El Jutjat Contenciós Administratiu de Lleida ha desestimat les darreres demandes presentades per regants contra el tancament del canal d'Urgell durant la sequera del 2023, segons ha avançat el diari 'Segre' i ha confirmat l'ACN. En les sentències, la jutgessa considera que les pèrdues productives que van patir els agricultors es van deure a les "circumstàncies imprevisibles i inevitables" d'una "sequera extrema", i no a l'actuació de la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell. Les noves sentències van en la direcció oposada a l'anterior sentència que hi havia al respecte en què es va condemnar el canal d'Urgell a indemnitzar un regant afectat. El president de la comunitat de regants, Amadeu Ros, reitera que van actuar "bé".

Segons les sentències, la jutgessa valora que la Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell va actuar de manera "motivada i justificada en atenció a les circumstàncies imprevisibles i inevitables que en aquell moment afectaven la zona" i conclou que les pèrdues que van patir els regants "no tenen el seu origen en l'actuació de l'administració demandada, sinó en la sequera".

La jutgessa afegeix que els cultius dels agricultors "es van veure afectats per una sequera extrema, que es pot qualificar d'una circumstància de força major", fet que l'escrit afegeix que "trenca el nexe causal" per demanar responsabilitats a la Casa Canal. Així, considera que la comunitat de regants va limitar l'ús de l'aigua d'acord amb un criteri tècnic i al Pla Especial de Sequera de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).

Els judicis que s'han resolt es van celebrar aquest mes de juliol a la secció contenciosa administrativa del Tribunal d'Instància de Lleida, on arribaven després que el febrer de 2025 el jutjat condemnés la comunitat de regants a pagar 2.451 euros a un pagès. De fet, encara queden judicis per celebrar en els pròxims mesos i l'any vinent.

El president de la Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell, Amadeu Ros, ha celebrat el canvi de criteri en les noves sentències i ha reiterat la gestió que van fer de la sequera. "Estem contents perquè vam fer les coses bé", ha assenyalat Ros, que ha destacat que el canal el va tancar la CHE i que en tot moment van actuar amb transparència. Les noves sentències són fermes i no es poden recórrer.

JARC ha presentat una esmena a la totalitat als projectes PLATER que el Departament de Territori vol implantar al conjunt de comarques del país. Segons l’organització agrària, les propostes posen en risc la sobirania alimentària del país i també el futur dels joves agricultors a l’hora de poder treballar la terra. Sisco Esquerda, responsable d’Agenda Rural i Transició Energètica del sindicat, acompanyat del seu fill Cesc, ha posat de manifest el malestar del sector exposant els arguments de les al·legacions en una granja envoltada de camps fotovoltaics a Alcarràs (Segrià). Esquerda ha instat al Govern a “començar de nou” i deixar sense efecte aquest PLATER que abasta 300.000 hectàrees agrícoles.

JARC ha volgut posar de manifest el malestar generalitzat que ha aflorat en l’obertura del període d’al·legacions al PLATER arreu del territori. L’organització considera que el desplegament de les energies renovables està ple “d’incongruències i riscos” i per això, diversos sectors, incloent-hi ajuntaments, consells comarcals, diputacions agràries, han presentat “al·legacions massives” per exigir una esmena a la totalitat. Segons JARC, el Govern ha gestionat de manera inadequada la proposta i manté Catalunya “a la cua de la implantació d’energies netes”.

Pel sindicat, el PLATER  xoquen amb la Llei d’espais agraris, ja que el pla prioritza l’ocupació de terres agràries per damunt de la protecció de les produccions de qualitat i ecològiques, posant en risc la sobirania alimentària de país amb la possible afectació d’unes 300.000 hectàrees. Per això, Sisco Esquerda ha apostat per prioritzar espais “artificialitzats” per implantar les renovables, com teulades, polígons industrials, zones urbanitzades, magatzems, granges o les mitjanes de les autopistes i la línia de l’AVE, abans de destinar sòl agrari a plaques solars.

Un altre punt que JARC ha criticat durament és que malgrat les promeses polítiques prèvies que deixarien els regadius fora del pla, el text actual no ho contempla i permet instal·lar plaques en aquestes terres fèrtils. En aquest sentit, ha afegit que l’anàlisi d’afectacions agràries s’ha fet sense disposar d’un mapa agrobiològic unificat per a tot Catalunya, a excepció de zones molt concretes com les concentracions parcel·làries del canal Segarra-Garrigues.

