El subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, ha visitat avui la Comandància de la Guàrdia Civil de Lleida per donar la benvinguda a 19 agents que s’incorporen a diferents Unitats i casernes de la província. Del total de noves incorporacions, 13 són homes i 6 són dones.

El subdelegat, juntament amb el Tinent Coronel de la Comandància, Jose Antonio Àngel Gonzalo, ha saludat els guàrdies, ha conversat amb ells interessant-se per les funcions assignades i els destins que ocuparan a partir de ara i els ha desitjat molts encerts en aquesta nova etapa professional.

En aquest sentit, el subdelegat ha assenyalat que “avui no només us incorporeu a una destinació. Us incorporeu al dia a dia de molts municipis i de moltes persones que confiaran en la vostra professionalitat” i els ha encoratjat a “treballar molt a prop de la ciutadania, escoltant, ajudant i protegint. Feu-ho amb vocació de servei, amb humilitat i amb el convenciment que darrere de cada actuació hi ha persones que esperen el millor de vosaltres.”

Del total de guàrdies civils que s’incorporen ara, 12 ho fan a diferents unitats de la Comandància de Lleida, mentre que 2 s’incorporen a la caserna de Tremp, 2 a la de Solsona i la resta a les casernes de Balaguer, Alcarràs i Tàrrega.

Els agents han superat ja els dos cursos de formació obligatoris, el primer a l’acadèmia de formació de la Guàrdia Civil i l’altre de pràctiques. Un cop superats els dos anys formatius, els agents passen a ser guàrdies civils professionals i obtenen el seu primer destí

El cost de producció del préssec i la nectarina a Catalunya aquest 2026 s’estima que és de 0,585 euros el quilo. Un estudi del CREDA-UPC-IRTA basat en les dades de les explotacions de la Xarxa Comptable Agrària de Catalunya (XCAC) i impulsat pel Departament d’Agricultura estima un cost de producció de 14.298 euros per hectàrea. És un increment d’entre el 10 i el 15% respecte del cost mitjà del període 2020-2024, de 12.846 euros per hectàrea registrats en valors constants de 2024. Els autors de l’estudi han remarcat que no pretén establir preus de venda, sinó oferir una estimació objectiva dels costos de producció que ajudi a millorar el coneixement econòmic del sector i aporti informació de referència en les negociacions comercials.

L’estudi s’ha presentat aquest dimarts a la seu d’Afrucat a Lleida. La directora general d’Alimentació, Rosa Cubel, ha destacat que l’estudi vol ser una iniciativa que forma part d’una “manera d’entendre les polítiques agroalimentàries de Catalunya”. Per Cubel, és important crear un “sistema alimentari més just, equitatiu i cohesionat”. Segons la directora, l’estudi aporta una “metodologia rigorosa i està basat en dades comptables reals d’explotacions catalanes”. L’objectiu és ajudar al sector a disposar d’eines útils per la presa de decisions i per acompanyar agricultors, ramaders i pescadors i a tota la cadena alimentària, amb polítiques basades en “l’evidència i orientades a garantir la viabilitat del sistema agroalimentari”.

Partint d’un rendiment estimat de 24.431 quilos per hectàrea, un 8,6% superior a la mitjana de la mostra 2020 i 2024, l’estudi calcula que el cost mitjà de producció se situa en 0,585 euros el quilo, distribuït entre 0,260 euros el quilo de costos específics, 0,227 euros el quilo de costos generals i 0,099 euros el quilo corresponents a la mà d’obra familiar. A aquests costos cal afegir-hi les despeses de confecció i comercialització. Considerant un cost orientatiu de confecció de 0,506 euros el quilo, el cost total del préssec i la nectarina confeccionats s’estima en 1,234 euros el quilo.

Una eina per aportar transparència al sector

Els autors remarquen que l’estudi no pretén establir preus de venda, sinó oferir una estimació objectiva dels costos de producció que ajudi a millorar el coneixement econòmic del sector i aporti informació de referència en les negociacions comercials.

Les dades provenen de la XCAC, un sistema d’informació que recopila, valida i analitza la comptabilitat agrària d’explotacions catalanes, i utilitzen una metodologia basada en costos per producte, ajustada mitjançant índexs oficials de preus.

Avançament en la finalització de la campanya d’estiu

Afrucat preveu que la campanya de fruita de pinyol d’aquest estiu puguin finalitzar abans de l’habitual, a conseqüència de l’avançament que s’està observant en la maduració i la recol·lecció de diferents varietats.

