El termini per a la preinscripció al curs d'arqueologia a Guissona ''Ciutat Romana de Iesso' va finalitzar el divendres passat amb èxit de demanda. Tindrà lloc dels dies 8 al 19 de juliol i està organitzat pel Patronat d'Arqueologia de Guissona juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Si l'any passat van ser 25 els participants, enguany s'arribarà als 35 entre alumnes i professorat. A banda d'excavar al jaciment de la Iesso de Guissona també s'actuarà al Puig Castellar de Biosca, a la mateixa comarca de la Segarra, situat dins l'espai d'interès natural del Llobregós.
Enguany, degut a la forta demanda i per donar resposta a les múltiples peticions rebudes al Museu de Guissona durant les darreres setmanes, el curs disposarà de 22 places destinades a estudiants, havent augmentat considerablement la capacitat respecte a l'anterior edició. Fins al tancament del termini de preinscripció, l'organització ha rebut 33 peticions que han estat: 13 d'alumnes de la UAB, 3 de la Universidad de Castilla la Mancha, 6 de la Universitat Autònoma de Madrid, 1 de la Universidad de León, 3 de la Unviersitat de Barcelona, 2 de la Universitat Rey Juan Carlos I de Madrid, 2 de la Universidad Complutense de Madrid, 1 de la Universidad de Vigo, 1 de la UdL i 1 de la Trinity College de Dublín.
Aquesta demanda i varietat geogràfica demostra el ressò que el curs, ja en la setena edició, ha tingut i la bona acollida que obté en els cercles universitaris de l'estat espanyol i de l'estranger.
Després de la selecció dels 22 alumnes, més els col·laboradors, monitors i professors hi haurà 35 persones que durant dues setmanes treballaran al jaciment de la ciutat romana de Iesso (Guissona) i també al jaciment de Puig Castellar (Biosca), a banda de realitzar activitats complementàries i científiques com conferències i visites culturals a jaciments com la Cabañeta a El Burgo de Ebro i la Colonia Lepida Celsa a Valilla de Ebro (Saragossa).
Les excavacions al jaciment a la guixera de Puig de Castellar, situat dins l'espai d'interès natural del Llobregós duraran quatre setmanes incloent les dues setmanes del curs d'arqueologia. Durant aquest període es continuaran les tasques realitzades durant l'estiu passat en aquest mateix emplaçament. L'any passat, la troballa més destacable va ser una cisterna del segle I d.C.
Enguany, degut a la forta demanda i per donar resposta a les múltiples peticions rebudes al Museu de Guissona durant les darreres setmanes, el curs disposarà de 22 places destinades a estudiants, havent augmentat considerablement la capacitat respecte a l'anterior edició. Fins al tancament del termini de preinscripció, l'organització ha rebut 33 peticions que han estat: 13 d'alumnes de la UAB, 3 de la Universidad de Castilla la Mancha, 6 de la Universitat Autònoma de Madrid, 1 de la Universidad de León, 3 de la Unviersitat de Barcelona, 2 de la Universitat Rey Juan Carlos I de Madrid, 2 de la Universidad Complutense de Madrid, 1 de la Universidad de Vigo, 1 de la UdL i 1 de la Trinity College de Dublín.
Aquesta demanda i varietat geogràfica demostra el ressò que el curs, ja en la setena edició, ha tingut i la bona acollida que obté en els cercles universitaris de l'estat espanyol i de l'estranger.
Després de la selecció dels 22 alumnes, més els col·laboradors, monitors i professors hi haurà 35 persones que durant dues setmanes treballaran al jaciment de la ciutat romana de Iesso (Guissona) i també al jaciment de Puig Castellar (Biosca), a banda de realitzar activitats complementàries i científiques com conferències i visites culturals a jaciments com la Cabañeta a El Burgo de Ebro i la Colonia Lepida Celsa a Valilla de Ebro (Saragossa).
Les excavacions al jaciment a la guixera de Puig de Castellar, situat dins l'espai d'interès natural del Llobregós duraran quatre setmanes incloent les dues setmanes del curs d'arqueologia. Durant aquest període es continuaran les tasques realitzades durant l'estiu passat en aquest mateix emplaçament. L'any passat, la troballa més destacable va ser una cisterna del segle I d.C.