COMUNICAT DEL COL·LECTIU DE COMPANYIES OFF DE FIRATÀRREGA

Tàrrega, 16 de setembre de 2026

En relació amb les declaracions fetes als mitjans de comunicació per la direcció executiva de FiraTàrrega arran de l’aturada convocada per les companyies del circuit OFF el dissabte 12 de setembre, el col·lectiu vol fer públiques les precisions següents.

Les i els artistes, companyies i creadors independents que donem vida al circuit OFF de Tàrrega (en el qual participem des de fa més de quaranta anys) volem manifestar públicament la nostra postura davant la deriva actual del festival, l’asfíxia progressiva de l’espai públic i la necessitat urgent de redefinir les regles del joc que sostenen el veritable pols del carrer.

Ho fem amb la voluntat d’aportar dades verificables al debat públic i de facilitar una sortida constructiva a aquest desacord.

1. L’origen de l’aturada

El dissabte 12 de setembre les franges horàries assignades a les companyies OFF es van reduir dràsticament un 38,6 % respecte de les habituals en edicions anteriors (114 franges el 2025, 70 el 2026), cosa que ens sembla inacceptable.

Aquesta reducció es va comunicar amb un marge que no permetia cap negociació: els fulls d’espais van arribar una setmana abans, quan sempre s’ha demanat que s’enviïn amb més antelació per poder organitzar-nos i plantejar alternatives. Tanmateix, no ha estat així. Tampoc no s’ha ofert un espai de comunicació per poder modificar i habitar espais IN i OFF de manera harmònica i equitativa. Aquest és l’origen principal de l’aturada, al qual se sumen moltes altres causes que enumerem a continuació.

2. Les xifres difoses no es corresponen amb la programació real

S’ha declarat públicament que s’havien concedit 1.160 espais a les companyies OFF. Les dades de la programació efectiva són aquestes: dijous 10 de setembre, 68 franges horàries; divendres 11 de setembre, 95 franges horàries; dissabte 12 de setembre, 70 franges horàries; i diumenge 13 de setembre, 86 franges horàries. En total, 319 franges horàries durant el cap de setmana.

El diumenge estaven previstes originalment 66 franges; arran de l’aturada vam aconseguir que s’ampliessin en 20 més.

Entenem per franja horària l’assignació d’un punt i un horari concrets a una companyia per fer un passi. Si la xifra difosa respon a una altra unitat de càlcul, demanem que s’expliciti quina és, perquè, tal com s’ha traslladat als mitjans, dibuixa una programació que no existeix.

Posem les nostres dades a disposició de qui les vulgui contrastar, inclosos els mitjans i les entitats del sector. Ja s’han facilitat a l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya.

Considerem que la precisió en aquestes xifres no és un detall menor: d’aquestes dades depèn la percepció pública del suport real que rep el circuit OFF.

3. Els acords assolits i no complerts

Al llarg dels darrers anys, les reunions entre el col·lectiu i l’organització han generat una sèrie d’acords concrets. En aquesta edició, bona part d’aquests acords no s’ha complert, i alguns dels avenços aconseguits en edicions anteriors s’han perdut sense cap explicació prèvia.

Pel que fa als regidors d’espai, el col·lectiu havia aconseguit aquesta figura per vetllar pel compliment dels horaris als espais OFF. En anys anteriors havíem arribat a tenir fins a vuit regidors a tota la Fira, juntament amb un referent. Des de fa dos anys només hi ha hagut una regidora, que alhora ha exercit de referent i que estava assignada a la recepció dels artistes i al lliurament de les acreditacions. La feina de regidors i coordinadors l’han hagut d’assumir ara els mateixos artistes de l’OFF, sense avís previ per part de la Fira.

Pel que fa a l’electricitat, el dijous no hi havia subministrament elèctric en cap espai de l’OFF.

Quant a la senyalització i la manca de numeració dels punts, els espais OFF no apareixen identificats amb el mateix criteri i claredat que els espais del programa oficial. Al plànol d’aquesta edició hi faltava la informació necessària per localitzar-los i entendre’n la codificació.