L’entrada en producció de les varietats de mitja estació, amb calibres més grans, ha permès equilibrar la proporció de mides disponibles i, en conseqüència, els diferents formats comercials. Aquesta major disponibilitat de calibres ha contribuït a estabilitzar el mercat i a frenar la pressió a la baixa sobre els preus observada durant l’inici de la campanya.

Al mateix temps, a mesura que avança la collita, el sector constata que el calendari productiu continua avançat respecte d’altres campanyes. En algunes varietats, aquest avançament se situa al voltant dels deu dies en comparació amb les darreres collites i pot arribar als vint dies respecte del seu calendari tradicional de fa anys. Segons les previsions d’Afrucat, aquesta evolució podria comportar una finalització més primerenca de la campanya d’estiu.

Jaume Lozano, president del Comitè de pinyol d’Afrucat, ha explicat que aquest escenari podria provocar una concentració més elevada de la demanda en el tram final de la campanya i una disponibilitat més limitada de producte. Així, apunta que serà “especialment important” una bona programació comercial entre els diferents agents de la cadena per garantir el servei als clients.

L’associació preveu que aquesta menor disponibilitat de fruita en la fase final de la campanya pugui traduir-se en un increment dels preus. Una evolució que, a més de respondre a l’equilibri entre oferta i demanda, resulta necessària en un context en què els costos de producció continuen condicionant la rendibilitat del sector.

El Centre la Solana, gestionat per l'Ajuntament de Tàrrega, ha format la primera promoció del certificat de professionalitat d'Organització del Transport i la Distribució (COML0209). Nou alumnes han finalitzat la fase teòrica de la formació, de 465 hores, i iniciaran ara una estada de 105 hores de pràctiques professionals no laborals en empreses referents del sector logístic i del transport.

Les pràctiques es desenvoluparan gràcies a la col·laboració d'empreses del territori com Ondara Logística, PalletCat, Distribuidora Germans Bosch, Borges International Group, bonÀrea i Semillas Fitó, entre d'altres, que han apostat per contribuir a la formació de nous professionals i facilitar la seva incorporació al mercat laboral.

L'acte de cloenda de la fase teòrica del curs ha comptat amb l'alcaldessa Rosa Maria Perelló i el regidor de Promoció Econòmica i Treball, Jaume Vall, que han compartit impressions amb l'alumnat i els han encoratjat a afrontar aquesta nova etapa amb il·lusió. Ambdós han destacat la importància de les pràctiques com a pas previ a la inserció laboral i han desitjat als participants una experiència profitosa a les empreses col·laboradores. Jaume Vall també ha destacat l'aposta per la formació especialitzada com a eina clau per millorar les oportunitats laborals i donar resposta a les necessitats del teixit empresarial.

Per la seva banda, Manel Garriga, director del Centre la Solana, fa una valoració molt positiva d'aquesta primera promoció, tant perquè ha permès recuperar l'oferta de formació ocupacional adreçada a persones en situació d'atur, com perquè incorpora, per primera vegada, aquest certificat de professionalitat al catàleg formatiu del centre. Aquesta especialitat respon a una necessitat detectada per les empreses del sector del transport, la logística i la distribució, que des de fa temps manifesten dificultats per trobar professionals qualificats.

Durant aquests mesos, l'alumnat ha adquirit coneixements tècnics en distribució capil·lar, transport de llarga distància, optimització de la cadena logística i anglès professional aplicat al sector del transport i la logística, preparant-se per desenvolupar funcions com a gestors de tràfic, planificadors i organitzadors del transport, tècnics de logística, gestors de flotes de camions i furgonetes i personal de suport als departaments de transport, distribució i operacions logístiques.

Aquesta demanda també s'ha posat de manifest en el marc del projecte URTalent: Mapa estratègic del talent i la formació a l'Urgell, que treballa per alinear la formació professional, ocupacional i contínua amb les necessitats reals de les empreses. En aquest context, el certificat d'Organització del Transport i la Distribució esdevé una resposta directa a la necessitat de disposar de perfils tècnics especialitzats que contribueixin a reforçar la competitivitat del sector i el desenvolupament econòmic del territori.

