A diferència del mercat del porcí, que s’ha vist afectat per les exportacions de producte arran de la pesta porcina africana (PPA), el de l’aviram té una “balança relativament neutra” que no depèn de les exportacions. Així ho ha assenyalat Jordi Armengol, que també ha apuntat que les conseqüències econòmiques del focus de grip aviària detectat a Ponent es podria traduir en el consum per un encariment de producte.

Armengol també ha puntualitzat que la intenció del Departament d’Agricultura és sacrificar tots els animals de l’explotació afectada abans que hi hagi la confirmació del positiu per part de Madrid, ja que “sembla que els símptomes clínics són molt clars”. En aquest sentit, no ha negat que les dates són complicades des d’un punt de vista de la gestió del personal, però “és una emergència i s’actuarà”.

Quan es declara un focus de grip aviària en una granja es fan dos radis de perímetre. Un primer de 3 quilòmetres de protecció i un altre de 10 quilòmetres de vigilància. Des d’un punt de vista pràctic, no hi ha “diferència substancial” entre l’un i l’altre i només se sacrificaran aquells animals de l’explotació on s’hagi confirmat positius de grip. Si en una explotació hi ha dues naus i una surt positiva i l’altra no, se sacrifica tota l’explotació, és a dir les dues naus.

En qualsevol cas, no se sacrificaran els animals de totes les explotacions que hi ha dins del primer radi de 3 quilòmetres, però sí que s’hi farà un control per detectar símptomes clínics com per exemple una disminució del consum d’aigua i pinsos per part dels animals, que poden induir a pensar que tenen la malaltia.

 

Tots els municipis catalans estaran obligats o recomanats a tenir un pla de protecció contra inundacions, segons el nou Pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya (Inuncat). El subdirector de Programes de Protecció Civil, Sergio Delgado, ha explicat a l'ACN que s'ha revisat el risc d'inundació arreu i s'ha arribat a la conclusió que cap zona en queda exempta tenint en compte la nova situació generada pel canvi climàtic. Fins ara, hi havia un 20% de municipis que no tenien cap obligació ni recomanació, és a dir, 185. Ara, 656 hi estan obligats, abans eren 521, i 291 recomanats (241 abans). Ara mateix, el 52% dels municipis tenen la planificació en vigor i els nous municipis obligats disposen d'un any per tenir-la.

La revisió s'ha fet per millorar la resposta del sistema de protecció civil i emergències, tant en l'àmbit català com municipal, davant l'agreujament del risc d'inundacions a Catalunya i en el marc del canvi climàtic i l'increment del risc de fenòmens meteorològics extrems. Els canvis s'aplicaran a partir de l'aprovació del nou document per part del Govern.

El primer que s'ha fet és revisar l'anàlisi del risc municipal d'inundacions. Per cada municipi s'ha definit el nivell de risc dels diferents tipus d'inundacions: zones inundables per inundacions fluvials, zones susceptibles d'inundació, inundacions marítimes, inundacions pluvials i trencament o avaria greu de pressa o bassa.

Així, s'han establert 4 nivells de risc: baix (58 municipis), moderat (233), alt (362) i molt alt (294). A l'hora d'establir el risc municipal, per a cada municipi es determina un nivell equivalent al màxim de qualsevol de les tipologies d'inundacions que el poden afectar.

Un cop obtingut el resultat, s'ha determinat que els que estan en risc alt i molt alt estiguin obligats a tenir el pla de protecció, mentre que per a la resta s'ha determinat la recomanació.

Els municipis obligats s'incrementen del 55% al 69% (de 521 a 656); i els recomanats passen del 25% al 31% (de 241 a 291).

D'entre els municipis que increment el risc, no es concentren en una zona concreta, tot i que Delgado apunta que si fins ara aquest risc estava més establert al litoral i al prelitoral, ara, i d'acord amb l'experiència, s'observa com el risc s'incrementa també cap a l'interior i el Pirineu i Prepirineu.

Per territoris, i prèviament als canvis a l'Inuncat, a l'Alt Pirineu i l'Aran hi havia 59 municipis amb obligació, però només 12 tenien el pla homologat i vigent, mentre que hi havia 26 amb el pla pendent de revisió. A l'àrea de Barcelona -Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès i Maresme-, eren 111 els municipis amb obligació, però només 49 amb pla homologat i vigent i 42 pendent de revisió. Al Camp de Tarragona, l'obligatorietat prèvia als canvis era per a 61 municipis, però només 29 el tenien homologa i vigent, i 17 pendent de revisió. Pel que fa a la Catalunya Central, 69 municipis hi estaven obligats, però només 45 el tenien i 18 pendent de revisió. En el cas de les comarques de Girona, l'obligatorietat arribava a 164 municipis, dels quals 66 el tenien homologat i vigent, i 85 en revisió. Pel que fa a les comarques de Ponent, l'obligatorietat era per a 74 municipis, 41 dels quals el tenien homologat i vigent, i 20 pendent de revisió.

