Les al·legacions presentades pel Consell Comarcal s’estructuren en sis grans àmbits

En primer lloc, es proposa reforçar el model energètic de proximitat perquè la distribució territorial dels objectius renovables tingui en compte no només la capacitat d’acollida dels territoris, sinó també la seva demanda energètica i la seva contribució efectiva al consum energètic del país.

En segon lloc, es planteja reforçar els mecanismes de governança i reequilibri territorial mitjançant la incorporació d’instruments que permetin corregir desequilibris acumulatius, adaptar els objectius a l’evolució real del sistema energètic i establir mecanismes de retorn territorial per als municipis i les comarques que assumeixen una contribució especialment significativa als objectius renovables de Catalunya.

En tercer lloc, es defensa una aposta molt més decidida per la generació distribuïda, l’autoconsum compartit, les comunitats energètiques i el paper actiu dels municipis en la transició energètica, per facilitar que els territoris puguin impulsar iniciatives pròpies vinculades al consum local i a la participació ciutadana.

El quart bloc se centra en la priorització dels espais antropitzats i en la protecció del sòl agrari, reforçant la preservació dels espais productius i dels paisatges agraris singulars per evitar que el desplegament de les energies renovables comporti una afectació desproporcionada sobre l’activitat agrària.

El cinquè bloc proposa millorar la protecció dels nuclis habitats, dels nuclis històrics rurals i dels habitatges disseminats, mitjançant l’adaptació dels criteris de protecció a la realitat dels municipis rurals i a les dimensions actuals de les instal·lacions renovables.

Finalment, les al·legacions plantegen reforçar la protecció del paisatge, del patrimoni i dels espais d’alt valor territorial, amb una atenció especial als valors culturals, patrimonials i paisatgístics de la Vall del Corb i d’altres àmbits singulars de la comarca.

Paral·lelament, l’Oficina Comarcal de Transició Energètica de l’Urgell ha prestat suport tècnic als municipis de la comarca per facilitar la preparació d’al·legacions específiques adaptades a la realitat de cada territori, tant en el marc del procés d’informació pública del PLATER com en els processos de participació impulsats per l’ICAEN.

El president del Consell Comarcal, José Luis Marín, considera que la transició energètica és una necessitat col·lectiva i una oportunitat de futur, però que només serà territorialment sostenible i socialment viable si es desenvolupa amb criteris d’equitat territorial, participació local, transparència institucional i respecte pels valors ambientals, agraris, patrimonials i paisatgístics que defineixen el territori.

Marín ha afegit que «l’Urgell vol formar part de la solució, però no pot assumir un model que prioritzi únicament la disponibilitat de sòl sense tenir prou en compte la realitat agrària, paisatgística i social dels municipis. Necessitem una planificació que protegeixi el nostre patrimoni, reforci la generació distribuïda i permeti que els beneficis de la transició energètica també reverteixin al territori».

Finalment, el president ha remarcat que «les al·legacions que presentem són constructives i tenen un únic objectiu: millorar el PLATER perquè esdevingui una eina útil, consensuada i justa. Estem convençuts que només des de la cooperació institucional, la participació local i l’equilibri territorial podrem construir un model energètic sostenible per al conjunt del país».

Per aquest motiu, les al·legacions presentades tenen com a objectiu contribuir a la millora del PLATER abans de la seva aprovació definitiva i avançar cap a un model energètic més equilibrat, més distribuït i més coherent amb els objectius que Catalunya s’ha fixat per a les properes dècades.

Resultats de la prova pilot

Els resultats de la prova pilot, que s’ha desenvolupat entre juny i juliol d’enguany, posen de manifest que les distraccions associades al telèfon mòbil continuen sent una conducta de risc present a la xarxa viària catalana. Durant el període d’anàlisi, el sistema ha detectat més de 8.500 casos de conductors utilitzant el mòbil mentre conduïen.

Les dades obtingudes indiquen que entre un 3,6% i un 6,6% dels conductors observats podrien estar fent ús del telèfon durant la conducció, en funció del tipus de via i de les condicions del trànsit.

La tecnologia també ha identificat 4.500 casos de persones que circulaven sense el cinturó de seguretat o fent-ne un ús incorrecte. Segons les estimacions de l’estudi, entre l’1,3% i l’1,8% dels ocupants dels vehicles observats no utilitzaven correctament aquest sistema de seguretat passiva, un element clau per reduir la gravetat de les lesions en cas d’accident.

Sobre la fiablitat del sistema, el cap de servei del SCT, Carlos Garcia, ha explicat que en el cas de la detecció de conductors fent servir el telefon ha estat del 64%, quan en mostra aleatoria fent servir l'ull humà ha estat superior, detectant 13.000 infractors per 8.500 sobre una mostra de 310.000 vehicles. "Això demostra que la IA ha detectat una mostra molt àmplia, però també que té molt marge de millora a mesura que se l'entreni", ha afegit.

L’anàlisi de les dades obtingudes durant la prova pilot ha permès identificar patrons diferenciats segons el tipus de via, el dia de la setmana i la franja horària. Pel que fa a l’ús del telèfon mòbil al volant, la incidència és clarament superior a l’A-2, en l’entorn periurbà de Cornellà de Llobregat, on la prevalença estimada arriba al 5% dels conductors observats i comprovats, davant del 3,6% registrat a l’AP-7.

En aquest sentit, en el conjunt de la prova pilot, s’estima que un 4,3% dels conductors utilitzen el telèfon mòbil mentre condueixen. En la comparativa internacional de l’estudi pilot, Catalunya ocupa la tercera posició en incompliment de la normativa relativa a l’ús del telèfon mòbil durant la conducció, només superada per l’Amèrica del Nord i un país europeu.

A Catalunya, les dades també indiquen també que les distraccions relacionades amb el mòbil són més freqüents durant els dies laborables, especialment entre dimecres i divendres, mentre que els nivells més baixos es registren durant els caps de setmana. Per franges horàries, l’ús del mòbil es concentra principalment durant les hores diürnes i, sobretot, a la franja de migdia (entre les 11.30 h i les 15.30 h), seguida de les primeres hores de la tarda.

El pintor muralista Josep Minguell (Tàrrega, 1959), un dels pocs artistes del món dedicats a la mil·lenària pintura al fresc, ha presentat avui dijous els primers dibuixos i estudis d'un nou mural pel Museo Benozzo Gozzoli de Castelfiorentino, a la Toscana italiana. Minguell ha presentat el seu treball en una roda de premsa telemàtica que ha connectat el museu italià amb l'estudi del pintor a Tàrrega on hi ha participat, a més a més de l'artista, Francesca Giannì alcaldessa de Castelfiorentino, Franco Spina regidor de Cultura de la ciutat i Cristina Giglioli presidenta de la Fundació Teatro del Popolo.

“Aquest és el mural més difícil de la meva vida. Per a mi aquest fresc suposa una responsabilitat enorme; he de confessar que gairebé em fa por, perquè fer un fresc i confrontar la meva pintura amb la del Renaixement i especialment amb l’obra de Benozzo Gozzoli és realment aclaparador. Però és un repte que vull afrontar» ha declarat Minguell.

Aquesta és la segona part del projecte, que va començar amb una pintura al fresc de Minguell que posteriorment es va arrencar amb la tècnica del strappo i que a partir del mes de gener s’exposarà de forma itinerant pels museus de Catalunya. Al gener serà a Lleida (IEI), després anirà a Solsona i després a Tarragona.

L’obra té un plantejament inèdit. Al llarg de la història, molts pintors s'han autoretratat a les seves obres —el mateix Benozzo Gozzoli es va retratar a la Capella dels Mags del Palau Mèdici—, però gairebé mai s'han representat en plena feina, dalt de la bastida. El repte de Minguell és mostrar el pintor de frescos en acció. "Molts pintors s'han autoretratat, com Gozzoli amb el seu barret vermell entre el seguici dels Mags del palazzo Medici. Però, tret de Diego Rivera, no recordo cap altre pintor que s'hagi representat en plena acció a dalt de les bastides. Aquest és el meu repte”, ha explicat l'artista.

La pintura és protagonitzada per un pintor envoltat de la calç transformada pels quatre elements —foc, aigua, terra i aire— que marquen el ritme del fresc, dels pigments i dels papers que recullen les idees. "La pintura al fresc és un sistema d’art que és part de l’arquitectura i que va dirigit a la mirada dels espectadors. El pigments minerals sobre la calç fan una pintura tan resistent com la pedra", ha detallat Minguell.

La localitat toscana de Castellfiorentino i la ciutat de Tàrrega estrenyen els seus lligams culturals d’aquesta manera amb la continuïtat del projecte BeGo Back, una iniciativa que fa reviure la tècnica del fresc renaixentista i que enguany incorpora una nova obra al patrimoni artístic del museu, a càrrec de l'artista targarí.

Els responsables del projecte han destacat que la cultura és, per damunt de tot, una eina de relació entre persones i territoris. Per la seva banda, Maria Cristina Giglioli, presidenta de la Fundació Teatral del Poble (gestora del museu) ha explicat: «La cultura crea relacions entre els pobles i entre els territoris, crea connexions, crea lligams. Aquest n'és un exemple real i tangible.»  Giglioli ha explicat que aquesta relació entre les dues obres és el que dona sentit al projecte. "Acollir aquesta pintura al costat dels tabernacles originals de Gozzoli és una manera de mantenir obert el vincle entre l'artista i la seva comunitat". L’alcaldessa de Castellfiorentino Francesca Janín ha subratllat que «La idea és fer reviure el museu a través d'una cultura viva. Que no sigui simplement un museu clàssic on obrim una porta i no mirem res, sinó un espai on veiem la cultura fer-se realitat.»

Franco Espina, regidor de Cultura de Castellfiorentino ha explicat que la intenció és reprendre el que passava a la Toscana durant el Renaixement, però d'una manera nova i amb un llenguatge que pugui dialogar amb el present: “L'art sempre ha estat relacional i la cultura sempre ha estat generativa. El primer BeGo Back va ser un episodi pilot, però ens ha donat la força i la possibilitat de pensar en edicions successives més estructurades.»

Dues pintures murals que es miren de cara

L'obra s’ubicarà dins del Museu Benozzo Gozzoli de Castelfiorentino, davant per davant dels frescos originals de Gozzoli, de manera que la peça de Minguell i la del mestre renaixentista quedaran vinculades en un mateix espai. El Museu BeGo, inaugurat l’any 2009, custodia els frescos i les sinòpies (dibuixos preparatoris) de dos monumentals tabernacles que Benozzo Gozzoli va pintar a Castelfiorentino: el de la Madonna della Tosse (1484) i el de la Visitació (1491).

Benozzo Gozzoli (c. 1421–1497) és un dels grans mestres del Renaixement florentí. Deixeble de Fra Angèlic, entre el 1459 i el 1462 va pintar la cèlebre Capella dels Mags al Palau Mèdici Riccardi de Florència per encàrrec de la família Mèdici, una de les obres més espectaculars i innovadores del Quattrocento.

Calendari

Un cop pintada al taller de Tàrrega, l'obra serà arrencada del mur mitjançant la tècnica de l'strappo per traslladar-la a Itàlia. La previsió és que a mitjans del 2027 quedi instal·lada de manera definitiva al museu, davant dels frescos de Gozzoli.

El projecte suposa una nova baula en la relació que Minguell manté amb aquesta ciutat de la Toscana. L'any 2025, dins el projecte "BeCOME – Affrescare il tabernacolo. BenozzoGozzoli 1491 – Josep Minguell 2025", l'artista targarí va tornar a afrescar els murs originals del tabernacle de la Visitació, treballant "a portes obertes" perquè el públic pogués seguir en directe totes les fases d'aquesta tècnica mil·lenària. Aquell fresc va travessar la Mediterrània per instal·lar-se a Tàrrega. “Ara, el camí es farà a la inversa, la nova obra naixerà a Tàrrega i viatjarà cap a Castelfiorentino", ha explicat Josep Minguell.  

El que va començar el mes de febrer passat com una experiència pilot en cinc sales de cinema repartides per Espanya, continua consolidant-se com una de les iniciatives més singulars de l'exhibició cinematogràfica nacional. Wilder Cinema incorpora aquest agost els Cinemes Màjestic de Tàrrega, integrats al Circuit Urgellenc, i amplia així la seva xarxa fins als 15 cinemes distribuïts en 12 províncies i 7 comunitats autònomes.

La incorporació de la sala lleidatana representa un nou pas en el creixement d'un projecte que va néixer amb una idea molt clara: reivindicar l'experiència col·lectiva i social del cinema mitjançant la projecció de grans obres mestres a la gran pantalla.

En un moment en què bona part del consum audiovisual es fa de manera individual i està condicionat pels algoritmes, Wilder Cinema aposta per recuperar el valor d'una programació acurada, el context i la conversa al voltant de les pel·lícules.

Més que un distribuïdor o un cicle de cinema, Wilder Cinema funciona com un segell de programació que connecta sales d'arreu del país mitjançant una mateixa línia editorial, ofereix pel·lícules seleccionades acuradament i les acompanya de presentacions especials, continguts divulgatius i esdeveniments que enriqueixen l'experiència de l'espectador.


Una programació sense etiquetes

Un dels trets diferencials del projecte és la diversitat de la seva programació. En només sis mesos, han conviscut clàssics imprescindibles com Ciutadà Kane, El padrí, Lawrence d'Aràbia o Els set samurais amb títols contemporanis com Aftersun, Call Me by Your Name, Her o La gran bellesa. També hi han tingut cabuda el millor anime japonès, amb Akira o El viatge de Chihiro; clàssics populars com Dirty Dancing, Cinema Paradiso o La història interminable; referents de l'acció i la ciència-ficció com Terminator 2 o Rambo: Acorralat, i obres de culte com Taxi Driver, Apocalypse Now, París, Texas o Desitjant estimar.

Una programació que demostra que el bon cinema no entén de gèneres ni de generacions, sinó de grans històries capaces de continuar reunint el públic en una sala.

Un nou aliat a Catalunya

La incorporació dels Cinemes Màjestic de Tàrrega, integrats al Circuit Urgellenc, permetrà que el públic de la comarca pugui accedir a aquesta programació mensual i a totes les activitats que acompanyen el projecte. La seva estrena dins la xarxa arribarà amb la programació d'agost de Wilder Cinema, una selecció que reuneix quatre títols imprescindibles de la història del cinema. Els espectadors podran gaudir els dimarts dins de la campanya “+ Cultura” de títols com Rashomon, l'obra mestra d'Akira Kurosawa que va revolucionar el llenguatge cinematogràfic; La història interminable, un dels grans clàssics de la fantasia que continua emocionant generacions senceres; Cinema Paradiso, un homenatge inoblidable al poder del cinema i de les sales d'exhibició, i Ser o no ser, la brillant comèdia d'Ernst Lubitsch considerada una de les grans joies del cinema clàssic.

Amb aquesta nova incorporació, Wilder Cinema continua avançant cap al seu objectiu de crear una xarxa de sales que comparteixin una mateixa manera d'entendre l'exhibició cinematogràfica: una programació acurada, experiències que aporten valor i una comunitat d'espectadors que torna a convertir cada visita al cinema en una experiència especial.

Perquè, davant del consum ràpid i solitari de continguts, Wilder Cinema continua defensant una idea senzilla: les millors pel·lícules mereixen que continuem veient-les plegats.

El Jutjat Contenciós Administratiu de Lleida ha desestimat les darreres demandes presentades per regants contra el tancament del canal d'Urgell durant la sequera del 2023, segons ha avançat el diari 'Segre' i ha confirmat l'ACN. En les sentències, la jutgessa considera que les pèrdues productives que van patir els agricultors es van deure a les "circumstàncies imprevisibles i inevitables" d'una "sequera extrema", i no a l'actuació de la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell. Les noves sentències van en la direcció oposada a l'anterior sentència que hi havia al respecte en què es va condemnar el canal d'Urgell a indemnitzar un regant afectat. El president de la comunitat de regants, Amadeu Ros, reitera que van actuar "bé".

Segons les sentències, la jutgessa valora que la Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell va actuar de manera "motivada i justificada en atenció a les circumstàncies imprevisibles i inevitables que en aquell moment afectaven la zona" i conclou que les pèrdues que van patir els regants "no tenen el seu origen en l'actuació de l'administració demandada, sinó en la sequera".

La jutgessa afegeix que els cultius dels agricultors "es van veure afectats per una sequera extrema, que es pot qualificar d'una circumstància de força major", fet que l'escrit afegeix que "trenca el nexe causal" per demanar responsabilitats a la Casa Canal. Així, considera que la comunitat de regants va limitar l'ús de l'aigua d'acord amb un criteri tècnic i al Pla Especial de Sequera de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).

Els judicis que s'han resolt es van celebrar aquest mes de juliol a la secció contenciosa administrativa del Tribunal d'Instància de Lleida, on arribaven després que el febrer de 2025 el jutjat condemnés la comunitat de regants a pagar 2.451 euros a un pagès. De fet, encara queden judicis per celebrar en els pròxims mesos i l'any vinent.

El president de la Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell, Amadeu Ros, ha celebrat el canvi de criteri en les noves sentències i ha reiterat la gestió que van fer de la sequera. "Estem contents perquè vam fer les coses bé", ha assenyalat Ros, que ha destacat que el canal el va tancar la CHE i que en tot moment van actuar amb transparència. Les noves sentències són fermes i no es poden recórrer.

JARC ha presentat una esmena a la totalitat als projectes PLATER que el Departament de Territori vol implantar al conjunt de comarques del país. Segons l’organització agrària, les propostes posen en risc la sobirania alimentària del país i també el futur dels joves agricultors a l’hora de poder treballar la terra. Sisco Esquerda, responsable d’Agenda Rural i Transició Energètica del sindicat, acompanyat del seu fill Cesc, ha posat de manifest el malestar del sector exposant els arguments de les al·legacions en una granja envoltada de camps fotovoltaics a Alcarràs (Segrià). Esquerda ha instat al Govern a “començar de nou” i deixar sense efecte aquest PLATER que abasta 300.000 hectàrees agrícoles.

JARC ha volgut posar de manifest el malestar generalitzat que ha aflorat en l’obertura del període d’al·legacions al PLATER arreu del territori. L’organització considera que el desplegament de les energies renovables està ple “d’incongruències i riscos” i per això, diversos sectors, incloent-hi ajuntaments, consells comarcals, diputacions agràries, han presentat “al·legacions massives” per exigir una esmena a la totalitat. Segons JARC, el Govern ha gestionat de manera inadequada la proposta i manté Catalunya “a la cua de la implantació d’energies netes”.

Pel sindicat, el PLATER  xoquen amb la Llei d’espais agraris, ja que el pla prioritza l’ocupació de terres agràries per damunt de la protecció de les produccions de qualitat i ecològiques, posant en risc la sobirania alimentària de país amb la possible afectació d’unes 300.000 hectàrees. Per això, Sisco Esquerda ha apostat per prioritzar espais “artificialitzats” per implantar les renovables, com teulades, polígons industrials, zones urbanitzades, magatzems, granges o les mitjanes de les autopistes i la línia de l’AVE, abans de destinar sòl agrari a plaques solars.

