Dins el seu calendari de festes, la Regidoria de Cultura de Tàrrega proposa per al dissabte 3 de gener (20.30 h) un espectacle de circ contemporani procedent del País Basc. La companyia donostiarra Zirkuss arribarà al Teatre Ateneu amb ‘Sustrai’, una peça multidisciplinària que fusiona acrobàcies, dansa contemporània i arts plàstiques. El títol significa "arrels" en euskera i l'obra explora temes com el procés creatiu, els llaços entre persones i la memòria compartida.

‘Sustrai’ és un dels plats forts de la 31a Temporada d’Arts en Viu de Tàrrega i esdevé idoni per aquests dies de Nadal ja que s’adreça a tots els públics (adults i joves). La seva plasticitat, color i moviment ha encisat espectadors d’arreu del país des de la seva estrena ara fa dos anys.

L’acròbata i artista Lander Briones, fundador del projecte Zirkuss, dirigeix aquest espectacle protagonitzat per 9 artistes, que es mouen dalt l’escenari amb música original i coreografies de Gil Harush i Maialen Alberro. Encapçala l’elenc Miren Barrena, una creadora plàstica que s'endinsa en el món del circ investigant amb materials com el guix mentre interactua amb acròbates i ballarins.

El muntatge és una reflexió poètica i visual vertebrada amb un llenguatge físic i alhora oníric. Segons Miren Barrena, l’eix argumental reflexiona sobre la degradació de la matèria o el que ella anomena ‘entropia’. Realitzat a partir d’experiències col·lectives, ‘Sustrai’ sintetitza l’esperit del projecte Zirkuss, que impulsa el treball conjunt entre agents culturals i artistes creadors.

Preu: 20 euros. Entrades i abonaments a la Botiga del Museu (carrer Major, 11) i a www.culturatarrega.cat.

La 31a Temporada d’Arts en Viu ha suposat l’estrena d’un nou format en què la Regidoria de Cultura de Tàrrega fusiona la programació d’arts escèniques i espectacles musicals. El cicle ha despatxat 390 abonaments, un 20% més que l’edició anterior, consolidant 8 anys consecutius de creixement.

 

L’Ajuntament de Tàrrega va celebrar la darrera sessió ordinària del Ple del 2025 aquest dilluns 29 de desembre. El punt destacat de l’ordre del dia va ser la resolució de les al·legacions i l’aprovació definitiva de la nova taxa d’escombraries, que preveu una quota fixa per a cada habitatge més una quota variable que anirà en funció de les recollides registrades de les fraccions d’orgànica i resta. La mesura va rebre els vots favorables de l’Equip de Govern (ERC i PSC) i de la CUP, mentre que Junts per Tàrrega es va pronunciar en contra. Com que el regidor de la CUP Miquel Nadal no va ser present en la sessió, la primera votació va acabar amb empat a vuit vots. En la segona votació, la mesura va prosperar gràcies al vot de qualitat de l’alcaldessa.

El nou sistema de la taxa d’escombraries, que entrarà en vigor l’1 de gener de 2026, vol beneficiar la bona participació en el sistema de recollida del Porta a Porta i penalitzar aquells habitatges que no treguin el cubell un mínim de vegades l’any. La quota fixa és de 123,86 euros per habitatge a Tàrrega i de 83,46 euros als pobles, imports que suposen una rebaixa del 10 % respecte a l’any 2025. La quota variable serà gratuïta en cas que hagin tret més de 48 vegades el cubell de l’orgànica (un cop per setmana) i més de 12 vegades el de la resta (un cop al mes). Si no es compleixen aquests requisits, es penalitzarà amb imports que poden ascendir fins a un màxim de 160 euros. La nova taxa també incidirà en el teixit comercial amb el sistema de quota fixa i variable.

