Noticies

La calor avança gairebé una setmana l'inici de la collita de la poma Golden a Ponent

Mon, 31 Aug 2026 13:29:25 +0200

El sector estima una producció de 97.000 tones d'aquesta varietat a les comarques de Lleida, un 2% més.

ACN - La collita de poma Golden ja ha començat a Ponent en una campanya marcada per les altes temperatures. El president d'Asaja Catalunya, Pere Roqué, ha explicat a l'ACN que les temperatures superiors als 40 graus que s'han registrat durant bona part de l'estiu han avançat la collita entre cinc i set dies. La calor també ha obligat els productors a aplicar tractaments de protecció sobre la pell dels fruits, especialment sensible a les cremades solars. Amb tot, Roqué destaca que la fruita presenta una qualitat molt bona i nivells de sucre "excepcionals". Segons les previsions d'Afrucat, a les comarques de Lleida es colliran unes 97.120 tones de Golden i similars, un 2% més que l'any passat i un 19% més respecte dels darrers cinc anys.

Segons el president d'Asaja, l'avançament de la collita és "excepcional", ja que a finals d'agost ja s'està collint Golden, quan habitualment l'inici de la campanya se situa més endavant. La calor també ha obligat els productors a aplicar tractaments de protecció sobre la pell de la fruita, especialment fina i sensible a les cremades solars.

El responsable d'Asaja ha remarcat que la Golden és la varietat de poma més produïda a les comarques de Ponent, especialment al Pla d'Urgell i l'Urgell, que concentren bona part de la producció. Segons Roqué, les altes temperatures han estat una constant des del maig i també podrien avançar la collita de les varietats més tardanes, com la Fuji, si el setembre continua sent calorós.

Roqué també ha advertit que la campanya comercial estarà condicionada pel volum de poma disponible a escala europea i per una temporada especialment llarga. Segons ha explicat, encara hi ha explotacions que estan comercialitzant poma Golden de la campanya del 2025, de manera que la temporada arriba a superar els dotze mesos.

En aquest context, defensa que els preus haurien de mantenir-se com a mínim en els nivells de l'any passat, ja que assegura que els costos de producció han augmentat més d'un 30% per l'encariment dels hidrocarburs, l'energia i els adobs. La calor pot afectar els calibres, tot i que Roqué assenyala que la fruita encara continuarà creixent durant el setembre i que esperen oferir un fruit "bo".

Més tones de poma

Afrucat estima una collita de 133.750 tones de poma Golden i similars a Catalunya aquest 2026, un 12% més que el 2025 i també un 12% per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys. Això es deu sobretot a l'increment d'un 50% de la producció previst a Girona, amb 36.210 tones. A Lleida, la previsió és de 97.120 tones, un 2% més que l'any passat i un 19% per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys.

Pel que fa al conjunt de la poma, Afrucat preveu una collita de 289.600 tones a Catalunya aquest 2026, un 9% més que l'any passat i un 12% per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys. A Lleida, la producció global d'aquest fruit de llavor es mantindrà similar a la de la campanya anterior, amb una previsió de 182.340 tones.

Educació diu que el país mereix començar el curs "amb normalitat" i espera teixir "ponts" per desconvocar la vaga

Mon, 31 Aug 2026 13:22:41 +0200

La conselleria anuncia reunions amb USTEC i CGT aquest dijous.

La consellera d'Educació, Esther Niubó, ha afirmat aquest dilluns que el país mereix començar el nou curs "amb normalitat" després d'un curs anterior marcat "per moltes vagues". Niubó ha deixat clar que, tot i que entén i en molts casos "comparteix" les reclamacions del personal educatiu, l'aprenentatge dels infants és "una línia vermella". Així, ha demanat que ni l'alumnat ni l'educació pública surtin "perjudicats" i ha defensat fer conviure el dret a vaga amb el dret a l'educació i a la mobilitat. En paral·lel, ha anunciat que aquest dijous es reunirà amb els dos sindicats de la Mesa convocants de la vaga -USTEC i CGT- per teixir ponts que facin possible desconvocar la vaga de la setmana vinent.

Abans, però, dimarts el Departament es reunirà amb la resta de sindicats amb representació a la Mesa sectorial, que són amb els que ja va signar acords el curs passat i, per tant, no convoquen la vaga.

De fet, Niubó ha apuntat que tot i que alguns "defensin el contrari", aquest curs no començarà igual que l'anterior ja que, precisament, arrencarà amb l'execució de "dos grans acords" assolits amb CCOO, UGT i Professors de Secundària.

Niubó ha destacat que l'esforç del Departament ha estat "majúscul" mobilitzant 2.600 milions d'euros en aquests dos acords, que permetran incorporar a les aules "el reforç més gran de recursos" per enfortir el sistema i millorar les necessitats de l'alumnat. "Aquest govern ha pres mesures, estem fent passos endavant i encara n'hem de fer més", ha apuntat.

Segons dades d'Educació, el curs 2026-27 començarà amb un rècord de 2.141 aules d'acollida. La xifra representa mig miler més que l'any passat, que va tancar amb 1.640. Tal com va pactar la conselleria amb CCOO i UGT el març passat, les aules d'acollida tindran una ràtio màxima de 18 alumnes per docent. D'altra banda, el nombre de docents arribarà als 85.052, 1.103 més que el curs passat (un +1,3%), malgrat que la xifra d'alumnes és pràcticament idèntica a la de l'any acadèmic 2025-26, un total d'1.604.988. En els últims cinc cursos, el nombre de docents ha crescut un 10%.

A banda dels docents, els centres també comptaran aquest curs amb 4.564 dotacions que corresponen a personal d'atenció educativa (+531) i 4.806 que són personal d'administració i servei (+196). Així, en total l'any acadèmic començarà amb 94.422 dotacions professionals als centres educatius, 1.830 més que a inicis del curs passat. A més a més, Educació preveu una inversió en infraestructures educatives de 257 milions d'euros, la xifra més alta des del 2008.

D'altra banda, Niubó també ha explicat que les substitucions per a les baixes durant el curs seran més àgils i s'aconseguirà reduir substancialment el període de temps que es triga habitualment per trobar una substitució. També ha explicat que hi haurà un pla pilot en tres municipis de la província de Barcelona per deslliurar els equips directius de pràctiques burocràtiques amb professionals "de la gestió" que faran suport als centres. Una altra novetat, ha dit, és el desplegament de professionals sanitaris per donar cobertura a centres educatius. D'altra banda, també hi haurà noves indicacions per a l'ús d'intel·ligència artificial (IA) als centres i es potenciarà la defensa oral dels treballs de recerca. Sobre infraestructures, ha dit entre altres que es destinaran 100 milions per a la climatització de centres.

Comencen les obres de rehabilitació del ferm de l'A-2 entre Cervera i la Panadella

Mon, 31 Aug 2026 13:08:54 +0200

Les obres s'allargaran tot el setembre i afectaran un tram de 4 km en sentit Lleida.

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha iniciat aquest dilluns les obres de rehabilitació del ferm de l'A-2 entre Cervera i la Panadella, al límit amb la comarca de l'Anoia. El projecte total preveu actuar en uns 8,5 quilòmetres per sentit i compta amb una inversió de 12,3 milions d'euros. En la primera fase que s'ha iniciat, però, les obres afectaran uns 4 quilòmetres en sentit Lleida. Els treballs tenen una durada de quatre setmanes i el govern espanyol preveu que la resta del projecte es pugui reprendre l'any vinent. El territori fa anys que reclama les obres pel mal estat de la via i, de fet, el març passat el ministeri va haver d'actuar d'emergència en aquest tram, on de mitjana hi circulen uns 22.000 vehicles diaris.

El projecte compta amb una inversió de 12,3 milions d'euros i contempla la rehabilitació superficial i, puntualment, estructural del ferm en un tram d'aproximadament 8,5 quilòmetres de l'A-2 entre els punts quilomètrics 530+722 i 522+270. Es tracta del darrer dels quatre projectes planificats pel govern espanyol per renovar el ferm del principal eix viari de la demarcació de Lleida.

