Unes 14.000 persones, segons les organitzacions convocants, i unes 4.000 segons la Guàrdia Urbana, s’han manifestat aquest dimecres a la tarda pels carrers de Lleida amb motiu de la vaga general de l’11-N convocada per reclamar l’accés a l’habitatge i una millora de les condicions laborals davant l’encariment de la vida. La sortida s’ha fet des de la plaça Ricard Viñes i ha transcorregut per diversos carrers del centre de la ciutat fins que s’ha arribat a la plaça Sant Joan. Tot i que es tractava d’una mobilització unitària, els sindicats alternatius i les plataformes en defensa de l’habitatge han liderat la marxa i, de fet, a l’acte final no hi ha hagut presència dels blocs de CCOO i UGT.

Patrimoni local

La bassa de les Puelles va ser declarada bé cultural d’interès local (BCIL) l’any 2024 i conserva bona part de la seva fisonomia original. Tot i que actualment està en desús, continua sent un testimoni valuós de l’arquitectura rural de secà i de les pràctiques tradicionals vinculades a l’aprofitament de l’aigua i a la vida agrícola del territori.

La campanya, així com totes les aportacions, seran coordinades a Tàrrega pel Magatzem d’Aliments Solidaris, servei de la Regidoria d’Acció Social gestionat per l’entitat d’inserció social Cartaes. D’altra banda, i fins al 15 de desembre, es poden fer donatius econòmics mitjançant el web www.granrecapte.org i Bizum (codi 33596). Tàrrega també posa de relleu la contribució del voluntariat. En aquest sentit, entitats, persones i centres educatius col·laboren en la iniciativa.

Enguany s’hi han sumat persones usuàries del propi Banc d’Aliments de Tàrrega, alumnes de l’Institut Alfons Costafreda, el Pla de Transició al Treball (PTT/PFI) i la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) junt amb Càritas, el Servei de Rehabilitació Comunitària, l’Olivera, l’Associació de Dones Esclat de Castellserà i la cooperativa d'iniciativa social Quàlia, a més de particulars. També es requeriran persones voluntàries al Magatzem d’Aliments Solidaris la setmana vinent per recomptar i classificar el productes.

La regidora d'Acció Social, Marta Torre, fa una crida a la participació a través dels donatius i alhora del voluntariat: "és important disposar d'ajuda als punts de recollida, on aquesta vegada també hi seran presents algunes persones beneficiàries del Banc d'Aliments. Tot plegat contribuirà a cobrir les necessitats bàsiques de famílies vulnerables."  

En aquesta 18a edició del Gran Recapte, els productes preferents pel que fa a aliments són llet, llet de nadó, galetes, conserves de peix, sucre i brou. Quant a higiene personal es demanen compreses, gel de dutxa i xampú; i pel que fa a neteja, es vol prioritzar el lleixiu. Alhora es demana no donar producte fresc ja que s’adquireix a través de donacions econòmiques.

El Magatzem d’Aliments Solidaris de Tàrrega cobreix les necessitats bàsiques de famílies amb pocs recursos, valorades i derivades des dels serveis socials. Les fonts de proveïment habituals procedeixen del Fons Espanyol de Garantia Agrària, el Banc d’Aliments de Lleida, el Gran Recapte, donacions d’establiments comercials i compra directa per part del consistori, que cada any destina una partida del pressupost municipal per completar la cistella bàsica. Actualment, des de Tàrrega, es dona servei a unes 85 famílies perceptores.

L’espectacle neix de la unió del relat ‘Ànimes mudes’ (1904) i el poemari ‘Lo cant dels mesos’ (1901), dues obres de principis del segle XX que La Tremenda traslladarà a escena sota la direcció de Víctor Álvaro, adaptació de Jordi Vilà Zapata i direcció musical d’Ismael Dueñas. La coreografia és d’Esther Sabaté, mentre que Mariona Ubia signa l’escenografia i el vestuari.

La trama se situa en el món rural català i presenta dues famílies enfrontades des de fa anys per disputes sobre la propietat de les terres. Enmig d’aquesta rivalitat, neix un sentiment amorós entre l’hereu d’una casa i la pubilla de l’altra que podria posar fi al conflicte. Tanmateix, el pes de les desavinences familiars i les convencions de l’època impedeixen que els protagonistes expressin obertament els seus sentiments. L'obra aborda així temes universals com l’amor impossible, la renúncia i la influència de l’entorn familiar en les decisions personals.

Preu de l’entrada: 15 euros. Venda d’entrades i abonaments a la Botiga del Museu (carrer Major, 11) i al web www.culturatarrega.cat. També a les taquilles del Teatre Ateneu des d’una hora abans de la funció.

Amb aquesta cita, la Regidoria de Cultura dona continuïtat a la 32a edició d’un cicle que enguany ja ha superat el seu rècord històric amb 400 abonaments despatxats, reafirmant el suport del públic a la cartellera targarina d'arts escèniques i musicals del municipi. El programa integra un ventall transversal de disciplines amb propostes de teatre, circ, dansa, música i òpera fins al 30 d’abril.

Teatre familiar amb La Bleda

D’altra banda, la programació familiar impulsada conjuntament per la Regidoria de Cultura i la Fundació La Xarxa continuarà el diumenge 15 de novembre amb ‘Mon petit souvenir’, un espectacle de clown de La Bleda, (nom artístic d’Helena Escobar) que fusiona música, humor i una acurada posada en escena que fomenta valors com la convivència, el respecte pel medi ambient i el plaer de viure a l’aire lliure. La funció tindrà lloc a les 6 de la tarda al Teatre Ateneu i s’adreça a infants a partir de 3 anys. Preu: 6,5 euros.

A més del tren de serveis mínims que no ha sortit, Rodalies tenia anunciades altres cancel·lacions al llarg del dia. Amb sortida des de Lleida, no havien de circular els trens de la RL3 en direcció a Cervera de les 10.42 i de les 14.16 hores, ni la RL4 a Manresa de les 12.02 i la RL4 a les Borges Blanques de les 13.07. Pel que fa a les arribades, estaven anunciades cancel·lacions de la RL3 de Cervera a les 8.27 i a les 13.23, i la de les Borges Blanques a les 10.05.

Així mateix, hi ha hagut trens de serveis mínims amb destinació a Lleida que no han arribat, cosa que ha afectat molts usuaris d’altres poblacions que es desplacen a la capital de la demarcació, com Tàrrega, Cervera o les Borges Blanques.

Entre els usuaris afectats per les cancel·lacions aquest matí hi ha Gustavo Peraza, enginyer industrial i usuari habitual de la RL3, que cada dia agafa aquest tren per anar a la feina a Cervera. El tren de les 8.03 no ha sortit des de Lleida i li han indicat que hauria d’esperar al següent. Ahir ja no va poder tornar en tren de Cervera a Lleida i va haver de fer el trajecte en autobús. “Ens està afectant com a usuaris perquè ni ens podem desplaçar a la feina ni tornar”, lamenta. Com a cap d’equip, assegura que ha de ser al seu lloc de treball i que la situació li limita el marge de maniobra. De cara a demà, que considera el dia més complicat de la vaga, ja té previstes alternatives, igual que el personal sota la seva responsabilitat.

A l’estació de Lleida-Pirineus, els trens d’alta velocitat en direcció a Madrid o a Barcelona amb parada a Lleida han funcionat amb normalitat, però molts viatgers han arribat abans d’hora per si sorgien incidències. Per si algun tren no sortia, hi havia una flota d’autobusos preparada a l’exterior de l’estació per portar els passatgers a Barcelona. Xavi Azuaza, treballador d’Audi, viatjava a Madrid per fer una formació. Explica que ahir va consultar els serveis mínims, que eren del 75%, i que hi va confiar, tot i que ha vingut amb la incertesa de saber si el tren sortiria. Ara li preocupa el retorn, ja que si s’ha de quedar a Madrid, dubta molt poder tornar demà a Lleida degut a la vaga general anunciada.