Aquesta acció formativa està impulsada pel Centre la Solana de l'Ajuntament de Tàrrega i subvencionada pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC) amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports, en el marc de la convocatòria de Formació d'Oferta en Àrees Prioritàries (FOAP) 2026, amb una subvenció de 45.951,75 euros.

Lleida és el territori amb l'índex de sinistralitat laboral més elevat de Catalunya, segons dades de l'Observatori del Treball difoses aquest dimarts per CCOO en la presentació de la campanya 'Davant del sol, ombra, aigua freda i jornada reduïda'. El sindicat ha vinculat aquesta dada al pes del sector agroalimentari a la demarcació i ha reclamat la regulació de jornades intensives durant l'estiu en sectors com la construcció i l'agrari. CCOO ha denunciat també que alguns ajuntaments posen traves als horaris matinals de les obres per motius de soroll, mentre exigeixen alhora el compliment de mesures preventives davant la calor com una reducció de les jornades.

Pere Sánchez, secretari general de CCOO a Lleida, ha alertat que l'Observatori del Treball situa Lleida com el territori amb més índex de sinistralitat global de Catalunya, una dada que ha vinculat al pes del sector agroalimentari a la demarcació. Sánchez ha defensat que qualsevol mort relacionada amb la calor s'ha de considerar accident laboral encara que no es produeixi al centre de treball, ja que els efectes de treballar moltes hores i molts dies seguits amb temperatures altes poden manifestar-se posteriorment, per exemple amb problemes renals o cardíacs.

Jornades intensives i horaris matinals

Isabel Gutiérrez, secretària general de CCOO de l'Hàbitat de Catalunya, ha reclamat que la jornada continuada en el sector de la construcció es reguli no només quan l'AEMET activa avisos de calor, sinó durant tot el període que va de maig a setembre, atès que “els pics de calor són molt abans” cada any. En el sector de la construcció, CCOO reclama jornades intensives de 7 del matí a 12 del migdia. El sindicat ha recordat que fa dues setmanes van morir dos treballadors de la construcció per cops de calor a Extremadura i Andalusia en el termini d'una setmana, tot i que en aquestes comunitats ja existeix regulació específica. A Catalunya, CCOO no té constància, de moment, de cap notificació d'accident mortal per calor aquest any en els sectors que coordina.

Elisabet Pérez, responsable d'Indústria de CCOO de les Terres de Lleida, ha denunciat que, sovint, no només les empreses posen traves a aquest tipus d'horaris, sinó també les administracions públiques, ja que alguns ajuntaments prohibeixen fer soroll a les obres abans de les 7 del matí. Com a exemple contrari, ha citat l'acord assolit a les obres del Camp Nou, on es va pactar amb els veïns treballar de nit i els caps de setmana. Pérez ha insistit que totes les mesures que reclama el sindicat són fruit de consens previ i que l'objectiu no és “criminalitzar ni culpabilitzar ningú”, sinó exigir el compliment d'allò ja pactat.

Dades sobre accidentalitat i infranotificació

Mònica Penas, secretària de Salut Laboral de CCOO de l'Hàbitat de Catalunya, ha explicat que, segons dades de l'Institut Català de Salut i Seguretat de la Feina, els accidents de treball augmenten fins a un 17% a conseqüència dels cops de calor i les altes temperatures. Penas ha citat també un informe que xifra en més de 100 les persones mortes per calor a Catalunya el 2025, tot i que ha remarcat que no totes aquestes morts es reconeixen com a accidents laborals a causa de la infranotificació.

Penas ha alertat igualment sobre l'exposició a la radiació ultraviolada, que pot provocar càncers no reconeguts com a malaltia professional. En aquest sentit, ha alertat que a Catalunya es detecten uns 8.000 casos de càncer i només un centenar es notifiquen com d'origen laboral, mentre que a Alemanya el 36% dels càncers totals es reconeixen amb origen laboral.

Marc normatiu i reclamacions pendents

Penas ha recordat que el passat mes d'abril el Consell de Relacions Laborals va signar un protocol de calor d'obligat compliment per a les administracions públiques i les empreses que hi contracten, mentre que el sector privat es regeix pel Reial decret de 2023, que obliga a avaluar l'estrès tèrmic tenint en compte la temperatura, la humitat, el consum metabòlic segons l'activitat i el tipus de roba dels treballadors.

