El sindicat explica que l'han trobat inconscient penjat als penjadors de la zona de dutxes i els funcionaris han activat el codi de seguretat, l'han despenjat i han iniciat tasques de reanimació cardiopulmonar fins que han arribat els serveis sanitaris del centre i el SEM.

SICAP-FEPOL denuncia que els treballadors "han tornat a donar la cara davant d'una situació extrema" i diu que no poden ser convertits "en el para-xocs de les deficiències del sistema".

Segons diuen, els fets d'aquest dimarts són un nou episodi que s'afegeix a una "successió intolerable de fallades de seguretat, agressions, manca de personal, descoordinació i greus deficiències de gestió dins del sistema penitenciari català".

"La Direcció General d'Afers Penitenciaris no pot continuar reaccionant tard, improvisant i traslladant totes les conseqüències als professionals dels centres", es queixen.

Per tot plegat, el sindicat de presons exigeix la dimissió d'Estepa, que asseguren "ha perdut la confiança dels professionals" i demana al conseller Ramon Espadaler que el destitueixi si no dimiteix.

Així, segons el darrer informe de conjuntura elaborat per l’APCE, a Ponent es van registrar només 15 qualificacions provisionals d’HPO durant l’any 2025, mentre que a l’Alt Pirineu i Aran se’n va registrar només 1, és a dir, un total de 16 habitatges de protecció oficial qualificats provisionalment en tot l’àmbit territorial.

Aquesta dada contrasta amb les 2.625 sol·licituds vigents al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial corresponents a Ponent i a l’Alt Pirineu i Aran. En termes orientatius, això equival a més de 160 sol·licituds vigents per cada habitatge protegit que s’inicia.

Aquesta ràtio demostra que el repte de l’habitatge assequible no és exclusiu de l’àrea metropolitana, sinó que en territoris amb menor pressió residencial també existeix demanda d’HPO, malgrat que la nova oferta d’habitatge protegit és insuficient.

L’informe també evidencia que el territori disposa de reserves de sòl previstes per a habitatge protegit, però que aquestes reserves no es transformen amb prou intensitat en promocions efectives. Per tant, aquest és un dels principals reptes de la política d’habitatge de la zona: convertir el sòl previst en habitatges assequibles reals.

“El diagnòstic és clar: si només s’inicien 16 habitatges protegits davant més de 2.600 sol·licituds vigents, el sistema no està generant prou oferta assequible. L’habitatge protegit necessita una política realista, territorialitzada i orientada a la construcció efectiva”, assenyala Montse Pujol, presidenta de la Comissió Territorial d’APCE Lleida.

En aquest sentit, l’Associació de Promotors de Catalunya considera que les comarques de Lleida "necessiten instruments adaptats a la seva realitat territorial. La promoció d’HPO en municipis amb menor dimensió o amb mercats menys intensos requereix viabilitat econòmica, finançament adequat, agilitat administrativa i fórmules de col·laboració publicoprivada que permetin fer possibles les promocions".

L’associació defensa que les polítiques d’habitatge han de tenir una mirada territorial més precisa. "No n’hi ha prou amb limitar-se a fixar objectius generals d’habitatge protegit, cal identificar on hi ha demanda registrada, on hi ha sòl disponible i quines condicions són necessàries perquè les promocions es puguin executar". 

Per sectors, l'alimentació, les begudes i el tabac han exportat al juny productes per valor de 193,5 MEUR, xifra que representa una caiguda del 10% en comparació al mateix període de l'any passat. Les vendes a l'estranger de béns d'equip també han caigut prop d'un 10% (-9,9) amb 29 MEUR.

La caiguda de vendes a l'estranger acumulada des del gener se situa en un 6,9% amb un total de 1.380,2 milions d'euros. En canvi, les importacions des de principis d'any han augmentat un 5,1% fins als 1.113,2 MEUR.

El grau de perill màxim és de 2 sobre 6 i també afecta la Catalunya Central, zones del sud del país i la conca del Llobregat. A més, durant la matinada de dimecres es preveu calor nocturna intensa al litoral central i sud, amb un grau de perill d'1 sobre 6.

Aquest episodi de calor coincideix amb una situació de risc d'incendi forestal. El mapa del Pla Alfa dels Agents Rurals situa en nivell 3 de perill diversos municipis del sud i l'oest del país, mentre que àmplies zones de Ponent es troben en nivells 1 i 2. Protecció Civil ha demanat extremar les precaucions al medi natural.

Mas ha remarcat que fins ara eren necessàries les visites d’un funcionari per determinar si un habitatge estava buit, però que, amb el nou marc normatiu, els ajuntaments poden fer servir les dades disponibles per saber l’estat d’un habitatge més ràpidament.

