Guissona (ACN).- Els participants al sisè curs d'arqueologia a la Iesso de Guissona han descobert una cisterna que podria arribar a tenir uns dos metres de fondària i que dataria del segle I d.C. Es tracta de la troballa més interessant de la campanya d'aquest estiu segons ha explicat el director de l'excavació, Josep Guitart, que també ha apuntat que la cisterna podria estar vinculada a les termes que hi ha al costat. Guitart ha destacat que van trobar la cisterna reomplerta amb les restes d'una edificació antiga, per la qual cosa han pogut recuperar molts paviments i materials diversos. Els objectius a curt termini dels responsables de l'excavació són combinar la recerca als punts amb interès científic amb la dels llocs atractius turísticament.
Una de les troballes més interessants de la campanya d'excavacions d'aquest estiu al parc arqueològic de la Iesso de Guissona (Segarra) ha estat una cisterna, que ''molt probablement lligava amb les termes'', i que està reomplerta amb les restes d'una edificació antiga, per la qual cosa n'han sortit paviments i altres materials destacats. Així ho ha explicat Josep Guitart, un dia abans que finalitzi el curs d'enguany, el qual ha comptat amb la participació de 25 estudiants i professors d'arreu de Catalunya durant quinze dies.
Guitart ha afegit que la hipòtesi que tenen sobre la cisterna és que es va construir durant la segona fase de les termes, és a dir, quan es va decidir ampliar-les, ja que està adossada a la paret d'aquesta segona fase. Dataria doncs, de mitjan segle I d.C., ja que l'ampliació de les termes es va fer durant l'època dels emperadors Clàudi i Nero. Els arqueòlegs pensen que la cisterna es feia servir per recollir les aigües de quan es buidava la piscina gran de les termes, la ''natatio''. D'aquesta manera, és possible que guardessin l'aigua a la cisterna per després regar els jardins del voltant, per tant, és molt possible que la zona del voltant de les termes estigués enjardinada.
Tot plegat però, s'haurà de determinar en futures campanyes d'excavació. La d'aquest estiu s'ha concentrat novament al voltant de les termes i a la zona fora muralles, on s'han trobat una mena d'edificacions tipus magatzem que contenen molts materials. Segons Guitart, l'interessant d'aquest any és que s'ha detectat que hi ha dos moments de construcció: un en què hi ha unes construccions excretes i una segona fase en què s'unifica tot un establiment. Guitart destaca que aquesta zona és ''molt extensa'' però la part que ja està excavada aviat s'arranjarà i podrà ser visitable en un futur.
Objectius a curt termini
El director del parc arqueològic de Guissona remarca que avui en dia l'excavació ja està constituïda, amb totes les restes d'una part important de la ciutat de la Iesso i la seva conservació futura està assegurada ''perquè aquí no s'ha farà res més que no sigui excavar, per tant, no tenim pressa''. D'aquesta manera, assenyala que l'objectiu no és acabar l'excavació, perquè aquesta és un ''laboratori d'arqueologia que haurà de servir per a diverses generacions''.
Guitart apunta que a curt termini s'orientaran cap als punts de la Iesso científicament importants, però també està previst concentrar-se als punts d'interès turístic per poder atreure visitants. ''És tant important l'aspecte científic com l'aspecte de difusió arequològica'', destaca, ''ara estem en uns moments de màrqueting, per donar a conèixer el parc''.
D'altra banda, al parc s'hi està fent un experiment de resistència de paviment ja que a la casa senyorial que es va excavar fa uns quinze anys hi havia un mosaic al menjador que estava molt fet malbé i presentava problemes de conservació. Ara s'ha demanat a una empresa especialitzada que reprodueixi una part d'aquest mosaic i es vol comprovar com el material passa l'hivern fred de la Segarra per veure si aguanta i llavors es decidirà si es fa una reproducció de part del paviment de la casa senyorial.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES:
Una de les troballes més interessants de la campanya d'excavacions d'aquest estiu al parc arqueològic de la Iesso de Guissona (Segarra) ha estat una cisterna, que ''molt probablement lligava amb les termes'', i que està reomplerta amb les restes d'una edificació antiga, per la qual cosa n'han sortit paviments i altres materials destacats. Així ho ha explicat Josep Guitart, un dia abans que finalitzi el curs d'enguany, el qual ha comptat amb la participació de 25 estudiants i professors d'arreu de Catalunya durant quinze dies.
Guitart ha afegit que la hipòtesi que tenen sobre la cisterna és que es va construir durant la segona fase de les termes, és a dir, quan es va decidir ampliar-les, ja que està adossada a la paret d'aquesta segona fase. Dataria doncs, de mitjan segle I d.C., ja que l'ampliació de les termes es va fer durant l'època dels emperadors Clàudi i Nero. Els arqueòlegs pensen que la cisterna es feia servir per recollir les aigües de quan es buidava la piscina gran de les termes, la ''natatio''. D'aquesta manera, és possible que guardessin l'aigua a la cisterna per després regar els jardins del voltant, per tant, és molt possible que la zona del voltant de les termes estigués enjardinada.
Tot plegat però, s'haurà de determinar en futures campanyes d'excavació. La d'aquest estiu s'ha concentrat novament al voltant de les termes i a la zona fora muralles, on s'han trobat una mena d'edificacions tipus magatzem que contenen molts materials. Segons Guitart, l'interessant d'aquest any és que s'ha detectat que hi ha dos moments de construcció: un en què hi ha unes construccions excretes i una segona fase en què s'unifica tot un establiment. Guitart destaca que aquesta zona és ''molt extensa'' però la part que ja està excavada aviat s'arranjarà i podrà ser visitable en un futur.
Objectius a curt termini
El director del parc arqueològic de Guissona remarca que avui en dia l'excavació ja està constituïda, amb totes les restes d'una part important de la ciutat de la Iesso i la seva conservació futura està assegurada ''perquè aquí no s'ha farà res més que no sigui excavar, per tant, no tenim pressa''. D'aquesta manera, assenyala que l'objectiu no és acabar l'excavació, perquè aquesta és un ''laboratori d'arqueologia que haurà de servir per a diverses generacions''.
Guitart apunta que a curt termini s'orientaran cap als punts de la Iesso científicament importants, però també està previst concentrar-se als punts d'interès turístic per poder atreure visitants. ''És tant important l'aspecte científic com l'aspecte de difusió arequològica'', destaca, ''ara estem en uns moments de màrqueting, per donar a conèixer el parc''.
D'altra banda, al parc s'hi està fent un experiment de resistència de paviment ja que a la casa senyorial que es va excavar fa uns quinze anys hi havia un mosaic al menjador que estava molt fet malbé i presentava problemes de conservació. Ara s'ha demanat a una empresa especialitzada que reprodueixi una part d'aquest mosaic i es vol comprovar com el material passa l'hivern fred de la Segarra per veure si aguanta i llavors es decidirà si es fa una reproducció de part del paviment de la casa senyorial.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES: