ACN Bell-lloc d'Urgell .- La demarcació de Lleida ha obert aquest dijous la mitja veda, el període hàbil per a la caça de diferents espècies d'ocells com ara guatlles, tórtores, tudons o coloms, entre altres, a més de guineus. Enguany, s'inicia una setmana més tard respecte a altres anys amb l'objectiu de reduir els perjudicis als ocells durant el període de cria. Els caçadors es mostren crítics amb els ecologistes però sobretot amb l'Administració per aquest retard ja que consideren que tindran menys animals per poden caçar. Així mateix, posen de relleu que en els darrers anys s'ha vist reduïda la presència d'espècies com és el cas de la guatlla. A la resta de territoris del país, la mitja veda començarà el diumenge 25 d'agost.
Els caçadors es queixen pel retard d'una setmana en l'inici del període de la mitja veda, el qual tradicionalment començava el 15 d'agost a la demarcació de Lleida. La mesura pretén reduir els perjudicis als ocells durant el període de cria i respon a sentències del Tribunal Suprem que han donat la raó en aquest sentit a entitats ecologistes a les comunitats de Madrid i Castella-la Manxa, mentre el Departament d'Agricultura ha optat per retardar també l'inici de la mitja veda a Catalunya. 
Els caçadors consideren que espècies com ara la guatlla crien fins i tot al setembre i, per tant, no comparteixen la decisió d'iniciar la mitja veda una setmana més tard. "Amb el retard hi haurà menys animals per caçar", assegura el president de la Representació territorial de la Federació Catalana de Caça a Lleida, Jaume Teixidó. Així mateix, assenyala que "en zones com ara Tremp i al Solsonès, els animals han marxat, i només han faltat les darreres tempestes perquè la guatlla es va desplaçant i depèn del temps que fa". 
Teixidó defensa que "el temps ideal és començar el 15 d'agost" i, així, carrega contra els ecologistes però especialment contra l'Administració perquè "la seva obsessió és retallar dies de caça i anar retardant la caça". A la vegada, posa de relleu que en els darrers anys s'ha disminuït la presència de guatlles en comparació a anys enrere. 

La mitja veda, esperada pels caçadors
El president la Representació territorial de la Federació Catalana de Caça a Lleida posa de relleu que "la mitja veda suposa pels caçadors la caça més bonica que hi ha" perquè "fa temps que estàs parat, vols sortir a caçar i els gossos també perquè fa dies que no surten", explica Teixidó. 
A les comarques lleidatanes, és on els caçadors disposaran de més dies durant la mitja veda, un total de tretze –els mateixos que el 2018-, on seran hàbils per a la caça tots els dijous, dissabtes, diumenges i festius fins el 15 de setembre. A Girona, començarà el 25 d'agost i s'estendrà fins a l'11 de setembre i es podrà caçar dijous, dissabtes, diumenges, i en aquest cas, festius no locals. A Barcelona, la Catalunya central, Tarragona i les Terres de l'Ebre únicament seran hàbils per caçar els dies 25 i 28 d'agost i 1 i 8 de setembre. La caça en el període de mitja veda només es pot practicar en terrenys cinegètics de règim especial que ho tinguin aprovat en el seu pla tècnic de gestió cinegètica. 
Les espècies objecte d'aprofitament cinegètic durant la mitja veda són, principalment, guatlles, tórtores, tudons, coloms, garses, estornells, gavines rialleres, gavians de potes grogues i, també, guineus. Pel que fa a la tórtora, el nombre màxim de captures que es poden fer és de vuit exemplars diaris per caçador, mentre en el cas de la guatlla, és de vint. 
Tot i que el període de la mitja veda és considerat com l'inici de la temporada de caça, cal tenir en compte que hi ha vedats on tenen autoritzacions especials per caçar tot l'any el conill o senglar, davant la sobrepoblació d'aquestes espècies, com és el cas de la plana de Lleida en el cas del conill. 

Creixen les dones que practiquen la caça 
Actualment a la demarcació de Lleida hi ha uns 6.500 caçadors federats, una xifra que es manté estable en els darrers anys però que va a l'alça sobretot pel fet que cada cop hi ha més dones que es treuen la llicència federativa per poder caçar, segons ha destacat Jaume Teixidó. 

 

Durant els dies 5, 6, 7 i 8 de setembre FiraTàrerga exhibirà 42 espectacles dividits amb quatre grans eixos temàtics: territori, identitat, reflexió i compromís social.

El conjunt de la programació ofereix un cartell per a tot tipus de públics i edats, on es presentaran 42 espectacles, 24 dels quals són catalans, 9 provenen de la resta de l'estat, 6 són internacionals i 3 de procedència mixta. El 30% d'aquesta programació s'adscriu al programa Suport a la Creació. 19 de les propostes són estrena a l'estat espanyol.

En aquesta edició, Firatàrrega vol oferir una programació que tingui una mirada polièdrica, que es pugui adreçar a moltes tipologies de públics i on qualsevol persona pugui trobar-hi alguna peça que sigui del seu interès. Es posen en joc valors com la transversalitat, l’adscripció a la realitat social i la recerca. Es vol donar cabuda a discursos contemporanis, integradors, universals, cohesionadors i crítics, sense perdre de vista les peces més festives i d'entreteniment de qualitat.