Camilo Andrés Guerrero, delineant industrial que treballa a Mollerussa, ha arribat a Lleida en AVE des de Barcelona. És un client habitual del tren de les 5.50 hores des de Sants i explica que normalment hi ha 10 o 15 seients buits per vagó, però avui la majoria estaven ocupats. Per a ell, és un indicador que els viatgers han previngut la vaga i han avançat el viatge. Ell també s’ha previngut i ha avisat amics de Lleida per si avui no pot tornar a Barcelona i s’ha de quedar a dormir a Lleida.

Mentrestant, romandran obertes amb normalitat les zones de gimnàs i es continuaran desenvolupant les activitats dirigides de sala. L'Ajuntament de Tàrrega demana disculpes a les persones usuàries per les molèsties ocasionades.

El vicepresident del Patronat, Juan Antonio Serrano, ha destacat que les dades «demostren que a les comarques de Lleida s’està duent a terme un bon model de promoció de la destinació i una bona gestió dels recursos turístics». Tot i això, l’estudi també evidencia alguns signes de pressió turística: el 32,9% de la població considera que s’està arribant al límit d’absorció de visitants i el 44,2% creu que el turisme limita les activitats i l’espai públic dels municipis.

El Pirineu és, de fet, la zona de Catalunya amb més exposició turística, amb 2.014 visitants per cada 100 habitants i 105 places d’allotjament per cada 100 habitatges familiars. Serrano ha recordat que el turisme representa aproximadament el 12% del PIB de la demarcació de Lleida i ha defensat la necessitat de continuar treballant per un model «sostenible i regeneratiu», que garanteixi tant les oportunitats econòmiques com la qualitat de vida de la població resident.

Els sindicats denuncien que «les patronals càrnies continuen mantenint una actitud intransigent que ha bloquejat la negociació i que ens aboca al conflicte». Entre les principals reivindicacions hi ha un increment salarial mínim del 4%, una clàusula de revisió vinculada a l’IPC, la reducció de 16 hores de la jornada anual i millores en els permisos laborals. També reclamen limitar la jornada ordinària a un màxim de nou hores.

CCOO i UGT consideren que les propostes empresarials són «del tot insuficients» i alerten que no garanteixen el manteniment del poder adquisitiu ni plantegen una reducció de la jornada. Els sindicats asseguren que les plantilles no poden acceptar un conveni que comporti «una pèrdua de poder adquisitiu» ni mantingui els actuals ritmes de treball, que, segons denuncien, poden posar en risc la seguretat i la salut dels treballadors.

L’historiador local Jaume Ramon Solé va fer una explicació història i geogràfica del poble de Conill conquerit l’any 1075 pels Comtes d’Urgell. Va explicar la consolidació del poble a partir del segle XVIII amb l’acord comunal de no superar mai les cinc cases pairals. I va seguir amb el despoblament del nucli als anys ‘70 del segle XX, així com els diversos intents de recuperació del mateix al llarg dels, darrers 45 anys.

La vessant ornitològica fou conduïda pels ornitòlegs Francesc Pont Torné i Teresa Maria Agulles que van fer una acurada explicació dels valors ecològics de l’entorn del poble i molt especialment de la zona dels salats de Conill on hi creix una espècie vegetal de valor botànic com la “Limonium catalaunicum”.

Durant les més de dues hores d’observació vam poder veure i sentir un gran diversitat d’ocells entre els que figuren el Milà Reial, l'Arpella Vulgar, l'Aligot Comú, el Fredeluga o el Tudó, entre molts d'altres. El Grup d’Ecologia i de Medi ambient de Tàrrega es planteja realitzar cara a la propera primavera una nova ruta per conèixer altres ocells que formen part del nostres hàbitats naturals més propers.

El Museu Tàrrega Urgell, en consens amb la família del pintor, ha fet la selecció final del centenar d’obres que figuren a l’herència entre pintures a l’oli, gravats, aiguaforts, linòleums i xilografies. D’altra banda, i donant compliment a les últimes voluntats de Lluís Trepat, aquestes peces s’exposaran de forma permanent al públic.

