La CGT demana "un acord real amb el comitè de vaga"

Per la seva banda, la secretària general de la Federació d'Ensenyament de la CGT, Laura Gené, ha afirmat després de la trobada que mantenen la convocatòria de vaga i ha dit que el que feia falta per desconvocar-la era "poder arribar a un acord real amb el comitè de vaga". Ha celebrat que la consellera els hagi citat, però ha advertit que això no farà que signin "un xec en blanc" per aturar les mobilitzacions.

Gené ha afirmat que les reivindicacions del col·lectiu estan clares i que són "exactament les que hi havia" i que van portar a un "no contundent" al preacord del maig. "Això no va de sous, això va de recursos", ha manifestat.

La secretària general ha fet també una "crida d'ajuda" a les famílies, ja que ha reconegut que convocar una vaga el primer dia de curs "genera problemes" de conciliació i d'acollida dels primers cursos. "No ens agrada aquesta situació, no és una situació que des de les educadores i des del personal educatiu estiguem gaudint", ha declarat. Amb tot, ha reivindicat que ho fan per defensar l'educació pública.

Un altre dels sindicats convocants de la vaga, la Intersindical, ha augurat que la vaga del 8 de setembre pot no ser l'última, en paraules del seu portaveu, Marc Martorell. "Si volem tenir més millores, si volem tenir un sistema educatiu digne, cal continuar, cal sortir a mobilitzar-se, tant el dia 8 com els que vindran", ha dit.

Per part de la COS, Armand Castany ha assegurat que el curs començarà "de la mateixa manera que va acabar" i ha insistit que els acords del curs passat són insuficients.

A les trobades també han assistit membres de l'Assemblea Educativa de Catalunya. Un d'ells, Rubèn Satorra, ha explicat que els acords de l'any passant són "insuficients" i ha detallat que durant l'estiu s'ha treballat en un document amb les seves principals reclamacions i propostes. Aquest esborrany es debatrà en assemblees que tindran lloc el dia de la vaga i que posteriorment s'haurà de ratificar en una assemblea prevista pel 19 de setembre. Entre d'altres, aborda qüestions com les ràtios, l'aplicació del decret d'inclusiva, el reconeixement del personal educatiu i la necessitat d'arribar al 6% del PIB en educació "en un termini de dos o tres anys".

 

L'ESSpurna, Cooperatives d'Alumnes, obre una nova edició del programa d'acompanyament i suport a la creació i consolidació de cooperatives d'alumnes als centres educatius de primària, secundària i batxillerat. Després de tres edicions, l’equip gestor afronta el nou curs amb la voluntat d’arribar a més centres i poblacions per continuar estenent la xarxa de cooperatives d’alumnes arreu del territori.

El programa promou l’emprenedoria col·lectiva, la participació democràtica i els valors de l’Economia Social i Solidària (ESS) a través d’una proposta educativa vivencial que situa l’alumnat al centre del seu aprenentatge.

L’ESSpurna és una iniciativa promoguda i finançada per la Direcció General d’Economia Social del Departament d’Empresa i Treball i gestionada per cinc empreses cooperatives de treball associat especialitzades en projectes educatius vinculats a l’ESS.

Acompanyament per transformar: suport a centres, professorat i alumnat Consisteix en un pla d’assessorament personalitzat i de suport educatiu per apropar l’ESS a les aules. Mitjançant la simulació d’una cooperativa, l’alumnat s’involucra en una experiència real, vivencial, participativa i transversal que el situa com a protagonista del seu
propi aprenentatge.

Cada centre compta durant tot el procés amb una formadora de referència amb experiència en cooperativisme d’alumnes, que adapta l’acompanyament a la realitat i les necessitats del centre, apostant per un model d'acompanyament proper, flexible i adaptat a la realitat de les participants.

El programa ofereix dos itineraris: crear una nova cooperativa d’alumnes o consolidar-ne una d’existent, amb activitats i recursos adaptats a cada situació.

Què aporta participar a L’ESSpurna?
Els centres, el professorat i l’alumnat participants disposen de:

• Reconeixement i acreditació: certificat de participació per al centre i formació acreditada per al professorat.
• Suport directe a l’aula: sessions orientatives i dinamitzacions amb l’alumnat.
• Acompanyament personalitzat: una formadora de referència per a cada centre.
• Recursos per al projecte: materials pedagògics i didàctics per facilitar el desenvolupament de la cooperativa.
• Connexió amb l’entorn: enxarxament territorial i contacte amb entitats de l’Economia Social i Solidària.
• Experiències cooperatives: facilitació de visites a cooperatives properes als centres.
• Participació en activitats compartides: accés a jornades i fires de cooperatives d’alumnes.
• Formar part de la xarxa: vinculació a Alumnescoop.

Una metodologia participativa que continua sembrant futur

La proposta educativa es basa en una metodologia activa, transversal i transformadora que permet aprendre fent. L’alumnat crea i gestiona una cooperativa amb finalitat social, pren decisions col·lectives i desenvolupa competències personals, socials i emprenedores des dels valors de la cooperació.

El professorat acompanya i facilita el procés, amb el suport continuat de l’equip tècnic, que ofereix orientació, formació, recursos i seguiment perquè l'experiència sigui enriquidora i sostenible.


Un projecte que creix en xarxa

Un any més, L’ESSpurna reforça el treball en xarxa mitjançant la col·laboració amb EscolesCoop, la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC) i AESCAT. Aquestes aliances permeten sumar esforços, reforçar l’arrelament territorial, compartir experiències i apropar el món cooperatiu a les comunitats educatives. L’objectiu és continuar generant oportunitats perquè docents i alumnat coneguin iniciatives cooperatives del seu entorn i fer créixer una comunitat educativa compromesa amb la cooperació, la participació democràtica i la transformació social.


Obertes les inscripcions per al curs 2026-2027

Les inscripcions per participar en aquesta nova edició del programa estan obertes, mitjançant el formulari disponible a la web. Tot i l’elevat interès, encara hi ha places disponibles en algunes zones del territori. L’ESSpurna convida els centres educatius a sumar-se a una experiència que combina aprenentatge, participació i compromís social.

L’equip del programa agraeix la confiança dels centres que hi han participat durant els darrers cursos i afronta aquesta nova edició amb la voluntat de continuar acompanyant tant els centres que ja formen part de la xarxa com les noves incorporacions.

“Cada curs és una nova oportunitat per sembrar cooperativisme, participació i compromís social a les aules. Ens emociona retrobar-nos amb els centres que ja formen part de L’ESSpurna i donar la benvinguda a les noves incorporacions. Volem continuar creixent, arribar a nous territoris i seguir acompanyant docents i alumnat perquè descobreixin que una altra manera d’aprendre, emprendre i transformar és possible.”

FiraTàrrega continua avançant en l'accessibilitat del certamen i oferirà, el proper 11 de setembre a les 13.00 h al Teatre Ateneu de Tàrrega, una sessió adaptada de l'espectacle Una brillant imperfecció (o mort d'un pianista), de la Cia. Vero Cendoya. La funció incorporarà un sistema d'ajuda auditiva per radiofreqüència, adreçat a les persones que utilitzen pròtesis auditives com audiòfons o implants coclears en posició T. La iniciativa neix d’una proposta de l’Associació Alba a FiraTàrrega per incorporar mesures d’accessibilitat auditiva en la seva programació i avançar cap a una cultura més accessible al territori. L’acció està finançada per l'entitat social gràcies a una ajuda del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya.

El sistema FM d'ajuda auditiva consisteix en equips de transmissió per radiofreqüència que fan arribar el so de manera nítida i directa als audiòfons, implants coclears de les persones amb pèrdua auditiva. En el cas de la sessió del dia 11, l'adaptació combinarà bucle magnètic individual i so amplificat amb auriculars, de manera que se'n puguin beneficiar tant les persones usuàries de pròtesis auditives amb posició T com aquelles que, tot i no tenir-ne, presenten pèrdua d'audició.

La implantació tècnica anirà a càrrec de Teatro Accesible, entitat especialitzada en incorporar mesures d’accessibilitat sensorial en les arts escèniques. Amb14 anys de trajectòria, el projecte ha beneficiat prop de 20.000 persones amb discapacitat sensorial i persones grans a tot l’estat.

'Una brillant imperfecció', una celebració de la diferència

Una brillant imperfecció (o mort d'un pianista) és un espectacle inclusiu de dansa-teatre de la Cia. Vero Cendoya, amb un elenc d'intèrprets amb diferents capacitats, que aborda la discapacitat des d'una mirada revolucionària, sense complexos i amb contundència. Inspirat en el llibre homònim de l'activista Eli Clare i en figures com Eva Nasarre i Stella Young, combina dansa contemporània, teatre de text, material documental i humor per qüestionar la manera com la societat viu la discapacitat, en un cant a la llibertat i a la diferència. L'espectacle és una coproducció de la Cia. Vero Cendoya amb el Teatre Nacional de Catalunya.

Programació de primera línia a Tàrrega

FiraTàrrega acull produccions de primer nivell del panorama escènic català. La programació de la 46a edició inclou altres coproduccions destacades, com Bomba va!, de Glòria Ribera, coproduïda pel Teatre Nacional de Catalunya i la Fira Mediterrània de Manresa, o espectacles que han donat la volta al món com Entre la pelli la màscara, de Penique Productions, col·lectiu que ha portat les seves instal·lacions inflables a espais com el Gran Teatre del Liceu de Barcelona i a la presentació de la desfilada de Louis Vuitton a París.

La Fira reforça també el seu paper d'acompanyament a la creació pròpia a través del programa Suport a la Creació. N'és un exemple Bo Família, primera peça de carrer de la companyia basca Marie de Jongh, coproduïda per FiraTàrrega amb l'acompanyament artístic de la companyia francesa Adhok. També s'hi suma Aquí, de Llum de Fideu, coproduïda per FiraTàrrega, El Canal – Centre d'Arts Escèniques (Salt) i el Festival Chalon dans la Rue (França).

FiraTàrrega, epicentre de la creació europea

Enguany, FiraTàrrega acull l'IN SITU FOCUS #1, el primer gran esdeveniment del projecte europeu Platform 2025-2028 de la xarxa IN SITU, amb l'exhibició de set espectacles seleccionats i coproduïts per la pròpia xarxa.

A més a més l'espectacle inaugural, Incontinuo, de la Cia. Kamchàtka, compta també amb una àmplia xarxa de coproducció europea amb la participació de Comédias do Minho (Portugal), CNAREP Le Parapluie (Aurillac), CNAREP Sur Le Pont (La Rochelle), CNAREP Lieux Public (Marsella), CNAREP Le Citron Jaune (Port-Saint-Louis-du-Rhône) i El Canal, Centre d'Arts Escèniques (Salt) i el suport de l’ICEC, FiraTàrrega (Programa Suport a la Creació) i CNAREP Le Moulin Fondui.

Sobre FiraTàrrega

FiraTàrrega és el mercat internacional de les arts escèniques degà a l'Estat espanyol que, des de 1981, s'organitza anualment a Tàrrega al voltant del segon cap de setmana de setembre. La seva missió és nodrir el mercat de talent creatiu, enfortir el sector escènic i democratitzar l'accés a la cultura des del territori. FiraTàrrega és un dels mercats culturals estratègics reconeguts per la Generalitat de Catalunya. Més informació a www.firatarrega.com

La producció de vi blanc guanya terreny davant els nous hàbits de consum

El president de l'entitat també ha assenyalat que el sector ha d'adaptar-se als nous hàbits de consum dels joves, que tendeixen a buscar vins "més frescos, més joves i més fàcils". En un context en què la producció de vi negre és majoritària a la DO Costers del Segre, Ribalta ha explicat que els cellers amplien progressivament la producció de vins blancs, mitjançant varietats que fins ara es destinaven al cava.

