Lleida (ACN).- JARC demana al Govern una rebaixa de la quota fixa que han de pagar els regants del Segarra-Garrigues per poder-se beneficar de l'aigua del canal i que aquesta rebaixa repercuteixi en el preu del metre cúbic, per tal que no només els regants s'hagin de fer càrrec de despeses variables de la construcció del regadiu, si no tots els beneficiaris, municipis i empreses. Des del sindicat proposen una quota fixa de 90 euros/hectàrea/any pels regants amb dotació total i de 45, pel reg de suport. JARC també reclama a l'administració un sistema de finançament que permeti als regants, posant les terres com a aval, poder assumir aquesta inversió davant les dificultats per aconseguir finançament bancari.
Recentment el Govern va aprovar el preu de l'aigua del Segarra-Garrigues, establint 0,088 euros/metre cúbic pels regants i una quota fixa de 181 euros/hectàrea/any, per poder-se beneficiar de l'aigua. El sindicat, que ha criticat el Govern per haver aprovat els preus sense acordar-los amb el sector, considera que aquestes tarifes fan el Segarra-Garrigues menys competitiu que altres regadius del país i per això, proposa una reformulació d'aquestes. L'organització agrària ha recordat que actualment només un 20% dels propietaris de zones que ja poden regar del Segarra-Garrigues, han signat per poder-ho fer.
Des de JARC proposen una rebaixa de la quota fixa fins al 90 euros/hectàrea/any pels regants amb dotació plena, respecte els 181 actuals, i de 45, en el cas del reg de suport. En el cas del reg de suport, el sindicat defensa que la quota d'aquest ha de ser "social" per tal que serveixi per assegurar les collites i, sobretot, per fixar la gent al territori.
El representant del sindicat, Conrad Llovera, ha deixat clar que es mostren disposats a pagar més pel preu de l'aigua i haver de fer front a conceptes variables com ara el cost de manteniment del canal, mentre ha defensat que altres despeses variables com ara la construcció de Rialb repercuteixin en tots els usuaris de l'aigua i no només en els regants i, per tant, s'incloguin en el preu final de l'aigua. Llovera ha assegurat que amb preu fix més elevat "fa que la gent gasti més aigua" i, amb la rebaixa de les quotes fixes establertes es potenciaria un major estalvi i eficiència en l'ús de l'aigua, ja que com més consum, la despesa seria major.
Sistema de finançament per part de l'administració
A banda de refer les tarifes del Segarra-Garrigues, des de JARC també han demanat el suport de l'administració perquè els regants puguin fer front al cost per incorporar-se del nou regadiu, davant les dificultats amb què topen els pagesos a l'hora d'obtenir un crèdit per part de les entitats financeres. El sindicat reclama que la pròpia administració faciliti un sistema de finançament que permeti als regants, posant com aval les seves terres, poder assumir els costos del regadiu i repartir-los en un període de 25 anys, amb 3 de carència, a més dels interessos corresponents. "Si l'administració no posa els avals per poar el reg, difícilment es tirarà endavant per les dificultats per trobar finançament", ha dit Llovera.
Actualment, per incorporar-se al regadiu, els propietaris de finques amb dotació plena -6.500 m3/ha- han de pagar 3.100 euros/ha, més IVA, mentre a les zones amb reg de suport -amb una dotació de 1.500 m3/ha- han d'aportar 1.550 euros per hectàrea, més IVA.
Finalment, des de JARC també han reclamat al Govern que fixi "les regles del joc" per les finques situades dins l'àmbit de canal però que estan catalogades com a zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) per tal que els propietaris puguin saber que podran cultivar a les seves terres i de quina manera ho podran fer. De les prop de 33.000 hectàrees de l'àmbit del Segarra-Garrigues incloses dins una ZEPA, unes 21.000 gaudiran de reg, amb diferents limitacions, mentre les 12.000 restants no podran regar-se amb aigua del canal.
