La visita s'ha iniciat a la Casa Consistorial amb una recepció oficial a la Sala de Plens per part de l'alcaldessa, Rosa Maria Perelló, i diversos regidors i regidores. En el marc d'aquesta benvinguda institucional, la consellera ha signat al Llibre d’Honor de la ciutat, on ha escrit: "És un honor visitar un municipi com Tàrrega, compromès en l'avenç del país i que treballa per garantir les oportunitats referent a la cultura, però també en la cohesió i la convivència. Des del Departament d'Interior i Seguretat Pública us farem costat en la preservació de la seguretat, la convivència i la protecció de les persones com a repte compartit.”

Posteriorment, la consellera Núria Parlon, acompanyada pel director dels Serveis Territorials a Lleida, Josep Ramón Ibarz, i pel seu cap de gabinet, Esteve Serrano; ha mantingut una reunió de treball estratègica amb el consistori, on s’han abordat les principals necessitats del municipi en matèria de seguretat, emergències i infraestructures públiques. Durant la trobada, el Govern municipal ha presentat tres grans blocs de propostes clau per al futur de Tàrrega i la seva àrea d’influència.

En primer lloc, l’Ajuntament ha plantejat formalment la implantació a Tàrrega d’un Campus Territorial de Formació Continuada i Emergència. Aquest equipament estaria destinat al reciclatge i pràctiques dels cossos de seguretat i d’emergències de Ponent, l’Alt Pirineu i Aran. La proposta aprofitaria els terrenys de La Corbella i s’emmarcaria en la darrera reestructuració de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC).

Així mateix, l'alcaldessa ha proposat a la consellera el canvi d’ubicació del Parc de Bombers de Tàrrega al polígon industrial La Canaleta. El motiu principal és l’ascens de categoria del parc i la cobertura de riscos químics, la qual cosa requereix unes infraestructures adaptades i millor comunicades per atendre les necessitats de la zona.

Finalment, la representació municipal ha demanat un increment d'efectius de Mossos d'Esquadra a la ciutat per reforçar la seguretat tant al nucli urbà com als pobles agregats i a l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) del Talladell. L’Alcaldessa explica que “Tàrrega està creixent i aquesta col·laboració que s'està portant d'una manera exemplar entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra s'ha de mantenir, ampliar i aplicar noves fórmules”.

Per la seva banda, la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon Gil, ha assenyalat la importància de treballar conjuntament: “La idea fonamental de la visita d'avui és fer una escolta activa de les necessitats que té el municipi i treballar de forma conjunta per fer una bona feina pel conjunt dels veïns i veïnes de Tàrrega”. Respecte a les dotacions policials, la consellera ha destacat l'estratègia d'incorporacions del cos: “Tenim una estratègia definida per incrementar el nombre de Mossos d'Esquadra a tot el territori amb promocions de 1.500 agents cada any fins a assolir més de 6.200 efectius nous el 2030, amb l'objectiu de reduir l'activitat delictiva des d'una mirada de proximitat i feina preventiva coordinada amb les policies locals”.

Amb aquesta jornada de treball, l'Ajuntament de Tàrrega i el Departament d'Interior inicien una fase d'avaluació tècnica per analitzar la viabilitat de les propostes presentades i continuar avançant en la millora dels serveis públics de seguretat i emergències al municipi.

La 46a edició de FiraTàrrega, que tindrà lloc del 10 al 13 de setembre, és també un dels mercats d'arts escèniques més importants de l'Estat espanyol i el referent al sud d'Europa. En la seva dimensió professional, l'edició 2026 ja compta amb més de 1.000 professionals procedents de més de 580 entitats d'arreu del món, que durant quatre dies es donaran cita a la capital de l'Urgell per veure espectacles, establir contactes, tancar contractes i impulsar la distribució de produccions escèniques.

L'espai de trobada professional de FiraTàrrega Pro Catalan Arts s'articula enguany al voltant d'una trentena d'activitats de mercat amb sessions formatives, presentacions de projectes, trobades de networking i taules rodones, que es distribuiran en tres espais diferents: La Llotja (l'epicentre amb els 48 expositors i les activitats centrals), el Jardí Pro (trobades formals i informals) i el Club Pro (espai de relació de vespre-nit).

IN SITU FOCUS #1: la xarxa referent de les arts de carrer emergents

Una de les novetats d'enguany en l'apartat professional de FiraTàrrega 2026 és l'IN SITU FOCUS #1, el primer gran esdeveniment del projecte Platform 2025-2028 de la xarxa IN SITU, la xarxa europea de referència en creació artística a l'espai públic, coordinada per Lieux Publics.