Mentre durin les obres, que s'allargaran quatre setmanes, hi hauran talls intermitents a la via i el trànsit es desviarà en un carril del sentit contrari. El subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín, ha explicat, durant una visita a les obres, que la resta de les obres a la meitat del tram en direcció a Lleida i els 8 quilòmetres en sentit Barcelona es completaran, previsiblement, l'any vinent.

L'inici d’aquestes obres es produeix després que un episodi de neu i pluges acceleressin el deteriorament de la via en aquest punt el febrer passat. Aquesta situació va obligar el Ministeri de Transports a executar una actuació d'emergència per valor de més de 3 milions d'euros.

Segons ha explicat Crespín, l'actuació d'emergència ha retardat l'inici de les obres, que havien de començar al maig. També ha explicat que durant les obres es mantindran alguns punts on es va actuar a l'hivern, ja que "són perfectament vàlids", tot i que n'hi ha d'altres que es refaran de nou per garantir la continuïtat de tot el traçat.

Obres reivindicades

Veïns i representants dels municipis de la Segarra fa anys que reclamaven l'inici dels treballs a causa del mal estat de la via. De fet, el ferm actual té més de 20 anys, i en aquest temps només s'hi han dut a terme actuacions puntuals, com ara la del març passat.

El paer en cap de Cervera, Jan Pomés, ha celebrat l'inici dels treballs i ha desitjat que entre aquest any i el vinent es pugui culminar el projecte perquè la ciutadania pugui disposi d'una via "amb dignitat" com "es mereix".

El curs 2026-27 començarà amb un rècord de 2.141 aules d'acollida, mig miler més que l'any passat

Mon, 31 Aug 2026 10:27:23 +0200

Els docents pugen en 1.103, la xifra d'alumnes s'estabilitza i la inversió en centres serà la més alta des del 2008

El curs escolar 2026-27 començarà amb un rècord de 2.141 aules d'acollida, més que cap altre any, segons dades del Departament d'Educació. La xifra representa mig miler més que l'any passat, que va tancar amb 1.640, un volum que ja era el màxim registrat fins llavors. Tal com va pactar la conselleria amb CCOO i UGT el març passat, les aules d'acollida tindran una ràtio màxima de 18 alumnes per docent. D'altra banda, el nombre de docents arribarà als 85.052, un 1,3% més que el curs passat (1.103 més), malgrat que la xifra d'alumnes és pràcticament idèntica a la de l'any acadèmic 2025-26, un total d'1.604.988. Educació preveu una inversió en infraestructures educatives de 257 milions d'euros, la xifra més alta des del 2008.

La previsió de 2.141 aules d'acollida és d'unes 800 més de les que el Departament va projectar just abans de començar el curs passat –al llarg de l'any, se'n van incorporar unes 300 més–. A més, s'amplien de 27 a 45 les aules d'acollida intensives, és a dir, les que busquen que els alumnes nouvinguts puguin tenir un aprenentatge intensiu de la llengua catalana per poder iniciar, al més aviat possible, el procés d'aprenentatge en el sistema educatiu. Aquesta modalitat compta amb dos docents a cada aula.

D'altra banda, l'any acadèmic començarà amb 94.422 dotacions professionals als centres educatius, 1.830 més que a inicis del curs passat. Entre els professionals, 85.052 seran mestres i professors (+1.103), 4.564 són personal d'atenció educativa (+531) i 4.806, personal d'administració i servei (+196). En els últims cinc cursos, el nombre de docents ha crescut un 10%.

Alhora, el nombre d'alumnes roman estable comparat amb l'any passat, amb un descens de només de 735 fins als 1.604.988 comptant tots els ensenyaments i règims. Considerant només els de règim general presencial, es preveuen 1.312.192 estudiants, un 0,3% menys que l'any passat.

Per nivells, Educació preveu que el nombre d'alumnes a l'educació infantil de primer cicle creixerà en un 0,4%, una dinàmica contrària a la resta d'etapes obligatòries. Així, l'educació infantil de segon cicle cau un 3,3%, mentre que els de primària, ho fan en un 2,5%. Els alumnes de l'ESO reculen lleugerament, un 0,4%, mentre que els de Batxillerat ho fan en un 1,6%.

Al seu torn, l'alumnat de Formació Professional creix al voltant d'un 9%. Mentre que els de CFGM s'eleven en uns 7.000 estudiants fins als 86.891, els de CFGS creixen en una proporció similar fins als 85.359. En aquest sentit, s'ofereixen gairebé 5.000 noves places d'FP, amb una inversió de 67 milions d'euros destinats a infraestructures, programes, dotacions i tecnologia.

257 milions destinats a infraestructures educatives

Pel que fa a inversions, la Generalitat destinarà 257 milions d'euros a les millores en els centres d'educatius, amb 20 milions per a la instal·lació de ventiladors fixos a gairebé 400 centres i 100 milions en instal·lació de sistemes de climatització de fred i calor. Des del 2008 no s'invertia un import tan alt en les infraestructures educatives d'un sistema que té més d'un de quatre centres anteriors a l'any 1965.

Segons Educació, quatre centres iniciaran el curs en edificis nous: l'Institut Vallcarca (Barcelona), l'Escola Paco Candel (l’Hospitalet de Llobregat), l'Escola Les Filadores (Sentmenat) i l'Escola l’Estel (Castellnou de Seana). Tres més ho faran en edificis ampliats: l'Institut Montserrat Colomer (Sant Esteve Sesrovires), l'IE Pere Lliscart (l’Hospitalet de Llobregat) i l'IE de Caldes (Caldes de Montbui). A més, estan en construcció sis altres centres al llarg del país.

El curs començarà, de moment, amb una nova vaga educativa convocada pel primer dia, el 8 de setembre. Els docents percebran 700 euros anuals més, en virtut de l'acord del Departament amb CCOO, UGT i Professors de Secundària, que se sumen als més de 800 euros que ja van cobrar al maig per l'augment del complement específic.

Més professionals sanitaris i aplicació d'orientacions generals sobre la IA

L'inici de curs iniciarà amb un desplegament més gran de professionals sanitaris per donar suport a l'alumnat que requereix cures de salut als centres educatius, cosa que arribarà al 50% dels centres catalans. Això, segons el Departament, permetrà garantir l'atenció a l'alumnat amb malalties cròniques i necessitats de cures. Altres mesures inclouran una línia d'actuació del programa Benestar per estar bé per als professionals de l'educació, a fi de promoure el benestar emocional, i l'elaboració d'un protocol de desconnexió digital. També s'incrementa el personal per a l'escola inclusiva, amb 531 dotacions.

L'any acadèmic que començarà el 8 de setembre establirà orientacions generals adreçades a l'alumnat pel que fa a l'ús de la intel·ligència artificial. Així, segons el protocol, els estudiants de menys de 14 anys no haurien de fer servir les eines d'IA no pensades per entorns educatius de forma autònoma, mentre que pels de 14 a 18 anys es necessitarà una autorització. A més, es recomana establir un grup de treball al centre que elabori una proposta d'incorporació de la IA. Pel que fa als treballs de recerca, poden fer servir la IA, però l'alumne ho ha de documentar i fer constar, així com verificar les seves aportacions.

Anna Giribet: 'A FiraTàrrega 2026 veurem propostes per celebrar i a la vegada fer crítica contundent'

Mon, 31 Aug 2026 09:55:08 +0200

L’equilibri i diversitat de companyies programades vol servir per explicar tot el que està passant al món.

ACN - FiraTàrrega 2026 es presenta amb el leitmotiv Celebrar com a eix de la programació. Un concepte que la directora artística, Anna Giribet, diu que tenien ganes de “reivindicar per reconnectar” amb l’esperit de la fira de 1981: sortir al carrer i reivindicar de manera festiva el teatre. En un moment com l’actual, amb reptes socials, econòmics i geopolítics, ho han considerat oportú, i per això apunta que malgrat que vulguin fomentar propostes més alegres, això no vol dir que aquestes no impliquin “crítiques contundents” d’una manera divertida, a través de la comèdia. Les 56 companyies programades provenen en un 50% de Catalunya, un 25% de l’Estat i un 25% d’internacionals. Un “equilibri” que permet “explicar tot el que està passant al món”.

La pròxima edició de FiraTàrrega girarà al voltant del leitmotiv central de ‘la Celebració’. L’organització busca reconnectar amb l’esperit fundacional del festival nascut l’any 1981, el qual promou la sortida al carrer, la reivindicació festiva i la creació d’una “bombolla” de quatre dies de teatre a la capital de l’Urgell com a punt de reunió per a la ciutadania, independentment de la seva procedència o classe social.

Anna Giribet considera que davant el marc global actual “necessitem estar alegres i festius” i en aquest sentit, veu com una sort que a FiraTàrrega, com a mercat, els arribin tota mena de propostes artístiques per programar. De fet, poden escollir entre més d’un miler, amb artistes que tenen una “línia més política amb voluntat de transformar a través del teatre”. Però també n’hi ha que tenen reivindicacions més socials. Per buscar propostes en aquesta edició que feien referència a la celebració, “hem pogut triar i remenar”, diu Giribet, que parla d’alguns espectacles que ho faran a través del ball, altres a partir del text o el circ. En qualsevol cas, propostes totes amb “direccions força potents”.

Giribet també matisa que es pot celebrar i “ser crític contundent”. Per això fa referència a propostes com les de la companyia Hilaria ‘Ronda de Comedia’, amb sis monologuistes damunt de l’escena, que a través de l’humor i de l’enginy explicaran “coses punyents” de l’actualitat. També anomena la cia Trasla2, que amb el seu espectacle ‘Securitas Service’ parlaran dels feixismes, d’una forma divertida i adreçada a tots els públics.

La migració al focus de l’espectacle inaugural

La companyia catalana Kamchàtka serà la responsable de l’espectacle inaugural de FiraTàrrega 2026. ‘Incontinuo’ és un “molt bon exemple” d’una temàtica d’interès local i a la vegada global, segons Anna Giribet, ja que aborda el concepte de la migració. Amb més de 10 anys d’experiència, Kamchàtka és una companyia que s’ha especialitzat en aquest tema, ara més que mai en l’actualitat del país amb la crisi migratòria d’aquest estiu a Ceuta, però en molts altres llocs, apunta Giribet. Per això, han cregut oportú reivindicar aquesta necessitat d’incloure el fenomen a la programació, per intentar “entendre’l i respectar-lo”.

El que passarà és que l’espectacle parlarà de la migració però només amb l’expressió del gest i la mirada. Serà una proposta de gran format, immersiva, inclusiva i en un format circular, amb un gran tòtem al mig de l’escena. A més a més, comptarà amb la participació d’un centenar de persones nouvingudes i no nouvingudes a Tàrrega i rodalia, que tenen interès per aquesta realitat.

FiraTàrrega manté una forta aposta per les companyies de Ponent i un 14% de la programació està format per companyies lleidatanes, amb un total de 8. El certamen vol consolidar així una “cadena generacional” que va des de formacions històriques a projectes emergents. Paral·lelament, es commemora el 250 aniversari de l’Escola d’Arts Ondara, amb una performance i una instal·lació artística participativa al municipi.

Equilibri de mercat

Com a mercat estratègic d’arts escèniques, la programació manté uns percentatges equilibrats estipulats pel consell d’administració de manera que un 50% aproximat de companyies són catalanes, un 25% de la resta de l’Estat, i un 25% d’internacionals. Segons Giribet, aquest model permet “exportar la creació pròpia alhora que s’importen tendències exteriors per inspirar els programadors” que assisteixen al certamen.

Amb poc més d’1’2 MEUR de pressupost, FiraTàrrega estrena enguany nova directora executiva, Abigail Ballester, que segons Giribet, treballa per portar a terme un exercici financer per “optimitzar pressupostos” – nutrits principalment per institucions municipals, la Generalitat i la Diputació de Lleida – i per fer front als reptes futurs d’accessibilitat, sostenibilitat i rigor professional.

La bogeria i el deliri transformen el rei Felip V en el Mascle Cabró de Cervera durant l'acte central del 49è Aquelarre

Sun, 30 Aug 2026 13:32:33 +0200

La representació a Cal Racó combina història, foc i esoterisme en una nit de commemoració del Mil·lenari

El rei Felip V i els seus deliris han estat el fil conductor de l'espectacle central de la 49a edició de l'Aquelarre, que ha reunit milers de persones a Cal Racó en una nit de commemoració del Mil·lenari de Cervera. L'esdeveniment ha barrejat història, foc i esoterisme amb una posada en escena que ha representat el viatge simbòlic de com el poder absolut i la tirania van consumir el rei Borbó. Una bogeria que finalment porta al monarca a comportaments animals i la seva transformació en el Mascle Cabró. Tot plegat, sota la influència de Lilit amb qui finalitza l'espectacle amb la doble Escorreguda. Durant l'Aquelarre d'enguany, la capital de la Segarra ha cremat uns 450 quilos de pólvora, en una edició de rècord amb més de 40.000 visitants.

La nit central de la 49a edició de l'Aquelarre de Cervera ha donat el tret de sortida a les 23h amb l'Encesa a la plaça de la Universitat. L'escenari enguany ha vingut com anell al dit per desenvolupar la prèvia al gran espectacle, on s'han repassat fets històrics com la Guerra de Successió i els Decrets de Nova Planta. La festa ha continuat amb la cercavila amb correfoc fins arribar a Cal Racó, on els Diables de Cervera han donat la benvinguda al públic amb el Ball de la Polla.

Ja en la primera part de l'espectacle s'han fet paleses les obsessions i histèries del primer rei de la dinastia dels Borbó, amb una posada en escena on han abundat les grans estructures mòbils. Sense abandonar l'essència transgressora, irreverent i espectacular de la festa, la representació ha combinat patrimoni, imaginari popular i grans efectues visuals. A més, l'espectacle ha convertit els carrers i places de la ciutat, un any més, en un escenari carregat de foc, música, ritual i simbolisme amb la participació de diferents entitats cerverines.

representació de l'actual direcció artística

Pol Bosch i Gemma Oriol han estat els directors artístics de l'Aquelarre de Cervera amb la companyia Alea Teatre des de l'any 2024. Enguany s'acomiaden del seu paper al capdavant de la festa. "El balanç és molt bo i estem molt contents", han explicat. Així mateix, també han assegurat que "no és un adeu per sempre".

Festa dedicada al foc, la música i les bruixes

Per la seva banda, l'alcalde de Cervera, Jan Pomés, destacava que enguany confien superar la xifra rècord dels 40.000 visitants que es van assolir en l'edició del 2025. "Aquesta edició supera l'anterior. Hem millorat la distribució dels espais perquè l'experiència de la gent sigui millor", ha comentat el primer edil fent referència a la concentració dels foodtrucks a la rambla Lluís Sant Pere. En relació a superar la xifra de visitants, Pomés s'ha mostrat "molt satisfet". "Això és molt positiu per Cervera", ha conclòs.

Tàrrega tanca amb èxit el Cicle d’Havaneres i Música Tradicional amb el concert d’Els Pescadors de l’Escala a Riudovelles

Sun, 30 Aug 2026 13:21:38 +0200

La cantada d’havaneres posa el punt final a la programació d'estiu, que ha apostat per descentralitzar la cultura popular

El Cicle d’Havaneres i Música Tradicional de Tàrrega ha clos aquest dissabte amb un balanç molt positiu de participació. La iniciativa, organitzada per la Regidoria de Cultura, ha aplegat diverses vetllades programades entre els mesos de juliol i agost. Les havaneres han sigut les protagonistes de l’últim concert, que no només finalitza el cicle, sinó també la programació d’estiu.

Ahir, dissabte 29 d’agost, Riudovelles va ser l’escenari de la cantada d’havaneres i cançons de taverna a càrrec del reconegut grup Els Pescadors de l’Escala. La formació empordanesa va actuar amb el seu repertori d'harmonies vocals a capella i arranjaments tradicionals del cançoner català. La vetllada va comptar amb el tradicional sopar amb cóc a la mitja part.

L’edició d’enguany ha combinat diferents segells de la cultura catalana, descentralitzant les activitats i acostant la música tradicional als pobles del terme. La programació va arrencar amb la primera ballada de sardanes a la plaça del Carme a càrrec de la Cobla Tàrrega, celebrada el dissabte 18 de juliol. La segona, va tenir lloc més endavant, el 22 d’agost. El divendres 7 d’agost la plaça dels Comediants va acollir el duet Ballaveu, que va commemorar el seu desè aniversari amb un taller de danses i la presentació del seu disc Arada. El cicle va incloure també la popular cantada d'havaneres als Jardins de l'Ateneu, organitzada per la Societat Ateneu, el dissabte 22 d'agost amb el grup Peix Fregit.

L'Ajuntament de Tàrrega reforça d'aquesta manera la seva aposta per la preservació i difusió del patrimoni musical tradicional, oferint propostes d'accés lliure i de qualitat per a tots els públics. Aquest cicle forma part de la col·lecció d'activitats culturals d'estiu del municipi.

Els agents cívics de Tàrrega reben una acollida positiva per part de la ciutadania

Sun, 30 Aug 2026 13:15:36 +0200

L'equip combina la recollida de suggeriments i enquestes amb tasques operatives de manteniment urbà

Els agents cívics de l’Ajuntament de Tàrrega han iniciat el seu desplegament a la via pública amb una valoració positiva per part de la ciutadania. L’equip està conformat per deu professionals organitzats en cinc parelles. El seu objectiu és fomentar la convivència i executar tasques directes de millora de l'entorn urbà en el municipi, que s’ha dividit en sis zones d’actuació.

El desplegament prioritza un enfocament de proximitat i col·laboració ciutadana. D’una banda, en l'àmbit operatiu, les parelles d’agents s'encarreguen de la recollida de petits residus de la via pública —com ampolles o envasos de plàstic— i de la retirada manual de petites herbes a les voreres i vorals dels carrers. D’altra banda, la seva funció inclou el contacte directe amb la ciutadania a través de converses assertives i una enquesta de valoració per recollir de primera mà les inquietuds, suggeriments i propostes de millora dels targarins i targarines i resoldre els seus dubtes sobre la gestió de residus.

L’enquesta, realitzada a la via pública, permet avaluar l’estat de la neteja, el mobiliari urbà i les zones verdes, així com identificar les principals prioritats de manteniment segons la percepció dels mateixos veïns. Durant aquestes primeres jornades de rodatge, aquesta eina reflecteix una bona acollida de la iniciativa per part de la població, que expressa la seva preocupació per qüestions com la neteja general, la presència de deposicions canines o la importància de mantenir actituds respectuoses entre tots els veïns.

La iniciativa complementa la tasca de pedagogia al voltant del sistema de recollida selectiva Porta a Porta (PaP) i constitueix la primera part d'un pla d'acció global impulsat per l'Ajuntament de Tàrrega per combatre l'incivisme i millorar la neteja urbana. La segona fase d'aquest pla consistirà en la contractació d'una empresa de seguretat, la qual s'encarregarà d'inspeccionar les bosses de brossa dipositades de manera indeguda a la via pública per identificar, fer tasques de vigilància en els punts conflictius i sancionar els infractors.

Dissabte amb perill molt alt d'incendi forestal a 58 municipis de Ponent, Catalunya Central i Terres de l'Ebre

Sat, 29 Aug 2026 17:28:55 +0200

No hi ha cap municipi amb risc extrem de foc i tampoc cap espai natural amb restricció d'accessos

Els Agents Rurals han informat que aquest dissabte el perill d'incendi és molt alt a 58 municipis de Ponent, la Catalunya Central i les Terres de l'Ebre repartits per les comarques de l'Anoia, Bages, Baix Ebre, Conca de Barberà, Garrigues, Noguera, Segarra, Segrià, Solsonès, Terra Alta i Urgell. En aquestes localitats s'ha activat el pla Alfa en nivell 3 i es recomana molta prudència en les activitats a l'exterior per evitar focs. No obstant això, no hi ha cap municipi amb risc extrem d'incendi (nivell 4) i tampoc cap espai natural amb restricció d'accessos. Agents Rurals, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana de Tarragona s'han desplaçat al bosc de la Marquesa, al Tarragonès, per reforçar la prevenció d'incendis i evitar conductes incíviques.

La consellera d'Interior, Núria Parlon, visita Tàrrega per abordar matèries de seguretat ciutadana i infraestructures públiques

Sat, 29 Aug 2026 17:10:13 +0200

La consellera d'Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya, Núria Parlon, ha realitzat avui una visita institucional al municipi de Tàrrega per tractar assumptes en matèria de seguretat ciutadana. Durant la jornada, el consistori targarí ha traslladat formalment diverses propostes, entre les quals destaca la creació d'un Campus de Formació de Seguretat i Emergències i el trasllat de l'actual Parc de Bombers, així com el reforç d’efectius de Mossos d’Esquadra.

La visita s'ha iniciat a la Casa Consistorial amb una recepció oficial a la Sala de Plens per part de l'alcaldessa, Rosa Maria Perelló, i diversos regidors i regidores. En el marc d'aquesta benvinguda institucional, la consellera ha signat al Llibre d’Honor de la ciutat, on ha escrit: "És un honor visitar un municipi com Tàrrega, compromès en l'avenç del país i que treballa per garantir les oportunitats referent a la cultura, però també en la cohesió i la convivència. Des del Departament d'Interior i Seguretat Pública us farem costat en la preservació de la seguretat, la convivència i la protecció de les persones com a repte compartit.”

Posteriorment, la consellera Núria Parlon, acompanyada pel director dels Serveis Territorials a Lleida, Josep Ramón Ibarz, i pel seu cap de gabinet, Esteve Serrano; ha mantingut una reunió de treball estratègica amb el consistori, on s’han abordat les principals necessitats del municipi en matèria de seguretat, emergències i infraestructures públiques. Durant la trobada, el Govern municipal ha presentat tres grans blocs de propostes clau per al futur de Tàrrega i la seva àrea d’influència.

En primer lloc, l’Ajuntament ha plantejat formalment la implantació a Tàrrega d’un Campus Territorial de Formació Continuada i Emergència. Aquest equipament estaria destinat al reciclatge i pràctiques dels cossos de seguretat i d’emergències de Ponent, l’Alt Pirineu i Aran. La proposta aprofitaria els terrenys de La Corbella i s’emmarcaria en la darrera reestructuració de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC).

Així mateix, l'alcaldessa ha proposat a la consellera el canvi d’ubicació del Parc de Bombers de Tàrrega al polígon industrial La Canaleta. El motiu principal és l’ascens de categoria del parc i la cobertura de riscos químics, la qual cosa requereix unes infraestructures adaptades i millor comunicades per atendre les necessitats de la zona.

Finalment, la representació municipal ha demanat un increment d'efectius de Mossos d'Esquadra a la ciutat per reforçar la seguretat tant al nucli urbà com als pobles agregats i a l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) del Talladell. L’Alcaldessa explica que “Tàrrega està creixent i aquesta col·laboració que s'està portant d'una manera exemplar entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra s'ha de mantenir, ampliar i aplicar noves fórmules”.

Per la seva banda, la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon Gil, ha assenyalat la importància de treballar conjuntament: “La idea fonamental de la visita d'avui és fer una escolta activa de les necessitats que té el municipi i treballar de forma conjunta per fer una bona feina pel conjunt dels veïns i veïnes de Tàrrega”. Respecte a les dotacions policials, la consellera ha destacat l'estratègia d'incorporacions del cos: “Tenim una estratègia definida per incrementar el nombre de Mossos d'Esquadra a tot el territori amb promocions de 1.500 agents cada any fins a assolir més de 6.200 efectius nous el 2030, amb l'objectiu de reduir l'activitat delictiva des d'una mirada de proximitat i feina preventiva coordinada amb les policies locals”.

Amb aquesta jornada de treball, l'Ajuntament de Tàrrega i el Departament d'Interior inicien una fase d'avaluació tècnica per analitzar la viabilitat de les propostes presentades i continuar avançant en la millora dels serveis públics de seguretat i emergències al municipi.