En relació amb el magatzem, es va negociar un espai i s’havia pactat que estaria net. Quan es va obrir, no reunia condicions de salubritat i no tenia subministraments bàsics, com ara aigua i un lavabo en condicions per a ús exclusiu dels artistes OFF.

També s’havia acordat un lavabo d’ús exclusiu per a les companyies OFF. En canvi, ens han lliurat un policlean (bany químic), sense accés a aigua. No disposava de pany, de manera que l’exclusivitat no es va fer efectiva.

Pel que fa a les acreditacions, les acreditacions per a les companyies OFF estaven acordades, però el dijous no estaven impreses ni disponibles.

Finalment, ens ha faltat material per col·locar els cartells de l’OFF. Les companyies hem hagut de pagar de la nostra butxaca els retoladors i la cinta adhesiva necessaris per senyalitzar i organitzar els espais OFF.

Aquest darrer punt resumeix bé la situació de precarietat en què ens posa la Fira: amb un pressupost d’1.267.000 €, no s’han destinat ni 17 € per a retoladors i cinta adhesiva al conjunt de companyies que atenen més del 50 % del públic de la Fira.

4. El canal de comunicació existeix i funciona des de fa més de sis anys

S’ha afirmat que no hi havia un contacte fàcil amb els representants de l’OFF i que la comunicació amb el col·lectiu es remunta a dos o tres anys.

Cap de les dues afirmacions no es correspon amb la realitat. La comissió del col·lectiu OFF manté un canal directe i actiu, amb els telèfons dels seus integrants a disposició de l’organització i un correu electrònic propi que deixa constància escrita de tota la interlocució. Des de fa més de sis anys se celebren reunions periòdiques amb la direcció executiva i amb la direcció artística de la Fira.

Existeix, per tant, una relació continuada i documentada. Tenim registre de les reunions, de les peticions, dels acords i dels correus.

5. Què representa l’OFF

FiraTàrrega rep cada any desenes de milers de visitants. La programació oficial té aforaments limitats i pot atendre una part dels assistents. A la resta d’aquest públic l’atenem nosaltres, el col·lectiu OFF, de manera autogestionada, a la gorra i sense cap aportació econòmica de l’organització.

Aquestes xifres d’activitat de l’OFF s’incorporen als balanços i als resultats que la Fira presenta públicament cada any. Demanem coherència: si l’activitat del programa OFF compta a l’hora de presentar els resultats de la Fira, també ha de comptar a l’hora de repartir-ne els recursos.

El que va passar el dissabte 12 de setembre ho va fer evident: quan l’OFF s’atura, el carrer es buida. No és una valoració nostra, és el que van veure la ciutat, el públic, els comerços i el mateix sector.

6. Disposició al diàleg

Fem públic aquest comunicat per restablir la precisió dels fets, no per agreujar la situació. No demanem responsabilitats personals a ningú.

El que demanem és que les dades que es traslladin a l’opinió pública siguin exactes, que es compleixin els acords ja assolits i que la reunió de tancament d’aquesta edició serveixi per acordar, amb temps i per escrit, les condicions del programa OFF de 2027.

Mantenim la nostra disposició de sempre a continuar dialogant amb l’organització de FiraTàrrega pels canals que ja existeixen i que fa anys que fem servir, i confiem que aquest diàleg es tradueixi en un reconeixement efectiu del paper de l’OFF com a part essencial de la identitat de la Fira i de la ciutat.

Sense OFF, no hi ha Tàrrega.

Col·lectiu de companyies OFF de FiraTàrrega

Els Cinemes Majèstic de Tàrrega han acollit aquesta tarda la presentació de la tretzena edició del Galacticat, el Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent. L'acte ha comptat amb la participació dels codirectors del festival, Ramon Bochaca i Genís Casanovas; el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tàrrega, Miquel Nadal, i el diputat de Salut Pública i Esports de la Diputació de Lleida, Òscar Martínez Agustí.

