Artistes revolucionaris és una exposició que commemora el 80è aniversari de l'Exposició Universal de París del 1937 amb l'objectiu de retre homenatge als artistes que van participar al Pavelló espanyol i es van implicar en la defensa de la democràcia i la llibertat. El comissari del projecte és Juan Manuel Bonet, actual director de l'Instituto Cervantes de París i exdirector del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid.
Presentada a París, Londres i a la Galeria Mayoral de Barcelona, Artistes revolucionaris inclou una important secció de documentació, a més de ceràmiques de Pablo Picasso, litografies de Joan Miró i un dibuix d'Alexander Calder. També s'exhibeix una reconstrucció de El Segador, una pintura mural de Joan Miró que va desaparèixer en ser desmantellat el Pavelló. El nét de Joan Miró, Joan Punyet Miró, assegura: «El Segador i El Guernica semblaven cartells de propaganda política de dimensions monumentals. No van escollir un suport sòlid i durador perquè sabien per endavant que aquelles obres eren només d'impacte, efímeres [...]».
La creació del Pavelló espanyol es va realitzar en un moment molt convuls i complicat, ja que Espanya estava en plena Guerra Civil. Per aquest motiu, el Pavelló creat pel govern republicà va esdevenir un punt estratègic per reivindicar la situació que estava vivint Espanya. Era un moment crucial on tot estava en joc i en què aquests artistes van realitzar algunes de les peces més rellevants de la història de l'art.
PECES DESTACADES
A més de l’excepcional reconstrucció de El Segador de Joan Miró, l’exposició inclou 2 peces més d’aquest artista: La guerrière des cent ans (1975) i El Merma (1973), dos peces posteriors en què Miró mantenia la seva crítica a les guerres i les dictadures.
També es poden veure 6 ceràmiques de Pablo Picasso que formen part de la col·lecció permanent, una disciplina artística posada en valor pels comissaris del Pavelló espanyol, els quals volien mostrar a Europa que -tot i la Guerra Civil- a l’Espanya republicana se seguien fent coses de gran valor artístic i cultural.
Cal destacar un guaix d’Alexander Calder titulat Mirroir que es presenta per primera vegada a l’espai de Verdú, un artista nord americà que va ser acceptat a participar al pavelló. Gràcies als seus coneixements d’enginyeria, Calder va idear un sistema de bombeig per incorporar el mercuri en una font d’aigua, ja que el mercuri era el material més preuat a l’Espanya de l’època com a font de recursos econòmics.