L’objectiu del Govern és enllestir un mapa de prevalença d’habitatges buits a partir de l’any que ve per disposar de prou informació perquè la Generalitat i els ajuntaments puguin desplegar esforços per mobilitzar el parc d’habitatges buits.

Amb la nova informació, Mas veu més positiu enfocar-se en una estratègia “d’incentivació” per mobilitzar els habitatges en lloc d’iniciar procediments sancionadors: “N’obtindrem més bons resultats que amb una penalització extrema com arribar a l’expropiació”, diu Mas. La Generalitat no és partidària de posar sancions per mantenir els pisos desocupats i aposta per contactar amb els propietaris per afavorir que els habitatges tornin a estar disponibles per a nous inquilins.

La sèrie Carrers de Tàrrega, impulsada per Miquel Ramon, ha tancat la seva primera temporada consolidant-se com un fenomen de divulgació cultural local. La iniciativa ha complert el seu objectiu inicial: treure la pols a la memòria col·lectiva i reivindicar la importància de l'espai públic.

El projecte ha culminat amb l'emissió del cinquè i últim capítol, dedicat a Moixé Natan (C/Poeta n'Assam), un dels poetes més rellevants de la Catalunya del segle XIV i testimoni de l'assalt al Call Jueu de Tàrrega de 1348, i que ha comptat amb la participació de l'artista Laura Barquets i del doctor en filologia hebrea Josep Muntané.

Amb aquest darrer lliurament, la sèrie ha completat un recorregut que ha permès redescobrir la vida de figures com Sant Pere Claver, el carrer "mal posat" de Berenguer IV, la pionera radiofònica Pilarín Minguell, l'agitador cultural Mestre Güell i el mateix Moixé Natan.

Un balanç excel·lent i un format amb futur

Aquesta combinació de rigor pedagògic, entrevistes a experts locals i píndoles d'humor no només ha servit per redescobrir el patrimoni de Tàrrega, sinó que ha demostrat ser un model exportable a altres municipis. El programa ha aconseguit més de 100.000 visualitzacions a Instagram (@carrersdetarrega) i frega les 4.000 reproduccions a YouTube, on els 5 capítols sumen poc més d'una hora de contingut.

"L'experiència ha estat enriquidora i la resposta de la gent ha superat totes les meves expectatives", destaca el seu creador, Miquel Ramon. "L'objectiu era que els targarins sabessin qui hi ha darrere de les plaques de carrers que veuen cada dia. La meva voluntat ara és donar continuïtat al projecte, ja sigui amb més carrers a Tàrrega o a altres pobles i ciutats que vulguin donar a conèixer la seva història amb aquest mateix format".

Tots els capítols de la temporada es poden veure íntegrament i de franc al canal de YouTube @CarrersDeTarrega i es poden seguir les seves novetats al seu perfil d'Instagram.

Així, la capital de l’Urgell contractarà una desena d’agents cívics que sensibilitzaran la ciutadania a peu de carrer per no llençar deixalles i escombraries a la via pública, fora dels contenidors selectius i les papereres. Els agents cívics, que iniciaran la seva tasca el proper 24 d'agost, informaran sobre la normativa i conscienciaran sobre la importància de no abandonar residus i no embrutar els carrers. Alhora també s’encarregaran de recollir petites deixalles com bosses, ampolles o envasos.

El reforç del control per posar fi a l’incivisme tindrà un segon eix d’actuació: la contractació d’un servei de vigilància que detectarà els casos d’abandonament de bosses de brossa a la via pública, fora dels contenidors i sense ajustar-se al calendari del sistema PaP. En aquests supòsits, s’aixecarà acta i s’imposarà una sanció. Els infractors es podrien enfrontar a multes d’entre 120 i 750 euros, i fins i tot de 3.000 euros en casos de reincidència.

Aquest mateix servei de vigilància també inspeccionarà el contingut de les bosses abandonades al carrer per poder identificar-ne l’origen. Val a dir que en el decurs del darrer any i mig ja s’han imposat des del consistori targarí més d’un centenar de multes en aquest sentit.

Aquesta campanya vol combatre altres casos incívics relacionats amb els residus com són les bosses d’escombraries dipositades a les papereres, l’abocament de voluminosos (que s’haurien de fer recollir a domicili o dur a la deixalleria) o el llançament de cartons fora del contenidor corresponent, principalment caixes de grans dimensions i de missatgeria.

Coincidint amb l’aplicació d’aquestes mesures, l’Ajuntament de Tàrrega també publicarà missatges de conscienciació a través de les xarxes socials.