En paral·lel, el sector vitivinícola lleidatà aposta per ampliar els moments de consum i aconseguir que el vi no quedi associat només als àpats, sinó que també tingui presència en altres moments, com les tardes o els vesprejos, ha assenyalat.

Ordeig reivindica que tots els restaurants tinguin vins catalans a la carta

El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha explicat que a Catalunya es preveia inicialment una producció de vi un 10% superior a la de l'any passat, però ha apuntat que les altes temperatures de les darreres setmanes probablement faran que finalment sigui similar a la del 2025.

Ordeig ha defensat que el sector ha d'apostar per la qualitat, la inversió, la promoció i la competitivitat, i ha reclamat més complicitat dels consumidors i de la restauració. En aquest sentit, ha afirmat que "no hi pot haver restaurants aquí que no tinguin vins catalans", per la qual cosa ha demanat ser "bel·ligerants" en aquesta qüestió i aconseguir que el vi català formi part del relat gastronòmic del país.

D'altra banda, el conseller d'Agricultura ha reclamat una visió integrada que tingui en compte la producció, el regadiu, el canvi climàtic, les tècniques de cultiu, els mercats i la promoció. Ordeig ha defensat que serà així com Catalunya podrà aspirar a ser "un dels millors territoris del món en la producció de vins" i, alhora, aconseguir pagar el raïm a un preu just als agricultors.

Els primers vins de la varietat Trobat, el 2027

La DO Costers del Segre, la tercera en nivell de vendes al país, afronta els pròxims anys amb l'objectiu d'adaptar la viticultura al canvi climàtic, fer un ús més eficient de l'aigua, avançar en sostenibilitat i reforçar el posicionament dels seus vins davant d'un mercat i uns hàbits de consum en transformació.

En paral·lel, treballa també en la recuperació de varietats històriques com el Trobat, un projecte que ha implicat la prospecció de vinyes, la identificació de ceps i diverses vinificacions experimentals amb la participació d'una desena de cellers. Els primers vins elaborats amb aquesta varietat recuperada arribaran al mercat la primavera del 2027, ha anunciat el president de la DO.

Costers del Segre celebra enguany quatre dècades des de la seva constitució el 1986 i, actualment, agrupa 34 cellers, 311 viticultors i 3.766 hectàrees de vinya distribuïdes en set subzones, 71 municipis i vuit comarques. Un dels principals actes de commemoració del 40è aniversari se celebrarà el 10 de setembre al vespre a la Llotja de Lleida.

Tàrrega preveu multiplicar per cinc la presència de gent a la ciutat durant la celebració de FiraTàrrega 2026, del 10 al 13 de setembre. Davant aquesta expectativa, i a l’igual que en anys anteriors, la capital de l’Urgell ha convocat avui dimecres la reunió de seguretat del certamen per garantir la coordinació dels dispositius policials, d’emergències i altres serveis. A la trobada han assistit autoritats, càrrecs tècnics i representants dels cossos de seguretat, sanitaris i de prevenció.

L’alcaldessa Rosa Maria Perelló ha destacat que “FiraTàrrega és un esdeveniment tranquil si bé pel seu caràcter multitudinari cal garantir la seguretat. Per això, tornarem a reforçar els efectius de la Policia Local i Mossos d’Esquadra”. En aquest sentit, la Policia Local triplicarà les patrulles. Per la seva part, Mossos assolirà fins a una seixantena de patrulles (donant la cobertura habitual a la comarca a més de FiraTàrrega) i fixarà una oficina mòbil de denúncies a la plaça del Carme. Com a novetat, aquest vehicle disposarà de connexió directa amb les oficines centrals de Mossos i les possibles denúncies ja es podran tramitar a l’acte.

