Tàrrega (ACN).- Sota el títol 'Les arts de carrer en temps de crisi' FiraTàrrega ha proposat a una vintena de professionals de les arts escèniques una jornada per analitzar els problemes, estudiar els reptes i proposar solucions a la situació d'incertesa que viuen actualment les arts de carrer. Principalment s'ha abordat en com han de buscar les arts de carrer noves formes de finançament arran de la crisi que pateixen els ajuntaments però també en com s'han de reformular per arribar més a l'espectador a través de mitjans com per exemple les noves tecnologies. Amb aquesta jornada FiraTàrrega vol donar continuïtat a les activitats de la fira del teatre que té lloc al setembre.
Partint de la premissa que actualment les companyies que es dediquen a les arts de carrer són els artistes catalans que més treballen a l'estranger, FiraTàrrega ha volgut encetar un debat sectorial que ha acollit experts i professionals que coneixen el dia a dia del sector. La voluntat ha estat veure com afecta el moment actual de crisi a un sector que va ser pioner internacionalment a principis dels vuitanta amb l'eclosió de companyies com la Fura dels Baus o Comediants. Posteriorment va patir una davallada i actualment veu néixer nous talents que poden donar un nou impuls al sector però sovint no compten amb els suports ni amb les estructures més idonis perquè això sigui possible.
La jornada ha analitzat 4 aspectes que afecte les arts de carrer: com comunicar la importància de la cultura als polítics i a la societat; la necessitat d'innovar el sector i garantir productes de qualitat per atreure espectadors i competir internacionalment; la importància de la producció i programació de les arts de carrer; i debatre quina és l'actual política cultural.
Un dels participants, l'actor i director del Centre d'Arts Escèniques de Terrassa, Pep Pla, ha destacat que el problema de les arts de carrer sorgeix quan els ajuntaments no tenen diners per la qual cosa cal pensar noves formules de finançament com l'esponsorització, que ja es porta a terme a França, o tenir en compte els ingressos secundaris que comporten les arts de carrer en restauració i allotjament. Així mateix, Pla ha destacat l'aposta que cal fer per la qualitat, com ha passat en el món del circ i també ha remarcat que les arts escèniques de Catalunya haurien d'agrupar-se en una associació per ser més fortes i apostar en nous canals de comunicació com les noves tecnologies, que per exemple, podrien permetre la interactuació amb el públic.
D'altra banda, la programadora del Teatre Principal d'Olot, Tella Busquets, ha assenyalat que el sector no s'ha de ''deixar espantar'' per l'actual situació ja que hi ha moltes altres formes de finançament que no sigui la municipal. D'aquesta manera, ha destacat que hi ha moltes obres de carrer que són de pagament. Així mateix, també ha remarcat que el repte actual és el d'aconseguir ''l'excel·lència'' i productes de qualitat i ha posat el projecte de les residències creatives de FiraTàrrega com a model a seguir.
Per últim, el director del GREC-Festival de Barcelona, Ramon Simó, ha apostat per recuperar la ''llavor'' que van sembrar les companyies de carrer que van tenir tant èxit a finals dels setanta i durant els anys vuitanta, ''perquè Catalunya és un país pioner en aquest àmbit''. Simó considera que el futur passa sobretot per una reformulació de com és comunica el sector amb la societat i sobretot per trobar nous models de finançament.
Partint de la premissa que actualment les companyies que es dediquen a les arts de carrer són els artistes catalans que més treballen a l'estranger, FiraTàrrega ha volgut encetar un debat sectorial que ha acollit experts i professionals que coneixen el dia a dia del sector. La voluntat ha estat veure com afecta el moment actual de crisi a un sector que va ser pioner internacionalment a principis dels vuitanta amb l'eclosió de companyies com la Fura dels Baus o Comediants. Posteriorment va patir una davallada i actualment veu néixer nous talents que poden donar un nou impuls al sector però sovint no compten amb els suports ni amb les estructures més idonis perquè això sigui possible.
La jornada ha analitzat 4 aspectes que afecte les arts de carrer: com comunicar la importància de la cultura als polítics i a la societat; la necessitat d'innovar el sector i garantir productes de qualitat per atreure espectadors i competir internacionalment; la importància de la producció i programació de les arts de carrer; i debatre quina és l'actual política cultural.
Un dels participants, l'actor i director del Centre d'Arts Escèniques de Terrassa, Pep Pla, ha destacat que el problema de les arts de carrer sorgeix quan els ajuntaments no tenen diners per la qual cosa cal pensar noves formules de finançament com l'esponsorització, que ja es porta a terme a França, o tenir en compte els ingressos secundaris que comporten les arts de carrer en restauració i allotjament. Així mateix, Pla ha destacat l'aposta que cal fer per la qualitat, com ha passat en el món del circ i també ha remarcat que les arts escèniques de Catalunya haurien d'agrupar-se en una associació per ser més fortes i apostar en nous canals de comunicació com les noves tecnologies, que per exemple, podrien permetre la interactuació amb el públic.
D'altra banda, la programadora del Teatre Principal d'Olot, Tella Busquets, ha assenyalat que el sector no s'ha de ''deixar espantar'' per l'actual situació ja que hi ha moltes altres formes de finançament que no sigui la municipal. D'aquesta manera, ha destacat que hi ha moltes obres de carrer que són de pagament. Així mateix, també ha remarcat que el repte actual és el d'aconseguir ''l'excel·lència'' i productes de qualitat i ha posat el projecte de les residències creatives de FiraTàrrega com a model a seguir.
Per últim, el director del GREC-Festival de Barcelona, Ramon Simó, ha apostat per recuperar la ''llavor'' que van sembrar les companyies de carrer que van tenir tant èxit a finals dels setanta i durant els anys vuitanta, ''perquè Catalunya és un país pioner en aquest àmbit''. Simó considera que el futur passa sobretot per una reformulació de com és comunica el sector amb la societat i sobretot per trobar nous models de finançament.