Noves inversions gràcies al superàvit del 2024

El Ple també va aprovar l’acord per deixar sense efecte la 49a modificació de pressupost destinada a l’amortització de préstecs, després de la decisió del govern espanyol de permetre a ajuntaments i autonomies utilitzar el superàvit per a inversions sostenibles. D’aquesta manera, el superàvit de l’exercici 2024 (xifrat en 399.832,20 euros) es podrà reassignar a inversions del 2026. ERC, PSC i CUP hi van votar a favor i Junts per Tàrrega es va abstendre.

En l’apartat de finances, es va donar llum verda al pagament de factures a cinc proveïdors en situació de reconeixement extrajudicial de crèdit. En aquest cas, ERC, PSC i CUP hi van votar a favor i Junts per Tàrrega, en contra. Després de l’empat, l’aprovació es va resoldre en segona votació amb el vot de qualitat de l’alcaldessa.

El Ple també va aprovar per unanimitat l’increment del 2,5 % en les retribucions del personal de l’Ajuntament de Tàrrega i de l’EPEL Fira de Teatre al Carrer, corresponent a l’exercici 2025. Finalment, després de la sessió d’aquest dilluns, el pressupost municipal es prorroga automàticament a partir del gener a l’espera de la presentació dels nous comptes per al 2026.

"Cal que es posin les piles"

A l'Eix Transversal a l'altura de Gurb s'hi han aplegat uns 170 tractors, segons ha informat Unió de Pagesos. Al punt on conflueixen la C-25 i la C-17 s'han trobat els pagesos i ramaders que venien de Girona, amb els que venien d'altres punts de la Catalunya Central. Tot i que s'havia habilitat un carril per facilitar la circulació, durant una estona s'ha tallat el pas en ambdós sentits.

Un cabirol i un porc senglar morts penjats de cap per avall dels indicadors de la C-25 i la C-17 han presidit la lectura del manifest dels pagesos en què reclamaven una millor gestió de la fauna cinegètica. Des de Gurb, el responsable del boví de llet d'Unió de Pagesos, Marc Xifra, ha valorat l'assistència de pagesos i ramaders i que hagin sortit al carrer per protestar contra la "nefasta" gestió de la fauna cinegètica. "Han deixat que es convertís en una plaga", ha afegit.

Per Xifra, cal que l'administració "es posi les piles" i prengui mesures per combatre la sobrepoblació de tota mena d'espècies salvatges. "No es tracta de fer reunions i comissions d'investigació, sinó que puguem veure canvis amb els nostres ulls", ha dit el ramader. "Poden dir missa, però la gent de les vaques encara no ha cobrat, i no sabem quant cobrarà", ha afegit.

Que el col·lectiu continuï sortint al carrer o no, ha dit el responsable del boví de llet al sindicat, depèn del fet que l'administració "faci la feina". "Si no veiem aquesta feina amb els nostres ulls, tornarem a sortir tan aviat com faci falta, les vegades que faci falta".

La mobilització s'ha desenvolupat sense incidents remarcables, si bé s'ha viscut algun moment de tensió amb intercanvi de paraules entre conductors impacients i pagesos i ramaders.

Uns 200 tractors al tall de Cervera

El tall de Cervera ha aplegat uns 200 tractors arribats de les comarques de Ponent i l'Anoia, a més dels assistents que han vingut d'altres punts com el Penedès o el camp de Tarragona.

Els tractors han dut a terme primer una marxa lenta per la C-25 i després s'han aturat prop de Cervera en ambdós sentits de la marxa, on els representants d'UP han llegit el manifest de la jornada reivindicativa. Després de la lectura, els participants han dinat al mateix punt.

El coordinador d'UP a Ponent, Néstor Serra, ha celebrat el poder de convocatòria de la protesta, tot i la pluja que ha caigut des de mig matí, i espera que l'acció serveixi perquè el Govern "escolti" el sector. "Sortim perquè n'estem farts, no volem promeses volem fets ja, i si aviat no hi ha un gest, tornarem a sortir, ha explicat.

Un dels assistents i veí de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Francesc Moncusí, creu que hi ha "motius" per sortir a manifestar-se, ja que com a pagès cerealista, la fauna cinegètica l'afecta de manera "continuada", tot i que també critica la "burocràcia" que pateix el sector.

