Conèixer la realitat dels dos camps de concentració que hi va haver a la Segarra durant la Guerra Civil, el de Concabella i de Cervera, aquest és el principal objectiu dels documentals que es van presentar ahir al castell de Concabella sota el títol Interpretació i gestió dels espais de la memòria democràtica de la Segarra.
L'historiador Jordi Oliva va explicar ahir davant una setantena de persones que aquests documentals formaven part d'un projecte molt més ambiciós que tenia el objectiu de reflexionar sobre el món concentracionari. Oliva va destacar que en la Segarra, en tan sols 15 quilòmetres de distància, hi va haver dos models de camps de concentració, de reclusió i d'internament de presoners i persones civils que eren utilitzats com a mà d'obra esclava.
En el cas de Concabella, el documental va explicar a partir d'entrevistes a sis persones: Manel Sala, Ramon Trilla, Antoni Avellana, Ramon Ribera, Salvador Bentondrà i Isabel Cirera, que la localitat va acollir el camp de treball número 4 durant quatre mesos, des de la primavera a setembre de 1938. Es van establir en Concabella més de 800 presos procedents de la Model i es van instal·lar entre la església, el castell, el cobert de Cal Bertola i uns soterranis. Durant el seu pas per la Segarra, es van dedicar a construir trinxeres a la Serra de Queralt i el camp d'aviació de l'Aranyó.
En el cas de Cervera, un total de nou testimonis expliquen els dos camps de concentració que hi va haver a la ciutat, primer un de ràpida evacuació, conegut popularment com el 'Hotel Ciment "i situat a prop de l'estació de ferrocarril i un altre a la Universitat. Segons Oliva, en aquest últim camp eren destinats presos per reparar els desperfectes de l'aviació franquista. Oliva va destacar la peculiaritat de la instal.lació de Cervera ja que després de la Guerra Civil, "amb la invasió nazi durant la Segona Guerra Mundial, molts refugiats de més d'una trentena de nacionalitats van creuar la frontera pels Pirineus, van ser capturats a Figueres o Girona i traslladats a Cervera ". Així mateix, "amb el desembarcament de Normandia, els alemanys van creuar la frontera per la Val d'Aran i van ser traslladats a Cervera on van passar 8 dies abans d'anar a Miranda d'Ebre ".
Aquests documentals van ser editats en 2011 i van ser finançats pel Consell Comarcal de la Segarra i l'IEI de la Diputació de Lleida. El president de l'ens comarcal, Adrià Marquilles, va agrair aquest treball perquè "es tracta de dos magnífiques peces que ajuden a humanitzar la història ". Per la seva banda, la vicepresidenta de la Diputació, Rosa Maria Perelló, ha destacat que els documentals i les construccions que van tenir lloc durant la Guerra Civil, es poden aprofitar per promocionar turísticament la comarca com fa el projecte 'Perseguits i Salvats' al Pirineu.
Text: Laia Pedrós