En aquest sentit, Tàrrega habilitarà un espai que durà el nom de “Sala Fons d’Art Lluís Trepat”, ubicat a l’edifici residencial del Museu Trepat, i on s’aplegarà una part significativa de les obres. La resta s’integraran a l'exposició permanent “Forjant un sistema artístic (1875–1965)” a la segona planta del Museu Tàrrega Urgell. A més, les obres que no es puguin exhibir es preservaran degudament als magatzems del museu i, si s’escau, es duran a termes tasques de restauració. També es podran cedir en préstecs temporals en exposicions d’altres museus.

L’alcaldessa Rosa Maria Perelló ha destacat “el gran valor patrimonial i d’aquest llegat que contribuirà a reforçar la projecció del municipi com a referent de l’art” i ha agraït la plena col·laboració de la família i les gestions dels tècnics del Museu Tàrrega Urgell. En idèntics termes s’ha expressat el regidor de Cultura i Patrimoni, Miquel Nadal, que ha definit Lluís Trepat com a “autor transcendental en l’art català contemporani i introductor de l’art abstracte a Lleida en el moment en què es va originar en diferents punts d’Europa”.

Aquest llegat, com s’ha dit, resta condicionat a que l’Ajuntament habiliti un espai expositiu dedicat a la figura del pintor a les estances de la residència del Museu Trepat. En el mateix testament s’especifica que l’espai s’ha d’obrir al conjunt de la ciutadania l’any 2030. Mentrestant, aquest espai s’ubicarà a la segona planta del Museu Tàrrega Urgell. Els tècnics ja treballen en l’acte inaugural, que se celebrarà el divendres 4 de desembre.

Tàrrega ha estat un important altaveu de l’obra de Lluís Trepat. De fet, a la sala permanent “Forjant un sistema artístic (1875–1965)” del Museu Tàrrega Urgell (amb destacats autors dels segles XIX i XX) ja es poden admirar alguns dels seus treballs. A més, Tàrrega va commemorar l’any passat el centenari del naixement de Lluís Trepat amb una extensa exposició antològica distribuïda en tres espais culturals.

Es tracta d’una caminada guiada entre bancals d’oliveres resseguint els paisatges d’ametllers i oliveres, passant per l’ermita de Sant Roc i el Canal Segarra-Garrigues al terme de Sant Martí de Riucorb, amb el guiatge de Pilar López. Durant el trajecte la guia interactuarà amb Cruma Teatre oferint un pòdcast en viu per descobrir els secrets i les curiositats de les oliveres i l’oli d’oliva.

En acabar la caminada guiada i el pòdcast en viu, qui vulgui podrà visitar la Cooperativa del Camp de Sant Martí de Maldà, on s’explicarà el procès per aconseguir un bon oli d’oliva de la mà d’una persona experta, en Miquel Torres.

Una activitat oleoturística diferent que fusiona natura i espectacle, apta per a petits i grans, que transporta al visitant a veure i viure els paisatges de l’Urgell.

Una experiència immersiva per posar en valor l’entorn natural i rural de la comarca i mostrar el procès per aconseguir un bon oli d’oliva. Conèixer la feina dels pagesos i pageses de l’Urgell, difondre els productes locals de proximitat, la gastronomia, la Ruta Gastronòmica de l’Urgell, tot revaloritzant el paisatge rural com un atractiu turístic del qual es pot gaudir.

Aquesta activitat de turisme sostenible i responsable, cerca fugir de les grans afluències de públic, apostant per un turisme compromès, amb aforament limitat, i sempre conservant i cuidant els camps, des del respecte per la natura i l’entorn, i que beneficia al sector turístic de la comarca.

Agraïments als pagesos que han cedit els seus camps per dur a terme l’activitat i a la Cooperativa agrària del camp de Sant Martí de Maldà per obrir les seves instal·lacions.

Aquesta acció compta amb el suport econòmic de la Diputació de Lleida i el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

Les places són limitades i les inscripcions són gratuïtes, prèvia inscripció a la web www.turismeurgell.cat/oliveres

A l’Urgell es duran a terme diverses activitats d’oleoturisme per posar en valor el món rural i l’oli d’oliva. Per una banda, 9 restaurants de La Ruta Gastronòmica de l’Urgell elaboren durant aquest mes plats deliciosos on l’oli d’oliva i les olives són els protagonistes.

Per altra banda, hi haurà activitats, visites guiades i tastos per descobrir el món de l’oli a Mas de Colom Casa Borges de Tàrrega, l’Olivera de Vallbona de les Monges, la Cooperativa del camp de Vallbona de les Monges, Molí Duran de Sant Martí de Maldà o la visita a l’Antic Molí d’oli Maurici Massot de Belianes.

Finalment, els molins d’oli i les cooperatives del camp de l’Urgell vendran oli d’oliva verge entre novembre i gener, per assaborir el gust autèntic de l’oli d’oliva verge.

Els diners recaptats amb la venda es destinaran a finançar els suports que permeten que infants amb discapacitat de diferents comarques participin en casals, colònies, menjadors escolars i activitats extraescolars. Alhora, els beneficis també van destinats a generar oportunitats laborals per a persones en situació de vulnerabilitat a través del muntatge a través de persones del centre ocupacional d'Alba.

Lluís Nadal, director de Quàlia, ha destacat que "el lleure és un dret i, per a molts infants amb discapacitat, participar-hi requereix suports addicionals. Cada calendari que es ven ajuda a fer-ho possible".  

Participar en casals, colònies o activitats extraescolars és essencial per al desenvolupament, el benestar emocional i la socialització dels infants. Per a molts infants amb discapacitat, però, requereix recursos addicionals, com ara personal de suport, adaptacions de les activitats o acompanyament especialitzat, que poden esdevenir una barrera econòmica per a les famílies. La campanya d'enguany ho resumeix amb el lema "Obrim 24 finestres per fer accessible el lleure a tots els infants. Cada calendari compta. Cada finestra obre una oportunitat."  

Una festa familiar a la plaça del Laberint

La presentació ha tingut un format festiu i les famílies han gaudit d'un espectacle infantil a càrrec de Jaume Barri, d'una xocolata desfeta per a totes les persones assistents i d'un espai de joc amb jocs de fusta de Va de Fusta. També hi ha hagut un espai de venda on s'han pogut comprar els primers calendaris de la nova edició, i un phothocall on els infants han pogut expressar missatges a favor del lleure inclusiu.

Un calendari que també és un joc

L'edició d'enguany manté el format manipulable, estrenat l'any passat, i incorpora tres novetats: la nova il·lustració, tres trencaclosques que es poden muntar amb les peces del calendari, i un joc de troba- troba diari, amb un element nou per trobar cada dia a la il·lustració. El joc també es pot fer en línia al web de Quàlia (https://qualiacoop.cat/), de l'1 al 24 de desembre.

A dins de cada caixeta hi ha una selecció de dolços vinculats amb empreses lleidatanes i compta amb 7 bombons crocants, 12 caramels fruity jelly, 7 bombons d'avellana i cereals, i 6 cubanitos elaborats per El Rosal, que enguany substitueixen els tradicionals arrugats. El calendari costa 13,50 €, se n’han  produït 1.200 unitats i es pot comprar en línia a Calendari d'Advent Solidari 2026 - Quàlia i a les botigues bonÀrea i els comerços col·laboradors del territori, que es poden consultar al web.

La il·lustració del Calendari d'Advent Solidari de Quàlia d'enguany és obra de Local Estudi de Guissona, i representa una plaça plena de vida, amb molts personatges i detalls per descobrir, i és el fil del joc que proposa el calendari.