Per la seva banda, Ramon Boleda, membre de la Plataforma Pagesos o Conills, ha criticat que la inacció del Govern. "Portem un any i mig [de Govern] i només han dit paraules, ho han fet res més", explica aquest pagès de Verdú (Urgell) que lamenta que en els darrers dies els conills s'han menjat les escorces de 25 pistatxers que haurà d'arrencar i replantar. "I tot, per la negligència d'una administració totalment incompetent", ha reblat.

“Una cavalcada inclusiva”

L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú ha destacat que “Tàrrega ja espera amb molta il·lusió l’arribada dels Reis d’Orient. Enguany la cavalcada serà més inclusiva que mai amb la incorporació d’un tram en silenci on tots els nens amb sensibilitats sensorials podran gaudir-la sense angoixes ni problemes.” A més, també ha informat que en cas d’incidiència meteoròlogica com pluja o neu s’habilitarà l’Espai MerCAT per fer la rebuda als Reis i la lectura dels discursos.

Per la seva banda, el portaveu de la comissió, Joan Ribó, ha explicat que “des del mes de setembre, tot l’equip de la BAT està treballant per preparar la nova carrossa i tots els elements que formaran part de la cavalcada. Cal agrair la tasca voluntària de les persones i entitats col·laboradores.”

La cita arriba precedida per la visita dels patges reials, que recolliran les cartes dels infants el dissabte 3 i el diumenge 4 de gener, de 5 de la tarda a 8 del vespre, a la Cambra de Comerç (plaça Major), organitzat per Foment Tàrrega. Paral·lelament, aquest diumenge 28 de desembre, la Regidoria de Cultura, amb suport de BAT, també ha dut a terme una recollida de cartes als pobles d’Altet, La Figuerosa i Santa Maria de Montmagastrell.

 

Un centenar de tractors vinguts de les comarques de Ponent participa aquest dilluns en una marxa lenta i posterior tall per l'Eix Transversal per exigir al Govern millores en la gestió de la fauna cinegètica. Culpen els animals salvatges de les diverses malalties que aquest any han afectat la ramaderia catalana, com són la grip aviària, la dermatosi nodular, la pesta porcina africana i la llengua blava, a més de les pèrdues econòmiques que provoquen als camps. Davant d'això, exigeixen facilitats per poder "caçar més" i una llei cinegètica "clara", explica el president d'Asaja Catalunya, Pere Roqué. Des d'UP, la responsable de Medi Ambient, Carol Aixut, denuncia que la gestió actual els està "portant a la ruïna".

A més dels tractors de les comarques de Ponent, a la protesta també hi participen agricultors del camp de Tarragona que han arribat en cotxe. Segons Unió de Pagesos (UP), que organitza la jornada reivindicativa juntament amb Asaja, Plataforma Pagesos o Conills i Revolta Pagesa, la marxa ha aplegat entre un centenar i uns 150 tractors.

Els vehicles han entrat a la C-25 cap a dos quarts d'onze del matí, on han iniciat una marxa lenta fins a Calaf. En aquest punt la marxa girarà cua fins al punt de partida, on hi ha prevista la lectura del manifest i  giraran cua fins al punt de partida, on hi ha prevista la lectura del manifest i un dinar per als assistents.

La responsable de Medi Ambient d'UP, Carol Aixut, ha explicat que la protesta es deu "a la falta de consens entre el territori i la gestió de la fauna cinegètica" i critica que la gestió que ha fet fins ara el Govern és "nul·la". "Ens estan portant a la ruïna. Tant amb la grip aviària, la dermatosi nodular, la PPA i la llengua blava, que són malalties que porta la fauna cinegètica", a les granges, critica Aixut, que afegeix que als camps la situació tampoc millora perquè la fauna s'està "menjant els arbres i els cereals".

