La Figuerosa, nucli del municipi de Tàrrega, ha acollit el rodatge d'un llargmetratge de ficció internacional. La producció, que ha estat possible gràcies a la captació de Ponent i Acció – Oficina de Promoció de l'Audiovisual a Ponent, ha comportat la presència d'un equip d'unes seixanta persones durant cinc dies de la setmana passada. La pel·lícula, dirigida per un director emergent, s'estrenarà l'any vinent en diferents finestres d’exhibició.

El rodatge, que ha tingut lloc en diferents espais de la localitat, ha generat expectació entre els veïns de la zona i un impacte econòmic aproximat d’uns 30.000 euros. 

Des dels ajuntaments de Tàrrega i de Ribera d'Ondara s'ha ofert un suport decisiu al rodatge, tant per la gestió dels permisos com per l'adequació d'espais i vies municipals a les necessitats de la producció.

Per la seva banda, Ponent i Acció ha ofert un suport integral a la productora al llarg de tot el procés. Aquest suport ha inclòs la cerca d'allotjament per a l'equip tècnic, la gestió dels permisos de rodatge en espais públics i privats, el disseny i la gestió dels plans de prevenció que incloïa la necessitat de contractació de l'ADF i de bombers privats per a la producció, i l'assessorament legal per als gestors privats implicats.

​​​​​​​La producció i l'organització del rodatge han comportat un disseny molt exhaustiu de la prevenció contra possibles incendis, amb presència de bombers, de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de l’Urgell, un pla de contingència específic i una empresa especialitzada en riscos. Aquest dispositiu s'ha dissenyat en col·laboració amb la productora i amb els departaments de Bombers, Agents Rurals i Interior i ha situat la dinàmica del rodatge, en tot moment, sota la perspectiva de la seguretat. 

​​​​​​​

Un impuls sense precedents a la competitivitat del sector agrari

Entre els principals resultats destaca l’aposta per la modernització i la competitivitat de les explotacions agràries. El PDR ha mobilitzat 211,94 milions d’euros en aquest àmbit i ha concentrat 139,4 milions d’euros per millorar la competitivitat de les explotacions agràries, modernitzant i reestructurant 5.729 explotacions, assolint l’objectiu previst per la Unió Europea.

El programa també ha estat una eina clau per afavorir el relleu generacional. Al llarg del període s’ha donat suport a 2.873 joves agricultors, amb més de 73,6 milions d’euros, contribuint a garantir la continuïtat de l’activitat agrària i la incorporació de noves generacions al sector.

Paral·lelament, s’han impulsat actuacions destinades a reforçar la competitivitat de la indústria agroalimentària, la participació en règims de qualitat, la promoció de productes i les cadenes curtes de comercialització, afavorint més generació de valor afegit dins del territori.


La sostenibilitat, eix central de la política rural

La sostenibilitat ha estat un dels grans pilars del programa. El programa ha contribuït a compatibilitzar l'activitat agrària amb la conservació dels recursos naturals, la lluita contra el canvi climàtic i la preservació de la biodiversitat, arribant a prop de 25.000 explotacions agràries beneficiàries d'actuacions ambientals.

Les tres grans mesures del programa que concentren una part molt significativa dels recursos executats són:

1. Mesures agroambientals: més de 145 milions d'euros executats, amb 12.915 beneficiaris i una superfície màxima superior a 194.600 hectàrees.
2. Ajuts a agricultura i ramaderia ecològica: prop de 120 milions d'euros executats, amb més de 4.732 beneficiaris i més 125.350 hectàrees incorporades a compromisos de producció ecològica.
3. Ajuts a les zones amb limitacions naturals: més de 123 milions d'euros executats per mantenir l'activitat agrària en zones de muntanya i altres àrees amb condicionants naturals, amb 7.252 beneficiaris i prop de 450.000 hectàrees.

En l’àmbit forestal, el PDR ha impulsat una estratègia integrada que combina planificació, gestió forestal, accessibilitat, valorització econòmica i prevenció d’incendis. El conjunt d’actuacions ha mobilitzat gairebé 85 milions d’euros i ha beneficiat més de 64.500 hectàrees forestals, reforçant la resiliència dels boscos davant del canvi climàtic.