En el cas del Penedès, hi havia 14 municipis amb el pal homologat i vigent, 21 pendent de revisió i 42 amb obligació. A les Terres de l'Ebre, eren 43 els municipis obligats, 23 els que el tenien i 17 pendent de revisió.

El 52% dels municipis ja tenen el pla

Actualment, el 52% dels municipis catalans tenen la planificació en vigor, és a dir, tenen el pla aprovat i homologat en els darrers quatre anys. Entre el 48% dels que no tenen el pla, n'hi ha que el tenen en tràmit o pendent de l'aval de Protecció Civil i d'altres que no l'han revisat i homologat en els darrers quatre anys. Hi ha un 20%, però que no l'han fet mai, apunta Delgado. D'entre aquests, els que més preocupen a Protecció Civil són els municipis mitjans o grans.

Ara, els nous municipis que obligatòriament hauran de tenir aquest pla, un cop el Govern aprovi el nou pla de l'Inuncat, disposaran d'un any per tenir aquest instrument i complir la normativa.

El Pla d'Actuació Municipal (PAM) per inundacions ha de preveure l'estructura organitzativa i la resposta dels recursos de l'ajuntament, siguin propis o disponibles a través dels mecanismes que s'estableixin i que constitueixin el seu catàleg de mitjans i recursos.

Més vigilància, coordinació i recuperació

D'altra banda, amb la revisió del pla també s'ha actualitzat tot el que fa referència a l'operativa en cas d'inundacions. Segons explica Delgado, s'han "reforçat" elements necessaris per abordar aquestes situacions, també d'acord amb "lliçons apreses" darrerament.

En línies generals, s'ha reforçat la garantia que tota la informació està "cohesionada" i que hi ha "una única línia d'informació". En segon lloc, s'ha reforçat la vigilància, i, en tercer, la resposta de recuperació quan es produeixen inundacions, tenint en compte especialment situacions de simultaneïtat. A més, s'han posat per escrit les directrius a l'hora de prendre determinades decisions, com decretar un confinament o enviar un missatge ES-Alert.

 

Tàrrega ultima els detalls per a la celebració de les Targanades 2026, la festa de la revetlla de Cap d’Any que organitzen la Regidoria de Cultura i l’Associació Agrat. La cita tindrà lloc la nit del dimecres 31 de desembre al dijous 1 de gener, a partir de la 1 de la matinada, a l’Espai MerCAT (plaça de les Nacions sense Estat). L’accés serà gratuït per a tothom i el públic podrà gaudir dels èxits més ballats de l’actualitat.

La festa començarà amb la sessió de DJ Emsy Westland, especialitzat en música electrònica. A 2/4 de 3 de la matinada està previst l’espectacle de les Targanades, que enguany anirà a càrrec del targarí Cesc Sarri amb una bona dosi d’humor. A partir de les 3, DJ Sega serà l’encarregat de fer ballar el públic de l’Espai MerCAT amb els temes més comercials. Una vegada s’acabi la festa, a les 6 de la matinada, l’organització oferirà als assistents un esmorzar popular per culminar la primera nit del nou any.

La regidora de Cultura, Laura Tejero, ha afirmat que “la celebració de Cap d’Any ha estat un èxit a Tàrrega els últims anys i és la fórmula ideal per oferir una proposta oberta i accessible per a tota la ciutadania. L’any passat, l’Agrat va recuperar l’organització, que ja havien dut a terme entre el 2016 i el 2019, i esperem celebrar una festa lluïda i participativa. Serà la millor manera d’entrar al 2026 amb bon peu.”

 

Un desajust de mercat

Unió de Pagesos constata que el preu del producte importat és a la baixa i no se li poden sumar els majors costos i menor producció que té la pagesia europea, especialment la cerealista, respecte als competidors com Brasil, Argentina, els Estats Units, Canadà, Ucraïna o Rússia. A més, denuncia que el preu s'ha vist influenciat pels efectes de la guerra a Ucraïna i pel fet que el sector encara no s'hi hagi adaptat.

Al novembre la Unió de Pagesos ja va demanar al Ministeri d'Agricultura que plantegés a Europa la necessitat d'articular la reserva de crisi per fer front al desajust del mercat del cereal que imposa l'actual preu internacional, que és el que marca el preu a la pagesia. A més, el sindicat demana al Departament d'Agricultura un ajut de minimis per cobrir l'increment de costos de producció patit pel sector, el sembrat de cereal a la DUN 2025 i que estigui en mans d'agricultors professionals. 

