La central elèctrica híbrida (eòlica i fotovoltaica) entre Guimerà, Ciutadilla (l'Urgell) i Passanant i Belltall (Conca de Barberà) ha obtingut la declaració d'impacte ambiental favorable per part de la Generalitat de Catalunya. L'informe considera que no s'han identificat impactes "crítics", però demana aplicar algunes mesures correctores i compensatòries. L'empresa preveu construir sis aerogeneradors amb una potència de 37,9 MW i 15.988 panells fotovoltaics amb una potència de 10,56 MW. GEPEC, Unió de Pagesos i l'Associació Amics de Glorieta van presentar al·legacions en contra. El document reconeix la presència de l'àliga cuabarrada, en perill d'extinció, i el factor acumulatiu d'altres centrals fotovoltaiques i eòliques a la zona.

La cooperativa agroalimentària Cotecnica, amb seu a Bellpuig (Urgell), ha tancat l'adquisició de la companyia italiana Life Pet Care S.r.l., especialitzada en alimentació per a animals de companyia. L'operació permet a la propietària de la marca Ownat fer un salt en la seva expansió internacional i consolidar Itàlia com un mercat estratègic per al seu creixement a Europa. La firma adquirida va assolir una facturació de 40 milions d'euros l'any 2025. Per la seva banda, Cotecnica va superar els 169,2 MEUR de facturació l'any passat, un 7% més que l'any anterior. La divisió d'alimentació per a animals de companyia ja representa el 66% de les vendes internacionals de la firma.

L'acord preveu mantenir l'activitat de Life Pet Care, així com l'estructura de la marca Life Natural i tota la plantilla, amb l'objectiu de preservar el projecte empresarial i potenciar les sinergies entre les dues companyies. Life Pet Care manté també presència puntual als Emirats Àrabs, Polònia, Grècia o Letònia.

El director general de Cotecnica, David Sánchez, ha destacat que l'adquisició "permet fer un salt d'escala molt rellevant a Europa" i dona accés a "una xarxa comercial clau a Itàlia" per continuar impulsant un model basat en la qualitat, la nutrició natural i el valor afegit.

Cotecnica és una cooperativa agroalimentària formada per deu cooperatives membres de Catalunya, Aragó i Castella i Lleó. Fundada el 1982, està especialitzada en investigació en nutrició animal i desenvolupament de productes naturals. Actualment, té 190 treballadors i 250 referències en la seva divisió pet food, entre les quals hi ha la marca Ownat.


 

L'atur registrat ha augmentat en 507 persones al juliol a la demarcació de Lleida, fet que representa un increment del 3,35% respecte al juny, segons les dades publicades aquest dimarts pel Ministeri de Treball. Les comarques de Ponent, l'Alt Pirineu i Aran han tancat el mes amb 15.662 persones inscrites a les oficines d'ocupació, 304 més que fa un any (+1,98%). Malgrat l'augment de l'atur registrat, el mercat laboral lleidatà ha continuat generant ocupació en plena campanya agrària i després del procés de regularització d'estrangers. Així, la demarcació ha assolit un nou màxim de 230.597 afiliats a la Seguretat Social, 4.667 més que al juny (+2,07%) i 8.091 més que el juliol del 2025 (+3,64%).

Es tracta del segon increment consecutiu de l'atur a la demarcació de Lleida, després del repunt registrat al juny (+1,71%). La demarcació ha registrat al juliol l'augment més alt de tot Catalunya. En la comparació interanual, Lleida també ha estat l'única demarcació catalana on creix l'atur.

Per sectors, l'increment de la desocupació s'explica principalment pel col·lectiu de persones sense ocupació anterior, que suma 345 aturats més durant el juliol. També augmenta als serveis (+167) i a la construcció (+5), mentre que baixa tant a l'agricultura (-5) com a la indústria (-5).

Pel que fa a la contractació, durant el juliol es van formalitzar 18.012 contractes a la demarcació de Lleida, 1.602 menys que al juny, però 441 més que el juliol del 2025. Del total, 8.950 van ser indefinits i 9.062 temporals. Per sectors, 10.128 van correspondre als serveis, 5.174 a l'agricultura, 1.760 a la indústria i 950 a la construcció.

