Noticies

Núria Gil enalteix el compromís de l’Associació Alba amb la discapacitat i la vulnerabilitat durant els seus 50 anys de trajectòria

Wed, 03 Dec 2025 16:56:00 +0100

El concert ha tingut lloc al Teatre Ateneu de Tàrrega, i ha tancat els actes de commemoració del 50è aniversari de l'entitat.
L'acte s'ha celebrat coincidint amb el Dia Internacional de la Discapacitat

La delegada del Govern a Lleida, Núria Gil, ha fet avui un reconeixement a la tasca que du a terme l’Associació Alba de Tàrrega en l’àmbit de l’atenció, formació i inserció social i laboral de persones amb discapacitat i d’altres en situació de vulnerabilitat. Ha estat en el marc de la cloenda dels actes de commemoració del 50è aniversari de l’entitat, celebrada al Teatre Ateneu de la capital de l’Urgell i coincident amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.

Núria Gil ha destacat que la trajectòria de l’Associació Alba és un “referent en l’àmbit de la iniciativa social” per la seva concepció de l’acompanyament i el suport a les persones que ho necessiten “no com un servei més, sinó com una forma compromesa d’entendre la comunitat, basada en els drets, l’equitat i la igualtat d’oportunitats com a via cap a una societat més justa, més diversa, més inclusiva, més accessible i més humana”.

La delegada ha emmarcat la celebració del mig segle de l’Associació Alba en el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, un esdeveniment que “ens ha de fer reflexionar sobre la necessitat de trencar estereotips i impulsar un canvi de mirada, basat en el respecte, els drets de les persones i la igualtat d’oportunitats”. “La diversitat i la superació d’obstacles formen part de la riquesa humana, i totes les persones, amb independència de les seves capacitats, han de poder participar plenament en la vida comunitària”, ha assenyalat.

Durant l’acte, s’ha fet lectura del Manifest institucional del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida ha ofert el concert Quan surt l’Alba, una versió especial per a l’ocasió del seu programa Músiques Il·luminades.

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació inicia el pagament en ajudes directes als 9.679 agricultors i ramaders afectats pels grans incendis forestals

Wed, 03 Dec 2025 16:47:19 +0100

977 pagesos i ramaders catalans rebran les ajudes directes del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha iniciat aquest 3 de desembre el pagament dels 27,8 milions d’euros destinats als 9.679 agricultors i ramaders afectats pels grans incendis forestals d’aquest estiu. Les persones beneficiàries rebran un avís al telèfon mòbil confirmant l’ingrés de l’ajuda al seu compte bancari.

A Catalunya, el nombre de beneficiaris és de 977, dels quals la majoria són pagesos i ramaders de Lleida dels municipis de Torrefeta i Florejacs a la Segarra; Agramunt i Puigverd d'Agramunt a l'Urgell; i als municipis de Cabanabona, Oliola i Vilanova de l'Aguda a la Noguera.

El subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, ha volgut destacar que "el Govern d'Espanya va anunciar aquests ajuts el passat mes de setembre per acompanyar als pagesos i ramaders afectats pels incendis d'aquest estiu. El Consell de Ministres del passat 21 d'octubre va aprovar el paquet d'ajuts i avui el Ministeri d'Agricultura inicia el pagament dels ajuts anunciats. Demostra -ha explicat- el compromís ferm per ser al costat dels afectats i acompanyar el conjunt de pagesos i ramaders i les seves famílies que, malgrat els entrebancs, tiren endavant un sector cabal a l'economia lleidatana".

L’objectiu d’aquest suport és ajudar a afrontar les despeses i pèrdues derivades dels incendis, amb independència de les indemnitzacions de les assegurances. D’aquesta manera, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació compleix el compromís adquirit pel ministre Luis Planas que els afectats rebrien aquestes ajudes abans de final d’any.

Distribució dels ajuts

En termes estatals, el gruix de l’ajuda, 21,5 milions d’euros, es destina a compensar la pèrdua de renda ocasionada pels incendis i el percebran 3.446 titulars d’explotacions. Els altres 6,3 milions d’euros corresponen a l’increment de la subvenció per a la contractació de l’assegurança agrària, fins al 70 % del cost de la pòlissa, i els percebran 6.647 beneficiaris.

A més, els joves agricultors i ramaders ubicats a les zones afectades que hagin iniciat la seva activitat l’any 2025 i hagin presentat per primera vegada la sol·licitud única de la Política Agrària Comuna en aquesta campanya, tindran dret a una ajuda fixa de 1.500 euros.

Els Mossos d'Esquadra detenen una dona per un robatori amb violència i intimidació a Tàrrega

Wed, 03 Dec 2025 16:30:43 +0100

La detinguda va passar ahir a disposició judicial davant del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Cervera.

Els Mossos d'Esquadra van detenir diumenge passat a Tàrrega una dona de 54 anys com a presumpta autora d’un robatori amb violència i intimidació i de lesions. Els fets van tenir lloc pels volts de les 12.00 h a l’avinguda Catalunya de Tàrrega.

Una dona d’edat avançada que es trobava sola al seu domicili va rebre una trucada al porter automàtic. Quan va anar a respondre, va sonar una segona trucada ja a la porta de casa i va obrir sense comprovar qui era. Aprofitant la sorpresa, una dona desconeguda va accedir fins al rebedor, es va abraonar sobre la víctima i li va sostreure les arracades i una cadena amb un penjoll abans de fugir ràpidament.

La víctima va denunciar els fets immediatament i la Unitat d’Investigació de Cervera es va fer càrrec del cas. Les gestions realitzades van permetre identificar en molt poc temps la presumpta autora del robatori. Cap a les 18.30 h del mateix diumenge, els agents la van detenir a Tàrrega i van recuperar el penjoll sostret.

La detinguda, que ja compta amb antecedents, va passar ahir a disposició judicial davant del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Cervera.

L'ICAEN presenta els resultats preliminars del Pla Territorial sectorial per la implantació de les Energies Renovables als municipis de l'Urgell

Wed, 03 Dec 2025 11:26:00 +0100

Imatge extreta de la gestió ambiental de les energies renovables de la web de la Generalitat de Catalunya.

L'aplicació de la metodologia emprada assigna a la comarca de l'Urgell 688 MW d’energia fotovoltaica i 732,2 MW d’eòlica
També s’han exposat les diferents eines i canals de comunicació que tindrà el món local per tal de fer les seves aportacions, modificacions o consultes al document

La directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Anna Camp, va presentar ahir als representants dels 20 municipis de l’Urgell els resultats preliminars del nou Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER). Segons aquesta primera proposta, la comarca haurà de generar, abans del 2050, 688 MW d’energia solar fotovoltaica i 732,2 MW d’energia eòlica.

La sessió va servir perquè els ajuntaments coneguessin tant els objectius com la metodologia utilitzada per elaborar el pla, així com les eines que tindran a l’abast per modificar o adaptar la proposta a la realitat de cada municipi.

Distribució de la potència solar i ocupació del sòl

Del total de potència fotovoltaica prevista (688 MW), el PLATER estableix que:

153,5 MW s’instal·laran en edificis
54,5 MW en espais artificialitzats (com pedreres o abocadors en desús)
480 MW en sòl no artificialitzat

Actualment, a l’Urgell ja hi ha 233,5 MW d’instal·lacions fotovoltaiques entre les existents, autoritzades o en tramitació que, si finalment s’executen, ja es comptaran dins aquests objectius. En total, la implantació en sòl no artificialitzat ocuparà 780 hectàrees, aproximadament l’1,3% de la superfície comarcal.