A aquestes actuacions s'hi afegeixen les línies de mitigació del canvi climàtic i eficiència energètica, que han mobilitzat prop de 40 milions d'euros de despesa pública, així com les inversions en modernització de regadius i gestió forestal sostenible, reforçant la capacitat d'adaptació del sector davant els reptes climàtics. També sobresurt la modernització dels regadius, amb més de 36 milions d’euros i més de 30.000 hectàrees transformades cap a sistemes d’alta eficiència i una superfície millorada que supera l’objectiu inicial previst pel programa.

En conjunt, aquestes mesures han convertit el PDR en una de les principals eines de preservació del paisatge agrari, la biodiversitat i la viabilitat econòmica de les explotacions situades en els territoris més vulnerables de Catalunya.

Innovació i desenvolupament territorial per transformar el món rural

Un altre dels grans eixos del programa ha estat la innovació. El PDR ha impulsat més de 800 projectes d’innovació i cooperació al territori i ha consolidat la transferència de coneixement entre el sector productiu, la recerca i les empreses.

En aquest àmbit s’han desenvolupat 829 operacions d’innovació, amb una inversió pública de 27,9 milions d’euros, així com programes de formació que han arribat a més de 24.800 participants.

La metodologia LEADER s’ha consolidat com un dels principals garants del desenvolupament local al món rural català. A través dels 11 Grups d’Acció Local, el PDR ha impulsat 1.853 projectes de desenvolupament territorial, ha mobilitzat 79 milions d’euros d’inversió pública i ha contribuït a la creació de 1.411 llocs de treball. Més enllà de les xifres, LEADER ha reforçat la capacitat dels territoris per definir el seu propi futur, generar oportunitats econòmiques, impulsar la innovació i construir comunitats rurals més resilients, cohesionades i competitives.


Una política de país amb mirada de futur

El balanç final del PDR 2014-2022 evidencia la capacitat de les polítiques públiques per transformar el territori quan disposen d’una estratègia clara, recursos suficients i una àmplia col·laboració institucional i sectorial. Després d’una dècada marcada per crisis econòmiques, sanitàries, geopolítiques i climàtiques, el programa ha demostrat capacitat d’adaptació i ha deixat una base sòlida sobre la qual construir les futures polítiques rurals de Catalunya.

El PDR 2014-2022 no representa un punt final, sinó una etapa més d'un compromís sostingut amb el desenvolupament rural de Catalunya. Els ajuts FEADER del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 en garanteixen la continuïtat, amb uns nivells d'execució ja satisfactoris. El pilar del desenvolupament rural del Pla Estratègic de la PAC disposa, per 2023-2027, de 518 milions d'euros de despesa pública, dels quals el 43% són cofinançats per FEADER. Aquest esforç es veu reforçat a Catalunya amb 162,2 milions d'euros addicionals aportats per la Generalitat a través del seu programa propi de desenvolupament rural.

A més, Catalunya ha rebut gairebé 0,7 milions d'euros addicionals gràcies al mecanisme de bona execució del FEADER, reconeixement a l'eficiència en la gestió. Aquest resultat consolida la trajectòria d'excel·lència de Catalunya en la gestió dels fons europeus i la seva capacitat per seguir impulsant un món rural competitiu, resilient, sostenible i generador d'oportunitats.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació reafirma el seu compromís amb una política rural forta i amb recursos suficients per continuar transformant el territori. Després d'haver executat més de 1.050 milions d'euros de despesa pública i d'haver impulsat milers de projectes que han millorat la competitivitat, la sostenibilitat i la cohesió territorial de Catalunya, el Departament defensa que el desenvolupament rural continuï ocupant una posició central en la futura PAC. L'objectiu és garantir un món rural viu, econòmicament dinàmic, ambientalment sostenible i capaç de generar oportunitats per a les generacions futures, mantenint instruments específics de desenvolupament rural, reforçant la innovació i assegurant que les decisions es puguin adaptar a la realitat dels territoris.

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR) torna a apostar per la intersecció entre patrimoni documental, recerca i creació contemporània amb una nova edició de Transdocumentar. Intervencions artístiques i investigació en context d’arxiu, una residència que dona suport a creadors i investigadors interessats a treballar amb els arxius i els documents com a matèria primera d’inspiració, reflexió i experimentació. L’ACUR acull quatre artistes internacionals i locals que investigaran diferents formes de relació entre memòria, identitat, arxiu i comunitat.