El sindicat alerta dels efectes negatius sobre els productors de conreus extensius, els quals ja han de fer front a la fauna salvatge, a la burocràcia i a l'envelliment dels professionals. "Moltes zones es deixaran de cultivar i es convertiran en un cau perfecte perquè els incendis s'escampin", ha alertat Caudevilla. En aquest sentit, UP constata que les pluges afavoriran la frondositat dels boscos i que l'herba creixi en zones abandonades, i que això dispararà el risc d'incendis. 

 

La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tàrrega referma l’aposta per oferir dos salons de lleure per a infants i adolescents durant les vacances escolars d’hivern després de la bona rebuda de l’any passat. Així, el Pavelló del Club Natació Tàrrega serà l’escenari de la 39a edició del Parc de Nadal, amb propostes per a infants de 0 a 9 anys, i el Pavelló Municipal d’Esports acollirà el Dindifest, amb activitats dirigides a un públic a partir dels 10 anys. Tots dos espais romandran oberts els dies 27, 28, 29 i 30 de desembre i 2, 3 i 4 de gener, de 4 de la tarda a 8 del vespre.

La regidora de Cultura, Laura Tejero, ha explicat que “amb l’obertura dels dos salons oferim una programació més específica segons l’edat, millorant així l’experiència dels assistents, ja que els tallers, jocs i activitats estan adaptats als seus gustos. A més, amb l’augment de superfícies, guanyem espai i comoditat, un fet que les famílies i els infants van valorar molt positivament.”

En la presentació d’aquest dimecres, la regidora també ha mostrat el cartell guanyador del 39è Parc de Nadal, obra de l’alumne Guerau Frutos Montero, de l’Escola Àngel Guimerà de Tàrrega, i el del 2n Dindifest, obra de l’alumna Ariana Casteràs Trullàs, del Vedruna Tàrrega.


El Parc de Nadal, l’espai per als més petits

La 39a edició del Parc de Nadal reforça l’espai de ludoteques, que enguany anirà a càrrec d’Indrets de joc, amb una sala separada per a nadons de 0 a 2 anys (joc heurístic, joc sensorial i estructures motrius) i diferents zones per a infants de 2 a 9 anys. A més, es comptarà amb la instal·lació lúdica l’Animalada de Katakrak, una col·lecció itinerant de 25 jocs per resoldre petits objectius utilitzant habilitats psicomotores bàsiques, enginy i estratègia.

També es fa una aposta pel racó de lectura amb sessions de contacontes de la Biblioteca Germanes Güell i no hi faltaran els tradicionals tallers de manualitats i maquillatge, l’espai d’escalada i, a la zona exterior, la tirolina, els ponis i el parc d’aventura.

El Parc de Nadal tindrà la presència dels Targalets i la Targafera de Guixanet (27 de desembre), taller de bitlles del Club de Bitlles Tàrrega (27 i 28 de desembre), l’espectacle itinerant L’estrella no espera a càrrec de Sac Espectacles (30 de desembre a les 18 h) i la cloenda amb els Diables Infantils de la BAT (4 de gener a les 19 h).


El Dindifest, diversió assegurada per als majors de 10 anys

Per la seva banda, la 2a edició del Dindifest comptarà amb una àmplia proposta d’activitats per al públic adolescent. Així, hi haurà pista americana, simuladors de conducció, tallers de vídeo-podcast i de  redisseny de moda amb roba usada, tir amb arc, jocs de taula, futbolins, air hockey, ping-pong, càmera 360 i el túnel del terror organitzat pel CAU. A més, s’oferirà un taller i exhibició de danses urbanes a càrrec de Gyas Dance el dilluns 29 de desembre a les 17 h.

Una de les novetats del Dindifest d’enguany és que s’habilitarà una zona d’espera amb servei de bar per als familiars a la planta superior del Pavelló Municipal d’Esports, amb l’objectiu d’oferir més comoditat durant l’estada.


Preus accessibles del Parc de Nadal i el Dindifest

El preu de l’entrada d’un dia per a cada saló és de 5 euros i és gratuïta per als adults acompanyants. En cas que aquests vulguin participar en les activitats del Dindifest hauran de pagar l’entrada. A més, la Regidoria de Cultura ofereix l’abonament de 3 dies al preu de 12 euros. La venda anticipada ja està disponible a la Botiga del Museu i també es podran adquirir a les taquilles del Parc de Nadal i Dindifest durant els dies de funcionament.