Energia eòlica

Pel que fa a l’energia del vent, la comarca haurà de produir 732,2 MW. D’aquests, 124,8 MW corresponen a parcs eòlics ja instal·lats, autoritzats o en tràmit.

A més, el PLATER calcula la capacitat de generació d’energia renovable de cada territori segons el seu potencial. Per una banda, les zones d’acceleració per a la solar fotovoltaica (edificis i espais artificialitzats) i l'altra, les zones prioritàries per instal·lar parcs eòlics i plantes fotovoltaiques en sòl no urbanitzable. L’objectiu és repartir de manera equilibrada la producció d’energies renovables arreu del país.

Els ajuntaments podran presentar propostes i suggeriments durant el període d’informació pública, que serà excepcionalment de tres mesos per afavorir la participació local. Un cop el pla s’aprovi de manera definitiva, cada municipi podrà adaptar el seu planejament urbanístic per decidir com es despleguen les renovables dins del seu terme, d’acord amb els criteris del PLATER.

Per facilitar aquesta feina, el Govern posarà a disposició dels municipis diverses eines, com ara un visor web amb la cartografia detallada del pla.

El PLATER és una peça clau per complir la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT), que preveu instal·lar 62.000 MW d’energies renovables per assolir un sistema energètic descarbonitzat. D’aquesta potència, 14.000 MW s’hauran d’ubicar en edificis i espais artificialitzats, i la resta en sòl no urbanitzable, que ocuparà aproximadament l’1,2% del territori català.

El Govern preveu iniciar la fase d’informació pública del PLATER a principis del 2026.

Entitats ecologistes acusen els opositors a les ZEPA d’exercir 'agricultura industrial' a favor de 'grans corporacions'

Tue, 02 Dec 2025 17:25:00 +0100

Els ambientalistes rebutgen l'intent de reduir el nivell de protecció d’aus a Ponent i apel·len a la normativa europea

Les entitats ecologistes han respost aquest dimarts a la mobilització que va fer el sector agrari dilluns contra les Zones d’Especial Protecció d’Aus que hi ha a Ponent i els han acusat d’exercir l’agricultura industrial a favor de les grans corporacions. En aquest sentit, també s’han oposat a qualsevol proposta de reducció de les zones de protecció a les aus protegides i han recordat que aquests espais naturals estan avalats per la Comissió Europea (CE). Els ecologistes defensen que són hàbitats “d’alt valor ecològic” essencials per a la biodiversitat dels compromisos ambientals assumits per l’Estat o adquirits davant la transformació al regadiu de més de 40.000 hectàrees.

Les entitats ecologistes que signen el comunicat de resposta a la mobilització agrícola de dilluns a Lleida són Ipcena, Ecologistes de Catalunya, SEO Birdlife, Depana, Lliga per a la defensa del patrimoni natural, Trenca, Amics de la Banqueta de Juneda, Naturaleza Rural i Egrell.

Segons els ecologistes, les protestes de dilluns es fan impulsades per determinats “sectors de la pagesia industrial”, i tenen com a objectiu pressionar el Govern per reduir la protecció ambiental, “prioritzant interessos particulars per sobre de bé comú del país”. En aquest sentit, consideren que la campanya contra els espais naturals de Ponent s’ha intensificat per part d’aquests sectors contraris a la conservació de la biodiversitat i que entre les seves pretensions hi ha l’increment de la superfície de regadiu, en detriment d’àrees protegides, la facilitació de la construcció de granges – principalment de porcí - i la “imposició” de canvis de conreu dins les ZEPA per ampliar fruiters de regadiu intensiu.

Els ecologistes recorden que bona part dels espais naturals i la seva superfície són producte de les mesures compensatòries de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del projecte de transformació al regadiu del canal Segarra-Garrigues (aprovada el 2010). Així mateix, apunten que l’impacte d’aquest canal sobre les aus estèpiques vinculades als secans ha estat molt “sever” i a les àrees protegides derivades de la DIA són només “una petita mostra dels hàbitats estèpics originals existents abans de la construcció d’aquesta gran infraestructura hidràulica”. Per les entitats, la construcció del canal i la transformació en regadiu, han posat en una “situació crítica d’extinció” les aus lligades als ambients agrícoles de secà a Catalunya.

Finalment, els ecologistes exigeixen al Govern que en un termini màxim de 6 mesos es posi en marxa l’òrgan de gestió i s’assignin els recursos necessaris per millorar la rendibilitat de l’agricultura i la ramaderia en els espais naturals protegits de Ponent i alhora rescatar el projecte de Bases Reguladores d’ajuts per al foment de la biodiversitat en espais agraris, adreçades a agricultors i entitats sense ànim de lucre.

Preixana torna a acollir la 12a Fira Gastronòmica 'De Prop' els propers 13 i 14 de desembre

Tue, 02 Dec 2025 17:17:32 +0100

Els propers 13 i 14 de desembre, la població de Preixana torna a acollir la fira gastronòmica 'De Prop' amb més d'una vintena d'expositors

El municipi de Preixana es prepara per celebrar la 12a edició del certamen els dies 13 i 14 de desembre, convertint-se un any més en la capital del producte local. L’alcalde, Jaume Pané, recorda que és una fira “molt consolidada” i que manté l’essència de donar visibilitat als productors del territori. Enguany, però, la cultura hi tindrà un pes especial amb la participació de l’Associació Paupaterres.

A més, enguany es manté el vessant esportiu amb la 6a cursa i caminada Entre Cabanes. Pané ha volgut agrair la fidelitat dels productors, que veuen en 'De Prop' un bon aparador a les portes de Nadal per oferir regals amb valor afegit.

La fira reunirà una vintena d’expositors i moltes activitats. Hi haurà un showcooking a càrrec de Cal Treixiner, vermuts musicals amb Pixie Dixie i Inuits, i actuacions de les corals infantils Mestre Güell de Tàrrega i Nova Cervera, a més d’un concert del cantautor Miquel del Roig.

El programa també inclou un taller de grafit amb Tope i la presentació de nous productes com el torró de pedra seca de Leader de Ponent i la màquina expenedora a granel KiloZero. A més, els infants podran gaudir dels espectacles de Lali BeGood i Berta de Poblet, i participar en la tradicional cerca del Tió de Nadal, organitzada per l’AFA de l’escola Montalbà.

Durant el cap de setmana també obrirà el celler d’Antoni Giribet, i al recinte s’hi oferiran esmorzars, dinars i sopars.

Obres de millora a la xarxa d’aigua de Tàrrega, que obligaran a tallar un tram de l’avinguda de Catalunya els dies 4 i 5 de desembre

Tue, 02 Dec 2025 17:06:15 +0100

Es recomana utilitzar rutes alternatives per evitar el tram afectat, entre el carrer de Sant Joan i la plaça del Carme
L’actuació forma part del pla de millora de la xarxa d’abastament d’aigua de boca amb l’objectiu d’evitar fuites i optimitzar el consum

L’Ajuntament de Tàrrega continua desenvolupant obres de millora a la xarxa d’aigua de boca del municipi. Així, aquesta setmana es preveu actuar en un tram de l’avinguda de Catalunya, on serà necessària l’obertura d’una rasa entre altres accions. Els treballs es duran a terme el dijous 4 i el divendres 5 de desembre en el segment del vial comprès entre el carrer de Sant Joan i la plaça del Carme.

