L’Ajuntament de Tàrrega editarà abans de finalitzar l’any el primer llibre que detallarà tots els exponents del patrimoni folklòric de la ciutat, actuals i pretèrits. Un primer esborrany del volum es va presentar divendres al Museu Comarcal de l’Urgell en el marc de la catorzena trobada de la d’entitats que configuren l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya. El llibre durà per títol La Festa Major de Tàrrega: Història, entremesos i elements folklòrics i veurà la llum dins la Col•lecció Natan.
El seu autor és Albert Fitó. La seva recerca aporta llum a la cronologia del folklore targarí i estableix l’aparició del primer gegant a la localitat l’any 1600 (fins ara se situava al 1603). També ha constatat que la primera festa patronal dedicada a les Santes Espines es remunta a l’any 1551 i que Tàrrega presentà un primer drac l’any 1610.
A partir de la investigació de Fitó, des de la Regidoria de Cultura, conjuntament amb l’Associació Guixanet i la Parròquia de Tàrrega s’està treballant per recuperar la processor de les Santes Espines per la Festa Major de Maig de l’any vinent.
També de cara a la propera Festa Major l’Associació Guixanet prepara la recuperació del Ball de Moros i Cristians, on també s’hi inclouran els Cavallets.
Tanmateix, el Ball de l’Eixida, la dansa tradicional de Tàrrega, és una derivació del desaparegut Ball de Valencians que es representà entre el 1723 i el 1882.
Recordem que l’Associació Cultural Guixanet ja ha esmerçat molts esforços els darrers anys per nodrir l’aparador folklòric de Tàrrega amb la creació de bestiari com l’Àliga o el Tossino o figures com els Nans o els Macers. També han recuperat coreografies com el Ball d’Arquets.
El llibre d’Albert Fitó s’acompanyarà d’un CD amb partitures enregistrades dels balls populars targarins.
D’altra banda l’encontre a Tàrrega de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya, impulsat des del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, ha servit per exposar unes altres sis investigacions realitzades a les comarques de Lleida i el Pirineu.
La presentació a Tàrrega tingué lloc dos dies després que el Museu Comarcal de l’Urgell renovés la seva adhesió a la xarxa territorial de l'Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya. El conveni té per objectiu la preservació de la memòria etnològica de Catalunya a partir de les actuacions de recerca, conservació i difusió de les principals entitats especialitzades.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES:
El seu autor és Albert Fitó. La seva recerca aporta llum a la cronologia del folklore targarí i estableix l’aparició del primer gegant a la localitat l’any 1600 (fins ara se situava al 1603). També ha constatat que la primera festa patronal dedicada a les Santes Espines es remunta a l’any 1551 i que Tàrrega presentà un primer drac l’any 1610.
A partir de la investigació de Fitó, des de la Regidoria de Cultura, conjuntament amb l’Associació Guixanet i la Parròquia de Tàrrega s’està treballant per recuperar la processor de les Santes Espines per la Festa Major de Maig de l’any vinent.
També de cara a la propera Festa Major l’Associació Guixanet prepara la recuperació del Ball de Moros i Cristians, on també s’hi inclouran els Cavallets.
Tanmateix, el Ball de l’Eixida, la dansa tradicional de Tàrrega, és una derivació del desaparegut Ball de Valencians que es representà entre el 1723 i el 1882.
Recordem que l’Associació Cultural Guixanet ja ha esmerçat molts esforços els darrers anys per nodrir l’aparador folklòric de Tàrrega amb la creació de bestiari com l’Àliga o el Tossino o figures com els Nans o els Macers. També han recuperat coreografies com el Ball d’Arquets.
El llibre d’Albert Fitó s’acompanyarà d’un CD amb partitures enregistrades dels balls populars targarins.
D’altra banda l’encontre a Tàrrega de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya, impulsat des del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, ha servit per exposar unes altres sis investigacions realitzades a les comarques de Lleida i el Pirineu.
La presentació a Tàrrega tingué lloc dos dies després que el Museu Comarcal de l’Urgell renovés la seva adhesió a la xarxa territorial de l'Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya. El conveni té per objectiu la preservació de la memòria etnològica de Catalunya a partir de les actuacions de recerca, conservació i difusió de les principals entitats especialitzades.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES: