen a ser els més plujosos de l'any a causa de les tempestes de tarda. L'escassa activitat tempestuosa d'aquest juliol també hi ha provocat una precipitació molt inferior a l'habitual.

Les ratxes seques, iniciades en alguns casos des de mitjan maig, han assolit nous rècords en diverses estacions de la XEMA. A Gandesa (Terra Alta), que disposa d’una sèrie de 15 anys de dades, els 80 dies sense un episodi d'almenys 1 mm superen el rècord de l'estació, establert el 2016. A Cervera (Segarra), amb més de trenta anys de dades, aquesta mateixa ratxa ja és la més llarga de la sèrie. Però la ratxa seca més llarga registrada actualment correspon a Algerri (Noguera), que acumulava fins al 31 de juliol un total de 88 dies consecutius sense un dia amb almenys 1 mm de precipitació.

La persistència de la sequera també ha estat destacable en sectors on aquest tipus de situacions són molt menys habituals. En punts d'Osona, el Lluçanès o el Berguedà s'han registrat prop de 50 dies consecutius sense precipitació significativa. Al Santuari de Queralt (Berguedà), amb més de vint anys de dades, no s'havia observat mai durant els mesos d'estiu una ratxa seca superior als 30 dies.

• INS Ribera del Sió d'Agramunt.
• INS Lo Pla d'Urgell de Bellpuig.
• INS Bellcaire (Noguera).
• INS Alfons Costafreda de Tàrrega.
• Escola Pia de Tàrrega.
• INS Manuel de Pedrolo de Tàrrega.
• Vedruna Tàrrega.
• Escola d'Art i Superior de Disseny Ondara (EASD Ondara).

Un dels aspectes més destacats del projecte és el treball en xarxa entre els diferents serveis de joventut del territori. Així, les visites a l'INS Lo Pla d'Urgell de Bellpuig s'han desenvolupat conjuntament amb l'Oficina Jove del Pla d'Urgell, ja que el centre escolaritza alumnat de les dues comarques.

De la mateixa manera, les actuacions a l'INS Ribera del Sió d'Agramunt han comptat amb la col·laboració de l'Oficina Jove de la Noguera, atès que també hi estudia alumnat d'aquesta comarca.

Als centres educatius de Tàrrega, el projecte s'ha desenvolupat en coordinació amb la tècnica de joventut de l'Ajuntament de Tàrrega, reforçant el treball conjunt entre els serveis municipals i comarcals de joventut.

Aquest model de col·laboració permet oferir una atenció més propera i coordinada al jovent, independentment de la comarca on estudia, garantint que tots els nois i noies coneguin els recursos disponibles i els professionals de referència del seu territori.

Una vegada finalitzat el curs escolar, l'Oficina Jove de l'Urgell ha continuat mantenint el contacte amb el jovent. Durant el mes de juliol, l'equip comarcal ha visitat 11 piscines municipals de la comarca, traslladant aquesta mateixa metodologia de treball als espais d'oci estiuenc.

Aquesta dinamització juvenil de les piscines ha estat un projecte pilot impulsat enguany amb l'objectiu de donar continuïtat al projecte Patis durant els mesos d'estiu, descentralitzar encara més els serveis de l'Oficina Jove de l'Urgell i arribar a un nombre més gran de municipis de la comarca.

L'Oficina Jove de l'Urgell valora molt positivament aquesta iniciativa, que ha finalitzat aquest dijous 30 de juliol, ja que ha permès arribar a joves de diferents municipis en un entorn distès i de proximitat. Durant les sessions s'han organitzat tallers, activitats esportives i jocs de taula que han afavorit la participació, la convivència i la interacció entre el jovent.

Paral·lelament, les professionals de joventut han aprofitat aquests espais per donar a conèixer els serveis de l'Oficina Jove de l'Urgell i explicar de quina manera poden acompanyar el jovent en diferents àmbits del seu dia a dia.

El projecte Patis es reprendrà al setembre, coincidint amb l'inici del nou curs escolar i la reobertura dels centres educatius, amb l'objectiu de continuar apropant les polítiques de joventut als espais on el jovent conviu diàriament i mantenir aquest espai de proximitat, escolta i informació al llarg de tot el curs.