Solsona (ACN).- Els presidents dels catorze consells lleidatans coincideixen en fer una defensa aferrissada de la necessitat de mantenir els ens comarcals. Segons han assegurat, aquests organismes garanteixen l'equilibri territorial i permeten que els ciutadans de pobles petits o zones de muntanya gaudeixin dels mateixos serveis que els de grans ciutats. Així, asseguren que es poden reestructurar alguns serveis però que cal mantenir els consells. Lleida, la demarcació menys poblada de Catalunya, té 231 municipis i més de 430.000 habitants. Segons el president del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà, la majoria de municipis no arriben als 500 habitants i això fa "evident" la necessitat d'una institució comarcal.
Els presidents dels catorze consells comarcals de Lleida s'han reunit aquest dijous al matí amb el president del Fòrum Comarcal de l'ACM, Jordi Xargay. La reunió ha servit per enviar un missatge d'unitat respecte la polèmica que s'ha generat al voltant de la possible eliminació d'aquests governs comarcals. Els presidents han volgut deixar clar que no es pot posar en qüestió la seva tasca perquè "permet que els pobles petits gaudeixin dels mateixos serveis que els de ciutats grans".
Així, tots els presidents han signat un manifest que faran arribar a tots els plens dels consell comarcals de Lleida i on es defensa els serveis que presten, especialment per als pobles petits i les zones de muntanya. En aquest sentit, la recollida d'escombraries, el transport escolar, el menjador i els serveis tècnics que ofereixen als ajuntaments són alguns dels serveis que, segons asseguren, els pobles petits no podrien tenir si no fos per la tasca dels consells comarcals. "En cas que els consells desapareguessin s'haurien de reinventar unes altres entitats que fessin exactament la mateixa funció", ha assegurat el president del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà.
En l'escrit, els presidents també demanen que es preservi l'actual configuració de municipis i ajuntaments de Catalunya, els quals "disposen d'una identitat pròpia i són ferms defensors del territori".
Convertir els consells en òrgans de gestió
La majoria de presidents coincideixen en què cal reformular l'estructura dels consells comarcals, però creuen que cal trobar la fórmula correcta. En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Francesc Fabregat, ha destacat que buidar-los de contingut polític i convertir-los en òrgans de gestió "no té cap sentit perquè cada comarca té la seva realitat i és feina dels polítics interpretar i copsar els problemes de cada zona".
D'altra banda, la fórmula més semblant a un consell d'alcaldes també planteja alguns inconvenients. El president del Fòrum Comarcal de l'ACM, Jordi Xargay, ha explicat que els consells comarcals han de representar tota una majoria política i és "inevitable" que cada alcalde miri més pel seu poble. "Tot i això, la fórmula similar a un consell d'alcaldes és una possibilitat d'entre altres", ha puntualitzat.
Ara mateix s'està a l'espera de com es resoldrà finalment la nova llei de governs locals que prepara la Generalitat, i en la qual l'Associació Catalana de Municipis hi vol participar perquè es tingui en compte el territori. En aquests sentit, els presidents i consellers comarcals posen molt de relleu a remarcar que no és el mateix un consell d'una gran població que el d'una comarca com el Solsonès.
Els presidents dels catorze consells comarcals de Lleida s'han reunit aquest dijous al matí amb el president del Fòrum Comarcal de l'ACM, Jordi Xargay. La reunió ha servit per enviar un missatge d'unitat respecte la polèmica que s'ha generat al voltant de la possible eliminació d'aquests governs comarcals. Els presidents han volgut deixar clar que no es pot posar en qüestió la seva tasca perquè "permet que els pobles petits gaudeixin dels mateixos serveis que els de ciutats grans".
Així, tots els presidents han signat un manifest que faran arribar a tots els plens dels consell comarcals de Lleida i on es defensa els serveis que presten, especialment per als pobles petits i les zones de muntanya. En aquest sentit, la recollida d'escombraries, el transport escolar, el menjador i els serveis tècnics que ofereixen als ajuntaments són alguns dels serveis que, segons asseguren, els pobles petits no podrien tenir si no fos per la tasca dels consells comarcals. "En cas que els consells desapareguessin s'haurien de reinventar unes altres entitats que fessin exactament la mateixa funció", ha assegurat el president del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà.
En l'escrit, els presidents també demanen que es preservi l'actual configuració de municipis i ajuntaments de Catalunya, els quals "disposen d'una identitat pròpia i són ferms defensors del territori".
Convertir els consells en òrgans de gestió
La majoria de presidents coincideixen en què cal reformular l'estructura dels consells comarcals, però creuen que cal trobar la fórmula correcta. En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Francesc Fabregat, ha destacat que buidar-los de contingut polític i convertir-los en òrgans de gestió "no té cap sentit perquè cada comarca té la seva realitat i és feina dels polítics interpretar i copsar els problemes de cada zona".
D'altra banda, la fórmula més semblant a un consell d'alcaldes també planteja alguns inconvenients. El president del Fòrum Comarcal de l'ACM, Jordi Xargay, ha explicat que els consells comarcals han de representar tota una majoria política i és "inevitable" que cada alcalde miri més pel seu poble. "Tot i això, la fórmula similar a un consell d'alcaldes és una possibilitat d'entre altres", ha puntualitzat.
Ara mateix s'està a l'espera de com es resoldrà finalment la nova llei de governs locals que prepara la Generalitat, i en la qual l'Associació Catalana de Municipis hi vol participar perquè es tingui en compte el territori. En aquests sentit, els presidents i consellers comarcals posen molt de relleu a remarcar que no és el mateix un consell d'una gran població que el d'una comarca com el Solsonès.