El consistori ha informat els veïns afectats i recomana als conductors de vehicles que utilitzin rutes alternatives durant aquests dos dies d’obres, ja que els carrers adjacents també es veuran afectats per aquestes actuacions. El servei de bus urbà també tindrà incidències en el seu pas per l’avinguda de Catalunya. Així, la parada número 12, ubicada davant Can Aleix, es desplaçarà uns metres fins a la cruïlla amb el carrer de Sant Pelegrí. La parada 13, a la plaça del Pare Carles Perelló, quedarà anul·lada.

Les tasques s’engloben en el pla de millora de la xarxa d’abastament d’aigua de boca amb l’objectiu d’evitar pèrdues per fuites i optimitzar el consum amb materials més eficients. El projecte es basa en la ‘sectorització’ de la xarxa. El regidor d’Urbanisme i Transició Energètica, José Luis Marín, ha destacat que “aquestes obres formen part d’una estratègia global per garantir una xarxa d’aigua més moderna, eficient i segura. Amb la sectorització i la renovació de tubs i elements obsolets, reduïm pèrdues i fem un pas endavant cap a un ús més sostenible dels recursos.”

Aquest paquet d’intervencions a la xarxa suposa una inversió total de 514.987 euros i compta amb un ajut de la Diputació de Lleida que ascendeix a 460.868 euros. El projecte també inclou la reparació i la impermeabilització del dipòsit gran situat al Parc de Sant Eloi i la rehabilitació del dipòsit d’aigua ja tractada ubicat a l’estació potabilitzadora (ETAP).

D’altra banda, l’Ajuntament de Tàrrega també durà a terme en els pròxims mesos el projecte de digitalització de la xarxa d’abastament d’aigua. En aquest cas, es modernitzarà el sistema mitjançant l’ús de tecnologies digitals, sensors i sistemes d’informació en temps real. El pressupost d’execució és de 715.491 euros i es compta amb un ajut dels fons europeus Next Generation quantificat en 464.491 euros. La part restant la sufragarà el consistori, tal com ja va aprovar el Ple el passat 10 de novembre.

Agramunt i Vilagrassa s'uneixen per impulsar un projecte de promoció del torró

Tue, 02 Dec 2025 09:36:00 +0100

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha recordat aquest dilluns, a Vilagrassa, que la institució incrementarà en prop de 450.000 euros la partida destinada a la marca ‘Gust de Lleida’ per a l’anualitat 2026, que passarà a comptar amb un pressupost d’1,6 milions d’euros.

L’Hostal del Carme de Vilagrassa ha acollit aquest dilluns l’acte de presentació del projecte ‘Agramunt i Vilagrassa, per la promoció del torró’, amb la participació dels dos municipis impulsors. L’alcalde de Vilagrassa, Josep Maria Mor, i l’alcaldessa d’Agramunt, Sílvia Fernàndez, juntament amb el president de la Diputació, Joan Talarn, han donat el tret de sortida a la iniciativa en el marc de la campanya '12 mesos 12 paisatges' de Catalunya.

A l’esdeveniment hi han assistit també el director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jaume Feixa, i els xefs Arnau París, Rosa Terés, Sergi Aritzeta, Marta Pinós, Núria Pérez i Àngel Esteve, que han elaborat diversos plats amb el torró com a ingredient central.

Durant la presentació, Talarn ha subratllat que “som territori d’aliment, de talent i d’innovació, i de ‘Gust de Lleida’”, i ha posat en valor el paper dels sis xefs que “porten el segell i el nom de les terres de Lleida arreu, des de Vilanova de Meià, Belianes, Agramunt, Vilagrassa o Lleida”.

El president ha destacat que “la cuina amb ‘Gust de Lleida’ té futur” i ha remarcat l’aposta de la Diputació per reforçar la marca agroalimentària. L’increment pressupostari del Patronat de Promoció Econòmica, que arribarà als 6,8 milions d’euros, destinarà un de cada quatre euros al desenvolupament de ‘Gust de Lleida’, fet que, segons Talarn, “consolida la marca com un instrument estratègic per al territori”.

L’acte, celebrat en el marc de la campanya '12 mesos 12 paisatges' de Catalunya i coincidint amb el mes dedicat al torró, forma part de les activitats vinculades a Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia, i compta amb el suport de ‘Gust de Lleida’.

L’Olivera inicia la campanya de l’oliva amb unes previsions d’entre 15.000 i 20.000 quilos

Tue, 02 Dec 2025 09:13:57 +0100

La cooperativa compta amb dues finques, una a Vallbona de les Monges i l'altra a la serra de Collserola.

L’Olivera ha donat el tret de sortida a una nova campanya de l’oliva amb perspectives optimistes, tant pel que fa a la superfície conreada com al volum de producció. La cooperativa torna a encarar el període de collita amb un increment de disponibilitat d’olives pròpies i de proveïdors de confiança.

Actualment, L’Olivera gestiona 18 hectàrees de secà a Vallbona de les Monges, el centre històric de la seva activitat agrícola. Paral·lelament, treballa 4 hectàrees més a Can Calopa, a la serra de Collserola, on continua la recuperació progressiva d’algunes parcel·les arran del conveni amb la Fundació Catalunya La Pedrera. Aquest acord permet consolidar un model de gestió social i sostenible a la finca municipal.

Les previsions de collita per a aquest 2025 situen la producció pròpia de Vallbona entre els 15.000 i 20.000 quilos d’olives, mentre que a Can Calopa s’esperen entre 3.000 i 5.000 quilos. Per completar la campanya i garantir l’elaboració dels seus olis ecològics, la cooperativa adquirirà també entre 30.000 i 40.000 quilos d’olives provinents d’explotacions ecològiques de confiança.

Un altre punt destacat de la temporada és la millora del molí de Vallbona de les Monges, que ha actualitzat la maquinària per optimitzar la recepció i la neteja de les olives. Una inversió que reforça l’aposta per la qualitat del producte final.

“Durant el 2024 vam elaborar el millor oli d’oliva verge extra de Catalunya i un dels millors olis d’arbequina del món, l’Oli de Finques. Continuem treballant per garantir un producte de qualitat singular fet amb processos sostenibles”, subratlla Pau Moragas, responsable de producció de L’Olivera.

Els delictes per tràfic de drogues pugen un 28% a la demarcació de Lleida el tercer trimestre del 2025

Tue, 02 Dec 2025 08:56:46 +0100

Les infraccions penals cauen un 2,5% i es registren menys robatoris amb força i menys sostraccions de vehicles

Els delictes per tràfic de drogues han pujat un 28,3% a la demarcació de Lleida en el tercer trimestre del 2025 en comparació amb el mateix període de l'any passat. En concret, s'ha passat de 106 a 136. En el cas de la ciutat de Lleida, aquest percentatge es dispara fins al 75%, amb 35 delictes per tràfic de drogues registrats entre gener i setembre enfront dels 20 que van haver-hi el 2024. Així es desprèn del balanç de criminalitat del Ministeri d'Interior, que assenyala que les infraccions penals cauen en general un 2,5% a la demarcació fins a les 16.710. Entre altres, reculen els robatoris amb força i les sostraccions de vehicles, mentre que augmenten els delictes contra la llibertat sexual o els robatoris amb violència i intimidació.

Fins al setembre, la demarcació ha registrat 3 homicidis, un més que fa un any. El primer va passar el 9 de maig passat, quan un home va ser detingut als Alamús acusat de matar el seu pare. El segon homicidi va ser el d'un jove de 18 anys que va ser apunyalat per part d'un menor de 17 a Tàrrega i el tercer, va ser la mort d'un home al setembre a Lleida que s'havia discutit amb un altre per dur els gossos deslligats. El balanç d'Interior recull els fets criminals fins al setembre, per aquest motiu no inclou l'assassinat a l'octubre d'un mosso a Lleida a mans del seu exsogre.

A banda, hi ha hagut 13 temptatives d'homicidi, un menys que fa un any (-7,1%). Pel que fa als delictes greus i menys greus de lesions, han reculat un 1% amb 198 delictes registrats.

Els delictes contra la llibertat sexual han augmentat fins als 239 casos, un 14,4% més respecte del mateix període de l'any passat. Dins d'aquest apartat, destaca l'increment de les agressions sexuals amb penetració en un 8%, amb 95 casos registrats enfront dels 88 de l'any passat.

També pugen els robatoris amb violència i intimidació, que passen de 339 casos a 386 (13,9%), i les estafes informàtiques amb 3.061 casos (1,4%). En canvi, cauen els robatoris amb força en domicilis, amb 671 casos (-9.4%); els furts, amb 3.160 (-5,7%), i les sostraccions de vehicles, amb 150 delictes registrats (-10,2%).

Organitzacions agràries mobilitzen un centenar de tractors per exigir un replantejament de les ZEPA

Mon, 01 Dec 2025 17:01:00 +0100

El sector reclama poder regar a les finques durant una reunió amb representants d'Agricultura i Territori

Més d'un centenar de pagesos han desfilat aquest dilluns amb els tractors pels carrers de Lleida per exigir al Govern un replantejament de les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA). La Unió de Pagesos, Asaja, Revolta Pagesa, Pagesos o Conills, el Manifest del Gran Urgell i la Comunitat de Regants del Segarra-Garrigues han convocat la tractorada coincidint amb una reunió aquest migdia amb representants dels departaments d'Agricultura i Territori.

El sector denuncia que la prohibició del regadiu a les finques en zones ZEPA i la resta de restriccions implementades fa 20 anys condemnen la viabilitat de l'activitat agrícola i ramadera, contribueixen a l'abandonament de finques i al despoblament de les zones rurals.

La pagesia ha tret aquest dilluns els tractors als carrers de Lleida per exigir que les ZEPA siguin compatibles amb l'activitat agrària i ramadera, i deixin de comprometre, segons denuncien, l'activitat agrària a les zones afectades. Després de dues dècades de restriccions en les zones especials de protecció per les aus, el sector reclama poder-hi regar per garantir la viabilitat econòmica de les explotacions. A més, reclamen que Territori pagui els 3 milions d'euros anuals de les finques gestionades del canal Segarra-Garrigues i que es gestioni de forma equilibrada la fauna cinegètica, entre altres qüestions.

Aquests han estat alguns dels punts que les organitzacions agràries han plantejat als representants del Govern durant una reunió a la seu dels serveis territorials de Territori a Lleida que s'ha allargat més de tres hores. Mentrestant, els agricultors que s'han mobilitzat han fet sonar els clàxons dels seus tractors mentre bloquejaven la rambla de Ferran i l'avinguda Francesc Macià. Tot i que les organitzacions esperaven sortir de la trobada amb compromisos signats, el Govern els ha emplaçat a una nova reunió el 12 de desembre. Segons l'executiu, la reunió se celebrarà a Barcelona, però les entitats volen que es faci a Lleida i mobilitzar novament els tractors.

El Govern admet que és una qüestió a resoldre

El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha avançat que en aquesta pròxima trobada discutiran uns protocols que s'enviaran per avançat a les organitzacions agràries en la línia d'agilitzar i facilitar les pràctiques dins les zones ZEPA i d'establir criteris de compensació pel servei que fa la pagesia en l'ecosistema. "El que ningú vol és que aquesta gent malvisqui, sinó que puguin viure bé de les seves explotacions i ajudar la biodiversitat. Evidentment, hi ha un greuge entre el qui pot regar i el que no, i s'han de buscar les mesures compensatòries suficients per equiparar les seves rendes al màxim possible", ha assenyalat.

El Govern veu complicat poder replantejar els límits de les ZEPA establerts per Brussel·les i aposta per buscar les escletxes legals que puguin fer més àgil i més permissiva tota l'activitat que es pugui portar a terme dins d'aquestes zones protegides. "Tot allò que es pugui fer amb coherència, amb seny i sigui legal, ho hem de fer", ha garantit Sargatal.

Decepció entre les organitzacions agràries

Per la seva banda, les organitzacions agràries s'han mostrat decebudes amb els resultats de la trobada perquè confiaven que s'acordessin les primeres mesures de forma immediata i creuen que "el Govern no ha fet els deures". El president d'Asaja, Pere Roqué, ha insistit que les zones ZEPA "són un problema greu per a la producció agrària, perquè no s'hi rega, però també són un reservori de fauna salvatge i cinegètica que ens està provocant la pesta porcina africana".

La responsable de Medi Ambient d'Unió de Pagesos, Carol Aixut, ha garantit que "anirem fins al final, perquè no podem permetre uns altres 20 anys de ruïna", i la representant del Gremi de la Pagesia, Mar Ariza, ha reclamat que les reunions serveixin per signar compromisos i aplicar la nova normativa de forma immediata. Rafael Piqué, president de la col·lectivitat de regants número 7 del Segarra-Garrigues, ha reivindicat que "qualsevol hàbitat sense aigua és un desert".

"Només podem fer una agricultura com la que feien els nostres avis"

Les entitats denuncien que les restriccions al regadiu limiten la viabilitat de l'activitat agrària i, de retruc, contribueixen a l'abandonament de les explotacions i al despoblament en les zones rurals. Pere Anton Mola és un agricultor de la Sentiu de Sió (Noguera) que té les seves finques de secà dins la ZEPA de Bellmunt-Almenara i reclama poder disposar d'un reg de suport per tenir la collita assegurada cada any. "És una terra molt bona que tenim, que es podria regar i treure'n molt fruit", assegura.

Per la seva banda, el president de la Cooperativa d'Aspa (Segrià), Josep Ramon Iglesias, lamenta que no puguin regar diverses finques malgrat que estan envoltades dels regs dels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. "Només podem fer una agricultura com la que feien els nostres avis el 1950. Cada any perdem les collites, una vegada i una altra. Les finques estan totalment devaluades i la nostra activitat està a punt de desaparèixer", adverteix.

En la mateixa línia, l'agricultor Jordi Vidal, d'Aitona (Segrià), constata que les finques en zona ZEPA no tenen un relleu generacional i s'estan abandonant. "La ZEPA comporta unes exigències brutals a l'hora de produir i dificulta que els pagesos tinguem una continuïtat i tinguem rendiments a les nostres terres. On hi ha zona ZEPA no hi ha vida i no hi ha futur", conclou Vidal.

Zones ZEPA a l'Urgell

A la comarca de l’Urgell, les principals ZEPA afecten zones com els Plans de Sió, que inclou municipis com Tornabous, i els Secans de Belianes‑Preixana, que cobreixen Preixana, Bellpuig i Vilagrassa.