Un altre punt que JARC ha criticat durament és que malgrat les promeses polítiques prèvies que deixarien els regadius fora del pla, el text actual no ho contempla i permet instal·lar plaques en aquestes terres fèrtils. En aquest sentit, ha afegit que l’anàlisi d’afectacions agràries s’ha fet sense disposar d’un mapa agrobiològic unificat per a tot Catalunya, a excepció de zones molt concretes com les concentracions parcel·làries del canal Segarra-Garrigues.

Esquerda també ha volgut puntualitzar que estan sorpresos perquè s’ha exclòs el Departament d’Agricultura en l’elaboració del document clau d’afectacions agràries, el qual “ha estat redactat de manera unilateral per Territori”.

Especulació i dificultats per a joves

La situació d’incertesa normativa i la manca de definició clara sobre l’aplicació del PLATER ha generat un “fenomen d’especulació latent” des de l’aprovació de la Llei de renovables l’any 2029. Segons Esquerda, molts propietaris de terres mantenen els terrenys a l’espera de projectes solars promoguts per agents externs, amb ofertes econòmiques que els joves agricultors no poden igualar.

Aquesta dinàmica provoca greus problemes de relleu generacional, amb una pujada dràstica del preu de compravenda de la terra, que en alguns casos ha arribat a duplicar-se. S’hi afegeix la dificultat extrema per trobar terres per arrendar o treballar, afectant directament la viabilitat de les explotacions familiars i dels joves que s’acaben d’incorporar al sector. A més a més, hi ha els retards burocràtics i la pèrdua d’esforços econòmics durant els darrers anys a causa de la inseguretat jurídica d’aquesta situació, segons JARC.

“Revisió profunda” i aposta per la tecnologia actual per situar la producció prop de les ciutats

Des de JARC demanen una “revisió profunda” del model actual i recorden que la tecnologia actual permetria produir l’energia prop dels grans nuclis de consum – com s’ha fet tradicionalment o a través de teulades i zones industrials, en lloc de “trinxar el territori rural” amb grans línies d’evacuació. Així mateix, proposen aprofitar zones forestals amb alt risc d’incendi com a tallafocs mitjançant la instal·lació de plaques solars i apostar de manera ferma per l’ús de bateries d’acumulació d’energia per evitar la proliferació excessiva de parcs.

La taxa d'atur ha baixat fins al 6,92% a les comarques de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran durant el segon trimestre del 2026, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) que ha publicat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La demarcació registra 17.000 persones desocupades, 400 menys que en el primer trimestre, mentre que el nombre d'ocupats ha augmentat fins als 228.900, és a dir, 7.800 més que entre gener i març. La recuperació de l'ocupació ha anat acompanyada d'un augment de la població activa, que se situa en 245.900 persones, 7.400 més que en el trimestre anterior. Amb una taxa del 6,92%, Lleida continua registrant el percentatge d'atur més baix de Catalunya, on la mitjana s'ha situat en el 7,9%.

La taxa d'atur millora respecte del 7,3% del primer trimestre, tot i que encara supera el 5,17% registrat en el segon trimestre del 2025. Amb tot, es manté per sota del llindar del 7%, un registre poc habitual en la sèrie històrica de l'EPA a la demarcació, atès que només s'havia assolit en cinc ocasions des del 2002 en un segon trimestre.

Per sectors, els serveis continuen sent el principal motor del mercat laboral lleidatà i guanyen 8.700 ocupats en només tres mesos, fins a arribar als 148.800 treballadors. L'agricultura també creix i passa de 22.300 a 24.400 ocupats, mentre que la indústria suma 700 treballadors i arriba als 33.900. La construcció, en canvi, és l'únic sector que retrocedeix i perd 3.900 ocupats, situant-se en 21.700.