Val a dir que el novembre de 2024 es va instaurar el nou sistema de recollida PaP a Tàrrega amb resultats molt positius (en la recollida selectiva, durant el primer mes, ja es va passar del 33% al 80%) però encara hi ha veïns que abandonen les escombraries directament a la via pública. S’ha de recordar que amb el PaP es va eliminar la presència de contenidors d’orgànica i de resta als carrers.

Creix l'interès institucional per la preservació del patrimoni memorial

L'augment dels espais de memòria coincideix amb una sensibilització cada vegada més gran de les administracions. Segons les dades, enguany s'han presentat 71 sol·licituds a la convocatòria de subvencions del Memorial Democràtic per a actuacions de recuperació, conservació i posada en valor del patrimoni memorial.

A aquest impuls institucional s'hi afegeix la protecció patrimonial de diversos indrets de gran valor històric. Aquest juny, la Cova de Santa Llúcia, situada a la Bisbal de Montsant (Priorat), ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Durant la Batalla de l’Ebre, la cova va acollir un hospital militar de les Brigades Internacionals i conserva un llegat documental i gràfic destacat elaborat per personal sanitari internacional.

Paral·lelament, s'han iniciat els tràmits per declarar BCIN altres espais emblemàtics de la memòria democràtica catalana, com el Fossar de la Pedrera de Barcelona, la Presó-Museu “Camí de la Llibertat” de Sort, el refugi antiaeri de l'església de Santa Maria d'Agramunt i la Mina Canta de la Vajol, un dels espais més significatius de l'exili republicà.

Nous espais i actuacions arreu del territori

La xarxa s’ha continuat ampliant i renovant amb noves actuacions de recuperació i interpretació del patrimoni memorial. A la demarcació de Barcelona, s'ha dignificat la fossa comuna del cementiri de Sant Boi de Llobregat, on reposen milers de pacients del conjunt psiquiàtric de la ciutat morts durant la Guerra Civil. També s’hi han incorporat nous espais vinculats als refugis antiaeris de Berga i als treballadors forçats que van participar en la reconstrucció del pont nou de Roda de Ter.

A les comarques gironines destaca la incorporació del Mirador 380 Búnquers a Garriguella, un equipament que permet contextualitzar el sistema defensiu construït en la postguerra a la frontera pirinenca. També sobresurt la nova ruta senyalitzada entre la Vajol i les Illes, que recupera els camins de l’exili republicà i les rutes emprades posteriorment per persones que fugien de la persecució nazi durant la Segona Guerra Mundial.

A la demarcació de Lleida s'ha completat la dignificació del cementiri de Castellserà, una actuació que reforça el conjunt memorial vinculat a l'espai del Castell del Remei, a Penelles.

A les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona s'han museïtzat les fortificacions de l’Assut de Tivenys, vinculades als combats de la batalla de l’Ebre, i s’ha creat un nou espai dedicat a l’arquitecte republicà Josep Torres Clavé a Rocafort de Queralt. També s’ha renovat la senyalització del memorial de la torre de la Carrova, a Amposta.

Tàrrega tindrà representació, un any més, a l’Aplec Internacional d’Adifolk, principal aparador de la cultura tradicional catalana més enllà de les fronteres. L'Esbart Albada, mitjançant la seva Colla Bastonera, participa des d'avui divendres a la 38a edició d'aquest gran esdeveniment organitzat per l'Associació per a la Difusió del Folklore (Adifolk) i que enguany se celebra a Estocolm, la capital de Suècia, els dies 14, 15 i 16 d'agost. S'hi espera la presència de 1.200 actuants de 42 entitats catalanes i s'estima que esdevindrà l'edició més multitudinària en la història de l'Aplec.

El programa de l'Aplec Internacional d'Adifolk a Estocolm s'emmarca a més dins el Kulturfestivalen, un certamen anual a l'aire lliure amb música, dansa, teatre i art. En aquest sentit, s'oferirà un espectacle inaugural amb la participació de totes les colles catalanes a més d'una cercavila, una diada castellera i un concert entre altres propostes.

Val a dir que l'alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, ha tramès un saluda institucional a Karin Björnsdotter, alcaldessa d’Estocolm, amb motiu de l’estada a la ciutat de la Colla Bastonera de l'Esbart Albada. La comitiva de l'Esbart Albada a Suècia consta d'una vintena de persones entre dansaires i acompanyants.

L’Aplec Internacional d'Adifolk, des de la primera edició celebrada a Amsterdam l’any 1988, ha recorregut nombroses ciutats europees amb l’objectiu de donar a conèixer els exponents de la cultura tradicional catalana. Diferents delegacions targarines han participat al llarg del temps en aquest esdeveniment itinerant. Per exemple, l'Associació Guixanet va viatjar fins a Budapest (Hongria) l'any 2012; l'Àliga de Tàrrega es va desplaçar a Ostrava (Txèquia) l'any 2017; o el mateix Esbart Albada també va visitar Bastia, a l'illa de Còrsega, l'any passat.


