Lleida (ACN).- El manteniment i la continuïtat dels senyals són les principals mancances que ha detectat el RACC en l'auditoria de senyalització d'orientació a les Terres de Ponent en què s'han analitzat 132 itineraris. El manteniment obté la pitjor puntuació de Catalunya, mentre en continuïtat suspenen 11 de les 22 destinacions analitzades. La comprensió, sobretot, i la visibilitat dels senyals són els aspectes que treuen millor nota, tot i que amb paràmetres puntuals a millorar. L'estudi també reclama una millora de la senyalització de destinacions com ara l'estació de trens de Lleida, l'hospital Arnau de Vilanova, el Palau de Congressos de Lleida, l'Aeroport d'Alguaire, el Castell de Montsonís, l'Estany d'Ivars o el Circuït de Bellpuig.
L'auditoria de senyalització d'orientació del RACC analitza quatre funcions bàsiques que ha de complir la senyalització d'orientació: la continuïtat, la comprensió, la visibilitat i el manteniment. L'estudi dóna una puntuació global de 60 punts sobre 100 a les comarques de Ponent, el que suposa una valoració final d'acceptable tot i que proposa un seguit de millores en tots els aspectes, especialment pel que fa al manteniment dels senyals i en la seva continuïtat, és a dir que la senyalització existent permeti que qualsevol persona pugui arribar al seu destí sense perdre's pel camí.
El manteniment, amb una puntuació del 42,7%, és el factor que obté els pitjors resultats del país ja que no assoleix els requisits mínims exigits. L'auditoria mostra un deteriorament clar de la senyalització tant en els àmbits urbans com interurbans i, per això, reclama un esforç en aquest sentit per part de les diferents administracions.
La continuïtat aconsegueix un 49,7% i només 11 de les 22 destinacions analitzades aproven. En aquest sentit, el RACC rebel·la l'escassetat de senyalització per arribar a destinacions com ara el Palau de Congressos de Lleida, al Circuït de Motocròs de Bellpuig o al Castell de Montsonís. També posa de relleu la poca presència de senyalització d'elements turístics, o bé que aquesta només es comença a trobar amb poca antelació, com és el cas de l'estació de trens de Lleida, l'Aeroport d'Alguaire o l'Estany d'Ivars i Vila-Sana. Així mateix, el treball també critica una manca d'implantació de pictogrames d'aparcament dins el nucli urbà de Balaguer, Mollerussa o Cervera.
En aquest sentit, el RACC proposa implementar la senyalització de l'espai natural de la Vall del Llobregós i de la CAG de Guissona a les seves vies d'accés. Incorporar senyalització del Circuït de Bellpuig, l'Estany d'Ivars, l'estació de tren de Lleida, i l'hospital Arnau de Vilanova des de l'A-2 així com la continuació de la senyalització a Vielha (N-230), a través de la C-53 i la C-26.
L'estudi també defensa la homogeneïtzació, amb la creació de pictogrames específics, i una continuïtat en els cartells de senyalització especialitzats relacionats amb el sector turístic així com amb la indústria agroalimentària, especialment amb el món de l'oli i del vi. Així mateix, denuncia la manca de coordinació entre les diferents administracions titulars de les carreteres a l'hora de senyalitzar d'una manera homogènia i contínua.
La comprensió i la visibilitat dels senyals d'orientació obtenen millors resultats, amb un 74,8% i un 73,3%, respectivament, tot i alguns paràmetres a millorar. En comprensió, els accessos d'entrada i sortida a la C-14 i l'AP-2 són els que obtenen pitjor puntuació, així com els enllaços de carreteres importants i les entrades de nuclis urbans. Destaca un alt grau de senyalització correcta als desviaments analitzats, amb una nota del 86%, tot i que als trams finals dels itineraris existeixen algunes excepcions com ara el desviament final cal a la Cooperativa Agroalimentària de Guissona o a les rutes que connecten Balaguer i Mollerussa. L'auditoria del RACC destaca positivament la visibilitat de la senyalització a Ponent tot i algun aspecte a millorar als itineraris dins d'entorns urbans.
L'auditoria de senyalització d'orientació del RACC analitza quatre funcions bàsiques que ha de complir la senyalització d'orientació: la continuïtat, la comprensió, la visibilitat i el manteniment. L'estudi dóna una puntuació global de 60 punts sobre 100 a les comarques de Ponent, el que suposa una valoració final d'acceptable tot i que proposa un seguit de millores en tots els aspectes, especialment pel que fa al manteniment dels senyals i en la seva continuïtat, és a dir que la senyalització existent permeti que qualsevol persona pugui arribar al seu destí sense perdre's pel camí.
El manteniment, amb una puntuació del 42,7%, és el factor que obté els pitjors resultats del país ja que no assoleix els requisits mínims exigits. L'auditoria mostra un deteriorament clar de la senyalització tant en els àmbits urbans com interurbans i, per això, reclama un esforç en aquest sentit per part de les diferents administracions.
La continuïtat aconsegueix un 49,7% i només 11 de les 22 destinacions analitzades aproven. En aquest sentit, el RACC rebel·la l'escassetat de senyalització per arribar a destinacions com ara el Palau de Congressos de Lleida, al Circuït de Motocròs de Bellpuig o al Castell de Montsonís. També posa de relleu la poca presència de senyalització d'elements turístics, o bé que aquesta només es comença a trobar amb poca antelació, com és el cas de l'estació de trens de Lleida, l'Aeroport d'Alguaire o l'Estany d'Ivars i Vila-Sana. Així mateix, el treball també critica una manca d'implantació de pictogrames d'aparcament dins el nucli urbà de Balaguer, Mollerussa o Cervera.
En aquest sentit, el RACC proposa implementar la senyalització de l'espai natural de la Vall del Llobregós i de la CAG de Guissona a les seves vies d'accés. Incorporar senyalització del Circuït de Bellpuig, l'Estany d'Ivars, l'estació de tren de Lleida, i l'hospital Arnau de Vilanova des de l'A-2 així com la continuació de la senyalització a Vielha (N-230), a través de la C-53 i la C-26.
L'estudi també defensa la homogeneïtzació, amb la creació de pictogrames específics, i una continuïtat en els cartells de senyalització especialitzats relacionats amb el sector turístic així com amb la indústria agroalimentària, especialment amb el món de l'oli i del vi. Així mateix, denuncia la manca de coordinació entre les diferents administracions titulars de les carreteres a l'hora de senyalitzar d'una manera homogènia i contínua.
La comprensió i la visibilitat dels senyals d'orientació obtenen millors resultats, amb un 74,8% i un 73,3%, respectivament, tot i alguns paràmetres a millorar. En comprensió, els accessos d'entrada i sortida a la C-14 i l'AP-2 són els que obtenen pitjor puntuació, així com els enllaços de carreteres importants i les entrades de nuclis urbans. Destaca un alt grau de senyalització correcta als desviaments analitzats, amb una nota del 86%, tot i que als trams finals dels itineraris existeixen algunes excepcions com ara el desviament final cal a la Cooperativa Agroalimentària de Guissona o a les rutes que connecten Balaguer i Mollerussa. L'auditoria del RACC destaca positivament la visibilitat de la senyalització a Ponent tot i algun aspecte a millorar als itineraris dins d'entorns urbans.