Dos anys d’impuls de l’aprenentatge del català i d'augment de la presència de la llengua al sector audiovisual

Vanessa Bretxa, directora general de Política Lingüística d’Accés al Coneixement i Impuls de l’Ús del Català, ha fet un balanç de la feina feta en els àmbits de l’aprenentatge, l’acollida lingüística i la promoció de l’ús del català. Ha destacat l’ampliació i diversificació de l’oferta de cursos de català per a persones adultes, amb la consecució de les 150.000 places el curs passat, i les noves vies de formació en col·laboració amb ajuntaments i entitats. També ha posat en relleu el reforç de les vies d’acreditació dels coneixements de català i les actuacions per facilitar l’aprenentatge a les persones nouvingudes.

La directora general ha remarcat també el desplegament d’una política lingüística més arrelada al territori, amb noves eines perquè els municipis puguin planificar i impulsar actuacions de promoció del català. En aquest àmbit, el Departament ha impulsat plans locals d’impuls del català i una línia d’ajuts a ajuntaments i entitats que ha permès posar en marxa 350 cursos de nivells A1 i A2, amb més de 8.750 places. Pel que fa al foment de l’ús del català, ha destacat les actuacions adreçades al comerç i la restauració, com ara el projecte Comerços Aprenents.

Aquestes línies de treball tindran continuïtat i un desplegament més intens durant els propers mesos, especialment en l’àmbit municipal, l’acollida lingüística i la formació de persones adultes, així com en la promoció de l’ús del català en els diferents sectors socials i professionals. En aquest sentit, el Departament continuarà treballant amb els ajuntaments, les entitats i els agents socials per ampliar les oportunitats d’aprenentatge i afavorir l’ús efectiu del català en els diferents àmbits de la vida quotidiana i laboral.

Per la seva banda, Roger Serra, director general de Política Lingüística en els Àmbits Tecnològic i Audiovisual, ha fet un repàs de l’estat actual de la llengua catalana al sector audiovisual i de les principals actuacions impulsades durant aquests dos anys. En l'àmbit audiovisual, durant l’any 2025, el Departament ha donat suport a 396 doblatges i 684 subtítols en català de llargmetratges, mentre que les obres disponibles en català als catàlegs de les principals plataformes han superat les 3.500. En aquest àmbit, la posada en marxa del conveni entre la Generalitat i la CCMA ha permès ampliar l’oferta de continguts en català amb la cessió de més de 160 doblatges de 3Cat a les plataformes durant l’últim any, entre els quals 83 incorporats a Netflix i 37 a Disney+.

Serra també ha destacat la feina feta per reforçar la presència del català en l’entorn digital i tecnològic, amb el suport a projectes d’empreses i entitats per incorporar la llengua a productes i serveis vinculats, entre d’altres, a la intel·ligència artificial, l’educació, l’accessibilitat, la comunicació, els videojocs i els serveis a la ciutadania. En l'àmbit de les xarxes socials, el Departament ha impulsat les Beques Propulsió per tal de donar suport a 40 projectes de creadors de contingut en català, tot elevant a 103 els projectes becats des de 2024. Pel que fa als videojocs, la nova convocatòria d'ajuts permetrà incorporar el català a 15 títols per a ordinadors, consoles i dispositius mòbils.

El director general ha posat en relleu, així mateix, el reforç de la presència institucional i internacional de Catalunya en xarxes i espais de cooperació sobre diversitat lingüística digital i audiovisual, així com el desplegament d’una estructura pública especialitzada en aquests dos àmbits estratègics per al futur de la llengua. De cara als propers anys, la Direcció General preveu donar una nova empenta a la presència del català en l’audiovisual, especialment a les xarxes socials, amb línies de suport als creadors de contingut i a la producció audiovisual, així com a la digitalització i la incorporació de la intel·ligència artificial als mitjans en català. En l’àmbit tecnològic, també es preveu impulsar noves eines digitals per a l’aprenentatge del català, inclòs un xat conversacional basat en intel·ligència artificial, i avançar en un model de governança del català en l’àmbit digital i en la localització al català de productes i serveis d’empreses internacionals i de programari lliure.
 

Els municipis, agents clau per fer arribar els cursos de català arreu del territori

La importància de comptar amb els ajuntaments dels municipis per portar la política lingüística arreu del territori ha estat un dels eixos principals de l'actuació del Departament. A la taula “Fer arribar els cursos de català arreu: la veu dels municipis”, l’alcalde de Montgai, Jaume Gilabert, i l’alcalde de Sarral, Jaume Fornés, han explicat les seves actuacions destinades a facilitar l’accés de la ciutadania a l’aprenentatge del català.

En tots dos municipis, Montgai i Sarral, els ajuntaments s'han beneficiat de l'ajut per a l'organització de cursos de català per a adults del Departament de Política Lingüística. Aquests ajuts estan destinats l'organització de cursos inicials de català gratuïts per part de les entitats i els ajuntaments de menys de 17.500 habitants d'arreu del país que els sol·licitin i han permès desestacionalitzar l’oferta de cursos i fer que l’oferta guanyi en capil·laritat territorial, complint, així, amb l'objectiu de fomentar la integració lingüística i l'accés a l'aprenentatge de la llengua a tot el territori, especialment en aquells punts on l'oferta era més limitada o hi havia hagut un pic de demanda sobtat. Amb aquesta subvenció, en la convocatòria de 2025, es van atorgar un total de 350 cursos. Hi van participar 205 organitzacions diferents, de les quals el 50,73% van ser ajuntaments, el 48,78% entitats (associacions, fundacions, AFAs, etc.) i menys d'un 1% consells comarcals.