FiraTàrrega 2026 programa una trentena d'activitats professionals per enfortir la connexió entre artistes, programadors i agents culturals d'arreu del món

Sat, 29 Aug 2026 14:36:57 +0200

En aquests moments ja hi ha més de 1.000 professionals acreditats de 580 entitats de tot el món, consolidant Tàrrega com el gran aparador de les arts escèniques a Europa.

La 46a edició de FiraTàrrega, que tindrà lloc del 10 al 13 de setembre, és també un dels mercats d'arts escèniques més importants de l'Estat espanyol i el referent al sud d'Europa. En la seva dimensió professional, l'edició 2026 ja compta amb més de 1.000 professionals procedents de més de 580 entitats d'arreu del món, que durant quatre dies es donaran cita a la capital de l'Urgell per veure espectacles, establir contactes, tancar contractes i impulsar la distribució de produccions escèniques.

L'espai de trobada professional de FiraTàrrega Pro Catalan Arts s'articula enguany al voltant d'una trentena d'activitats de mercat amb sessions formatives, presentacions de projectes, trobades de networking i taules rodones, que es distribuiran en tres espais diferents: La Llotja (l'epicentre amb els 48 expositors i les activitats centrals), el Jardí Pro (trobades formals i informals) i el Club Pro (espai de relació de vespre-nit).

IN SITU FOCUS #1: la xarxa referent de les arts de carrer emergents

Una de les novetats d'enguany en l'apartat professional de FiraTàrrega 2026 és l'IN SITU FOCUS #1, el primer gran esdeveniment del projecte Platform 2025-2028 de la xarxa IN SITU, la xarxa europea de referència en creació artística a l'espai públic, coordinada per Lieux Publics.

Durant quatre dies, Tàrrega es convertirà en l'epicentre europeu de les arts de carrer emergents. El Focus reunirà una cinquantena de professionals entre programadors, productors i agents de tota Europa i més enllà vinculats a la xarxa IN SITU, que coincidiran per conèixer les creacions, intercanviar criteris i explorar possibilitats de col·laboració i distribució.

En l'àmbit artístic, s'exhibiran set propostes d'artistes europeus emergents procedents de sis països, seleccionades i coproduïdes per IN SITU, que cobreixen una gran diversitat de formats, disciplines i contextos: KMS of Resistance de Cie. Jil Z (França), Mission Arnold Schwarzenegger de KRA (Àustria), PARADES de Hyacinthe Hennae (Bèlgica), Extra Motivated People de Losinformalls (Catalunya), Unreal State de Marcos Krivocapich & Leon Siewert-Langhoff (Madrid), IM BAU de Roman Škadra (Alemanya) i Guerret el anz de ROOF Collective (Tunísia).

El Focus inclou també una sessió de presentació de tres projectes artístics en procés de creació de les companyies Elisabetta Consonni, Eva Koopmans i FuzzyEarth, una taula rodona sobre l'art a l'espai públic com a catalitzador per al canvi i les connexions socials i una trobada professional oberta a tots els programadors acreditats.

Formada per més de 20 socis de 20 països i finançada en un 80% per la Comissió Europea a través del programa Europa Creativa, IN SITU impulsa projectes que esborren les fronteres entre disciplines i busquen noves formes de relació entre l'art i la ciutadania.

FiraTàrrega és membre d'IN SITU i participa en el cofinançament del projecte Platform 2025-2028. En tant que mercat estratègic, la xarxa ha escollit la Fira per acollir el primer Focus del projecte, amb voluntat d'aconseguir la màxima difusió.

Lunch Meeting Catalan Arts: 19 anys impulsant la projecció exterior de la creació catalana

El Lunch Meeting Catalan Arts, coorganitzat per l'Àrea de Mercats de l'ICEC / Catalan Arts i FiraTàrrega, arriba a la seva 19a edició. Tindrà lloc l'11 de setembre i s'hi espera la participació d'uns 150 professionals.

Es tracta d'una de les trobades de referència per als creadors catalans programats a la Fira amb espectacles que tenen potencial d'exportació, perquè suposa una excel·lent oportunitat per fer contactes de qualitat i obrir fronteres als seus espectacles.

Una xarxa de connexions professionals que arriba a tot el món

La dimensió professional de FiraTàrrega 2026 es nodreix d'una extensa xarxa de relacions institucionals i sectorials que garanteix la presència de delegacions de tot l'Estat i de l'àmbit internacional.

Amb la complicitat de la Fira, el programa MERIDIAN(s) Catalunya-Alemanya 2026, en el marc del II Pla d'Impuls del Circ de Catalunya 2023-2026, acollirà la segona trobada de l'acció d'intercanvi amb programadors de circ d'Alemanya, en col·laboració amb l'APCC. Igualment, la mesura +CONTACT, impulsada per XarxaProd en el marc del Segon Pla d'Impuls de la Dansa 2023-2026, acompanyarà sis companyies de dansa en el seu procés d'internacionalització.

En l'àmbit estatal, els acords institucionals amb Euskadi, Illes Balears, Navarra, Regió de Múrcia i Andalusia garanteixen la presència d'aquests territoris. L'Institut Valencià de Cultura també presentarà les companyies i associacions valencianes d'arts de carrer, circ i dansa presents a la Fira.

En l'àmbit internacional, Culture Ireland donarà suport a una desena de programadors, artistes i companyies irlandesos, en una activitat coordinada per la xarxa ISACS. Les xarxes italianes Outdoor Arts Italy i Circuito CLAPS seran presents amb dos estands a La Llotja. Es mantenen actives les col·laboracions amb el Regne Unit, amb presència d'OutdoorArtsUK, Without Walls, Xtrax i la xarxa escocesa Articulation.

Activitats que reforcen l'espai professional

L'edició 2026 incorpora diferents activitats professionals inèdites que amplien l'oferta del mercat:

Crea en Xarxa. En el marc d'aquest nou programa pilot de suport a la creació contemporània, impulsat per la Direcció General de Drets Culturals, Creació i Biblioteques conjuntament amb la xarxa de centres de creació catalans (Roca Umbert, L'Estruch, Convent de les Arts d'Alcover i El Canal de Salt), es presentaran els quatre projectes d'arts de carrer seleccionats en la convocatòria 2026, que s'exhibiran a FiraTàrrega 2027: Practicar l'impossible (Col·lectiu Casa Teatre), Territori Prohibit (Cia. Carla Sisteré), El temps suspès (Insectotròpics) i Majorettes (Cia. Las Kakofónicas).

Cartografia de les Arts Vives d'Andorra. El Ministeri de Cultura del Govern d'Andorra presentarà una panoràmica de la cultura del país amb companyies artístiques, equipaments, programadors i programes culturals, obrint noves oportunitats de col·laboració professional amb el Principat.

Arxiu Viu de Circ. En col·laboració amb La Central del Circ, es presentarà aquest arxiu digital que vol recopilar i organitzar el patrimoni circense de Catalunya per preservar-ne el valor artístic i promoure un espai de trobada entre artistes, creadors i investigadors.

Trobades de networking i sessions formatives

La programació professional inclou un intens calendari de trobades de networking que fomenten la connexió directa entre companyies i programadors. Destaquen la Trobada Professional Balear, organitzada per l'Institut d'Estudis Baleàrics; l'encontre Basque Performing Arts, impulsat pel Govern Basc i coordinat per Artekale; la sessió Connexions, l'speed meeting conjunt de les associacions APCC, PATEA i TTP; la roda de negocis de CIATRE Connecta; la trobada 4 Nations amb programadors i festivals del Regne Unit; i el Culture Café: Connexions Globals, un espai informal de conversa amb professionals de Japó, Taiwan i Alemanya.

Es manté la iniciativa Lleida Escena, que amb el suport de l'IEI de la Diputació de Lleida celebra la seva quarta trobada per aglutinar els agents culturals de les terres de Lleida, Pirineu i Aran. Enguany la sessió s'estructura en diferents taules de treball sobre temes com la creació d'una xarxa cultural de ponent, la construcció de circuits d'espectacles comarcals i les eines per a programar.

