Com és habitual en aquest tipus de situacions, han caigut pedres de diferents mides. Les més grosses s'haurien vist a Almenar. Encara és aviat per fer una avaluació definitiva dels danys, ja que els efectes de la pedra s'aprecien amb més claredat unes hores després de l'episodi. No obstant això, no es descarta que diversos cultius com ara la pera, la figa, el préssec, entre d'altres, hagin patit danys. Des d'Asaja s'ha apuntat que en aquests moments, més del 70% de la producció de pera ja estaria collida i més del 85% de la fruita de pinyol també.

Quan hagi finalitzat l'episodi es faran les avaluacions corresponents sobre el terreny i des del sindicat confien que l'assegurança agrària pugui iniciar al més aviat possible les peritacions per determinar l'abast dels danys.

Borges reafirma el seu compromís amb la sostenibilitat i el reaprofitament alimentari amb la nova experiència “El Repte Recepta Verda: del Rebost al Plat”, una activitat organitzada en col·laboració amb la Fundació Coma de Meià, que vol conscienciar sobre la importància de fer un ús més responsable dels aliments.

De la mà dels creadors del projecte, Sergi de Meià i José Miguel Gómez Morales, “El Repte Recepta Verda” reinventa el format tradicional de showcooking per convertir-lo en un espai de reflexió, aprenentatge i creativitat. Tindrà lloc el proper dissabte, 19 de setembre, a les 18:30 h, a Mas de Colom – Casa Borges.

A través de l’elaboració de dues receptes com a fil conductor, l’activitat mostrarà aplicacions concretes dels aliments, així com alternatives, variacions i adaptacions per incorporar-los fàcilment a la planificació setmanal, tenint en compte els recursos disponibles al rebost de casa.

Entre els ingredients utilitzats hi tindran un paper destacat diversos productes Borges, com l’ametlla, l’avellana i l’oli d’oliva verge extra, tres imprescindibles de la cuina mediterrània.

Les places són limitades, per tant, cal fer reserva prèvia, a través de l’enllaç Activitats especials - Mas de Colom.


Un pas més en el compromís de Borges amb la sostenibilitat

Borges manté un compromís actiu amb la sostenibilitat i la responsabilitat social a través d’iniciatives que generen impacte positiu en els territoris on és present. Més enllà de la seva activitat econòmica i laboral, la companyia impulsa accions orientades a contribuir al benestar de les persones, a la protecció de l’entorn i a la promoció d’un model alimentari més responsable.

Aquest compromís s’emmarca en l’estratègia global ‘Compromesos per Naturalesa’, articulada al voltant de tres grans eixos: planeta, persones i productes. A través d’aquest full de ruta, Borges desplega mesures concretes per millorar el seu impacte ambiental i social, integrant la sostenibilitat en diferents àmbits de la seva activitat.

Cal destacar que, en els últims set anys, Borges ha donat més de 309.550 kg d’aliments a entitats socials i bancs d’aliments d’Espanya, consolidant així el seu compromís amb la reducció del malbaratament alimentari i la conscienciació tant interna com externa.

A la donació d’aliments a entitats socials i bancs d’aliments s’hi afegeixen altres iniciatives, com la millora de les línies de producció per reduir el malbaratament alimentari en la fase industrial, l’optimització dels processos d’aprovisionament i comercialització per evitar pèrdues al llarg de la cadena de valor, la revalorització de subproductes i la col·laboració amb centres de recerca i universitats per identificar noves vies d’aprofitament.

A més, Borges promou hàbits de vida saludables entre les seves persones treballadores mitjançant el programa ‘Borges et Cuida’, que inclou activitats orientades al benestar i a la sensibilització sobre una alimentació saludable, sostenible i responsable. En el marc d’aquest programa, i amb motiu del Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments, la companyia va organitzar un esmorzar amb fruita de temporada rescatada, que va permetre recuperar 560 kg de fruita descartada per a la venda per motius estètics.

 

Primeres tempestes entrant per Ponent

Poc abans de les tres de la tarda han començat a caure les primeres tempestes a Ponent, concretament al Segrià, on hi ha hagut precipitacions amb calamarsa entrant pel nord-oest en municipis com Almenar i més tard a Lleida ciutat. Els xàfecs han estat breus i han caigut de forma intermitent amb pedres que anaven de la mida d'un cigró a un ou de guatlla. La cortina de tempestes s'ha dirigit en direcció est cap a comarques com la Noguera i el Pla d'Urgell.

ACN - La portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, ha afirmat que es manté la vaga del primer dia de curs als centres educatius (8 de setembre) i ha instat Educació a asseure’s a negociar per evitar futures aturades durant el primer trimestre. En una entrevista a ‘El matí de Catalunya Ràdio’, Segura ha dit que la protesta “reflecteix un malestar evident del col·lectiu”, però ha puntualitzat que si “es comença a treballar es pot evitar el que pugui venir després”. La representant sindical ha explicat que no hi ha hagut “cap contacte” amb el departament des de l’última trobada, celebrada el 13 de juliol. Per això, considera que, en el cas que es produïssin trobades, “en 15 dies no se solucionarà” el conflicte.

Segura ha insistit en “reobrir la negociació urgentment”. D’altra banda, la sindicalista ha assenyalat que l'anunci de més aules d’acollida i la incorporació de tècnics sanitaris a les escoles “no és cap novetat”. Segons ha apuntat formen part del “desplegament dels acords” als quals es va arribar al març i al maig.

La portaveu d’USTEC ha posat l’accent en què Educació necessita “decisions estructurals” amb l’objectiu que allò que es vagi desplegant “no desaparegui”. Ha reblat que cal el “blindatge de l’escola pública”. Segura ha defensat la necessitat de “calendaritzar” totes aquestes actuacions i ha indicat la importància de rebaixar les ràtios.

El sector preveu una bona campanya similar a la de l'any passat, si bé les onades de calor han rebaixat a darrera hora les bones expectatives que tenia després d'un hivern plujós i sense gelades ni pedregades. Les altes temperatures han fet que la capota que cobreix la closca de les ametlles s'obrís abans que les ametlles s'acabessin d'assecar i això ha fet avançar uns 10 dies la collita respecte de l'habitual. La campanya va començar principis d'agost i s'allargarà fins a finals de setembre.

La calor també ha afectat el desenvolupament de les ametlles que han quedat més exposades al sol, les de la part alta dels arbres, que "no s'han acabat de formar bé", ha explicat el responsable de Fruita Seca de JARC, Xavier Cullerés. Això afectarà lleugerament a la baixa el rendiment, si bé la qualitat del fruit és "prou bona", ha assenyalat.

A Catalunya, les finques d'ametller de secà superen les de regadiu. Les de secà representen el 65% de la superfície, si bé els rendiments de les de regadiu poden multiplicar per 20 els de secà. Segons Cullerés, l'ametlla és "un cultiu de futur", però només als camps de regadiu, on les produccions poden arribar als 2.000 quilos de gra, ja que, segons afirma, "el secà està condemnat".

Segons les dades provisionals del mes de juny del Departament d'Agricultura, enguany a Catalunya es produiran 33.772 tones d'ametlla en closca repartides en 28.743 hectàrees productives, unes 1.800 tones menys (-5,24%) respecte de l'anterior campanya. La major part de la producció es concentra a la demarcació de Lleida (21.420 tones) i a la de Tarragona (12.000 t).

Pel que fa al preu, es manté al voltant dels 5,20 i 5,35 euros per quilo d'ametlla sense closca. Suposa una xifra similar respecte de l'anterior campanya, amb un lleuger repunt a l'alça en funció de la varietat. "És un preu que, com a mínim, et permet treballar aquest cultiu, viure d'ell i seguir apostant per ell", ha expressat el membre de JARC, que ha afegit que les polítiques aranzelàries dels Estats Units no han afectat els preus d'aquest fruit sec.

Un projecte de recerca impulsat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) investiga solucions innovadores per protegir els treballadors del camp de les onades de calor extremes provocades pel canvi climàtic com les que s'han viscut aquest estiu a les comarques de Ponent. L'estudi està liderat per la investigadora postdoctoral Anna Brugulat i neix de la col·laboració entre el grup de salut en persones migrants i el grup de recerca de ciència participativa de l'institut. S'ha desenvolupat durant més d'un any a través del diàleg amb pagesos, treballadors, representants de col·lectius migrants, professionals sanitaris, la Universitat de Lleida i l'Administració.

Paral·lelament i per al disseny de les solucions per mitigar la calor, s'ha comptat amb la cooperativa d'arquitectes Arquitectura de Contacte, una empresa de maquinària agrícola, Onfruid, i l'Associació Contra el Càncer de Lleida, per tal de tenir en compte la "diversitat real" del territori.

Brugulat destaca que l'estudi és important per donar visibilitat al fet que les comarques de Ponent, amb una alta capacitat productiva de fruita, sovint "queden oblidades" en unes persones, que "tot i ser el motor d'una part important del sistema alimentari, estan menystingudes". Per això, també considera que cal suport econòmic per tirar endavant estudis com aquest.

La roba i la màquina de collir

La prova pilot parteix de dues mesures implementades en àmbits concrets. Per una banda, s'ha proporcionat als treballadors una indumentària específica. És roba lleugera, de colors clars i teixits transpirables de cotó. Les samarretes són de màniga llarga, per evitar cremades solars, pantalons adequats i gorres equipades amb un faldó per protegir el coll i el clatell.

D'altra banda, hi ha les modificacions de la màquina. S'han instal·lat ombres mòbils per dotar d'ombra tota la zona de treball i també hi ha ventiladors que es poden canviar de lloc. A la màquina també hi ha una nevera de càmping amb aigua fresca.

Eduard Estadella, representant de l'empresa que ha fet les modificacions, explica que han fet un estudi per saber com muntar totes les incorporacions i aviat ho van poder posar en pràctica. En aquest sentit, Raquel Estany, de la Cooperativa Arquitectura de Contacte, destaca que els ventiladors "són la joia de la corona", però també l'ombra, que para el sol de forma directa i l'aigua freda, que millora de forma considerable la sensació corporal.

Una altra de les incorporacions són els focus per poder il·luminar els arbres fruiters quan es comença a treballar, ja que la calor ha modificat els horaris i molts pagesos han avançat a les cinc del matí, quan encara no ha sortit el sol, l'inici de la jornada laboral.

Reaccions "altament positives" dels treballadors

En només tres dies de prova els treballadors ja han manifestat reaccions "altament positives" per les mesures aplicades. Anna Brugulat explica que han destacat la comoditat que els aporta perquè rebaixen notablement la sensació de calor i això els permet incrementar el benestar general durant la jornada laboral i també augmentar el rendiment.

En Mayoro Waya (Senegal) i Brahim Bouchikhi (Marroc), són dos treballadors que han valorat positivament aquestes mesures. Asseguren que estan treballant al "camp perfecte", sense suar tant com en altres finques en un estiu en què la calor "no ha donat treva". També valoren el seguiment corporal que els investigadors els fan cada dia, amb un control del pes, la temperatura o les anàlisis d'orina, entre d'altres.

Conscienciació cada cop més creixent del sector agrícola

El sector agrícola mostra una conscienciació creixent davant d'un problema que s'ha estabilitzat a causa del canvi climàtic. Un exemple és el canvi d'horari de la jornada laboral i l'adopció de mesures per protegir els treballadors dels cops de calor. Miquel Úbeda, de la Càtedra Igualtat Sostenible de la UdL, apunta que es venia d'uns "discursos molt homogenis" que menystenien l'augment continuat de les temperatures de cada estiu, però ara cada cop "hi ha més preocupació del sector", perquè la fruita se'n veu afectada, però també els treballadors.

Sara Williams, de l'Institut de Salut Global ha afegit que la idea després d'aquesta prova pilot és aplicar el mateix procés a Almeria i Huelva, que són dos llocs de l'Estat que depenen molt de l'agricultura i també es veuen seriosament afectats per l'augment de la temperatura.

D'altra banda, Salomó Torres, de Pagesos Solidaris, alerta que la calor ja comença a finals de maig i s'allarga fins a la tardor, per la qual cosa, l'experiència que s'està portant a terme amb aquest projecte "acabarà sent necessària", no només per als treballadors temporers sinó per al conjunt de la pagesia, ja que "tots treballem sota el sol i acabarà sent una eina imprescindible per poder treballar en condicions dignes".

Finalment, un dels pagesos que ha posat a la disposició dels investigadors les seves finques i treballadors, Manel Cònsola, de Bell-lloc d'Urgell, s'ha mostrat convençut de la millora de la rendibilitat dels treballadors. "Treballen molt més a gust. La feina és pesada, però és molt diferent estar davall del bat de sol que protegit per un tendal".