Els alcaldes Gilabert i Fornés han compartit la seva experiència amb la línia de subvencions, i han evidenciat el paper essencial dels ajuntaments com a agents de proximitat, no només en la detecció de necessitats formatives, sinó també a l'hora d'apropar els recursos a la ciutadania i adaptar les actuacions de política lingüística a la realitat de cada municipi.
 

40 propostes per a l'acció: mesures concretes per a cada ajuntament

La directora del Centre de Normalització Lingüística de Lleida, Balbina Escolà, ha presentat la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català, el principal recurs tècnic que el Departament de Política Lingüística posa ara a mans dels ajuntaments. Adreçada als responsables i tècnics de política lingüística dels municipis, és una eina pràctica que permet incorporar de manera sistemàtica la mirada lingüística en totes les àrees de l'activitat municipal, des de l'atenció ciutadana fins a la cultura, l'esport, la inclusió de persones nouvingudes o la contractació pública.

L'objectiu és que cada ajuntament pugui dissenyar una política lingüística pròpia, adaptada a la seva realitat demogràfica i sociolingüística. El Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) es posen a disposició de tots els municipis que vulguin suport per iniciar o enfortir els seus plans locals.

Per la seva banda, la referent del Servei Comarcal de Català de l’Urgell, Teresa Arrufat, ha exposat el Pla d’impuls del català al comerç local de la comarca, que té per objectiu reforçar la presència i l’ús de la llengua en un àmbit de proximitat directa amb la ciutadania. El pla parteix del treball amb els establiments comercials per informar-los, sensibilitzar-los i facilitar-los eines que afavoreixin l’ús del català en l’atenció al públic, la retolació i la informació adreçada a la clientela, i inclou actuacions d’assessorament i dinamització lingüística. En aquest sentit, Arrufat ha explicat que es vol dotar els comerços dels recursos necessaris per atendre la clientela en català i incorporar la llengua de manera habitual en la seva activitat. El repte és arribar a més establiments i consolidar el català com a llengua habitual del comerç als municipis de l’Urgell.

L’acte ha permès posar en comú les actuacions desplegades des de la creació del Departament de Política Lingüística i compartir experiències concretes de municipis i serveis del territori, així com els projectes que marcaran les properes etapes de la política lingüística. Amb aquesta mirada territorial i transversal, el Departament continuarà treballant amb els ajuntaments, les entitats i els diferents sectors socials i professionals per estendre l’aprenentatge i l’ús del català arreu del país.

40 MEUR més per a Agroliquiditat

Dels 40 milions d'euros que se sumen al programa del Govern i de la banca de promoció pública, 13,3 es reservaran per a autònoms i empresaris joves de fins a 40 anys, amb l'objectiu de facilitar l'accés al fiançament i afavorir el relleu generacional. "Volem beneficar i prioritzar aquest sector jove, que volem que s'incorpori i que si té una explotació, faci inversions de futur que permetin ser cada vegada més competitius", ha explicat la consellera Romero.

Els préstecs de la línia tenen un tipus d'interès fix de l'1,90%, que es redueix fins al 0,95% per als sol·licitants de fins a 40 anys. El tipus d'interès de referència dels préstecs ICF Agroliquiditat és del 3,80%, però, gràcies a la bonificació del Departament d'Agricultura, amb una aportació d'11,63 MEUR, es redueix en un 50% en el tram general i en un 75% en el tram per a joves. El termini de devolució és de fins a sis anys i cada sol·licitant pot demanar un import d'entre 10.000 i 100.000 euros.

Des de l'obertura de la línia fa quatre anys, l'ICF ha finançat 2.561 autònoms i empresaris del sector primari amb un total de 210 milions d'euros. Aquest import, sumat als 40 MEUR addicionals anunciats, eleven la dotació total dels préstecs a 250 milions d'euros. El sector pot demanar els nous préstecs a partir de dilluns vinent, dia 21 de setembre.

Més de 9 MEUR en altres ajuts

El Departament d'Agricultura destina més de 9 milions d'euros en diferents ajuts que afecten, entre altres, entitats agràries afectades per la sequera i la dana i les zones del Fons de Transició Nuclear, segons ha explicat el conseller Òscar Ordeig.

Per una banda, aquest divendres s'ha publicat una nova convocatòria de 5 MEUR del Fons de Transició Nuclear (FTN) destinada a impulsar inversions de modernització de les explotacions agràries dels municipis inclosos en les zones de planificació d'emergència nuclear PENTA i PENTA II d'Ascó i Vandellòs.

Els beneficiaris podran finançar fins al 65% les actuacions d'inversió -o el 75% en el cas dels joves instal·lats en els darrers cinc anys-, entre les quals s'inclouen la compra de maquinària i equips nous, tecnologia d'agricultura de precisió, la construcció o millora de magatzems, coberts i naus ramaderes.

D'altra banda, Ordeig també ha explicat que s'ha aprovat una nova línia d'ajuts de 4 milions d'euros destinada a cooperatives i empreses agroalimentàries afectades per la sequera persistent, la mala collita de la pera i els efectes de la dana al Baix Ebre i Montsià durant la campanya 2024-2025.

Agricultura també ha tret una nova línia d'ajuts, amb una dotació de 360.000 euros, per a comunitats de regants afectats per episodis climatològics adversos amb l'objectiu de donar suport a les actuacions i inversions necessàries per recuperar i garantir el funcionament de les infraestructures de regadiu.

