El Ple de l’Ajuntament de Tàrrega d’avui al vespre finalment no votarà la moció presentada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) per la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d’entitats financeres i altres grans empreses. Així ho ha avançat a Ràdio Tàrrega el primer tinent d’alcalde i portaveu del grup municipal Sumem Per Tàrrega a l’equip de govern Jaume Ponsarnau, que ha dit que han d’estudiar i disposar de mes dades concretes sobre la situació d’oferta i demanda de pisos a la ciutat.
En el text de la moció presentada per la PAH, s’explica que l'actual crisi ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones, que a causa de dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situació ha portat a milers de famílies a la impossibilitat de fer front a les quotes hipotecàries o del lloguer de la seva llar.
La seva traducció social ha estat milers de desnonaments a tot l'Estat Espanyol i centenars de milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, i exclusió social, econòmica i residencial.
Segons dades del Consell General del Poder Judicial que s’exposen en el cos de la moció, des de 2007 i fins setembre 2013, a l'Estat Espanyol, ja s'ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries, de les quals 96.927 a Catalunya. Segons l'informe presentat pel Col·legi de Registradors de la Propietat, només durant l'any 2012, la banca va quedar-se més de 30.034 primers habitatges per impagament de crèdits hipotecaris. Això segons la PAH suposa 115 desnonaments d'habitatge habitual per dia hàbil. Catalunya és la Comunitat Autònoma que encapçala tots els rànquings, tant d'execucions hipotecàries com de desnonaments. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial de 2013 s'executen 45 llançaments al dia de mitjana.
Per altra banda el plenari de l’Ajuntament de Tàrrega sotmetrà a votació la formalització del conflicte en defensa de l’autonomia local i contra la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) aprovada per l’Estat. La capital de l’Urgell se suma així a la iniciativa d’altres corporacions locals catalanes que també han iniciat la mateixa tramitació en contra de la LRSAL. El tràmit es tradueix en la sol·licitud d’un dictamen del Consell d’Estat i la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional contra l’esmentada llei.