Balises reflectants i refractants, que recorden als mòbils, penjades de línies d’alta tensió. Aquesta és l’última mesura per a protegir l’avifauna implementada per Endesa a Catalunya. La Companyia n’ha començat a instal·lar per primera vegada en un tram de cinc quilòmetres i mig d’una línia d’alta tensió al seu pas pels municipis d’Agramunt i Preixens (Urgell i Noguera), a la Plana de Lleida. L’objectiu d’aquestes balises és evitar que les aus estepàries que hi habiten o transiten col·lisionin amb el cablejat elèctric en hores de poca llum.
En total la Companyia està col·locant 300 dispositius salvaocells a mode de prova pilot a la part central d’una línia de 110 kV que va de la central hidràulica de Camarasa fins a Cervera i que s’està renovant íntegrament. El tram escollit es troba en una estepa propera a una Zona de Protecció Especial per a les Aus (ZEPA), situat el més lluny possible de les poblacions d’Agramunt i de Preixens, ja que així la freqüència d’ocells a l’espai és superior i es pot avaluar millor la seva eficiència, que va ser testada amb èxit ara fa tres anys –amb un disseny semblant– a les illes canàries de Lanzarote i Fuerteventura, així com a Andalusia el 2012.
Endesa, que és la primera vegada que l’instal·la a territori català, vol comparar l’ús d’aquests dispositius catadiòptrics amb el d’espirals –el mètode més habitual utilitzat a l’actualitat per a protegir l’avifauna–, els quals estan col·locats cada 10 metres sobre el cable de terra. Aquest és el cablejat que està situat més amunt i no té tensió, ja que és independent de la resta de cablejat que porta corrent.
D’aquesta manera, la Companyia ha optat per instal·lar balises reflectants i lluminoses alternades amb espirals al llarg de dos quilòmetres del terme municipal d’Agramunt; mentre que als 3,5 quilòmetres restants, que pertanyen a Preixens, s’ha col·locat només les balises per avaluar també la seva eficiència com a elements autònoms. Les conclusions que s’extrauran de l’estudi –que ha comptat amb els suport d’un ornitòleg de la zona– recolliran la valoració d’abans i després de la implementació d’aquests dispositius.
El material utilitzat, anomenat catadiòptric, reflexa i refracta –alhora– la llum del sol durant el dia, de manera que produeix un “efecte pampalluga” perquè pugui ser vist per les aus i els permeti canviar el rumb del vol i evitar topar amb les línies aèries.
El disseny de les balises, en forma de mòbil amb 3 angles, cadascun dels quals té una banda lluminosa i reflectant, permet girar segons la direcció del vent sense trencar-se. També tenen un pes molt lleuger per tal de no afectar a la línia i el material és resistent al pas del temps.
Amb aquesta iniciativa la Companyia uneix la voluntat sostenible i de suport i protecció de l’avifauna, amb el compromís de servei als seus 4,4 milions de clients a Catalunya.
La renovació d’una línia centenària
El nou mecanisme per a protegir l’avifauna s’ha instal·lat aprofitant la substitució integral d’una línia d’alta tensió a 110 kV amb més de 100 anys d’història que evacua l’energia hidràulica de Camarasa i arriba fins a Cervera. A dia d’avui s’han canviat prop de 30 quilòmetres de xarxa i al voltant de 220 torres metàl·liques, però el projecte inclou, en una última fase en estudi, 17 quilòmetres més a tocar de la central de generació.
La línia, que es va posar en servei el 1912 poc abans de l’estrena de la central de Camarasa per poder transportar l’energia excedentària a les zones de més demanda a l’entorn de Barcelona, va començar a remodelar-se fa dos anys, justament quan va complir 100 anys d’història. L’objectiu és augmentar la potència a transportar, necessitat generada arran de la proliferació de parcs fotovoltaics i centrals de cogeneració a les comarques de Lleida.
La Companyia ha portat a terme els treballs en diverses fases, l’última de les quals –executades fins ara– és la que s’està portant a terme al municipi de Preixens. Per fer-ho, ha conservat el mateix traçat que la línia anterior, però els nous suports, que s’han canviat un per un, generen menys impacte visual perquè són de dimensions més reduïdes.
El nou cablejat redueix les emissions de CO2
Aquesta acció forma part del Programa d’Acords Voluntaris per a disminuir les emissions de gasos amb efecte hivernacle que impulsa l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, al qual Endesa es va adherir fa dos anys. En concret, la renovació de la línia comporta la reducció de pèrdues per efecte Joule –producció de calor en un cable en ser recorregut per un corrent elèctric–, ja que el nou cablejat oposa menys resistència al pas de corrent i es redueix així l’energia perduda en la seva distribució.
L’estalvi de pèrdues equival a 3.018 MWh anuals, la qual cosa suposa un estalvi en emissions de CO2 equivalent a 748,46 tones, és a dir, al consum energètic (llum i gas) de 153 llars, de 90m2, en un any.
Avifauna estepària
Els ocells esteparis són propis de la plana de Lleida, on el creixement vegetal hi és limitat per l’aridesa i l’extrema estacionalitat climàtica. Alguns exemples en són la xurra (Pterocles orientalis), la ganga (Pterocles alchata), l’alosa becuda (Chersophilus duponti), el sisó (Tetrax tetrax), la calàndria (Melanocorypha calandra) o l’esparver cendrós (Circus pygargus).