Propostes per a tots els gustos i franges d'edat

L'Esplai Esprai tornarà a les escoles Àngel Guimerà i Maria Mercè Marçal. A l'escola Àngel Guimerà, el casal anirà del 22 de juny al 31 de juliol; a l'escola Maria Mercè Marçal, del 22 de juny fins al 4 de setembre. La programació de l'Esplai Esprai, adreçada a infants d'I3 fins a 6è de primària, girarà al voltant d'un eix d'animació especial: el Gran Llibre Màgic dels Contes. Setmana rere setmana, els infants hauran de superar reptes en forma d’aventura literària per fomentar així l’hàbit de la lectura.

Per als més grans, de 4t de primària fins a 1r d'ESO, s'ofereix l'Estiu XL, del 22 de juny al 31 de juliol al Centre la Solana (antic escorxador), de 9h a 13h. El programa combina activitats cooperatives, reptes grupals, bicicletades, sortides a l'entorn natural i descoberta d'entitats locals, treballant valors com el respecte, la inclusió i la consciència ambiental.

L'Estiu Esport, adreçat a infants i joves de 1r de primària fins a 2n d'ESO, es desenvoluparà del 22 de juny al 31 de juliol al Pavelló Municipal d’Esports. Els podran descobrir esports poc coneguts com el ‘corfbol’ o les curses d'orientació fins a esports adaptats i jocs tradicionals. L'objectiu és aprendre a fer equip, respectar les normes i gaudir del moviment en grup.

Estiu Jove (12-16 anys)

En paral·lel, l'Estiu Jove 2026 és un programa pensat per a joves de 12 a 16 anys que busquen acció, reptes i experiències. Del 29 de juny al 31 de juliol, a l'Espai Escorxador, els joves participants gaudiran de tallers i activitats diverses com rocòdrom, hípica, BTT, escape room i dies de piscina.

Camp de treball de la Generalitat "Restaurar a cops" (14-17 anys)

De l'11 al 25 de juliol, la ciutat també acollirà un camp de treball de la Generalitat de Catalunya, organitzat per Quàlia. Joves de diferents punts de la geografia catalana treballaran en la restauració de mobiliari aprenent tècniques de recuperació, reutilització i treball manual. Paral·lelament es duran a terme accions comunitàries en espais de Tàrrega i activitats lúdiques.

Un estiu arrelat al territori

Un any més, l'Ajuntament de Tàrrega i Quàlia aposten per una oferta d'estiu de qualitat, participativa i amb valors pedagògics. Quàlia és una cooperativa d'iniciativa social amb una llarga trajectòria en el lleure educatiu i el treball comunitari a l'Urgell. Una proposta que posa les persones al centre i que entén el lleure com una eina de creixement, convivència i transformació social. Més informació i inscripcions a: www.qualiacoop.cat.

El Galacticat, el Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent, ha anunciat les dates de la seva tretzena edició. Enguany el certamen tindrà lloc entre el dilluns 28 de setembre i el diumenge 4 d’octubre als Cinemes Majèstic de Tàrrega i altres punts de la capital de l’Urgell. Aquestes dates suposen una novetat respecte a les edicions anteriors, en què el Galacticat se celebrava a principis d’estiu. Des de l’organització apunten que aquest canvi respon a la voluntat de consolidar el festival dins del circuit europeu de certàmens generalistes i d’obrir la seva programació als centres educatius.

El director del Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent, Ramon Bochaca, ha explicat que “situant-nos en aquestes noves dates del calendari, el Galacticat arriba just després del Festival Internacional de Cinema de Venècia i del Festival de Sant Sebastià, entre altres cites importants. Això ens permet entrar dins del circuit de festivals generalistes europeus i fer que més cineastes, productores i distribuïdores tinguin en compte el Galacticat a l’hora de presentar les seves obres i venir al festival”.

En aquest sentit, cal recordar que aquesta serà la tercera edició en la qual el Galacticat es presenta com un festival de cinema generalista, abandonant la seva nomenclatura anterior de mostra especialitzada en cinema fantàstic i de terror.

