L'all és típic al poble de Belltall. N'és el cultiu principal, conreat en secà, i es ven enforcat amb sègol. És una producció petita conreada per una desena de famílies. Per temor que l'all acabi desapareixent, d'un temps ençà des del poble s'ha volgut promocionar a fi d'atraure nous productors. Cada any s'organitza una festa dedicada a l'all. Aquest dissabte se'n celebra la quarta edició. En paral•lel, la Generalitat fa un seguiment continu del cultiu des de fa dos anys. Les primeres conclusions ja s'han traslladat als pagesos. Són tècniques per minimitzar en danys i optimitzar en qualitat. Des de Sanitat Vegetal, del Departament d'Agricultura, s'aconsella la solarització per desinfectar les terres.
A Belltall alternen un any de conreu d'all i un any de cereal en el mateix camp. Els cultivadors sempre han respectat deixar l'any de guaret -o de cultiu de cereal- on l'any anterior s'han plantat alls. També ho fan així a Prades, amb la patata. Però Sanitat Vegetal veu més convenient la solarització -cobrir amb plàstic el sòl prèviament regat- i que la llavor es planti sempre en un terreny desinfectat. També recomana que es posin en contacte els productors de Prades i de Belltall per intercanviar experiències.
Des dels Serveis Territorials d'Agricultura se n'ha fet un seguiment en els dos darrers anys, des de la plantació fins a la collita, i ha pres, al llarg d'aquest any, una desena de mostres de la terra i la planta. "Estem intentant millorar el planter, fent una selecció massal, i com controlar les males herbes, i en fem seguiment des que planten -entre novembre i desembre- fins que es cull l'all -a l'estiu-, així com les millors maneres per conservar-lo", ha explicat a l'ACN el director territorial d'Agricultura, Anton Ballvé.
L'objectiu és millorar la qualitat d'aquest all característic de les comarques de Tarragona. Es cultiva, de forma natural, sense herbicides, des de fa 300 anys, amb moltes generacions guardant la llavor any rere any. És un all blanc de cabeça petita conreat a una alçada de 800 metres. És més petit que alls d'altres zones i pla per la part de sota, tot i que la seva particularitat radica en una textura fina i un gust intens, a part de conservar-se molt temps. "S'ha de provar perquè és l'essència de l'all", ha declarat Ballvé.
Tot el treball es realitza manualment, és a dir, plantar, escugular, entrecavar, arrencar i, finalment, enforcar, amb forcs de diferents mides, tot i que els tradicionals són els de 25 cabeces per cama. "Continuarem fent-ne seguiment perquè és un producte de qualitat i diferenciador del territori, tal com també anem fent de la patata de Prades, tot i que en el cas de Belltall la producció és molt menor", ha declarat Ballvé. De fet, es calcula que tota la producció es concentra en quatre o cinc parcel•les que sumen just una hectàrea.
La majoria de productors van decidir agrupar-se a mitjans de l'any passat per fer més força i revitalitzar el cultiu. Entre tots produeixen uns 1.500 forcs -el 70% de la producció de tot el poble, que s'estima en poc més de 5 tones. Cal tenir en compte que a tot l'estat espanyol es produeixen unes 200.000 tones d'all. El president de l'Associació de Veïns i Amics de Belltall, Josep Lloses, fa una crida perquè creixi el nombre de productors, ja siguin veïns o persones de fora del municipi a fi que el cultiu no es perdi.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES:
A Belltall alternen un any de conreu d'all i un any de cereal en el mateix camp. Els cultivadors sempre han respectat deixar l'any de guaret -o de cultiu de cereal- on l'any anterior s'han plantat alls. També ho fan així a Prades, amb la patata. Però Sanitat Vegetal veu més convenient la solarització -cobrir amb plàstic el sòl prèviament regat- i que la llavor es planti sempre en un terreny desinfectat. També recomana que es posin en contacte els productors de Prades i de Belltall per intercanviar experiències.
Des dels Serveis Territorials d'Agricultura se n'ha fet un seguiment en els dos darrers anys, des de la plantació fins a la collita, i ha pres, al llarg d'aquest any, una desena de mostres de la terra i la planta. "Estem intentant millorar el planter, fent una selecció massal, i com controlar les males herbes, i en fem seguiment des que planten -entre novembre i desembre- fins que es cull l'all -a l'estiu-, així com les millors maneres per conservar-lo", ha explicat a l'ACN el director territorial d'Agricultura, Anton Ballvé.
L'objectiu és millorar la qualitat d'aquest all característic de les comarques de Tarragona. Es cultiva, de forma natural, sense herbicides, des de fa 300 anys, amb moltes generacions guardant la llavor any rere any. És un all blanc de cabeça petita conreat a una alçada de 800 metres. És més petit que alls d'altres zones i pla per la part de sota, tot i que la seva particularitat radica en una textura fina i un gust intens, a part de conservar-se molt temps. "S'ha de provar perquè és l'essència de l'all", ha declarat Ballvé.
Tot el treball es realitza manualment, és a dir, plantar, escugular, entrecavar, arrencar i, finalment, enforcar, amb forcs de diferents mides, tot i que els tradicionals són els de 25 cabeces per cama. "Continuarem fent-ne seguiment perquè és un producte de qualitat i diferenciador del territori, tal com també anem fent de la patata de Prades, tot i que en el cas de Belltall la producció és molt menor", ha declarat Ballvé. De fet, es calcula que tota la producció es concentra en quatre o cinc parcel•les que sumen just una hectàrea.
La majoria de productors van decidir agrupar-se a mitjans de l'any passat per fer més força i revitalitzar el cultiu. Entre tots produeixen uns 1.500 forcs -el 70% de la producció de tot el poble, que s'estima en poc més de 5 tones. Cal tenir en compte que a tot l'estat espanyol es produeixen unes 200.000 tones d'all. El president de l'Associació de Veïns i Amics de Belltall, Josep Lloses, fa una crida perquè creixi el nombre de productors, ja siguin veïns o persones de fora del municipi a fi que el cultiu no es perdi.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES: