• INS Ribera del Sió d'Agramunt.
• INS Lo Pla d'Urgell de Bellpuig.
• INS Bellcaire (Noguera).
• INS Alfons Costafreda de Tàrrega.
• Escola Pia de Tàrrega.
• INS Manuel de Pedrolo de Tàrrega.
• Vedruna Tàrrega.
• Escola d'Art i Superior de Disseny Ondara (EASD Ondara).

Un dels aspectes més destacats del projecte és el treball en xarxa entre els diferents serveis de joventut del territori. Així, les visites a l'INS Lo Pla d'Urgell de Bellpuig s'han desenvolupat conjuntament amb l'Oficina Jove del Pla d'Urgell, ja que el centre escolaritza alumnat de les dues comarques.

De la mateixa manera, les actuacions a l'INS Ribera del Sió d'Agramunt han comptat amb la col·laboració de l'Oficina Jove de la Noguera, atès que també hi estudia alumnat d'aquesta comarca.

Als centres educatius de Tàrrega, el projecte s'ha desenvolupat en coordinació amb la tècnica de joventut de l'Ajuntament de Tàrrega, reforçant el treball conjunt entre els serveis municipals i comarcals de joventut.

Aquest model de col·laboració permet oferir una atenció més propera i coordinada al jovent, independentment de la comarca on estudia, garantint que tots els nois i noies coneguin els recursos disponibles i els professionals de referència del seu territori.

Una vegada finalitzat el curs escolar, l'Oficina Jove de l'Urgell ha continuat mantenint el contacte amb el jovent. Durant el mes de juliol, l'equip comarcal ha visitat 11 piscines municipals de la comarca, traslladant aquesta mateixa metodologia de treball als espais d'oci estiuenc.

Aquesta dinamització juvenil de les piscines ha estat un projecte pilot impulsat enguany amb l'objectiu de donar continuïtat al projecte Patis durant els mesos d'estiu, descentralitzar encara més els serveis de l'Oficina Jove de l'Urgell i arribar a un nombre més gran de municipis de la comarca.

L'Oficina Jove de l'Urgell valora molt positivament aquesta iniciativa, que ha finalitzat aquest dijous 30 de juliol, ja que ha permès arribar a joves de diferents municipis en un entorn distès i de proximitat. Durant les sessions s'han organitzat tallers, activitats esportives i jocs de taula que han afavorit la participació, la convivència i la interacció entre el jovent.

Paral·lelament, les professionals de joventut han aprofitat aquests espais per donar a conèixer els serveis de l'Oficina Jove de l'Urgell i explicar de quina manera poden acompanyar el jovent en diferents àmbits del seu dia a dia.

El projecte Patis es reprendrà al setembre, coincidint amb l'inici del nou curs escolar i la reobertura dels centres educatius, amb l'objectiu de continuar apropant les polítiques de joventut als espais on el jovent conviu diàriament i mantenir aquest espai de proximitat, escolta i informació al llarg de tot el curs.

La Unitat d’Expedició del DNI, passaport i Targeta d’Identitat d’Estranger (TIE) de la Comissaria provincial de la Policia Nacional a Lleida ampliarà l’horari d’atenció a la ciutadania durant tot el mes d’agost obrint l’oficina també a les tardes, tal com ja fa la resta de l’any.

Així ho ha anunciat avui el subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, en el decurs de la visita que ha dut a terme a la Comissaria provincial juntament amb la Comissària en Cap provincial, Pilar Callejero, amb qui ha mantingut una reunió de treball per abordar l’ampliació horària d’aquest servei públic.

És la primera vegada que l’oficina d’expedició de documentació obrirà a les tardes el mes d’agost quan, fins ara, era habitual que oferís el servei només en horari de matí. Amb l’ampliació horària, l’oficina atendrà de 9.00 a 14.30 al matí i de 15.30 a 19.30 a les tardes, el mateix horari d’atenció vigent la resta de mesos de l’any.

Tal com ha explicat el subdelegat, la iniciativa respon “a la voluntat de donar resposta a la demanda existent tant per l’expedició i renovació de DNI i passaport, però també en previsió d’un increment de demanda en l’expedició de la Targeta d’Identitat d’Estrangers derivada del procés de regularització extraordinària de persones migrades que va finalitzar el passat 30 de juny”.

