El dissabte 26 d’octubre arqueòlegs i ceramistes de Verdú ajuntaran forces i experiència per acabar d’ omplir el forn de ceràmica ibèric emplaçat en instal•lacions de l’artesà Enric Orobitg amb 160 peces ceràmiques fetes per a l’ocasió. La càrrega del forn es va començar el dissabte 19 d’octubre. A la complexitat que suposa sempre omplir d’atuells ceràmics un forn tradicional aquí cal afegir-hi la desconeixença encara de molts aspectes d’aquest ofici en època ibèrica. Al llarg del matí de dissabte acabà la fase de càrrega i abans del migdia s’encendrà el forn per fer una cuita que durarà un mínim de 14 hores.
L’any 2008 naixia el projecte de reconstruir el forn ibèric de la Casa Grande (Alcalá de Júcar, Albacete) del segle III aC en terrenys del ceramista Enric Orobitg de Verdú. Es triava aquest forn perquè és un dels millors conservats del món ibèric, amb unes dades fiables obtingudes a partir de la seva excavació científica. D’això fa més de tres anys i ara després de moltes vicissituds el forn està a punt de passar la prova de foc, carregar-lo i fer una cuita amb rèpliques de ceràmiques ibèriques.
La segona fase experimental del projecte del forn ibèric ha inclòs la construcció de ceràmiques ibèriques per coure-les dins del forn. Amb aquest objectiu es va encarregar al taller Sambola de Verdú la rèplica de 160 peces ibèriques. S’han tornejat una sèrie preferentment d'atuells grans per poder omplir el forn de la forma més fàcil i senzilla possible. L’envergadura d’aquesta iniciativa s’ha fet possible gràcies a les tres institucions que hi ha al darrere: Universitat de Lleida a través de Recercaixa , Grup de Reconstrucció Històrica Ibercalafell de la Ciutadella ibèrica de Calafell i Centre d’Estudis Lacetans.
A Verdú s’ha trobat també el caliu apropiat i la bona disposició per fer possible els actuals resultats. Els germans Sambola de Verdú han l'esforç , que alhora és un repte, de reproduir objectes ceràmics nous, que estan fora del seu repertori habitual, amb les dificultats afegides de respectar els gruixos originals de les peces ibèriques i de retornejar en tots els casos cadascuna de les ceràmiques. Sense la seva aportació, la del ceramista Enric Orobitg i la de Josep Maria Turull no hauria estat possible arribar fins aquí. La disposició de les peces dins del forn s’ha fet després d’un estudi previ de capacitat del forn mitjançant programes de dibuix tècnic i arquitectura. A partir d'aquest estudi, s’ha pogut plantejar la millor càrrega amb la lògica que només dóna l’experiència dels terrissers de Verdú.
L’any 2008 naixia el projecte de reconstruir el forn ibèric de la Casa Grande (Alcalá de Júcar, Albacete) del segle III aC en terrenys del ceramista Enric Orobitg de Verdú. Es triava aquest forn perquè és un dels millors conservats del món ibèric, amb unes dades fiables obtingudes a partir de la seva excavació científica. D’això fa més de tres anys i ara després de moltes vicissituds el forn està a punt de passar la prova de foc, carregar-lo i fer una cuita amb rèpliques de ceràmiques ibèriques.
La segona fase experimental del projecte del forn ibèric ha inclòs la construcció de ceràmiques ibèriques per coure-les dins del forn. Amb aquest objectiu es va encarregar al taller Sambola de Verdú la rèplica de 160 peces ibèriques. S’han tornejat una sèrie preferentment d'atuells grans per poder omplir el forn de la forma més fàcil i senzilla possible. L’envergadura d’aquesta iniciativa s’ha fet possible gràcies a les tres institucions que hi ha al darrere: Universitat de Lleida a través de Recercaixa , Grup de Reconstrucció Històrica Ibercalafell de la Ciutadella ibèrica de Calafell i Centre d’Estudis Lacetans.
A Verdú s’ha trobat també el caliu apropiat i la bona disposició per fer possible els actuals resultats. Els germans Sambola de Verdú han l'esforç , que alhora és un repte, de reproduir objectes ceràmics nous, que estan fora del seu repertori habitual, amb les dificultats afegides de respectar els gruixos originals de les peces ibèriques i de retornejar en tots els casos cadascuna de les ceràmiques. Sense la seva aportació, la del ceramista Enric Orobitg i la de Josep Maria Turull no hauria estat possible arribar fins aquí. La disposició de les peces dins del forn s’ha fet després d’un estudi previ de capacitat del forn mitjançant programes de dibuix tècnic i arquitectura. A partir d'aquest estudi, s’ha pogut plantejar la millor càrrega amb la lògica que només dóna l’experiència dels terrissers de Verdú.