Tàrrega retrà homenatge als germans Marx en el marc de la 8a edició de Lo Memefest, el Festival d’Humor de Ponent organitzat per l’Associació Agrat del 19 al 24 d’octubre. El certamen comptarà amb una exposició a la Sala Marsà dedicada als populars germans Marx, que van revolucionar el món de l’humor ara fa 90 anys. A través de cartells de les seves pel·lícules, frases cèlebres, fotografies i una xerrada amb especialistes en marxisme, l’organització vol reconèixer les figures d’uns avançats al seu temps que es van caracteritzar per una crítica mordaç al poder. A més, el dissabte 24 d’octubre a les 17.30h als Cinemes Majèstic, es projectarà un dels seus films més mítics per rememorar el cinema d’aquella època amb un rerefons més vigent que mai.  

Alba Segarra, Yunez Chaib o Guarres Podcast!, caps de cartell d’un programa eclèctic 

El Festival d’Humor de Ponent continuarà portant el més destacat de l’escena actual de comèdia a Catalunya amb fins a cinc shows diferents. El divendres 23 d’octubre a les 22.30 h serà el torn per a ‘Eix Transversal’ on la fuliolenca Alba Segarra i l’osonenc Godai Garcia divagaran sobre l’humà i el diví de viure a la Catalunya interior. El popular còmic Andrés Fajngold serà l’encarregat de fer de teloner en un espectacle que es preveu irrepetible al Teatre Ateneu.

Un dels plats forts més esperats de cada any és ‘La Nit dels Monòlegs’. El dissabte 24 d’octubre, a partir de les 22.30 h a l’Espai Mercat, actuaran una selecció de 6 monologuistes destacats com Yunez Chaib, David Arnau, Irene Sango, Georgia Cordobes, Marna Morales i Bad Funny presentats pel targarí Miquel Ramon.

El dijous 21 a les 19.30 h des de La Soll es donarà el tret de sortida al show itinerant de Panrike Tu Amigo Extrarrestre, un mite andalús-intergalàctic que aterrarà a la capital de l’Urgell amb música, cant, humor i surrealisme desbocat per totes bandes. Posteriorment, a les 21.30h al Local Social de l’Ateneu tindrà lloc un capítol especial de ‘Guarres Podcast!’. Amb una legió de fans a les xarxes socials, La Gina, la Luz i la Consol debatran sense complexos sobre sexe, educació afectiva i plaers prohibits.

També s’aposta per les noves fornades de còmics i el divendres 16 d’octubre a les 22.30 h es celebrarà el Pre-Memefest al bar Kirikú amb Josep Català i la participació dels alumnes que hagin participat al curs monogràfic d’humor de La Conya dirigit pel còmic lleidatà Marc Oliva. El curs és gratuït i es durà a terme el dissabte 10 d’octubre per a tots aquells interessats que s’inscriguin a https://cruma.acadesoft.com/ca/inscripcio/l/4161/cruma-x-lo-memefest 

Hi ha amiguisme en l’ecosistema mediàtic català?

Un altre dels reclams del festival és el debat-vermut que enguany se centrarà en ‘L’amiguisme català’ amb l’objectiu d’explorar l’endogàmia cultural del país i debatre sobre oportunitats, talent, autocrítica i circuits tancats. Tot això de la mà d'un bon grup d'amics com Laura Grau, creadora de contingut digital, Albert Lloreta, realitzador audiovisual, i Alba Segarra, còmica interterritorial, amb la moderació de Clara Altaba, gestora de comunitats i tuitaire. La xerrada es farà el dissabte 24 d’octubre a les 12.30 h a La Soll.

A més, el divendres 23 a les 19.30 h també a La Soll, es durà a terme el taller “Escola de pasturatge: Màster en Community Management” a càrrec de Clara Altaba, CM de La Sotana, i la Maria Roca, co-creadora i CM de Cinc Cèntims, que tenen les claus de l'èxit per potenciar les marques personal amb fins globosociopolítics. A continuació, els Memecenes podran gaudir del sopar de celebració la nit cubana amb amb el tradicional sandvitx cubà cuinat pels joves del CAU de Tàrrega.

Obra teatral contra les violències estètiques

Lo Memefest treballa cada any perquè l’humor sigui una eina útil per afrontar els temes de salut mental dels joves. Enguany, es tornarà a oferir l’obra que tant bona acollida va tenir l’any passat entre l’alumnat adolescent targarí. ‘Divina de la mort’ de Cia. Facòf és un cabaret lleuger i descarat que, en clau de comèdia, revela el caràcter grotesc de les violències estètiques amb una combinació perfecta de crítica i divertimento. Aquesta acció està coorganitzada amb Quàlia, Ocell de Foc Ponent i Pla Educatiu d’Entorn i es representarà al pavelló de l’Escola Vedruna el dilluns 19 d’octubre a les 12h només per alumnes dels instituts targarins.

Improvisacions, mems i concerts

El dimecres 21 a les 21.30 h s’oferirà ‘Improssible 2.0’, un show a càrrec dels alumnes que hauran participat en el curs d’improvisacions d’Oriol Vázquez que tindrà lloc el diumenge 18 d’octubre organitzat per Cruma. L’especialista en la matèria ensenyarà les claus per fer brillar l’humor en les situacions més surrealistes. Si algú està interessat en formar part del taller s’ha d’inscriure al formulari https://cruma.acadesoft.com/ca/inscripcio/l/4161/cruma-x-lo-memefest 

Finalment, el festival manté l’aposta en l’aspecte musical i enguany organitzarà ‘La Memefesta’ amb les actuacions de Las Musas de Amparo, un grup amb un segell únic d’electropop euskocatalà de perifèria, i DJ Bacardit, el rei del gas i un autèntic fenomen de les xarxes que encendrà el Mercat fins a altes hores de la matinada.

Espectacles gratuïts i de pagament

Lo Memefest posarà a la venda el dijous 24 de setembre les entrades a www.agratickets.cat a través del tradicional Pack Memecenes, que inclou lloc preferent a l’actuació d’Eix Transversal, La Nit dels Monòlegs, la projecció dels germans Marx als Cinemes Majèstic, el sopar de la nit cubana i un regal commemoratiu al preu de 30 euros.

A partir del dilluns 28  de setembre a les 19h, a www.agratickets.cat, es vendran les entrades individuals per als tres espectacles de pagament: Eix Transversal (12 euros), La Nit dels Monòlegs (12 euros) i la projecció dels germans Marx (5 euros).

El festival d’Agrat compta amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tàrrega, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i El Pla Educatiu d’Entorn del Departament d’Educació i l’Ajuntament de Tàrrega. A més, també compta amb la col·laboració, de Quàlia, Ocell de Foc Ponent, Circuit Urgellenc, Societat Ateneu de Tàrrega, La Soll, Kirikú, La Cava, el CAU de Tàrrega i Cruma.

L’Ajuntament de Tàrrega ha iniciat avui les obres de millora del paviment al carrer d’Agoders i a la plaça d’Anselm Clavé. Els operaris ja estan treballant en la substitució de panots malmesos al carrer d’Agoders i en la renovació de part del ferm a la plaça d’Anselm Clavé. Els treballs s’emmarquen en una nova fase de manteniment i arranjament d’espais urbans a la capital de l’Urgell. 

Els vianants poden circular per ambdós espais mentre durin les obres. Per contra, el trànsit rodat no hi té permesa la circulació. Tanmateix, el servei de brossa Porta a Porta no es veurà alterat ja que s'efectuarà la recollida a peu. Ambdós espais no es podran reobrir amb normalitat fins a finals de novembre ja que s’han de consolidar els materials.