"Volem —ha assenyalat el subdelegat— seguir oferint un bon servei a la ciutadania i, per això, s'ha decidit ampliar l'horari d'atenció del mes d'agost per donar més facilitats a la ciutadania a l'hora d'expedir els seus documents d'identificació i fer la resta de tràmits que es porten a terme a la Unitat d'Expedició, tant si responen a necessitats de desplaçament o a motius personals, familiars o relacionats amb l'activitat laboral."

26.404 DNI i 13.358 passaports expedits en el primer semestre 2026

Segons les dades facilitades avui per la Policia Nacional a Lleida, les comissaries de Lleida ciutat, La Seu d’Urgell i Les han expedit en el primer semestre d’aquest any un total de 26.404 DNI, una xifra superior als 22.389 DNI expedits durant el mateix període de 2025. Del total de DNI expedits, 20.763 es van expedir a la Comissaria de Lleida, 3.895 a la de La Seu i 1.746 a la de Les.

Pel que fa a passaports, les tres comissaries lleidatanes han expedit en aquests sis primers mesos de l’any un total de 13.358 passaports mentre que l’any passat en van expedir 12.015 durant el primer semestre. Del total de passaports, 10.791 s’han tramitat a la Comissaria de Lleida, 1.487 a la de La seu i 1.080 a la de Les.

Pel que fa a  les TIE, en aquest primer semestre de l’any s’han expedit 11.271, una xifra similar als 11.643 emeses al mateix període de 2025. Per comissaries, 8.963 s’han expedit a Lleida, 1.078 a La Seu i 1.230 a Les.

El Ple de Tàrrega ha aprovat per unanimitat dos projectes d’obra destinats a millorar l’accessibilitat i l’espai públic als carrers Comabruna i de Sant Pelegrí. Les actuacions tenen un pressupost conjunt de 316.602,86 euros.

D’una banda, el plenari ha avalat el projecte de renovació de la vorera sud del carrer Comabruna, amb un pressupost de 249.731,59 euros. L’actuació preveu ampliar l’espai destinat als vianants, adaptar els accessos als immobles, integrar els diferents desnivells del carrer i millorar el drenatge de la superfície. Els treballs també inclouran actuacions a les xarxes de sanejament i d’abastament d’aigua potable.

D’altra banda, ha rebut el vistiplau unànime el projecte de millora del paviment de la vorera oest del carrer de Sant Pelegrí, amb un pressupost de 66.871,27 euros. Els treballs permetran renovar el paviment deteriorat pel pas del temps i millorar l’accessibilitat d’aquest eix de connexió entre els barris del Cor de Maria i Sant Eloi i el centre de la ciutat.

Millores a la xarxa de clavegueram

El Ple ha acordat unànimement declarar com a inversió financerament sostenible la instal·lació d’un triturador a l’EBAR Ginesta, amb un pressupost total de 39.931,20 euros. L’actuació té com a objectiu minimitzar les obstruccions detectades a la instal·lació, protegir les bombes submergibles i evitar l’abocament de residus al medi natural, per tal de reduir les incidències que afecten el funcionament de la instal·lació. Així mateix, s’ha aprovat per unanimitat substituir el finançament inicial de 38.100 euros amb préstec per finançament amb càrrec al superàvit pressupostari de l’exercici 2024. La resta fins a assolir el cost total de l’actuació es cobreix mitjançant el suplement de crèdit aprovat en aquest mateix Ple.

Modificacions pressupostàries i nous preus públics

En l’àmbit econòmic, tots els grups municipals han donat suport a la 28a modificació del pressupost, en la modalitat de crèdit extraordinari, per un import de 345.769 euros. Entre les principals actuacions incloses hi ha una partida de 120.000 euros per a la teulada de la Farinera Balcells, 67.000 euros per a les obres del carrer de Sant Pelegrí, 60.000 euros per a un calderí a l’ETAP de Sant Eloi i 60.000 euros pel terreny la Canaleta, entre altres.

També ha rebut llum verda la 29a modificació del pressupost, en la modalitat de suplement de crèdit, per un import de 41.831,20 euros. La proposta afegeix 40.000 euros a la creació de lavabos públics a l’espai de la carnisseria de la plaça Major i augmenta 1.831,20 euros el pressupost necessari per instal·lar el triturador a l’EBAR Ginesta.

Pel que fa als preus públics municipals, el Ple també ha aprovat per unanimitat la nova ordenança reguladora de les activitats de l’Àrea de Joventut i la modificació de l’ordenança de l’Àrea de Ciutadania i Feminismes. Els tallers organitzats per totes dues àrees tindran un preu de 4 euros per hora. La modificació també fixa el preu de l’activitat de recerca del Tió en 7 euros pel primer Tió i en 3,50 euros per cada Tió addicional inscrit per la mateixa persona.

Ampliació dels terminis de les inversions de l’Escola Pia

En l’àmbit educatiu, el Ple ha aprovat per unanimitat la modificació del contracte entre l’Ajuntament de Tàrrega i l’Escola Pia de Catalunya per a la cessió d’ús de l’exconvent de la Mercè, situat a la plaça del Pare Carles Perelló. L’acord amplia fins al 2032 l’horitzó temporal per executar les inversions vinculades a la renovació i adequació de l’edifici actual per a la millora de l’oferta educativa del centre, amb una inversió mínima de 450.000 euros.


Adhesió al manifest davant del PLATER i mocions sobre els bombers voluntaris i els pobles agregats

S’ha aprovat unànimement l’adhesió de l’Ajuntament de Tàrrega al Manifest de municipis davant del PLATER, on es demana a la Generalitat que aturi la tramitació del pla fins que es garanteixi un procés real de participació territorial, que incorpori les aportacions del món local i estableixi criteris objectius, transparents i consensuats per distribuir la potència energètica. També defensa un model de generació distribuïda i de proximitat que prioritzi els espais ja transformats i preservi el sòl agrari i natural.

En l’apartat de mocions, ha prosperat una moció presentada per la totalitat de l’arc consistorial per reconèixer els drets laborals dels bombers voluntaris i dignificar-ne les condicions. El text insta el Departament d’Interior a garantir-los una cobertura efectiva de Seguretat Social i sanitària, reforçar la prevenció dels riscos laborals, revisar el model retributiu i obrir una mesa de negociació amb representants del col·lectiu.

Finalment, el Ple ha aprovat de manera unànime una altra moció conjunta perquè els pobles agregats siguin reconeguts com a subjectes de les polítiques de desenvolupament rural i cohesió territorial. La proposta afecta Altet, Claravalls, la Figuerosa, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell, així com l’Entitat Municipal Descentralitzada del Talladell. La moció reclama que els pobles agregats, les entitats singulars de població amb característiques rurals i les EMD rurals siguin inclosos en l’Estatut dels municipis rurals i puguin accedir directament als plans i ajuts contra el despoblament. Per últim, també proposa crear un Catàleg de Pobles Agregats de Catalunya.

La gestió forestal en situació de risc d’incendis

Des de la direcció general expliquen que els propietaris forestals també es veuen afectats per les restriccions davant dels diferents nivells de risc d’incendi, de manera que la gestió del bosc queda limitada durant aquests períodes, en funció del grau de perill. “Les activitats estan clarament condicionades per la situació, i els professionals ho coneixen i ho respecten”, diu Minguell.

El responsable de l’àrea de boscos del Govern diu que, amb tot, sempre es busca l’equilibri entre “minimitzar els riscos” i evitar “la paràlisi” en els treballs propis de la gestió forestal. “Aquesta és la clau, sobretot quan cada vegada tenim més dies de risc, perquè (si no es fes res de res) al final aniríem a una paràlisi, i si bé no podem assumir tenir grans incendis ni episodis de simultaneïtat com els que hem tingut, tampoc podem paralitzar-ho tot; és un equilibri difícil, però jo crec que s’està duent força bé”, rebla.

En coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya, la Cia. Vero Cendoya porta a Tàrrega Una brillant imperfecció (o mort d'un pianista), un espectacle inclusiu de dansa-teatre amb un elenc d'intèrprets amb diferents capacitats que aborda la discapacitat sense complexos, combinant dansa contemporània, teatre de text, material documental i humor. Un cant a la llibertat i a la diferència.

Des de Madrid, Violeta Gil presenta Andábamos maravillados, Espectacle generat a partir del poemari homònim d’aquesta artista, que s’acompanya en escena del músic Marcos Nadie. Un concert, una confessió, una conversa sobre l’amor i l’amistat, un qüestionament de les formes contemporànies de comunicació, una celebració de la possibilitat de l’encontre, un ball. Una peça basada en la bellesa de les paraules. Salar la pena, de Juan Carlos Panduro, busca la hibridació entre la poesia i el circ i pren el cos en crisi com a eix central. A través del moviment, la tècnica i la veu, un cos –un jo líric– intenta construir una litúrgia de neteja o buidament, explorant el fracàs, la pèrdua, el desig i tot allò que connecta la divinitat amb la monstruositat. El cos portat al límit. I Pere Faura & Niels Bekius firmen Mètode rosa, una proposta íntima i festiva, entre un concert i un espectacle de dansa. Pere Faura reinterpreta, balla i canta una colla de cançons que formen part de la memòria col·lectiva de generacions de persones LGTBI, per rememorar el passat i qüestionar el present.

Mirada crítica

Glòria Ribera presenta Bomba va!, el tercer projecte escènic d'aquesta cupletista i neovedet guissonenca, amb música en viu i un humor àcid, que juga enginyosament amb els dobles sentits. Aborda la temàtica de la guerra des del terreny de la festa per exaltar el cos com a camp de batalla. Per la seva part Reinaldo Ribeiro porta Capítulo 1: Arder Épica, una conferència performativa amb música en directe que reivindica l'oralitat com a tecnologia ancestral per explicar allò que els arxius no han pogut preservar. L’incendi que va arrasar el Museu Nacional del Brasil el 2018 va destruir objectes i va esborrar memòries. A través de la fabulació, la ritualitat i la feminitat, la peça habita un espai entre la pèrdua i l’absència. Finalment, la Cia. Les Pinyes presenta Hi! I'm Steven. Amb una mirada humorística i, alhora, poètica i amb un llenguatge visual i interdisciplinari, l’espectacle aborda la gentrificació, la plaga del turisme, la memòria col·lectiva, la resistència veïnal... Nascuda de la realitat i complicitat amb el Barri Gòtic de Barcelona i plantejat com una faula amb tres paneroles resilients com a protagonistes, posa sobre la taula el sentiment de comunitat i la preservació de l’ànima dels barris a les nostres ciutats.

Públic infantil

Pensada per al públic infantil, Dos llops, d'Engruna Teatre, és una proposta que refexiona sobre qui som realment: som allò que mostrem o bé allò que amaguem? Llums, ombres, llops que conviuen dins nostre. De vegades parlen entre ells, d’altres s’enfaden, riuen, lluiten o fins i tot ballen. Peça per a infants a partir de 4 anys que convida a fer un viatge introspectiu cap a l’essència i la identitat de l’individu.

Completa la programació de sala Revers del Grup de teatre El Mirall. Es tracta de l’espectacle guanyador del Concurs de Teatre Amateur Ciutat de Tàrrega que organitza el grup de teatre BAT de la capital de l’Urgell. Aquesta comèdia musical ofereix una visió humorística i sense subterfugis sobre la menopausa i està plantejada des d’aquest univers on no estem acostumats a observar.

Sobre FiraTàrrega

FiraTàrrega és el mercat internacional de les arts escèniques que se celebra anualment a Tàrrega des de 1981, al voltant del segon capde setmana de setembre. Reconegut per la Generalitat de Catalunya com un dels mercats culturals estratègics, té la missió de nodrir el mercat de talent creatiu, enfortir el sector escènic i democratitzar l'accés a la cultura des del territori. La 46a edició tindrà lloc del 10 al 13 de setembre de 2026 sota el leitmotiv CELEBREM. Més informació a www.firatarrega.com

Les al·legacions presentades pel Consell Comarcal s’estructuren en sis grans àmbits

En primer lloc, es proposa reforçar el model energètic de proximitat perquè la distribució territorial dels objectius renovables tingui en compte no només la capacitat d’acollida dels territoris, sinó també la seva demanda energètica i la seva contribució efectiva al consum energètic del país.

En segon lloc, es planteja reforçar els mecanismes de governança i reequilibri territorial mitjançant la incorporació d’instruments que permetin corregir desequilibris acumulatius, adaptar els objectius a l’evolució real del sistema energètic i establir mecanismes de retorn territorial per als municipis i les comarques que assumeixen una contribució especialment significativa als objectius renovables de Catalunya.