Davant d'aquesta situació, UP demana "una bona gestió" de la fauna cinegètica perquè pugui haver-hi un "equilibri". Per la seva banda el president d'Asaja Catalunya, Pere Roqué, defensa la incompatibilitat entre la pagesia i els animals salvatges i considera que el Govern ha d'afavorir la caça amb "més permisos, més visors nocturns, més hores i dies de caça", entre altres.

 

L’Ajuntament de Tàrrega du a terme actualment diverses actuacions a l’estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) per millorar-ne el seu funcionament i potenciar la seguretat a les instal·lacions. En total, són cinc projectes que ascendeixen a un total de 119.591 euros (IVA inclòs) i que compten amb finançament íntegre per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

D’una banda, ja han començat els treballs per millorar el recinte amb la renovació de paviments en algunes zones que s’havien deteriorat pel pas del temps. L’empresa Tallers Vidal i Amills és l’adjudicatària de les obres, que suposen una inversió de 48.290 euros (IVA inclòs).

Una altra actuació se centra en la millora del sistema de seguretat per evitar intrusions després d’haver registrat alguns incidents i intents de sostracció de material en els darrers anys. Així, s’està instal·lant un sistema de vídeo-vigilància que cobrirà tot el recinte i que estarà connectat a un centre de recepció d’alarmes les 24 hores. En aquest cas, la inversió ascendeix a 38.152 euros (IVA inclòs) i l’empresa SIC24 Security Systems és l’encarregada de subministrar i instal·lar els nous dispositius.

Finalment, el consistori targarí també ultima aquests dies la redacció dels projectes que permetran la renovació de diversos equipaments tècnics de la depuradora. Es tracta del Centre de Control de Motors (17.419 euros), la bomba de fangs deshidratats centrífuga (3.993 euros) i les graelles extraïbles de biològics (11.737 euros).

El regidor d’Urbanisme, José Luis Marín, ha declarat que “amb aquest seguit d’actuacions millorem l’eficiència de la depuradora d'aigües residuals de Tàrrega, un infraestructura clau de la ciutat que necessita renovar-se i actualitzar-se. En aquest sentit, les subvencions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ens permeten garantir-ne el finançament”.

Val a dir que la depuradora de Tàrrega, ubicada a l’extrem oest de la població, va entrar en servei l’any 1994 i que va ser objecte d’ampliació l’any 2010. Recentment, l’any 2023, l’Ajuntament de Tàrrega ja va executar altres millores com la renovació d’un dels col·lectors i l’adequació del camí d’accés que comunica el recinte amb l’antiga N-II.

• Especialització en la gestió de residus: El territori podria convertir-se en una zona receptora massiva de residus procedents d’altres indrets, amb la seva posterior disseminació en sòls agraris, fet que augmentaria el risc de contaminació de terres i afectaria la qualitat dels sòls destinats a l’agricultura.
• Increment de les macrogranges: El model de tractament de dejeccions associat al biogàs permet desvincular el creixement de les explotacions ramaderes de la disponibilitat de terres agrícoles, afavorint l’expansió de macrogranges amb greus impactes ambientals i de sostenibilitat.
• Risc sanitari: El risc més immediat és el sanitari, derivat de la concentració i barreja massiva de residus que poden actuar com a vectors de propagació de virus i patògens nocius per a la salut animal i humana. Un exemple és el projecte de macroplanta de biogàs de la Sentiu, on es preveu concentrar cadàvers animals, restes d’escorxadors i dejeccions de porcs, vaques i aus. Aquest model implicaria el moviment constant de centenars de camions setmanals. Si es reprodueix en una vintena de projectes, es podria arribar a una xarxa de prop d’un miler de camions circulant diàriament, convertint el territori en un polvorí sanitari en un context de crisi sanitària múltiple.

Reunions amb el sector i amb els alcaldes de la zona afectada

Aquest divendres el Govern s'ha reunit telemàticament amb representants del sector avícola per informar-los de la situació del brot d'influença aviària detectat a l'Urgell i de les actuacions que s'estan duent a terme per contenir-lo.