A més de canvis temporals de mobilitat, que també afecten el carrer adjacent de Torras i Bages, els treballs obligaran també a traslladar totes les parades del mercat setmanal, que s’ubicaran a la plaça de les Nacions sense Estat, l’Espai Fassina, l’antiga estació de busos i part del carrer Migdia a partir del dilluns 28 de setembre. El tram inicial del carrer de Migdia (vora el carrer de Joan Maragall) quedarà tallat al trànsit durant l'horari de mercat a excepció dels vehicles que accedeixin al pàrquing soterrat.

S’ha de destacar que es traslladen totes les parades del mercat per no segmentar-lo i mantenir-lo així unificat en una mateixa zona.

La present fase de millores en espais públics es desenvolupa en dues anualitats fins al 2027, té un pressupost de 99.273 euros (IVA inclòs) i inclou també obres a la plaça del Carme i els carrers del Carme, Blaia, Salvador Espriu i Castell, de propera execució.

 

Els efectes canvien segons l’edat

Una de les novetats de la nova guia és que, per primer cop, els impactes sobre la salut s’han classificat segons el moment evolutiu de la persona. Així, el document ha diferenciat entre la primera infància, l’etapa que va dels set als onze anys i els diferents moments de l’adolescència.

Entre els 0 i els 6 anys, l’anàlisi ha identificat possibles retards en el desenvolupament del llenguatge i de l’aparell motor, dificultats en la percepció de la realitat, sedentarisme i augment de pes, miopia, alteracions del cicle circadiari i canvis en el funcionament cognitiu i emocional. També ha assenyalat el desplaçament de les interaccions cara a cara.

Entre els 7 i els 11 anys, la guia ha apuntat interferències en l’aprenentatge, un augment del risc de miopia i d’excés de pes, trastorns del son i malestar emocional. Un dels elements que ha sorprès els experts que l’han elaborat ha estat la vinculació entre l’ús de pantalles i l’aparició de càries. “Està relacionat amb el consum de begudes o aliments ensucrats davant de les pantalles”, ha explicat Conejos.

En l’adolescència, entre els 12 i els 15 anys i entre els 16 i els 18, s’han identificat, entre altres efectes, una menor interacció cara a cara i la substitució d’altres activitats, una disminució de la capacitat d’atenció i interferències en l’aprenentatge. L’anàlisi també ha assenyalat qüestions relacionades amb la privacitat i la intimitat, el malestar emocional, la simptomatologia ansiosa i depressiva, l’autoestima i el ciberassetjament.

A aquests efectes s’hi afegeixen alteracions en la qualitat del son, violències digitals, impactes en la imatge corporal, altres problemes físics, la promoció d’hàbits no saludables i la presència de “patrons foscos”, dinàmiques d’atzar i micropagaments.

No només importa el temps d’exposició

Conejos ha remarcat que l’impacte de les pantalles no depèn únicament del nombre d’hores d’exposició. Segons ha explicat, també hi intervenen el context, l’edat, la família, les pautes educatives i les oportunitats de lleure, així com factors relacionats amb les desigualtats socials, l’educació, l’habitatge i la competència digital.

La subdirectora general d’Addiccions també ha apuntat a elements propis de l’entorn digital, com els algoritmes i els dissenys de les plataformes, i a factors protectors com els vincles familiars, la capacitat de resiliència i l’alfabetització mediàtica.

A banda, ha assenyalat la relació entre una connexió molt intensa a les pantalles i les relacions presencials. Segons Conejos, “l’infant i l’adolescent que té una connexió molt intensa a les pantalles, és molt més probable que tinguin després dificultats en la seva relació amb els altres en el nivell presencial de la relació humana”.

També ha posat l’accent en la relació amb un mateix i en la regulació emocional. En aquest àmbit, ha defensat la importància d’aprendre a gestionar les dificultats i les pròpies emocions per madurar emocionalment. Conejos ha vinculat aquesta qüestió amb la construcció de la identitat a les xarxes socials i ha advertit que, quan aquesta identitat no s’ajusta a la realitat, pot dificultar la connexió amb allò que la persona sent i amb el que li passa.