En tercer lloc, es defensa una aposta molt més decidida per la generació distribuïda, l’autoconsum compartit, les comunitats energètiques i el paper actiu dels municipis en la transició energètica, per facilitar que els territoris puguin impulsar iniciatives pròpies vinculades al consum local i a la participació ciutadana.

El quart bloc se centra en la priorització dels espais antropitzats i en la protecció del sòl agrari, reforçant la preservació dels espais productius i dels paisatges agraris singulars per evitar que el desplegament de les energies renovables comporti una afectació desproporcionada sobre l’activitat agrària.

El cinquè bloc proposa millorar la protecció dels nuclis habitats, dels nuclis històrics rurals i dels habitatges disseminats, mitjançant l’adaptació dels criteris de protecció a la realitat dels municipis rurals i a les dimensions actuals de les instal·lacions renovables.

Finalment, les al·legacions plantegen reforçar la protecció del paisatge, del patrimoni i dels espais d’alt valor territorial, amb una atenció especial als valors culturals, patrimonials i paisatgístics de la Vall del Corb i d’altres àmbits singulars de la comarca.

Paral·lelament, l’Oficina Comarcal de Transició Energètica de l’Urgell ha prestat suport tècnic als municipis de la comarca per facilitar la preparació d’al·legacions específiques adaptades a la realitat de cada territori, tant en el marc del procés d’informació pública del PLATER com en els processos de participació impulsats per l’ICAEN.

El president del Consell Comarcal, José Luis Marín, considera que la transició energètica és una necessitat col·lectiva i una oportunitat de futur, però que només serà territorialment sostenible i socialment viable si es desenvolupa amb criteris d’equitat territorial, participació local, transparència institucional i respecte pels valors ambientals, agraris, patrimonials i paisatgístics que defineixen el territori.

Marín ha afegit que «l’Urgell vol formar part de la solució, però no pot assumir un model que prioritzi únicament la disponibilitat de sòl sense tenir prou en compte la realitat agrària, paisatgística i social dels municipis. Necessitem una planificació que protegeixi el nostre patrimoni, reforci la generació distribuïda i permeti que els beneficis de la transició energètica també reverteixin al territori».

Finalment, el president ha remarcat que «les al·legacions que presentem són constructives i tenen un únic objectiu: millorar el PLATER perquè esdevingui una eina útil, consensuada i justa. Estem convençuts que només des de la cooperació institucional, la participació local i l’equilibri territorial podrem construir un model energètic sostenible per al conjunt del país».

Per aquest motiu, les al·legacions presentades tenen com a objectiu contribuir a la millora del PLATER abans de la seva aprovació definitiva i avançar cap a un model energètic més equilibrat, més distribuït i més coherent amb els objectius que Catalunya s’ha fixat per a les properes dècades.

Resultats de la prova pilot

Els resultats de la prova pilot, que s’ha desenvolupat entre juny i juliol d’enguany, posen de manifest que les distraccions associades al telèfon mòbil continuen sent una conducta de risc present a la xarxa viària catalana. Durant el període d’anàlisi, el sistema ha detectat més de 8.500 casos de conductors utilitzant el mòbil mentre conduïen.

Les dades obtingudes indiquen que entre un 3,6% i un 6,6% dels conductors observats podrien estar fent ús del telèfon durant la conducció, en funció del tipus de via i de les condicions del trànsit.

La tecnologia també ha identificat 4.500 casos de persones que circulaven sense el cinturó de seguretat o fent-ne un ús incorrecte. Segons les estimacions de l’estudi, entre l’1,3% i l’1,8% dels ocupants dels vehicles observats no utilitzaven correctament aquest sistema de seguretat passiva, un element clau per reduir la gravetat de les lesions en cas d’accident.

Sobre la fiablitat del sistema, el cap de servei del SCT, Carlos Garcia, ha explicat que en el cas de la detecció de conductors fent servir el telefon ha estat del 64%, quan en mostra aleatoria fent servir l'ull humà ha estat superior, detectant 13.000 infractors per 8.500 sobre una mostra de 310.000 vehicles. "Això demostra que la IA ha detectat una mostra molt àmplia, però també que té molt marge de millora a mesura que se l'entreni", ha afegit.