Esquerda també ha volgut puntualitzar que estan sorpresos perquè s’ha exclòs el Departament d’Agricultura en l’elaboració del document clau d’afectacions agràries, el qual “ha estat redactat de manera unilateral per Territori”.

Especulació i dificultats per a joves

La situació d’incertesa normativa i la manca de definició clara sobre l’aplicació del PLATER ha generat un “fenomen d’especulació latent” des de l’aprovació de la Llei de renovables l’any 2029. Segons Esquerda, molts propietaris de terres mantenen els terrenys a l’espera de projectes solars promoguts per agents externs, amb ofertes econòmiques que els joves agricultors no poden igualar.

Aquesta dinàmica provoca greus problemes de relleu generacional, amb una pujada dràstica del preu de compravenda de la terra, que en alguns casos ha arribat a duplicar-se. S’hi afegeix la dificultat extrema per trobar terres per arrendar o treballar, afectant directament la viabilitat de les explotacions familiars i dels joves que s’acaben d’incorporar al sector. A més a més, hi ha els retards burocràtics i la pèrdua d’esforços econòmics durant els darrers anys a causa de la inseguretat jurídica d’aquesta situació, segons JARC.

“Revisió profunda” i aposta per la tecnologia actual per situar la producció prop de les ciutats

Des de JARC demanen una “revisió profunda” del model actual i recorden que la tecnologia actual permetria produir l’energia prop dels grans nuclis de consum – com s’ha fet tradicionalment o a través de teulades i zones industrials, en lloc de “trinxar el territori rural” amb grans línies d’evacuació. Així mateix, proposen aprofitar zones forestals amb alt risc d’incendi com a tallafocs mitjançant la instal·lació de plaques solars i apostar de manera ferma per l’ús de bateries d’acumulació d’energia per evitar la proliferació excessiva de parcs.

La taxa d'atur ha baixat fins al 6,92% a les comarques de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran durant el segon trimestre del 2026, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) que ha publicat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La demarcació registra 17.000 persones desocupades, 400 menys que en el primer trimestre, mentre que el nombre d'ocupats ha augmentat fins als 228.900, és a dir, 7.800 més que entre gener i març. La recuperació de l'ocupació ha anat acompanyada d'un augment de la població activa, que se situa en 245.900 persones, 7.400 més que en el trimestre anterior. Amb una taxa del 6,92%, Lleida continua registrant el percentatge d'atur més baix de Catalunya, on la mitjana s'ha situat en el 7,9%.

La taxa d'atur millora respecte del 7,3% del primer trimestre, tot i que encara supera el 5,17% registrat en el segon trimestre del 2025. Amb tot, es manté per sota del llindar del 7%, un registre poc habitual en la sèrie històrica de l'EPA a la demarcació, atès que només s'havia assolit en cinc ocasions des del 2002 en un segon trimestre.

Per sectors, els serveis continuen sent el principal motor del mercat laboral lleidatà i guanyen 8.700 ocupats en només tres mesos, fins a arribar als 148.800 treballadors. L'agricultura també creix i passa de 22.300 a 24.400 ocupats, mentre que la indústria suma 700 treballadors i arriba als 33.900. La construcció, en canvi, és l'únic sector que retrocedeix i perd 3.900 ocupats, situant-se en 21.700.

Pel que fa a la població activa, els serveis també concentren el volum més gran de persones, amb 155.400, seguits de la indústria (35.100), l'agricultura (26.200) i la construcció (21.700). A més, hi ha 7.300 persones que busquen la primera feina o que van deixar la darrera ocupació fa més d'un any, 2.200 més que en el primer trimestre.

Al conjunt de Catalunya, la taxa d'atur ha baixat fins al 7,9%, 2,22 punts menys que en el primer trimestre, i s'ha situat per sota del 8% en un segon trimestre per primer cop des del 2008. El nombre de desocupats s'ha reduït fins a les 343.000 persones.

La jornada continuarà a la plaça de les Alzines amb un concert a càrrec de Sisa Viva i Roberto Chibuque. A més, s'hi habilitaran taules i cadires perquè els assistents puguin sopar al parc, i també hi haurà servei de bar.