Impactes irreversibles i vinculació amb els mals resultats de l'informe PISA

Conejos ha fet esment al terme “irreversible”, sobretot per referir-se als impactes que es donen durant la primera infància i especialment en els primers anys de vida. Ha posat com a exemple el vincle de seguretat i de presència entre el nadó i les persones cuidadores.

Segons ha explicat, aquest vincle implica que la persona cuidadora estigui connectada a les necessitats de l’infant i les seves emocions. Ha assegurat que no gestionar aquest vincle adequadament, sovint perquè els adults estan “poc presents” o, fins i tot, “connectats a les seves pròpies pantalles”, pot tenir un impacte irreparable en els petits.

En aquest context, s’ha referit als mals resultats registrats en el darrer informe PISA i ha considerat que “els adolescents amb índexs baixos en aquestes avaluacions segurament venen d’antecedents previs en la infantesa en què l’aprenentatge no ha estat tot el ric que hagués degut i en què l’ús de pantalles també ha tingut presència”.

Així mateix, ha comentat que l’ús intensiu de les xarxes pot reduir el temps disponible per estudiar, relacionar-se amb els amics o fer altres activitats, i també ha apuntat al possible mal ús de les tecnologies per fer tasques escolars.

Una resposta que impliqui tot l’entorn

Conejos ha explicat que, a partir de la diagnosi que ha fet Salut, el Govern definirà una sèrie de mesures i recomanacions per “prevenir” i reduir aquests riscos. Ha defensat que aquestes propostes no se centrin només en la responsabilitat individual de “l’adolescent que fa un mal ús de les pantalles” i que estiguin orientades a aconseguir un benefici global per a tota la societat.

Ha apostat perquè aquestes polítiques siguin el resultat d’un “treball de col·laboració amb altres departaments de la Generalitat” el més consensuat possible i ha remarcat que les propostes han de proporcionar eines i estratègies a les persones adultes que envolten els joves: “Han d’implicar el conjunt de la seva família, dels seus cuidadors, dels educadors en general i de les persones adultes que estan al seu voltant”.

Tot i insistir que serà l’executiu de Salvador Illa el que haurà de concretar les accions, s’ha mostrat a favor de retardar el contacte dels infants amb les xarxes socials i els mòbils o facilitar eines a famílies i educadors per prevenir els efectes associats a l’ús de les pantalles. També ha remarcat la importància que els adults siguin més conscients de l’ús que fan dels mòbils i esdevinguin un bon model per a infants i joves.

Precisament aquest dimarts a la tarda, el president de la Generalitat participarà en l’acte ‘Protegim la infància. Apaguem pantalles, obrim llibres’, en què previsiblement es presentaran alguns dels eixos en què la Generalitat es planteja incidir. També hi seran presents la consellera de Salut, Olga Pané, i la consellera d’Educació, Esther Niubó.

Dos anys d’impuls de l’aprenentatge del català i d'augment de la presència de la llengua al sector audiovisual

Vanessa Bretxa, directora general de Política Lingüística d’Accés al Coneixement i Impuls de l’Ús del Català, ha fet un balanç de la feina feta en els àmbits de l’aprenentatge, l’acollida lingüística i la promoció de l’ús del català. Ha destacat l’ampliació i diversificació de l’oferta de cursos de català per a persones adultes, amb la consecució de les 150.000 places el curs passat, i les noves vies de formació en col·laboració amb ajuntaments i entitats. També ha posat en relleu el reforç de les vies d’acreditació dels coneixements de català i les actuacions per facilitar l’aprenentatge a les persones nouvingudes.

La directora general ha remarcat també el desplegament d’una política lingüística més arrelada al territori, amb noves eines perquè els municipis puguin planificar i impulsar actuacions de promoció del català. En aquest àmbit, el Departament ha impulsat plans locals d’impuls del català i una línia d’ajuts a ajuntaments i entitats que ha permès posar en marxa 350 cursos de nivells A1 i A2, amb més de 8.750 places. Pel que fa al foment de l’ús del català, ha destacat les actuacions adreçades al comerç i la restauració, com ara el projecte Comerços Aprenents.

Aquestes línies de treball tindran continuïtat i un desplegament més intens durant els propers mesos, especialment en l’àmbit municipal, l’acollida lingüística i la formació de persones adultes, així com en la promoció de l’ús del català en els diferents sectors socials i professionals. En aquest sentit, el Departament continuarà treballant amb els ajuntaments, les entitats i els agents socials per ampliar les oportunitats d’aprenentatge i afavorir l’ús efectiu del català en els diferents àmbits de la vida quotidiana i laboral.

Per la seva banda, Roger Serra, director general de Política Lingüística en els Àmbits Tecnològic i Audiovisual, ha fet un repàs de l’estat actual de la llengua catalana al sector audiovisual i de les principals actuacions impulsades durant aquests dos anys. En l'àmbit audiovisual, durant l’any 2025, el Departament ha donat suport a 396 doblatges i 684 subtítols en català de llargmetratges, mentre que les obres disponibles en català als catàlegs de les principals plataformes han superat les 3.500. En aquest àmbit, la posada en marxa del conveni entre la Generalitat i la CCMA ha permès ampliar l’oferta de continguts en català amb la cessió de més de 160 doblatges de 3Cat a les plataformes durant l’últim any, entre els quals 83 incorporats a Netflix i 37 a Disney+.

Serra també ha destacat la feina feta per reforçar la presència del català en l’entorn digital i tecnològic, amb el suport a projectes d’empreses i entitats per incorporar la llengua a productes i serveis vinculats, entre d’altres, a la intel·ligència artificial, l’educació, l’accessibilitat, la comunicació, els videojocs i els serveis a la ciutadania. En l'àmbit de les xarxes socials, el Departament ha impulsat les Beques Propulsió per tal de donar suport a 40 projectes de creadors de contingut en català, tot elevant a 103 els projectes becats des de 2024. Pel que fa als videojocs, la nova convocatòria d'ajuts permetrà incorporar el català a 15 títols per a ordinadors, consoles i dispositius mòbils.

El director general ha posat en relleu, així mateix, el reforç de la presència institucional i internacional de Catalunya en xarxes i espais de cooperació sobre diversitat lingüística digital i audiovisual, així com el desplegament d’una estructura pública especialitzada en aquests dos àmbits estratègics per al futur de la llengua. De cara als propers anys, la Direcció General preveu donar una nova empenta a la presència del català en l’audiovisual, especialment a les xarxes socials, amb línies de suport als creadors de contingut i a la producció audiovisual, així com a la digitalització i la incorporació de la intel·ligència artificial als mitjans en català. En l’àmbit tecnològic, també es preveu impulsar noves eines digitals per a l’aprenentatge del català, inclòs un xat conversacional basat en intel·ligència artificial, i avançar en un model de governança del català en l’àmbit digital i en la localització al català de productes i serveis d’empreses internacionals i de programari lliure.
 

Els municipis, agents clau per fer arribar els cursos de català arreu del territori

La importància de comptar amb els ajuntaments dels municipis per portar la política lingüística arreu del territori ha estat un dels eixos principals de l'actuació del Departament. A la taula “Fer arribar els cursos de català arreu: la veu dels municipis”, l’alcalde de Montgai, Jaume Gilabert, i l’alcalde de Sarral, Jaume Fornés, han explicat les seves actuacions destinades a facilitar l’accés de la ciutadania a l’aprenentatge del català.

En tots dos municipis, Montgai i Sarral, els ajuntaments s'han beneficiat de l'ajut per a l'organització de cursos de català per a adults del Departament de Política Lingüística. Aquests ajuts estan destinats l'organització de cursos inicials de català gratuïts per part de les entitats i els ajuntaments de menys de 17.500 habitants d'arreu del país que els sol·licitin i han permès desestacionalitzar l’oferta de cursos i fer que l’oferta guanyi en capil·laritat territorial, complint, així, amb l'objectiu de fomentar la integració lingüística i l'accés a l'aprenentatge de la llengua a tot el territori, especialment en aquells punts on l'oferta era més limitada o hi havia hagut un pic de demanda sobtat. Amb aquesta subvenció, en la convocatòria de 2025, es van atorgar un total de 350 cursos. Hi van participar 205 organitzacions diferents, de les quals el 50,73% van ser ajuntaments, el 48,78% entitats (associacions, fundacions, AFAs, etc.) i menys d'un 1% consells comarcals.

Els alcaldes Gilabert i Fornés han compartit la seva experiència amb la línia de subvencions, i han evidenciat el paper essencial dels ajuntaments com a agents de proximitat, no només en la detecció de necessitats formatives, sinó també a l'hora d'apropar els recursos a la ciutadania i adaptar les actuacions de política lingüística a la realitat de cada municipi.
 

40 propostes per a l'acció: mesures concretes per a cada ajuntament

La directora del Centre de Normalització Lingüística de Lleida, Balbina Escolà, ha presentat la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català, el principal recurs tècnic que el Departament de Política Lingüística posa ara a mans dels ajuntaments. Adreçada als responsables i tècnics de política lingüística dels municipis, és una eina pràctica que permet incorporar de manera sistemàtica la mirada lingüística en totes les àrees de l'activitat municipal, des de l'atenció ciutadana fins a la cultura, l'esport, la inclusió de persones nouvingudes o la contractació pública.

L'objectiu és que cada ajuntament pugui dissenyar una política lingüística pròpia, adaptada a la seva realitat demogràfica i sociolingüística. El Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) es posen a disposició de tots els municipis que vulguin suport per iniciar o enfortir els seus plans locals.

Per la seva banda, la referent del Servei Comarcal de Català de l’Urgell, Teresa Arrufat, ha exposat el Pla d’impuls del català al comerç local de la comarca, que té per objectiu reforçar la presència i l’ús de la llengua en un àmbit de proximitat directa amb la ciutadania. El pla parteix del treball amb els establiments comercials per informar-los, sensibilitzar-los i facilitar-los eines que afavoreixin l’ús del català en l’atenció al públic, la retolació i la informació adreçada a la clientela, i inclou actuacions d’assessorament i dinamització lingüística. En aquest sentit, Arrufat ha explicat que es vol dotar els comerços dels recursos necessaris per atendre la clientela en català i incorporar la llengua de manera habitual en la seva activitat. El repte és arribar a més establiments i consolidar el català com a llengua habitual del comerç als municipis de l’Urgell.

L’acte ha permès posar en comú les actuacions desplegades des de la creació del Departament de Política Lingüística i compartir experiències concretes de municipis i serveis del territori, així com els projectes que marcaran les properes etapes de la política lingüística. Amb aquesta mirada territorial i transversal, el Departament continuarà treballant amb els ajuntaments, les entitats i els diferents sectors socials i professionals per estendre l’aprenentatge i l’ús del català arreu del país.

40 MEUR més per a Agroliquiditat

Dels 40 milions d'euros que se sumen al programa del Govern i de la banca de promoció pública, 13,3 es reservaran per a autònoms i empresaris joves de fins a 40 anys, amb l'objectiu de facilitar l'accés al fiançament i afavorir el relleu generacional. "Volem beneficar i prioritzar aquest sector jove, que volem que s'incorpori i que si té una explotació, faci inversions de futur que permetin ser cada vegada més competitius", ha explicat la consellera Romero.