L’anàlisi de les dades obtingudes durant la prova pilot ha permès identificar patrons diferenciats segons el tipus de via, el dia de la setmana i la franja horària. Pel que fa a l’ús del telèfon mòbil al volant, la incidència és clarament superior a l’A-2, en l’entorn periurbà de Cornellà de Llobregat, on la prevalença estimada arriba al 5% dels conductors observats i comprovats, davant del 3,6% registrat a l’AP-7.

En aquest sentit, en el conjunt de la prova pilot, s’estima que un 4,3% dels conductors utilitzen el telèfon mòbil mentre condueixen. En la comparativa internacional de l’estudi pilot, Catalunya ocupa la tercera posició en incompliment de la normativa relativa a l’ús del telèfon mòbil durant la conducció, només superada per l’Amèrica del Nord i un país europeu.

A Catalunya, les dades també indiquen també que les distraccions relacionades amb el mòbil són més freqüents durant els dies laborables, especialment entre dimecres i divendres, mentre que els nivells més baixos es registren durant els caps de setmana. Per franges horàries, l’ús del mòbil es concentra principalment durant les hores diürnes i, sobretot, a la franja de migdia (entre les 11.30 h i les 15.30 h), seguida de les primeres hores de la tarda.

El pintor muralista Josep Minguell (Tàrrega, 1959), un dels pocs artistes del món dedicats a la mil·lenària pintura al fresc, ha presentat avui dijous els primers dibuixos i estudis d'un nou mural pel Museo Benozzo Gozzoli de Castelfiorentino, a la Toscana italiana. Minguell ha presentat el seu treball en una roda de premsa telemàtica que ha connectat el museu italià amb l'estudi del pintor a Tàrrega on hi ha participat, a més a més de l'artista, Francesca Giannì alcaldessa de Castelfiorentino, Franco Spina regidor de Cultura de la ciutat i Cristina Giglioli presidenta de la Fundació Teatro del Popolo.

“Aquest és el mural més difícil de la meva vida. Per a mi aquest fresc suposa una responsabilitat enorme; he de confessar que gairebé em fa por, perquè fer un fresc i confrontar la meva pintura amb la del Renaixement i especialment amb l’obra de Benozzo Gozzoli és realment aclaparador. Però és un repte que vull afrontar» ha declarat Minguell.

Aquesta és la segona part del projecte, que va començar amb una pintura al fresc de Minguell que posteriorment es va arrencar amb la tècnica del strappo i que a partir del mes de gener s’exposarà de forma itinerant pels museus de Catalunya. Al gener serà a Lleida (IEI), després anirà a Solsona i després a Tarragona.

L’obra té un plantejament inèdit. Al llarg de la història, molts pintors s'han autoretratat a les seves obres —el mateix Benozzo Gozzoli es va retratar a la Capella dels Mags del Palau Mèdici—, però gairebé mai s'han representat en plena feina, dalt de la bastida. El repte de Minguell és mostrar el pintor de frescos en acció. "Molts pintors s'han autoretratat, com Gozzoli amb el seu barret vermell entre el seguici dels Mags del palazzo Medici. Però, tret de Diego Rivera, no recordo cap altre pintor que s'hagi representat en plena acció a dalt de les bastides. Aquest és el meu repte”, ha explicat l'artista.

La pintura és protagonitzada per un pintor envoltat de la calç transformada pels quatre elements —foc, aigua, terra i aire— que marquen el ritme del fresc, dels pigments i dels papers que recullen les idees. "La pintura al fresc és un sistema d’art que és part de l’arquitectura i que va dirigit a la mirada dels espectadors. El pigments minerals sobre la calç fan una pintura tan resistent com la pedra", ha detallat Minguell.

La localitat toscana de Castellfiorentino i la ciutat de Tàrrega estrenyen els seus lligams culturals d’aquesta manera amb la continuïtat del projecte BeGo Back, una iniciativa que fa reviure la tècnica del fresc renaixentista i que enguany incorpora una nova obra al patrimoni artístic del museu, a càrrec de l'artista targarí.