L'eclipsi del 12 d'agost de 2026 serà un esdeveniment astronòmic excepcional. Tot i que des de Tàrrega es podrà observar de manera parcial, al terç sud de Catalunya la Lluna cobrirà completament el Sol, en el primer eclipsi solar total visible des del país des de l'any 1905. Un fenomen que no es repetirà fins al 2180. Els organitzadors recorden que és imprescindible utilitzar ulleres amb filtre homologat per garantir una observació segura.

L'activitat està organitzada pel Centre Cultural de Tàrrega i l'Associació d'Amics de l'Arbre, amb el suport de l'Ajuntament de Tàrrega.

Creat a Barcelona l'any 2024, el projecte fusiona poesia i música electrònica. Segons expliquen els seus impulsors, l'àlbum "converteix la poesia en matèria sonora i reivindica el ball com una forma de pensament". Obscúria indiquen, "explora l'estranyament del paisatge quotidià i planteja la foscor com una oportunitat per imaginar nous relats i noves formes d'explicar-se".

L'àlbum arriba després de dos anys de trajectòria del grup i està influenciat per referents com Charli XCX, David Lynch i Jacint Verdaguer.

Unió de Pagesos (UP), el Gremi de la Pagesia, Asaja, Manifest del Gran Urgell i la Plataforma Pagesos o conills, aturen les protestes previstes per divendres i diumenge després dels anuncis del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig. La decisió es va prendre en dues assemblees a Alfés (Segrià) i a Verdú (Urgell), on es va acordar aturar les protestes durant dues setmanes en les quals esperen veure els primers resultats del pla de xoc anunciat pel conseller, tant per reduir la sobre població de conills i de fauna cinegètica com els danys als cultius. A més, han exigit que Territori els convoqui a una reunió sobre la gestió de les ZEPA. En cas d’incompliment, adverteixen que tornaran a sortir el 21 d’agost a tallar carreteres.

Després de tallar la C-14 a l’altura de Tàrrega divendres passat a la tarda i diumenge també a la tarda, coincidint amb l’operació sortida del cap de setmana, els pagesos volien tornar a fer talls aquest cap de setmana, a la C-12 a l’altura de Maials.

Les respectives assemblees celebrades dilluns al vespre es van mostrar especialment crítiques amb el Departament de Territori. Malgrat el vot de confiança, els pagesos reconeixen que van sortir escèptics de la reunió amb el conseller Ordeig a Montblanc.

 

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació farà un nou pla de xoc durant l'agost per reduir "dràsticament" la "sobrepoblació" de conills al Segrià i a l'Urgell. El conseller Òscar Ordeig s'ha reunit a Montblanc amb les organitzacions agràries convocants de les mobilitzacions del cap de setmana. En acabar, ha assegurat que treballaran "de manera continuada fins que no quedin conills". D'altra banda, els pagesos insisteixen també que es "replantegin" les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) després que s'hagin cremat dues les últimes setmanes. Ordeig ha assenyalat que a la tardor es presentarà una "proposta de compensacions" i ha obert la porta a "flexibilitzar" algunes restriccions com el reg en aquests espais.

Després de la trobada on han participat Unió de Pagesos, el Gremi de la Pagesia, ASAJA, Manifest del Gran Urgell i la plataforma Pagesos o conills, els agricultors es reuniran aquest vespre per decidir si aturen les mobilitzacions.

Ordeig s'ha reunit aquest dilluns al matí amb diverses organitzacions agràries després d'un cap de setmana de mobilitzacions a Tàrrega (Urgell) per la plaga de conills que afecta la plana de Lleida i la protecció de les ZEPA. Departament i representants del sector agrari han arribat a un acord per abordar les dues qüestions.

D'una banda, la Generalitat iniciarà un nou pla de xoc per combatre els conills. Durant l'agost, es treballarà especialment a les comarques del Segrià i l'Urgell. Ordeig ha explicat que "augmentaran els recursos, els vehicles i els efectius". Així, tant personal de TRAGSA com els Agents Rurals es dedicaran a eliminar més conills. D'altra banda, es publicarà una nova convocatòria per dotar els interessats de munició i diversos elements per caçar els animals.

El president d'ASAJA Catalunya, Pere Roqué, ha insistit que cal "matar conills". "En aquests moments ja parlen que se n'ha matat més de 276.000 i no s'acaba, per tant, se n'ha de matar més de mig milió: 600.000, 700.000, perquè la plaga és molt densa, desgraciadament", ha lamentat. També ha remarcat que és un "problema de país" que no només afecta Lleida, sinó que també en algunes zones del Camp de Tarragona. 

La responsable de la Plana de Lleida d'Unió de Pagesos, Carol Aixut, ha dit que el pla de xoc arriba "tard". Ha comentat que la plaga afecta tots els cultius i ha assenyalat que no són només els conills, sinó també altres espècies cinegètiques com el porc senglar i els cabirols. "Hi ha un desequilibri i han de buscar una forma de trobar un altre cop l'equilibri, però s'ha de trobar amb l'ajuda de l'administració", ha reblat.

Sobre els danys causats per la fauna cinegètica, el conseller també ha demanat a AgroSeguro que se'n faci càrrec. Així, ha explicat que es reuniran amb els responsables de l'assegurança agrària per traslladar-los el posicionament del Govern. "S'han d'adaptar als nous temps, la fauna cinegètica és un problema i no val que solament hi hagi tres anys de pèrdua", ha insistit la d'Unió de Pagesos.


"Flexibilitzar" les ZEPA

La segona qüestió que s'ha posat sobre la taula és la gestió de les ZEPA. Les organitzacions agràries han explicat que aquest estiu ja se n'han cremat dues: la de Mas de Melons-Alfés (Garrigues) i la de Belianes-Preixana (Urgell). La vicepresidenta i representant de la vegueria de Lleida del Gremi de la Pagesia, Mar Ariza, ha destacat que els últims 20 anys no s'ha fet una "correcta" gestió d'aquests espais protegits. "Són un polvorí, està ple de males herbes, de zones seques que son combustible", ha descrit. En aquest sentit, ha demanat poder regar. Creu que no seria "incompatible amb la vida de les aus".

El conseller ha obert la porta a "flexibilitzar" les restriccions que hi ha a les ZEPA i, per exemple, poder regar. S'ha compromès a presentar una proposta de compensacions econòmiques i diverses mesures a l'octubre, juntament amb el Departament de Territori, a més d'anar a Brussel·les per traslladar aquesta problemàtica a la Unió Europea. "Hem de fer que la gent que viu i treballa al territori pugui guanyar-se la vida i trobar un equilibri", ha manifestat Ordeig.


 

Segons han informat els Bombers de la Generalitat, la granja ha resultat lleument afectada per les flames. Fins al lloc dels fets s'hi han desplaçat cinc dotacions dels Bombers. 

El cicle d’arts de carrer PÚBLIC!, organitzat per la Regidoria de Cultura de Tàrrega, va cloure ahir dissabte la seva 8a edició amb una valoració molt positiva. Les quatre propostes de la programació desenvolupada durant tot el juliol han aplegat prop d’un miler d’espectadors als pobles de Claravalls, Santa Maria de Montmagastrell, Altet i la Figuerosa. La xifra ha crescut en relació als darrers anys i s’ha percebut més afluència de públic forà.

El balanç positiu certifica l’èxit d’aquesta aposta per descentralitzar l’oferta cultural i acostar-la als diferents nuclis del terme, mitjançant propostes escèniques de qualitat i per a tots els públics.

En aquest sentit, el regidor de Cultura, Miquel Nadal, ha explicat que “el cicle PÚBLIC! 2026 ha estat un èxit quant a afluència, qualitat artística i proposta cultural”. Ha remarcat també que l’objectiu d’aquest cicle d’arts de carrer és generar punts de trobada i espais de comunitat arreu del municipi: “durant el juliol hem pogut gaudir d’espectacles de gran nivell amb una aposta ferma per la descentralització de la cultura i donant protagonisme als pobles en la programació d’estiu”.

La Figuerosa ha estat l’escenari del darrer espectacle del cicle, ‘Quan no tocàvem de peus a terra’ de Circ Pistolet. La plaça de la Font es va omplir ahir dissabte per gaudir de les acrobàcies carregades d’adrenalina i risc d’aquest grup de circ contemporani.

La 8a edició va arrencar el diumenge 5 de juliol a Claravalls amb la dansa contemporània de la Cia. Marc Fernández inspirada en el món casteller. Després, el diumenge 12 de juliol, va prendre el relleu a Santa Maria de Montmagastrell la formació de percussió Sound de Secà, que van avançar en un assaig obert el seu nou espectacle ‘Laralaila’, present a FiraTàrrega 2026 el proper setembre. Per la seva part, la Cia. Uta Circ va portar el dissabte 18 de juliol a Altet el seu ‘No matalàs’, una altra mostra d’acrobàcies i equilibris molt aplaudida.