En un comunicat, l'executiu assenyala que des del dia 24 treballa "activament" per a la contenció del focus, aplicant tots els protocols sanitaris establerts i en estreta coordinació amb el sector. En aquest sentit, remarca la professionalitat del sector avícola català, a qui veu "altament preparat i conscient de la importància de la bioseguretat, fet clau per prevenir la propagació del virus".

A més, des de l'inici del focus el Govern s'ha reunit amb els alcaldes i alcaldesses dels municipis inclosos dins el radi afectat per tal de traslladar-los tota la informació disponible, resoldre dubtes i coordinar les actuacions necessàries.

Mesures de bioseguretat i salut pública

El Departament d'Agricultura recorda la importància de mantenir i reforçar les mesures de bioseguretat a totes les explotacions avícoles, entre les quals limitar l'accés de persones alienes a les granges, extremar les mesures d'higiene i evitar el contacte de les aus amb animals salvatges. 

La conselleria demana que es notifiqui immediatament qualsevol sospita de símptomes compatibles amb la influença aviària als serveis veterinaris oficials, especialment en aquells casos en què s'ha estat en contacte directe amb animals. Aquest fet se circumscriuria únicament a l'àmbit laboral de l'explotació positiva.

A més, recorda que la influència aviària és una malaltia infecciosa, causada per virus gripals de tipus A, que principalment afecta les aus. "El risc de transmissió a persones és molt baix i excepcional", insisteix Agricultura.

Finalment, el Govern fa una crida a la col·laboració ciutadana, especialment en la notificació de la presència d'aus silvestres malaltes o mortes. En aquest sentit, insisteix que cal notificar qualsevol troballa al 112 o als Cos d'Agents Rurals, i en cap cas tocar, moure o transportar les aus.

Asaja demana un pla contra la fauna salvatge

Per la seva banda, el president d'Asaja Catalunya, Pere Roqué, ha valorat positivament que les granges situades al voltant de l'explotació afectada estiguin lliures de grip aviària i ha demanat una indemnització per al ramader afectat. A més, Roqué ha reclamat al Govern un pla d'actuació directe sobre la fauna salvatge i cinegètica davant la sospita que l'origen de la malaltia sigui un ocell silvestre.

A diferència del mercat del porcí, que s’ha vist afectat per les exportacions de producte arran de la pesta porcina africana (PPA), el de l’aviram té una “balança relativament neutra” que no depèn de les exportacions. Així ho ha assenyalat Jordi Armengol, que també ha apuntat que les conseqüències econòmiques del focus de grip aviària detectat a Ponent es podria traduir en el consum per un encariment de producte.

Armengol també ha puntualitzat que la intenció del Departament d’Agricultura és sacrificar tots els animals de l’explotació afectada abans que hi hagi la confirmació del positiu per part de Madrid, ja que “sembla que els símptomes clínics són molt clars”. En aquest sentit, no ha negat que les dates són complicades des d’un punt de vista de la gestió del personal, però “és una emergència i s’actuarà”.

Quan es declara un focus de grip aviària en una granja es fan dos radis de perímetre. Un primer de 3 quilòmetres de protecció i un altre de 10 quilòmetres de vigilància. Des d’un punt de vista pràctic, no hi ha “diferència substancial” entre l’un i l’altre i només se sacrificaran aquells animals de l’explotació on s’hagi confirmat positius de grip. Si en una explotació hi ha dues naus i una surt positiva i l’altra no, se sacrifica tota l’explotació, és a dir les dues naus.

En qualsevol cas, no se sacrificaran els animals de totes les explotacions que hi ha dins del primer radi de 3 quilòmetres, però sí que s’hi farà un control per detectar símptomes clínics com per exemple una disminució del consum d’aigua i pinsos per part dels animals, que poden induir a pensar que tenen la malaltia.