Els responsables del projecte han destacat que la cultura és, per damunt de tot, una eina de relació entre persones i territoris. Per la seva banda, Maria Cristina Giglioli, presidenta de la Fundació Teatral del Poble (gestora del museu) ha explicat: «La cultura crea relacions entre els pobles i entre els territoris, crea connexions, crea lligams. Aquest n'és un exemple real i tangible.»  Giglioli ha explicat que aquesta relació entre les dues obres és el que dona sentit al projecte. "Acollir aquesta pintura al costat dels tabernacles originals de Gozzoli és una manera de mantenir obert el vincle entre l'artista i la seva comunitat". L’alcaldessa de Castellfiorentino Francesca Janín ha subratllat que «La idea és fer reviure el museu a través d'una cultura viva. Que no sigui simplement un museu clàssic on obrim una porta i no mirem res, sinó un espai on veiem la cultura fer-se realitat.»

Franco Espina, regidor de Cultura de Castellfiorentino ha explicat que la intenció és reprendre el que passava a la Toscana durant el Renaixement, però d'una manera nova i amb un llenguatge que pugui dialogar amb el present: “L'art sempre ha estat relacional i la cultura sempre ha estat generativa. El primer BeGo Back va ser un episodi pilot, però ens ha donat la força i la possibilitat de pensar en edicions successives més estructurades.»

Dues pintures murals que es miren de cara

L'obra s’ubicarà dins del Museu Benozzo Gozzoli de Castelfiorentino, davant per davant dels frescos originals de Gozzoli, de manera que la peça de Minguell i la del mestre renaixentista quedaran vinculades en un mateix espai. El Museu BeGo, inaugurat l’any 2009, custodia els frescos i les sinòpies (dibuixos preparatoris) de dos monumentals tabernacles que Benozzo Gozzoli va pintar a Castelfiorentino: el de la Madonna della Tosse (1484) i el de la Visitació (1491).

Benozzo Gozzoli (c. 1421–1497) és un dels grans mestres del Renaixement florentí. Deixeble de Fra Angèlic, entre el 1459 i el 1462 va pintar la cèlebre Capella dels Mags al Palau Mèdici Riccardi de Florència per encàrrec de la família Mèdici, una de les obres més espectaculars i innovadores del Quattrocento.

Calendari

Un cop pintada al taller de Tàrrega, l'obra serà arrencada del mur mitjançant la tècnica de l'strappo per traslladar-la a Itàlia. La previsió és que a mitjans del 2027 quedi instal·lada de manera definitiva al museu, davant dels frescos de Gozzoli.

El projecte suposa una nova baula en la relació que Minguell manté amb aquesta ciutat de la Toscana. L'any 2025, dins el projecte "BeCOME – Affrescare il tabernacolo. BenozzoGozzoli 1491 – Josep Minguell 2025", l'artista targarí va tornar a afrescar els murs originals del tabernacle de la Visitació, treballant "a portes obertes" perquè el públic pogués seguir en directe totes les fases d'aquesta tècnica mil·lenària. Aquell fresc va travessar la Mediterrània per instal·lar-se a Tàrrega. “Ara, el camí es farà a la inversa, la nova obra naixerà a Tàrrega i viatjarà cap a Castelfiorentino", ha explicat Josep Minguell.  

El que va començar el mes de febrer passat com una experiència pilot en cinc sales de cinema repartides per Espanya, continua consolidant-se com una de les iniciatives més singulars de l'exhibició cinematogràfica nacional. Wilder Cinema incorpora aquest agost els Cinemes Màjestic de Tàrrega, integrats al Circuit Urgellenc, i amplia així la seva xarxa fins als 15 cinemes distribuïts en 12 províncies i 7 comunitats autònomes.

La incorporació de la sala lleidatana representa un nou pas en el creixement d'un projecte que va néixer amb una idea molt clara: reivindicar l'experiència col·lectiva i social del cinema mitjançant la projecció de grans obres mestres a la gran pantalla.

En un moment en què bona part del consum audiovisual es fa de manera individual i està condicionat pels algoritmes, Wilder Cinema aposta per recuperar el valor d'una programació acurada, el context i la conversa al voltant de les pel·lícules.

Més que un distribuïdor o un cicle de cinema, Wilder Cinema funciona com un segell de programació que connecta sales d'arreu del país mitjançant una mateixa línia editorial, ofereix pel·lícules seleccionades acuradament i les acompanya de presentacions especials, continguts divulgatius i esdeveniments que enriqueixen l'experiència de l'espectador.