Gutiérrez ha reclamat també l'agilització dels coeficients reductors per a la jubilació en el sector de la construcció i ha destacat que la Inspecció de Treball ha enviat un document sobre protecció davant les temperatures a 11.436 empreses, una xifra que el sindicat ha valorat positivament, però que reclama “perseguir” amb més control efectiu, especialment al sector agrari. Pérez ha tancat la roda de premsa amb una crida a intensificar la inspecció de terreny al sector agrari per prevenir situacions de risc.



 

El Govern ha aprovat l’execució de les obres d’un nou sector de la xarxa de distribució del Segarra-Garrigues, per incorporar 1.308,84 noves hectàrees de regadiu als municipis de l’Albagés, el Cogul, la Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa i el Soleràs. Aquest nou sector s’abastirà d’aigua de l’embassament de l’Albagés, una infraestructura que fa possible l’expansió del regadiu en aquest àmbit de les Garrigues. L’actuació compta amb un pressupost de 13,7 MEUR i un termini d’execució de 24 mesos a partir de l’inici de les obres. El projecte forma part de la nova Estratègia d’inversions en regadius 2025-2040, aprovada recentment pel Govern, que preveu mobilitzar 3.090 MEUR per actuar sobre més de 181.000 hectàrees a tot el país.

El projecte inclou la construcció de la xarxa secundària i terciària de distribució, que connectarà les canonades principals amb els hidrants que donaran servei a les diferents agrupacions de regants. Es preveuen dues dotacions de reg: una de transformació, amb un volum anual de 6.500 metres cúbics per hectàrea, i una de suport, amb una dotació de 1.500 metres cúbics per hectàrea anuals.

La nova infraestructura discorrerà principalment per terrenys agrícoles i, en els trams finals, arribarà fins a les zones urbanes de l’Albagés i el Soleràs. Durant el traçat, les canonades hauran de travessar diverses infraestructures viàries, entre les quals la carretera C-233 i les carreteres L-700 i LV-7011, i també el camí asfaltat entre l’Albagés i Cervià de les Garrigues. Tots aquests encreuaments es resoldran mitjançant perforacions dirigides o claveguerons, de manera que no afectaran el trànsit.

El projecte també incorpora tots els sistemes d’automatització, telecontrol i regulació necessaris per garantir una gestió eficient de la xarxa de reg.

L’actuació inclou 1.308,84 hectàrees amb una superfície concentrada de 270,75 hectàrees i una superfície no concentrada de 1.038,09 hectàrees, i també una xarxa secundària de 44,5 quilòmetres. La xarxa terciària és de 55,1 quilòmetres i es preveuen 550 preses de reg, 146 hidrants, 146 agrupacions parcel·làries i 1.066 parcel·les regables.

Nova estratègia de regadius

El projecte forma part de la nova Estratègia d’inversions en regadius 2025-2040, aprovada recentment pel Govern, que preveu mobilitzar 3.090 milions d’euros per actuar sobre més de 181.000 hectàrees de regadiu a Catalunya.

A Lleida, el Govern preveu invertir 30 milions anuals per continuar desplegant el reg del canal Segarra-Garrigues i mil milions corresponents a la modernització dels Canals d’Urgell.

Amb aquesta actuació, l’executiu defensa l’aposta per la modernització i l’ampliació dels regadius com una infraestructura estratègica per garantir la competitivitat del sector agroalimentari, afavorir el relleu generacional, incrementar la resiliència davant els efectes del canvi climàtic i contribuir al desenvolupament i al reequilibri territorial de Catalunya.


 

La circulació ja s'ha restablert i el trànsit s'ha normalitzat, un cop els equips d'emergència han dut a terme les tasques de neteja de la calçada.
 

El conseller d'Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, ha visitat aquest dilluns la ciutat de Tàrrega en el marc de l'acció informativa del Pla del Govern al Territori.

El conseller també ha fet una visita institucional a l'Ajuntament de Tàrrega, on ha estat rebut per l'alcaldessa, Rosa Maria Perelló, i els regidors i regidores de la corporació municipal. La trobada ha servit perquè Álvarez conegués de primera mà les inquietuds del municipi en matèria esportiva.

Álvarez ha assenyalat que les necessitats exposades són similars a les que ha detectat en altres municipis de Catalunya. "Són inquietuds semblants a les d'altres punts del territori, principalment relacionades amb el creixement de la pràctica esportiva a les ciutats, fet que també comporta una manca d'espais per poder-la desenvolupar", ha afirmat.

Pel que fa a les inversions previstes, Álvarez ha explicat que els pròxims pressupostos de la Generalitat permetran que la comarca de l'Urgell rebi poc més d'un milió d'euros per dur a terme actuacions de millora i modernització de les instal·lacions esportives dels seus municipis, en el marc del Pla de Xoc per al període 2025-2029. D'aquesta partida, Tàrrega rebrà 220.419 euros, que es destinaran a executar millores de seguretat al camp de futbol i actuacions de sostenibilitat al poliesportiu municipal.

Per la seva part, l'alcaldessa, Rosa Maria Perelló, ha explicat que la trobada ha servit per traslladar a la Conselleria les necessitats que té la ciutat en matèria esportiva. "Ha estat de vital importància per a nosaltres donar-li a entendre les necessitats que tenim d'espais per a la pràctica esportiva. La ciutat sempre ha fet un important esforç per ajudar els clubs esportius i a tenir les seves instal·lacions el millor possible."

En aquest sentit, Perelló ha volgut ressaltar que una de les principals reivindicacions que s'ha traslladat al conseller és la construcció d'una coberta annexa a l'actual pavelló municipal. Segons apunta, "milloraria molt l'activitat i resoldria les necessitats d'horaris que amb tants equips i clubs fan falta".

El conseller d’Esports, Berni Álvarez, ha estat acompanyat per la delegada del Govern a Lleida, Núria Gil. Un vehicle infotruck s’ha situat a la plaça del Carme el dia del mercat setmanal de Tàrrega, des d’on s’ha repartit material informatiu sobre el Pla del Govern.

• El Festival Musical d’Estiu de Ponent ha comptat amb les actuacions de Sopa de Cabra, Els Amics de les Arts o La Pegatina entre altres
• Esdeveniment organitzat per l'Associació Paupaterres i la Regidoria de Cultura

El 28è Paupaterres, celebrat aquest passat cap de setmana a Tàrrega, ha rebut uns 10.000 espectadors. És una xifra similar a la registrada en les edicions anteriors de més afluència de públic tot i l’obligada cancel·lació dels concerts de dijous a causa de l’alerta de confinament per un incendi. Els portaveus de l’Associació Paupaterres, Marc Calderó i Eva Balcells, han fet un balanç molt positiu del certamen i de la fidelització de públic que el Festival Musical d’Estiu de Ponent manté any rere any.

Per la seva part, el regidor de Cultura, Miquel Nadal, destaca que "el Paupaterres és un festival de referència a les terres de Ponent, que permet portar al nostre territori grans artistes del panorama musical català i, alhora, projectar la cultura targarina amb músics locals i productes de la terra".

El cartell d'enguany estava integrat per 17 formacions de l’escena musical i artística del país i on es comptava amb grans referents del panorama musical com Sopa de Cabra, Els Amics de les Arts o La Pegatina junt amb noves formacions com Malifeta, Blu Nana o Paula Milara, que han fet vibrar el públic assistent al Càmping Municipal el divendres 10 i el dissabte 11 de juliol.

El 28è Paupaterres també va oferir la tarda de dissabte un espai dedicat als més petits, el ‘Paupakids’, amb jocs i inflables pels més petits i l’espectacle del grup els BETA del Súper3. Al mateix temps, des de l'organització subratllen l’èxit de l’escenografia creada especialment per l’ocasió per Miquel Setó i la participació de la companyia d’arts de carrer Efímer.

La 28a edició del Paupaterres ha estat organitzada per l’Associació Paupaterres i l’Ajuntament de Tàrrega a través de la Regidoria de Cultura. L’esdeveniment compta amb suport de la Diputació de Lleida a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Consell Comarcal de l’Urgell i la Generalitat de Catalunya a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals.

El patrocinador principal és San Miguel; i els patrocinadors distingits, bonÀrea, CaixaGuissona i Electro-Tarr. Altres patrocinadors són BigMat Cama, Escala Renovables, Eva Balcells Fotografia, DSf Ferreters i Ondara Logística; els col·laboradors, Autansa 3000, IVARS Cooperativa, Costers del Segre Denominació d’Origen, QR4 events, Pintures Planell i Dispromèdia; els mitjans oficials, Nova Tàrrega, Tàrrega Televisió, Ràdio Tàrrega, Comarques de Ponent i Enderrock; i la col·laboració de la Xarxa de Festivals de Música de Catalunya, Cases de la Música, Institut Caparrella, Apropa Cultura, Carnet Jove, Bo Cultural, Cultura Jove, Lleida Televisió i l’Institut Alfons Costafreda.

