El Museu Tàrrega Urgell ha inaugurat aquest dijous una mostra pòstuma dedicada a l’artista Albert Minoves  (1955 - 2024). Nascut a Veneçuela l’any 1955 i d’arrels lleidatanes, residia a Balaguer i va exercir com a professor a l’Escola d’Art Ondara de Tàrrega entre el 1989 i el 1992. Conegut per la seva tècnica personal d’oli siliconada i per un llenguatge visual que relaciona llum, natura i ombra, Minoves va desenvolupar en els darrers anys una obra d’intensa profunditat poètica que va culminar en la sèrie ‘Metàfores de la llum’. La mostra es va estrenar per primera vegada l’abril del 2024 al Museu de la Noguera, pocs mesos abans de la seva mort, i ara arriba a Tàrrega.

En l’acte inaugural, l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú, ha afirmat que “la mostra simbolitza l'homenatge de Tàrrega a un artista singular del nostre territori i que tenia un vincle especial amb la ciutat, on va ser professor de l’Escola d’Art Ondara, bressol de molts artistes.” Per la seva banda, Oriol Saula, director del Museu Tàrrega Urgell, ha recordat “que amb Minoves ja havíem planificat aquesta exposició, però malauradament va traspassar l’any passat. Gràcies a l’ajuda del seu fill, l’hem pogut dur a terme i el públic podrà gaudir de l’obra d’un artista que sempre va brillar amb llum pròpia.”

La mostra es podrà visitar fins a l’1 de març al Museu Tàrrega Urgell i reuneix una selecció de les peces finals de la seva obra on vegetació, textures orgàniques i ressonàncies simbòliques es fusionen en paisatges naturals d’una gran càrrega meditativa. La identitat i el contacte entre ciutat i naturalesa eren l’eix principal de les temàtiques de les seves obres. 

Perfil d’Albert Minoves

Albert Minoves va néixer a Caracas l’any 1955 en una família lleidatana que es va exiliar del franquisme a Sud-amèrica. La convivència amb aquest territori li va brindar un especial interès per als elements naturals, una de les característiques predominants a la seua obra. Minoves va estudiar al Centre Universitari de Disseny i Art EINA de Barcelona i es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Posteriorment, també va exercir com a professor a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Ondara de Tàrrega.

Al llarg de la seva prolífica carrera, Minoves va presentar nombroses exposicions individuals i col·lectives a diverses parts del món, incloent-hi Espanya, el Japó, Bèlgica, França, Anglaterra, Alemanya i Cuba. Cada mostra contenia el seu univers pictòric, una interrogació contínua sobre la identitat humana i la relació amb l’entorn natural i urbà.

El municipi de Tàrrega ha rebut avui la visita institucional de la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, en el marc d'un recorregut per les terres de Lleida. Niubó ha mantingut una reunió de treball a la Casa Consistorial amb l'alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú i la regidora d'Educació, Alba Castellana, on s'han tractat propostes per millorar la gestió dels recursos i l'eficiència en aquest àmbit. Durant la trobada s'ha exposat la necessitat de potenciar les infraestructures educatives davant els reptes de futur de Tàrrega, ciutat que ha experimentat un constant augment demogràfic durant els darrers 10 anys (16,4% més de població).

Prèviament, la consellera ha estat rebuda per part de l'alcaldessa i altres membres de l'arc consistorial a la Sala de Plens, on Esther Niubó ha signat al Llibre d'Honor. 'L'educació és mostra de progrés, cohesió i igualtat d'oportunitats', ha escrit en la seva salutació. A l'acte també han assistit el director dels Serveis Territorials d'Educació, Ruben Mansilla; i la delegada del Govern a Lleida, Núria Gil. Després de la reunió a la Casa Consistorial, les autoritats s'ha desplaçat fins a l'Escola Àngel Guimerà, on han fet un recorregut per les aules i instal·lacions. També han mantingut una reunió amb l'equip directiu del centre encapçalat per la directora Lola Cantacorps.

Entre altres qüestions, a les reunions d'avui s’ha posat damunt la taula la necessitat de planificar estratègies entre administracions per assolir millors resultats acadèmics i lluitar contra l’absentisme, la segregació escolar i l’abandonament prematur dels estudis. L’alcaldessa ha posat de manifest el dinamisme del municipi de Tàrrega a l’hora d’implantar amb èxit noves accions com ha estat el cas del Pla Educatiu d’Entorn. Tàrrega compta actualment amb 539 alumnes matriculats a Educació Infantil; 1.346 a Primària; i 1.138 a ESO.

Prop del 70% dels municipis catalans estaran obligats a redactar un pla municipal de protecció per perill d'inundacions, després que la comissió plenària de Protecció Civil hagi acordat aquest dijous revisar el Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya (Inuncat).

La revisió té l'objectiu d'adequar la resposta del sistema de protecció civil i emergències davant "l'agreujament" del risc d'inundacions a Catalunya, "especialment en el marc del canvi climàtic" i la "possibilitat més gran de fenòmens meteorològics extrems". Així, 656 municipis hauran d'elaborar el pla de forma obligatòria, un 26% més que els 521 que ho havien de fer fins ara.

Dels 656 municipis que un cop el Consell de Govern aprovi la modificació estaran obligats a redactar el pla contra inundacions, 176 entren per primera vegada a la llista (135 tenien fins ara una recomanació de redacció del pla i 41 no tenien ni obligació ni recomanació).

A més, 41 municipis que fins ara estaven obligats passen a recomanats. Protecció Civil indica que s'ha pres aquesta decisió pel fet que els municipis disposen d'estudis de detall hidrològics que mostren que no hi ha risc d'inundació. Fins ara, aquests estudis eren genèrics de potencialitat.

A banda, a 291 municipis més se'ls recomanarà elaborar un pla d'aquestes característiques, el 31% del total de pobles i ciutats de Catalunya. Fins ara n'eren 241, el 25%. Dels 291, 185 són nous municipis recomanats (144 que no estaven ni obligats ni recomanats i 41 que estaven obligats).

En el cas de la comarca de l’Urgell, la nova classificació deixa una realitat diversa. Agramunt, considerat municipi amb risc molt alt, compta amb un pla de protecció vigent des del juliol de 2024. Tàrrega, catalogada amb risc alt, també manté el seu pla actualitzat, en aquest cas des del març de 2022. Els municipis com Anglesola, Bellpuig, Tornabous, Vallbona de les Monges i Verdú tenen el pla pendent de revisió, amb actualitzacions que en alguns casos no s’han fet des de fa més d’una dècada. Finalment, Els Omells de na Gaia, amb risc alt, i Sant Martí de Riucorb, amb risc mitjà, no disposen actualment de cap pla de protecció davant inundacions. Tots els municipis de l’Urgell queden inclosos en algun dels nivells d’obligació o recomanació per reforçar els seus protocols d’actuació.

La revisió del Pla Inuncat incorpora una actualització de l'anàlisi del risc d'inundacions. Així, per cada municipi s'ha definit el nivell de risc dels diferents tipus d'inundació: zones inundables per inundacions fluvials, zones susceptibles d'inundació (factors geomorfològics i àrees susceptibles a dinàmiques torrencials), inundacions marítimes, inundacions pluvials i trencament o avaria greu de presa o bassa.

S'han establert 4 nivells de risc: baix, moderat, alt i molt alt. El nivell de risc en cada cas s'estableix en funció de diversos indicadors de perillositat i de vulnerabilitat. Finalment, per a cada municipi s'ha determinat un nivell de risc equivalent al màxim de qualsevol de les tipologies d'inundacions que li poden afectar.

Amb la revisió del pla, tots els municipis catalans estaran obligats o recomanats a tenir un pla de previsió i actuació en cas d'inundacions. Hi ha 294 municipis considerats amb risc molt alt d'inundació, 362 amb risc alt, 233 amb risc moderat i 58 amb risc baix.

Canvien els avisos de perill

D'altra banda, un dels principals canvis del pla Inuncat és la inclusió d'un nou llindar de precipitació vinculat als avisos de perill meteorològic del Servei Meteorològic de Catalunya. Es tracta d'un nou llindar de tres hores (anomenat d'intensitat acumulada) per preveure inundacions sobtades per desbordament de cursos fluvials petits i mitjans.

El nou llindar té l'objectiu d'identificar episodis de precipitació persistent que poden acumular quantitats importants en poques hores. Aquest llindar, afirma Protecció Civil, permetrà preveure inundacions sobtades que causen danys importants, tant en conques petites i mitjanes (amb temps de concentració d'entre 1 i 6 hores), com 'in situ'.

Els valors fixats per al nou llindar (codificat com a SMP 3-horari) són de 60 litres de pluja per metres quadrat per al llindar baix i 90 per al llindar alt. Per a la validació d'aquest nou llindar també s'ha elaborat un estudi per identificar les precipitacions associades a inundacions en rieres del litoral.

El nou llindar conviurà amb els ja existents, el llindar de pluja en trenta minuts (anomenat actualment d'intensitat) i el llindar de pluja de 24 hores (anomenat actualment d'acumulació).

Segons indica Protecció Civil, el nou llindar respon a les necessitats del sistema per fer front a episodis de risc d'inundacions i comporten una evolució dels models actuals per facilitar la detecció d'impactes, és a dir, perquè els organismes de conca puguin identificar les possibles inundacions.

D'aquesta manera, comporta un canvi de paradigma per passar de previsió de pluja a previsió d'inundacions, definint llindars que responen a diferents tipologies d'inundacions: per precipitació in situ i insuficiència drenant del terreny en zona urbana, per creixement sobtat i desbordament de rius i per creixement lent de grans conques.

Un calendari de treball i més reunions informatives

Aquest grup establirà també un calendari de treball i impulsarà reunions amb el Ministeri per explorar vies de col·laboració i finançament. El Govern i la Comunitat han coincidit igualment en la importància de dur a terme reunions amb les diferents col·lectivitats de regants, amb l’objectiu de “fer una feina ben feta” i garantir un procés participatiu i transparent.

El conseller Ordeig ha recordat que el Parlament de Catalunya ja va expressar el seu suport al projecte de modernització i va instar a explorar diferents formes de col·laboració institucional.

En aquest sentit, el Govern ha reiterat el seu compromís a estudiar totes les propostes noves que permetin millorar el projecte i assegurar-ne la viabilitat tècnica, econòmica i social. El Govern i la Comunitat General de Regants han destacat la voluntat compartida de continuar treballant conjuntament per modernitzar una infraestructura essencial per al futur del reg i del sector agroalimentari a Catalunya.

Tàrrega es tornarà a mobilitzar el cap de setmana del 13 i el 14 de desembre a favor de La Marató, que dedica la 34a edició a la divulgació i l'impuls de la recerca en càncer, una de les principals causes de mort a Catalunya i a tot el món. El consistori i prop d’una trentena d’entitats del municipi s’han coordinat per organitzar diferents activitats amb la voluntat de mantenir l’esperit solidari de les darreres edicions.

El dissabte 13 de desembre a les 12 del migdia, la Sala Annexa de la Biblioteca Germanes Güell acollirà la taula rodona ‘Eines i estratègies per fer front al càncer’, organitzada per la Regidoria de Salut i Pau Fisio. La xerrada comptarà amb la participació d’especialistes en la matèria com el dietista-nutricionista Ricard Recasens, el fisioterapeuta Pau Jovell i la investigadora de l’IRB Lleida Mariona Pont, mentre que la moderació anirà a càrrec de Núria Robinat Albareda, farmacèutica comunitària formada en Gestalt.

Per la seva banda, l'Agrupació d'Entitats de Tàrrega (AgEnTa) tornarà a liderar el diumenge 14 de desembre un ampli ventall d’activitats solidàries a la plaça de les Nacions sense Estat. A 2/4 de 10 del matí es donarà el tret de sortida a una caminada de 7 quilòmetres per l’entorn de la ciutat i a les 10 del matí es farà un esmorzar popular de llonganissa i arengada. Posteriorment, començaran una sèrie d’activitats com una masterclass de Zumba (2/4 d’11 del matí), una gran gimcana solidària (11 del matí), una exhibició de balls (1/4 de 12 del matí), un taller de dansa (1/4 d’1 del migdia), una batucada (1 del migdia) i un vermut (1/4 de 2 del migdia). A més, durant tota la matinal, l’Espai MerCAT acollirà una zona de jocs infantils per a nens i nenes de 3 a 6 anys.

Més activitats del teixit associatiu targarí

Altres entitats del municipi també organitzaran actes solidaris a favor de La Marató. Així,  l’Associació Dones Arrel Tàrrega ha preparat un bingo musical amb xocolatada el divendres 12 de desembre a les 6 de la tarda al Centre Cívic de Tàrrega. Per la seva banda, el dissabte 13 a 2/4 de 6 de la tarda, l’Associació de Famílies de l’Escola Pia farà la presentació del llibre ‘Efecto Paloma’ de Maria Pla Gentile, que narra la història de la seva filla quan li van detectar un càncer. L’acte tindrà lloc al seu centre educatiu Finalment, la Coral Mestre Güell oferirà una actuació a l’església del Carme el diumenge 14 a 2/4 d’1 del migdia.

La 31a Temporada d’Arts en Viu de Tàrrega, organitzada per la Regidoria de Cultura, continua el dissabte 13 de desembre amb 'La presència' de la Cia. Sixto Paz, un dels grans èxits de la cartellera actual. Es tracta d’una comèdia de suspens que aplega dalt l’escenari un elenc de rostres coneguts de l’escena catalana: Nausica Bonnín, Pau Roca, Anna Sahun i Oriol Casals. El Teatre Ateneu acollirà dues funcions a les 6 de la tarda i a 2/4 de 9 del vespre. L’Ajuntament de Tàrrega també ofereix un servei de ‘canguratge’ per ambdues sessions amb sol·licitud prèvia a feminismes@tarrega.cat o WhatsApp 649 598 303.

El text de Carmen Marfà i Yago Alonso, sota la direcció de Pau Carrió, planteja una aguda trama que desentranya secrets amagats d’una família amb un vernís de misteri i fets sobrenaturals. L’argument s’ambienta durant una nit de tempesta, quan dos germans (i la parella d’ella) es troben a la masia del pare per acompanyar-lo durant les seves últimes hores de vida. Mentre els germans, que no tenen gaire relació, es posen al dia, arriba la metgessa. Pocs minuts després, el pare mor però la campana que utilitzava per cridar-los torna a sonar.

L’escepticisme i la fe xoquen a mesura que la tensió entre els protagonistes anirà en augment. Durant les següents hores afloraran confessions i veritats ocultes no només entre els germans sinó també entre la parella i fins i tot amb la metgessa, que també té un passat. ‘La presència’ ha rebut bones crítiques des de la seva estrena ara fa un any a La Villarroel de Barcelona a més d’obtenir una càlida acollida per part del públic.

Preu: 25 euros. Entrades i abonaments a la Botiga del Museu (carrer Major, 11) i a www.culturatarrega.cat. Promoció especial del 40% de descompte per a les últimes localitats disponibles en ambdues funcions. A la venda a partir del dijous 11 de desembre.

La 31a Temporada d’Arts en Viu ha suposat l’estrena d’un nou format en què la Regidoria de Cultura de Tàrrega fusiona la programació d’arts escèniques i espectacles musicals. El cicle ha despatxat fins ara 390 abonaments, un 20% més que l’edició anterior, consolidant 8 anys consecutius de creixement.

Temporada d’espectacles familiars

D’altra banda, continua la temporada paral·lela de teatre familiar de la mà de la companyia de dansa contemporània BAAL i el seu espectacle ‘Alek & Sophie’. La representació tindrà lloc el diumenge 14 de desembre, a les 6 de la tarda, al Teatre Ateneu. Procedent des de Mallorca, l’agrupació durà a escena un univers fantàstic, ple de volums, cercles i esferes. La dansa es fusionarà amb tecnologia interactiva creant una estètica pictòrica a la qual se sumarà la participació del públic. La programació escènica familiar és fruit d’una acció conjunta entre la Regidoria de Cultura i Fundació la Xarxa. Preu: 6,5 euros.

Els crítics consideren que el procés administratiu que ha seguit el projecte és "absolutament irregular" i que l'aval de la Comissió de Territori al pla urbanístic "és directament contrari a dret", segons ha afirmat l'advocat de Pobles Vius, Eduard de Ribot.

De Ribot ha defensat la incompatibilitat d'implantar una activitat "manifestament industrial" en un sòl no urbanitzable i ha afegit que el projecte presenta "un conjunt d'irregularitats greus". Una de les principals, diu, és la manca de propostes d'emplaçaments alternatius "reals i possibles", ja que les tres alternatives que els impulsors van presentar, diu, responien a espais "impossibles", i anaven encaminades a escollir "aquella alternativa que el promotor tenia interès a promoure".

També defensen que el projecte vulnera la llei d'espais agraris i el deure que té el Govern de protegir el sòl d'especial valor agrícola i denuncien l'impacte ambiental "negatiu i significatiu" que la planta tindrà en zones protegides "a tocar" de la instal·lació.

De Ribot també ha remarcat que "res justifica instal·lar una planta de biogàs en una zona d'especial protecció agrícola", i ha afegit que la implantació d'aquest projecte "de naturalesa industrial" en el medi agrari pot comportar un frau de llei.

Entitats i ajuntaments també consideren que s'ha abusat de la normativa urbanística en qualificar l'activitat de la central de "serveis tècnics" quan es tracta, diuen, d'un negoci privat de producció industrial de combustible. En aquest sentit, consideren que el Govern ha afavorit el projecte i critiquen que la "rigidesa" de la llei d'urbanisme no s'hagi aplicat en aquest cas.

A banda, els demandants també alerten que la infraestructura "posa en perill la bioseguretat ramadera", ja que no respecta les distàncies de seguretat amb una explotació bovina ubicada a 460 metres dels digestors –la normativa exigeix un mínim de 500 metres- i a menys de 300 metres del camí d'accés.

Per tot plegat, els demandants s'han mostrat convençuts que el TSJC els donarà la raó en el judici i declararà la nul·litat del projecte. També demanaran mesures cautelars davant del "perill" que els promotors comencin les obres de la planta a principis del 2026, com així preveuen, ha explicat l'advocat de Pobles Vius.

22 projectes de plantes a Ponent

L'alcalde de Bellcaire d'Urgell, Jaume Montfort, considera que el projecte de la Sentiu de Sió "és la primera porta" a una "especulació energètica que té el purin d'excusa" i que convertirà Ponent en "l'abocador de Catalunya". En aquest sentit, des de les entitats contràries al projecte sostenen que actualment a Ponent hi ha 22 projectes sobre la taula de centrals de biogàs, fet que suposaria, diuen, el tractament de 5 milions de tones de residus anuals -entre dejeccions, restes d'escorxadors i altres matèries- que mourien un miler de camions diàriament.

Montfort ha defensat el paper dels ajuntaments a l'hora de poder decidir si volen aquests projectes al territori i ha fet una crida a l'Ajuntament de la Sentiu de Sió que es "repensi" el seu suport a la planta de la Sentiu Bioenergy i a no donar-li la llicència d'obres.