El Govern ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de Monument Històric, l’església de Santa Maria de l’Alba, a Tàrrega, i delimitar-ne l’entorn de protecció.
L'església de Santa Maria de l’Alba és d’una sola nau amb capelles laterals comunicades entre si segons la tipologia jesuïta derivada de Gesú de Vignola, a Roma. La singularitat de l’església és notable en el context del patrimoni arquitectònic català, ja que permet conèixer i veure el procés de disseny i d’edificació d’una església barroca construïda de nova planta, alhora que permet la confluència decorativa amb les arts pictòriques del segle XX i XXI.
El primitiu temple medieval va ser construït al segle XII. Entre els segles XIII i XIV es va construir l’església gòtica que va persistir fins a l’any 1672, quan el campanar va caure sobre la nau central i les capelles. El mateix any 1672 es va encomanar al tracista fra Josep de la Concepció el projecte i la construcció d’una nova església, que va ser projectada en estil barroc. El 1696 es va inaugurar el nou temple, que es va acabar el 1742. El campanar es va enllestir el 1760 i, posteriorment, es van construir les capelles dels Dolors, de les Santes Espines i del Roser. Entre 1936 i 1939, l’església va patir diversos bombardejos, amb la consegüent destrucció dels béns mobles. A partir de 1940 es van construir i reparar el cimbori del creuer i totes les voltes enderrocades i malmeses.
A l’església inicial se li van afegir la capella dels Dolors (1704) i la del Roser (1724), actualment anomenada capella de la Mare de Déu de Montserrat, que van ser també projectades per fra Josep de la Concepció.
La façana principal, que segueix la composició originària de tres cossos, es va acabar al segle XX. L’any 1968, la portalada atribuïda a Pere Costa que havia de donar accés a un gran cor interior va ser traslladada a l’exterior.