La Fundació “la Caixa” col·labora amb Quàlia per impulsar la mobilitat inclusiva en zones rurals amb l’adquisició d’un vehicle adaptat

Mon, 01 Dec 2025 16:53:00 +0100

La cooperativa Quàlia incorpora una furgoneta adaptada gràcies al suport de la Fundació "la Caixa", reforçant l'accés al lleure i la inclusió de les persones amb discapacitat i problemes de salut mental en zones rurals amb manca de mobilitat.

La Fundació “la Caixa”, a través de CaixaBank, ha formalitzat el seu suport a la cooperativa Quàlia per a l’adquisició d’un vehicle adaptat que permetrà millorar l’accés al lleure de persones amb discapacitat i amb problemàtica de salut mental que viuen en zones rurals amb greus limitacions de transport públic.

Al territori, on molts municipis presenten connexions escasses amb el transport públic, l’accés al lleure continua sent un dret vulnerat per a una part de la població. Les persones amb discapacitat, dificultats econòmiques o problemes de salut mental són les que en pateixen amb més intensitat les conseqüències, sovint veient-se obligades a renunciar a activitats socials i comunitàries per manca de mobilitat.

Des de la cooperativa Quàlia s’impulsa un model de lleure de qualitat, participatiu i basat en la presa de decisions col·lectiva, amb activitats que van des de sortides i tallers fins a esdeveniments culturals, vacances, caminades i projectes comunitaris. Per a moltes de les persones usuàries, aquestes propostes són un element clau per reforçar l’autoestima, l’autonomia personal, l’estabilitat emocional i el vincle amb l’entorn.

La manca de mobilitat al territori, però, es mantenia com un obstacle estructural. En aquest context, la incorporació d’una furgoneta adaptada suposa un avenç significatiu. Gràcies al donatiu de 10.000 euros de la Fundació “la Caixa” i a l’esforç econòmic de Quàlia, el nou vehicle garantirà que qualsevol persona usuària, independentment del lloc on resideixi, pugui accedir a activitats de lleure de manera segura i adequada a les seves necessitats.

La utilitat d’aquest recurs queda reforçada per les valoracions de les pròpies persones participants. En una enquesta recent realitzada per la cooperativa, a la pregunta “Sents que Quàlia posa facilitats a les persones que tenen dificultats per qüestions de transport, econòmiques o de manca de companyia?”, un 80% de les respostes van ser afirmatives. Aquest resultat posa en relleu la importància d’inversions que reforcin la igualtat d’oportunitats i l’accessibilitat al lleure.

La cooperativa reafirma el seu compromís de continuar treballant per transformar el territori i avançar cap a una societat més inclusiva. Per la seva banda, la Fundació “la Caixa” continua impulsant projectes d’alt impacte social arreu de l’Estat. El 2024, a través de l’extensa xarxa d’oficines de CaixaBank es van canalitzar ajudes cap a gairebé 5.625 projectes impulsats per prop de 5.300 entitats socials, responent així a necessitats detectades directament des del territori.

BonÀrea amplia la seva botiga a Tàrrega amb un espai més gran i una oferta renovada

Mon, 01 Dec 2025 12:53:56 +0100

L'ampliació de la botiga passa dels 255 m² als 286 m².

BonÀrea Agrupa, el grup agroalimentari líder amb un model únic basat en la integració vertical completa sense intermediaris, ha reobert el seu establiment de Tàrrega, a l’avinguda Catalunya, 18, després d’un període de tancament temporal per dur-hi a terme una ampliació i renovació. La botiga va reobrir al públic dissabte 29 de novembre amb un espai més gran i una oferta de productes ampliada per donar resposta a les necessitats actuals dels seus clients.

La botiga de Tàrrega, inaugurada l’any 2000 en format de botiga, ja havia experimentat una reforma destacada l’any 2011 per ampliar la gamma de productes i convertir-se en un supermercat amb més superfície de venda. Aquesta nova actuació consolida la seva evolució i reforça l’aposta de bonÀrea per oferir una experiència de compra més completa i còmoda.

La nova superfície de venda passa a ser de 286 m², davant dels 255 m² anteriors, fet que ha permès incorporar una oferta més àmplia d’uns 2.400 productes, increment notable respecte a les 1.900 referències prèvies. L’establiment manté el mateix equip de professionals i l’horari habitual: de dilluns a dissabte de 9 h a 21 h, i diumenges i festius de 9 h a 14 h.

Segons Joan Perella, responsable d’Expansió i Obres de botigues bonÀrea: “A més d’un creixement físic, aquesta ampliació representa una redistribució pensada per millorar l’experiència de compra dels nostres clients. Hem creat un espai més funcional i còmode, adaptat a les necessitats actuals, i fidel als valors de proximitat, qualitat i varietat que ens defineixen.”

Amb aquesta ampliació, bonÀrea continua consolidant la seva presència a la comarca de l’Urgell on compta amb quatre establiments i a la província de Lleida, on suma un total de 50 botigues.

Tàrrega celebra amb èxit la recerca del Tió de Nadal a Claravalls

Sun, 30 Nov 2025 16:28:58 +0100

Un centenar de famílies participen en aquesta tradició nadalenca, la xifra més alta d’ençà que es va impulsar l’activitat el 2021
Organitzada per la Regidoria de Ciutadania i Lo Cigronet amb el suport de la Junta de Veïns de Claravalls i la col·laboració dels Amics del CAU

Tàrrega ha celebrat amb èxit una nova edició de la recerca del Tió de Nadal, que per primer cop ha tingut lloc a Claravalls i que ha reunit un centenar de famílies, la xifra més alta registrada d’ençà que es va impulsar l’activitat el 2021. La iniciativa, organitzada per la Regidoria de Ciutadania i Lo Cigronet amb el suport de la Junta de Veïns de Claravalls i la col·laboració dels Amics del CAU, es referma com una cita imprescindible del calendari nadalenc.

La jornada ha començat amb una xocolatada elaborada pels Amics del CAU de Tàrrega amb més de 350 persones inscrites, que han agafat forces abans de la recerca dels troncs màgics. L’organització ha preparat tres rutes adaptades en funció de l’edat dels infants. La curta, per a infants de 0 a 3 anys i per a persones amb mobilitat reduïda, ha tingut lloc a la piscina del poble. La mitjana, per a nens de 4 a 6 anys, s’ha celebrat pels carrerons de Claravalls. Finalment, la llarga, per a majors de 6 anys, s’ha desenvolupat a les afores.

Un cop totes les famílies han trobat el seu Tió, s’han reunit al Local Social de Claravalls per gaudir de l’estrena del nou espectacle ‘El Tió és màgic?’ a càrrec de Tiolàndia de Lo Cigronet, que narra la història d’un pastor que torna a gaudir de la màgia de Nadal gràcies a l’ajuda del seu Tió.

Des de l’organització, s’ha fet una valoració molt positiva de ‘La recerca del Tió’, que cada any guanya més adeptes i té una gran acollida per part de les famílies, que s’havien inscrit prèviament a través d’un formulari. La Regidoria de Ciutadania també ha agraït la col·laboració de tota la població de Claravalls per poder apropar la màgia del Tió a tots els infants en una jornada plena d'il·lusió.