Pel que fa a la població activa, els serveis també concentren el volum més gran de persones, amb 155.400, seguits de la indústria (35.100), l'agricultura (26.200) i la construcció (21.700). A més, hi ha 7.300 persones que busquen la primera feina o que van deixar la darrera ocupació fa més d'un any, 2.200 més que en el primer trimestre.

Al conjunt de Catalunya, la taxa d'atur ha baixat fins al 7,9%, 2,22 punts menys que en el primer trimestre, i s'ha situat per sota del 8% en un segon trimestre per primer cop des del 2008. El nombre de desocupats s'ha reduït fins a les 343.000 persones.

La jornada continuarà a la plaça de les Alzines amb un concert a càrrec de Sisa Viva i Roberto Chibuque. A més, s'hi habilitaran taules i cadires perquè els assistents puguin sopar al parc, i també hi haurà servei de bar.

L'eclipsi del 12 d'agost de 2026 serà un esdeveniment astronòmic excepcional. Tot i que des de Tàrrega es podrà observar de manera parcial, al terç sud de Catalunya la Lluna cobrirà completament el Sol, en el primer eclipsi solar total visible des del país des de l'any 1905. Un fenomen que no es repetirà fins al 2180. Els organitzadors recorden que és imprescindible utilitzar ulleres amb filtre homologat per garantir una observació segura.

L'activitat està organitzada pel Centre Cultural de Tàrrega i l'Associació d'Amics de l'Arbre, amb el suport de l'Ajuntament de Tàrrega.

Creat a Barcelona l'any 2024, el projecte fusiona poesia i música electrònica. Segons expliquen els seus impulsors, l'àlbum "converteix la poesia en matèria sonora i reivindica el ball com una forma de pensament". Obscúria indiquen, "explora l'estranyament del paisatge quotidià i planteja la foscor com una oportunitat per imaginar nous relats i noves formes d'explicar-se".

L'àlbum arriba després de dos anys de trajectòria del grup i està influenciat per referents com Charli XCX, David Lynch i Jacint Verdaguer.

Unió de Pagesos (UP), el Gremi de la Pagesia, Asaja, Manifest del Gran Urgell i la Plataforma Pagesos o conills, aturen les protestes previstes per divendres i diumenge després dels anuncis del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig. La decisió es va prendre en dues assemblees a Alfés (Segrià) i a Verdú (Urgell), on es va acordar aturar les protestes durant dues setmanes en les quals esperen veure els primers resultats del pla de xoc anunciat pel conseller, tant per reduir la sobre població de conills i de fauna cinegètica com els danys als cultius. A més, han exigit que Territori els convoqui a una reunió sobre la gestió de les ZEPA. En cas d’incompliment, adverteixen que tornaran a sortir el 21 d’agost a tallar carreteres.

Després de tallar la C-14 a l’altura de Tàrrega divendres passat a la tarda i diumenge també a la tarda, coincidint amb l’operació sortida del cap de setmana, els pagesos volien tornar a fer talls aquest cap de setmana, a la C-12 a l’altura de Maials.

Les respectives assemblees celebrades dilluns al vespre es van mostrar especialment crítiques amb el Departament de Territori. Malgrat el vot de confiança, els pagesos reconeixen que van sortir escèptics de la reunió amb el conseller Ordeig a Montblanc.

 

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació farà un nou pla de xoc durant l'agost per reduir "dràsticament" la "sobrepoblació" de conills al Segrià i a l'Urgell. El conseller Òscar Ordeig s'ha reunit a Montblanc amb les organitzacions agràries convocants de les mobilitzacions del cap de setmana. En acabar, ha assegurat que treballaran "de manera continuada fins que no quedin conills". D'altra banda, els pagesos insisteixen també que es "replantegin" les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) després que s'hagin cremat dues les últimes setmanes. Ordeig ha assenyalat que a la tardor es presentarà una "proposta de compensacions" i ha obert la porta a "flexibilitzar" algunes restriccions com el reg en aquests espais.

Després de la trobada on han participat Unió de Pagesos, el Gremi de la Pagesia, ASAJA, Manifest del Gran Urgell i la plataforma Pagesos o conills, els agricultors es reuniran aquest vespre per decidir si aturen les mobilitzacions.

Ordeig s'ha reunit aquest dilluns al matí amb diverses organitzacions agràries després d'un cap de setmana de mobilitzacions a Tàrrega (Urgell) per la plaga de conills que afecta la plana de Lleida i la protecció de les ZEPA. Departament i representants del sector agrari han arribat a un acord per abordar les dues qüestions.

D'una banda, la Generalitat iniciarà un nou pla de xoc per combatre els conills. Durant l'agost, es treballarà especialment a les comarques del Segrià i l'Urgell. Ordeig ha explicat que "augmentaran els recursos, els vehicles i els efectius". Així, tant personal de TRAGSA com els Agents Rurals es dedicaran a eliminar més conills. D'altra banda, es publicarà una nova convocatòria per dotar els interessats de munició i diversos elements per caçar els animals.

El president d'ASAJA Catalunya, Pere Roqué, ha insistit que cal "matar conills". "En aquests moments ja parlen que se n'ha matat més de 276.000 i no s'acaba, per tant, se n'ha de matar més de mig milió: 600.000, 700.000, perquè la plaga és molt densa, desgraciadament", ha lamentat. També ha remarcat que és un "problema de país" que no només afecta Lleida, sinó que també en algunes zones del Camp de Tarragona. 

La responsable de la Plana de Lleida d'Unió de Pagesos, Carol Aixut, ha dit que el pla de xoc arriba "tard". Ha comentat que la plaga afecta tots els cultius i ha assenyalat que no són només els conills, sinó també altres espècies cinegètiques com el porc senglar i els cabirols. "Hi ha un desequilibri i han de buscar una forma de trobar un altre cop l'equilibri, però s'ha de trobar amb l'ajuda de l'administració", ha reblat.

Sobre els danys causats per la fauna cinegètica, el conseller també ha demanat a AgroSeguro que se'n faci càrrec. Així, ha explicat que es reuniran amb els responsables de l'assegurança agrària per traslladar-los el posicionament del Govern. "S'han d'adaptar als nous temps, la fauna cinegètica és un problema i no val que solament hi hagi tres anys de pèrdua", ha insistit la d'Unió de Pagesos.


"Flexibilitzar" les ZEPA

La segona qüestió que s'ha posat sobre la taula és la gestió de les ZEPA. Les organitzacions agràries han explicat que aquest estiu ja se n'han cremat dues: la de Mas de Melons-Alfés (Garrigues) i la de Belianes-Preixana (Urgell). La vicepresidenta i representant de la vegueria de Lleida del Gremi de la Pagesia, Mar Ariza, ha destacat que els últims 20 anys no s'ha fet una "correcta" gestió d'aquests espais protegits. "Són un polvorí, està ple de males herbes, de zones seques que son combustible", ha descrit. En aquest sentit, ha demanat poder regar. Creu que no seria "incompatible amb la vida de les aus".

El conseller ha obert la porta a "flexibilitzar" les restriccions que hi ha a les ZEPA i, per exemple, poder regar. S'ha compromès a presentar una proposta de compensacions econòmiques i diverses mesures a l'octubre, juntament amb el Departament de Territori, a més d'anar a Brussel·les per traslladar aquesta problemàtica a la Unió Europea. "Hem de fer que la gent que viu i treballa al territori pugui guanyar-se la vida i trobar un equilibri", ha manifestat Ordeig.


 

Segons han informat els Bombers de la Generalitat, la granja ha resultat lleument afectada per les flames. Fins al lloc dels fets s'hi han desplaçat cinc dotacions dels Bombers.