Durant quatre dies, Tàrrega es convertirà en l'epicentre europeu de les arts de carrer emergents. El Focus reunirà una cinquantena de professionals entre programadors, productors i agents de tota Europa i més enllà vinculats a la xarxa IN SITU, que coincidiran per conèixer les creacions, intercanviar criteris i explorar possibilitats de col·laboració i distribució.

En l'àmbit artístic, s'exhibiran set propostes d'artistes europeus emergents procedents de sis països, seleccionades i coproduïdes per IN SITU, que cobreixen una gran diversitat de formats, disciplines i contextos: KMS of Resistance de Cie. Jil Z (França), Mission Arnold Schwarzenegger de KRA (Àustria), PARADES de Hyacinthe Hennae (Bèlgica), Extra Motivated People de Losinformalls (Catalunya), Unreal State de Marcos Krivocapich & Leon Siewert-Langhoff (Madrid), IM BAU de Roman Škadra (Alemanya) i Guerret el anz de ROOF Collective (Tunísia).

El Focus inclou també una sessió de presentació de tres projectes artístics en procés de creació de les companyies Elisabetta Consonni, Eva Koopmans i FuzzyEarth, una taula rodona sobre l'art a l'espai públic com a catalitzador per al canvi i les connexions socials i una trobada professional oberta a tots els programadors acreditats.

Formada per més de 20 socis de 20 països i finançada en un 80% per la Comissió Europea a través del programa Europa Creativa, IN SITU impulsa projectes que esborren les fronteres entre disciplines i busquen noves formes de relació entre l'art i la ciutadania.

FiraTàrrega és membre d'IN SITU i participa en el cofinançament del projecte Platform 2025-2028. En tant que mercat estratègic, la xarxa ha escollit la Fira per acollir el primer Focus del projecte, amb voluntat d'aconseguir la màxima difusió.

Lunch Meeting Catalan Arts: 19 anys impulsant la projecció exterior de la creació catalana

El Lunch Meeting Catalan Arts, coorganitzat per l'Àrea de Mercats de l'ICEC / Catalan Arts i FiraTàrrega, arriba a la seva 19a edició. Tindrà lloc l'11 de setembre i s'hi espera la participació d'uns 150 professionals.

Es tracta d'una de les trobades de referència per als creadors catalans programats a la Fira amb espectacles que tenen potencial d'exportació, perquè suposa una excel·lent oportunitat per fer contactes de qualitat i obrir fronteres als seus espectacles.

Una xarxa de connexions professionals que arriba a tot el món

La dimensió professional de FiraTàrrega 2026 es nodreix d'una extensa xarxa de relacions institucionals i sectorials que garanteix la presència de delegacions de tot l'Estat i de l'àmbit internacional.

Amb la complicitat de la Fira, el programa MERIDIAN(s) Catalunya-Alemanya 2026, en el marc del II Pla d'Impuls del Circ de Catalunya 2023-2026, acollirà la segona trobada de l'acció d'intercanvi amb programadors de circ d'Alemanya, en col·laboració amb l'APCC. Igualment, la mesura +CONTACT, impulsada per XarxaProd en el marc del Segon Pla d'Impuls de la Dansa 2023-2026, acompanyarà sis companyies de dansa en el seu procés d'internacionalització.

En l'àmbit estatal, els acords institucionals amb Euskadi, Illes Balears, Navarra, Regió de Múrcia i Andalusia garanteixen la presència d'aquests territoris. L'Institut Valencià de Cultura també presentarà les companyies i associacions valencianes d'arts de carrer, circ i dansa presents a la Fira.

En l'àmbit internacional, Culture Ireland donarà suport a una desena de programadors, artistes i companyies irlandesos, en una activitat coordinada per la xarxa ISACS. Les xarxes italianes Outdoor Arts Italy i Circuito CLAPS seran presents amb dos estands a La Llotja. Es mantenen actives les col·laboracions amb el Regne Unit, amb presència d'OutdoorArtsUK, Without Walls, Xtrax i la xarxa escocesa Articulation.

Activitats que reforcen l'espai professional

L'edició 2026 incorpora diferents activitats professionals inèdites que amplien l'oferta del mercat:

Crea en Xarxa. En el marc d'aquest nou programa pilot de suport a la creació contemporània, impulsat per la Direcció General de Drets Culturals, Creació i Biblioteques conjuntament amb la xarxa de centres de creació catalans (Roca Umbert, L'Estruch, Convent de les Arts d'Alcover i El Canal de Salt), es presentaran els quatre projectes d'arts de carrer seleccionats en la convocatòria 2026, que s'exhibiran a FiraTàrrega 2027: Practicar l'impossible (Col·lectiu Casa Teatre), Territori Prohibit (Cia. Carla Sisteré), El temps suspès (Insectotròpics) i Majorettes (Cia. Las Kakofónicas).

Cartografia de les Arts Vives d'Andorra. El Ministeri de Cultura del Govern d'Andorra presentarà una panoràmica de la cultura del país amb companyies artístiques, equipaments, programadors i programes culturals, obrint noves oportunitats de col·laboració professional amb el Principat.

Arxiu Viu de Circ. En col·laboració amb La Central del Circ, es presentarà aquest arxiu digital que vol recopilar i organitzar el patrimoni circense de Catalunya per preservar-ne el valor artístic i promoure un espai de trobada entre artistes, creadors i investigadors.

Trobades de networking i sessions formatives

La programació professional inclou un intens calendari de trobades de networking que fomenten la connexió directa entre companyies i programadors. Destaquen la Trobada Professional Balear, organitzada per l'Institut d'Estudis Baleàrics; l'encontre Basque Performing Arts, impulsat pel Govern Basc i coordinat per Artekale; la sessió Connexions, l'speed meeting conjunt de les associacions APCC, PATEA i TTP; la roda de negocis de CIATRE Connecta; la trobada 4 Nations amb programadors i festivals del Regne Unit; i el Culture Café: Connexions Globals, un espai informal de conversa amb professionals de Japó, Taiwan i Alemanya.

Es manté la iniciativa Lleida Escena, que amb el suport de l'IEI de la Diputació de Lleida celebra la seva quarta trobada per aglutinar els agents culturals de les terres de Lleida, Pirineu i Aran. Enguany la sessió s'estructura en diferents taules de treball sobre temes com la creació d'una xarxa cultural de ponent, la construcció de circuits d'espectacles comarcals i les eines per a programar.

En l'àmbit formatiu, La Llotja acollirà quatre sessions formatives al Territori Creatiu: sobre el nou Reial Decret d'Artistes i el IV Conveni de Teatre de Catalunya (AADPC), eines de gestió de l'activitat cultural (WIP 29), teatre de carrer i drets d'autor (SGAE) i incentius fiscals i finançament des de l'Economia Social i Solidària (Ponent Coopera). A més, la Caixa d'Eines per a professionals oferirà presentacions breus de projectes i recursos útils per a companyies i programadors.

Converses Creuades i activitats complementàries

Un any més, gràcies a la col·laboració amb el Club TRESC, es reediten les Converses Creuades, amb tres sessions a l'Espai La Paraula, a la plaça dels Comediants, d'accés gratuït, on artistes de la programació dialoguen sobre temes comuns al seu treball escènic: les conseqüències de l'antropocentrisme, la migració i la reivindicació des de la música i el cabaret.

L'ambient festiu i de trobada informal es completa amb la Festa de Benvinguda al Club Pro la nit del dijous, amb sessions de DJ a càrrec d'Enka, Luara Bearka i Diana Becco durant les tres nits de fira.

El Departament d'Agricultura ha explicat aquest dimecres que estendrà l'estratègia que s'ha portat a terme a Verdú en altres zones que també tinguin densitats altes de conills i ha afegit que les actuacions es repetiran amb mitjans propis del departament a les diferents zones de manera periòdica.

En concret, a banda de Verdú, el departament també ha intensificat la caça a Aspa i Alfés, al Segrià, i s'està preparant per actuar en altres municipis d'aquesta comarca, com són Sarroca de Lleida, Llardecans, Aitona i Seròs, segons ha explicat el director dels serveis territorials d'Agricultura a Lleida, Jaume Feixa.

Uns 8.000 conills capturats a Verdú

La prova pilot per intensificar les captures va començar a Verdú el 28 de juliol i s'ha estès 17 dies, fins al 13 d'agost. En total, s'han dut a terme 48 actuacions amb diferents metodologies que han permès capturar 7.908 conills. Feixa ha fet un balanç "positiu" del pla, que s'emmarca dins del pla de control poblacional del conill a Ponent, i que ha comptat amb la col·laboració i treball coordinat entre administració i sector agrari.

El mètode més efectiu dels emprats en aquest pla d'intensificació ha estat el recorregut nocturn amb vehicle tot terreny i sistemes de visió tèrmica acoblats a l'arma de foc, dut a terme per mitjans propis de l'administració. En total, s'han realitzat 26 recorreguts amb un resultat de 6.311 captures.

Pel que fa als aguaits nocturns, n'han dut a terme 20 també amb rifles amb sistemes de visió tèrmica acoblats a l'arma, amb un resultat de 923 captures. En aquest cas, el nombre mitjà de capturats ha estat de 46,5 conills per actuació. Des d'Agricultura destaquen, a més, que el nombre de conills capturats mitjançant aquest mètode ha anat disminuint, fet que evidencia que el resultat de les actuacions ha estat satisfactori.

Finalment, els caçadors locals han dut a terme 4 recorreguts nocturns amb vehicle tot terreny, focus lluminós i escopeta i han capturat 674 conills.

Segons ha explicat Feixa, aquestes actuacions han aconseguit una reducció considerable de la densitat de la població de conills. En concret, els mostrejos fets amb càmeres tèrmiques instal·lades a drons dins de la zona d'actuació han donat com a resultat una mitjana de densitat de 9,9 conills/km², respecte dels 30,8 conills/km² obtinguts en el mostreig del juny de 2026. Tot i això, les dades indiquen que aquest vedat, que comprèn part dels municipis de Verdú, Guimerà, Sant Martí de Riucorb, Preixana, Tàrrega, Granyanella i Nalec, segueix dins de la zona d'alerta del pla vigent, amb unes densitats d'entre 10 i 15 conills/km².

La pagesia demana mantenir les actuacions intensives

El director dels serveis territorials d'Agricultura a Lleida s'ha reunit aquest dimecres amb els representants dels sindicats agraris amb els quals van acordar el pla, per informar-los dels resultats i debatre accions futures. Representants de la plataforma Pagesos o Conills, Unió de Pagesos i Asaja, han valorat la feina feta a Verdú i han demanat que les actuacions siguin continuades en el temps i s'estenguin en altres municipis afectats per aquesta problemàtica.

Des d'Unió de Pagesos, Carol Aixut, ha demanat que les actuacions intensives no s'aturin i que s'estenguin en altres municipis afectats, mentre que Àlex Foix, de Pagesos o Conills, ha indicat que sobretot caldrà intensificar les batudes a la tardor i l'hivern, ja que és quan podran "baixa molt la densitat" de conills de cara a la pròxima campanya i "salvar la sembra".

Per la seva banda, el president d'Asaja Catalunya, Pere Roqué, ha assenyalat que les dificultats per actuar dins de les Zones d'Especial Protecció per a Aus (ZEPA) fan que siguin un focus de propagació d'espècies cinegètiques com conills, senglars o cabirols, i ha demanat la implicació del Departament de Territori perquè hi posi fre.

La iniciativa es troba molt a prop d’arribar a la xifra establerta, fet que permetria fer efectives totes les donacions rebudes fins ara i continuar incorporant nous suports. La campanya busca garantir que cap dels esportistes es quedi fora d’una cita que va més enllà de la competició esportiva.

Des de l’organització remarquen que la participació als Special Olympics permetrà als esportistes viure una experiència de convivència, autonomia i amistat, a més de compartir moments que quedaran en el record. Per això, fan una crida a donar “l’última empenta” a la campanya i contribuir a fer possible que els 58 esportistes del Club Esportiu Alba puguin participar als Jocs.

El sindicat recorda que, malgrat la rebaixa de l'IVA dels carburants al 10 % anunciada per Madrid a principis d'any, des del passat 1 de juliol aquest impost ha tornat al 21 % habitual. Un fet, aquest, que en bona part ha neutralitzat l'efecte dels descomptes directes sobre el preu final davant l'Agència Tributària.

La reivindicació per un IVA reduït per als carburants professionals és una llarga reclamació d'Unió de Pagesos, fins al punt que el març passat el sindicat es va manifestar davant la delegació del govern central a Barcelona per exigir la fi de la guerra a l'Orient Mitjà i mesures per evitar que la pagesia pagui part de la factura econòmica del conflicte.

En aquest sentit, el sindicat recorda que els carburants són una eina indispensable per a la seva tasca diària i, per tant, per a la obtenció d'aliments de qualitat, proximitat i temporada per al gruix de la ciutadania. Per aquest motiu, Unió de Pagesos insta l'Administració a prendre mesures per evitar sobrecàrregues econòmiques que puguin posar en perill la viabilitat d'algunes explotacions de casa nostra i, alhora, anar en contra de l'intent d'assolir la sobirania alimentària.

Cervera escalfa motors per a una nova edició de l'Aquelarre. La ciutat ho té tot a punt per acollir, del 28 al 30 d'agost, la XLIX edició de la festa, que aquest any estarà marcada per la commemoració del Mil·lenari de Cervera. Durant tres dies, carrers i places tornaran a omplir-se de foc, música, espectacles i cultura popular en una de les principals cites festives de l'estiu a Catalunya. L'edició d'enguany tindrà una mirada especial cap a la història de Cervera. El Mil·lenari de la ciutat serà el fil conductor de l'espectacle central de dissabte, una proposta d'Alea Teatre que tindrà com a protagonista el Rei Boig, una de les figures de l'imaginari i les llegendes cerverines.

L'espectacle explicarà, des de l'univers propi de l'Aquelarre, com el monarca va perdre el cap després d'arribar al poder. La figura de Lilit tindrà un paper destacat en aquest relat i serà qui desencadenarà la caiguda del Rei Boig cap al deliri. La proposta sortirà de la façana de la Universitat i acabarà a Cal Racó, on l'escorreguda del Mascle Cabró ja de matinada posarà el punt àlgid a la nit més especial de l'any a Cervera.

L'espectacle central mobilitzarà més de 200 persones i comptarà amb la participació de diverses entitats cerverines, en una proposta que combinarà foc, música, teatre i cultura popular.

Més de 450 quilos de pólvora

El foc tornarà a ser un dels grans protagonistes de l'Aquelarre. Durant tot el cap de setmana es cremaran més de 450 quilos de pólvora en els diferents actes de foc de la festa. La programació arrencarà divendres a la tarda amb la Trobada de Bestiari i la Cercavila de Foc, que sortirà a les 23.00 hores de la plaça de la Universitat i acabarà a la plaça Major. El recorregut tindrà la participació del Drac Aimeric de la Vall d'Ondara, del Drac de Vilanova i la Geltrú, del Drac dels Monjos de Santa Margarida i els Monjos, de la Bèstia de Parets del Vallès i del Lo Carrancó Bilandó i la Tarasca de Cervera. Divendres passada la mitjanit actuaran les Band Tokades amb l'espectacle de percussió Arkhé a la plaça Major.

Fira del Gran Boc i Aquelarret

La festa també manté la resta de propostes que completen el programa, amb la Fira del Gran Boc a partir de divendres i fins diumenge al vespre al pati de la Universitat en què el públic podrà descobrir desenes de parades dedicades al tarot, la quiromància, l'astrologia, els minerals, els productes naturals, els rituals, les arts espirituals i l'artesania especialitzada, en una proposta que combina tradició, misteri i noves tendències vinculades al benestar i a l'univers esotèric. També hi haurà un programa extens de sessions, conferències i actes que es pot consultar a la pàgina web de la fira. L'oferta gastronòmica es trasllada aquest any a la rambla Lluís Sanpere amb food trucks i parades gastronòmiques. L'objectiu és convertir tota aquesta zona en un gran espai de trobada durant el cap de setmana d'Aquelarre.

La cercavila de l'Aquelarret es farà dissabte a la tarda amb la participació de l'Astarot Júnior, les diablesses Súcube i Lilit, els lluïments dels grups, l'aparició del Cabronet, el foqueralet i l'escumada final. El recorregut sortirà des de la plaça de la Universitat i acabarà a la plaça Magdalena de Montclar.

Doctor Prats, cap de cartell musical

Els concerts de l'Aquelarre són un dels elements que acompanyen la festa i Doctor Prats serà el cap de cartell a Cervera amb un concert la mitjanit de dissabte a la Plaça Magdalena de Montclar. Amb una trajectòria consolidada i referents de l'escena musical catalana, Doctor Prats actuaran a Cervera en plena gira del seu nou treball discogràfic, F5, un àlbum que simbolitza el retorn del grup després d'una aturada temporal i que celebra els deu anys de trajectòria de la banda.

La música ressonarà tot el cap de setmana amb les actuacions de grups emergents amb molta festa, les versions més actuals i els ritmes electrònics del moment en què hi haurà Partiperes, Mercabanda i Les Wilma's (divendres a la nit a la plaça Major) i The Papa's and the Popo's i DJ Spoty (Cal Racó), David Beatz, DJ Feren i DJ Drawer (plaça Magdalena de Montclar), DJ Sendo, Germà Negre i The Pink Goats (plaça Major) i Duet Zarabanda (plaça Santa Anna) la nit del dissabte d'Aquelarre.

Zona de càmping disponible

El públic que encara planifiqui la seva estada a Cervera durant el cap de setmana d'Aquelarre pot adquirir les entrades per a la zona d'acampada, situada al costat del pavelló. L'espai està pensat per facilitar l'estada dels visitants que es desplacin a Cervera durant els tres dies de festa i disposa de dutxes i accés a la piscina. Les entrades per a l'acampada continuen disponibles a través de la pàgina web de l'Aquelarre.