Tàrrega adjudica el contracte d’obres per a la millora de l’accessibilitat en diversos carrers del municipi

Sun, 30 Nov 2025 16:22:00 +0100

Les obres començaran al mes de desembre amb 19 actuacions en 12 punts estratègics
Va ser la proposta més votada en els Pressupostos Participatius del 2024

L’Ajuntament de Tàrrega ha adjudicat el contracte d’obres per a la millora de l’accessibilitat per a vianants en diversos carrers del municipi. Aquesta va ser la proposta més votada en la darrera edició dels Pressupostos Participatius i contempla 19 actuacions en 12 punts estratègics on s’eliminaran les barreres arquitectòniques de les voreres. Els treballs també contemplen la instal·lació de paviment amb relleu perquè les persones invidents o amb mobilitat reduïda, puguin detectar-lo i reconèixer-lo com un senyal per a mantenir-se alerta. L’objectiu és complir els requisits d'accessibilitat universal i facilitar una circulació lliure a tots els vianants.

L’empresa adjudicatària és Tallers Vidal Amill SLU per un import final de 61.597,24 euros (IVA inclòs) i està previst que les obres comencin al mes de desembre, amb un termini d’execució de quatre mesos. Els 12 punts d’actuació seran al carrer de Blaia (en les interseccions amb el carrer del Mestre Pere Pau i Roger de Llúria), al carrer d’Agramunt (en la intersecció amb el carrer del Mestre Amigó i el Passeig Simó Canet), al carrer del Mestre Güell (número 133 i número 131), al carrer dels Bombers (número 1 i número 9), a la rambla del Canalet (en la intersecció amb el carrer de Sol Ixent), a l’avinguda de la Generalitat (número 69), al carrer de Santa Clara (número 6) i en dos accessos a l’aparcament ubicat a l’avinguda Onze de Setembre.

Reforç de la il·luminació en passos de vianants

El segon projecte amb més suport dels Pressupostos Participatius va ser la millora de la il·luminació en indrets de la via pública amb passos de vianants. En aquest cas, ja s’ha iniciat una primera actuació a l’accés a l’Institut Alfons Costafreda, a l’avinguda de Tarragona. Pròximament, també està previst reforçar la llum en 10 passos de vianants ubicats a la via Lacetània i 4 a la zona comercial de l’avinguda de Cervera. La renovació de l’enllumenat serà a través de la tecnologia LED, que permet fer un ús més eficient i sostenible.

Instal·lació de menjadores per a colònies de gats ferals

Finalment, l’altra proposta escollida va ser l’adequació de les condicions d’alimentació i higiene dels gats de carrer. A principis del 2026 està previst que s’instal·lin 15 menjadores per a colònies felines en diferents espais localitzats. En aquesta línia, l’Ajuntament de Tàrrega va aprovar la creació del primer Pla de Control i Gestió Ètica de Colònies Felines Urbanes i començarà les formacions per aconseguir el carnet acreditatiu als ciutadans interessats en formar part del projecte.

Tàrrega distingeix persones i entitats del territori en la 27a edició dels Premis Culturàlia

Sun, 30 Nov 2025 09:39:46 +0100

Guardons per a l’artista Josep Castellana, el divulgador musical Josep Lluís Boleda, el programador de jazz Josep Mestres, el Grup Sardanista Estol d’Agramunt i la UdL
L’acte, celebrat al Teatre Ateneu, també ha homenatjat a títol pòstum l’escriptor Xavier García

Nit de reconeixements i homenatges a Tàrrega. El Teatre Ateneu ha acollit aquest dissabte l’acte de lliurament de la 27a edició dels Premis Culturàlia. Atorgats pel Centre Cultural de Tàrrega i la Regidoria de Cultura, els guardons posen en valor la tasca de persones i entitats en favor del territori. A la gala, que ha congregat vora mig miler d’espectadors, han brillat especialment els àmbits de les arts i el coneixement.

Així, s’han lliurat distincions a l’escultor Josep Castellana (en la categoria d’artista); al divulgador musical Josep Lluís Boleda (persona); al programador de jazz Josep Mestres (targarí fora vila); al Grup Sardanista Estol d’Agramunt (comarcal) i a la Universitat de Lleida (intercomarcal).

L’acte ha reservat també un espai de record per a l’escriptor targarí Xavier García, que va morir el passat mes de maig en un incendi a casa seva. Tècnic de la Regidoria de Cultura i gran divulgador de les lletres, García era considerat un expert en l’obra de Pedrolo. A l’inici de la gala, s’han projectat imatges alhora que la rapsoda Montse Rubinat ha llegit la glossa poètica que García va dedicar en el seu moment a l’enyorat Guantxo.

Prèviament, el director dels Premis Culturàlia, Antoni Palou, i el president del Centre Cultural, Pep Vall, han donat la benvinguda destacant una vegada més “l’excel·lència” que caracteritza les persones i entitats guardonades.

Amb tres dècades de trajectòria, el Grup Sardanista Estol d’Agramunt ha esdevingut una de les formacions referents en aquest àmbit. Amb un destacat caràcter inclusiu, la seva tasca ha unit diferents generacions. Sobresurt la figura de la fundadora, Antonieta Tella, que ha recollit el guardó junt amb altres representats de l’entitat. “Cal transmetre la tradició sardanista entre els més joves com a signe d'identitat”, han apuntat. El president del Consell Comarcal de l’Urgell, José Luis Marín, ha lliurat el guardó.

Targarí vinculat a moltes associacions, Josep Lluís Boleda és un apassionat de la música clàssica, afició que ha divulgat a un nombrós públic gràcies, sobretot, a les sessions d’àudio-fòrum de la Societat Ateneu de la capital de l’Urgell. Les seves audicions han creat una comunitat melòmana molt fidel. “La música m’ha portat plenitud i felicitat i més encara de poder-la compartir amb els altres”, ha dit després de rebre el guardó de mans de la regidora de Cultura, Laura Tejero.

Informàtic de professió, el targarí Josep Mestres sempre ha tingut una estreta vinculació amb el món de la cultura. Va col·laborar ja d’adolescent en revistes locals de la seva ciutat i anys després va impulsar el festival Atacdejazz de Tàrrega al costat del seu amic Miquel Soldevila. Establert a Barcelona, del 2021 al 2024 ha estat programador del Mas i Mas Festival i la sala Jamboree, convertint-se en un referent de l’escena del jazz. En la seva al·locució ha reivindicat “la importància d’oferir música en viu”, un cop ha recollit el premi lliurat per Jordi Seguí, president de la Cambra de Comerç de Tàrrega.

Josep Castellana és un reconegut mestre artesà de la forja treballant materials com el ferro i el bronze. Continuador d’una nissaga targarina d’artistes, ha deixat empremta al Parc de Sant Eloi amb diversos elements com murals, fonts i balconades. A més, també ha estat el creador dels mateixos guardons dels Culturàlia, un dels quals ha rebut ara a títol propi. Castellana, que ha recollit l'estatueta de mans d’Antoni Palou, ha fet esment dels seus 50 anys d’ofici: “la forja és una forma de reflectir el meu caràcter”.

La Universitat de Lleida, que acumula més de 725 anys de trajectòria (és la universitat més antiga de Catalunya), ha rebut el guardó de mans d’un dels convidats d’honor de la gala, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn. La UdL acull actualment més d’11.000 estudiants provinents d’arreu de Catalunya, l’Estat i l’estranger. Han recollit el Premi Culturàlia la nova vicerectora Núria Casado junt amb Joan Busqueta, antic vicerector, i Delfí Robinat, empresari targarí que va presidir fins ahir el Consell Social de la UdL. Robinat ha destacat que “la UdL aplega gent implicada en la transferència de coneixement”. Casado, per la seva part, ha afirmat que “la UdL és font d’innovació, servei i de compromís social”.