A més dels ajuts, el conseller Ordeig ha indicat que ha convocat una reunió urgent de la Taula Agrària per debatre els efectes de la "sequera persistent" que afecta els camps per la falta de pluges durant l'estiu. "La sequera ha portat moltes pèrdues en molts cultius i el que farem és assentar-nos, parlar-ne, fer una anàlisi de quins sectors han estat els més afectats i pactar, com no pot ser d'una altra manera, ajudes i suport als diferents sectors", ha explicat.

Sobre les mobilitzacions que les agrupacions Asaja, COAG i UPA han anunciat que convocaran arreu de l'estat espanyol per protestar per l'encariment del preu del gasoil, Ordeig ha explicat que el Ministeri d'Agricultura ja està treballant en una nova línia d'ajuts per compensar aquest augment i s'ha mostrat convençut que el ministre Planas presentarà noves mesures al respecte en els pròxims dies.

Un nou model de gestió per recuperar l’impuls de la festa

La Festa de la Verema i del Vi se celebra des del 1990 i enguany arriba a la 36a edició amb l’objectiu de recuperar el pes perdut els darrers anys. Per aconseguir-ho, un grup de deu persones del poble ha assumit la responsabilitat d’organitzar-la amb més mans, més previsió i amb la voluntat d’implicar-hi totes les associacions de Verdú.

L’equip ha treballat intensament en la definició del projecte i en la construcció d’aliances comercials amb Àrea de Guissona i San Miguel per contribuir a garantir-ne la viabilitat.

La Fira del Bacus posa els cellers al centre

Una de les principals novetats d’aquesta edició és el nou format de la Fira del Bacus. Els darrers anys, els cellers oferien els seus productes a l’interior del castell, però enguany la fira sortirà al carrer perquè esdevinguin els autèntics protagonistes de la festa.

La fira ocuparà un espai delimitat al centre de la vila, on es desenvoluparan bona part de les activitats principals. També hi haurà una mostra d’artesania, diverses propostes gastronòmiques i una barra de l’organització, oberta durant la festa.

Un programa de tres dies amb música, cultura popular i tradició

La nova organització ha preparat un programa ambiciós que reforça el vessant musical i artístic de la festa, sense descuidar les activitats tradicionals, que continuen sent-ne un dels motors. Aquesta 36a edició consolida l’aposta iniciada l’any passat per una programació de tres dies, incorporant el vespre de divendres al programa d’actes.

Divendres, 25 de setembre

Divendres hi tindran un paper destacat la Bacanal d’Humor i el concert de La Ludwig Band. Amb aquestes dues propostes, l’organització vol obrir la festa amb força i donar el tret de sortida a un cap de setmana de programació continuada.

Per primera vegada, també s’oferirà sopar, amb cocs, durant la nit i la matinada de divendres.

Dissabte, 26 de setembre

Dissabte al matí s’inauguraran els Carrers Guarnits, una de les noves apostes de la festa per implicar les associacions del poble. La Verema Popular en prendrà el relleu amb una cercavila des de la plaça Major, que convidarà veïns i visitants a participar en la verema del raïm, protagonista de la festa.

A la tarda, el Vespreig del Bacus, amb els Perifèrics i Catversiono, i el concurs de sardanes posaran música a una fira que es mantindrà oberta de manera gairebé ininterrompuda durant els tres dies.

Al vespre, la Llonganissada tornarà a aplegar els visitants a la plaça del Castell. Serà el preludi de la Bacanal de Verdú, una mostra de cultura popular creada per a l’ocasió que farà ballar, amb músiques pròpies, les diverses figures populars de la vila: el Bacus, la Mulassa, la Gitana i el Firaire, la Magdalena i els Bojos.

En acabar, començarà el Correbacus pel centre del poble, amb la participació de la Txaranga Festucs, la Verreta de Tàrrega i el Bacus de Guissona. El recorregut desembocarà de nou al Castell, on hi haurà el concert d’Els de Darrere i la sessió del DJ Ernest Codina.

Diumenge, 27 de setembre

La Gran Piada, ampliada amb la participació de totes les associacions del poble, serà la gran protagonista de la jornada de diumenge. És l’acte central de la festa, en què s’atorgarà el guardó al Piador de l’Any i es farà, com és tradició, una demostració de com es pia el raïm amb els peus.

Durant el matí i després d’aquest acte, la Fira del Bacus continuarà oberta fins al migdia.

Una nova imatge gràfica i més comunicació

L’organització del Bacus Verdú també ha fet una aposta decidida per millorar la comunicació i la imatge gràfica de la festa. Entre les principals novetats destaca el nou logotip, una reinterpretació de la imatge original amb un llenguatge més actual.

La festa també reforça la presència a les xarxes socials, amb un seguiment de la programació, el muntatge i el desenvolupament del Bacus Verdú 2026.

Unió de Pagesos considera decisives les pròximes setmanes

Unió de Pagesos assenyala que les pròximes setmanes seran determinants per concretar el volum final de la collita. Segons el sindicat, les pluges podrien permetre que les olives que encara són als arbres recuperessin pes, però el fruit que ja ha caigut o que està molt afectat per la sequera no es podria recuperar.

Davant d’aquesta situació, l’organització reclama que les dificultats del sector es tinguin en compte a l’hora d’abordar les mesures de suport i alerta que, sense precipitacions a curt termini, la pèrdua de collita podria ser molt important en bona part de l’oliverar de secà català.

L’Ajuntament de Tàrrega durà a terme obres de millora del paviment al carrer d’Agoders i a la plaça d’Anselm Clavé a partir del dimarts 22 de setembre. A més de canvis temporals de mobilitat, els treballs obligaran també a traslladar les parades del mercat setmanal, que s’ubicaran a partir del dilluns 28 de setembre a la plaça de les Nacions sense Estat, l’Espai Fassina, l’antiga estació de busos i part del carrer Migdia.

S’ha de destacar que es traslladaran totes les parades, incloent també les situades a la plaça del Carme i els carrers del Carme i Torras i Bages. L’objectiu és no segmentar el mercat i mantenir-lo unificat en una mateixa zona.

El projecte d’arranjament del ferm consisteix en la substitució de panots malmesos al carrer d’Agoders i a la renovació del paviment de la calçada de vehicles a la plaça d’Anselm Clavé, fet de formigó. Aquí també s'hi arranjaran panots en mal estat. Les tasques es desenvoluparan durant un mes si bé ambdós espais no es podran reobrir amb normalitat fins a finals de novembre ja que s’han de consolidar els materials.

S’ha de dir que els vianants podran continuar circulant per ambdós espais mentre durin les obres. Per contra, el trànsit rodat no hi podrà circular, incloent la càrrega i descàrrega. 

Els treballs també afectaran el carrer adjacent de Torras i Bages, en el qual circulen vehicles en direcció única cap a la plaça d’Anselm Clavé. Així, el trànsit rodat no podrà circular per aquest vial a excepció dels vehicles que hi tinguin aparcaments privats (circulació en direcció contrària cap al carrer del Carme).

Així mateix, durant l’horari del mercat dels dilluns, el tram inicial del carrer Migdia quedarà tallat al trànsit a excepció dels vehicles que accedeixin al pàrquing soterrat de la plaça de les Nacions sense Estat.

L’Ajuntament de Tàrrega du a terme accions informatives sobre les incidències a veïns, comerços i la seixantena de paradistes que integren actualment el mercat setmanal de Tàrrega. Tanmateix, el servei de brossa Porta a Porta no es veurà alterat ja que els operaris efectuen la recollida a peu.

Les obres esmentades s’emmarquen en una nova fase de manteniment i millora d’espais urbans a la capital de l’Urgell. L’objectiu és reparar desperfectes en punts malmesos del teixit urbà per endreçar els espais públics i propiciar una mobilitat més segura i còmoda. Aquesta fase de treballs, que es desenvolupa en dues anualitats fins al 2027, té un pressupost de 99.273 euros (IVA inclòs) i inclou també obres de millora a la plaça del Carme i els carrers del Carme, Blaia, Salvador Espriu i Castell, de propera execució.

Gira de consellers

Durant dissabte, els consellers recorreran tot el país en diversos actes per explicar l'obra de Govern a mig mandat. Així, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, visitarà El Vendrell; Alícia Romero, titular d'Economia i Finances, anirà a Mataró; Núria Parlon, consellera d'Interior, es desplaçarà a Sant Boi de Llobregat; Sílvia Paneque, portaveu i consellera de Territori, es quedarà a Girona, la seva ciutat; la consellera de Salut, Olga Pané, exposarà els avenços en salut a Tortosa; i la consellera d'Educació, Esther Niubó, farà un acte a Sant Feliu de Llobregat.

De la mateixa manera, el conseller de Drets Socials, Raúl Moreno, visitarà Sabadell; mentre que Miquel Sàmper, d'Empresa i Treball, i Ramon Espadaler, de Justícia, aniran a Palafrugell i Vic, respectivament. Per la seva banda, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, es desplaçarà a Manresa; el d'Agricultura, Òscar Ordeig, parlarà a Lleida; la d'Igualtat, Eva Menor, ho farà a Barcelona, i el titular de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, s'expressarà a Tàrrega.

Finalment, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, farà un acte a Tarragona i el d'Esports, Berni Álvarez, anirà a la Seu d'Urgell.

 

La nova proposta de reglament europeu que planteja restringir l'accés dels menors a les xarxes socials arriba després de mesos amb iniciatives legislatives dels estats membres, que han avançat amb criteris dispars i sense una normativa harmonitzada. Almenys vuit estats, entre els quals Espanya, ja tenen propostes de llei en fase parlamentària, algunes de les quals, com les de França o Portugal, en fases avançades. Uns vuit països més tenen propostes en estudi, alguns dels quals, com Alemanya o Irlanda, a l’espera de directrius de Brussel·les abans de tirar-les endavant. La majoria dels estats que ja han impulsat una proposta plantegen una edat mínima d’accés a les xarxes de 15 o 16 anys, per sobre dels 13 que proposa la Comissió.

L'anunci de la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, d'aquest dimecres, que planteja prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 13 anys i restringir-ne l'ús fins als 15 a tota la UE, arriba nou mesos després que Austràlia es convertís en el primer país del món a aplicar una mesura similar. Les bases de la pionera llei australiana, que prohibeix als menors de 16 anys accedir a plataformes com Instagram o TikTok i que situa la responsabilitat en les plataformes, i no en els usuaris, van servir a molts països per prendre el mateix camí.

