L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha presentat aquesta tarda a Tàrrega la redacció definitiva del projecte constructiu per a l'abastament d'aigua a les comarques de la Segarra, l'Urgell, la Conca de Barberà i l'Anoia, davant els alcaldes i representants dels territoris afectats pel projecte. Segons s’ha anunciat per part de representants de l’ACA, les obres es podran iniciar durant el 2018 i les previsions apunten que l'obra podria estar enllestida en un període de 18 mesos, al 2019, sempre i quan el projecte rebi el vist-i-plau definitiu per part dels municipis de les comarques afectades.
Els municipis beneficiats per aquesta actuació són Cervera, Estaràs, Granyanella, Granyena de Segarra, Guissona, Ivorra, Massoteres, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, Oluges, Plans de Sió, Ribera d'Ondara, Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Talavera, Tarroja de Segarra i Torrefeta i Florejacs a la Segarra; Tàrrega i Vilagrassa a l'Urgell; Montmaneu i Pujalt a l'Anoia; i Conesa, Forès, les Piles, Llorac, Passanant, Santa Coloma de Queralt, Savallà del Comtat, i Vallfogona de Riucorb a la Conca de Barberà.
Posteriorment a la reunió d’avui, els alcaldes dels 30 municipis inclosos en aquest projecte d’abastament d’aigua s’han citat per decidir definitivament si s’acullen o no al mateix.
El primer projecte d’abastament a la zona es remunta a 2008, quan l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), va construir la potabilitzadora de Ratera, amb un cost de 8 milions d'euros, per abastir una quarantena de municipis de la zona amb aigua provinent del canal Segarra-Garrigues. El 2009, l'ACA i Aguas de la Cuenca del Ebro (Acuaebro), dependent de l'Estat, signen un conveni per construir una nova xarxa d'abastament. El pressupost era de 32 milions d'euros (més IVA), dels que Acuaebro havia d'aportar 15,5 milions, provinents de Fons de Cohesió europeus.
A partir de 2009, l'ACA redacta el projecte, però Acuaebro no el licita perquè exigeix un aval bancari a l'ACA per la seva part de finançament. La Generalitat considera "materialment impossible" satisfer aquesta condició, que no estava prevista inicialment en el conveni.
L'obra es va ajornant fins que, el 2013, es fa evident que no es podrà executar en els terminis previstos. Finalment, l'Estat decideix canviar el destí dels Fons de Cohesió i la Generalitat decideix elaborar un nou estudi i redimensionar el projecte, ja que els municipis de la Vall de Riucorb se'n desinteressen i els de la Vall del Llobregós troben altres solucions alternatives.
El nou projecte constructiu presentat avui recull algunes variants de traçat respecte la proposta inicial de la memòria tècnica, encaminades a reduir la longitud de les conduccions i ajustos per facilitar la seva execució (per exemple disposició pel costat de camins o pel límit entre parcel·les agrícoles).
El punt de captació d'aigua, és directament del quilòmetre 23’600 del canal Segarra-Garrigues, amb un cabal de 1.013,50 m3/h. Hi haurà un total de 7 estacions de bombament i 3 dipòsits; a l’Aranyó, Granyena i Suró.
Entre les variacions incloses destaquen l’adaptació del traçat del tram de Tàrrega al nou plantejament urbanístic previst per l’Ajuntament, i s’ha deixat ramal pel futur dipòsit del pla de Sant Pere. S’ha allargat el ramal de Pujalt fins el seu dipòsit general situat a la Guàrdia. També s’han integrat els projectes constructius que ja tenia previstos el Consell Comarcal de la Segarra a Plans de Sió i les connexions entre els sistemes de Valls de Sió i Cercavins. En el ramal de Cervera es fixa un traçat diferent per no creuar l’autovia A2 i anar per zona agrícola amb un relleu més fàcil. En la conducció Granyena-Suró s’opta per un traçat més senzill per un fons de vall i paral·lel a camins.
El pressupost final del projecte s’ha incrementat un 16% respecte a l’estimat a la Memòria Tècnica redactada per l’ACA al febrer de 2015, i així es situa en uns 20 milions d’euros. Els principals motius de l’increment es deuen entre altres a un augment del 30% de la capacitat dels dipòsits de regulació i a l’augment del 9% de la longitud total de les canonades com a resultat de la inclusió de ramals no contemplats en la Memòria Tècnica, passant de 112,1 quilòmetres a 112,6 quilòmetres.
Durant la reunió s’han presentat tres franges de tarifes de l’aigua procedent d’aquest projecte: una primera corresponent a Tàrrega sobre els 0,60 euros/m3, una segona franja corresponent a la Segarra sobre els 0,74 euros/m3, i finalment una tarifa per la Conca de Barberà situada al voltant de l’euro el m3. La tarifa mitjana estimada entre les tres franges quedaria en 0,74 euros/m3.
L’alcaldessa de Tàrrega Rosa Mª Perelló ha mostrat la seva satisfacció pel projecte definitiu presentat avui “tan llargament reclamat des del territori”, ha dit.
La primera edil ha dit que “aquest projecte donarà resposta a les necessitats tan diverses que tenim els diferents municipis i és factible. És un projecte que va més enllà dels interessos particulars d’un municipi. Avui sortim convençuts de que aquest projecte és possible si nosaltres ho volem”.
Per la seva banda l’alcalde de Cervera Ramon Royes ha incidit en el fet que “els alcaldes hem de tenir una visió de país estratègica, perquè si nomes pensem en clau municipal, ara mateix diríem que a Cervera no ens interessa perquè ara començarem a pagar l’aigua a 0,70 euros m3 i aquí ens proposen pagar a 0,74 euros m3. Però amb aquest projecte solucionem un problema de diverses comarques i nosaltres no podem deixar penjada a la gent de la Conca de Barberà o d’altres municipis de la Segarra que tenen problemes greus”.
Xavier Casoliva, president del Consell Comarcal de la Segarra ha dit que “des de la Segarra veiem el projecte com un projecte de país, hem parlat des de diferents colors polítics i diferents ajuntaments i els preus si fa o no fa quedaran els mateixos amb unes garanties també excel·lents i que facilitaria que la Conca de Barberà també hi pogués entrar.
El president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà Josep Pijoan ha dit que “aquest projecte sempre hem dit que és un vehicle en que el pilot i el copilot són Tàrrega i Cervera pel volum de consumidors, i que nosaltres anem de paquet. Si algú d’ells dos es despenja, nosaltres ens tornem a quedar penjats després de quatre projectes presentats i de 27 anys intentant sol·lucionar l’abastament d’aigua potable als nostres pobles”.