Els préstecs de la línia tenen un tipus d'interès fix de l'1,90%, que es redueix fins al 0,95% per als sol·licitants de fins a 40 anys. El tipus d'interès de referència dels préstecs ICF Agroliquiditat és del 3,80%, però, gràcies a la bonificació del Departament d'Agricultura, amb una aportació d'11,63 MEUR, es redueix en un 50% en el tram general i en un 75% en el tram per a joves. El termini de devolució és de fins a sis anys i cada sol·licitant pot demanar un import d'entre 10.000 i 100.000 euros.

Des de l'obertura de la línia fa quatre anys, l'ICF ha finançat 2.561 autònoms i empresaris del sector primari amb un total de 210 milions d'euros. Aquest import, sumat als 40 MEUR addicionals anunciats, eleven la dotació total dels préstecs a 250 milions d'euros. El sector pot demanar els nous préstecs a partir de dilluns vinent, dia 21 de setembre.

Més de 9 MEUR en altres ajuts

El Departament d'Agricultura destina més de 9 milions d'euros en diferents ajuts que afecten, entre altres, entitats agràries afectades per la sequera i la dana i les zones del Fons de Transició Nuclear, segons ha explicat el conseller Òscar Ordeig.

Per una banda, aquest divendres s'ha publicat una nova convocatòria de 5 MEUR del Fons de Transició Nuclear (FTN) destinada a impulsar inversions de modernització de les explotacions agràries dels municipis inclosos en les zones de planificació d'emergència nuclear PENTA i PENTA II d'Ascó i Vandellòs.

Els beneficiaris podran finançar fins al 65% les actuacions d'inversió -o el 75% en el cas dels joves instal·lats en els darrers cinc anys-, entre les quals s'inclouen la compra de maquinària i equips nous, tecnologia d'agricultura de precisió, la construcció o millora de magatzems, coberts i naus ramaderes.

D'altra banda, Ordeig també ha explicat que s'ha aprovat una nova línia d'ajuts de 4 milions d'euros destinada a cooperatives i empreses agroalimentàries afectades per la sequera persistent, la mala collita de la pera i els efectes de la dana al Baix Ebre i Montsià durant la campanya 2024-2025.

Agricultura també ha tret una nova línia d'ajuts, amb una dotació de 360.000 euros, per a comunitats de regants afectats per episodis climatològics adversos amb l'objectiu de donar suport a les actuacions i inversions necessàries per recuperar i garantir el funcionament de les infraestructures de regadiu.

A més dels ajuts, el conseller Ordeig ha indicat que ha convocat una reunió urgent de la Taula Agrària per debatre els efectes de la "sequera persistent" que afecta els camps per la falta de pluges durant l'estiu. "La sequera ha portat moltes pèrdues en molts cultius i el que farem és assentar-nos, parlar-ne, fer una anàlisi de quins sectors han estat els més afectats i pactar, com no pot ser d'una altra manera, ajudes i suport als diferents sectors", ha explicat.

Sobre les mobilitzacions que les agrupacions Asaja, COAG i UPA han anunciat que convocaran arreu de l'estat espanyol per protestar per l'encariment del preu del gasoil, Ordeig ha explicat que el Ministeri d'Agricultura ja està treballant en una nova línia d'ajuts per compensar aquest augment i s'ha mostrat convençut que el ministre Planas presentarà noves mesures al respecte en els pròxims dies.

Un nou model de gestió per recuperar l’impuls de la festa

La Festa de la Verema i del Vi se celebra des del 1990 i enguany arriba a la 36a edició amb l’objectiu de recuperar el pes perdut els darrers anys. Per aconseguir-ho, un grup de deu persones del poble ha assumit la responsabilitat d’organitzar-la amb més mans, més previsió i amb la voluntat d’implicar-hi totes les associacions de Verdú.

L’equip ha treballat intensament en la definició del projecte i en la construcció d’aliances comercials amb Àrea de Guissona i San Miguel per contribuir a garantir-ne la viabilitat.