TERRITORI
Tàrrega és perifèria, perifèria física. En una societat on la globalització i la mundialització tendeixen més a la uniformitat i al confort i menys a les tipicitats regionals, la resposta són les estratègies de resistència cultural, reivindicar el protagonisme de la perifèria, de la singularitat, d’allò petit i particular on hi tingui cabuda la diversitat. La diversitat de les històries culturals dels territoris ens ajudaran a combatre l’homogeneïtzació que ens està imposant la globalització. En l’àmbit artístic ens referim a minories, perifèria, ciutat, comunitat, tradicions, cultura rural.
Els espectacles que es podran veure dins d’aquest eix són: A Vore, BATbatuka, Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria (Glòria Ribera), Peix (Hotel Iocandi), The Half (Foradelugar), La caixeta (Holoqué), Teia (Júlia Farrero), Horta  (Horta Teatre), Bye bye, Confetti (La Baldufa), Out Of The Blue II (Larutan), Cafuné (Du’K’tO), 1+1+1 (Laurie Bérubé, Xavier Laliberté & Elwin Roland), [kórps] (Miquel Barcelona), Trópico de Covadonga (Rodrigo Cuevas), La crisi de la imaginació (Rauxa), Possê (Sound de Secà) i L’Atelier i Els Amics d’en Crusó (Toc de fusta).

IDENTITAT
Les monoidentitats són caduques. Al s. XXI les identitats són múltiples, compartides, no excloents. La identitat ja no és fixa sinó que es va construint. No podem continuar pensant en una sola cultura hegemònica perfectament distingible lligada a un territori únic i tancat. La programació ha de ser capaç de reflectir la inclusió, la diversitat, la democratització cultural i la democràcia cultural.
Les peces que recull identitat són: A Vore, Garden Party (Compagnie Nº8), DJ’s Quesoni (Nits Moritz), Frame (Eléctrico 28), Bidaia (Hortzmuga), Teia (Júlia Farrero), Give me protein (Kernel Dance Theatre), Pareidolia. Juegos Para Activar la Imaginación (La Llave maestra), [kórps] (Miquel Barcelona), Paparazzi (Paral·lel Ensamble), La llista (Quim Bigas), Trópico de Covadonga (Rodrigo Cuevas) i Así bailan las putas (Sixto Paz).

COMPROMÍS
La declaració d’Atenes de 1992, amb la conferència «Dones al poder», posava sobre la taula per primera vegada la democràcia paritària, que és la falta de representativitat femenina en espais de decisió.
Des de l’espai de responsabilitat que ens correspon, volem assumir la perspectiva què, en termes de gènere i també d’igualtat i justícia social, creiem que s’ha d’abordar en una programació artística: gènere, feminismes, memòria històrica, memòria col·lectiva, llibertat d’expressió, creativitat... I, per descomptat, també ens referim a la Llei d’Igualtat que es va aprovar el 2015 i que maldarem perquè es compleixi.
Dins de compromís és podrán veure els següents espectacles: El gran final (Bucraá Circus), Finale (delRevés), C’est pas là, c’est par là (Galmae), LIVALONE (Fundación Agrupación Colectiva), Excalibur (Hermanas Picohueso), Pig (Kaleider), La lluna en un pot (La Petita Malumaluga), Suite TOC núm 6 (Les Impuxibles), The good place (Marcel et ses Drôles de femmes), Mirabal, Así bailan las putas (Sixto Paz), Mission Roosevelt (Tony Clifton Circus), Diòptries (Toti Toronell) i Áureo (Uparte).

REFLEXIÓ
Defensem l’educació i l’aprenentatge continuat. Les arts de carrer necessiten ser pensades, teoritzades, compartides. Des de l’òptica artística, recolzarem aquells projectes que investiguin a llarg termini i que siguin sensibles a temàtiques que ens interessen per a l’espai públic, com poden ser la creativitat o l’accessibilitat.
Peix (Hotel Iocandi), Conversa inaugural, Paseos urbanos (Itsaso Iribarren & Germán de la Riva), Pig (Kaleider), Ovvio (Kolektiv Lapso Cirk), CALMA! (Guillem Albà), La lluna en un pot (La Petita Malumaluga), Suite TOC núm 6 (Les Impuxibles), 1+1+1 (Laurie Bérubé, Xavier Laliberté & Elwin Roland), La llista (Quim Bigas), Hand to hand (Roser López Espinosa) i Mission Roosevelt (Tony Clifton Circus) són les peces que es podran veure dins de reflexió.

 

ACN Barcelona .- L'Índex de Preus al Consum (IPC) a la demarcació de Lleida va pujar una dècima al juliol i es va situar en el 0,9%, segons ha informat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Això és una dècima més que la mitjana catalana, que ha estat del 0,8%. Pel que fa la variació mensual ha estat del -0,7%. Per productes, els aliments i begudes van pujar un 2%, el parament de la llar un 2,1%, l'ensenyament un 2,3% i els restaurants i hotels en un 2,9%. Per contra, l'habitatge i els seus subministraments van registrar un descens del 2,2%. A l'Estat, la taxa de variació anual de l'IPC va augmentar una dècima i va passar del 0,4% del juny al 0,5% al juliol per l'augment dels preus en l'alimentació i les begudes no alcohòliques.