El regidor de Cultura, Miquel Nadal, ha explicat que l’objectiu d’aquesta residència, “un projecte capdavanter únic al país”, és “donar suport absolut a aquesta creació artística, visibilitzar els arxius i fer que tinguin una activitat vinculada a la ciutat, per això són exposades a la ciutadania”.

Durant tot el mes de juliol, tres creadors vinculats amb Itàlia (Alessandro Vitali, Jin Xiaoyuan i Barbara Matera) i una lleidatana (Núria Roselló) compten amb accés als fons documentals de l’ACUR i amb l’ús dels espais de recerca i creació.

El director de l’ACUR, Carles Quevedo, explica que s’han presentat fins a 32 propostes i ha estat una selecció "molt dura que ha estat possible gràcies al comitè de selecció. Dos dels projectes són fotogràfics amb enfocs molt diferents, un altre treballa qüestions comunitàries sobre l’art tèxtil i l’ últim qüestiona els fantasmes de l’arxiu, traces de documents que s’han perdut”.

Les residències es desenvoluparan entre el 5 i el 31 de juliol, i inclouran presentacions públiques els dies 23 i 30 de juliol a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, on els artistes compartiran els resultats dels seus processos de recerca i creació.

Finalment, el president del Consell Comarcal de l’Urgell, José Luis Marin, ha refermat “el suport al projecte a través de l'habitatge, la residència al centre de Tàrrega, amb espais compartits per crear sinergies entre els creadors i la població".
 

Quatre mirades singulars sobre el patrimoni de l’Urgell

• Alessandro Vitali – Arxiu Tàrrega: L’artista i fotògraf italià ha realitzat una recerca artística que explora com les comunitats construeixen i transmeten la seva identitat al llarg del temps. A partir de documents, fotografies i materials conservats a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, Vitali investiga la memòria col·lectiva de Tàrrega i de la comarca mitjançant una metodologia basada en l’escolta i la participació: “Entren retrats i es transformen en paisatges”. El projecte inclou un taller obert a la ciutadania centrat en la reinterpretació artística de fotografies històriques.

• Jin Xiaoyuan – Visual Deduction of Archives: Bridging the Gaps: L’artista xinesa resident a Itàlia ha unit la pintura i l’escriptura contemporània amb la recerca arxivística. Mitjançant el treball amb els fons documentals i entrevistes a habitants del territori, l’artista explora els silencis, les absències i les dimensions emocionals que sovint queden fora dels registres oficials. La recerca culminarà amb una sèrie de pintures mixtes que tradueixen dades, memòria i experiència en llenguatges visuals.
• Núria Roselló – Reinterpretant el material fotogràfic de l’ACUR: La fotògrafa experimental catalana ha intervingut el fons d’imatges històriques fragmentades de l’arxiu mitjançant tècniques fotogràfiques històriques com es la cianotípia per tal de recuperar-les i fer-les visibles. El seu treball reflexiona sobre la fragilitat de la memòria i les transformacions físiques i simbòliques dels documents històrics, explorant noves lectures visuals dels fons fotogràfics conservats a l’arxiu.
• Barbara Matera – Deep Mapping. A Resonant Glitch: La investigadora italiana ha aplicat mètodes sociològics per mapar la identitat rural de l'Urgell combinant art i sociologia. Mitjançant la metodologia del deep mapping, Matera connecta materials documentals i testimonis personals per posar en relleu narratives sovint invisibilitzades i reflexionar sobre els processos de canvi i transformació de les comunitats rurals.

La recol·lecció de la pera llimonera ha començat ja entre 5 i 8 dies abans del que és habitual. En zones com l’Horta de Lleida, els fruits d’aquesta varietat s’han vist afavorits per les elevades temperatures, al contrari d’altres cultius que han patit les conseqüències de la calor. Pere Roqué, president d’Asaja a Lleida i ha explicat que les peres “han respost positivament a la calor” amb calibres destacats, en part gràcies a la bona disponibilitat d’aigua per una primavera plujosa. Els pagesos han adaptat l’horari de treball i comencen a collir a les 5.30 h del matí per evitar els cops de calor de la tarda. Una tendència que si continua, segons Roqué, els obligarà a instal·lar il·luminació a les finques.

El sector fructícola de Lleida ha iniciat aquest dijous la campanya de collita de la pera llimonera. Es tracta de la primera varietat de fruita de llavor que es comença a recol·lectar aquest estiu i ho fa més d’una setmana abans del que és previst per les elevades temperatures sostingudes des del maig. Pere Roqué ha destacat que la calor té una “doble conseqüència” per als productors. Varietats com l’ercolini o la llimonera han respost positivament, amb una producció satisfactòria i calibres destacats, gràcies en part a la bona disponibilitat d’aigua després d’una primavera plujosa. En canvi, la “pera de conservació”, que es guarda durant l’hivern en cambres frigorífiques, varietats com la conference o la Williams, pateixen un “estrès tèrmic sever”, amb casos de fulles cremades als arbres i una reducció de la producció.

Davant aquest escenari, Roqué ha remarcat que es fa palesa la necessitat d’invertir en infraestructures de protecció, com les malles antipedra i d’ombreig, que poden reduir la temperatura de l’arbre entre 1 i 2 graus. Això no obstant, Roqué ha lamentat que l’elevat cost d’inversió – uns 30.000 euros per hectàrea -  fa indispensable el suport de les administracions per poder adaptar el 70 o el 80% de les explotacions lleidatanes en la pròxima dècada.

L’escenari climàtic també ha forçat un canvi en els protocols de collita. Per protegir la salut dels treballadors, els horaris s’han avançat de manera intensiva i en el cas de l’explotació de Roqué, es comença a treballar a les 5.30 h del matí. Aquesta tendència cap a jornades més matinals requereix, segons Roqué, una adaptació de les infraestructures i no ha descartat que en un futur hagin de posar llums a les finques per poder collir de nit.

Pressió en els preus per part del mercat

Malgrat que la calor acostuma a incentivar el consum de fruita, Roqué ha denunciat una forta pressió a la baixa per part de les grans cadenes de supermercats. Segons Roqué, les firmes utilitzen la fruita dolça com a producte “reclam” per atreure clients, amb preus rebaixats, i al mateix temps que comprin altres productes als quals no els abaixen el preu.

La pera llimonera es va pagar l’any passat al voltant dels 80-85 cèntims els quilos. Roqué apunta que enguany s’hauria de pagar més o menys el mateix i garantir així suportar els costos de producció, fixats en uns 60 cèntims el quilo. Tot i que aquesta varietat s’està comercialitzant principalment a mercats estatals com Madrid i Sevilla, però també al nacional, el sector continua immers en una transformació estructural, on la pera conference es manté com la varietat dominant per la seva capacitat d’exportació i conservació a llarg termini.

El Parlament en aquesta proposta insta el Govern a reconèixer la figura i l’aportació literària de Manuel de Pedrolo com a autor cabdal de la literatura catalana contemporània. Aquest punt ha rebut el suport de tots els grups excepte Vox.

També ha rebut el suport de tots els grups, menys Vox, una esmena del PSC que ha acceptat ERC que demana al Govern a donar suport tècnic i administratiu a la protecció patrimonial dels immobles i a valorar la seva catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional en cas que es tramiti la sol·licitud corresponent.

Així mateix, es demana reconèixer el valor històric, literari i patrimonial dels immobles del carrer Major 5 i 7 de Tàrrega vinculats a la vida i obra de l’escriptor; donar suport al projecte de rehabilitació i obertura al públic de la Casa Museu Manuel de Pedrolo com a equipament cultural de referència i s'insta el Govern a col·laborar amb l’Ajuntament de Tàrrega en el desplegament del projecte executiu, la rehabilitació arquitectònica i la museïtzació dels espais. Es reclama a la vegada "habilitar una línia de finançament específica per a les obres de consolidació estructural, rehabilitació, adequació d’instal·lacions i posada en funcionament de l’equipament", així com establir convenis de cooperació amb les administracions i institucions culturals implicades per garantir la viabilitat i sostenibilitat del centre. Tots aquests punts han rebut el vot en contra de Vox i l'abstenció del PSC.

 

Els professors, molt exposats

Entre les novetats de la campanya també hi ha un reforç de les accions adreçades al professorat. Salut treballa amb el Departament d'Educació per incrementar la vacunació entre mestres i professors, ja que considera que són un col·lectiu especialment exposat perquè els infants són els principals transmissors de la grip. Fernández ha admès que fins ara els docents havien quedat "una mica oblidats" en les estratègies de promoció vacunal i ha assegurat que aquest any es desplegaran actuacions específiques per millorar-ne la cobertura.

El Departament també reforçarà la implicació dels col·legis professionals sanitaris, dels serveis de prevenció de riscos laborals de les empreses i dels ajuntaments per augmentar les cobertures vacunals i reduir les diferències entre territoris. Igualment, mantindrà el model de vacunació conjunta contra la grip i la covid per a les persones majors de 60 anys.

Pel que fa al balanç de la campanya passada, Salut ha destacat que es van administrar 1.524.442 vacunes contra la grip, 112.517 més que la temporada anterior, fet que va permetre trencar la tendència descendent dels dos últims anys. En canvi, la vacunació contra la covid va continuar baixant lleugerament, amb 934.309 dosis administrades, unes 17.000 menys que l'any anterior. Segons el Departament, l'augment de la vacunació antigripal va contribuir a reduir l'impacte assistencial de la grip malgrat que la incidència de la malaltia va ser superior a la de la temporada precedent.

 

Programa Sempre Acompanyats a l’estiu

Durant els mesos d’estiu, la programació oferirà diverses activitats gratuïtes adreçades a les persones grans, orientades a promoure el benestar físic, emocional i social, així com l’aprenentatge i les relacions socials. En el marc del projecte “Vivim l’Estiu”, es duran a terme a Tàrrega cinefòrums, visites guiades, gimnàstica de cadira, un taller de competències digitals, un campionat de Rummikub, un taller de dibuix creatiu i relaxació amb la tècnica zentangle i una caminada nocturna. A més, la programació inclourà xerrades de caràcter preventiu i educatiu sobre seguretat, alimentació, hàbits saludables i el valor del temps, així com trobades informals cada dimarts d’agost. La iniciativa culminarà amb una activitat musical, lúdica i participativa. Tot plegat, amb l’objectiu de generar espais de participació, aprenentatge, lleure i trobada que contribueixin a reforçar els vincles socials entre les persones participants.

La missió del programa Sempre Acompanyats és empoderar les persones grans en situació de soledat situant-les al centre com a subjectes actius del seu procés d’envelliment i acompanyant-les en la cerca d’una vida plena mitjançant el foment de les relacions de benestar i el suport. Així mateix, el programa busca la implicació de la ciutadania i l’entorn comunitari per construir aliances i treballar en xarxa. Tot això amb la finalitat de sensibilitzar la societat i minimitzar les situacions de soledat de les persones grans.

L’evidència científica demostra que afrontar la soledat i millorar les relacions socials aporta beneficis poderosos: l’augment de la capacitat d’adaptació psicològica davant de les situacions de pèrdua, malaltia o estrès crònic (com les cures); la millora de la salut, de l’estat emocional i de l’esperança de vida; l’increment de la qualitat de vida, i la disminució de les probabilitats d’emmalaltir i desenvolupar demència. Així mateix, el programa ha constatat que fomentar les relacions socials contribueix a una vida plena i amb sentit.

Actualment, el programa és present a 13 territoris d’Espanya: Màlaga, Jerez, Múrcia, Pamplona, Granada, Palma, Sabadell, Terrassa, Tortosa, Girona, Tàrrega, Santa Coloma de Gramenet i Lleida. També s’ha implementat a Lisboa i Porto.

 El subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, ha visitat avui la Comandància de la Guàrdia Civil de Lleida per donar la benvinguda a 19 agents que s’incorporen a diferents Unitats i casernes de la província. Del total de noves incorporacions, 13 són homes i 6 són dones.

El subdelegat, juntament amb el Tinent Coronel de la Comandància, Jose Antonio Àngel Gonzalo, ha saludat els guàrdies, ha conversat amb ells interessant-se per les funcions assignades i els destins que ocuparan a partir de ara i els ha desitjat molts encerts en aquesta nova etapa professional.

En aquest sentit, el subdelegat ha assenyalat que “avui no només us incorporeu a una destinació. Us incorporeu al dia a dia de molts municipis i de moltes persones que confiaran en la vostra professionalitat” i els ha encoratjat a “treballar molt a prop de la ciutadania, escoltant, ajudant i protegint. Feu-ho amb vocació de servei, amb humilitat i amb el convenciment que darrere de cada actuació hi ha persones que esperen el millor de vosaltres.”

Del total de guàrdies civils que s’incorporen ara, 12 ho fan a diferents unitats de la Comandància de Lleida, mentre que 2 s’incorporen a la caserna de Tremp, 2 a la de Solsona i la resta a les casernes de Balaguer, Alcarràs i Tàrrega.

Els agents han superat ja els dos cursos de formació obligatoris, el primer a l’acadèmia de formació de la Guàrdia Civil i l’altre de pràctiques. Un cop superats els dos anys formatius, els agents passen a ser guàrdies civils professionals i obtenen el seu primer destí

El cost de producció del préssec i la nectarina a Catalunya aquest 2026 s’estima que és de 0,585 euros el quilo. Un estudi del CREDA-UPC-IRTA basat en les dades de les explotacions de la Xarxa Comptable Agrària de Catalunya (XCAC) i impulsat pel Departament d’Agricultura estima un cost de producció de 14.298 euros per hectàrea. És un increment d’entre el 10 i el 15% respecte del cost mitjà del període 2020-2024, de 12.846 euros per hectàrea registrats en valors constants de 2024. Els autors de l’estudi han remarcat que no pretén establir preus de venda, sinó oferir una estimació objectiva dels costos de producció que ajudi a millorar el coneixement econòmic del sector i aporti informació de referència en les negociacions comercials.

L’estudi s’ha presentat aquest dimarts a la seu d’Afrucat a Lleida. La directora general d’Alimentació, Rosa Cubel, ha destacat que l’estudi vol ser una iniciativa que forma part d’una “manera d’entendre les polítiques agroalimentàries de Catalunya”. Per Cubel, és important crear un “sistema alimentari més just, equitatiu i cohesionat”. Segons la directora, l’estudi aporta una “metodologia rigorosa i està basat en dades comptables reals d’explotacions catalanes”. L’objectiu és ajudar al sector a disposar d’eines útils per la presa de decisions i per acompanyar agricultors, ramaders i pescadors i a tota la cadena alimentària, amb polítiques basades en “l’evidència i orientades a garantir la viabilitat del sistema agroalimentari”.

Partint d’un rendiment estimat de 24.431 quilos per hectàrea, un 8,6% superior a la mitjana de la mostra 2020 i 2024, l’estudi calcula que el cost mitjà de producció se situa en 0,585 euros el quilo, distribuït entre 0,260 euros el quilo de costos específics, 0,227 euros el quilo de costos generals i 0,099 euros el quilo corresponents a la mà d’obra familiar. A aquests costos cal afegir-hi les despeses de confecció i comercialització. Considerant un cost orientatiu de confecció de 0,506 euros el quilo, el cost total del préssec i la nectarina confeccionats s’estima en 1,234 euros el quilo.

Una eina per aportar transparència al sector

Els autors remarquen que l’estudi no pretén establir preus de venda, sinó oferir una estimació objectiva dels costos de producció que ajudi a millorar el coneixement econòmic del sector i aporti informació de referència en les negociacions comercials.

Les dades provenen de la XCAC, un sistema d’informació que recopila, valida i analitza la comptabilitat agrària d’explotacions catalanes, i utilitzen una metodologia basada en costos per producte, ajustada mitjançant índexs oficials de preus.

Avançament en la finalització de la campanya d’estiu

Afrucat preveu que la campanya de fruita de pinyol d’aquest estiu puguin finalitzar abans de l’habitual, a conseqüència de l’avançament que s’està observant en la maduració i la recol·lecció de diferents varietats.

L’entrada en producció de les varietats de mitja estació, amb calibres més grans, ha permès equilibrar la proporció de mides disponibles i, en conseqüència, els diferents formats comercials. Aquesta major disponibilitat de calibres ha contribuït a estabilitzar el mercat i a frenar la pressió a la baixa sobre els preus observada durant l’inici de la campanya.

