L’Espai Guinovart d’Agramunt inaugurarà el proper dissabte 2 de setembre a la una del migdia l’exposició “Guinovart. Cos, percepció i resistència”, dins els actes de la Festa Major del municipi. La mostra es podrà visitar a l’Espai fins al 18 de febrer del 2018 i està comissariada per Bàrbara Bayarri i Anaïs Muñoz.
Aquesta exposició mostra diverses peces que comparteixen la singular expressió de la corporeïtat del pintor català. Els seus traços, que arriben a ser ferotges en alguns punts, generen pintures plenes de potència, però també de fragilitat. Allunyades de les representacions contemplatives, dels colors suaus i les pinzellades netes, característiques d’altres èpoques artístiques com el Renaixement o el Modernisme català, les obres de Guinovart participen de la provocació, trenquen amb les proporcions apol·línies per reafirmar la vida sense fugir del desig ni de la sexualitat. Arriben a l’espectador i comparteixen amb ell la pulsió que només pot donar-se des del cos i que tanta por produeix encara en certs sectors, com el religiós. Els cossos, pintats en moltes ocasions sense rostre, propicien la possibilitat d’entendre’ls com allò altre o com quelcom nostre.
De fet, l’Espai proposa una mirada estètica que parteix de la comprensió del cos com a condició necessària per a la resistència, i aquesta, com a articulació de la diferència. Resten a banda els oposats, la lluita de contraris i els binomis, per deixar lloc als matisos, a un cert grau de desobediència, en qualitat d’apoderament del propi cos, a la redescoberta del que som des de la fisicitat que ens caracteritza. Es tracta d’una resistència cap a la normativitat, al control dels cossos, al moviment i a la gestualitat cohibida, a les estructures rígides i a les línies i velocitats que imperen en la nostra vida, restringint els territoris per esdevenir.
La percepció del cos present en les obres de Guinovart juga amb les formes i proporcions, experimenta amb la intimitat pròpia i amb la compartida, ressona amb el seu temps i amb l’actual, més enllà d’allò correcte. Ens demana compromís amb el context del qual formem part, però, sobretot, amb nosaltres mateixos.