El Club Esportiu Alba ha posat en marxa la campanya de micromecenatge "Cap esportista fora dels Jocs", una iniciativa que vol garantir que els 58 esportistes del club puguin participar als Special Olympics Tarragona 2026, que tindran lloc del 9 al 12 d'octubre.

La campanya s'impulsa a través de la plataforma Goteo.org i té com a objectiu cobrir una part de les despeses de participació que encara queden pendents després de les aportacions de les famílies i dels patrocinadors.

Els diners recaptats es destinaran a sufragar els costos d'allotjament, desplaçaments, àpats, inscripcions i suport professional durant els quatre dies de competició. Amb aquesta iniciativa, el Club Esportiu Alba vol evitar que la situació econòmica es converteixi en una barrera i garantir que tots els esportistes que s'han preparat per participar-hi puguin viure aquesta experiència.

Molt més que una competició esportiva

Els Special Olympics són una de les principals cites esportives per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Més enllà dels resultats i de la competició, els Jocs representen una oportunitat de convivència, autonomia, superació personal i inclusió.

Durant quatre dies, els participants comparteixen experiències amb esportistes d'altres clubs, estableixen noves amistats i reforcen la seva autoestima i confiança en un entorn en què l'esport es converteix en una eina de transformació i cohesió social.

La participació als Jocs és també el resultat de mesos d'entrenament, esforç i constància per part dels esportistes, així com del compromís dels equips tècnics, les famílies i les persones voluntàries que els acompanyen al llarg de tota la temporada.

Els 58 esportistes del Club Esportiu Alba participaran en vuit disciplines: handbol, bàsquet, ciclisme, futbol sala, natació, pàdel, petanca i tennis taula.

Entre els participants hi haurà Steve Casado, esportista del Club Esportiu Alba, que competirà en handbol i que explica amb il·lusió què representa per a ell aquesta cita:

"Els Special Olympics són per a mi emoció, jugar amb altres clubs i fer nous amics. Tinc moltes ganes d'anar-hi!"

Una crida a la implicació de tota la comunitat

Amb el lema "Cap esportista fora dels Jocs", el Club Esportiu Alba fa una crida a la ciutadania, a les empreses i a les entitats del territori perquè se sumin a la campanya i ajudin a fer possible la participació de tot l'equip.

"Cada aportació, per petita que sigui, contribueix a garantir que una persona amb discapacitat pugui viure una experiència que va molt més enllà de l'esport. Els Special Olympics són un espai de creixement personal, convivència i inclusió, i volem que cap esportista es quedi fora per motius econòmics", destaquen els responsables del Club Esportiu Alba.

Les aportacions es poden fer a través de la plataforma Goteo.org, on també es poden consultar les diferents recompenses previstes per a les persones i organitzacions col·laboradores, així com els avantatges fiscals associats als donatius.

El sindicat apunta, també, que un cop finalitzada la vigència del Pla de xoc, qui s'ha d'ocupar tant de continuar fent captures de les zones amb sobrepoblacions de conill com dels danys que la plaga ocasiona és l'administració, i ho ha de fer amb constància i amb tots els mitjans que tingui a l'abast, i no traslladar el pes de la responsabilitat a la pagesia.

Les actuacions van començar el 28 de juliol amb batudes al terme de Verdú (Urgell) i el desplegament d'una vintena de tècnics especialistes de control cinegètic. A Verdú està previst que les actuacions durin fins al 13 d'agost; a partir d'aquesta data i fins a final de mes les actuacions es traslladaran a Alfés (Segrià). Com a exemple de la magnitud de la problemàtica: només en dues nits, i tres hores de recorregut en dues pick-ups es van capturar 786 conills al terme de Verdú, i només entre els dies 28 i 31 de juliol es van capturar més de 1.500 conills.

Aquesta mesura va ser la resposta del conseller Ordeig a les mobilitzacions de la pagesia el 24 i 26 de juliol demanant solucions per a les Zones d'Especial Protecció de les Aus [ZEPA], per a la plaga de conills que arrassa cultius a la Plana de Lleida i per a una millor gestió dels incendis.

Per acabar, Unió de Pagesos destaca que té constància de molts afiliats afectats per danys de conills a les seves finques que van més enllà de les zones d'actuació del Pla de xoc. En aquest sentit, el sindicat demana que s'extrapoli de la manera més ràpida possible a tota la Plana de Lleida. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana han causat danys importants en explotacions de Montgai (Noguera) —adjuntem fotos— i Artesa de Lleida (Segrià).

L'organització agrària ha demanat al ministre d'Agricultura, Luis Planas, que traslladi aquesta situació a la Comissió Europea i que reclami mesures per garantir la traçabilitat del producte, evitar les operacions de triangulació a través de tercers països i protegir els productors davant una competència que no es produeix amb les mateixes regles de joc.

Segons les dades del Portal de Transparència, el 2025 van entrar oficialment a l'Estat espanyol més de 80.000 tones d'oli d'oliva tunisià, però només 14.500 ho van fer pels canals habituals. La resta, un 81%, va accedir sota un règim destinat a transformar i reexportar la mercaderia.

JARC considera imprescindible aclarir "quin recorregut ha seguit aquest oli, quin volum s'ha reexportat realment i quines quantitats poden haver acabat comercialitzant-se dins del mercat europeu".

"Estem parlant de milers de tones d'oli que entren oficialment per ser transformades i reexportades, però de les quals es perd el rastre. Per això, parlem d'oli fantasma: entra, circula i acaba competint amb els nostres productors sense que sapiguem amb prou claredat on va a parar", han indicat. 

Una part de l'oli entra a través de tercers països

JARC també alerta de possibles operacions de triangulació a través de Portugal i altres països europeus. El 2024, Portugal va destinar a Espanya el 56% de les seves exportacions d'oli, mentre havia quadruplicat les importacions procedents de Tunísia.

L'organització recorda que anualment entren a la Unió Europea més de 210.000 tones d'oli procedent de Tunísia, una quantitat molt superior a les 56.700 tones que gaudeixen del contingent aranzelari preferencial.

Ja va ser al 2025, quan JARC va denunciar que Europa estava permetent l'entrada d'oli extracomunitari que competeix amb la producció europea amb uns costos més baixos i, segons l'organització, sota requisits productius, ambientals i sanitaris menys exigents que els que han de complir els agricultors de la Unió Europea.

Una normativa d'etiquetatge que amaga l'origen real

La normativa correcta utilitza expressions com "envasat a Espanya" o "origen UE", que no permeten identificar clarament el país de procedència de l'oli.

L'organització considera que indicar el lloc on s'ha envasat un producte no és suficient per informar sobre el seu origen. Per això, reclama un etiquetatge més transparent que identifiqui de manera comprensible el país de procedència de l'oli.

JARC ha demanat al ministre d'Agricultura que s'oposi formalment a Brussel·les a ampliar el contingent aranzelari preferencial per a l'oli tunisià, que s'activin les clàusules de salvaguarda de l'Acord Euromediterrani, que es reforcin els controls duaners i de traçabilitat contra la triangulació a través de tercers països, i que el Ministeri informi periòdicament el sector dels resultats; en definitiva, l'organització reclama a la Comissió Europea regles de joc iguals per a tots els operadors i més transparència sobre l'origen de l'oli que arriba al consumidor.

Tàrrega continua desplegant durant el mes d'agost la seva programació cultural d'estiu, vertebrada en diferents cicles de música en viu, cinema, arts escèniques i vetllades. Dins les propostes organitzades per la Regidoria de Cultura destaca el Cicle d'Havaneres i Música Tradicional, que aquest divendres 7 d'agost té com a protagonista el duo Ballaveu.

La parella formada per Patri Garcia i Xavier Rota interpretarà el seu repertori de cançons d'arrel a les 10 de la nit, a la plaça dels Comediants, al cor del nucli antic. Prèviament, a les 8 del vespre, el mateix grup impartirà un taller de danses folklòriques obert a tothom. Ambdues propostes són gratuïtes. Inscripció prèvia al taller a la Botiga del Museu (973 312 960 i infocultura@tarrega.cat).