Després de la presentació davant dels mitjans, la Sala 2 dels Cinemes Majèstic ha acollit la projecció de Plató 3, un dels documentals que formaran part de la programació d'enguany del Galacticat, dirigit per la cineasta de Puigverd Maria Borrell. El film es va estrenar en la darrera edició del D'A Festival de Barcelona.

Borrell també ha participat en l'acte per presentar el documental davant del públic. Plató 3 recupera la memòria del pub homònim, situat en un poble fronterer de la plana de Lleida. Anys després del seu tancament, un grup de joves es reuneix en una antiga cooperativa de fruita per assajar una obra de teatre sobre les millors nits de la seva vida.

La presentació també ha servit per donar a conèixer l'evolució del projecte El Gran Casino, de Daniel Noblom, seleccionat l'any passat a la Trobada de Talents del Galacticat. El jove cineasta ha mostrat algunes de les primeres escenes d'aquest projecte d'animació i ha valorat positivament el seu pas pel certamen targarí, que li ha permès començar a desenvolupar la proposta.

'Fjord', estrena a Catalunya

La presentació d'avui ha permès donar a conèixer el gruix de la programació de la tretzena edició del Galacticat, que es repartirà principalment entre els Cinemes Majèstic i l'avinguda de Catalunya.

En total, el festival projectarà una cinquantena de curtmetratges i una vintena de llargmetratges documentals i de ficció. Entre els principals títols de la programació destaca Fjord, llargmetratge de ficció del cineasta romanès Cristian Mungiu que aborda qüestions com la religió, la immigració i les diferències culturals.

El film va guanyar la Palma d'Or al Festival de Cannes 2026, on també va rebre el premi de la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica i el premi del Jurat Ecumènic. La seva projecció al Galacticat en suposarà, a més, l'estrena a Catalunya.

En aquest sentit, el codirector del festival Ramon Bochaca ha destacat que "el fet de poder programar una pel·lícula com Fjord, que ve de guanyar a Cannes, indica que el Galacticat s'està consolidant com a festival generalista i que el canvi de dates ha estat un encert. Traslladar el festival de l'estiu a la tardor ens ha permès entrar en el circuit de festivals europeus, posar el focus en les programacions d'aquests grans certàmens i ampliar el mercat per a la nostra pròpia programació".

Un altre dels títols que s'estrenarà a Catalunya és el documental Todos los días Domingo, guanyador de la Biznaga de Plata del Premi del Públic en el darrer Festival de Màlaga. Dirigit per Abraham López Feria, explica la història de Domingo Feria, un home que va dedicar tota la vida a les almadraves de la costa de Huelva i que, ara, afronta els darrers anys veient com la seva professió desapareix.

Bochaca també ha explicat que més del 60% dels títols programats enguany seran estrenes a l'Estat o a Catalunya i que, en alguns casos, es tractarà d'estrenes mundials. És el cas del curtmetratge argentí Cuarto de flores i de la producció d'animació Fogo amigo e outras cançoes, del director brasiler Roberto P. B. Castro.

Nova aplicació del Galacticat

Durant l'acte també s'ha presentat la nova aplicació per a dispositius mòbils del Galacticat. Disponible des d'avui per a iOS i Android, permetrà comprar entrades i abonaments, consultar la programació i la informació de les pel·lícules i els seus directors, seguir les novetats del festival i votar els premis del públic.

Amb motiu del llançament de l'aplicació, les persones que hi comprin qualsevol dels abonaments o entrades disponibles obtindran un descompte del 50% sobre el preu final. Actualment ja es poden adquirir l'abonament complet per als set dies del festival, l'abonament de cap de setmana i l'abonament de dia. En les properes hores també s'hi habilitaran les entrades per a les sessions individuals i es podrà consultar tota la programació.