L'Ajuntament de Tàrrega reforça així el dinamisme cultural dels pobles del terme alhora que promou les arts escèniques de carrer entre espectadors de totes les edats. Val a dir que el cicle PÚBLIC! s’engloba dins l’àmplia programació cultural d’estiu de la capital de l’Urgell, la qual consta d’una norantena d’activitats fins al setembre.

També s’ha de recordar que la Regidoria de Cultura de Tàrrega va endegar la passada primavera un nou cicle de concerts en espais patrimonials dels pobles. Les cinc cites (també s’hi va sumar Riudovelles) es van saldar amb èxit rotund d’espectadors.

 

La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, ha posat en valor la coordinació entre Protecció Civil, Mossos d'Esquadra, Agents Rurals, el Servei Català de Trànsit, el 112 i els ajuntaments: “treballem sota una única estratègia compartida per garantir una resposta eficaç i coordinada". En aquest sentit, la consellera ha explicat que “activarem un Procicat específic per a l'eclipsi que ens permetrà coordinar totes les administracions implicades, anticipar-nos als riscos i donar una resposta àgil davant qualsevol incidència."

La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat ha explicat que “l'eclipsi del 12 d'agost, a més d’ un fenomen astronòmic històric pel nostre país, és també una oportunitat. No es tracta només d'observar un eclipsi excepcional, sinó d'aprofitar un esdeveniment irrepetible per impulsar la recerca, acostar la ciència a la ciutadania i reforçar el posicionament internacional de Catalunya com a país de coneixement”.

En total, s’han establert 23 punts oficials d’observació segura, ubicats a 18 municipis, que compleixen els criteris de seguretat i capacitat adients: espais amplis, d’accés i mobilitat segurs, amb bones condicions de visibilitat i que vetllen per la protecció del medi natural i la viabilitat logística i de serveis mínims per a grans afluències de públic.

Tot i la seva espectacularitat, un eclipsi solar total és un fenomen que cal contemplar amb la màxima precaució. Només durant la fase de totalitat, que tindrà una durada d’entre 28 segons i 1 minut i 32 segons, es podrà observar l’eclipsi a ull nu des del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el terç sud de Lleida.

Durant la resta de l’eclipsi, és a dir, sempre que una part del Sol, per petita que sigui, continuï visible, tant abans com després de la fase de totalitat, caldrà utilitzar mètodes segurs de visualització i s’haurà d’evitar l’observació directa de l’eclipsi. A les zones de Barcelona, Girona i el terç nord de Lleida, on l’eclipsi serà parcial, aquesta protecció serà necessària durant tot el fenomen.

Dispositiu especial per facilitar desplaçaments

El Servei Català de Trànsit (SCT), conjuntament amb els Mossos d’Esquadra, ha preparat i planificat un dispositiu especial per facilitar els desplaçaments i garantir la seguretat viària a les principals zones d'observació de l'eclipsi: les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i Ponent.

L'autopista AP-7 serà l'eix principal de mobilitat durant la jornada. Per preservar-ne la capacitat i evitar congestions importants, el Servei Català de Trànsit recomana distribuir els desplaçaments per altres vies en funció del destí des d'on es vulgui observar l'eclipsi. En aquest sentit, aconsella utilitzar la C-25 i l'A-2 per als trajectes cap a les comarques de Ponent; l'AP-2 per accedir a zones d'observació com Lleida, les Borges Blanques, Valls o Prades; i l'A-7 i la N-340 per als desplaçaments entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

A més, Trànsit preveu un increment significatiu de la circulació en diverses carreteres secundàries properes als principals punts d'observació. Les vies que podrien registrar més intensitat de trànsit són la N-340 i l'A-7, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre; l'A-27, a l'Alt Camp; la N-240, entre la Conca de Barberà i Ponent; i la T-11 i la N-420, al Baix Camp, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

La circulació de camions quedarà restringida en sentit sud a l’AP‑7 entre Martorell i Ulldecona, així com a l’N‑340 des de Vilafranca del Penedès fins a Ulldecona. En sentit nord, entre Ulldecona i el Vendrell, els vehicles pesants hauran de circular únicament pel carril dret, a una velocitat màxima de 80 km/h i sense possibilitat d’avançament. Aquestes mesures s’aplicaran entre les 14 h i les 24 h.

