La darrera campanya d’excavacions arqueològiques dutes a terme aquestes darreres setmanes al castell de Tàrrega, han confirmat que els límits del mateix eren una mica més endavant del que fins ara es tenia coneixement gràcies a les restes datades del segle XV.
Les restes trobades d’una paret de 2 metres d’alçada per 1’40 metres d’amplada i que han estat datades del segle XIV, canvien la constatació que es tenia fins ara que l’estructura dels límits del castell dataven del segle XV, quan va tenir lloc la darrera refortificació important. Les restes, que s’han pogut documentar en un tram de 20 metres, s’han trobat amagades darrera d’una altre paret del segle XIX, ubicava a la vessant sud, i que s’utilitzava pels antics propietaris com a rampa d’accés al castell per tancar-hi bestiar.
Segons a explicat a Ràdio Tàrrega el director d’arqueologia del Museu Comarcal de l’Urgell Oriol Saula “amb les excavacions hem constatat que les restes son anteriors al segle XV i marquen uns límits del castell diferents als que coneixíem fins ara; potser abans els límits del castell eren una mica més endavant del que són actualment”.
Saula també ha explicat que s’han trobat un conjunt de sitges ubicats a l’exterior del castell, a peu de paret, que apareixen amb materials arqueològics difícils de datar, com ceràmiques grises medievals que podrien ser d’entre el segle XII o XIII. La trobada de les sitges confirmaria que la vessant sud del castell s’utilitzava com a magatzem de gra i posteriorment es van reomplir amb terres i materials.
Oriol Saula també ha explicat a la nostra emissora que dins el material barrejat trobat a les sitges s’han recuperat fragments de ceràmica ibèrica “que indicarien que la zona del castell estava ocupada en època ibèrica per algun assentament important, donada la situació privilegiada de control del territori que hi ha”. Aquest passat ibèric segons Saula, ja s’havia constatat en anteriors campanyes arqueològiques a la zona on s’havia arribat a localitzar una moneda d’Ilirta ibèrica del segle I a.c.
A darrera hora de la campanya d’aquestes setmanes, també s’ha descobert una paret que baixa perpendicularment pel vessant sud i que podria correspondre amb una torre, fet que segons el director d’arqueologia targarí “ens està dibuixant un castell encara més diferent del que teníem”. En aquest sentit s’ha concedit una subvenció extra per part del departament de Cultura de la Generalitat que permetrà ampliar l’excavació per seguir el rastre d’aquesta hipotètica torre.
Acabada la campanya d’excavacions arqueològiques inicialment previstes, a hores d’ara s’està procedint a les tasques de consolidació d’estructures i reforç del vessant sud que es troben en molt mal estat.
La intervenció global compta amb una subvenció de 20.000 euros concedida pel Departament de Cultura, juntament amb uns altres 13.500 euros aportats pel consistori. Es tracta d'una acció prèvia al pla director per preservar el castell del segle XI, fer-lo visitable i rehabilitar l'entorn, de 10.000 metres quadrats, així com integrar-lo al teixit urbà.
Cal recordar que les restes ja van ser objecte d'una anterior campanya arqueològica l'any 2008. Un any després, al 2009, es va reforçar la base del mur del vessant sud, del segle XV i el més monumental de la fortificació, alhora que es van reconstruir les espitlleres de les guerres carlines. D'altra banda, al vessant nord del castell, s'inaugurarà properament la restauració de l'antic pou de gel per convertir-lo en un atractiu visitable.
Considerat l'origen de la vila medieval targarina, el castell ocupa 1.300 metres quadrats de superfície i és un bé cultural d'interès nacional segons la Llei del Patrimoni Culutral Català del 1993. Es troba inclòs dins la Carta Arqueològica de l'Urgell i és propietat de l'Ajuntament de Tàrrega des de 1984.