L'aranya roja pot causar greus pèrdues en el cultiu del panís i la seva incidència com a plaga va ressorgir al país sobretot a partir del 2017. Es coneix amb aquest nom, si bé no és una aranya, sinó un àcar i no sempre és vermella, ja que també pot tenir tonalitats grogues, verdes o marrons.

La presència d'aquest àcar, sobretot en el moment de la floració cap al juliol, fa que les plantes de panís s'assequin abans que les pinyes puguin madurar, ha explicat la tècnica de la Cooperativa Sant Miquel de Bell-lloc d'Urgell, Núria Ris. "Les plantes no han pogut omplir el gra i llavors la producció cau a la meitat o menys que en condicions normals", ha afegit.

Un dels motius que fa que aquesta plaga provoqui estralls és que no existeix una solució eficaç per combatre-la i el seu control fins ara s'ha basat en l'abamectina, un producte fitosanitari que la Unió Europea prohibeix des de 2023, tot i que els últims dos anys el Ministeri d'Agricultura n'havia autoritzat l'ús excepcional.

Enguany, però, Agricultura no ha autoritzat l'ús d'aquest fitosanitari i, davant d'això, la Cooperativa de Bell-lloc d'Urgell, juntament amb altres cooperatives de Ponent, s'han mogut per mirar de buscar solucions alternatives a aquest producte.

Un dels principals projectes que s'estan estudiant són l'alliberament amb dron d'un àcar depredador natural de l'aranya roja. El projecte el porten a terme Agrotecnio-Universitat de Lleida i l'empresa Agronatur Biocontrol i les aplicacions amb dron van a càrrec de l'empresa Agronedia.

Enguany és el primer any que l'alliberament dels depredadors naturals es fa amb dron, ja que les proves anteriors s'havien fet instal·lant sobres amb aquests àcars de manera manual dins dels camps. Segons ha explicat el cap de producció d'insectes d'Agronatur i responsable del projecte amb drons d'Agronedia, David Valverde, la introducció dels fitosèids als camps ajuden a "mantenir un nivell de plaga per sota de l'umbracle de danys", si bé no l'eliminen completament.

El principal desafiament que presenta aquesta estratègia és aconseguir que els fitosèids s'instal·lin als camps i, en aquest sentit, el projecte estudia quins paràmetres poden ajudar a fixar-los millor. Una vegada els àcars s'han assentat a la finca, però, Valverde assegura que "ja no cal" utilitzar abamectina i afegeix que l'efecte es comença a veure "en molt poc temps".

En aquest sentit, ha destacat que un avantatge d'aquest mètode de control biològic és que, un cop els àcars s'instal·len a la finca, ja no cal tractar més el camp. "L'abamectina té un efecte de xoc immediat, però tota aquella aranya que ha resistit l'aplicació tornarà a reproduir-se i amb condicions ideals tornarà a formar-se la plaga. En canvi, aquest depredador, si s'instal·la, ja està perquè les generacions que venen després ja s'han adaptat a la climatologia", ha indicat.

Danys a 41 províncies el 2026

La superfície declarada amb sinistre el 2026 arriba a 41 províncies, amb especial incidència a quatre, totes per damunt del miler d’hectàrees. En primer lloc, hi ha Sevilla amb 2.030 ha., seguida d’Osca amb 1.559 ha., Córdoba amb 1.489 ha., i Lleida amb 1.453 ha. Els danys corresponen en més d’un 90% a cultius herbacis (cereal d’hivern), tot i que s’estenen a una vintena de cultius com el gira-sol, lleguminoses, fruits secs, oliva, vinya, fruita, cítrics o explotacions forestals.

Els incendis més grans d’enguany s’han registrat a la vall de l’Ebre. En concret a la Llitera, a Osca, amb el foc de finals de juny, que ha registrat declaracions de 1.200 hectàrees agrícoles, i també els focs de la Segarra, que a mitjan juny van provocar sinistres de 600 hectàrees.

Les primeres estimacions apunten que enguany se superaran les indemnitzacions per valor de 2 MEUR, tot i que és una xifra provisional. Al llarg dels darrers 10 anys, Agroseguro haurà abonat més de 22 MEUR en indemnitzacions per danys pel foc en cultius agrícoles i ramaders. Des del 2017, a Catalunya s’han rebut indemnitzacions per valor d’1.820.646 euros.

Tàrrega va viure ahir amb elevada participació la festa de Sant Magí. Com cada 19 d’agost, el Parc de Sant Eloi va acollir diferents activitats, entre les quals va destacar una vegada més el concert al capvespre al pla de l’ermita amb prop de 300 persones, on també es va oferir la possibilitat de sopar a la fresca amb entrepans. Organitzada per l’Associació d’Amics de l’Arbre i la Regidoria de Cultura, la vetllada va tenir com a protagonistes les veus de l’agrupació Petit Comité, que va desgranar un repertori de versions de grans èxits de tots els temps en format “a cappella”, o sigui, sense l’acompanyament d’instruments.

Petit Comité, la formació integrada per set veus masculines i femenines amb més de tres dècades de trajectòria, va guarnir el concert amb coreografies i pinzellades d’humor. El programa va incloure versions de cèlebres artistes internacionals com ABBA o Neil Diamond, combinades amb himnes de grups catalans com Sau o Txarango. La trobada també va sorprendre el públic gràcies a una espectacular il·luminació dissenyada expressament per a l’ocasió a càrrec de Pau Farreny.

Les activitats commemoratives de Sant Magí a Tàrrega van començar ja al matí amb els tradicionals glops d’aigua portada des de les fonts de la Brufaganya, a la Conca de Barberà. L’acte es va celebrar davant la majòlica situada a la placeta de Sant Magí, un altre dels espais emblemàtics del Parc de Sant Eloi, on també es va oferir un esmorzar popular. No va faltar la venda dels càntirs tradicionals que identifiquen la celebració. La festa de Sant Magí a Tàrrega es remunta al segle XVIII i es va revifar els anys 50 del segle passat amb la participació de veïns de la ciutat que es deien Magí.

El concert de Sant Magí ha format part de la programació d’estiu de la capital de l’Urgell. En aquest sentit, durant el mes d’agost, arribaran altres propostes com el Cicle d’Havaneres i Música Tradicional, que continuarà el divendres 21 d’agost (2/4 d’11 nit) amb l’actuació del grup Peix Fregit als jardins de la Societat Ateneu.

L'endemà, el dissabte 22 d’agost (8 vespre), la plaça del Carme acollirà una ballada de sardanes amb la Cobla Tàrrega. Finalment, el dissabte 29 d’agost (9 vespre) arribarà el torn de la mítica agrupació Els Pescadors de l’Escala, que protagonitzaran una cantada d'havaneres i cançons de taverna al poble de Riudovelles. Altres cites són les festes majors d’Altet (del 27 al 30 d’agost), Riudovelles (30 d’agost) i el Talladell (del 4 al 6 de setembre) a més de la programació cultural del FigaEstiu a la Figuerosa entre altres.

En alguns casos, explica el sindicat, les explotacions seleccionades per a aquests controls reben un requeriment per aportar la documentació en un termini de només 15 dies. Entre els documents que demanen hi ha l'acreditació de l'ús de l'aigua de reg, el quadern d'explotació dels darrers 12 mesos, el llibre de gestió de fertilitzants, el pla d'adobatge, els registres de traçabilitat de la comercialització dels productes, factures de compra de productes de campanyes anteriors, la documentació relativa als envasos de fitosanitaris, el carnet d'aplicador o la documentació de les empreses que han dut a terme tractaments fitosanitaris.

A més, si l'Administració ho considera, també pot concretar una visita amb el pagès per comprovar en quin estat es troben les instal·lacions de la seva explotació.

Aquesta documentació "no sempre es troba en mans dels pagesos i, en molts casos, cal recopilar-la de diferents empreses, gestories, cooperatives o comunitats de regants relacionades amb l'activitat de l'explotació".

Unió de Pagesos considera inviable que aquests requeriments es concentrin durant el mes d'agost, quan la pagesia es troba immersa en campanyes de recol·lecció i tractaments, i quan una part dels serveis d'assessorament i administratius també es troben en període de vacances.

Per tot plegat, el sindicat reclama que es simplifiqui la documentació exigida, s'eviti demanar informació que ja estigui disponible en registres de l'Administració i s'ampliïn els terminis per aportar-la. A més, lamenta que, malgrat el compromís del Departament d'Agricultura de simplificar i reduir la burocràcia que suporta la pagesia, en la pràctica els requeriments administratius no deixen d'augmentar i suposen una càrrega per a les explotacions.


 

Segons el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), l'any 2022 es van diagnosticar més de 430.000 casos de càncer renal i aquesta malaltia va causar més de 150.000 morts arreu del món. La forma més freqüent d'aquest tumor és el carcinoma renal de cèl·lules clares que representa aproximadament quatre de cada cinc casos. En prop del 20% dels pacients, el càncer ja s'ha estès fora del ronyó en el moment del diagnòstic. A més, en aproximadament un de cada tres casos, la malaltia acaba disseminant-se fins i tot després de la cirurgia.

La Dra. Cristina Suárez, del VHIO i oncòloga mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, explica que la majoria dels pacients amb carcinoma renal de cèl·lules clares reben inicialment immunoteràpia. El tractament més habitual, el cabozantinib, és un inhibidor de tirosina-cinasa que bloqueja el creixement dels vasos sanguinis que alimenten el tumor.

Tanmateix, afegeix, els pacients amb un càncer renal avançat que progressa després de la immunoteràpia disposen de poques opcions terapèutiques i "sense un estàndard clarament definit".

L'estudi, però, es fixa en una nova combinació de fàrmacs que millora el control de la malaltia: belzutifan i lenvatinib. Belzutifan actua inhibint la proteïna HIF-2 alfa, implicada en el creixement i la supervivència de la majoria dels tumors renals de cèl·lules clares. Per la seva banda, lenvatinib també bloqueja la formació de vasos sanguinis que alimenten el tumor. Aquesta doble estratègia busca dificultar el creixement tumoral actuant sobre diferents vies biològiques.

Més de 700 pacients

L'estudi va incloure 747 pacients amb carcinoma renal avançat de cèl·lules clares el tumor dels quals havia progressat després de rebre immunoteràpia basada en inhibidors dels punts de control immunitari. Els participants es van distribuir en dos grups: 371 pacients van rebre la combinació de belzutifan i lenvatinib, mentre que 376 van ser tractats amb cabozantinib.

Després d'un seguiment mitjà de prop de 29 mesos, els investigadors van observar que la combinació experimental aconseguia millors resultats en diversos indicadors clau. El tumor es va reduir o va desaparèixer en el 53% dels pacients tractats amb belzutifan i lenvatinib, en comparació amb el 40% dels que van rebre cabozantinib. La supervivència lliure de progressió mediana, és a dir, el temps que transcorre entre l'inici del tractament i el moment en què el tumor torna a créixer, va ser de 14,8 mesos en els pacients tractats amb la combinació experimental, davant dels 10,7 mesos en el grup tractat amb el tractament estàndard, cosa que representa una reducció del 30% del risc de progressió o mort.

D'altra banda, tot i que la supervivència global va mostrar una tendència favorable per a la combinació (34,9 mesos davant de 27,6 mesos), les diferències no van assolir significació estadística, de manera que serà necessari un seguiment més prolongat.

Aquest model de treball en xarxa permet abordar els determinants socials de la salut i donar resposta a necessitats identificades pel mateix territori, promovent la participació activa de la població i generant aliances estables entre els diferents agents comunitaris. L'objectiu és millorar el benestar físic, emocional i social de les persones a través d'intervencions compartides que reforcen la cohesió social, creen entorns més saludables i contribueixen a reduir les desigualtats en salut, des d'una orientació salutogènica.

Durant aquest any s'han continuat impulsant iniciatives consolidades i se n'han desenvolupat de noves. Entre elles destaca El poder dels vincles, una exposició itinerant que valora la importància de les relacions socials com a factor protector del benestar emocional i que, després de la seva presentació a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, continua el seu recorregut per diferents territoris.

En l'àmbit de la promoció dels hàbits saludables, AlimentAR-T prepara aquest octubre la tercera edició. El projecte, desenvolupat conjuntament amb diferents actius comunitaris, utilitza l'art i la cultura per fomentar una alimentació saludable entre persones en situació de vulnerabilitat, respectant la diversitat cultural i afavorint la inclusió i la cohesió comunitària.

La música també s'ha consolidat com una eina de transformació comunitària amb iniciatives com Vincle Sonor, que iniciarà la segona edició el pròxim 22 de setembre, i el projecte pilot Música pel canvi, desenvolupat amb la col·laboració de l'Orfeó Lleidatà i la UdL actualment pendent de l'anàlisi dels resultats.

Els equips d'atenció primària (EAP) impulsen també projectes adaptats a les necessitats de cada territori. A Cervera, Fem-la petar entre fogons, evolució del projecte Fem-la petar, reuneix professionals sanitaris, administracions i entitats del municipi per combatre la soledat no volguda i enguany ha culminat amb l'elaboració d'un receptari col·laboratiu. A Tàrrega, Salut en Xarxa és un exemple de treball comunitari i intersectorial que articula la col·laboració entre serveis públics, entitats i ciutadania per impulsar la prescripció social i iniciatives com Bon dia!, Dilluns Llegums, Ruta Urbana o Caminant, fem salut.

A la ciutat de Lleida també s'han consolidat diverses iniciatives. Bibliobarri és un projecte liderat per la Regidoria de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Lleida, en el qual l'EAP Rambla Ferran participa juntament amb altres entitats del territori. Es duu a terme a la biblioteca de l'Escola Príncep de Viana, fora de l'horari lectiu, que es converteix en un espai comunitari on s'organitzen activitats de promoció de la salut per a infants i famílies. Per la seva banda, Caminem Junts, desenvolupat amb la implicació de diferents actius comunitaris, promou l'activitat física i la socialització de persones grans amb risc d'aïllament. També destaca Superesmorzem, una iniciativa que implica escoles, professionals sanitaris i famílies per fomentar una alimentació saludable entre l'alumnat.

L'aposta de la GAPiC Lleida per aquest model de salut comunitària ha rebut enguany un nou impuls amb el finançament del Departament de Salut a dos projectes del territori dins la convocatòria d'ajuts per impulsar iniciatives comunitàries: AlimentAR-T i Joves Salvant Vides, una iniciativa que forma adolescents perquè esdevinguin agents de salut i ensenyin maniobres de reanimació cardiopulmonar a famílies i veïnat.

Aquests projectes exemplifiquen una manera diferent d'entendre la salut: una salut construïda des de la proximitat, la participació i la corresponsabilitat, en què professionals sanitaris, institucions, entitats i ciutadania treballen plegats per millorar el benestar de les persones i de la comunitat.

D'acord amb la Resolució vigent de caça (DOGC), aquest dijous, 20 d'agost, s'inicia a Catalunya el període hàbil de caça conegut com a mitja veda. Aquest període permet l'aprofitament de sis espècies d'ocells: la guatlla (Coturnix coturnix), la garsa (Pica pica), el tudó (Columba palumbus), el colom roquer (Columba livia), la tórtora eurasiàtica (Streptopelia turtur) i l'estornell vulgar (Sturnus vulgaris). Es tracta d'espècies nidificants a Catalunya i, en la majoria de casos, migradores, que assoleixen en aquest període la màxima abundància. Per aquest motiu, la seva caça només es permet en una època molt concreta de l'any. En els darrers anys, les dates autoritzades s'han anat ajustant al calendari per adequar-les al període no reproductor de cada espècie, d'acord amb la fenologia definida oficialment per a les diferents regions biogeogràfiques de l'Estat i amb la normativa europea de conservació de les aus, especialment la Directiva Ocells. Així, la data tradicional del 15 d'agost s'ha adaptat al coneixement científic actual per evitar que l'activitat cinegètica coincideixi amb el període de cria d'algunes espècies.

El calendari, que varia segons l'espècie, permet caçar a les àrees de caça de Lleida, la Cerdanya i el Solsonès tots els dijous, dissabtes, diumenges i festius compresos entre el 20 d'agost i el 10 de setembre, tots dos inclosos. En total, són deu dies hàbils.

A la resta de Catalunya, els dies permesos són quatre: el 23 i el 30 d'agost, i el 6 i el 13 de setembre.

Les modalitats de caça permeses són amb arma de foc, a l'aguait des de punts fixos i al salt, totes dues amb gos com a mètode auxiliar de caça quan correspongui. L'elecció de la modalitat depèn de les característiques de cada espècie.

Aquest període de mitja veda només es pot practicar a les àrees privades i locals de caça que el tinguin previst en el pla tècnic de gestió cinegètica vigent. Actualment, serien un total de 1.089 àrees de caça, de les 1.372 que hi ha a Catalunya.

Durant la temporada de mitja veda de l'any 2025 es van recollir dades de captura corresponents a 925 àrees de caça. En total, es van caçar fins a 115.000 tudons, 19.000 guatlles, 18.000 coloms roquers i 13.000 estornells. Les comarques de Lleida concentren el nombre més elevat de captures, especialment de guatlla, tant pel major nombre de dies hàbils com per la riquesa i abundància d'aquesta espècie, associada als sistemes agraris de secà propis d'aquestes comarques. També destaca la distribució de les captures de tudó a la resta del territori, una espècie més vinculada a paisatges forestals i que aprofita els corredors migratoris de la costa.

Pel que fa al nombre màxim de captures, en el cas de la guatlla es limita a 15 exemplars per caçador i dia, mentre que l'any anterior el límit era de 20. Aquesta reducció s'alinea amb els criteris que s'estan aplicant en altres comunitats autònomes de l'entorn.

El període de mitja veda és una de les dates destacades del calendari cinegètic. Les modalitats que s'hi practiquen, sovint amb l'ajuda de gossos ensinistrats, tenen un nombre important de seguidors a Catalunya. En tot cas, el Departament recomana respectar l'activitat dels caçadors autoritzats degudament. Al mateix temps, es recorda als caçadors la necessitat de complir les normes bàsiques de seguretat en l'ús de les armes de foc i de respectar les distàncies de seguretat pel que fa a camins, habitatges i cases rurals, especialment durant l'estiu, quan aquests espais poden tenir més presència de residents i visitants.

El cas de la tórtora

Mitjançant la Resolució ARP/1600/2026, de 18 de maig, per la qual s'aprova el Pla de gestió adaptativa de la tórtora eurasiàtica (Streptopelia turtur) a Catalunya durant la temporada 2026-2027, la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi aprova el procediment que han de seguir les àrees de caça per poder aprofitar cinegèticament aquesta espècie durant la temporada, així com el sistema de control establert per garantir l'aplicació correcta del Pla.

Aquest és el segon pla anual aprovat després de la moratòria de tres anys que les comunitats autònomes de l'Estat van aplicar amb l'objectiu de recuperar la població del corrent migratori occidental europeu d'aquesta espècie, que havia patit una forta davallada en els darrers anys. La recuperació detectada en la taxa de creixement durant dos anys consecutius va permetre assolir un dels objectius fixats per poder aixecar la restricció de la caça d'aquesta espècie.

El Pla vigent a Catalunya preveu la caça d'un màxim de 5.711 exemplars, dins del total de 121.500 previstos per al conjunt de l'Estat. D'acord amb les peticions rebudes de les àrees de caça, enguany es permetrà la caça de la tórtora en 41 àrees privades de caça durant el període de mitja veda, únicament els dies 23 i 30 d'agost. El control de les captures es farà mitjançant una aplicació mòbil que va entrar en funcionament l'any 2025 i que permet als caçadors validar les captures autoritzades. Aquesta eina, a més, facilita la certificació de les captures davant els requeriments dels agents del Cos d'Agents Rurals en les tasques d'inspecció i vigilància de l'activitat.

Durant l'any 2025, es van autoritzar un total de 43 àrees privades de caça i es van registrar 728 captures de tórtora, una xifra molt inferior al màxim permès disponible, que era de 5.025 exemplars.

Control de danys de conill

Durant aquest període s'intensificarà a diferents municipis de Lleida el control de les poblacions de conill, aprofitant la manca de vegetació que els fa més visibles. D'aquesta manera es vol reduir la població sobretot a les zones d'actuació urgent definides al pla de control poblacional, aprovat el juny del 2025, abans que comencin les tasques de sembra d'alguns conreus sensibles a la presència d'aquesta espècie. Les actuacions les duen a terme fonamentalment els tècnics especialistes en medi natural del Departament i del servei contractat amb l'empresa TRAGSA, tant amb tècnics de control com amb operadors de drons per avaluar les poblacions i l'efectivitat de les actuacions. Aquestes intervencions s'afegiran a l'augment de captures dels caçadors, els quals incrementen la caça del conill coincidint amb un increment de l'activitat durant la mitja veda.