Homenatge a Francesc Xavier Capell i aposta per Ponent

El Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent homenatjarà enguany el cineasta lleidatà Francesc Xavier Capell, director de títols com El caballero del antifaz (2010), Per Júpiter (2006) i Los Ojos del Engaño (2001). Aquest 2026 es compleixen 30 anys de l'estrena del seu primer film, Científicamente Perfectos (1996), que el va convertir en un pioner de la ciència-ficció a Catalunya.

Dissabte 3 d'octubre, el Galacticat li lliurarà un premi honorífic i projectarà la pel·lícula als Cinemes Majèstic.

No serà l'única producció vinculada a Ponent que formarà part del festival. Una edició més, el Galacticat es referma com a aparador del cinema fet a la demarcació de Lleida. S'hi projectaran els documentals Plató 3, de Maria Borrell; Broll. Una terra oberta en canal, de Miquel Ardèvol i Eric de Gispert, sobre el Canal d'Urgell, i El carro pel pedregar, de David Fernández, centrat en la figura del Gitano de Balaguer.

En la secció competitiva de curtmetratges de gènere lliure també hi participaran Joel Munu amb Irrelevante, Aline López amb Sra. Antonia i Daniel Sarramona amb El túnel de Montclar.

El cinema de Ponent també tindrà un paper protagonista en la gala inaugural, que se celebrarà divendres 2 d'octubre a les 19.00 hores als Cinemes Majèstic. La sessió farà un recorregut per la tradició del curtmetratge lleidatà, des de les primeres obres de Francesc Xavier Capell i els treballs de Ferran Blanch fins a creadors actuals com Joel Munu o Aline López, presents també en aquesta edició.

Nou format per la Trobada de Talents

Durant la presentació també s'han donat a conèixer els projectes seleccionats per participar en la cinquena edició de la Trobada de Talents, el concurs de guions del Galacticat dedicat a la descoberta, la formació i la projecció de nous creadors audiovisuals.

D'entre els més de 50 projectes presentats enguany, en la categoria de curtmetratge han estat seleccionats Cloe Discotek, de Berta Esteve Monja; La fera de la clamor, de Marta González i Berta Lacruz; La matrona dels corbs, de Berta Torné i Alejandro Martí, i Com tallar un arbre, de David Alesina Pugés.

En la categoria de llargmetratge, els projectes seleccionats són Matriculades al segle XXI, d'Alba Pifarré Amigó; Un xiclet de menta, de Laura Nevola, Paula Ortiz i Daniel Sarramona; Algun lloc a prop del Sénia, de Marc Ortiz Prades, i B.B., de Mayra Teixidó Simó.

Pel que fa a les sèries, participaran Kill the Reel, d'Andrea Segarra Bueno; Urud, el poder de la sang, de Sergi Domènech, i Mia, de Sergio Hidalgo. Finalment, el projecte seleccionat en la categoria d'animació és El gran deliri d'en Max, d'Àlex Martínez Ruano i Matías Tolsà Montedoro.

Durant el festival, els responsables d'aquests projectes els presentaran davant de les productores que assistiran al Galacticat i, per primera vegada, també davant del públic general. Fins ara aquestes presentacions es feien a porta tancada. Posteriorment, cada projecte podrà mantenir reunions individualitzades amb les productores, mentre que els participants també tindran accés a sessions de mentoria i formació per continuar desenvolupant les seves propostes.

De moment, han confirmat l'assistència Atiende Films, Auca Films, La Diferencia, 2 Nits, Films de l'Orient, Principal Segons i Efímero Films, a més de Productors Associats de Catalunya, entitat col·laboradora en l'organització de la Trobada.

Concert de cloenda amb Ferran Palau

El Galacticat - Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent posarà el punt final a la seva tretzena edició amb un concert de Ferran Palau, que actuarà diumenge 4 d'octubre, a les 19 hores, a la sala gran dels Cinemes Majèstic de Tàrrega.

L'actuació neix de la primera col·laboració entre el Galacticat i el festival targarí Envolta't, organitzat per El Galliner - Agitació Cultural, i tancarà una edició marcada, entre altres eixos, per la retrospectiva dedicada al cineasta David Lynch.