A més, el certamen targarí va afrontar l’any passat un canvi d’imatge i programació –amb una forta aposta per la indústria del territori i pel documental–, per tal de consolidar-se com a festival de caire generalista. Això el va conduir a assolir la xifra de 1.400 assistents durant el XII Galacticat, un 40% més que en edicions anteriors, a més de rebre la visita de més d’una seixantena de directors, guionistes, productores i professionals de la indústria cinematogràfica espanyola i internacional.

Un altre dels objectius d’aquest canvi de dates és obrir la programació intersetmanal als centres educatius, amb projeccions destinades al públic infantil i adolescent, sobretot a través de la secció FACTS, especialitzada en cinema documental adreçat al públic jove.
 

V Trobada de Talents

El Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent – Galacticat també ha obert les inscripcions per participar a la cinquena edició de la Trobada de Talents, el seu concurs de guions dedicat a la descoberta, formació i projecció de nous creadors audiovisuals. La convocatòria, oberta fins al 19 de juliol, està dirigida a projectes de curtmetratge, llargmetratge, sèrie i animació, de qualsevol gènere i temàtica, amb una atenció especial a les propostes vinculades a Ponent i a la llengua catalana.

D’entre tots els projectes presentats, se seleccionaran dotze projectes, tres per categoria, que participaran en la fase final de la Trobada de Talents, prevista entre el 2 i el 4 d’octubre a Tàrrega. Les persones seleccionades tindran accés a sessions de mentorització, formació especialitzada en pitch, desenvolupament de dossiers i presentació de projectes, així com a trobades professionals, networking i reunions individualitzades amb productores i agents del sector.

A més, els projectes participants optaran a diversos reconeixements, entre els quals destaca la selecció directa del millor projecte al programa Producers Meet Producers del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, així com premis destinats a facilitar la futura producció de les obres.
 

Primeres confirmacions de la XIII edició

Mentre avança la preparació del festival, el Galacticat també ha fet públiques les primeres obres confirmades que formaran part de la programació de la seva tretzena edició.

Entre els llargmetratges destaca el documental balaguerí El carro pel pedregar, dirigit per David Fernández, que gira al voltant de la figura del cantautor Joan Porta, més conegut com El Gitano de Balaguer. La programació també inclourà la producció finlandesa 8000: An Art Odyssey, de Sami Sänpäkkilä, i el llargmetratge de ficció Laundry (Uhlanjululo), una coproducció entre Sud-àfrica i Suïssa dirigida per Zamo Mkhwanazi i ambientada en els anys de l’apartheid. Les dues es programaran dins les seccions competitives del festival i seran estrenes a l’estat espanyol.

Pel que fa als curtmetratges, el festival ha confirmat la presència de la producció espanyola de ciència-ficció La anciana y la eternidad, de Marc Martínez Jordán –estrena europea al Galacticat–; el curt de terror portuguès Pimple, de Fernando Alle; i el curt d’animació Trading Cards, –estrena espanyola– dirigit per Radheya Jang entre Austràlia i el Regne Unit.

Completen aquest primer avançament de la programació el curtmetratge català El Túnel de Montclar –inspirat en la construcció del Canal d’Urgell–, de Daniel Sarramona, que va començar el seu camí com a guió a la 3a Trobada de Talents i el documental neerlandès Los eindje, dirigit per Charlotte Kan.
 

La secció ‘Clàssics’ homenatja a David Lynch

La secció paral·lela Clàssics, en què cada any el Galacticat dedica un monogràfic a un cineasta, una temàtica o un gènere concret, enguany estarà dedicada al director estatunidenc David Lynch, mort el gener de 2025. Per aquest motiu, durant el XIII Galacticat es projectaran algunes de les seves obres més destacades, com Mulholland Drive (2001), Una historia verdadera (1999), El hombre elefante (1980), Terciopelo azul (1986) o Cabeza borradora (Eraserhead) (1977).

Durant els propers mesos, el Galacticat seguirà anunciant la programació de la resta de seccions oficials i paral·leles a través de les seves xarxes socials, així com de les dates i horaris de la resta d’activitats, com la gala inaugural, els espais de projecció o el concert de cloenda.

Les seccions oficials del XIII Galacticat seran Llargmetratge de ficció, Llargmetratge documental, Curtmetratge de terror, Curtmetratge fantàstic i ciència-ficció, Curtmetratge d’animació, Curtmetratge de gènere lliure i Curtmetratge documental. Mentre que les paral·leles seran la Clàssics; la FACTS, especialitzada en documentals per a joves i la secció Ghost, aquesta darrera dedicada a projeccions especials, on sovint hi intervé la música, el teatre o altres disciplines artístiques en directe.