En l'àmbit formatiu, La Llotja acollirà quatre sessions formatives al Territori Creatiu: sobre el nou Reial Decret d'Artistes i el IV Conveni de Teatre de Catalunya (AADPC), eines de gestió de l'activitat cultural (WIP 29), teatre de carrer i drets d'autor (SGAE) i incentius fiscals i finançament des de l'Economia Social i Solidària (Ponent Coopera). A més, la Caixa d'Eines per a professionals oferirà presentacions breus de projectes i recursos útils per a companyies i programadors.

Converses Creuades i activitats complementàries

Un any més, gràcies a la col·laboració amb el Club TRESC, es reediten les Converses Creuades, amb tres sessions a l'Espai La Paraula, a la plaça dels Comediants, d'accés gratuït, on artistes de la programació dialoguen sobre temes comuns al seu treball escènic: les conseqüències de l'antropocentrisme, la migració i la reivindicació des de la música i el cabaret.

L'ambient festiu i de trobada informal es completa amb la Festa de Benvinguda al Club Pro la nit del dijous, amb sessions de DJ a càrrec d'Enka, Luara Bearka i Diana Becco durant les tres nits de fira.

Capturats prop de 8.000 conills en 17 dies a Verdú en l'acció intensiva per controlar la sobrepoblació de l'espècie

Thu, 27 Aug 2026 18:38:18 +0200

El pla d'intensificació de les captures de conills activat pel Departament d'Agricultura per controlar-ne la sobrepoblació a les comarques de Ponent ha permès capturar un total de 7.908 conills en 17 dies a la zona de Verdú (Urgell), és a dir, prop de mig miler d'animals al dia. Segons ha explicat el departament, les actuacions han contribuït a reduir la densitat de conills prop d'un 68% en aquesta zona, on s'ha passat d'una mitjana d'uns 30 conills/km² a uns 10. La intensificació de la caça es va acordar entre la conselleria i el sector agrari, després de dues jornades de protestes dels pagesos, i s'ha allargat entre el 28 de juliol i el 13 d'agost. A partir d'ara, s'estendran actuacions similars en altres zones afectades pels conills.

El Departament d'Agricultura ha explicat aquest dimecres que estendrà l'estratègia que s'ha portat a terme a Verdú en altres zones que també tinguin densitats altes de conills i ha afegit que les actuacions es repetiran amb mitjans propis del departament a les diferents zones de manera periòdica.

En concret, a banda de Verdú, el departament també ha intensificat la caça a Aspa i Alfés, al Segrià, i s'està preparant per actuar en altres municipis d'aquesta comarca, com són Sarroca de Lleida, Llardecans, Aitona i Seròs, segons ha explicat el director dels serveis territorials d'Agricultura a Lleida, Jaume Feixa.

Uns 8.000 conills capturats a Verdú

La prova pilot per intensificar les captures va començar a Verdú el 28 de juliol i s'ha estès 17 dies, fins al 13 d'agost. En total, s'han dut a terme 48 actuacions amb diferents metodologies que han permès capturar 7.908 conills. Feixa ha fet un balanç "positiu" del pla, que s'emmarca dins del pla de control poblacional del conill a Ponent, i que ha comptat amb la col·laboració i treball coordinat entre administració i sector agrari.

El mètode més efectiu dels emprats en aquest pla d'intensificació ha estat el recorregut nocturn amb vehicle tot terreny i sistemes de visió tèrmica acoblats a l'arma de foc, dut a terme per mitjans propis de l'administració. En total, s'han realitzat 26 recorreguts amb un resultat de 6.311 captures.

Pel que fa als aguaits nocturns, n'han dut a terme 20 també amb rifles amb sistemes de visió tèrmica acoblats a l'arma, amb un resultat de 923 captures. En aquest cas, el nombre mitjà de capturats ha estat de 46,5 conills per actuació. Des d'Agricultura destaquen, a més, que el nombre de conills capturats mitjançant aquest mètode ha anat disminuint, fet que evidencia que el resultat de les actuacions ha estat satisfactori.

Finalment, els caçadors locals han dut a terme 4 recorreguts nocturns amb vehicle tot terreny, focus lluminós i escopeta i han capturat 674 conills.

Segons ha explicat Feixa, aquestes actuacions han aconseguit una reducció considerable de la densitat de la població de conills. En concret, els mostrejos fets amb càmeres tèrmiques instal·lades a drons dins de la zona d'actuació han donat com a resultat una mitjana de densitat de 9,9 conills/km², respecte dels 30,8 conills/km² obtinguts en el mostreig del juny de 2026. Tot i això, les dades indiquen que aquest vedat, que comprèn part dels municipis de Verdú, Guimerà, Sant Martí de Riucorb, Preixana, Tàrrega, Granyanella i Nalec, segueix dins de la zona d'alerta del pla vigent, amb unes densitats d'entre 10 i 15 conills/km².

La pagesia demana mantenir les actuacions intensives

El director dels serveis territorials d'Agricultura a Lleida s'ha reunit aquest dimecres amb els representants dels sindicats agraris amb els quals van acordar el pla, per informar-los dels resultats i debatre accions futures. Representants de la plataforma Pagesos o Conills, Unió de Pagesos i Asaja, han valorat la feina feta a Verdú i han demanat que les actuacions siguin continuades en el temps i s'estenguin en altres municipis afectats per aquesta problemàtica.

Des d'Unió de Pagesos, Carol Aixut, ha demanat que les actuacions intensives no s'aturin i que s'estenguin en altres municipis afectats, mentre que Àlex Foix, de Pagesos o Conills, ha indicat que sobretot caldrà intensificar les batudes a la tardor i l'hivern, ja que és quan podran "baixa molt la densitat" de conills de cara a la pròxima campanya i "salvar la sembra".

Per la seva banda, el president d'Asaja Catalunya, Pere Roqué, ha assenyalat que les dificultats per actuar dins de les Zones d'Especial Protecció per a Aus (ZEPA) fan que siguin un focus de propagació d'espècies cinegètiques com conills, senglars o cabirols, i ha demanat la implicació del Departament de Territori perquè hi posi fre.

La campanya "Cap esportista fora dels Jocs" afronta la recta final per portar 58 esportistes de l’Alba als Special Olympics

Thu, 27 Aug 2026 18:32:00 +0200

La campanya ‘Cap esportista fora dels Jocs’, impulsada per fer possible la participació dels 58 esportistes del Club Esportiu Alba als Special Olympics Tarragona 2026, afronta els darrers dies de recaptació.

La iniciativa es troba molt a prop d’arribar a la xifra establerta, fet que permetria fer efectives totes les donacions rebudes fins ara i continuar incorporant nous suports. La campanya busca garantir que cap dels esportistes es quedi fora d’una cita que va més enllà de la competició esportiva.

Des de l’organització remarquen que la participació als Special Olympics permetrà als esportistes viure una experiència de convivència, autonomia i amistat, a més de compartir moments que quedaran en el record. Per això, fan una crida a donar “l’última empenta” a la campanya i contribuir a fer possible que els 58 esportistes del Club Esportiu Alba puguin participar als Jocs.

Unió de Pagesos demana que s’apliqui l’IVA reduït del 10 % al gasoil d’ús agrícola per fer front a l’encariment dels carburants

Thu, 27 Aug 2026 13:06:35 +0200

Unió de Pagesos ha exigit en un comunicat al govern central mesures de suport a la pagesia professional per fer front a l'encariment dels carburants. Així, el sindicat insta l'Administració a aplicar l'IVA reduït del 10 % al gasoil professional i l'impost mínim especial harmonitzat de la Unió Europea per a totes les activitats agrícoles, ramaderes i forestals.

El sindicat recorda que, malgrat la rebaixa de l'IVA dels carburants al 10 % anunciada per Madrid a principis d'any, des del passat 1 de juliol aquest impost ha tornat al 21 % habitual. Un fet, aquest, que en bona part ha neutralitzat l'efecte dels descomptes directes sobre el preu final davant l'Agència Tributària.

La reivindicació per un IVA reduït per als carburants professionals és una llarga reclamació d'Unió de Pagesos, fins al punt que el març passat el sindicat es va manifestar davant la delegació del govern central a Barcelona per exigir la fi de la guerra a l'Orient Mitjà i mesures per evitar que la pagesia pagui part de la factura econòmica del conflicte.