Aquesta serà la segona visita dels Ballaveu a Tàrrega després del concert ofert l'any 2023 amb èxit de públic. El duo torna a la capital de l'Urgell per presentar el seu tercer disc, titulat Arada, amb el qual celebren els seus 10 anys de trajectòria.

Des d'Olesa de Montserrat, Ballaveu adapta el cançoner tradicional català per a poder ser ballat, explorant sense artificis els sons d'arrel amb guitarra i percussions com la pandereta, la canya esquerdada o el pandero. La vetllada esdevé així un viatge pels balls plans del Pallars, les jotes de l'Ebre o els ballets de la Catalunya interior.

Àmplia programació cultural d'estiu a Tàrrega

El Cicle d'Havaneres i Música Tradicional preveu altres cites durant el mes d'agost. La programació continuarà el divendres 21 d'agost (2/4 d'11 nit) amb la cantada d'havaneres a càrrec del grup Peix Fregit als jardins de la Societat Ateneu, entitat encarregada de promoure aquesta vetllada. La cita s'acompanyarà del tradicional rom cremat.

L'endemà, el dissabte 22 d'agost (8 vespre), la plaça del Carme acollirà una ballada de sardanes amb la Cobla Tàrrega. La Regidoria de Cultura continua promovent així aquest exponent de cultura popular.

El dissabte 29 d'agost (9 vespre) serà el torn de la mítica agrupació Els Pescadors de l'Escala, que acostaran el seu recital d'havaneres i cançons de taverna fins al poble de Riudovelles.

Festa de Sant Magí

Així mateix, l'agenda d'estiu inclou també la celebració de la festivitat de Sant Magí el dimecres 19 d'agost (2/4 de 10 nit) al pla de l'ermita del Parc de Sant Eloi, on el grup Petit Comité oferirà un concert gratuït de música a cappella marcat per les versions de grans èxits. La vetllada, organitzada conjuntament per la Regidoria de Cultura i l'Associació d'Amics de l'Arbre, anirà precedida per un sopar a la fresca amb entrepans.


 

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha emès aquest diumenge un avís de situació meteorològica de perill per intensitat de pluja en 30 minuts, que pot caure a diverses zones de Catalunya des del migdia d'aquest dilluns i fins a la mitjanit. En concret, l'àrea afectada inclou el Pirineu i el Prepirineu, l'extrem més occidental de Ponent i les terres de l'Ebre. L'avís és de grau 1 sobre 6 en l'escala de nivell de perill màxim, i es pot arribar a superar el llindar d'intensitat de 20 mm de precipitació en 30 minuts. Els xàfecs aniran acompanyats de tempesta i de calamarsa o pedra petita, segons el Meteocat.

No obstant això, fins a 71 municipis del centre i oest de Catalunya tindran aquest dilluns un risc molt alt d'incendi (nivell 3). Estan repartits per les comarques de l'Alt Urgell, Anoia, Bages, Berguedà, Noguera, Pallars Jussà, Ribera d'Ebre, Segarra, Segrià, Solsonès, Terra Alta i Urgell.

Les tasques es duen a terme en el marc del pla global per millorar la xarxa de distribució elèctrica de Catalunya durant l’any 2026. La renovació també inclou la digitalització de tota la infraestructura amb la instal·lació de sensors que recopilen dades i sistemes de telecontrol. Aquesta tecnologia permetrà reaccionar de manera més àgil davant de qualsevol avaria i, per tant, reduir notablement els talls de llum.

El regidor d’Urbanisme, Gabriel Lacambra, destaca que “aquesta actuació respon a una necessitat important per a Tàrrega: disposar d’una xarxa elèctrica més robusta, moderna i preparada per donar resposta tant a l’increment de la demanda com als nous reptes derivats de la transició energètica”.