Palau arribarà a Tàrrega acompanyat de la seva banda per presentar en directe el seu nou treball discogràfic, Aniversari feliç. La proposta es planteja com el colofó d'una edició dedicada a l'univers de Lynch, una connexió especialment suggeridora per atmosfera, les textures i l'imaginari que caracteritzen l'obra del músic.

Les entrades ja estan disponibles a través del web i de l'aplicació del Galacticat.

Més sobre el XIII Galacticat

La secció paral·lela Classics, en què cada any el Galacticat dedica un monogràfic a un cineasta, una temàtica o un gènere, estarà dedicada enguany al director estatunidenc David Lynch, mort el gener de 2025. Durant el XIII Galacticat es projectaran algunes de les seves obres més destacades, com Mulholland Drive (2001), Una història veritable (1999), L'home elefant (1980), Terciopel blau (1986) o Cap borradora (Eraserhead, 1977).

Les seccions oficials del XIII Galacticat seran llargmetratge de ficció, llargmetratge documental, curtmetratge de terror, curtmetratge fantàstic i ciència-ficció, curtmetratge d'animació, curtmetratge de gènere lliure i curtmetratge documental. Les seccions paral·leles seran clàssics; FACTS, especialitzada en documentals per a joves, i Ghost, dedicada a projeccions especials que sovint incorporen música, teatre o altres disciplines artístiques en directe.


 

Les plataformes hauran de retre comptes

Per això, ha subratllat que les plataformes hauran de demostrar "que són segures". "Sé que moltes persones perceben el poder de les grans tecnològiques com una força aclaparadora i impossible de revertir. No hi estic d’acord".

"No hem d’acceptar funcions dissenyades per crear addicció. No hem d’acceptar que els infants siguin conduïts cap a continguts cada vegada més extrems. No hem d’acceptar que les fotografies de les noies siguin utilitzades per generar imatges sexualitzades amb intel·ligència artificial", ha afirmat.

Riscos pels infants i joves

Von der Leyen ha apuntat que els joves "passen ara entre quatre i sis hores al dia davant de pantalles" i que, cada vegada més, són "arrossegats cap a continguts dissenyats per mantenir-los connectats i fent 'scroll'". "El que estem presenciant és una gran captació dels nostres infants, una captació de la seva atenció, capacitat de concentració i de les seves ments", ha dit.

La cap de l'executiu comunitari ha denunciat que les xarxes socials estan "privant els infants de la seva infantesa" i ha reivindicat que "el que necessiten és temps per créixer i descobrir qui són". "També necessiten temps per avorrir-se, perquè és llavors quan han de fer servir la imaginació", ha afegit.

"Quan un infant té un telèfon intel·ligent, tot això li és arrabassat. Dia rere dia, els pares en veuen les conseqüències: pèrdua de son, ansietat i fins i tot autolesions. I, en un nombre creixent de casos, fins i tot tragèdies mortals", ha avisat.

Durant el seu discurs davant l'Eurocambra, Von der Leyen ha posat d'exemple el cas d'una noia belga, de 14 anys, víctima d'assetjament a internet i que es va treure la vida fa un mes. Fent-se ressò d'unes paraules pronunciades per la mare de la víctima, Von der Leyen ha dit que està "convençuda" que sense les xarxes socials, la noia "encara estaria aquí". "Ja n'hi ha prou", ha subratllat.

"Les plataformes hauran de demostrar que són segures. Perquè la qüestió no és quan els nostres menors accedeixen a les xarxes socials. La qüestió és quan i com permetem que les xarxes socials accedeixin als menors. Europa té el poder d’actuar. Som nosaltres qui decidim les nostres normes, i no les grans tecnològiques", ha sentenciat.

Navegació nocturna el dissabte

A l’igual que l’any passat, a més, tindrà lloc una exhibició de navegació nocturna el dissabte, de 10 a 12 de la nit. L’horari de diumenge serà l’habitual, de 9 del matí a 1 del migdia. L’accés és gratuït per al públic, que tindrà ocasió d’admirar minucioses reproduccions de vaixells a escala, de vela i motor. Hi seran presents rèpliques de navegació esportiva, mercantil, militar i històrica.

