El servei territorial de psiquiatria dels hospitals Santa Maria (HSM) i Arnau de Vilanova (HUAV), ha iniciat un nou protocol per a la prevenció del suïcidi a les comarques de Lleida amb la integració dels diferents nivells de la xarxa assistencial: Atenció Primària, Servei d’Emergències Mèdiques, Urgències de l’HUAV i servei de Psiquiatria i Salut Mental de l’HSM, que treballen conjuntament per donar una resposta més ràpida i integral a l’atenció dels pacients amb conducta suïcida.
La Dra. Ester Castan, metgessa psiquiatra de l’HSM i una de les impulsores de la iniciativa, explica que “l’objectiu marcat és aconseguir l’estabilitat psicopatològica i una orientació terapèutica acurada per afavorir la capacitat de fer front als problemes propis de l’individu i promoure una major participació i integració a l’entorn familiar i social”. Castan detalla que “d’acord amb el protocol, des del servei de l’HUAV, on aproximadament l’1% de les urgències són relacionades amb conductes autolesives, un cop s’ha aconseguit la estabilitat mèdic-quirúrgica del pacient, es realitza una consulta immediata a la Unitat d’Interconsultes i Psiquiatria d’Enllaç de l’HUAV que, després d’una avaluació i exploració psicopatològica del malalt, es decideix quin és el pla terapèutic més adient, amb la indicació d’ingrés hospitalari o vinculació preferent al Centre de Salut Mental i Centres d’Atenció Primària de referència”.
La revisió del nou protocol d’atenció a la conducta suïcida, implica posar ordre als protocols ja existents i introduir nous elements i mesures d’intervenció per als pacients, com per exemple, l’atenció en menys de 7 dies al Centre de Salut Mental de referència del pacient amb conducta suïcida d’alt risc que visita un Centre d’Atenció Primària i els Serveis d’Urgències Hospitalàries, després de que, seguint les premisses que consten a la literatura científica, “un cop s’ha realitzat una temptativa autolítica, es multiplica el risc de repetició del gest en malalts que es troben en situació d’important patiment psíquic”.
Castan destaca que “és clau, també, en el nou protocol, la integració dels diferents nivells de la xarxa assistencial: Atenció Primària, Servei d’Emergències Mèdiques, Urgències de l’HUAV i servei de Psiquiatria i Salut Mental de l’HSM”. Gràcies a aquest nou protocol, els psiquiatres dels Centres de Salut Mental realitzen una millor i acurada atenció als pacients i, en aquest sentit, des de fa sis mesos la Dra. Maria Irigoyen, metgessa resident de Psiquiatria de l’HSM, visita els pacients ingressats a l’HUAV amb primera temptativa de suïcidi i sense antecedents de vinculació a la xarxa de Psiquiatria i fa la rebuda d’aquests pacients a la consulta externa de Salut Mental de Lleida, fent-ne un seguiment intensiu. Segons explica la Dra. Castan “amb aquest protocol, el pacient amb un elevat risc suïcida està molt més atès, seleccionat i cuidat”. La metgessa psiquiatra afirma que “s’ha de vèncer l’opinió que encara es pot tenir del caràcter romàntic, heroic o de l’autodeterminació de la conducta suïcida, quan el que es sol expressar és la desesperació més absoluta front una situació vital insuportable i de gran patiment”. Destaca “la importància de poder detectar aquest patiment, la solitud, el moment de crisi i desesperació vital des de l’Atenció Primària o des del centre de Salut Mental de referència des d’on es poden endegar accions preventives”.
La Dra. Castan deixa clar que “la conducta suïcida és molt complexa per parlar de causa i efecte i, efectivament, en el nostre context social hi ha una alarma social entorn als suïcidis per situacions que es donen arran de la crisi econòmica, però no es pot prendre com un fenomen epidemiològic perquè, entre altres coses, no hi ha dos suïcidis iguals”. El Dr. Antonio Alcántara, psicòleg de la Unitat d’Interconsultes de Psiquiatria d’Enllaç de l’HUAV, explica que “tot i mantenir-se les dades de casos de temptativa autolítica, es detecta un augment de persones que no tenien història prèvia en salut mental i, provablement, això tingui a veure amb la pressió a nivell ambiental i social que pateixen, que els pot portar a un transtorn adaptatiu amb una conducta suïcida, com una sortida a un estressor al que el subjecte no pot donar una solució en el dia d’avui i que creu que tampoc li podrà donar en el dia de demà”.
Així, el més important és poder donar una atenció acurada a la persona que pateix i, tant des dels serveis d’Atenció Primària, com des dels professionals de Psiquiatria i Salut Mental, que és a qui s’han de dirigir les persones que poden tenir actituds suïcides i, en aquest sentit, s’estan elaborant en el nostre territori programes específics de prevenció, detecció, diagnòstic i actuació en el pacient amb conducta suïcida.
La Dra. Ester Castan, metgessa psiquiatra de l’HSM i una de les impulsores de la iniciativa, explica que “l’objectiu marcat és aconseguir l’estabilitat psicopatològica i una orientació terapèutica acurada per afavorir la capacitat de fer front als problemes propis de l’individu i promoure una major participació i integració a l’entorn familiar i social”. Castan detalla que “d’acord amb el protocol, des del servei de l’HUAV, on aproximadament l’1% de les urgències són relacionades amb conductes autolesives, un cop s’ha aconseguit la estabilitat mèdic-quirúrgica del pacient, es realitza una consulta immediata a la Unitat d’Interconsultes i Psiquiatria d’Enllaç de l’HUAV que, després d’una avaluació i exploració psicopatològica del malalt, es decideix quin és el pla terapèutic més adient, amb la indicació d’ingrés hospitalari o vinculació preferent al Centre de Salut Mental i Centres d’Atenció Primària de referència”.
La revisió del nou protocol d’atenció a la conducta suïcida, implica posar ordre als protocols ja existents i introduir nous elements i mesures d’intervenció per als pacients, com per exemple, l’atenció en menys de 7 dies al Centre de Salut Mental de referència del pacient amb conducta suïcida d’alt risc que visita un Centre d’Atenció Primària i els Serveis d’Urgències Hospitalàries, després de que, seguint les premisses que consten a la literatura científica, “un cop s’ha realitzat una temptativa autolítica, es multiplica el risc de repetició del gest en malalts que es troben en situació d’important patiment psíquic”.
Castan destaca que “és clau, també, en el nou protocol, la integració dels diferents nivells de la xarxa assistencial: Atenció Primària, Servei d’Emergències Mèdiques, Urgències de l’HUAV i servei de Psiquiatria i Salut Mental de l’HSM”. Gràcies a aquest nou protocol, els psiquiatres dels Centres de Salut Mental realitzen una millor i acurada atenció als pacients i, en aquest sentit, des de fa sis mesos la Dra. Maria Irigoyen, metgessa resident de Psiquiatria de l’HSM, visita els pacients ingressats a l’HUAV amb primera temptativa de suïcidi i sense antecedents de vinculació a la xarxa de Psiquiatria i fa la rebuda d’aquests pacients a la consulta externa de Salut Mental de Lleida, fent-ne un seguiment intensiu. Segons explica la Dra. Castan “amb aquest protocol, el pacient amb un elevat risc suïcida està molt més atès, seleccionat i cuidat”. La metgessa psiquiatra afirma que “s’ha de vèncer l’opinió que encara es pot tenir del caràcter romàntic, heroic o de l’autodeterminació de la conducta suïcida, quan el que es sol expressar és la desesperació més absoluta front una situació vital insuportable i de gran patiment”. Destaca “la importància de poder detectar aquest patiment, la solitud, el moment de crisi i desesperació vital des de l’Atenció Primària o des del centre de Salut Mental de referència des d’on es poden endegar accions preventives”.
La Dra. Castan deixa clar que “la conducta suïcida és molt complexa per parlar de causa i efecte i, efectivament, en el nostre context social hi ha una alarma social entorn als suïcidis per situacions que es donen arran de la crisi econòmica, però no es pot prendre com un fenomen epidemiològic perquè, entre altres coses, no hi ha dos suïcidis iguals”. El Dr. Antonio Alcántara, psicòleg de la Unitat d’Interconsultes de Psiquiatria d’Enllaç de l’HUAV, explica que “tot i mantenir-se les dades de casos de temptativa autolítica, es detecta un augment de persones que no tenien història prèvia en salut mental i, provablement, això tingui a veure amb la pressió a nivell ambiental i social que pateixen, que els pot portar a un transtorn adaptatiu amb una conducta suïcida, com una sortida a un estressor al que el subjecte no pot donar una solució en el dia d’avui i que creu que tampoc li podrà donar en el dia de demà”.
Així, el més important és poder donar una atenció acurada a la persona que pateix i, tant des dels serveis d’Atenció Primària, com des dels professionals de Psiquiatria i Salut Mental, que és a qui s’han de dirigir les persones que poden tenir actituds suïcides i, en aquest sentit, s’estan elaborant en el nostre territori programes específics de prevenció, detecció, diagnòstic i actuació en el pacient amb conducta suïcida.