 

La Generalitat invertirà prop de 30 milions d'euros per ampliar el regadiu del canal Segarra-Garrigues amb unes obres que entraran en servei a mitjan 2027. Els treballs connectaran 2.100 noves hectàrees que es regaran des del pantà de l'Albagés. Beneficiaran 935 explotacions agràries dels municipis del Cogul, Granyena de les Garrigues, Aspa, l'Albagés, el Soleràs, Juncosa i la Granadella i elevaran fins a unes 26.000 hectàrees adherides al reg, prop del 40% de la superfície regable actual del canal. Tot i que els projectes abasten un àmbit regable superior a les 3.000 hectàrees, la superfície que quedarà connectada en aquesta fase serà de 2.100 hectàrees, corresponents als propietaris que ja han formalitzat l'adhesió al sistema.

La Generalitat executa dues actuacions al canal Segarra-Garrigues que permetran posar en servei 2.100 noves hectàrees de regadiu a partir de mitjan 2027. La inversió, de prop de 30 milions d'euros, donarà servei a 935 explotacions agràries dels municipis del Cogul, Granyena de les Garrigues, Aspa, l'Albagés, el Soleràs, Juncosa i la Granadella. Els treballs es desenvolupen conjuntament als sectors 10, 11 i 14 del sistema.

El director general de Regadius i Espais Agraris, Xavier Gispert, ha precisat que les més de 3.000 hectàrees que apareixen als projectes corresponen a l'àmbit regable, però no a la superfície que entrarà en funcionament amb aquestes obres. "Les 3.000 hectàrees són l'àmbit regable, però les exactes que posarem en marxa, que es deixaran connectades i que han signat l'adhesió són 2.100 hectàrees", ha afirmat.

Segons Gispert, les 2.100 noves hectàrees se sumaran a les prop de 24.000 que ja han formalitzat el conveni amb la Comunitat de Regants, de manera que el canal arribarà a unes 26.000 hectàrees adherides al reg. Actualment, però, només se'n reguen unes 15.000, ja que una part dels propietaris que han adquirit el dret a l'aigua encara no han executat les inversions necessàries per posar-lo en funcionament.

El director general ha remarcat que la Generalitat ja ha invertit més de 100 milions d'euros en aquest àmbit del canal i que, paral·lelament, també s'estan executant obres als sectors 4, 7, 8, 9 i 12. Ha recordat que les actuacions formen part de l'Estratègia de Regadius 2025-2040, que preveu una inversió superior als 3.000 milions d'euros per modernitzar o transformar 181.000 hectàrees de regadiu a Catalunya. "Ho fem per desplegar aquest nou model de regadiu més eficient, que ens permeti adaptar-nos al canvi climàtic i fer que les explotacions siguin més rendibles", ha assegurat.

El regadiu "dona el tomb" al "declivi" de les Garrigues

Gispert també ha reivindicat l'impacte territorial dels nous regadius. "Les Garrigues fa molts anys que estava en declivi demogràfic i econòmic. El fet d'aquestes inversions està fent que donem el tomb, que la gent s'arreli al territori i que hi hagi molt més desenvolupament econòmic", ha dit. A parer seu, els regadius moderns contribueixen a fixar població, mentre que els sistemes tradicionals per inundació "no acaben de ser rendibles". Per això, ha defensat que "hem d'invertir a l'espai rural", tant en regadius com en altres infraestructures.

Per la seva banda, el director general d'Aigües Segarra-Garrigues (ASG), Enric Ortega, ha explicat que la previsió és que les obres estiguin en servei "per poder mossegar la campanya de l'any que ve". Ha destacat que, a més de la xarxa de distribució, el projecte incorpora una nova estació de bombament que alimentarà el denominat pis E, però que s'ha dissenyat perquè la superfície que necessiti impulsió directa sigui la mínima possible.

"Som conscients que la factura elèctrica és un peatge important dintre del Segarra-Garrigues i estem fent actuacions per minimitzar aquest consum", ha afirmat Ortega. En aquest sentit, també ha destacat la connexió entre el pantà de l'Albagés i el sector 12, que permetrà reduir el consum energètic i millorar la qualitat de l'aigua.

El responsable d'ASG ha anunciat igualment que la societat acaba de desenvolupar una eina basada en intel·ligència artificial, models matemàtics i informació sobre l'estat hídric del sòl obtinguda per satèl·lit que permetrà recomanar el reg més adequat a cada parcel·la. L'objectiu és "estalviar el màxim possible" tant d'aigua com d'energia, adaptant els regs a les necessitats reals dels cultius, ha indicat.

El regadiu, "l'única fórmula" per garantir el futur dels secans de Ponent

El president de la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, ha explicat que les obres només s'inicien quan almenys el 60% de la superfície prevista ha formalitzat el conveni d'adhesió. "Quan tenim un 60% de la zona que es proposa regar apuntada és quan fem l'obra", ha indicat. Cada agricultor aporta 3.100 euros per hectàrea per incorporar-se al sistema, als quals cal sumar una inversió aproximada de 4.000 euros per hectàrea per instal·lar el reg dins de la finca.

Jové ha detallat que actualment hi ha unes 24.000 hectàrees que han pagat el dret a l'aigua, però només se'n reguen unes 15.000. Les 2.100 noves hectàrees que s'incorporen amb aquestes obres passaran a formar part de la superfície adherida al sistema. Segons ha explicat, molts propietaris encara no han fet la inversió necessària per posar el reg en funcionament, però ha assegurat que les adhesions augmenten quan les obres es fan visibles. "Quan la gent veu que és una realitat que es pot regar és quan s'apunten més", ha afirmat.

El president dels regants ha defensat que el regadiu és clau per al futur dels secans de Ponent. "L'única fórmula que hi ha en aquestes zones de les Garrigues i secans de Lleida és que la gent es quedi al territori i es fiqui en el regadiu", ha sostingut. També ha explicat que el pantà de l'Albagés es troba actualment en fase d'ompliment amb 56 hectòmetres cúbics dels 83 de capacitat. Segons ha dit, el compromís del Ministeri és mantenir aquest volum de manera estable i reposar diàriament l'aigua que es consumeixi per al reg dels sectors que en depenen i per garantir el cabal ecològic del riu Set.



 

Els preus van pujar tres dècimes a la demarcació de Lleida al juliol en comparació amb el mateix mes de l'any passat i van situar la taxa interanual de l'Índex de Preus de Consum (IPC) en el 3,4%, davant del 3,1% del juny, segons les dades publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En termes interanuals, el grup que més es va encarir va ser el de l'habitatge, l'aigua, l'electricitat, el gas i altres combustibles, amb un augment del 8%, davant del 6,6% del juny. També destaca el transport, amb una pujada interanual del 5,4%, davant del 4,1% del mes anterior, i els restaurants i serveis d'allotjament, amb un 4,3%, quatre dècimes menys que al juny.

Per la seva banda, els aliments i les begudes no alcohòliques van moderar el seu encariment, amb una taxa interanual de l'1%, nou dècimes menys que al juny. En comparació amb el mes anterior, però, els preus d'aquest grup van baixar un 1,3%.

En canvi, el grup del vestit i el calçat va registrar una taxa interanual del -3,1%. Al juny, la taxa interanual havia estat del -1,5%, de manera que la caiguda dels preus d'aquest grup es va accentuar.

També en termes interanuals, destaquen els increments dels preus de les assegurances i serveis financers, del 3,5%, i de la cura personal, protecció social i béns i serveis diversos, del 2,9%. En aquest últim cas, la taxa ha augmentat 1,1 punts respecte del juny.

Oci i transport registren els principals augments mensuals

En comparació amb el juny, els increments de preus més destacats es van registrar en les activitats recreatives, l'esport i la cultura, amb un 2,5%, i en el transport, amb un 2,1%. L'habitatge, l'aigua, l'electricitat, el gas i altres combustibles es va encarir un 1,9%.

En canvi, el vestit i el calçat va registrar la caiguda més pronunciada, del 9,8%, en un descens que coincideix amb el període de rebaixes d'estiu, mentre que els mobles i articles de la llar ho van fer un 1,4%.

La proposta va començar a les set de la tarda i va registrar una notable afluència de públic de totes les edats. Les persones assistents van poder seguir l'evolució de l'eclipsi des de l'extrem oest del Parc de Sant Eloi, amb l'inici de l'ocultació del Sol a les 19.34 hores. El màxim de l'eclipsi es va produir a les 20.29 hores.

Des de Tàrrega, la Lluna no va arribar a cobrir completament el Sol, però el fenomen va assolir un grau de visibilitat del 99,90%, fet que el va convertir en un esdeveniment astronòmic especialment destacat. En alguns punts del terç sud de Catalunya, l'eclipsi va arribar a enfosquir considerablement el cel durant uns instants.

