ACN Sant Guim de Freixenet .- El Fòrum l'Espitllera ha alertat que des del 2014 a la comarca de la Segarra, s'han produït diverses actuacions de rompudes de terrenys forestals, on rouredes, carrascars o pinedes. La rompuda és l'eliminació del bosc per transformar el sòl que ocupa en terreny agrícola. Segons el portaveu del col·lectiu, Daniel Espejo, aquest tipus d'actuacions es fan notar molt en una comarca com la Segarra, on la superfície estricta de marges i bosquetons vulnerables són susceptibles de ser integrats als terrenys agrícoles. En aquest sentit, han recordat que aquest ''forest'' té un ''paper fonamental'' en indrets on neixen rius com el Sió i l'Ondara ja que serveix per ''esmorteir pics de precipitació'' que acaben provocant rubinades com les del passat mes de novembre amb un final tràgic a Agramunt.
Pel Fòrum l'Espitllera, en els indrets on el bosc és generalment escàs com és el cas de la Segarra, on predomina el paisatge agrari, els terrenys forestals són més que mai sostenibles i generen beneficis ambientals. Per això asseguren que la gestió d'aquests ha de garantir del tot la seva persistència de forma sostenible en el temps. El col·lectiu remarca que precisament aquests valors del terreny forestal són reconeguts en el nou Pla General de Política Forestal de Catalunya 2014-2024, on es persegueix una gestió forestal sostenible, i el manteniment i millora de la funció protectora de l'àmbit forestal.
L'Espitllera també recorda que la Segarra, al ser geogràficament capçalera de diversos rius, necessita preservar l'escassa massa forestal arbrada que resulta un element clau de protecció del sòl davant dels episodis de rovinades, com la de l'any passat que va tenir un final tràgic a la població d'Agramunt. Segons l'entitat, una part d'aquest forest és, segons la normativa europea, un hàbitat d'interès comunitari i de conservació prioritària. A més, asseguren que molts dels terrenys forestals, que són pròxims a les poblacions, tenen funcions d'esbarjo i de protecció del paisatge.
Daniel Espejo assegura que des de l'Espitllera han demanat al Departament d'Agricultura que cada vegada que rebin una sol·licitud de rompuda de terrenys agrícoles ''es revisi molt bé'' aquest canvi d'ús pel grau d'importància que té el recurs forestal en una comarca com la Segarra. En aquest sentit, assenyala que el bosc és clarament minoritari a la zona, amb un 29% del total de la superfície comarcal, i d'aquest percentatge, només un 15% és ''estrictament'' bosc, ja que la resta són matolls o arbusts.
Així mateix, Espejo ha volgut deixar clar que contràriament al que pugui semblar pel missatge que de vegades es transmet des de l'Administració, a la Segarra i les comarques de Ponent en general, el bosc no guanya terreny al sòl agrícola, sinó que és tot el contrari, ja que les estadístiques demostren que ''són molt poques les terres de cultiu que han quedat abandonades'' a diferència del que pugui passar a demarcacions com les de Girona o Barcelona.
''D'Altadill a Sant Guim hi havia bosc en una o altra banda''
Un veí del nucli d'Altadill, Amador Guitart, recorda com fa més de 30 anys hi va haver una forta arrencada de bosc a la zona per tal de ser convertit en sòl agrícola. Després diu que es va ''frenar'' però des del passat 2014 han tornat a detectar diversos casos. Un dels més recents va tenir lloc l'any passat, just davant d'Altadill, on ha desaparegut una parcel·la de bosc que ara és un camp de cereal però amb la peculiaritat que manté un enorme pi ben bé al mig de la finca, ''potser per recordar el que era a bans'', diu Guitart.
La rompuda deixa rastre fins i tot als marges de les finques, assenyala aquest veí, ja que en aquests punts mols arbres que potser es volien deixar vius acaben tocats i morts per la maquinària pesant. Guitart recorda com fa 30 anys es podia anar d'Altadill a Sant Guim i sempre hi havia bosc en una banda o altra del camí. Ara ja queda ben poc d'aquells boscos com el que hi havia al davant de l'ermita de Sant Salvador, el del Pla de les Deveses, la zona de l'Estol o el Bosc de l'Alzina, on hi havia una alzina de grans dimensions que tenia més de 700 anys i que també es va talar.
L'Espitllera també recorda que la Segarra, al ser geogràficament capçalera de diversos rius, necessita preservar l'escassa massa forestal arbrada que resulta un element clau de protecció del sòl davant dels episodis de rovinades, com la de l'any passat que va tenir un final tràgic a la població d'Agramunt. Segons l'entitat, una part d'aquest forest és, segons la normativa europea, un hàbitat d'interès comunitari i de conservació prioritària. A més, asseguren que molts dels terrenys forestals, que són pròxims a les poblacions, tenen funcions d'esbarjo i de protecció del paisatge.
Daniel Espejo assegura que des de l'Espitllera han demanat al Departament d'Agricultura que cada vegada que rebin una sol·licitud de rompuda de terrenys agrícoles ''es revisi molt bé'' aquest canvi d'ús pel grau d'importància que té el recurs forestal en una comarca com la Segarra. En aquest sentit, assenyala que el bosc és clarament minoritari a la zona, amb un 29% del total de la superfície comarcal, i d'aquest percentatge, només un 15% és ''estrictament'' bosc, ja que la resta són matolls o arbusts.
Així mateix, Espejo ha volgut deixar clar que contràriament al que pugui semblar pel missatge que de vegades es transmet des de l'Administració, a la Segarra i les comarques de Ponent en general, el bosc no guanya terreny al sòl agrícola, sinó que és tot el contrari, ja que les estadístiques demostren que ''són molt poques les terres de cultiu que han quedat abandonades'' a diferència del que pugui passar a demarcacions com les de Girona o Barcelona.
''D'Altadill a Sant Guim hi havia bosc en una o altra banda''
Un veí del nucli d'Altadill, Amador Guitart, recorda com fa més de 30 anys hi va haver una forta arrencada de bosc a la zona per tal de ser convertit en sòl agrícola. Després diu que es va ''frenar'' però des del passat 2014 han tornat a detectar diversos casos. Un dels més recents va tenir lloc l'any passat, just davant d'Altadill, on ha desaparegut una parcel·la de bosc que ara és un camp de cereal però amb la peculiaritat que manté un enorme pi ben bé al mig de la finca, ''potser per recordar el que era a bans'', diu Guitart.
La rompuda deixa rastre fins i tot als marges de les finques, assenyala aquest veí, ja que en aquests punts mols arbres que potser es volien deixar vius acaben tocats i morts per la maquinària pesant. Guitart recorda com fa 30 anys es podia anar d'Altadill a Sant Guim i sempre hi havia bosc en una banda o altra del camí. Ara ja queda ben poc d'aquells boscos com el que hi havia al davant de l'ermita de Sant Salvador, el del Pla de les Deveses, la zona de l'Estol o el Bosc de l'Alzina, on hi havia una alzina de grans dimensions que tenia més de 700 anys i que també es va talar.