En el discurs de cloenda, l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú ha manifestat que “en un món fosc i en una societat crispada com és l’actual ens queda la llum de la cultura, la cultura en cadascuna de les seves manifestacions tal i com demostren els guardons atorgats”. I ha assenyalat que "la cultura crea sentiment de pertinença i ens fa més tolerants”.

La gala, conduïda per l’actor Robert Gobern i la targarina Mireia Ribó, ha combinat interludis musicals a càrrec del grup Lo Dixie i l’animació teatral del taller CRUMA. L’escenografia de Llorenç Corbella ha brillat una any més amb força. Els audiovisuals de Marc Andreu també han servit per destacar la tasca de les persones i entitats guardonades.

Tàrrega publica una biografia de la sufragista Júlia Pomés Figueres en forma de conte infantil

Sat, 29 Nov 2025 17:10:00 +0100

Obra escrita per la filla de la protagonista i editada dins la col·lecció 'On són les dones targarines’ de la Regidoria de Feminismes
El llibre atorga visibilitat a la figura de Pomés, dona republicana i defensora de la plena igualtat de sexes que va quedar silenciada pel franquisme

La Regidoria de Feminismes de Tàrrega ha presentat avui dissabte el 12è volum de la col·lecció de llibres ‘On són les dones targarines?’, en aquesta ocasió dedicat a la trajectòria de la sufragista Júlia Pomés Figueres (Tàrrega, 1913 – Barcelona, 2003). L’obra atorga visibilitat a la figura de Pomés, una dona avançada al seu temps, d’ideologia republicana i ferma defensora del sufragisme i el moviment feminista. Precisament, a causa de les seves idees, Pomés va quedar silenciada per la repressió franquista i va haver de marxar de la seva ciutat natal.

A l’igual que en els lliuraments anteriors de la col·lecció, la biografia veu la llum en forma de conte il·lustrat, un format molt accessible i pedagògic per als infants. En aquest cas, l’autora del text és Aurora Maquinay Pomés, filla de la protagonista i que també ha publicat recentment el llibre ‘No em dic Jordina’, que reconstrueix la història de la seva mare en un relat íntim i colpidor. El conte compta amb il·lustracions de l’artista Isabel Elies Tilló.

L’acte de presentació s’ha celebrat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell amb la presència de la regidora de Feminismes, Alba Castellana, i les autores abans esmentades. Castellana ha posat en valor la col·lecció ‘On són les dones targarines?’, “la qual ajuda a acostar aquests perfils biogràfics a petits i grans”. Quant a Júlia Pomés Figueres, ha recordat que “l’any 1933 va formar part de la primera junta del Grup Femení d'Unió Republicana i que va signar el manifest ‘A Les dones de Tàrrega’, que va causar un fort impacte a la ciutat. La seva història, però, va quedar silenciada després de la Guerra Civil i ara li donem la visibilitat que es mereix”. En la presentació, el taller d'arts escèniques CRUMA ha ofert una lectura teatralitzada.

'On són les dones targarines?'

La col·lecció posa de relleu la trajectòria vital i professional de dones targarines, tant d’origen com d’adopció. El primer volum es va publicar el 2017 i es va dedicar a la docent Alba Güell Roca (1900-1997), al qual seguiren l'actriu i periodista Pilarín Minguell Pont (1926-2020); la llevadora Maria Bernades Guardiola (1900-2000); l'escriptora Josefina Vidal Morera (1932-2023); l'artista conceptual Olga L. Pijoan (1952-1997); les germanes llibreteres Rosina (1921–2010) i Maria Teresa (1924–2012) Pera Güell; l’artista Dúnia Lorda Vidal (1964–1999); la fotògrafa Palmira Puig Ximénez (1912–1979); l’empresària Rosita Purgimon Gabernet (1927); l’escriptora María del Valle Macías González (1941); i la infermera Maria Moreu Súria (1926-2024).

Perfil de Júlia Pomés Figueres

Filla de Francesc Pomés Monfà (membre d'Acció Republicana) i Cecilia Figueras Trepat, la Júlia va néixer a Tàrrega el 13 de setembre de 1913, on va ser educada en l'ambient de les famílies republicanes i d'esquerres targarines. El 1933, va formar part de la primera Junta directiva del Grup Femení d'Unió Republicana i del grup femení d'Esquerra, i esdevingué una de les signants del manifest feminista ‘A Les dones de Tàrrega’.

Durant la Guerra Civil, va participar en activitats solidàries i de suport a refugiats i soldats del front, fins que la proximitat de les bombes la van obligar a marxar de Tàrrega i a refugiar-se prop de Barcelona. Acabada la guerra, el contacte amb Tàrrega va ser mínim i va amagar el seu passat sufragista i milicià, un fet que la seva filla Aurora va descobrir en recuperar unes cartes de la seva mare després de morir. Amb la seva història, es vol reivindicar les dones que van lluitar per uns ideals quan eren joves i que, en perdre la guerra, van patir la repressió franquista.

Unió de Pagesos demana el sí a la modernització dels Canals d’Urgell, però alerta que cal destinar-hi més recursos

Sat, 29 Nov 2025 12:37:45 +0100

Unió de Pagesos insta els governs a reforçar els recursos per avançar cap a un model de reg eficient, sostenible i accessible.

Unió de Pagesos considera essencial la modernització del reg dels Canals d’Urgell per millorar l’eficiència en la gestió de l’aigua davant l’escenari d’incertesa provocat pel canvi climàtic. Al mateix temps, el sindicat defensa que aquesta actuació és clau per potenciar la productivitat agrària de la zona, fomentant el reg de precisió.

L’organització remarca que la modernització del regadiu és una obra de bé públic, ja que implica una millora de l’eficiència energètica i pot afavorir el relleu generacional de la pagesia del territori. Per aquest motiu, insta els governs català i estatal a destinar més recursos per facilitar-ne l’execució. En un context en què treballar la terra cada vegada aporta menys beneficis, el sindicat considera poc realista que els agricultors assumeixin els costos de la modernització.

Per això, Unió de Pagesos reclama que s’hi destinin més recursos públics, tant per cobrir la despesa de la infraestructura fins a peu de finca com per crear un sistema d’ajuts que permeti afrontar el moblament interior de les explotacions, adaptat a la situació econòmica actual dels regants. En aquesta línia, el sindicat subratlla la importància d’impulsar un model “claus en mà” per als propietaris. A més, proposa establir un sistema de finançament públic amb interessos subvencionats i cost zero per a les persones que no puguin accedir a les ajudes.

D’altra banda, el sindicat remarca que, amb les dimensions actuals de moltes finques, els sobrecostos són elevats. Per això insta la Generalitat a fomentar la concentració parcel·lària ordinària i facilitar la privada a través de bonificacions fiscals, amb l’objectiu de potenciar el redimensionament de les explotacions.

Finalment, Unió de Pagesos demana que els models de reg modernitzat i l’actual puguin conviure sense data límit, per evitar perjudicar la pagesia que a hores d’ara no pot accedir a la modernització.