Concert i sopar a la fresca

La jornada va continuar a partir de les nou de la nit a la plaça de les Alzines, també al Parc de Sant Eloi, amb una proposta musical i de lleure. Les actuacions de Sisa Viva i Roberto Chibuque van posar el punt final a la vetllada, que va permetre allargar la trobada després de l'observació de l'eclipsi.

L'eclipsi d'aquest dimecres ha estat un fenomen excepcional per la seva magnitud i ha despertat una gran expectació. L'últim eclipsi solar total visible des de Catalunya es remunta a l'any 1905, mentre que no està previst tornar a viure un eclipsi total d'aquestes característiques al territori fins a l'any 2180. La jornada va estar organitzada pel Centre Cultural de Tàrrega i l'Associació d'Amics de l'Arbre, i va comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tàrrega.



Milers de persones omplen els Mangraners per viure l'eclipsi total de sol a Lleida

Milers de persones han esclatat d'eufòria de forma col·lectiva en el moment precís, quan passaven 20 segons de les 20:29 h, i la lluna ha tapat completament el sol durant uns escassos 25 segons. L'espai escollit ha satisfet les expectatives de la majoria dels visitants, que han pogut contemplar sense problemes l'eclipsi total de sol amb vistes a la ciutat de Lleida d'on n'ha destacat el monument de la Seu Vella. A mitja tarda han començat a arribar els primers visitants a l'esplanada del costat del camp de futbol dels Mangraners, que amb una capacitat de 10.000 persones, s'ha convertit en l'espai més gran habilitat a Ponent per seguir aquest fenomen astronòmic. El seguiment de l'eclipsi s'ha acompanyat de música, begudes i menjar.

Les postes de sol a Ponent ja acostumen a ser espectaculars per si soles, però la d'aquest dimecres 12 d'agost, ha estat ben segur la més observada de la història per l'eclipsi total de sol. En els darrers dies i hores s'havia posat de manifest l'interès per aquest fenomen astronòmics amb l'arribada massiva de visitants a la ciutat i comarques del sud de Ponent. Turistes provinents de països com Austràlia, Dinamarca, els EUA, Japó, Itàlia, França i molts altres, que no s'han volgut perdre l'eclipsi de sol.

L'aparcament de la zona d'observació al costat del camp de futbol del barri de Mangraners, amb capacitat per a 4.000 vehicles, s'ha anat omplint a partir de mitja tarda i malgrat els 38 graus de temperatura que marcava el termòmetre. Una munió de persones s'ha anat desplaçant fins a l'esplanada amb vistes a la ciutat de Lleida i la Seu Vella per esperar l'inici de l'eclipsi a les 19.34h. Per fer més amena l'espera, hi ha hagut diversos DJ's que han punxat música, servei de barra i menjar.

Amb l'inici del fenomen astronòmic i amb nervis visibles entre molts dels assistents, la gent s'ha començat a posar les ulleres homologades per poder mirar el sol. L'eufòria ha esclatat de forma col·lectiva quan l'astre rei ha quedat completament tapat per la lluna durant uns escassos 25 segons que han deixat pràcticament a les fosques tot l'ambient.

Tècnics de Parc Astronòmic del Montsec (PAM) han anat fent diverses intervencions mitjançant la microfonia per explicar les diferents fases de l'eclipsi. En el breu moment de la totalitat, el cel era fosc i la gent ha començat a aplaudir i a cridar d'una forma visiblement emocionada.

"Ha sigut molt emocionant i increïble, ens ha despertat alguna cosa a dins"

Algunes de les persones que han seguit l'eclipsi des dels Mangraners han descrit l'experiència com a molt "emocionant" o "increïble". És el cas d'una parella de la Fuliola, la Laura i en Josep Maria, que han explicat que els feia por treure's les ulleres quan la lluna cobria totalment el sol però al final "ha sigut inevitable".

La Maria, de Lleida, ha dit que s'ha emocionat al ser la primera vegada que vivia un eclipsi i la Itziar i la Marta, també de Lleida, no han pogut amagar els seus nervis per veure la totalitat mentre començava el fenomen. En Xavier, de Cervera, s'ha mostrat satisfet de viure un moment molt "interessant".

Als Mangraners també hi havia visitants experts en eclipsis, com l'Eric, d'Amsterdam, que ja n'ha vist 4 més arreu del món. D'altres, com el Joel, aficionat a l'astronomia, no ha pogut amagar la seva emoció en viure el seu primer eclipsi des de casa, en Felipe i la Claudia, de Colòmbia, estaven contents d'haver pogut compartir l'experiència amb milers de persones.

La programació reivindica el teatre de carrer més pur, el de la paraula, l'humor i el discurs a peu de plaça. La Cia. Trasla2 estrena Securitas Service, teatre físic i sàtira política amb dos agents de seguretat que esperen l'arribada d'un personatge públic.