El Club de Modelisme de Tàrrega organitza l’esdeveniment, en el qual col·labora la Regidoria d’Esports. S’hi espera la participació d’una vintena d’aficionats d’arreu de Catalunya.

Ajuts de 100 euros

L’ampliació anunciada aquest dilluns s’emmarca en el ‘Pla Veo’, el programa posat en marxa el desembre de l’any passat per finançar productes òptics a menors de setze anys, pel qual fins ara s’han destinat 73 milions d’euros. L’executiu té activades les ajudes a través del Consell General de Col·legis d’Òptics i Optometristes.

 

La família de la víctima ho veu "injust"

La mare de la víctima, Sílvia Guerrero, ha considerat "molt injust" el desenllaç d'aquest cas i ha lamentat que el condemnat "no trepitjarà mai la presó". Segons ella, "no pot ser que un assassinat amb dues ganivetades al cor" es tanqui amb 6 anys d'internament i sense una pena de presó. A més, ha denunciat que l'acusat "porta tot l'estiu lliure i ara li han donat encara quinze dies més per entrar en un centre".

Guerrero ha afegit que la sentència "no és un consol", però sí "un impuls per continuar lluitant i recollint firmes per demanar canvis en la Llei del Menor". Juntament amb unes altres quatre famílies, la mare de Juan Guerrero ja va lliurar el 16 d'abril al Congrés unes 130.000 signatures per demanar una revisió de la normativa per endurir les penes per delictes greus. 

Sílvia Guerrero ha detallat que ja n'ha recollit més de 70.000, les últimes 600 aquest cap de setmana de forma presencial. La dona també ha recordat que té obertes dues campanyes a la plataforma 'Change.org': una per demanar canvis en la Llei del Menor i una altra per demanar més seguretat a Catalunya i "evitar que els ganivets continuïn sortint amb tanta facilitat com veiem avui en dia".

Ampli dispositiu dels Mossos

La vista de conformitat pel delicte d'homicidi s'ha celebrat a porta tancada en una sala de vistes del Palau de Justícia de Lleida. Un ampli dispositiu dels Mossos s'ha desplegat al voltant de l'edifici judicial per garantir la seguretat. La mare, familiars i amics de la víctima s'han concentrat a l'exterior mentre se celebrava la vista, sense que s'hagi registrat cap incident.

Increment en alguns grups d’edat

Amb tot, l’evolució favorable no ha estat homogènia en tots els grups de població. Les dades han mostrat increments en alguns grups d’edat, especialment en dones d’entre 40 i 59 anys i homes d’entre 55 i 74 anys. Aquestes diferències han reforçat la necessitat de continuar identificant els grups amb més risc i adaptar-hi les estratègies preventives.

El grup demogràfic amb una mortalitat més elevada per suïcidi ha estat el dels homes majors de 85 anys (31 suïcidis). En dones, les majors de 85 anys (7 suïcidis) i el grup de 50 a 59 anys (39 suïcidis) han estat els que han presentat una taxa de mortalitat més elevada per aquesta causa.

Més persones demanen ajuda abans d’una temptativa

Les dades assistencials també han mostrat un canvi rellevant en la detecció de les conductes suïcides. L’any 2025, la taxa de temptatives de suïcidi ateses als serveis d’urgències i a la xarxa de salut mental i addiccions ha disminuït per primera vegada en els darrers anys, amb una reducció del 7% respecte del 2024.

Al mateix temps, ha augmentat un 17% el nombre de persones ateses per ideació suïcida, és a dir, persones que han demanat ajuda perquè han tingut pensaments suïcides abans que s’hagi produït una temptativa.

Aquest increment de les consultes per ideació suïcida indica una capacitat més elevada per identificar situacions de risc i ofereix més oportunitats per intervenir precoçment i evitar que la situació progressi. Facilitar la cerca d’ajuda i garantir una resposta ràpida davant els primers senyals de risc constitueixen, per tant, una de les prioritats de l’estratègia de prevenció.

Primer Pla de prevenció del suïcidi

El primer Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya, desplegat entre 2021 i 2025, ha plantejat per primera vegada una estratègia de país, multinivell i intersectorial, combinant actuacions sobre les persones, els serveis, les comunitats i el conjunt de la societat.

Una de les actuacions més rellevants ha estat la creació, el juny de 2022, de la Taula de salut mental en el marc del 061 Salut Respon, que ofereix atenció especialitzada les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, tant a persones amb ideació o conducta suïcida com a familiars i professionals. La Taula, integrada per professionals d’infermeria de salut mental, psicologia i psiquiatria, permet valorar cada situació, donar suport immediat i activar, quan és necessari, els recursos assistencials i d’emergències.

Des de la seva constitució, el juny de 2022, fins al juny de 2026, la Taula ha atès un total de 77.024 consultes, la qual cosa representa un 1,8% del total de trucades ateses pel 061.

L’any 2025, el servei 061 Salut Respon ha atès un total de 18.811 consultes sanitàries amb criteri de risc de suïcidi, la qual cosa suposa una mitjana de 52 consultes diàries. Durant la trucada, s’analitza la situació i, si hi ha perill imminent de risc per a la vida de la persona, es fa contenció telefònica i es donen consells. La durada mitjana de la trucada ha estat de 20 minuts i en un 64% dels casos s’ha requerit l’activació d’una ambulància del SEM.

Des del juny del 2022 fins al juny del 2026, en aquest tipus de consultes, la franja prevalent ha estat la de 20 a 29 anys (amb 12.800 consultes), seguida de la de 40 a 49 anys (amb 11.415). D’altra banda, el 85% de les persones ateses ja tenien un diagnòstic previ d’algun trastorn de salut mental.

Un altre pas rellevant ha estat la creació de l’Observatori de Prevenció del Suïcidi de Catalunya, que reforça la capacitat de conèixer i analitzar el fenomen, identificar grups i situacions de major risc i avaluar les polítiques i intervencions desplegades.

Paral·lelament, s’ha reforçat el Codi Risc Suïcidi, l’instrument del sistema sanitari català per a la detecció, valoració, atenció i seguiment de les persones amb risc de suïcidi. El seu desenvolupament ha permès millorar els circuits assistencials, reforçar el seguiment després d’una conducta suïcida i avançar cap a una intervenció més precoç i proactiva.

Durant aquests anys, a més, s’han elaborat guies, protocols i circuits de detecció i actuació conjuntament amb altres departaments i institucions, especialment en els àmbits de l’educació, la protecció a la infància i l’adolescència, la justícia i les universitats. Aquests instruments tenen com a objectiu que els professionals que estan en contacte quotidià amb infants, adolescents, joves i persones en situació de vulnerabilitat puguin identificar senyals d’alerta, saber com actuar i activar de manera àgil els recursos necessaris.

El Pla ha impulsat igualment la formació de professionals de diferents sectors i cinc campanyes de comunicació dirigides a reduir l’estigma, afavorir que es pugui parlar del suïcidi de manera segura, facilitar la cerca d’ajuda i donar a conèixer els recursos disponibles.

Una nova etapa en la prevenció del suïcidi

Salut ja està elaborant el segon Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya, que partirà de l’avaluació i els aprenentatges de la primera experiència. Permetrà consolidar les actuacions desplegades, reforçar aquelles que han demostrat més valor i intensificar la prevenció i la detecció precoç, amb especial atenció als grups de població que presenten més risc.

També s’intensificarà la dimensió comunitària i territorial de la prevenció, aprofundint en la coordinació amb el món local i amb els diferents sectors que poden contribuir a detectar situacions de vulnerabilitat, facilitar la cerca d’ajuda i acompanyar les persones i els seus entorns.