Verdú inaugura les obres de millora i adequació del Complex Arqueològic dels Estinclells

Fri, 28 Nov 2025 18:25:00 +0100

El Complex Arqueològic dels Estinclells, a Verdú, acollirà aquest dissabte 29 de novembre una jornada dedicada a l’arqueologia experimental amb la presentació del projecte “Reproduir la Ceràmica Ibèrica”. La jornada és amb motiu de la inauguració de les obres de millora i adequació del Complex Arqueològic, així com la presentació oficial del Projecte d’Arqueologia Experimental de Reproduir la Ceràmica Ibèrica.

L’esdeveniment oferirà al públic l’oportunitat de presenciar en directe una cuita de ceràmica al Camp d'Experimentació de la Protohistòria (CEP), una pràctica destinada a recuperar i comprendre les tècniques artesanals utilitzades pels antics pobles ibèrics.

La jornada comptarà amb portes obertes des de les 8 h fins a la mitjanit. Les activitats s’iniciaran amb l’encesa del forn a les 8 h, punt de partida del procés de cocció ceràmica. A continuació, l’acte institucional d’inauguració tindrà lloc a les 11 h al mateix poblat ibèric, on es presentaran les intervencions realitzades per posar en valor i millorar l’accessibilitat i la recerca d’aquest important jaciment ilerget.

L’esdeveniment està organitzat per l’Ajuntament de Verdú, el Centre d’Estudis Lacetans i l’Associació Estinclellsdifusió, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i diverses iniciatives dedicades a la recerca i difusió de la cultura ibèrica.

El Ple de Tàrrega aprova per unanimitat una moció a favor de la gratuïtat dels menjadors i les activitats extraescolars

Fri, 28 Nov 2025 12:56:00 +0100

Es desestimen les conclusions de l’estudi sobre els models de gestió de l’aigua i s’insta a realitzar un nou informe de viabilitat econòmica del servei
Aprovat de forma definitiva el reglament de l’emissora municipal Ràdio Tàrrega

El Ple de Tàrrega va celebrar ahir dijous una nova sessió ordinària, la qual va incloure mocions i propostes dels diferents grups municipals a l’ordre del dia. Destaca una moció a favor de la gratuïtat dels menjadors i les activitats extraescolars durant l’educació obligatòria, que va obtenir el suport unànime d’ERC i PSC (Equip de Govern) i Junts per Tàrrega i CUP (oposició). El text manifesta el suport a la iniciativa aprovada pel Parlament de Catalunya i que s’ha traslladat al Govern. Es vol així reduir les desigualtats, fomentar la cohesió social i millorar els resultats educatius. També potencia els àpats saludables i els espai inclusius entre infants i joves.

La moció també insta l’Ajuntament a desenvolupar un pla progressiu per ajudar a implantar aquesta mesura al municipi prioritzant els centres amb majors indicadors de vulnerabilitat. Segons un estudi d’Aliança Educació 360, un de cada tres infants en situació vulnerable no té accés a cap activitat educativa més enllà de l’horari lectiu. Alhora, només la meitat de l’alumnat en situació de pobresa té accés a beca menjador.

Conclusions de l’estudi de la gestió del cicle de l’aigua

D’altra banda, l’Equip de Govern va informar de l’estat actual de l’estudi sobre la gestió del servei de l’aigua de boca a Tàrrega, encarregat a l’empresa Nova Celona. L’informe analitza diferents models i alternatives amb criteris tècnics, econòmics i jurídics, i es va encarregar l’any 2021 per avaluar una possible municipalització. Val a dir que l’Ajuntament ha prorrogat en dues ocasions (fins al juliol del 2026) la concessió actual del servei a l’empresa Agbar, que finalitzava el 2024.

L’estudi conclou que, atenent a la necessitat d’inversions i recursos, la concessió és l’opció més viable. Així, la concessió externa suposaria un augment tarifari del 23,33%; l’empresa mixta, un 44,50%; i l’empresa municipal, un 42,02%. Les dades de l’estudi, així com l’inici de tràmits de cara a una nova concessió, es van dur a votació i es van rebutjar amb els vots en contra de Junts per Tàrrega i CUP, que van adduir deficiències i errors en l’informe de Nova Celona. També van instar a realitzar un nou estudi de viabilitat i a constituir una comissió especial de seguiment. Val a dir que les divergències sobre l’estudi de Nova Celona ja van originar la sortida de la CUP de l’Equip de Govern l’estiu passat.

Reforma del parc infantil de la Plana

D’altra banda, la CUP va presentar dues propostes d’execució de projectes a la via pública. D’una banda, insta l’Equip de Govern a completar la substitució de bombetes LED a la xarxa d’enllumenat, actuació que ja es va iniciar a principis de mandat. També demana la reforma integral del parc infantil situat a la zona verda de la Plana, amb nou mobiliari, elements inclusius, enjardinament i enllumenat. L’Equip de Govern va anunciar que aquesta darrera proposta sí es desenvoluparà.

Llum verda definitiva al reglament de Ràdio Tàrrega

Un altre dels punts destacats va ser l’aprovació definitiva del nou reglament de l’emissora municipal Ràdio Tàrrega. El text regula l’organització i el funcionament del mitjà de comunicació. Després del període d’exposició pública, es va estimar una de les al·legacions de Junts per Tàrrega perquè els grups municipals de l’oposició disposin d’un espai setmanal en lloc de quinzenal. Aquesta estimació (i el conjunt del reglament) van prosperar gràcies al vot favorable de la CUP, acordat amb ERC. Aquest pacte puntual, junt amb l’acceptació de reformar el parc infantil de la Plana, també ha possibilitat el vot favorable de la CUP per donar llum verda al pagament de factures pendents a proveïdors. El PSC també va votar a favor del reglament de Ràdio Tàrrega mentre que Junts per Tàrrega va votar en contra ja que es van desestimar la resta de les seves al·legacions.

El reglament preveu la creació d’un consell consultiu i assessor per garantir l’autonomia de la gestió de l’emissora. També estableix les bases pel nomenament del nou director o directora de Ràdio Tàrrega, que haurà de ser aprovat pel Ple per una majoria de dos terços. La durada de la direcció serà de quatre anys més dos prorrogables.

Pagament de factures a proveïdors

En l’apartat de finances, i com ja s'ha dit gràcies a un pacte puntual, es va donar llum verda al pagament de factures a sis proveïdors en situació de reconeixement extrajudicial de crèdit. ERC, PSC i CUP van votar a favor, i Junts per Tàrrega en contra. D’altra banda, es va aprovar la modificació de pressupost per destinar 399.832,20 euros del superàvit pressupostari del 2024 a l’amortització de préstecs bancaris, amb suport d’ERC i PSC i l’abstenció de Junts per Tàrrega i CUP. A més, es va informar del període mitjà de pagament a proveïdors pel que fa al tercer trimestre del 2025, situat en 11,51 dies (el llindar fixat per llei se situa en un màxim de 30 dies).

Jubilació del secretari de la Corporació, Ramon Morell

La sessió d’ahir va viure un emotiu comiat: Ramon Morell, secretari de la Corporació Municipal, es jubila després de 36 anys exercint aquest càrrec jurídic al consistori de la capital de l’Urgell. L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú va expressar l’agraïment per la seva tasca i dedicació, paraules que van secundar la resta de grups municipals. Ramon Morell va prendre possessió del càrrec el novembre del 1989. Des de llavors, ha estat secretari en 10 mandats municipals i amb 5 alcaldes / alcaldesses de diferent signe polític: Delfí Robinat, Frederic Gené, Joan Amézaga, Rosa Maria Perelló i Alba Pijuan.