Lacambra assenyala que “una ciutat que vol créixer, generar activitat econòmica i millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes necessita unes infraestructures bàsiques fiables”. En aquest sentit, remarca que “la renovació i digitalització de la xarxa ha de permetre prevenir incidències, reduir els talls de subministrament i actuar amb més rapidesa quan es produeixi una avaria”.

Finalment, el regidor subratlla que “des de l’Ajuntament continuarem treballant i exigint a les companyies subministradores les inversions necessàries perquè Tàrrega disposi dels serveis que correspon a una ciutat de la seva dimensió i projecció”.

3 °C per sobre la mitjana a 171 estacions

A 171 de les 184 estacions de la XEMA amb termòmetre, l'anomalia de temperatura ha estat igual o superior als +3 °C respecte del període de referència 1991-2020, llindar a partir del qual el mes es considera molt càlid. Les anomalies més elevades han superat els +5 °C en sectors del Berguedà, Osona, Ripollès i la Vall d'Aran.

Entre les sèries centenàries, l'Observatori Fabra ha registrat el juliol més càlid dels seus 112 anys de dades, amb una anomalia de temperatura superior als 4 °C. L'Observatori de l'Ebre també ha assolit el valor més alt de temperatura mitjana del juliol de tota la seva sèrie, iniciada el 1905.

Més enllà dels valors màxims assolits en alguns sectors del país, el tret més destacat del juliol ha estat la persistència de la calor, tant de dia com durant les nits. Per exemple, l'estació Barcelona - Can Bruixa ha registrat 26 nits tòrrides, superant àmpliament les 21 del juliol del 2006, que fins ara era el juliol amb més nits tòrrides. Amb el que portem d'estiu, l'estació ja iguala les 36 nits tòrrides registrades durant tot l'estiu del 2025. També l'estació Barcelona - el Raval ja n'acumula aquest estiu 33, molt a prop dels seus màxims històrics, 24 de les quals s’han donat durant el mes de juliol.

Temperatures extremes, també al juny

La freqüència de temperatures extremes també ha estat molt elevada durant els mesos de juny i juliol. Fins al 31 de juliol, el 2026 ja s'acosta al rècord anual de dies en què almenys una estació de la XEMA ha registrat una temperatura màxima igual o superior als 40 °C, establert el 2025 amb 16 dies. Aquest any a Lleida, per exemple, ja s'han registrat 11 dies amb una temperatura màxima igual o superior als 40 °C durant aquest 2026, superant els 8 dies de tot l'any 2025.

Rècord de ‘ratxes seques’

La precipitació també ha estat excepcionalment escassa, segons el Meteocat. Prop de la meitat de les estacions de la XEMA han acumulat menys d'1 mm durant tot el juliol i gairebé la meitat de les que disposen de més de vint anys de dades han registrat el juliol més sec de la seva sèrie. Aquest dèficit ha estat especialment rellevant al Pirineu i al Prepirineu, on els mesos d'estiu acostumen a ser els més plujosos de l'any a causa de les tempestes de tarda. L'escassa activitat tempestuosa d'aquest juliol també hi ha provocat una precipitació molt inferior a l'habitual.

Les ratxes seques, iniciades en alguns casos des de mitjan maig, han assolit nous rècords en diverses estacions de la XEMA. A Gandesa (Terra Alta), que disposa d’una sèrie de 15 anys de dades, els 80 dies sense un episodi d'almenys 1 mm superen el rècord de l'estació, establert el 2016. A Cervera (Segarra), amb més de trenta anys de dades, aquesta mateixa ratxa ja és la més llarga de la sèrie. Però la ratxa seca més llarga registrada actualment correspon a Algerri (Noguera), que acumulava fins al 31 de juliol un total de 88 dies consecutius sense un dia amb almenys 1 mm de precipitació.

La persistència de la sequera també ha estat destacable en sectors on aquest tipus de situacions són molt menys habituals. En punts d'Osona, el Lluçanès o el Berguedà s'han registrat prop de 50 dies consecutius sense precipitació significativa. Al Santuari de Queralt (Berguedà), amb més de vint anys de dades, no s'havia observat mai durant els mesos d'estiu una ratxa seca superior als 30 dies.

• INS Ribera del Sió d'Agramunt.
• INS Lo Pla d'Urgell de Bellpuig.
• INS Bellcaire (Noguera).
• INS Alfons Costafreda de Tàrrega.
• Escola Pia de Tàrrega.
• INS Manuel de Pedrolo de Tàrrega.
• Vedruna Tàrrega.
• Escola d'Art i Superior de Disseny Ondara (EASD Ondara).

Un dels aspectes més destacats del projecte és el treball en xarxa entre els diferents serveis de joventut del territori. Així, les visites a l'INS Lo Pla d'Urgell de Bellpuig s'han desenvolupat conjuntament amb l'Oficina Jove del Pla d'Urgell, ja que el centre escolaritza alumnat de les dues comarques.

De la mateixa manera, les actuacions a l'INS Ribera del Sió d'Agramunt han comptat amb la col·laboració de l'Oficina Jove de la Noguera, atès que també hi estudia alumnat d'aquesta comarca.

Als centres educatius de Tàrrega, el projecte s'ha desenvolupat en coordinació amb la tècnica de joventut de l'Ajuntament de Tàrrega, reforçant el treball conjunt entre els serveis municipals i comarcals de joventut.

Aquest model de col·laboració permet oferir una atenció més propera i coordinada al jovent, independentment de la comarca on estudia, garantint que tots els nois i noies coneguin els recursos disponibles i els professionals de referència del seu territori.

Una vegada finalitzat el curs escolar, l'Oficina Jove de l'Urgell ha continuat mantenint el contacte amb el jovent. Durant el mes de juliol, l'equip comarcal ha visitat 11 piscines municipals de la comarca, traslladant aquesta mateixa metodologia de treball als espais d'oci estiuenc.

Aquesta dinamització juvenil de les piscines ha estat un projecte pilot impulsat enguany amb l'objectiu de donar continuïtat al projecte Patis durant els mesos d'estiu, descentralitzar encara més els serveis de l'Oficina Jove de l'Urgell i arribar a un nombre més gran de municipis de la comarca.

L'Oficina Jove de l'Urgell valora molt positivament aquesta iniciativa, que ha finalitzat aquest dijous 30 de juliol, ja que ha permès arribar a joves de diferents municipis en un entorn distès i de proximitat. Durant les sessions s'han organitzat tallers, activitats esportives i jocs de taula que han afavorit la participació, la convivència i la interacció entre el jovent.

Paral·lelament, les professionals de joventut han aprofitat aquests espais per donar a conèixer els serveis de l'Oficina Jove de l'Urgell i explicar de quina manera poden acompanyar el jovent en diferents àmbits del seu dia a dia.

El projecte Patis es reprendrà al setembre, coincidint amb l'inici del nou curs escolar i la reobertura dels centres educatius, amb l'objectiu de continuar apropant les polítiques de joventut als espais on el jovent conviu diàriament i mantenir aquest espai de proximitat, escolta i informació al llarg de tot el curs.

La Unitat d’Expedició del DNI, passaport i Targeta d’Identitat d’Estranger (TIE) de la Comissaria provincial de la Policia Nacional a Lleida ampliarà l’horari d’atenció a la ciutadania durant tot el mes d’agost obrint l’oficina també a les tardes, tal com ja fa la resta de l’any.

Així ho ha anunciat avui el subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, en el decurs de la visita que ha dut a terme a la Comissaria provincial juntament amb la Comissària en Cap provincial, Pilar Callejero, amb qui ha mantingut una reunió de treball per abordar l’ampliació horària d’aquest servei públic.

És la primera vegada que l’oficina d’expedició de documentació obrirà a les tardes el mes d’agost quan, fins ara, era habitual que oferís el servei només en horari de matí. Amb l’ampliació horària, l’oficina atendrà de 9.00 a 14.30 al matí i de 15.30 a 19.30 a les tardes, el mateix horari d’atenció vigent la resta de mesos de l’any.