Des d'Euskadi, Koilara Teatro porta La llegada, on dos reporters retransmeten en directe l'arribada d'una nau extraterrestre. Un set de ràdio ple de personatges, situacions esbojarrades i misteri. La trobada que cap ésser humà es vol perdre. La companyia cerverina Sound de Secà estrena Laralaila, una trobada a la fresca entre veu, percussió d'arrel i sons electrònics. Tradició i modernitat, entre la jam i la sobretaula, entre la festa i la contemplació. Una celebració intergeneracional on la música, el cant i el moviment creen comunitat i refresquen la memòria col·lectiva.

La companyia Llum de Fideu estrena Aquí, una proposta en dues parts generada amb la complicitat del públic: primer el rodatge d'una pel·lícula i, en caure la nit, un cinema a la fresca per visionar-la sencera.

Quatre propostes itinerants

Enguany hi ha quatre espectacles 100% itinerants que recorreran els carrers de Tàrrega. Alea Teatre, de Cervera, estrena Nüwa, amb un drac animatrònic gegant inspirat en la mitologia xinesa: la deessa Nüwa, creadora del món i de la humanitat. Una experiència poètica que convida a imaginar un futur basat en el respecte, la diversitat i la cura col·lectiva. 
La Cia. Toti Toronell presenta No tireu ànecs al riu, una peça itinerant de petit format que construeix petites accions a partir d’elements de l’entorn i de diferents disciplines (clown, improvisació, música, pintura, dansa, serigrafia...), a la recerca d’una nova manera de mirar el món. Des d’Euskadi arriba Marie de Jongh, que estrena la seva primera peça de carrer, Bo, una comèdia naïf sobre la turistificació; i la també cerverina Urko Maschinen debuta amb Vol.1, un viatge amb un cotxe i una cigonya sobre la migració de les espècies. Des de l’humor i la poesia visual, aposta per relats hipnòtics que combinen la maquinària, el detall narratiu i els universos evocadors. Un recorregut —un viatge físic i emocional— que parla sobre la recerca de nous horitzons a través del concepte de la migració de les espècies.

Clowns i mirada crítica

L'humor de carrer també hi és ben present. El Colectivo Ameno porta Emboscadura, on dos arbres desesperats surten del bosc per encendre la flama de la rebel·lió; LABÚ & Cris Clown presenta Triplette, un brindis a la vida amb tres pallassos; i Sarah Anglada estrena Rose Bif, un solo de clown i moviment que parla, sense embuts, del que generem i del que amaguem. Cinc personatges monocromàtics surten d’un contenidor de brossa i parlen sense filtres de deixalles, fems, i porqueria; la que es veu i la que amaguem.

El 60% dels espectacles gratuïts

Cal recordar que la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Tàrrega aporta 30.000 euros addicionals al pressupost de FiraTàrrega 2026 amb l'objectiu d'ampliar al màxim la gratuïtat i la rebaixa del preu dels espectacles. Així doncs, s’alliberen 7.476 localitats en propostes de carrer i reduirà el preu d'algunes sessions. En total el 60% dels espectacles de la 46a edició de FiraTàrrega són de franc.

 

La norma fixa a partir d’aquest dimecres límits als PFAS en envasos que estan en contacte amb aliments

Les primeres mesures del reglament de la UE sobre envasos i residus d'envasos comencen a aplicar-se aquest dimecres a tots els estats membres. Entre altres canvis, la normativa comportarà en pocs anys l'eliminació dels plàstics monodosi d'un sol ús –petits envasos per a racions individuals de salses, sucres, melmelades o mantegues–. La comercialització d'aquests envasos quedarà limitada a partir de l'1 de gener del 2030. Serà llavors quan els plàstics monodosi cedeixin el lloc a sistemes reutilitzables i alternatives més sostenibles com ara pots de vidre, dispensadors a granel o sobres de paper. En canvi, el reglament limita des d'aquest mateix dimecres l'ús de substàncies PFAS en envasos que estiguin en contacte amb aliments.

El reglament, que s'aplicarà de forma progressiva, inclou tots els envasos i estableix requisits per dissenyar-los de manera que minimitzin la presència de substàncies nocives i que siguin reciclables.

La normativa és d'aplicació directa i obligatòria per a tots els Estats membres de la UE, la qual cosa obliga els negocis a adaptar-se a les noves directrius en el termini establert, tal com detalla el Gremi d'Hostaleria i Turisme del Garraf.

Entre altres productes que se solen servir en petits envasos de plàstic hi ha, per exemple, els sobres de sucre que se serveixen amb el cafè, racions individuals d'oli o mantega, així com melmelades o salses com quètxups i maioneses. Aquests productes són habituals en cafeteries, restaurants, hotels i altres serveis de restauració.