Pel que fa a recursos sanitaris, el CAP de Tàrrega reforçarà els equips mèdics d’urgències i incrementarà la dotació d’ambulàncies. També es comptarà amb efectius de la Guàrdia Civil i Bombers. En paral·lel, Protecció Civil lliurarà unes 5.000 polseres d’identificació per a menors d’edat des del punt d’informació de FiraTàrrega (plaça de les Nacions sense Estat).

Alhora, la Regidoria d’Urbanisme ha dissenyat plans d’autoprotecció, en especial pel que fa a la seixantena d’indrets habilitats per als espectacles. Els esmentats plans s’han renovat amb vigència per als propers quatre anys (i actualització en cada edició). Per la seva part, la Regidoria de Feminismes instal·larà Punts Violeta contra possibles agressions masclistes o LGTBIQ-fòbiques. Aquests punts es trobaran a la plaça de les Nacions sense Estat i el Reguer a més d’altres d’itinerants. L’Ajuntament de Tàrrega també ha informat de la situació dels diferents desfibril·ladors arreu del nucli urbà.

L’alcaldessa Rosa Maria Perelló ha agraït la tasca esmerçada pels diferents cossos i ens implicats, i ha posat l’accent “en la importància de la prevenció en un esdeveniment tan potent com és FiraTàrrega”. La reunió de treball d’avui, celebrada a l'Antic Escorxador, també ha comptat amb la participació de la regidora de Governació, Anna Maria Farré; el regidor de Cultura, Miquel Nadal; la directora executiva del certamen, Abigail Ballester; el subdelegat del Govern, José Crespín; i el director dels Serveis Territorials d’Interior, Josep Ramon Ibarz, entre altres càrrecs.

Val a dir que mitjançant un acord amb l’empresa Veolia, Tàrrega tornarà a habilitar fonts portàtils d’aigua potable per al públic als carrers. També s’ha previst una quarantena de lavabos portàtils, entre els quals n'hi haurà d’adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.

La 46a edició de FiraTàrrega aplegarà fins a 57 espectacles amb l’espai públic com a marc principal. Un 72% dels muntatges tindran lloc al carrer, un 7% s'exhibiran en espais no convencionals i l'altre 21% en recintes de sala.

El mercuri va assolir el seu màxim el 8 de juliol amb 44,1ºC a Vinebre (Ribera d'Ebre), un dia que també va deixar temperatures per sobre dels 42ºC a altres punts de les Terres de l'Ebre, així com del Priorat i de l'Alt Empordà. L'excepcionalitat també es va fer notar a Barcelona ciutat, amb una màxima de 40,7ºC a l'Observatori Fabra, la màxima en més de 100 anys.

El municipi de Vinebre va patir temperatures superiors als 40ºC durant 14 dies al llarg dels tres mesos d'estiu, els mateixos que Alcarràs (Segrià). Amb tot, és Lleida la localitat del país amb més dies superant el llindar, un total de 15, cosa que tampoc té precedents. Fins ara, la capital de Ponent havia observat un màxim de vuit dies per sobre dels 40ºC el mateix estiu (2022). Altres municipis de l'oest del país han arribat a aquests valors durant deu dies, com ara Torres de Segre, Seròs, Sant Romà d'Abella o Vilanova de Segrià. En conjunt, un 41% de les estacions meteorològiques del Meteocat es van situar en algun moment més enllà dels 40ºC, un extrem que només té dos precedents: el 2019 i el 2023.


Una dècada depassant els 40ºC i rècords a alta muntanya

Segons les mateixes dades, Catalunya suma el desè any consecutiu assolint aquests valors en algun moment entre juny i agost i, aquest any, vint estacions amb més de vint anys de dades han esmicolat el seu rècord de calor, una de cada sis. En són un exemple, a banda de Vinebre, el pantà de Riba-roja (43,3ºC), Ascó (42,3ºC), el Poal (42,1ºC) o bé Torroja del Priorat (43,2ºC). Destaquen, també, tres estacions d'alta muntanya: Bonaigua (26,2ºC), Lac Redon (25,7ºC) i Sasseuva 26,6ºC).

El 88% dels punts d'observació han passat dels 35ºC, la xifra també més alta des que hi ha registres. I, en conjunt, aquest llindar s'ha vist sobrepassat en 76 dels 92 dies d'estiu, una circumstància que també deixa enrere qualsevol registre anterior. Fins ara, el 2003 i el 2022 encapçalaven el rànquing amb 71.


Més nits tòrrides que mai i mínima diària de 32,5ºC

Els valors anòmals també s'han donat a les nits. En especial, a Barcelona, on s'han trencat rècords de temperatures mínimes, amb 59 nits tòrrides –per sobre dels 25ºC– a l'estació de Can Bruixa, a les Corts, i 54 al punt d'observació del Raval. Fins ara, al casc antic de la ciutat només havia depassat el llindar dels 25ºC en 36 ocasions el mateix any. A Badalona s'hi han registrat 31 nits tòrrides, el doble que el rècord anterior. També han caigut el rècord de nits per sobre dels 25ºC a indrets com els Alfacs, Tarragona, l'Illa de Buda, Mataró o el pantà de Riba-roja.

A Portbou tampoc se n'havien registrat mai tantes, setze, amb la particularitat que el municipi altempordanès va patir la nit amb una mínima més alta des que hi ha registres el 8 de juliol. En les primeres hores d'aquell dia, el mercuri no va baixar dels 32,5ºC, per bé que una estona abans de la mitjanit va caure als 31,9ºC –un rècord en qualsevol dels dos casos–. Es tracta de la tercera nit roent –per sobre dels 30ºC– mai registrada al país, totes elles al mateix municipi.

Catalunya acumula ja vint estius seguits amb nits tòrrides, i en el del 2026, una de cada cinc estacions n'ha registrat, sobretot al llarg de la costa. Pel que fa a les nits tropicals –per sobre dels 20 graus–, pràcticament el 85% d'estacions n'ha observat alguna, a prop dels valors màxims, i Barcelona ciutat (Raval) encapçala el rànquing amb 85, tres per sota del màxim establert l'any passat. Des del 12 de juny, la capital catalana no ha vist les temperatures caure dels 20ºC en cap moment del dia.


L'estiu més càlid des que hi ha registres

Segons el Meteocat, l'estiu meteorològic del 2026, de juny a agost, ha tingut anomalies superiors a 3ºC per sobre de la mitjana del període de referència (1991-2020) a gairebé tot el país. A sectors del Pirineu Occidental, la plana de Vic i altres punts de l’interior l’anomalia de temperatura de l’estiu ha superat els +4,0 °C. "La temperatura màxima, durant el dia, ha estat la que més ha contribuït a aquest caràcter molt càlid de l’estiu, si bé la temperatura mínima de les nits també ha estat persistentment elevada", apunten els experts en climatologia del Meteocat. "El rècord de temperatura no respon al comportament excepcional d’un sector concret, sinó que s’ha produït de manera generalitzada al conjunt del territori", afegeixen.

Pel que fa a la precipitació, l’estiu ha estat sec o molt sec a bona part de Catalunya, excepte al Camp de Tarragona, on els episodis de precipitació intensa de l’agost han fet que localment s’hagi superat la mitjana climàtica de pluja d’estiu. Així, dos episodis de precipitació intensa del mes d’agost han fet que localment les acumulacions superin el 200% de la mitjana climàtica d’estiu. A les estacions del Vendrell (el Baix Penedès) i Torredembarra (el Tarragonès) ha estat l’estiu més plujós dels seus 25 i 26 anys respectivament, a causa dels aiguats dels dies 22 i 24 d’agost.

Prudència dels sindicats pel relleu a Educació

Per la seva banda, els sindicats signants del pacte del maig, Professors de Secundària (Aspepc), CCOO i UGT, han mostrat prudència pel relleu de la número dos del departament. Des d'Aspepc, Fernández ha dit, sobre el perfil de Marta Clari com a nova secretària general d'Educació és d'una "trajectòria de gestió".

"És psicopedagoga. Ens hauria agradat que hi hagués una persona que hagués trepitjat les aules, que conegués la realitat, el dia a dia, i que sabés el que és la diversitat, amb escoles i instituts", ha afegit el representant de Professors de Secundària.

A més, des d'Aspepc, Fernández ha reclamat una "reforma integral" del currículum i la derogació dels decrets d'educació bàsica i de batxillerat. El secretari general de Professors de Secundària també ha comentat, sobre la polèmica per les PISA, que continuï sense saber "què va passar" ni quines instruccions es van donar als centres. "És especialment greu, perquè aquestes proves eren les primeres que avaluaven el model estatal de la LOMLOE", ha argumentat Fernández.

En aquest sentit, ha demanat conèixer les instruccions "explícites i concretes" als centres. "Només amb aquesta informació sabrem definitivament què és el que ha passat. Això no es pot tolerar, és una vergonya internacional i no pot tornar a passar", ha refermat.

El representant d'Aspepc també ha rebutjat donar suport a la vaga que convoquen USTEC i CGT, els sindicats majoritaris i que no van signar l'acord del maig, per al principi de curs: "Una vaga costa diners. I no regalarem diners a l'administració per anar a una vaga que no ataca el problema de fons, que és la reforma del currículum, i tornar a posar un model educatiu amb valor", ha justificat.

Així, des de Professors de Secundària no secundaran cap vaga amb "proclames genèriques i buides de contingut". "El dia que algú plantegi una vaga per reformar el model de la inclusiva, per reformar tot el currículum i tots els decrets, nosaltres estarem allà i, si convé, la farem indefinida", ha assegurat.

Des de CCOO, Vila ha valorat que, sobre el deute dels estadis, la proposta sigui que a l'octubre es faci una quantificació sobre quin és aquest percentatge per a cada treballador, i poder-ho negociar en la comissió de desplegament i seguiment de l'acord. "És una bona notícia", ha opinat.

Pel que fa a les pernoctacions de les colònies escolars i les activitats en què hi hagi nocturnitat, Vila ha destacat l'acord que recull els 50 euros per nit. A més, la representant de CCOO ha subratllat que l'organització sindical va proposar que s'afegís una compensació horària per a les nocturnitats fetes, una iniciativa que ha afirmat que el departament podria valorar.

Vila també ha recalcat que pròximament s'anunciarà el protocol de desconnexió digital, treballant de "forma intensiva" amb el departament després de signar l'acord del maig. Hauria de permetre generar "més benestar docent" i "fer millor conciliació familiar", per tal de respectar els temps de descans i de vacances del professorat, segons la portaveu de CCOO.

Sobre PISA, Vila ha reiterat que la crisi "no pot tornar a passar" perquè el sistema educatiu ha de ser "de primer nivell". "Demanem que el Departament busqui les mesures per solucionar el problema, acabi la investigació que té oberta, sapiguem realment què és el que ha passat i que proposi unes mesures perquè això no torni a passar", ha insistit.

Per la part d'UGT, Lorena Martínez ha valorat "molt positivament" el "mapa de recursos" presentat per Niubó. La representant d'UGT ha destacat, sobre el complement de millora, que Educació ha exposat que es cobrarà a l'octubre de manera retroactiva des de l'1 de gener de 2026, i que a partir del novembre ja es cobrarà de manera mensual a la nòmina de cada mes.

Martínez també ha defensat la compensació horària per al professorat que plegui de la jornada entre les 19 o les 20 hores, i l'endemà hagi de ser a les 8 o a les 9 hores al centre educatiu. La portaveu d'UGT ha afirmat que Educació estudiarà aquesta iniciativa, que representaria "un avenç important".

 

• Premi FETEN 2025 a la millor autoria.
• Premi de la Crítica 2025 al millor espectacle familiar.
• Premi del Públic de la Mostra Igualada 2025.
• Premi Alcides Moreno 2025 al millor missatge per a la humanitat (dramaturgia), atorgat pel Festival de Artes Escénicas de La Rinconada.
• Triple candidatura als Premis Max 2026 en les categories de millor autoria, millor espectacle infantil o juvenil i millor producció privada.

L'espectacle també ha assolit una altra fita destacada: combinar la seva presència tant en programacions familiars com en temporades de teatres i cicles d'arts escèniques per a públic adult, amb actuacions en espais de referència com el Teatre Principal de València o el Teatro Rosalía de Castro de la Corunya. Aquesta trajectòria reforça una reivindicació històrica del sector: que el teatre familiar també és teatre per a adults.


Nous horitzons internacionals

Després de superar les noranta funcions arreu de l'Estat, Campi Qui Pugui Teatre inicia ara una nova etapa internacional. A banda de Corea del Sud, la companyia ha rebut invitacions de teatres de Xangai (Xina), Okinawa (Japó) i Amman (Jordània).

Si la situació bèl·lica a la regió ho permet, Matres arribarà a Jordània el novembre de 2026, en una gira que consolida la projecció internacional d'un dels espectacles familiars catalans amb més reconeixement dels darrers anys.

 

Una nova etapa de mobilització

La CGT planteja la vaga del 8 de setembre com el punt de partida d'una nova etapa de mobilització als centres educatius i aposta per recuperar les assemblees com a espais de debat i organització.

Entre els exemples dels avenços aconseguits gràcies a la mobilització, el sindicat destaca la reclassificació del Personal d'Atenció Educativa (PAE), els passos en la reducció de ràtios a l'etapa de 0 a 3 anys i les reivindicacions de les Tècniques Especialistes d'Educació Infantil (TEEI) de les escoles rurals per assolir l'equiparació salarial i professional.

No obstant això, alerta que aquestes conquestes no han de comportar una disminució de la mobilització, ja que, segons afirma, encara persisteixen situacions de precarietat i fins i tot acomiadaments de TEEI en escoles rurals.

En aquest context, la CGT defensa una resposta conjunta de tots els col·lectius que treballen als centres educatius, incloent-hi docents, personal d'atenció educativa, TEEI, personal d'administració i serveis, així com el personal de menjador i de lleure, en considerar que tots formen part del mateix servei públic.

El sindicat també reivindica que qualsevol acord que afecti les condicions laborals sigui sotmès a debat i consulta entre les plantilles. Sota el lema "Cap acord sense consulta", defensa que els treballadors i treballadores puguin conèixer, valorar i decidir sobre les propostes que incideixen en les seves condicions de treball.

Mobilitzacions a Lleida

CGT Ensenyament Ponent-Pirineus anima les treballadores de l'educació a participar tant en la jornada de vaga com en les mobilitzacions convocades a Lleida el pròxim 8 de setembre.

Segons el sindicat, la convocatòria vol anar més enllà d'una jornada puntual de protesta i aspira a reactivar l'organització als centres educatius. En aquest sentit, defensa que la vaga sigui "el primer pas per tornar a posar en marxa els centres, les assemblees i el carrer", amb l'objectiu que cada escola i cada institut esdevinguin "un espai d'organització i de lluita".

Més tones de poma

Afrucat estima una collita de 133.750 tones de poma Golden i similars a Catalunya aquest 2026, un 12% més que el 2025 i també un 12% per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys. Això es deu sobretot a l'increment d'un 50% de la producció previst a Girona, amb 36.210 tones. A Lleida, la previsió és de 97.120 tones, un 2% més que l'any passat i un 19% per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys.

Pel que fa al conjunt de la poma, Afrucat preveu una collita de 289.600 tones a Catalunya aquest 2026, un 9% més que l'any passat i un 12% per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys. A Lleida, la producció global d'aquest fruit de llavor es mantindrà similar a la de la campanya anterior, amb una previsió de 182.340 tones.