El passat 19 de desembre l'associació cultural Guixanet de Tàrrega va aprovar el relleu en la presidència de l'entitat que passarà a assumir Beatriu Armengol. En aquesta nova etapa, l'associació que promou el folklore i la cultura popular catalana i targarina pretén obrir-se a una major participació. Després de la seva elecció, Armengol va explicar que “cal obrir l'entitat a tothom qui estimi i que tingui interès per la cultura popular”. I va fer una crida “a la participació de totes aquelles persones que vulguin col·laborar activament amb l'associació i sentir-se partíceps de les activitats i projectes que portem a terme ara i en el futur”.
L'entitat, que va ser creada l'any 2003 i que ha estat presidida aquests últims anys per Albert Fitó, ha viscut una etapa de creixement i consolidació. La nova junta de l’entitat preveu ampliar i funcionar de manera horitzontal per donar veu als més de 100 associats.
Figures com l'Àliga de Tàrrega, els Nans de Tàrrega, el Ball d'Arquets, Lo Tossino,
l'home de la Barra, el Pregoner i els Macers de Tàrrega, els Grallers de la Barra, els Targalets i el Ball de Cavallets Moros i Cristians de Tàrrega, impulsats per l'associació, han passat a formar part dels elements folklòrics de Tàrrega. Altres iniciatives com l'Eixida de Festa Major, el CorreTossino, l'Eixideta, la Nit del Tararot, el Correllengua i el Seguici i Processó de les Santes Espines també formen part de l'aportació de l'entitat a la vida cultural de la capital de l'Urgell amb la col·laboració d'altres associacions. Guixanet ha portat a terme projectes específics adreçats als infants com els contes dels nans, el grup infantil del ball d'arquets (miniarquets) i l'elaboració de material docent per donar a conèixer la cultura popular targarina als més petits. La festiva Nit del Tararot, que té lloc durant la festa major de maig, s'ha convertit en una de les oportunitats per viure el folklore d'una forma diferent.
L'entitat targarina ha portat el nom i els elements de la ciutat a Luxemburg, Cracòvia (Polònia), Budapest (Hongria), Santa Maria del Camí (Mallorca), Bilbao i per arreu de les comarques catalanes.