La zona d'acampada amplia l'oferta d'allotjament durant un cap de setmana en què Cervera rep un volum important de visitants atrets per la programació de la festa.


 

La planta de biogàs més gran del sud d'Europa

La planta de l'empresa la Sentiu Bioenergy SL, propietat del fons d'inversió Copenhagen Infrastructure Partners (CIP), ha reiterat en els darrers mesos la seva intenció d'iniciar la construcció de la planta de biogàs de la Sentiu de Sió durant aquest 2026.

El projecte preveu transformar en biometà unes 500.000 tones de matèria orgànica anuals, xifra que la convertiria en la planta d'aquestes característiques més gran d'Espanya i del sud d'Europa. Segons la mateixa empresa, el projecte preveu tractar, a més de dejeccions ramaderes, restes d'escorxadors i altres "residus orgànics industrials no perillosos d'empreses locals".

Com és habitual en aquest tipus de situacions, han caigut pedres de diferents mides. Les més grosses s'haurien vist a Almenar. Encara és aviat per fer una avaluació definitiva dels danys, ja que els efectes de la pedra s'aprecien amb més claredat unes hores després de l'episodi. No obstant això, no es descarta que diversos cultius com ara la pera, la figa, el préssec, entre d'altres, hagin patit danys. Des d'Asaja s'ha apuntat que en aquests moments, més del 70% de la producció de pera ja estaria collida i més del 85% de la fruita de pinyol també.

Quan hagi finalitzat l'episodi es faran les avaluacions corresponents sobre el terreny i des del sindicat confien que l'assegurança agrària pugui iniciar al més aviat possible les peritacions per determinar l'abast dels danys.

Borges reafirma el seu compromís amb la sostenibilitat i el reaprofitament alimentari amb la nova experiència “El Repte Recepta Verda: del Rebost al Plat”, una activitat organitzada en col·laboració amb la Fundació Coma de Meià, que vol conscienciar sobre la importància de fer un ús més responsable dels aliments.

De la mà dels creadors del projecte, Sergi de Meià i José Miguel Gómez Morales, “El Repte Recepta Verda” reinventa el format tradicional de showcooking per convertir-lo en un espai de reflexió, aprenentatge i creativitat. Tindrà lloc el proper dissabte, 19 de setembre, a les 18:30 h, a Mas de Colom – Casa Borges.

A través de l’elaboració de dues receptes com a fil conductor, l’activitat mostrarà aplicacions concretes dels aliments, així com alternatives, variacions i adaptacions per incorporar-los fàcilment a la planificació setmanal, tenint en compte els recursos disponibles al rebost de casa.

Entre els ingredients utilitzats hi tindran un paper destacat diversos productes Borges, com l’ametlla, l’avellana i l’oli d’oliva verge extra, tres imprescindibles de la cuina mediterrània.

Les places són limitades, per tant, cal fer reserva prèvia, a través de l’enllaç Activitats especials - Mas de Colom.


Un pas més en el compromís de Borges amb la sostenibilitat

Borges manté un compromís actiu amb la sostenibilitat i la responsabilitat social a través d’iniciatives que generen impacte positiu en els territoris on és present. Més enllà de la seva activitat econòmica i laboral, la companyia impulsa accions orientades a contribuir al benestar de les persones, a la protecció de l’entorn i a la promoció d’un model alimentari més responsable.

Aquest compromís s’emmarca en l’estratègia global ‘Compromesos per Naturalesa’, articulada al voltant de tres grans eixos: planeta, persones i productes. A través d’aquest full de ruta, Borges desplega mesures concretes per millorar el seu impacte ambiental i social, integrant la sostenibilitat en diferents àmbits de la seva activitat.

Cal destacar que, en els últims set anys, Borges ha donat més de 309.550 kg d’aliments a entitats socials i bancs d’aliments d’Espanya, consolidant així el seu compromís amb la reducció del malbaratament alimentari i la conscienciació tant interna com externa.

A la donació d’aliments a entitats socials i bancs d’aliments s’hi afegeixen altres iniciatives, com la millora de les línies de producció per reduir el malbaratament alimentari en la fase industrial, l’optimització dels processos d’aprovisionament i comercialització per evitar pèrdues al llarg de la cadena de valor, la revalorització de subproductes i la col·laboració amb centres de recerca i universitats per identificar noves vies d’aprofitament.

A més, Borges promou hàbits de vida saludables entre les seves persones treballadores mitjançant el programa ‘Borges et Cuida’, que inclou activitats orientades al benestar i a la sensibilització sobre una alimentació saludable, sostenible i responsable. En el marc d’aquest programa, i amb motiu del Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments, la companyia va organitzar un esmorzar amb fruita de temporada rescatada, que va permetre recuperar 560 kg de fruita descartada per a la venda per motius estètics.