La Fira del Bacus posa els cellers al centre

Una de les principals novetats d’aquesta edició és el nou format de la Fira del Bacus. Els darrers anys, els cellers oferien els seus productes a l’interior del castell, però enguany la fira sortirà al carrer perquè esdevinguin els autèntics protagonistes de la festa.

La fira ocuparà un espai delimitat al centre de la vila, on es desenvoluparan bona part de les activitats principals. També hi haurà una mostra d’artesania, diverses propostes gastronòmiques i una barra de l’organització, oberta durant la festa.

Un programa de tres dies amb música, cultura popular i tradició

La nova organització ha preparat un programa ambiciós que reforça el vessant musical i artístic de la festa, sense descuidar les activitats tradicionals, que continuen sent-ne un dels motors. Aquesta 36a edició consolida l’aposta iniciada l’any passat per una programació de tres dies, incorporant el vespre de divendres al programa d’actes.

Divendres, 25 de setembre

Divendres hi tindran un paper destacat la Bacanal d’Humor i el concert de La Ludwig Band. Amb aquestes dues propostes, l’organització vol obrir la festa amb força i donar el tret de sortida a un cap de setmana de programació continuada.

Per primera vegada, també s’oferirà sopar, amb cocs, durant la nit i la matinada de divendres.

Dissabte, 26 de setembre

Dissabte al matí s’inauguraran els Carrers Guarnits, una de les noves apostes de la festa per implicar les associacions del poble. La Verema Popular en prendrà el relleu amb una cercavila des de la plaça Major, que convidarà veïns i visitants a participar en la verema del raïm, protagonista de la festa.

A la tarda, el Vespreig del Bacus, amb els Perifèrics i Catversiono, i el concurs de sardanes posaran música a una fira que es mantindrà oberta de manera gairebé ininterrompuda durant els tres dies.

Al vespre, la Llonganissada tornarà a aplegar els visitants a la plaça del Castell. Serà el preludi de la Bacanal de Verdú, una mostra de cultura popular creada per a l’ocasió que farà ballar, amb músiques pròpies, les diverses figures populars de la vila: el Bacus, la Mulassa, la Gitana i el Firaire, la Magdalena i els Bojos.

En acabar, començarà el Correbacus pel centre del poble, amb la participació de la Txaranga Festucs, la Verreta de Tàrrega i el Bacus de Guissona. El recorregut desembocarà de nou al Castell, on hi haurà el concert d’Els de Darrere i la sessió del DJ Ernest Codina.

Diumenge, 27 de setembre

La Gran Piada, ampliada amb la participació de totes les associacions del poble, serà la gran protagonista de la jornada de diumenge. És l’acte central de la festa, en què s’atorgarà el guardó al Piador de l’Any i es farà, com és tradició, una demostració de com es pia el raïm amb els peus.

Durant el matí i després d’aquest acte, la Fira del Bacus continuarà oberta fins al migdia.

Una nova imatge gràfica i més comunicació

L’organització del Bacus Verdú també ha fet una aposta decidida per millorar la comunicació i la imatge gràfica de la festa. Entre les principals novetats destaca el nou logotip, una reinterpretació de la imatge original amb un llenguatge més actual.

La festa també reforça la presència a les xarxes socials, amb un seguiment de la programació, el muntatge i el desenvolupament del Bacus Verdú 2026.

Unió de Pagesos considera decisives les pròximes setmanes

Unió de Pagesos assenyala que les pròximes setmanes seran determinants per concretar el volum final de la collita. Segons el sindicat, les pluges podrien permetre que les olives que encara són als arbres recuperessin pes, però el fruit que ja ha caigut o que està molt afectat per la sequera no es podria recuperar.

Davant d’aquesta situació, l’organització reclama que les dificultats del sector es tinguin en compte a l’hora d’abordar les mesures de suport i alerta que, sense precipitacions a curt termini, la pèrdua de collita podria ser molt important en bona part de l’oliverar de secà català.