En aquest sentit, el sindicat recorda que els carburants són una eina indispensable per a la seva tasca diària i, per tant, per a la obtenció d'aliments de qualitat, proximitat i temporada per al gruix de la ciutadania. Per aquest motiu, Unió de Pagesos insta l'Administració a prendre mesures per evitar sobrecàrregues econòmiques que puguin posar en perill la viabilitat d'algunes explotacions de casa nostra i, alhora, anar en contra de l'intent d'assolir la sobirania alimentària.

L’Aquelarre, a punt per cremar més de 450 quilos de pólvora aquest cap de setmana a Cervera

Wed, 26 Aug 2026 12:15:00 +0200

La XLIX de la festa, que celebra el Mil·lenari de la capital de la Segarra, començarà divendres amb la Trobada de Bestiari i la Cercavila de Foc, i viurà el moment àlgid dissabte a la nit amb l’espectacle central, que recrearà la història del Rei Boig a la ciutat

Cervera escalfa motors per a una nova edició de l'Aquelarre. La ciutat ho té tot a punt per acollir, del 28 al 30 d'agost, la XLIX edició de la festa, que aquest any estarà marcada per la commemoració del Mil·lenari de Cervera. Durant tres dies, carrers i places tornaran a omplir-se de foc, música, espectacles i cultura popular en una de les principals cites festives de l'estiu a Catalunya. L'edició d'enguany tindrà una mirada especial cap a la història de Cervera. El Mil·lenari de la ciutat serà el fil conductor de l'espectacle central de dissabte, una proposta d'Alea Teatre que tindrà com a protagonista el Rei Boig, una de les figures de l'imaginari i les llegendes cerverines.

L'espectacle explicarà, des de l'univers propi de l'Aquelarre, com el monarca va perdre el cap després d'arribar al poder. La figura de Lilit tindrà un paper destacat en aquest relat i serà qui desencadenarà la caiguda del Rei Boig cap al deliri. La proposta sortirà de la façana de la Universitat i acabarà a Cal Racó, on l'escorreguda del Mascle Cabró ja de matinada posarà el punt àlgid a la nit més especial de l'any a Cervera.

L'espectacle central mobilitzarà més de 200 persones i comptarà amb la participació de diverses entitats cerverines, en una proposta que combinarà foc, música, teatre i cultura popular.

Més de 450 quilos de pólvora

El foc tornarà a ser un dels grans protagonistes de l'Aquelarre. Durant tot el cap de setmana es cremaran més de 450 quilos de pólvora en els diferents actes de foc de la festa. La programació arrencarà divendres a la tarda amb la Trobada de Bestiari i la Cercavila de Foc, que sortirà a les 23.00 hores de la plaça de la Universitat i acabarà a la plaça Major. El recorregut tindrà la participació del Drac Aimeric de la Vall d'Ondara, del Drac de Vilanova i la Geltrú, del Drac dels Monjos de Santa Margarida i els Monjos, de la Bèstia de Parets del Vallès i del Lo Carrancó Bilandó i la Tarasca de Cervera. Divendres passada la mitjanit actuaran les Band Tokades amb l'espectacle de percussió Arkhé a la plaça Major.

Fira del Gran Boc i Aquelarret

La festa també manté la resta de propostes que completen el programa, amb la Fira del Gran Boc a partir de divendres i fins diumenge al vespre al pati de la Universitat en què el públic podrà descobrir desenes de parades dedicades al tarot, la quiromància, l'astrologia, els minerals, els productes naturals, els rituals, les arts espirituals i l'artesania especialitzada, en una proposta que combina tradició, misteri i noves tendències vinculades al benestar i a l'univers esotèric. També hi haurà un programa extens de sessions, conferències i actes que es pot consultar a la pàgina web de la fira. L'oferta gastronòmica es trasllada aquest any a la rambla Lluís Sanpere amb food trucks i parades gastronòmiques. L'objectiu és convertir tota aquesta zona en un gran espai de trobada durant el cap de setmana d'Aquelarre.

La cercavila de l'Aquelarret es farà dissabte a la tarda amb la participació de l'Astarot Júnior, les diablesses Súcube i Lilit, els lluïments dels grups, l'aparició del Cabronet, el foqueralet i l'escumada final. El recorregut sortirà des de la plaça de la Universitat i acabarà a la plaça Magdalena de Montclar.

Doctor Prats, cap de cartell musical

Els concerts de l'Aquelarre són un dels elements que acompanyen la festa i Doctor Prats serà el cap de cartell a Cervera amb un concert la mitjanit de dissabte a la Plaça Magdalena de Montclar. Amb una trajectòria consolidada i referents de l'escena musical catalana, Doctor Prats actuaran a Cervera en plena gira del seu nou treball discogràfic, F5, un àlbum que simbolitza el retorn del grup després d'una aturada temporal i que celebra els deu anys de trajectòria de la banda.

La música ressonarà tot el cap de setmana amb les actuacions de grups emergents amb molta festa, les versions més actuals i els ritmes electrònics del moment en què hi haurà Partiperes, Mercabanda i Les Wilma's (divendres a la nit a la plaça Major) i The Papa's and the Popo's i DJ Spoty (Cal Racó), David Beatz, DJ Feren i DJ Drawer (plaça Magdalena de Montclar), DJ Sendo, Germà Negre i The Pink Goats (plaça Major) i Duet Zarabanda (plaça Santa Anna) la nit del dissabte d'Aquelarre.

Zona de càmping disponible

El públic que encara planifiqui la seva estada a Cervera durant el cap de setmana d'Aquelarre pot adquirir les entrades per a la zona d'acampada, situada al costat del pavelló. L'espai està pensat per facilitar l'estada dels visitants que es desplacin a Cervera durant els tres dies de festa i disposa de dutxes i accés a la piscina. Les entrades per a l'acampada continuen disponibles a través de la pàgina web de l'Aquelarre.

La zona d'acampada amplia l'oferta d'allotjament durant un cap de setmana en què Cervera rep un volum important de visitants atrets per la programació de la festa.

El Govern diu que ha treballat 'intensament' perquè l'inici del curs escolar sigui 'amb la màxima normalitat possible'

Tue, 25 Aug 2026 17:31:18 +0200

Niubó explicarà les "novetats" i "recursos" que s'incorporaran al nou curs, amb una vaga prevista per al primer dia.

La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha defensat aquest dimarts que l'executiu ha treballat "intensament" perquè hi hagi un "inici de curs escolar amb la màxima normalitat possible". En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Paneque ha dit que serà la consellera d'Educació, Esther Niubó, qui doni detalls pròximament sobre les "novetats" i els "recursos" que s'incorporaran aquest curs. Amb la vaga prevista per al 8 de setembre, el primer dia del curs escolar, la portaveu del Govern ha reivindicat que l'executiu ha treballat "intensament" durant "mesos i setmanes", en els quals la consellera d'Educació ha fet més de 200 reunions amb acords i persones vinculades al món educatiu, ha indicat.

Paneque ha insistit en el desplegament dels acords subscrits amb CCOO i UGT i ha remarcat que l'executiu "no ha deixat de treballar perquè l'inici i el desplegament siguin tan efectius com sigui possible". "Estem en el desplegament. Creiem que és el camí a seguir", ha dit la portaveu del Govern, que també ha afirmat que cal que s'acompanyi amb un "debat més de fons" sobre l'educació.

Els cellers confirmen l'avançament de la verema amb l'entrada de 126,8 milions de quilos de raïm, un 63% interanual més

Tue, 25 Aug 2026 17:15:54 +0200

Totes les denominacions d'origen inicien la collita, que és "especialment" primerenca en el macabeu i el xarel·lo.

Els cellers catalans han confirmat l'avançament de la verema, que avança a "bon ritme" arreu de Catalunya. Segons les dades que ha publicat aquest dimarts el Departament d'Agricultura, ja s'ha registrat l'entrada de 126,8 milions de quilos de raïm, un 63% més que el volum que havia entrat en aquestes mateixes dates l'any passat (77,7 milions) i el 37,3% del volum total veremat durant tota la campanya del 2025. Totes les denominacions d'origen han iniciat la collita, que ha estat "especialment" primerenca en les varietats de macabeu i xarel·lo. Per territori, però, l'evolució és "desigual". L'inici de la campanya està marcat pel "bon estat" fitosanitari de la vinya i l'acceleració de la maduració, segons Agricultura.