El primer a seguir-ne l'estela va ser França, que poques setmanes després ja va tirar endavant una proposició de llei per prohibir les xarxes socials als menors de 15 anys, amb una estructura bastant similar a l'australiana. L'executiu d'Emmanuel Macron es va convertir en el primer europeu a tirar endavant una mesura així. Havia d'entrar en vigor aquest setembre, però el Consell Constitucional de França la va bloquejar un mes després de ser aprovada en considerar que vulnerava de manera "desproporcionada" la llibertat d'expressió i comunicació. Aquesta setmana, Macron ha anunciat que la llei torna al tràmit parlamentari amb noves modificacions que haurien de permetre que s'aprovés en els propers mesos.

El febrer d'aquest any, Espanya també s'hi va sumar proposant un veto als menors de 16 anys i obligant les plataformes digitals a implementar "sistemes efectius de verificació de l'edat" i a frenar "els abusos" per garantir "un entorn digital segur, democràtic i respectuós amb els drets fonamentals". L'anunci de Pedro Sánchez va generar una batalla política i mediàtica entre el govern espanyol i grans empresaris tecnològics com Elon Musk. El text està actualment en tramitació parlamentària i s'hi estan incorporant les últimes modificacions. Tot i que no hi ha una data prevista d'aprovació, l'executiu espanyol espera fer-ho abans que acabi l'any.

Poc després de l'anunci de Sánchez, més estats europeus s'hi van anar sumant: primer Portugal i Romania, i al març Àustria i Polònia, mentre que Grècia ho va fer a l'abril. En total, vuit estats europeus tenen actualment propostes de llei que plantegen prohibicions per als menors en diverses fases de tramitació parlamentària, algunes més avançades que d'altres, moltes amb previsió d'aprovar-se el 2027. La portuguesa és la més semblant a la que ha proposat la Comissió: prohibeix completament l'accés als menors de 13 anys i permet el seu ús dels 13 als 15 anys amb permís parental. La resta situen la prohibició més amunt: Àustria la fixa als 14 anys; França, Dinamarca, Polònia, Romania i Grècia, als 15 anys, i Espanya, als 16 anys.

Aquesta manca de criteri harmonitzat per part de Brussel·les és un dels motius pels quals alguns estats han frenat a l’hora de tirar endavant propostes similars, com és el cas d'Alemanya o Irlanda. El primer ministre irlandès, Micheál Martin, va assegurar que volia seguir la posició de la UE abans d'introduir una prohibició pel seu compte, tot advertint que, si la Unió no ho feia, "prendrien mesures de manera domèstica". A Alemanya, el tema ha estat molt debatut i ha provocat algunes divisions entre els tres socis de coalició, que no s'han posat d'acord sobre la llei. Tot plegat ha quedat en un informe d'experts que posava el límit als 13 anys, amb una obertura a les xarxes esglaonada fins als 18 semblant a la proposta de la Comissió.

A Itàlia, la primera ministra Giorgia Meloni va dir al G7 d'aquest estiu que no prendria la iniciativa d'introduir una prohibició perquè creia que no formava part de la solució, ja que podria ser "fàcilment esquivat", i que transferia el problema a les famílies. Meloni va defensar que la pressió s'havia de posar en les plataformes. Tot i això, diversos partits italians han presentat propostes de llei per introduir una prohibició, tot i que amb poques possibilitats de tirar endavant.

Les discrepàncies i la manca d’acord a nivell europeu s'evidencien fins i tot dins d'un mateix estat. A Bèlgica, el govern federal no té cap proposta de prohibició en ferm, mentre que el govern flamenc ha impulsat una mesura encara, encara no en vigor, que fixa en 13 anys l'edat mínima per tenir un compte en determinades xarxes socials i obliga les plataformes a establir sistemes de verificació.

Estònia, en canvi, ha estat una de les poques veus que s’ha pronunciat en contra de les prohibicions i defensa que les plataformes apliquin mesures per fer-les més segures. Aquest és també un dels punts en què posa més èmfasi la proposta de la Comissió, més enllà de la prohibició.

Fora de la Unió, el Regne Unit és una de les principals potències globals que més a prop està d'aplicar una norma similar. El seu primer ministre, Keir Starmer, va anunciar al juny que prohibiria completament l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. La llei es preveu que entri en vigor la primavera del 2027 i, a la pàgina oficial del govern, ja hi ha un apartat específic que explica amb detall com afectarà els usuaris.

Un aspecte innovador de la regulació britànica és que introdueix mesures addicionals per als adolescents d'entre 16 i 17 anys. "Volem garantir que, quan els menors facin 16 anys, no es trobin de cop exposats a les funcions més addictives de les plataformes en línia", explica el portal. Per això, es bloquejaran les retransmissions en directe i les comunicacions amb desconeguts per a aquestes edats, i s'aplicarà una prohibició d'accés nocturn entre la mitjanit i les sis del matí.

 

COMUNICAT DEL COL·LECTIU DE COMPANYIES OFF DE FIRATÀRREGA

Tàrrega, 16 de setembre de 2026

En relació amb les declaracions fetes als mitjans de comunicació per la direcció executiva de FiraTàrrega arran de l’aturada convocada per les companyies del circuit OFF el dissabte 12 de setembre, el col·lectiu vol fer públiques les precisions següents.

Les i els artistes, companyies i creadors independents que donem vida al circuit OFF de Tàrrega (en el qual participem des de fa més de quaranta anys) volem manifestar públicament la nostra postura davant la deriva actual del festival, l’asfíxia progressiva de l’espai públic i la necessitat urgent de redefinir les regles del joc que sostenen el veritable pols del carrer.

Ho fem amb la voluntat d’aportar dades verificables al debat públic i de facilitar una sortida constructiva a aquest desacord.

1. L’origen de l’aturada

El dissabte 12 de setembre les franges horàries assignades a les companyies OFF es van reduir dràsticament un 38,6 % respecte de les habituals en edicions anteriors (114 franges el 2025, 70 el 2026), cosa que ens sembla inacceptable.

Aquesta reducció es va comunicar amb un marge que no permetia cap negociació: els fulls d’espais van arribar una setmana abans, quan sempre s’ha demanat que s’enviïn amb més antelació per poder organitzar-nos i plantejar alternatives. Tanmateix, no ha estat així. Tampoc no s’ha ofert un espai de comunicació per poder modificar i habitar espais IN i OFF de manera harmònica i equitativa. Aquest és l’origen principal de l’aturada, al qual se sumen moltes altres causes que enumerem a continuació.

2. Les xifres difoses no es corresponen amb la programació real

S’ha declarat públicament que s’havien concedit 1.160 espais a les companyies OFF. Les dades de la programació efectiva són aquestes: dijous 10 de setembre, 68 franges horàries; divendres 11 de setembre, 95 franges horàries; dissabte 12 de setembre, 70 franges horàries; i diumenge 13 de setembre, 86 franges horàries. En total, 319 franges horàries durant el cap de setmana.

El diumenge estaven previstes originalment 66 franges; arran de l’aturada vam aconseguir que s’ampliessin en 20 més.

Entenem per franja horària l’assignació d’un punt i un horari concrets a una companyia per fer un passi. Si la xifra difosa respon a una altra unitat de càlcul, demanem que s’expliciti quina és, perquè, tal com s’ha traslladat als mitjans, dibuixa una programació que no existeix.

Posem les nostres dades a disposició de qui les vulgui contrastar, inclosos els mitjans i les entitats del sector. Ja s’han facilitat a l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya.

Considerem que la precisió en aquestes xifres no és un detall menor: d’aquestes dades depèn la percepció pública del suport real que rep el circuit OFF.

3. Els acords assolits i no complerts

Al llarg dels darrers anys, les reunions entre el col·lectiu i l’organització han generat una sèrie d’acords concrets. En aquesta edició, bona part d’aquests acords no s’ha complert, i alguns dels avenços aconseguits en edicions anteriors s’han perdut sense cap explicació prèvia.

Pel que fa als regidors d’espai, el col·lectiu havia aconseguit aquesta figura per vetllar pel compliment dels horaris als espais OFF. En anys anteriors havíem arribat a tenir fins a vuit regidors a tota la Fira, juntament amb un referent. Des de fa dos anys només hi ha hagut una regidora, que alhora ha exercit de referent i que estava assignada a la recepció dels artistes i al lliurament de les acreditacions. La feina de regidors i coordinadors l’han hagut d’assumir ara els mateixos artistes de l’OFF, sense avís previ per part de la Fira.

Pel que fa a l’electricitat, el dijous no hi havia subministrament elèctric en cap espai de l’OFF.

Quant a la senyalització i la manca de numeració dels punts, els espais OFF no apareixen identificats amb el mateix criteri i claredat que els espais del programa oficial. Al plànol d’aquesta edició hi faltava la informació necessària per localitzar-los i entendre’n la codificació.

En relació amb el magatzem, es va negociar un espai i s’havia pactat que estaria net. Quan es va obrir, no reunia condicions de salubritat i no tenia subministraments bàsics, com ara aigua i un lavabo en condicions per a ús exclusiu dels artistes OFF.

També s’havia acordat un lavabo d’ús exclusiu per a les companyies OFF. En canvi, ens han lliurat un policlean (bany químic), sense accés a aigua. No disposava de pany, de manera que l’exclusivitat no es va fer efectiva.

Pel que fa a les acreditacions, les acreditacions per a les companyies OFF estaven acordades, però el dijous no estaven impreses ni disponibles.

Finalment, ens ha faltat material per col·locar els cartells de l’OFF. Les companyies hem hagut de pagar de la nostra butxaca els retoladors i la cinta adhesiva necessaris per senyalitzar i organitzar els espais OFF.

Aquest darrer punt resumeix bé la situació de precarietat en què ens posa la Fira: amb un pressupost d’1.267.000 €, no s’han destinat ni 17 € per a retoladors i cinta adhesiva al conjunt de companyies que atenen més del 50 % del públic de la Fira.

4. El canal de comunicació existeix i funciona des de fa més de sis anys

S’ha afirmat que no hi havia un contacte fàcil amb els representants de l’OFF i que la comunicació amb el col·lectiu es remunta a dos o tres anys.

Cap de les dues afirmacions no es correspon amb la realitat. La comissió del col·lectiu OFF manté un canal directe i actiu, amb els telèfons dels seus integrants a disposició de l’organització i un correu electrònic propi que deixa constància escrita de tota la interlocució. Des de fa més de sis anys se celebren reunions periòdiques amb la direcció executiva i amb la direcció artística de la Fira.

Existeix, per tant, una relació continuada i documentada. Tenim registre de les reunions, de les peticions, dels acords i dels correus.

5. Què representa l’OFF

FiraTàrrega rep cada any desenes de milers de visitants. La programació oficial té aforaments limitats i pot atendre una part dels assistents. A la resta d’aquest públic l’atenem nosaltres, el col·lectiu OFF, de manera autogestionada, a la gorra i sense cap aportació econòmica de l’organització.

Aquestes xifres d’activitat de l’OFF s’incorporen als balanços i als resultats que la Fira presenta públicament cada any. Demanem coherència: si l’activitat del programa OFF compta a l’hora de presentar els resultats de la Fira, també ha de comptar a l’hora de repartir-ne els recursos.

El que va passar el dissabte 12 de setembre ho va fer evident: quan l’OFF s’atura, el carrer es buida. No és una valoració nostra, és el que van veure la ciutat, el públic, els comerços i el mateix sector.

6. Disposició al diàleg

Fem públic aquest comunicat per restablir la precisió dels fets, no per agreujar la situació. No demanem responsabilitats personals a ningú.

El que demanem és que les dades que es traslladin a l’opinió pública siguin exactes, que es compleixin els acords ja assolits i que la reunió de tancament d’aquesta edició serveixi per acordar, amb temps i per escrit, les condicions del programa OFF de 2027.

Mantenim la nostra disposició de sempre a continuar dialogant amb l’organització de FiraTàrrega pels canals que ja existeixen i que fa anys que fem servir, i confiem que aquest diàleg es tradueixi en un reconeixement efectiu del paper de l’OFF com a part essencial de la identitat de la Fira i de la ciutat.

Sense OFF, no hi ha Tàrrega.

Col·lectiu de companyies OFF de FiraTàrrega

Els Cinemes Majèstic de Tàrrega han acollit aquesta tarda la presentació de la tretzena edició del Galacticat, el Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent. L'acte ha comptat amb la participació dels codirectors del festival, Ramon Bochaca i Genís Casanovas; el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tàrrega, Miquel Nadal, i el diputat de Salut Pública i Esports de la Diputació de Lleida, Òscar Martínez Agustí.

Després de la presentació davant dels mitjans, la Sala 2 dels Cinemes Majèstic ha acollit la projecció de Plató 3, un dels documentals que formaran part de la programació d'enguany del Galacticat, dirigit per la cineasta de Puigverd Maria Borrell. El film es va estrenar en la darrera edició del D'A Festival de Barcelona.

Borrell també ha participat en l'acte per presentar el documental davant del públic. Plató 3 recupera la memòria del pub homònim, situat en un poble fronterer de la plana de Lleida. Anys després del seu tancament, un grup de joves es reuneix en una antiga cooperativa de fruita per assajar una obra de teatre sobre les millors nits de la seva vida.

La presentació també ha servit per donar a conèixer l'evolució del projecte El Gran Casino, de Daniel Noblom, seleccionat l'any passat a la Trobada de Talents del Galacticat. El jove cineasta ha mostrat algunes de les primeres escenes d'aquest projecte d'animació i ha valorat positivament el seu pas pel certamen targarí, que li ha permès començar a desenvolupar la proposta.

'Fjord', estrena a Catalunya

La presentació d'avui ha permès donar a conèixer el gruix de la programació de la tretzena edició del Galacticat, que es repartirà principalment entre els Cinemes Majèstic i l'avinguda de Catalunya.

En total, el festival projectarà una cinquantena de curtmetratges i una vintena de llargmetratges documentals i de ficció. Entre els principals títols de la programació destaca Fjord, llargmetratge de ficció del cineasta romanès Cristian Mungiu que aborda qüestions com la religió, la immigració i les diferències culturals.

El film va guanyar la Palma d'Or al Festival de Cannes 2026, on també va rebre el premi de la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica i el premi del Jurat Ecumènic. La seva projecció al Galacticat en suposarà, a més, l'estrena a Catalunya.

En aquest sentit, el codirector del festival Ramon Bochaca ha destacat que "el fet de poder programar una pel·lícula com Fjord, que ve de guanyar a Cannes, indica que el Galacticat s'està consolidant com a festival generalista i que el canvi de dates ha estat un encert. Traslladar el festival de l'estiu a la tardor ens ha permès entrar en el circuit de festivals europeus, posar el focus en les programacions d'aquests grans certàmens i ampliar el mercat per a la nostra pròpia programació".

Un altre dels títols que s'estrenarà a Catalunya és el documental Todos los días Domingo, guanyador de la Biznaga de Plata del Premi del Públic en el darrer Festival de Màlaga. Dirigit per Abraham López Feria, explica la història de Domingo Feria, un home que va dedicar tota la vida a les almadraves de la costa de Huelva i que, ara, afronta els darrers anys veient com la seva professió desapareix.

Bochaca també ha explicat que més del 60% dels títols programats enguany seran estrenes a l'Estat o a Catalunya i que, en alguns casos, es tractarà d'estrenes mundials. És el cas del curtmetratge argentí Cuarto de flores i de la producció d'animació Fogo amigo e outras cançoes, del director brasiler Roberto P. B. Castro.

Nova aplicació del Galacticat

Durant l'acte també s'ha presentat la nova aplicació per a dispositius mòbils del Galacticat. Disponible des d'avui per a iOS i Android, permetrà comprar entrades i abonaments, consultar la programació i la informació de les pel·lícules i els seus directors, seguir les novetats del festival i votar els premis del públic.

Amb motiu del llançament de l'aplicació, les persones que hi comprin qualsevol dels abonaments o entrades disponibles obtindran un descompte del 50% sobre el preu final. Actualment ja es poden adquirir l'abonament complet per als set dies del festival, l'abonament de cap de setmana i l'abonament de dia. En les properes hores també s'hi habilitaran les entrades per a les sessions individuals i es podrà consultar tota la programació.

