L’Ajuntament de Guimerà preveu afrontar l’any vinent l’acondicionament dels accessos del monestir de Santa Maria de Vallsanta, com una fase prèvia d’un projecte molt més ambiciós de museïtzació d’un dels símbols més representatius arquitectònics de la Vall del Corb.
L’alcalde del municipi urgellenc Salvador Balcells ha explicat a Ràdio Tàrrega que “voldríem fer un accés a Vallsanta, no sabem si serà caminat per la part esquerra o per la part de la carretera; això és el que estem estudiant. Llavors també volem fer una tanca perimetral del monestir per donar més prestigi a l’espai”.
Balcells ha explicat que estan cercant les subvencions necessàries per, de cara a l’any vinent, materialitzar el nou accés al monestir.
Sobre el projecte a futur de museïtzació de Vallsanta, la directora de l’IEI Montserrat Macià, ha afirmat que “la il·lusió del Consell Comarcal, IEI, la Diputació, és que algun dia es pugui museïtzar Vallsanta i que sigui un referent patrimonial i una eina pel turisme cultural, i que juntament amb Guimerà i tota la Ruta del Cister, pugui donar molta més vida en aquest territori tant peculiar i es pugui convertir en un motor de dinamització econòmic, cultural i social a través del coneixement de la pròpia història”.
El monestir de Santa Maria de Vallsanta és un antic cenobi femení. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local pertanyent al municipi de Guimerà, població catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional des de l’any 2013.
El convent de Vallsanta mantingué la vitalitat fins a l’any 1589, quan les monges que hi vivien, amb una comunitat molt reduïda, van tancar el monestir i van haver de traslladar-se al cenobi del Pedregal, al Talladell. El convent de Vallsanta va quedar a mans d’un monjo del Monestir de Poblet i, més tard, de la vescomtessa d’Évol, senyora de Guimerà.
Els monestirs de Vallbona de les Monges, amb els de la Bovera, el Pedregal i Santa Maria de Vallsanta formaren el conjunt de cenobis cistercencs de la comarca de l’Urgell, el més important de Catalunya.