Tal com ha explicat el subdelegat, la iniciativa respon “a la voluntat de donar resposta a la demanda existent tant per l’expedició i renovació de DNI i passaport, però també en previsió d’un increment de demanda en l’expedició de la Targeta d’Identitat d’Estrangers derivada del procés de regularització extraordinària de persones migrades que va finalitzar el passat 30 de juny”.

"Volem —ha assenyalat el subdelegat— seguir oferint un bon servei a la ciutadania i, per això, s'ha decidit ampliar l'horari d'atenció del mes d'agost per donar més facilitats a la ciutadania a l'hora d'expedir els seus documents d'identificació i fer la resta de tràmits que es porten a terme a la Unitat d'Expedició, tant si responen a necessitats de desplaçament o a motius personals, familiars o relacionats amb l'activitat laboral."

26.404 DNI i 13.358 passaports expedits en el primer semestre 2026

Segons les dades facilitades avui per la Policia Nacional a Lleida, les comissaries de Lleida ciutat, La Seu d’Urgell i Les han expedit en el primer semestre d’aquest any un total de 26.404 DNI, una xifra superior als 22.389 DNI expedits durant el mateix període de 2025. Del total de DNI expedits, 20.763 es van expedir a la Comissaria de Lleida, 3.895 a la de La Seu i 1.746 a la de Les.

Pel que fa a passaports, les tres comissaries lleidatanes han expedit en aquests sis primers mesos de l’any un total de 13.358 passaports mentre que l’any passat en van expedir 12.015 durant el primer semestre. Del total de passaports, 10.791 s’han tramitat a la Comissaria de Lleida, 1.487 a la de La seu i 1.080 a la de Les.

Pel que fa a  les TIE, en aquest primer semestre de l’any s’han expedit 11.271, una xifra similar als 11.643 emeses al mateix període de 2025. Per comissaries, 8.963 s’han expedit a Lleida, 1.078 a La Seu i 1.230 a Les.

El Ple de Tàrrega ha aprovat per unanimitat dos projectes d’obra destinats a millorar l’accessibilitat i l’espai públic als carrers Comabruna i de Sant Pelegrí. Les actuacions tenen un pressupost conjunt de 316.602,86 euros.

D’una banda, el plenari ha avalat el projecte de renovació de la vorera sud del carrer Comabruna, amb un pressupost de 249.731,59 euros. L’actuació preveu ampliar l’espai destinat als vianants, adaptar els accessos als immobles, integrar els diferents desnivells del carrer i millorar el drenatge de la superfície. Els treballs també inclouran actuacions a les xarxes de sanejament i d’abastament d’aigua potable.

D’altra banda, ha rebut el vistiplau unànime el projecte de millora del paviment de la vorera oest del carrer de Sant Pelegrí, amb un pressupost de 66.871,27 euros. Els treballs permetran renovar el paviment deteriorat pel pas del temps i millorar l’accessibilitat d’aquest eix de connexió entre els barris del Cor de Maria i Sant Eloi i el centre de la ciutat.

Millores a la xarxa de clavegueram

El Ple ha acordat unànimement declarar com a inversió financerament sostenible la instal·lació d’un triturador a l’EBAR Ginesta, amb un pressupost total de 39.931,20 euros. L’actuació té com a objectiu minimitzar les obstruccions detectades a la instal·lació, protegir les bombes submergibles i evitar l’abocament de residus al medi natural, per tal de reduir les incidències que afecten el funcionament de la instal·lació. Així mateix, s’ha aprovat per unanimitat substituir el finançament inicial de 38.100 euros amb préstec per finançament amb càrrec al superàvit pressupostari de l’exercici 2024. La resta fins a assolir el cost total de l’actuació es cobreix mitjançant el suplement de crèdit aprovat en aquest mateix Ple.

Modificacions pressupostàries i nous preus públics

En l’àmbit econòmic, tots els grups municipals han donat suport a la 28a modificació del pressupost, en la modalitat de crèdit extraordinari, per un import de 345.769 euros. Entre les principals actuacions incloses hi ha una partida de 120.000 euros per a la teulada de la Farinera Balcells, 67.000 euros per a les obres del carrer de Sant Pelegrí, 60.000 euros per a un calderí a l’ETAP de Sant Eloi i 60.000 euros pel terreny la Canaleta, entre altres.