700 mossos garantiran la seguretat i una millor mobilitat

Els Mossos d'Esquadra desplegaran un dispositiu especial amb 700 efectius a les regions policials del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i Ponent per garantir la seguretat de les persones, preservar l'ordre públic i gestionar la mobilitat durant tot el cicle de l'esdeveniment. El dispositiu combinarà la presència policial als punts oficials d'observació i als espais amb més afluència de persones amb patrullatge dinàmic i el suport d'unitats especialitzades.

El desplegament comptarà amb efectius de Seguretat Ciutadana, ARRO, Trànsit i Medi Ambient, així com recursos dels serveis centrals, entre els quals la Unitat de Drons, la Unitat Aèria, la Unitat Marítima i la Unitat Subaquàtica. La coordinació del dispositiu es farà des del Centre de Coordinació Operativa (CECOR), que s'activarà el dia 11 d'agost a l'edifici del 112 de Reus i que integrarà un vessant directiu i un d'operatiu per fer el seguiment de la jornada i facilitar la presa de decisions en temps real.

La mobilitat serà un dels principals reptes operatius del dispositiu, especialment a les vies AP-7, A-7, A-2, AP-2, N-340, N-420, C-14 i C-25, i també en diverses carreteres secundàries d'accés als punts d'observació.

Després d'uns anys marcats per les pedregades, les gelades i la sequera, la campanya de producció de fruita de llavor d'enguany es caracteritza fins a dia d'avui per la manca d'afectacions climàtiques destacables. En tot cas, les altes temperatures han fet avançar una setmana les collites i afecten als calibres del fruits. Així mateix, en el cas concret de la poma, la calor també ha deixat afectacions en l'aspecte visual de la fruita, que no ha acabat de guanyar tot el color desitjat per la manca de contrast tèrmic entre les hores diürnes i nocturnes.

Poma

Catalunya recupera part del potencial productiu en poma després de diversos anys d'inclemències climàtiques. La previsió per a l'any 2026 és de 289.570 tones, un 9% més que l'any passat i un 12% més que la mitjana dels últims 5 anys. En les dues demarcacions de més producció, Lleida i Girona, destaca l'aposta dels productors per la innovació varietal amb pomes com Tutti o Stellar. En general, també destaca la producció de Fuji amb un augment del 22% respecte a la campanya passada i d'un 16% respecte els últims 5 anys, així com la Golden amb un increment del 12% en ambdós casos.

Concretament, a Girona destaca l'increment del 30% de producció amb un total de 106.110 tones per l'alternança i les afectacions meteorològiques de l'any passat. En aquesta zona de Catalunya, la innovació varietal a la demarcació representa el 26% dels nous cultius de 0 a 2 anys. Respecte a les dades del 2025, a Girona també destaca l'augment del 56% de producció de la varietat Fuji –un 12% en comparació als darrers 5 anys–, el 50% de Golden –un 16% en comparació als darrers 5 anys– i el 35% de Gala –un 14% en comparació als darrers 5 anys–.

En relació amb les comarques de Lleida, s'estima una producció similar a la de l'any 2025 amb 182.300 tones. En aquest cas destaca la producció de noves varietats amb un increment de l'11% respecte a la campanya passada i un 58% respecte a la mitjana dels darrers 5 anys. La producció de Fuji augmenta un 7% respecte a l'any passat i un 10% respecte als darrers 5 anys, la Pink Lady un 5% i un 19%, respectivament, i la Golden un 2% i un 19%. Per contra, cau la producció de poma Granny un 21% respecte a l'any passat en ser una varietat més sensible a les altes temperatures. Les noves plantacions de 0 a 2 anys mantenen l'aposta per les Golden i Granny.

Pera

La previsió de collita de pera a Catalunya per a l'any 2026 és de 101.500 tones al conjunt del territori, un 5% menys que l'any passat i un 4% menys que la mitjana dels últims 5 anys. La "lleugera" disminució de la producció de pera és per l'afectació de les altes temperatures, segons el director general d'Afrucat, Manel Simón, qui ha afirmat que "en tots aquests darrers anys en pera no estem assolint el nostre potencial productiu per culpa de la meteorologia". Precisament, la calor afecta l'evolució del creixement del fruit i l'atabacament de les fulles en certes varietats per l'estrès hídric.