El sindicat té previst iniciar a partir d'ara un seguit de trobades amb diferents grups amb representació al Parlament per exposar-los les seves propostes pel regadiu i, així mateix, s'ha mostrat obert a dialogar amb el Govern per analitzar-les i arribar a un acord amb el sector pel preu de l'aigua del canal, el qual neguen des de JARC que hagi existit.
Recentment el Govern va aprovar el preu de l'aigua del Segarra-Garrigues, establint 0,088 euros/metre cúbic pels regants i una quota fixa de 181 euros/hectàrea/any, per poder-se beneficiar de l'aigua. El sindicat, que ha criticat el Govern per haver aprovat els preus sense acordar-los amb el sector, considera que aquestes tarifes fan el Segarra-Garrigues menys competitiu que altres regadius del país i per això, proposa una reformulació d'aquestes. L'organització agrària ha recordat que actualment només un 20% dels propietaris de zones que ja poden regar del Segarra-Garrigues, han signat per poder-ho fer.
Des de JARC proposen una rebaixa de la quota fixa fins al 90 euros/hectàrea/any pels regants amb dotació plena, respecte els 181 actuals, i de 45, en el cas del reg de suport. En el cas del reg de suport, el sindicat defensa que la quota d'aquest ha de ser "social" per tal que serveixi per assegurar les collites i, sobretot, per fixar la gent al territori.
El representant del sindicat, Conrad Llovera, ha deixat clar que es mostren disposats a pagar més pel preu de l'aigua i haver de fer front a conceptes variables com ara el cost de manteniment del canal, mentre ha defensat que altres despeses variables com ara la construcció de Rialb repercuteixin en tots els usuaris de l'aigua i no només en els regants i, per tant, s'incloguin en el preu final de l'aigua. Llovera ha assegurat que amb preu fix més elevat "fa que la gent gasti més aigua" i, amb la rebaixa de les quotes fixes establertes es potenciaria un major estalvi i eficiència en l'ús de l'aigua, ja que com més consum, la despesa seria major.
Sistema de finançament per part de l'administració
A banda de refer les tarifes del Segarra-Garrigues, des de JARC també han demanat el suport de l'administració perquè els regants puguin fer front al cost per incorporar-se del nou regadiu, davant les dificultats amb què topen els pagesos a l'hora d'obtenir un crèdit per part de les entitats financeres. El sindicat reclama que la pròpia administració faciliti un sistema de finançament que permeti als regants, posant com aval les seves terres, poder assumir els costos del regadiu i repartir-los en un període de 25 anys, amb 3 de carència, a més dels interessos corresponents. "Si l'administració no posa els avals per poar el reg, difícilment es tirarà endavant per les dificultats per trobar finançament", ha dit Llovera.
Actualment, per incorporar-se al regadiu, els propietaris de finques amb dotació plena -6.500 m3/ha- han de pagar 3.100 euros/ha, més IVA, mentre a les zones amb reg de suport -amb una dotació de 1.500 m3/ha- han d'aportar 1.550 euros per hectàrea, més IVA.
Finalment, des de JARC també han reclamat al Govern que fixi "les regles del joc" per les finques situades dins l'àmbit de canal però que estan catalogades com a zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) per tal que els propietaris puguin saber que podran cultivar a les seves terres i de quina manera ho podran fer. De les prop de 33.000 hectàrees de l'àmbit del Segarra-Garrigues incloses dins una ZEPA, unes 21.000 gaudiran de reg, amb diferents limitacions, mentre les 12.000 restants no podran regar-se amb aigua del canal.
El sindicat té previst iniciar a partir d'ara un seguit de trobades amb diferents grups amb representació al Parlament per exposar-los les seves propostes pel regadiu i, així mateix, s'ha mostrat obert a dialogar amb el Govern per analitzar-les i arribar a un acord amb el sector pel preu de l'aigua del canal, el qual neguen des de JARC que hagi existit.