Al mateix temps, a mesura que avança la collita, el sector constata que el calendari productiu continua avançat respecte d’altres campanyes. En algunes varietats, aquest avançament se situa al voltant dels deu dies en comparació amb les darreres collites i pot arribar als vint dies respecte del seu calendari tradicional de fa anys. Segons les previsions d’Afrucat, aquesta evolució podria comportar una finalització més primerenca de la campanya d’estiu.

Jaume Lozano, president del Comitè de pinyol d’Afrucat, ha explicat que aquest escenari podria provocar una concentració més elevada de la demanda en el tram final de la campanya i una disponibilitat més limitada de producte. Així, apunta que serà “especialment important” una bona programació comercial entre els diferents agents de la cadena per garantir el servei als clients.

L’associació preveu que aquesta menor disponibilitat de fruita en la fase final de la campanya pugui traduir-se en un increment dels preus. Una evolució que, a més de respondre a l’equilibri entre oferta i demanda, resulta necessària en un context en què els costos de producció continuen condicionant la rendibilitat del sector.

El Centre la Solana, gestionat per l'Ajuntament de Tàrrega, ha format la primera promoció del certificat de professionalitat d'Organització del Transport i la Distribució (COML0209). Nou alumnes han finalitzat la fase teòrica de la formació, de 465 hores, i iniciaran ara una estada de 105 hores de pràctiques professionals no laborals en empreses referents del sector logístic i del transport.

Les pràctiques es desenvoluparan gràcies a la col·laboració d'empreses del territori com Ondara Logística, PalletCat, Distribuidora Germans Bosch, Borges International Group, bonÀrea i Semillas Fitó, entre d'altres, que han apostat per contribuir a la formació de nous professionals i facilitar la seva incorporació al mercat laboral.

L'acte de cloenda de la fase teòrica del curs ha comptat amb l'alcaldessa Rosa Maria Perelló i el regidor de Promoció Econòmica i Treball, Jaume Vall, que han compartit impressions amb l'alumnat i els han encoratjat a afrontar aquesta nova etapa amb il·lusió. Ambdós han destacat la importància de les pràctiques com a pas previ a la inserció laboral i han desitjat als participants una experiència profitosa a les empreses col·laboradores. Jaume Vall també ha destacat l'aposta per la formació especialitzada com a eina clau per millorar les oportunitats laborals i donar resposta a les necessitats del teixit empresarial.

Per la seva banda, Manel Garriga, director del Centre la Solana, fa una valoració molt positiva d'aquesta primera promoció, tant perquè ha permès recuperar l'oferta de formació ocupacional adreçada a persones en situació d'atur, com perquè incorpora, per primera vegada, aquest certificat de professionalitat al catàleg formatiu del centre. Aquesta especialitat respon a una necessitat detectada per les empreses del sector del transport, la logística i la distribució, que des de fa temps manifesten dificultats per trobar professionals qualificats.

Durant aquests mesos, l'alumnat ha adquirit coneixements tècnics en distribució capil·lar, transport de llarga distància, optimització de la cadena logística i anglès professional aplicat al sector del transport i la logística, preparant-se per desenvolupar funcions com a gestors de tràfic, planificadors i organitzadors del transport, tècnics de logística, gestors de flotes de camions i furgonetes i personal de suport als departaments de transport, distribució i operacions logístiques.

Aquesta demanda també s'ha posat de manifest en el marc del projecte URTalent: Mapa estratègic del talent i la formació a l'Urgell, que treballa per alinear la formació professional, ocupacional i contínua amb les necessitats reals de les empreses. En aquest context, el certificat d'Organització del Transport i la Distribució esdevé una resposta directa a la necessitat de disposar de perfils tècnics especialitzats que contribueixin a reforçar la competitivitat del sector i el desenvolupament econòmic del territori.

Aquesta acció formativa està impulsada pel Centre la Solana de l'Ajuntament de Tàrrega i subvencionada pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC) amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports, en el marc de la convocatòria de Formació d'Oferta en Àrees Prioritàries (FOAP) 2026, amb una subvenció de 45.951,75 euros.