Capten la imatge d'un exemplar adult d'aquesta espècie protegida a Catalunya que només viu en ambients de qualitat
Ivars d'Urgell (ACN).- El Consorci de l'estany d'Ivars i Vila-sana (Pla d'Urgell) ha constatat la presència d'un exemplar de llúdriga a l'estany fa dues setmanes gràcies a la captura d'una imatge nocturna de l'animal. La fotografia, obtinguda per fototrampeig per l'empresa Photologístics, mostra un exemplar adult en una de les ribes de l'estany. També s'han obtingut evidències d'excrements d'una llúdriga, cosa que fa pensar que s'ha instal·lat a l'estany. Des del consorci, el seu president, Francesc Fabregat, valora el retorn de la llúdriga, que ja existia a l'antic estany, com una notícia ''excel·lent'' ja que indica que la recuperació de l'estany està sent un èxit.
La llúdriga (Lutra lutra) és un mamífer semiaquàtic, que passa la major part del temps a l'aigua. Viu als marges dels rius i zones humides on s'alimenta principalment de peixos, crancs granotes i serps d'aigua. És una espècie clau a l'ecosistema per la posició en la cadena tròfica i es considera una excel·lent indicadora de la qualitat del mateix, ja que només es troba en aquells espais que gaudeixen de bona salut.
El membre de l'entitat EGRELL, que s'encarrega de fer el seguiment dels mamífers a l'estany, David Guixé, ha valorat el retorn de la llúdriga a l'estany d'Ivars i Vila-sana com una mostra de la millora dels ecosistemes, especialment de l'entorn del riu Segre. Guixé creu que l'estany té la capacitat suficient per allotjar un parell de famílies de llúdrigues i espera que creixi el nombre d'exemplars que l'habiten.
Tal com ha explicat el director tècnic de l'estany, Toni Costa, el consorci farà ara un seguiment del procés de recolonització de l'espècie mitjançant la combinació de diferents tècniques com sondeigs de llúdrigues, censos visuals i fototrampeig. El seguiment es farà també amb la coordinació d'especialistes i la col·laboració de voluntariat ambiental. Gràcies a la seva tasca es podrà avaluar si se'n consolida una població a l'estany, l'evolució de la seva composició i l'àrea de campeig.
La imatge d'aquest exemplar de llúdriga es va capturar el passat 2 de novembre a les onze de la nit a través del sistema de fototrampeig, que consisteix en una càmera que dispara automàticament amb el pas d'algun animal. Aquesta càmera és de l'empresa Photo-logístics, que té instal·lats diversos amagatalls, coneguts com a 'hides', per a fotògrafs de fauna a l'estany. Durant els treballs d'adequació, els amagatalls s'han posat a prova amb càmeres de fototrampeig, situades en llocs estratègics i fins i tot amb aportacions d'aliment suplementari per atreure els animals. Casualment, han capturat la imatge de la llúdriga, sense que estès previst.
60 anys de la darrera llúdriga caçada a l'estany
L'acte en què s'ha donat a conèixer el retorn de la llúdriga a l'estany ha comptat amb l'assistència de Vicent Mutgé, un veí d'Ivars de 87 anys que als anys 40 del segle passat va caçar el darrer exemplar de llúdriga que es té constància que hi havia a l'estany abans que fos dessecat. Mutgé ha portat especialment per a l'ocasió la pell d'aquell exemplar de llúdriga i ha explicat com de nit se sentia el so d'aquests animals a l'antic estany. També ha recordat com va aconseguir caçar aquest exemplar i de seguida el va portar a casa per ensenyar-lo al seu pare, que també era caçador i no s'acabava de creure que hagués pogut capturar una llúdriga.
Això era abans, ja que la llúdriga, considerada comuna a quasi tot el territori català, a partir dels anys 50 va patir una fortíssima regressió. Les causes principals van ser la contaminació de les aigües, la caça, la canalització dels rius i la destrucció d'aiguamolls i boscos de ribera. Malgrat tot, a finals dels anys 90 gràcies a la millora de les aigües de molts rius per la construcció de depuradores es va començar a recuperar.
Es creu que la llúdriga detectada a l'estany prové del riu Segre i que ha remuntat el connector natural que és el riu Corb i la seva xarxa de desguassos fins arribar a l'estany, molt probablement gràcies a les importants crescudes dels rius com a conseqüència dels aiguats del juny que es van sumar al desgel de les neus del Pirineu.
La llúdriga és una de les tres espècies de fauna que disposen d'un pla específic de conservació i recuperació a Catalunya. De fet, la Generalitat el va aprovar l'any 203 i, a banda de preveure mesures per frenar el factor extinció, s'hi estableix actuacions per tal de potenciar-ne la recuperació. Tant la directiva d'hàbitats de la Unió Europea, com la Llei de protecció dels animals com el Catàleg d'espècies amenaçades la consideren una espècies protegida i d'interès especial.