Una programació sense etiquetes

Un dels trets diferencials del projecte és la diversitat de la seva programació. En només sis mesos, han conviscut clàssics imprescindibles com Ciutadà Kane, El padrí, Lawrence d'Aràbia o Els set samurais amb títols contemporanis com Aftersun, Call Me by Your Name, Her o La gran bellesa. També hi han tingut cabuda el millor anime japonès, amb Akira o El viatge de Chihiro; clàssics populars com Dirty Dancing, Cinema Paradiso o La història interminable; referents de l'acció i la ciència-ficció com Terminator 2 o Rambo: Acorralat, i obres de culte com Taxi Driver, Apocalypse Now, París, Texas o Desitjant estimar.

Una programació que demostra que el bon cinema no entén de gèneres ni de generacions, sinó de grans històries capaces de continuar reunint el públic en una sala.

Un nou aliat a Catalunya

La incorporació dels Cinemes Màjestic de Tàrrega, integrats al Circuit Urgellenc, permetrà que el públic de la comarca pugui accedir a aquesta programació mensual i a totes les activitats que acompanyen el projecte. La seva estrena dins la xarxa arribarà amb la programació d'agost de Wilder Cinema, una selecció que reuneix quatre títols imprescindibles de la història del cinema. Els espectadors podran gaudir els dimarts dins de la campanya “+ Cultura” de títols com Rashomon, l'obra mestra d'Akira Kurosawa que va revolucionar el llenguatge cinematogràfic; La història interminable, un dels grans clàssics de la fantasia que continua emocionant generacions senceres; Cinema Paradiso, un homenatge inoblidable al poder del cinema i de les sales d'exhibició, i Ser o no ser, la brillant comèdia d'Ernst Lubitsch considerada una de les grans joies del cinema clàssic.

Amb aquesta nova incorporació, Wilder Cinema continua avançant cap al seu objectiu de crear una xarxa de sales que comparteixin una mateixa manera d'entendre l'exhibició cinematogràfica: una programació acurada, experiències que aporten valor i una comunitat d'espectadors que torna a convertir cada visita al cinema en una experiència especial.

Perquè, davant del consum ràpid i solitari de continguts, Wilder Cinema continua defensant una idea senzilla: les millors pel·lícules mereixen que continuem veient-les plegats.

El Jutjat Contenciós Administratiu de Lleida ha desestimat les darreres demandes presentades per regants contra el tancament del canal d'Urgell durant la sequera del 2023, segons ha avançat el diari 'Segre' i ha confirmat l'ACN. En les sentències, la jutgessa considera que les pèrdues productives que van patir els agricultors es van deure a les "circumstàncies imprevisibles i inevitables" d'una "sequera extrema", i no a l'actuació de la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell. Les noves sentències van en la direcció oposada a l'anterior sentència que hi havia al respecte en què es va condemnar el canal d'Urgell a indemnitzar un regant afectat. El president de la comunitat de regants, Amadeu Ros, reitera que van actuar "bé".

Segons les sentències, la jutgessa valora que la Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell va actuar de manera "motivada i justificada en atenció a les circumstàncies imprevisibles i inevitables que en aquell moment afectaven la zona" i conclou que les pèrdues que van patir els regants "no tenen el seu origen en l'actuació de l'administració demandada, sinó en la sequera".

La jutgessa afegeix que els cultius dels agricultors "es van veure afectats per una sequera extrema, que es pot qualificar d'una circumstància de força major", fet que l'escrit afegeix que "trenca el nexe causal" per demanar responsabilitats a la Casa Canal. Així, considera que la comunitat de regants va limitar l'ús de l'aigua d'acord amb un criteri tècnic i al Pla Especial de Sequera de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).

Els judicis que s'han resolt es van celebrar aquest mes de juliol a la secció contenciosa administrativa del Tribunal d'Instància de Lleida, on arribaven després que el febrer de 2025 el jutjat condemnés la comunitat de regants a pagar 2.451 euros a un pagès. De fet, encara queden judicis per celebrar en els pròxims mesos i l'any vinent.

El president de la Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell, Amadeu Ros, ha celebrat el canvi de criteri en les noves sentències i ha reiterat la gestió que van fer de la sequera. "Estem contents perquè vam fer les coses bé", ha assenyalat Ros, que ha destacat que el canal el va tancar la CHE i que en tot moment van actuar amb transparència. Les noves sentències són fermes i no es poden recórrer.