Càritas Diocesana de l'Urgell, Lleida i Solsona van presentar ahir la memòria d'activitats del 2011, en què juntes van atendre 13.762 persones, un 3% més que l'any anterior. En el cas concret de Càritas Urgell es va donar atenció a 1.362 persones (10%). Destaca l'augment dels ajuts en metàl•lic que les entitats va donar per temes relacionats amb l'habitatge, que van superat per primer cop els ajuts per alimentació. El director de Càritas Diocesana de Lleida, Ramon Baró, explica que davant les necessitats creixents han hagut de prioritzar l'atenció a les persones a qui no poden arribar els serveis socials públics:
Així mateix, el director de Càritas Diocesana de Lleida, alerta del perill que poden comportar les retallades en l'ajuda social, que poden posar en perill alguns dels programes que porten a terme:
El programa d'ajuda a les persones sense llar va ser en el que les tres entitats van atendre més persones, 3.710 (un 27% del total); seguit pel programa d'integració laboral i social, amb 3.532 (25%); el programa d'acollida i d'ajuts d'assistència, amb 3.396 persones ateses (25%); el programa d'infància, família i adolescència, amb 1.542 (11%); i el programa de gent gran, amb 1.518 (11%).
Una de les modalitats d'ajut que ofereix Càritas són els ajuts directes en metàl•lic. En aquest àmbit, les tres entitats lleidatanes van destinar durant el 2011 110.773 euros, per cobrir les necessitats bàsiques de persones. Desataca el fet que en el darrer any, els ajuts per habitatge -gas, llum, aigua o per la hipoteca- que dóna Cáritas es van triplicar, arribant a superar els ajuts per alimentació, que ja per si sols suposen al voltant d'un terç el total. Per roba i medicaments, han estat altres dels ajuts que han lliurat les entitats. A banda, Càritas també ofereix ajuda en espècies com ara bolquers i aliments, serveis de suport psicològic i d'acompanyament en la inserció sociolaboral. D’altra banda, els responsables de les tres entitats s'han mostrat disposats a pagar l'IBI pels seus locals en cas que la llei així ho establís però han recordat que actualment Càritas ja l'està pagant per algunes de les seves instal•lacions. En aquest sentit, han remarcat que a més de les entitats socials també haurien de pagar-lo els partits polítics, sindicats o fundacions.
Des de Càritas Diocesana de Lleida, Urgell i Solsona tampoc s'han mostrat preocupats pel fet que l'Església també hagi de pagar aquest impost, fet que podria derivar en una reducció de les aportacions que fa a aquesta entitat. Baró ha explicat que dels 250 MEUR que mou Càritas al conjunt de l'Estat per portar a terme les seves activitat, només una 15% procedeixen de la Conferència Episcopal Espanyola. Al voltant d'un 60% del pressupost de Càritas prové de subvencions i convenis sobretot amb administracions públiques.
Així mateix, el director de Càritas Diocesana de Lleida, alerta del perill que poden comportar les retallades en l'ajuda social, que poden posar en perill alguns dels programes que porten a terme:
El programa d'ajuda a les persones sense llar va ser en el que les tres entitats van atendre més persones, 3.710 (un 27% del total); seguit pel programa d'integració laboral i social, amb 3.532 (25%); el programa d'acollida i d'ajuts d'assistència, amb 3.396 persones ateses (25%); el programa d'infància, família i adolescència, amb 1.542 (11%); i el programa de gent gran, amb 1.518 (11%).
Una de les modalitats d'ajut que ofereix Càritas són els ajuts directes en metàl•lic. En aquest àmbit, les tres entitats lleidatanes van destinar durant el 2011 110.773 euros, per cobrir les necessitats bàsiques de persones. Desataca el fet que en el darrer any, els ajuts per habitatge -gas, llum, aigua o per la hipoteca- que dóna Cáritas es van triplicar, arribant a superar els ajuts per alimentació, que ja per si sols suposen al voltant d'un terç el total. Per roba i medicaments, han estat altres dels ajuts que han lliurat les entitats. A banda, Càritas també ofereix ajuda en espècies com ara bolquers i aliments, serveis de suport psicològic i d'acompanyament en la inserció sociolaboral. D’altra banda, els responsables de les tres entitats s'han mostrat disposats a pagar l'IBI pels seus locals en cas que la llei així ho establís però han recordat que actualment Càritas ja l'està pagant per algunes de les seves instal•lacions. En aquest sentit, han remarcat que a més de les entitats socials també haurien de pagar-lo els partits polítics, sindicats o fundacions.
Des de Càritas Diocesana de Lleida, Urgell i Solsona tampoc s'han mostrat preocupats pel fet que l'Església també hagi de pagar aquest impost, fet que podria derivar en una reducció de les aportacions que fa a aquesta entitat. Baró ha explicat que dels 250 MEUR que mou Càritas al conjunt de l'Estat per portar a terme les seves activitat, només una 15% procedeixen de la Conferència Episcopal Espanyola. Al voltant d'un 60% del pressupost de Càritas prové de subvencions i convenis sobretot amb administracions públiques.