El que s'ha aconseguit fins ara

L'any passat, la venda del Calendari d'Advent Solidari va permetre recaptar 5.650 €. Aquests diners es van destinar al lleure inclusiu, per facilitar l'accés d'infants amb discapacitat a activitats educatives i de lleure en diferents comarques on treballa la cooperativa Quàlia  

En aquest sentit, Toni Domingo, director de l'àrea de Lleure Social, Lleure Joves i Acompanyament de Quàlia, destaca que «el Calendari d'Advent Solidari també té com a objectiu donar visibilitat i reivindicar el lleure com un dret fonamental de tots els infants i joves, especialment d'aquells amb discapacitat o problemàtiques de salut mental. Volem garantir que tots ells tinguin l'oportunitat de gaudir d'espais d'oci, lleure i socialització, participant en igualtat d'oportunitats en les activitats que impulsem des de la cooperativa».

Empreses i entitats col·laboradores

La 7a edició és possible gràcies al suport de Caixa Guissona, Ferrer (Aliments de confiança), Granes, Alba, El Rosal, Silcor i Netyaprop.

Ponent i Acció va néixer fa dos anys amb l’objectiu d’impulsar el sector audiovisual a les comarques de Ponent. La iniciativa la lidera l’Ajuntament de Tàrrega amb el suport dels consells comarcals de la Noguera, el Pla d’Urgell i l’Urgell, i està previst que el 2027 s’hi sumin també els de la Segarra, Garrigues i Segrià.

“Oferim localitzacions, assessorem i també busquem professionals i tota mena de serveis. Al final fem una atenció integral a la producció, que servei perquè els productors tinguin ganes de venir i que quan marxin diguin que volen tornar”, ha explicat el responsable de l’oficina, Ramon Bochaca, qui ha fet un balanç “molt positiu” dels primers dos anys de feina.

Els rodatges que han acompanyat han deixat 1,2 milions d’euros d’impacte econòmic directe. Entre els rodatges destacats hi ha una sèrie de Movistar+ rodada al Pirineu que va deixar 750.000 euros; la sèrie ‘Long Vacation’, per a Netflix, rodada a Sant Esteve de la Sarga que va deixar uns 130.000 euros; ‘BFB Castell’, a Agramunt, i el llargmetratge de ficció ‘Shades of Paradise’, rodat a l’estiu a la Figuerosa, que va deixar uns 45.000 euros.

L’oficina treballa en aquests moments en la cerca de localitzacions per a entre quatre i sis grans produccions internacionals, pendents de confirmar durant el quart trimestre de 2026, i també ha signat un conveni amb la Universitat de Lleida per coliderar un Clúster Audiovisual de Ponent que aglutini tots els agents del sector.

Dos dies de trobada a Ponent

Ponent i Acció va acompanyar dijous un grup de localitzadors audiovisuals en una ruta per diferents espais de Ponent per donar a conèixer el seu potencial audiovisual. El recorregut va combinar espais industrials, patrimonials, gastronòmics i escènics. Entre els punts visitats hi ha una deixalleria del Palau d’Anglesola, el carreró de les Bruixes de Cervera, el Teatre Ateneu i l’Hotel Pintor Marsà de Tàrrega o el Magical Media de Lleida.

D’altra banda, aquest divendres l’espai Mas de Colom e Tàrrega ha acollit la trobada anual de municipis de la xarxa de la CFC, un espai de reflexió sobre els reptes i les oportunitats de rebre rodatges al territori. La jornada ha aplegat una cinquantena de persones, entre localitzadors, film offices i agents del territori. Hi ha assistit també el director de l’ICEC, Edgar Garcia, que ha explicat que la trobada serveix perquè els municipis i professionals possin en comú les seves experiències. “En definitiva, compartir i treballar amb l’objectiu que tenim que és el d’atraure encara més rodatges, no només al conjunt de Catalunya, sinó especialment a tot aquell territori que va més enllà de la ciutat de Barcelona”, ha expressat. El 2025 van haver-hi uns 3.700 rodatges a Catalunya i la majoria, uns 2.700, es van concentrar a Barcelona.