El sindicat agrari de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) denuncia que es mantinguin les restriccions a la sega del cereal en zones d'especial protecció de les aus (ZEPA), en un context en què la calor ha fet avançar la recol·lecció. Afirmen que aquesta situació provoca pèrdues directes per als productors, ja que el gra que es manté sec als camps no s'omple correctament, s'asseca abans d'hora i acaba tenint menys pes, fet que es tradueix en menys quilos i, per tant, en menys ingressos. A aquestes pèrdues, afegeixen, cal sumar-hi l'encariment dels costos de producció, que calculen al voltant d'un 30%. "Aquesta pèrdua de rendiment posa en risc la viabilitat econòmica de moltes explotacions cerealistes en zones ZEPA", diuen.

L'organització denuncia una "situació de greuge" entre els productors de les zones ZEPA, que es veuen obligats a esperar per poder segar, i la resta, que ja han començat la recol·lecció.

També insisteixen que la sega no pot ser una qüestió de calendari administratiu, sinó una decisió agronòmica que s'ha d’adaptar a la realitat del moment. "Si es pot segar ara, amb temperatures encara moderades, el resultat és millor per a tothom: per a l’agricultor, per a la producció i també per al territori", afirmen des de l'entitat.

A tot plegat s'hi suma, afegeixen, el risc d'incendi que suposa mantenir el cereal sec al camp en episodis de calor intensa.

Per tot plegat, reclamen que s'autoritzi l'avançament de la sega en zones ZEPA, que s'evitin penalitzacions en els ajuts vinculats a la protecció de l'avifauna i que s'adapti la normativa a la realitat climàtica i agronòmica actual.

El Departament de Recerca i Universitats posa en marxa la campanya «Fes les PAU en pau», una iniciativa adreçada als estudiants que els pròxims dies afrontaran les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), amb l’objectiu de promoure el benestar emocional i contribuir a reduir l’estrès i l’ansietat que sovint acompanyen aquest moment acadèmic.

La iniciativa s’impulsa conjuntament amb el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), l’òrgan de coordinació del sistema universitari català que, a través de l’Oficina d’Accés a la Universitat, organitza i gestiona les PAU. Amb aquesta campanya, el Departament i el CIC reforcen el seu compromís d’acompanyar els estudiants no només en els aspectes acadèmics i organitzatius de les proves, sinó també en el seu benestar emocional.

La campanya s’emmarca en el desplegament del Pacte Nacional per a la Salut Mental de Catalunya, que promou una visió integral de la salut mental i el benestar emocional en tots els àmbits de la societat. En aquest context, el Departament de Recerca i Universitats impulsa accions específiques de sensibilització i acompanyament dirigides als joves en moments d’especial exigència acadèmica, com és el cas de les proves d’accés a la universitat.

La campanya vol transmetre un missatge de confiança, serenor i acompanyament als milers de joves que culminen una etapa educativa i es preparen per iniciar els estudis universitaris. A través de diferents accions comunicatives, es recorda als estudiants que les PAU són una oportunitat per demostrar els coneixements i les competències adquirides al llarg dels anys, i no una prova que determini el seu valor personal ni el seu futur.

Sota el lema «Fes les PAU en pau», la iniciativa ofereix recomanacions senzilles però efectives per afrontar els dies previs als exàmens: planificar adequadament els últims repassos, mantenir hàbits saludables de descans i alimentació, reservar espais de desconnexió i confiar en la feina feta durant el curs.

La campanya compta amb la participació de diversos concursants del programa Eufòria, que han enregistrat missatges dirigits als estudiants per compartir experiències personals sobre la gestió dels nervis davant dels grans reptes i encoratjar-los a afrontar les proves amb confiança. També inclou falques radiofòniques, continguts per a xarxes socials i diversos materials digitals de sensibilització.

La iniciativa posa especial èmfasi en el paper que juguen les famílies, les amistats i el professorat en l’acompanyament emocional dels estudiants. En aquest sentit, la campanya reconeix la tasca educativa i de suport que aquests col·lectius han desenvolupat al llarg del curs i els convida a continuar transmetent confiança i serenor durant aquests dies.