En general, cau un 13% la producció de pera llimonera respecte al 2025 i un 7% respecte a la mitjana dels darrers 5 anys; un 8% la blanquilla en comparació a la campanya passada i un 1% en relació amb la mitjana dels últims 5 anys. Pel que fa a la producció de pera conference, enguany augmenta un 2% en comparació a l'any passat, però cau un 9% en relació amb la mitjana dels últims 5 anys.

A la demarcació de Lleida, la producció de pera llimonera cau un 13% respecte al 2025 i un 7% respecte a la mitjana dels últims 5 anys; la de blanquilla disminueix un 8% respecte a l'any passat i un 1% respecte a la mitjana dels darrers 5 anys, mentre que la xifra de la pera conference augmenta un 2% en comparació a la campanya passada, però es redueix un 8% si ho comparem amb la mitjana dels últims 5 anys.

Inici de la collita de poma Gala

Les comarques de Lleida han donat el tret de sortida a la collita de pomes de la varietat Gala aquesta setmana, una setmana abans del previst. La reducció de la mida de la fruita i la falta de coloració implica que enguany "no generem fruita de qualitat extra, així que en serà difícil la seva comercialització", segons Manel Cònsola, pagès de Bell-lloc d'Urgell. Malgrat aquesta afectació visual, el productor assegura que el sabor de la fruita és l'òptim. Cònsola ha explicat que la falta de coloració varia depenent de la varietat i ha assegurat que "es nota més en les varietats més antigues com la Galaxy o Royal Gala. Altres de noves com la Gala Star agafen més color".

En relació amb les plagues, Cònsola ha apuntat que "de moment estan controlades" però reivindica la necessitat d'adquirir més fitosanitaris. "Ens treuen armes, però no ens les substitueixen. Lo bo seria que quan ens retiressin un producte, en poguéssim disposar d'un altre", ha dit.

Una cinquantena de tractors tallen des de les cinc de la tarda la rotonda de la C-14 a Tàrrega en direcció a Agramunt per pressionar el Departament d'Agricultura perquè implementi mesures urgents i efectives per combatre la sobrepoblació de conills que afecta els camps de les comarques de Ponent i perquè replantegi la gestió de les Zones d'Especial Protecció per a Aus (ZEPA). Consideren que tot i les reunions i les promeses del Govern, els danys provocats per la fauna cinegètica no han parat de créixer i alerten que es troben en una situació "crítica". El tall d'aquest divendres s'allargarà fins a les 9 del vespre i diumenge es repetirà en aquest mateix punt, mentre que la setmana vinent la protesta es traslladarà a la C-12 a Maials.

Els convocants de la protesta són Unió de Pagesos, Asaja, el Gremi de la Pagesia Catalana, la plataforma Pagesos o Conills i la Federació de Cooperatives Agràries (FCAC). Diumenge preveuen repetir el tall en aquest mateix i la setmana vinent traslladaran la protesta, també divendres i diumenge, a la C-12 a Maials.

Per desconvocar els talls reclamen a la conselleria "un pla de xoc vertader" per abatre més fauna cinegètica que compti amb una major implicació per part dels mitjans propis de la Generalitat, com són Forestal Catalana o els Agents Rurals. De fet, la majoria dels 226.472 conills capturats des del juny de l'any passat a les comarques de Ponent els van caçar caçadors i pagesos, mentre que els mitjans de l'administració en van capturar el 15%. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha obert la porta aquest divendres a augmentar, "si cal", les mesures que s'estan fent per intentar reduir la sobrepoblació de conills.

També demanen compensacions econòmiques pels danys que provoquen els conills, senglars i cabirols. En aquest sentit el president d'Asaja Catalunya, Pere Roqué, ha remarcat que cal "indemnitzar totes les pèrdues productives" que està patint el sector. En el mateix sentit, Mar Ariza, del Gremi de la Pagesia Catalana ha demanat més ajudes i actuacions contundents. "L'únic que demanem és comprensió i que realment actuïn. Han d'actuar. S'han fet passos, però no els suficients, el problema el seguim tenint", ha expressat.