Homenatge a Francesc Xavier Capell i aposta per Ponent

El Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent homenatjarà enguany el cineasta lleidatà Francesc Xavier Capell, director de títols com El caballero del antifaz (2010), Per Júpiter (2006) i Los Ojos del Engaño (2001). Aquest 2026 es compleixen 30 anys de l'estrena del seu primer film, Científicamente Perfectos (1996), que el va convertir en un pioner de la ciència-ficció a Catalunya.

Dissabte 3 d'octubre, el Galacticat li lliurarà un premi honorífic i projectarà la pel·lícula als Cinemes Majèstic.

No serà l'única producció vinculada a Ponent que formarà part del festival. Una edició més, el Galacticat es referma com a aparador del cinema fet a la demarcació de Lleida. S'hi projectaran els documentals Plató 3, de Maria Borrell; Broll. Una terra oberta en canal, de Miquel Ardèvol i Eric de Gispert, sobre el Canal d'Urgell, i El carro pel pedregar, de David Fernández, centrat en la figura del Gitano de Balaguer.

En la secció competitiva de curtmetratges de gènere lliure també hi participaran Joel Munu amb Irrelevante, Aline López amb Sra. Antonia i Daniel Sarramona amb El túnel de Montclar.

El cinema de Ponent també tindrà un paper protagonista en la gala inaugural, que se celebrarà divendres 2 d'octubre a les 19.00 hores als Cinemes Majèstic. La sessió farà un recorregut per la tradició del curtmetratge lleidatà, des de les primeres obres de Francesc Xavier Capell i els treballs de Ferran Blanch fins a creadors actuals com Joel Munu o Aline López, presents també en aquesta edició.

Nou format per la Trobada de Talents

Durant la presentació també s'han donat a conèixer els projectes seleccionats per participar en la cinquena edició de la Trobada de Talents, el concurs de guions del Galacticat dedicat a la descoberta, la formació i la projecció de nous creadors audiovisuals.

D'entre els més de 50 projectes presentats enguany, en la categoria de curtmetratge han estat seleccionats Cloe Discotek, de Berta Esteve Monja; La fera de la clamor, de Marta González i Berta Lacruz; La matrona dels corbs, de Berta Torné i Alejandro Martí, i Com tallar un arbre, de David Alesina Pugés.

En la categoria de llargmetratge, els projectes seleccionats són Matriculades al segle XXI, d'Alba Pifarré Amigó; Un xiclet de menta, de Laura Nevola, Paula Ortiz i Daniel Sarramona; Algun lloc a prop del Sénia, de Marc Ortiz Prades, i B.B., de Mayra Teixidó Simó.

Pel que fa a les sèries, participaran Kill the Reel, d'Andrea Segarra Bueno; Urud, el poder de la sang, de Sergi Domènech, i Mia, de Sergio Hidalgo. Finalment, el projecte seleccionat en la categoria d'animació és El gran deliri d'en Max, d'Àlex Martínez Ruano i Matías Tolsà Montedoro.

Durant el festival, els responsables d'aquests projectes els presentaran davant de les productores que assistiran al Galacticat i, per primera vegada, també davant del públic general. Fins ara aquestes presentacions es feien a porta tancada. Posteriorment, cada projecte podrà mantenir reunions individualitzades amb les productores, mentre que els participants també tindran accés a sessions de mentoria i formació per continuar desenvolupant les seves propostes.

De moment, han confirmat l'assistència Atiende Films, Auca Films, La Diferencia, 2 Nits, Films de l'Orient, Principal Segons i Efímero Films, a més de Productors Associats de Catalunya, entitat col·laboradora en l'organització de la Trobada.

Concert de cloenda amb Ferran Palau

El Galacticat - Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent posarà el punt final a la seva tretzena edició amb un concert de Ferran Palau, que actuarà diumenge 4 d'octubre, a les 19 hores, a la sala gran dels Cinemes Majèstic de Tàrrega.

L'actuació neix de la primera col·laboració entre el Galacticat i el festival targarí Envolta't, organitzat per El Galliner - Agitació Cultural, i tancarà una edició marcada, entre altres eixos, per la retrospectiva dedicada al cineasta David Lynch.

Palau arribarà a Tàrrega acompanyat de la seva banda per presentar en directe el seu nou treball discogràfic, Aniversari feliç. La proposta es planteja com el colofó d'una edició dedicada a l'univers de Lynch, una connexió especialment suggeridora per atmosfera, les textures i l'imaginari que caracteritzen l'obra del músic.

Les entrades ja estan disponibles a través del web i de l'aplicació del Galacticat.

Més sobre el XIII Galacticat

La secció paral·lela Classics, en què cada any el Galacticat dedica un monogràfic a un cineasta, una temàtica o un gènere, estarà dedicada enguany al director estatunidenc David Lynch, mort el gener de 2025. Durant el XIII Galacticat es projectaran algunes de les seves obres més destacades, com Mulholland Drive (2001), Una història veritable (1999), L'home elefant (1980), Terciopel blau (1986) o Cap borradora (Eraserhead, 1977).

Les seccions oficials del XIII Galacticat seran llargmetratge de ficció, llargmetratge documental, curtmetratge de terror, curtmetratge fantàstic i ciència-ficció, curtmetratge d'animació, curtmetratge de gènere lliure i curtmetratge documental. Les seccions paral·leles seran clàssics; FACTS, especialitzada en documentals per a joves, i Ghost, dedicada a projeccions especials que sovint incorporen música, teatre o altres disciplines artístiques en directe.