 

Primeres tempestes entrant per Ponent

Poc abans de les tres de la tarda han començat a caure les primeres tempestes a Ponent, concretament al Segrià, on hi ha hagut precipitacions amb calamarsa entrant pel nord-oest en municipis com Almenar i més tard a Lleida ciutat. Els xàfecs han estat breus i han caigut de forma intermitent amb pedres que anaven de la mida d'un cigró a un ou de guatlla. La cortina de tempestes s'ha dirigit en direcció est cap a comarques com la Noguera i el Pla d'Urgell.

ACN - La portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, ha afirmat que es manté la vaga del primer dia de curs als centres educatius (8 de setembre) i ha instat Educació a asseure’s a negociar per evitar futures aturades durant el primer trimestre. En una entrevista a ‘El matí de Catalunya Ràdio’, Segura ha dit que la protesta “reflecteix un malestar evident del col·lectiu”, però ha puntualitzat que si “es comença a treballar es pot evitar el que pugui venir després”. La representant sindical ha explicat que no hi ha hagut “cap contacte” amb el departament des de l’última trobada, celebrada el 13 de juliol. Per això, considera que, en el cas que es produïssin trobades, “en 15 dies no se solucionarà” el conflicte.

Segura ha insistit en “reobrir la negociació urgentment”. D’altra banda, la sindicalista ha assenyalat que l'anunci de més aules d’acollida i la incorporació de tècnics sanitaris a les escoles “no és cap novetat”. Segons ha apuntat formen part del “desplegament dels acords” als quals es va arribar al març i al maig.

La portaveu d’USTEC ha posat l’accent en què Educació necessita “decisions estructurals” amb l’objectiu que allò que es vagi desplegant “no desaparegui”. Ha reblat que cal el “blindatge de l’escola pública”. Segura ha defensat la necessitat de “calendaritzar” totes aquestes actuacions i ha indicat la importància de rebaixar les ràtios.

El sector preveu una bona campanya similar a la de l'any passat, si bé les onades de calor han rebaixat a darrera hora les bones expectatives que tenia després d'un hivern plujós i sense gelades ni pedregades. Les altes temperatures han fet que la capota que cobreix la closca de les ametlles s'obrís abans que les ametlles s'acabessin d'assecar i això ha fet avançar uns 10 dies la collita respecte de l'habitual. La campanya va començar principis d'agost i s'allargarà fins a finals de setembre.

La calor també ha afectat el desenvolupament de les ametlles que han quedat més exposades al sol, les de la part alta dels arbres, que "no s'han acabat de formar bé", ha explicat el responsable de Fruita Seca de JARC, Xavier Cullerés. Això afectarà lleugerament a la baixa el rendiment, si bé la qualitat del fruit és "prou bona", ha assenyalat.

A Catalunya, les finques d'ametller de secà superen les de regadiu. Les de secà representen el 65% de la superfície, si bé els rendiments de les de regadiu poden multiplicar per 20 els de secà. Segons Cullerés, l'ametlla és "un cultiu de futur", però només als camps de regadiu, on les produccions poden arribar als 2.000 quilos de gra, ja que, segons afirma, "el secà està condemnat".

Segons les dades provisionals del mes de juny del Departament d'Agricultura, enguany a Catalunya es produiran 33.772 tones d'ametlla en closca repartides en 28.743 hectàrees productives, unes 1.800 tones menys (-5,24%) respecte de l'anterior campanya. La major part de la producció es concentra a la demarcació de Lleida (21.420 tones) i a la de Tarragona (12.000 t).

Pel que fa al preu, es manté al voltant dels 5,20 i 5,35 euros per quilo d'ametlla sense closca. Suposa una xifra similar respecte de l'anterior campanya, amb un lleuger repunt a l'alça en funció de la varietat. "És un preu que, com a mínim, et permet treballar aquest cultiu, viure d'ell i seguir apostant per ell", ha expressat el membre de JARC, que ha afegit que les polítiques aranzelàries dels Estats Units no han afectat els preus d'aquest fruit sec.

Un projecte de recerca impulsat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) investiga solucions innovadores per protegir els treballadors del camp de les onades de calor extremes provocades pel canvi climàtic com les que s'han viscut aquest estiu a les comarques de Ponent. L'estudi està liderat per la investigadora postdoctoral Anna Brugulat i neix de la col·laboració entre el grup de salut en persones migrants i el grup de recerca de ciència participativa de l'institut. S'ha desenvolupat durant més d'un any a través del diàleg amb pagesos, treballadors, representants de col·lectius migrants, professionals sanitaris, la Universitat de Lleida i l'Administració.

Paral·lelament i per al disseny de les solucions per mitigar la calor, s'ha comptat amb la cooperativa d'arquitectes Arquitectura de Contacte, una empresa de maquinària agrícola, Onfruid, i l'Associació Contra el Càncer de Lleida, per tal de tenir en compte la "diversitat real" del territori.

Brugulat destaca que l'estudi és important per donar visibilitat al fet que les comarques de Ponent, amb una alta capacitat productiva de fruita, sovint "queden oblidades" en unes persones, que "tot i ser el motor d'una part important del sistema alimentari, estan menystingudes". Per això, també considera que cal suport econòmic per tirar endavant estudis com aquest.

La roba i la màquina de collir

La prova pilot parteix de dues mesures implementades en àmbits concrets. Per una banda, s'ha proporcionat als treballadors una indumentària específica. És roba lleugera, de colors clars i teixits transpirables de cotó. Les samarretes són de màniga llarga, per evitar cremades solars, pantalons adequats i gorres equipades amb un faldó per protegir el coll i el clatell.

D'altra banda, hi ha les modificacions de la màquina. S'han instal·lat ombres mòbils per dotar d'ombra tota la zona de treball i també hi ha ventiladors que es poden canviar de lloc. A la màquina també hi ha una nevera de càmping amb aigua fresca.

Eduard Estadella, representant de l'empresa que ha fet les modificacions, explica que han fet un estudi per saber com muntar totes les incorporacions i aviat ho van poder posar en pràctica. En aquest sentit, Raquel Estany, de la Cooperativa Arquitectura de Contacte, destaca que els ventiladors "són la joia de la corona", però també l'ombra, que para el sol de forma directa i l'aigua freda, que millora de forma considerable la sensació corporal.

Una altra de les incorporacions són els focus per poder il·luminar els arbres fruiters quan es comença a treballar, ja que la calor ha modificat els horaris i molts pagesos han avançat a les cinc del matí, quan encara no ha sortit el sol, l'inici de la jornada laboral.

Reaccions "altament positives" dels treballadors

En només tres dies de prova els treballadors ja han manifestat reaccions "altament positives" per les mesures aplicades. Anna Brugulat explica que han destacat la comoditat que els aporta perquè rebaixen notablement la sensació de calor i això els permet incrementar el benestar general durant la jornada laboral i també augmentar el rendiment.

En Mayoro Waya (Senegal) i Brahim Bouchikhi (Marroc), són dos treballadors que han valorat positivament aquestes mesures. Asseguren que estan treballant al "camp perfecte", sense suar tant com en altres finques en un estiu en què la calor "no ha donat treva". També valoren el seguiment corporal que els investigadors els fan cada dia, amb un control del pes, la temperatura o les anàlisis d'orina, entre d'altres.

Conscienciació cada cop més creixent del sector agrícola

El sector agrícola mostra una conscienciació creixent davant d'un problema que s'ha estabilitzat a causa del canvi climàtic. Un exemple és el canvi d'horari de la jornada laboral i l'adopció de mesures per protegir els treballadors dels cops de calor. Miquel Úbeda, de la Càtedra Igualtat Sostenible de la UdL, apunta que es venia d'uns "discursos molt homogenis" que menystenien l'augment continuat de les temperatures de cada estiu, però ara cada cop "hi ha més preocupació del sector", perquè la fruita se'n veu afectada, però també els treballadors.

Sara Williams, de l'Institut de Salut Global ha afegit que la idea després d'aquesta prova pilot és aplicar el mateix procés a Almeria i Huelva, que són dos llocs de l'Estat que depenen molt de l'agricultura i també es veuen seriosament afectats per l'augment de la temperatura.

D'altra banda, Salomó Torres, de Pagesos Solidaris, alerta que la calor ja comença a finals de maig i s'allarga fins a la tardor, per la qual cosa, l'experiència que s'està portant a terme amb aquest projecte "acabarà sent necessària", no només per als treballadors temporers sinó per al conjunt de la pagesia, ja que "tots treballem sota el sol i acabarà sent una eina imprescindible per poder treballar en condicions dignes".

Finalment, un dels pagesos que ha posat a la disposició dels investigadors les seves finques i treballadors, Manel Cònsola, de Bell-lloc d'Urgell, s'ha mostrat convençut de la millora de la rendibilitat dels treballadors. "Treballen molt més a gust. La feina és pesada, però és molt diferent estar davall del bat de sol que protegit per un tendal".