També ha rebut llum verda la 29a modificació del pressupost, en la modalitat de suplement de crèdit, per un import de 41.831,20 euros. La proposta afegeix 40.000 euros a la creació de lavabos públics a l’espai de la carnisseria de la plaça Major i augmenta 1.831,20 euros el pressupost necessari per instal·lar el triturador a l’EBAR Ginesta.

Pel que fa als preus públics municipals, el Ple també ha aprovat per unanimitat la nova ordenança reguladora de les activitats de l’Àrea de Joventut i la modificació de l’ordenança de l’Àrea de Ciutadania i Feminismes. Els tallers organitzats per totes dues àrees tindran un preu de 4 euros per hora. La modificació també fixa el preu de l’activitat de recerca del Tió en 7 euros pel primer Tió i en 3,50 euros per cada Tió addicional inscrit per la mateixa persona.

Ampliació dels terminis de les inversions de l’Escola Pia

En l’àmbit educatiu, el Ple ha aprovat per unanimitat la modificació del contracte entre l’Ajuntament de Tàrrega i l’Escola Pia de Catalunya per a la cessió d’ús de l’exconvent de la Mercè, situat a la plaça del Pare Carles Perelló. L’acord amplia fins al 2032 l’horitzó temporal per executar les inversions vinculades a la renovació i adequació de l’edifici actual per a la millora de l’oferta educativa del centre, amb una inversió mínima de 450.000 euros.


Adhesió al manifest davant del PLATER i mocions sobre els bombers voluntaris i els pobles agregats

S’ha aprovat unànimement l’adhesió de l’Ajuntament de Tàrrega al Manifest de municipis davant del PLATER, on es demana a la Generalitat que aturi la tramitació del pla fins que es garanteixi un procés real de participació territorial, que incorpori les aportacions del món local i estableixi criteris objectius, transparents i consensuats per distribuir la potència energètica. També defensa un model de generació distribuïda i de proximitat que prioritzi els espais ja transformats i preservi el sòl agrari i natural.

En l’apartat de mocions, ha prosperat una moció presentada per la totalitat de l’arc consistorial per reconèixer els drets laborals dels bombers voluntaris i dignificar-ne les condicions. El text insta el Departament d’Interior a garantir-los una cobertura efectiva de Seguretat Social i sanitària, reforçar la prevenció dels riscos laborals, revisar el model retributiu i obrir una mesa de negociació amb representants del col·lectiu.

Finalment, el Ple ha aprovat de manera unànime una altra moció conjunta perquè els pobles agregats siguin reconeguts com a subjectes de les polítiques de desenvolupament rural i cohesió territorial. La proposta afecta Altet, Claravalls, la Figuerosa, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell, així com l’Entitat Municipal Descentralitzada del Talladell. La moció reclama que els pobles agregats, les entitats singulars de població amb característiques rurals i les EMD rurals siguin inclosos en l’Estatut dels municipis rurals i puguin accedir directament als plans i ajuts contra el despoblament. Per últim, també proposa crear un Catàleg de Pobles Agregats de Catalunya.

La gestió forestal en situació de risc d’incendis

Des de la direcció general expliquen que els propietaris forestals també es veuen afectats per les restriccions davant dels diferents nivells de risc d’incendi, de manera que la gestió del bosc queda limitada durant aquests períodes, en funció del grau de perill. “Les activitats estan clarament condicionades per la situació, i els professionals ho coneixen i ho respecten”, diu Minguell.

El responsable de l’àrea de boscos del Govern diu que, amb tot, sempre es busca l’equilibri entre “minimitzar els riscos” i evitar “la paràlisi” en els treballs propis de la gestió forestal. “Aquesta és la clau, sobretot quan cada vegada tenim més dies de risc, perquè (si no es fes res de res) al final aniríem a una paràlisi, i si bé no podem assumir tenir grans incendis ni episodis de simultaneïtat com els que hem tingut, tampoc podem paralitzar-ho tot; és un equilibri difícil, però jo crec que s’està duent força bé”, rebla.