A partir de l'1 de gener del 2030 no es podran posar al mercat els envasos de plàstic d'un sol ús inclosos en els formats i usos prohibits pel reglament. La norma preveu excepcions en altres cadenes de subministrament com ara el menjar per emportar o alguns entorns sanitaris que necessiten una protecció reforçada, segons detalla el gremi.

Així mateix, juntament amb determinats envasos monodosi, el reglament prohibirà a partir del 2030 altres formats de plàstic d'un sol ús, com determinats embolcalls utilitzats per agrupar productes al punt de venda, els envasos de plàstic per a fruites i verdures fresques de menys d'1,5 quilos, els envasos d'un sol ús per a aliments i begudes que es consumeixen dins d'hotels, bars i restaurants, i la majoria de bosses de plàstic molt lleugeres.

El reglament, en la seva exposició de motius, diu que les grans quantitats d'envasos que estan en "constant augment", juntament amb els baixos nivells de reutilització i recollida i l'ineficient reciclatge, constitueixen "obstacles importants per a la consecució d'una economia circular i de baixes emissions de carboni".

De fet, afegeix la normativa, el 40% del plàstic i el 50% del paper utilitzat a la UE entre 2010 i 2021 es va destinar a envasos, i aquests envasos van representar el 36% dels residus sòlids urbans, segons dades de l'oficina estadística de la Comissió Europea (Eurostat).

La norma estipula que els estats hauran de garantir que els sistemes de dipòsit, devolució i retorn d'envasos de plàstic o de metall d'un sol ús de begudes de fins a 3 litres s'estableixin d'aquí al 2029, tret que ja s'assoleixi un elevat índex de recollida separada.

La norma fixa com a objectiu reduir els residus d'envasos generats per càpita, respecte del 2018, un 5% el 2030, un 10% el 2035 i un 15% el 2040. També estableix com a objectiu que almenys el 70% en pes del total dels residus d'envasos es reciclin el 2030

Els negocis ja han començat la transició

Un tipus de negoci afectat per la normativa són els hotels. En aquests establiments, són comuns els petits envasos individuals per servir melmelada, sucre, oli o llet per a cafès i te, que els usuaris poden agafar sense haver d'utilitzar un dispensador compartit.

Diversos hotels de Barcelona contactats per l'ACN asseguren que fa temps que han començat a implementar alternatives dels plàstics microdosi. Un d'aquests és la cadena hotelera Abba Hotels que, segons detalla, ja ha eliminat les monodosis d'altres productes com envasos fets únicament amb paper per al sucre i la sacarina.

Restringides les substàncies PFAS

Una de les mesures que és d'aplicació immediata a partir d'aquest 12 d'agost és la prohibició de comercialitzar envasos que continguin substàncies químiques PFAS, per sobre d'un determinat llindar, i que estiguin destinats a estar en contacte amb aliments.

Els PFAS són compostos químics artificials presents en alguns recobriments d'envasos d'aliments i tenen una alta persistència en el medi ambient. El reglament adverteix que l'exposició a aquestes substàncies mitjançant materials que estan en contacte amb aliments és "un risc inacceptable per a la salut humana".

La Comissió Europea ha aclarit que els envasos destinats al contacte amb aliments que es posin al mercat després del 12 d'agost hauran de complir aquests límits. En canvi, els envasos que ja s'haguessin posat al mercat abans d'aquesta data poden continuar-hi i no s'han de retirar ja que el reglament no preveu un període transitori per esgotar les existències.

Crítiques per part d'entitats ambientalistes: "Fa curt"

Per a l'organització ambientalista Greenpeace, el nou reglament de la UE és un "avenç" per harmonitzar regles dins el bloc comunitari i per eliminar certs envasos "superflus", però critica que es tracta d'una oportunitat perduda: "Fa curt", diu l'entitat en un comunicat.

Greenpeace argumenta que la norma estableix prohibicions clau com és l'eliminació d'envasos monodosi. Tanmateix, l'entitat creu que té "buits legals i excepcions que permeten a les grans marques perpetuar el model 'd'utilitzar i llençar' sota la disfressa d'un reciclatge que no funciona".

Per això, Greenpeace reclama a la UE que implanti sistemes de dipòsit, devolució i retorn per a ampolles de plàstic, llaunes, brics i envasos de vidre, que prioritzi la reutilització sobre el reciclatge, que obligui les empreses a assumir el cost real de l'impacte ambiental que generen els residus dels productes que venen. També demana una "prohibició efectiva del sobreempaquetat" en productes com fruites i verdures.