Les dades que ha difós Agricultura procedents del Registre Vitivinícola de Catalunya (RVC) i del Sistema de Seguiment de la Verema (SSV) detallen que de macabeu ja n'han entrat als cellers 53,6 milions de quilos, l'equivalent al 67% del volum total collit durant la campanya passada. En el cas del xarel·lo, les entrades acumulades arriben als 30,6 milions de quilos, prop del 38% del total registrat el 2025.

Pel que fa a les altres varietats, les segueixen el chardonnay (16,6 milions de quilos), pinot noir (4,94 milions), garnatxa blanca (4,8 milions) o ull de llebre (2,1 milions).

Segons han precisat, les primeres entrades de raïm de la campanya es van registrar el 21 de juliol amb la varietat chardonnay a la DO Penedès. Entre la primera i la segona setmana d'agost s'hi van afegir varietats amb pes productiu, com el xarel·lo, la garnatxa blanca i l'ull de llebre.

Per territori, el Penedès encapçala les zones més primerenques, mentre que denominacions més tardanes com el Priorat i el Pla de Bages es troben encara en les primeres fases de la collita. Així, la DO Penedès i la DO Cava ja sumen més de 102 milions de quilos de raïm, la DO Catalunya 12,4 milions de quilos i la DO Terra Alta prop de 750.000 quilos.

Sobre l'estat fitosanitari de la vinya, el Departament d'Agricultura assegura que "és en general bo" arreu. La "principal incidència" de la campanya és l'oïdi, que ha requerit un "seguiment especial" per part dels viticultors.

Malgrat la publicació de les dades, la conselleria considera que és "aviat" per extreure conclusions definitives sobre el volum final de producció de la campanya, ja que la verema de les varietats de maduració mitjana i tardana encara s'està desenvolupant.

Veïns de la Sentiu de Sió impulsen una consulta popular sobre la planta de biogàs

Tue, 25 Aug 2026 17:01:14 +0200

El consistori té tres mesos per dir si admet a tràmit la proposta i els promotors demanen "celeritat".

Veïns de la Sentiu de Sió (Noguera) han presentat aquest dimarts una sol·licitud per celebrar una consulta popular per conèixer l'opinió dels seus habitants sobre el projecte d'instal·lació d'una planta de biogàs al municipi. Els impulsors critiquen que d'ençà que es va conèixer el projecte, el consistori local no s'ha pronunciat i no ha celebrat cap sessió informativa sobre aquest, al mateix temps que la iniciativa ha generat malestar a part de la ciutadania i a consistoris de municipis veïns. Davant d'això, la comissió promotora vol que els habitants de la Sentiu de Sió donin la seva opinió i que el consistori es pronunciï sobre el resultat. L'Ajuntament té tres mesos per admetre a tràmit la consulta i els impulsors demanen "celeritat".

La petició dels veïns es basa en la Llei 10/2014 de consultes populars no referendàries i el consistori ha de dir en un termini de tres mesos si l'admet a tràmit i valida el full de recollida de signatures. Si l'admet, s'iniciarà la recollida de firmes que s'ha de fer en dos mesos i que hauran de rebre el suport del 15% de les persones cridades a participar en la consulta. Posteriorment, l'Ajuntament ha de validar les firmes en un termini de 2 mesos i convocar la consulta en 90 dies.

La comissió promotora ha sol·licitat que el procés de consulta es dugui a terme amb la "màxima celeritat" i abans que s'atorgui cap llicència d'obres a l'empresa. A més, segons preveu la llei de consultes, el consistori haurà de pronunciar-se sobre el resultat, una vegada s'hagi celebrat la consulta.

La planta de biogàs més gran del sud d'Europa

La planta de l'empresa la Sentiu Bioenergy SL, propietat del fons d'inversió Copenhagen Infrastructure Partners (CIP), ha reiterat en els darrers mesos la seva intenció d'iniciar la construcció de la planta de biogàs de la Sentiu de Sió durant aquest 2026.

El projecte preveu transformar en biometà unes 500.000 tones de matèria orgànica anuals, xifra que la convertiria en la planta d'aquestes característiques més gran d'Espanya i del sud d'Europa. Segons la mateixa empresa, el projecte preveu tractar, a més de dejeccions ramaderes, restes d'escorxadors i altres "residus orgànics industrials no perillosos d'empreses locals".

Les primeres comprovacions apunten que la pedregada al Segrià ha tingut poca afectació en fruiters

Tue, 25 Aug 2026 12:35:25 +0200

L’ADV Terres de Ponent revisa els granímetres i constata la caiguda de “pedres grosses però amb baixa intensitat”.

Les primeres comprovacions sobre el terreny després de la pedregada que va haver-hi dilluns a la tarda a diferents punts del Segrià apunten al fet que hi haurà poca afectació en els cultius. Això es deu, per una banda, al fet que la fruita de pinyol ja està pràcticament collida i la pera s’ha recol·lectat en un 70%. Per un altre costat, tècnics de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) Terres de Ponent, revisen els granímetres i constaten que van caure pedres grosses, de la mida d’un ou de guatlla, però “amb molt baixa intensitat”. Els granímetres on hi ha més presència de cops són de pedres petites i les finques ja havien estat collites. A banda del camp, la pedra va fer alguns forats en una teulada de la Cooperativa d’Almenar.

Elisabet Porta, tècnica de l’ADV Terres de Ponent, ha explicat que alguns pagesos comenten que la pedra, quan arribava a terra “es desfeia amb molta facilitat”. Sí que hi havia pedres grosses, “però eren poques”, i les petites, “eren més aviat toves”. Això, sumat al fet que ja no ha gaire fruita als arbres, fa que aquesta pedregada, la vuitena d’enguany i que a priori apuntava a la més severa de la temporada, no hagi registrat massa afectació, fins al moment.

A la Cooperativa d’Almenar, situada a la part alta del poble, una de les teulades d’una nau on emmagatzemen gra, ha registrat forats per la pedra en tot el lineal. Segons els responsables de la cooperativa, caldrà reparar-la com més aviat millor perquè d’aquí a pocs dies els pagesos començaran a entrar més producte i no hi pot haver goteres.

A Almenar és on van caure els trossos més grans de gel, de més de dos centímetres de diàmetre, però la pedra també va afectar municipis com Corbins, Albatàrrec i part de l’Horta de Lleida.

Tempestes acompanyades de pedra afecten cultius de fruita del Segrià

Tue, 25 Aug 2026 10:20:05 +0200

Un front de tempestes acompanyades de pedra ha afectat cultius de fruita a diversos municipis del Segrià com Almenar, Corbins, Albatàrrec i Lleida ciutat. Aquest és el vuitè dia de campanya en què es registra pedra dins la zona d'estudi de l'Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) Terres de Ponent. Això no obstant, destaquen que la d'aquest dilluns, és la pedregada més virulenta de la temporada, tant pel que fa a la mida de la pedra com a la superfície afectada. A partir de les dues de la tarda s'ha començat a registrar pedra a Almenar, amb una mida de més de 2 centímetres de diàmetre. Segons el sindicat Asaja, l'afectació més important es podria donar en pera i poma i també varietats de fruita de pinyol més tardanes.

Com és habitual en aquest tipus de situacions, han caigut pedres de diferents mides. Les més grosses s'haurien vist a Almenar. Encara és aviat per fer una avaluació definitiva dels danys, ja que els efectes de la pedra s'aprecien amb més claredat unes hores després de l'episodi. No obstant això, no es descarta que diversos cultius com ara la pera, la figa, el préssec, entre d'altres, hagin patit danys. Des d'Asaja s'ha apuntat que en aquests moments, més del 70% de la producció de pera ja estaria collida i més del 85% de la fruita de pinyol també.

Quan hagi finalitzat l'episodi es faran les avaluacions corresponents sobre el terreny i des del sindicat confien que l'assegurança agrària pugui iniciar al més aviat possible les peritacions per determinar l'abast dels danys.