 

Tots els municipis catalans estaran obligats o recomanats a tenir un pla de protecció contra inundacions, segons el nou Pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya (Inuncat). El subdirector de Programes de Protecció Civil, Sergio Delgado, ha explicat a l'ACN que s'ha revisat el risc d'inundació arreu i s'ha arribat a la conclusió que cap zona en queda exempta tenint en compte la nova situació generada pel canvi climàtic. Fins ara, hi havia un 20% de municipis que no tenien cap obligació ni recomanació, és a dir, 185. Ara, 656 hi estan obligats, abans eren 521, i 291 recomanats (241 abans). Ara mateix, el 52% dels municipis tenen la planificació en vigor i els nous municipis obligats disposen d'un any per tenir-la.

La revisió s'ha fet per millorar la resposta del sistema de protecció civil i emergències, tant en l'àmbit català com municipal, davant l'agreujament del risc d'inundacions a Catalunya i en el marc del canvi climàtic i l'increment del risc de fenòmens meteorològics extrems. Els canvis s'aplicaran a partir de l'aprovació del nou document per part del Govern.

El primer que s'ha fet és revisar l'anàlisi del risc municipal d'inundacions. Per cada municipi s'ha definit el nivell de risc dels diferents tipus d'inundacions: zones inundables per inundacions fluvials, zones susceptibles d'inundació, inundacions marítimes, inundacions pluvials i trencament o avaria greu de pressa o bassa.

Així, s'han establert 4 nivells de risc: baix (58 municipis), moderat (233), alt (362) i molt alt (294). A l'hora d'establir el risc municipal, per a cada municipi es determina un nivell equivalent al màxim de qualsevol de les tipologies d'inundacions que el poden afectar.

Un cop obtingut el resultat, s'ha determinat que els que estan en risc alt i molt alt estiguin obligats a tenir el pla de protecció, mentre que per a la resta s'ha determinat la recomanació.

Els municipis obligats s'incrementen del 55% al 69% (de 521 a 656); i els recomanats passen del 25% al 31% (de 241 a 291).

D'entre els municipis que increment el risc, no es concentren en una zona concreta, tot i que Delgado apunta que si fins ara aquest risc estava més establert al litoral i al prelitoral, ara, i d'acord amb l'experiència, s'observa com el risc s'incrementa també cap a l'interior i el Pirineu i Prepirineu.

Per territoris, i prèviament als canvis a l'Inuncat, a l'Alt Pirineu i l'Aran hi havia 59 municipis amb obligació, però només 12 tenien el pla homologat i vigent, mentre que hi havia 26 amb el pla pendent de revisió. A l'àrea de Barcelona -Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès i Maresme-, eren 111 els municipis amb obligació, però només 49 amb pla homologat i vigent i 42 pendent de revisió. Al Camp de Tarragona, l'obligatorietat prèvia als canvis era per a 61 municipis, però només 29 el tenien homologa i vigent, i 17 pendent de revisió. Pel que fa a la Catalunya Central, 69 municipis hi estaven obligats, però només 45 el tenien i 18 pendent de revisió. En el cas de les comarques de Girona, l'obligatorietat arribava a 164 municipis, dels quals 66 el tenien homologat i vigent, i 85 en revisió. Pel que fa a les comarques de Ponent, l'obligatorietat era per a 74 municipis, 41 dels quals el tenien homologat i vigent, i 20 pendent de revisió.

En el cas del Penedès, hi havia 14 municipis amb el pal homologat i vigent, 21 pendent de revisió i 42 amb obligació. A les Terres de l'Ebre, eren 43 els municipis obligats, 23 els que el tenien i 17 pendent de revisió.

El 52% dels municipis ja tenen el pla

Actualment, el 52% dels municipis catalans tenen la planificació en vigor, és a dir, tenen el pla aprovat i homologat en els darrers quatre anys. Entre el 48% dels que no tenen el pla, n'hi ha que el tenen en tràmit o pendent de l'aval de Protecció Civil i d'altres que no l'han revisat i homologat en els darrers quatre anys. Hi ha un 20%, però que no l'han fet mai, apunta Delgado. D'entre aquests, els que més preocupen a Protecció Civil són els municipis mitjans o grans.

Ara, els nous municipis que obligatòriament hauran de tenir aquest pla, un cop el Govern aprovi el nou pla de l'Inuncat, disposaran d'un any per tenir aquest instrument i complir la normativa.

El Pla d'Actuació Municipal (PAM) per inundacions ha de preveure l'estructura organitzativa i la resposta dels recursos de l'ajuntament, siguin propis o disponibles a través dels mecanismes que s'estableixin i que constitueixin el seu catàleg de mitjans i recursos.

Més vigilància, coordinació i recuperació

D'altra banda, amb la revisió del pla també s'ha actualitzat tot el que fa referència a l'operativa en cas d'inundacions. Segons explica Delgado, s'han "reforçat" elements necessaris per abordar aquestes situacions, també d'acord amb "lliçons apreses" darrerament.

En línies generals, s'ha reforçat la garantia que tota la informació està "cohesionada" i que hi ha "una única línia d'informació". En segon lloc, s'ha reforçat la vigilància, i, en tercer, la resposta de recuperació quan es produeixen inundacions, tenint en compte especialment situacions de simultaneïtat. A més, s'han posat per escrit les directrius a l'hora de prendre determinades decisions, com decretar un confinament o enviar un missatge ES-Alert.

 

Tàrrega ultima els detalls per a la celebració de les Targanades 2026, la festa de la revetlla de Cap d’Any que organitzen la Regidoria de Cultura i l’Associació Agrat. La cita tindrà lloc la nit del dimecres 31 de desembre al dijous 1 de gener, a partir de la 1 de la matinada, a l’Espai MerCAT (plaça de les Nacions sense Estat). L’accés serà gratuït per a tothom i el públic podrà gaudir dels èxits més ballats de l’actualitat.

La festa començarà amb la sessió de DJ Emsy Westland, especialitzat en música electrònica. A 2/4 de 3 de la matinada està previst l’espectacle de les Targanades, que enguany anirà a càrrec del targarí Cesc Sarri amb una bona dosi d’humor. A partir de les 3, DJ Sega serà l’encarregat de fer ballar el públic de l’Espai MerCAT amb els temes més comercials. Una vegada s’acabi la festa, a les 6 de la matinada, l’organització oferirà als assistents un esmorzar popular per culminar la primera nit del nou any.

La regidora de Cultura, Laura Tejero, ha afirmat que “la celebració de Cap d’Any ha estat un èxit a Tàrrega els últims anys i és la fórmula ideal per oferir una proposta oberta i accessible per a tota la ciutadania. L’any passat, l’Agrat va recuperar l’organització, que ja havien dut a terme entre el 2016 i el 2019, i esperem celebrar una festa lluïda i participativa. Serà la millor manera d’entrar al 2026 amb bon peu.”

 

Un desajust de mercat

Unió de Pagesos constata que el preu del producte importat és a la baixa i no se li poden sumar els majors costos i menor producció que té la pagesia europea, especialment la cerealista, respecte als competidors com Brasil, Argentina, els Estats Units, Canadà, Ucraïna o Rússia. A més, denuncia que el preu s'ha vist influenciat pels efectes de la guerra a Ucraïna i pel fet que el sector encara no s'hi hagi adaptat.

Al novembre la Unió de Pagesos ja va demanar al Ministeri d'Agricultura que plantegés a Europa la necessitat d'articular la reserva de crisi per fer front al desajust del mercat del cereal que imposa l'actual preu internacional, que és el que marca el preu a la pagesia. A més, el sindicat demana al Departament d'Agricultura un ajut de minimis per cobrir l'increment de costos de producció patit pel sector, el sembrat de cereal a la DUN 2025 i que estigui en mans d'agricultors professionals. 

El sindicat alerta dels efectes negatius sobre els productors de conreus extensius, els quals ja han de fer front a la fauna salvatge, a la burocràcia i a l'envelliment dels professionals. "Moltes zones es deixaran de cultivar i es convertiran en un cau perfecte perquè els incendis s'escampin", ha alertat Caudevilla. En aquest sentit, UP constata que les pluges afavoriran la frondositat dels boscos i que l'herba creixi en zones abandonades, i que això dispararà el risc d'incendis.