Per la seva part, Núria Bacardí, de la Plataforma Pagesos o Conills, ha afirmat que la situació "és crítica". "No podem més. Estem ofegats, no podem continuar així", ha expressat aquesta agricultora de Ciutadilla, que ha criticat que la situació hagi arribat a aquest límit malgrat el gran nombre de reunions que han mantingut amb la conselleria. "No es pot tolerar i menys després de reunions i reunions i que no facin res, se n'enriuen de nosaltres. Necessitem que ens ajudin, que ens escoltin i que fiquin efectius que s'impliquin", ha valorat.

D'altra banda, els convocants també han aprofitat la convocatòria per mostrar el seu rebuig a la gestió de les Zones d'Especial Protecció per a Aus (ZEPA). Critiquen sobretot la "interpretació" que fa el Govern de la normativa actual i la burocratització dels processos fins que el pagès "s'avorreix" i ho deixa. "Totes les activitats fan el possible per parar-ho, si vols un marge no et deixen, si el vols treure tampoc, si vols plantar arbres et posen problemes, si els vols arrencar, també. És a dir, la tàctica seva és parar tota l'activitat", ha denunciat el responsable de Ramaderia d'UP, Josep Maria Pijuan.


 

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació manté el desplegament del pla per reduir la sobrepoblació de conills a les comarques de Ponent davant dels greus danys que provoquen en els cultius. L'estratègia s'aplica des del juny del 2025 i ha permès fins ara la captura de 226.472 exemplars. Tot i això, part de la pagesia critica que els danys provocats pels conills persisteixen i, davant d'això, han convocat talls de carretera els caps de setmana a partir d'aquest divendres. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha manifestat que s'ha posat en contacte amb les entitats convocants de les protestes per trobar-se per abordar la problemàtica i ha obert la porta a "augmentar-ne, si cal", les mesures actuals.

El conseller Òscar Ordeig ha defensat el compromís del Govern per fer front a la sobrepoblació de conills que afecta, sobretot, les comarques de Ponent, i ha explicat que preveu reunir-se amb els convocants de les protestes previstes a Tàrrega i Maials. "Els he reiterat el compromís del Govern en seguir implementant mesures de gestió cinegètica i augmentar-les, si cal. Hem impulsat les mesures que el sector ens ha demanat, amb l'objectiu de reduir la sobreabundància que causa estralls a l'agricultura", ha expressat.

Més de 226.000 conills capturats

Des de l'inici del Pla de control poblacional del conill a les comarques de Ponent, el juny del 2025, s'han capturat 226.472 exemplars. El percentatge per col·lectiu és amb mitjans propis (15,38%), titulars explotacions agràries(12,16%), titulars Àrees Privades de Caça (9,17%) i ordre de vedes (63,30%).

Durant el període analitzat, el Pla ha canalitzat 1.719 actuacions per part de titulars agraris, 636 actuacions de les àrees privades de caça i 232 intervencions directes amb mitjans propis del Departament. L’aguait nocturn amb visió tèrmica s’ha consolidat com el principal instrument d’intervenció, especialment per la seva eficàcia i capacitat d’adaptació a diferents contextos, resolent els conflictes localment en les parcel·les necessàries. Les actuacions amb aquest sistema són més eficaces.

El pla, aprovat el juny de 2025 en el marc de les mesures derivades de l'emergència cinegètica, s'aplica en un àmbit que inclou 147 municipis de sis comarques de la plana de Lleida, amb una extensió de més de 5.200 km² i la implicació d'àrees cinegètiques.

Ajuts per reforçar la protecció dels conreus

En paral·lel a les actuacions de control poblacional, el Departament va desplegar l'any 2025 un paquet de línies d'ajut específiques per reduir l'impacte econòmic dels danys sobre el sector agrari. Les sol·licituds adreçades a finançar la instal·lació de sistemes de protecció presentats han arribat a 146 beneficiaris que han rebut un total d'1,02 MEUR.

Aquestes actuacions s'emmarquen en una estratègia més àmplia que combina mesures preventives i de control poblacional en els llocs i moments amb més risc de conflicte. Així els ajuts a l'adquisició de munició s'han resolt amb 71 beneficiaris i 61.831,16 euros i pel que fa a l'adquisició de visors tèrmics poder fer un control cinegètic més precís, s’han resolt 158 expedients amb un import total de 221.005, 57 euros. La línia destinada a la contractació d'empreses privades ha concentrat un menor volum de peticions. Només s'hi va acollir una empresa de control i se li han adjudicat 4.000 euros, malgrat el mig milió d'euros que s'hi pretenia destinar.