 

Risc d'incendi extrem a 57 municipis i restricció d'accés a 8 espais naturals 

Els Agents Rurals han actualitzat aquest dissabte el pla Alfa amb perill extrem (nivell 4) a 57 municipis de 13 comarques, i amb restricció d'accés a 8 espais naturals de Catalunya. Són el de Montsec d'Ares (Pallars Jussà / Alta Ribagorça); el de Montsec de Rúbies (Noguera / Pallars Jussà); el de la Baronia de Rialb (Noguera); el de Ribera Salada (Solsonès); el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (Vallès Occidental / Bages); el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (Anoia / Bages / Baix Llobregat); l'Espai Natural del Montmell-Marmellar (Alt Camp / Baix Penedès), i el Parc Natural de la Serra de Montsant (Priorat).

En paral·lel, també hi ha 160 municipis de 17 comarques en nivell 3 per perill molt alt d'incendi forestal, com és el cas de l'Urgell.

Distribució dels 100 milions anuals

El Pla de Pobles preveu una inversió anual de 100 milions d'euros per al món rural. Aquest finançament està distribuït en quatre categories: 21 milions per a municipis de menys de 500 habitants, amb un ajut màxim de 500.000 euros; 25 milions d'euros per a municipis de fins a 2.000 habitants, amb una subvenció màxima d'un milió d'euros; 30 milions per a municipis d'entre 2.000 i 5.000 habitants, amb un finançament màxim de dos milions d'euros; i, finalment, 24 milions d'euros per a capitals de comarca de menys de 15.000 habitants, amb un ajut màxim per pla de sis milions d'euros. En el cas d'aquests dos últims, la subvenció màxima és del 98% i el cofinançament mínim per part del municipi del 2%.

Segons el calendari previst pel Govern, la publicació de les bases reguladores del Pla de Pobles es farà aquest mateix mes de juliol i la primera convocatòria d'ajuts serà a l'octubre. La primera llista de municipis està prevista per al desembre o gener i posteriorment s'obrirà un període d'al·legacions al febrer o març per tenir la resolució definitiva l'abril del 2027.

En el marc de l'activació del desplegament del Pla de Pobles, el secretari general adjunt d'ERC, Oriol López, ha reivindicat que l'objectiu és millorar l'equilibri territorial i les oportunitats dels ciutadans, visquin en un municipi gran o petit. "És un horitzó de futur per als ajuntaments que vulguin millorar la vida de les poblacions que tenen menys habitants", ha dit López, tot defensant que les subvencions "canviaran la fisonomia dels pobles" i "arribaran molt ràpidament" als pobles.

Reduir les desigualtats entre municipis

Una de les reclamacions més sonades dels alcaldes de municipis rurals se centra en l'accés al finançament i el fet de disposar de recursos directes per garantir serveis i fomentar iniciatives per frenar el despoblament. Així, el desplegament del Pla de Pobles ha estat ben rebut pels primers edils presents en l'acte de Vergós de Cervera on Salvador Illa ha fet l'anunci.

L'alcaldessa de l'Argentera (Baix Camp), Mònica Crusat, ha dit que les inversions pels pobles petits resulten "esperançadores" degut a la manca de recursos per fer front a la pèrdua d'habitants. Així, Crusat ha considerat que el desplegament del pla permetrà "incidir" en les mancances del món rural.

En la mateixa línia s'ha expressat Mario Urrea, alcalde de Torrebesses, qui ha destacat que "el pla de barris està molt bé, però no ens permet competir amb els municipis més grans". En aquest sentit, el batlle d'aquest municipi del Segrià, ha apuntat que l'impuls del Pla de Pobles contribueix a pal·liar aquesta desigualtat entre municipis.

Per la seva banda, l'alcalde de Portbou (Alt Empordà), Gael Rodríguez, ha dit que el desplegament del pla suposa "una mostra de suport" al municipalisme, mentre que l'alcaldessa de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), Sònia Bruguera, ha destacat que per la seva singularitat, els municipis rurals s'han de dotar de més eines per impulsar nous projectes.

D'entre els quatre eixos que se centra la inversió, els batlles sobretot han destacat la previsió de presentar propostes en matèria d'habitatge i de promoció econòmica.