LAminimAL, amb aquesta proposta arriba al seu cinqué muntatge esce?nic. Ara, amb dramtúrgia d’Albert Pijuan, convida als espectadors a fer un recorregut per un futur apocalíptic, on els humans han perdut la seva identitat en pro d’uns avatars que no són més que una construcció digital del propi jo.
Dels humans nome?s en sobreviu la seva identitat virtual, el seu avatar. Davant d’aquesta perspectiva, que? es pot fer? Que? queda del jo? I del nosaltres? Entre els ecos que els assalten del mo?n desaparegut, entre els records formats de bits, aquests e?ssers virtuals descobreixen que el seu jo anterior devia ser alguna cosa me?s que un simple llistat de gustos i prefere?ncies.
Sinopsis: reconstruir la memòria
Les restes de memo?ria configuren ara la realitat d’aquest grup de persones que surten amb la primera llum del dia i es reuneixen a la plaça principal de les seves ciutats o pobles. Allà, intenten reconstruir les seves memo?ries damnificades per la fi del mo?n. Nome?s els hi queden els parracs de la seva personalitat que lluiten per recosir-se a trave?s dels efectes sonors que han quedat emmagatzemats en el sistema: les seves veus, les seves passes, les seves canc?ons.
A la plac?a no tot e?s real, el mo?n virtual es barreja amb el real, la ficcio? es confronta amb la realitat, tot reproduint la dina?mica dels “Mentideros” que a mitjans del segle XVII es formaven darrere les esglèsies i els edificis oficials. Llocs on rics i pobres es barrejaven a?vids per portar-se a casa, o a la taverna, informacio? detallada sobre els u?ltims successos. Pero? tambe? era el lloc d’opinar sobre ells i, fins i tot d’explicar esdeveniments no sempre veri?dics.
Aixi?, com passa ara en les xarxes socials, les noti?cies reals es barrejaven amb els rumors i les tafaneries de tot tipus. La plac?a es converteix en l’u?nic lloc possible per intentar reconstruir les seves memo?ries fragmentades i aconseguir pujar un altre cop al sistema la informacio? que conforma la nostra memo?ria col·lectiva.
La frontera inte?rpret-personatge e?s un dels punts de partida del treball de LAminimAL. Aqui?, les icones del nostre imaginari futurista serveixen d’inspiracio? per als inte?rprets i formen un cor heterogeni de personatges disto?pics sortits de la literatura, el cinema o el teatre: un replicant, un prepper o el mateix Ziggi Stardust. Ballant en la frontera entre actor i personatge els inte?rprets lluiten per reconstruir la seva identitat a partir dels vestigis de les seves memo?ries. El sistema s’ha descompost i ara toca recompondre’l.
LAminimAL es reuneix per primer cop el 2010 com a grup d’investigacio? amb reside?ncia a la Sala Beckett, i durant dues temporades realitza un laboratori de recerca a l’Obrador Internacional de Dramatu?rgia on es consolida la poe?tica de treball del grup.
Durant els darrers cinc anys la companyia ha desenvolupat un llenguatge propi treballant en la creacio? d’una nova poe?tica esce?nica anomenada Sistemes Minimalistes Repetitius (SMR). Els SMR so?n patrons d’accions fi?siques que es repeteixen i modulen de manera ci?clica en l’espai i en el temps. Aquesta repeticio? formal ha perme?s, entre moltes altres coses, explorar el contingut dels textos drama?tics d’una manera innovadora i trobar la infinitat de possibilitats que te? una mateixa histo?ria. Els espectacles de LAminimAL han posat en igualtat de condicions l’ana?lisi conceptual, contextual i formal. La forma ha generat contingut a la vegada que el contingut ha alimentat la forma.