Els ajuntaments catalans celebren avui 35 anys de democràcia en plena batalla legal per no perdre l'autonomia i el prestigi aconseguit a partir de les primeres eleccions democràtiques. El 3 d'abril de 1979 els ciutadans podien escollir lliurement el seu alcalde per primer cop des de feia més de 45 anys. Els candidats eren en general joves que havien fet d'oposició als alcaldes franquistes i la majoria procedien de lluites veïnals, sindicals o catalanistes.
El país sortia d'una llarga dictadura i la majoria de municipis estaven mancats dels serveis més bàsics: ambulatoris, clavegueram, enllumenat...tot plegat lligat a la necessitat de redissenyar l'espai urbanísticament, després d'uns anys en què els municipis havien crescut de forma desordenada i, en molts casos, afavorint el fenòmen del barraquisme. A Catalunya encara hi ha 9 alcaldes que han governant sense interrupció l'ajuntament des de l'any 79.
En aquests 35 anys, els ajuntaments han anat guanyant competències, unes competències que ara es veuen amenaçades per la llei de governs locals espanyola. La coneguda com a Llei de Racionalització i Sostenibilitat de les Administracions Locals (LRSAL), ha tornat a posar en peu de guerra els ajuntaments. L'entrada en vigor d'aquesta normativa pot buidar de contingut bona part de la gestió dels consistoris, i obliga a una reorganització de les administracions supramunicipals. Per tal d'evitar els efectes d'aquesta Llei, la Generalitat, el Parlament i les entitats municipalistes han presentat (o estan a punt de fer-ho) un recurs al Tribunal Constitucional.