Amb aquesta acció, el Departament de Recerca i Universitats vol contribuir a generar una mirada més positiva i saludable sobre les PAU, reforçant la idea que l’esforç acumulat durant anys és la millor preparació per afrontar els exàmens amb garanties. Perquè, més enllà dels resultats, el més important és arribar a aquest moment amb confiança, serenor i benestar.

La Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU) considera que la nova via de treball oberta amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per avançar en la modernització col·lectivitat per col·lectivitat representa un pas important per adaptar el projecte a la realitat del territori, però adverteix que l’acord no es podrà donar per complet ni definitivament tancat fins que no es resolgui un dels aspectes més determinants del procés: el finançament de l’amoblament de les finques.

El president de la CGRCU, Amadeu Ros, ha volgut deixar clar que “hi ha una via de treball oberta i una voluntat compartida d’avançar, però l’acord no estarà complet mentre no tinguem una solució clara per a l’amoblament”. Segons Ros, “no podem parlar d’una modernització plenament viable si només es resol una part del projecte i es deixa en mans de cada regant un cost que, en molts casos, pot ser difícilment assumible”.


El mandat del Parlament

La Comunitat General recorda que aquesta demanda no parteix només dels regants, sinó que també ha estat recollida en l’àmbit parlamentari. En aquest sentit, la CGRCU subratlla que el Ple del Parlament de Catalunya ja ha instat el Govern a reforçar el finançament destinat a l’amoblament de les finques, amb una mirada àmplia que permeti donar resposta tant a les necessitats dels agricultors professionals com a les dels regants no professionals que també formen part del sistema dels Canals d’Urgell.

Aquest mandat parlamentari també va ser abordat fa unes setmanes en la Comissió d’Agricultura, on el president de la Comunitat General, Amadeu Ros, va comparèixer per exposar la posició dels regants davant el procés de modernització. En aquella sessió ja es va posar damunt la taula la necessitat que l’amoblament no quedés limitat a les línies d’ajut ordinàries adreçades principalment als professionals agraris, sinó que es busquessin fórmules capaces d’acompanyar el conjunt dels regants interessats en la transformació.

La CGRCU considera que ara és el moment de concretar aquest compromís polític i traslladar-lo a una proposta real, aplicable i econòmicament viable. En aquest sentit, la Comunitat General plantejarà aquesta qüestió en les properes reunions amb el Departament d’Agricultura, la Secretaria General d’Agricultura i la Direcció General de Desenvolupament Rural amb l’objectiu de trobar una solució consensuada que permeti desbloquejar aquest punt i donar seguretat als regants.


Una modernització possible per a tothom

La Comunitat General insisteix que el seu objectiu és avançar cap a una modernització efectiva, eficient i adaptada a les necessitats reals del territori. El nou plantejament, basat en avançar col·lectivitat per col·lectivitat a partir de les iniciatives sorgides dels mateixos regants, permet iniciar el procés allà on hi ha una voluntat clara i un suport suficient. Tanmateix, la CGRCU alerta que aquesta voluntat només es podrà consolidar si els regants disposen d’un marc econòmic clar per afrontar totes les fases de la transformació.

“Modernitzar els Canals d’Urgell és una necessitat i una oportunitat, però ho hem de fer bé. I fer-ho bé vol dir no deixar ningú enrere per culpa del cost de l’amoblament”, ha afirmat Amadeu Ros. El president de la CGRCU ha remarcat que “si volem que el territori se sumi a la modernització, cal donar garanties, generar confiança i fer que el projecte sigui assumible per a tots els regants que hi vulguin participar”.

La Comunitat General manté que la modernització dels Canals d’Urgell és una transformació estratègica per al futur de la plana de Lleida, per a la competitivitat del sector agroalimentari i per a una gestió més eficient de l’aigua. Per aquest motiu, defensa que el procés s’ha de construir des del consens, amb realisme econòmic i amb una atenció especial als punts que poden condicionar-ne la viabilitat. Entre aquests punts, l’amoblament de les finques és avui una de les qüestions centrals que cal resoldre abans de poder parlar d’un acord plenament satisfactori.