Tàrrega (ACN).- L'Associació de Professionals de la Gestió Cultural ha presentat aquest divendres a la FiraTàrrega la guia de bones pràctiques de la gestió cultural. El president de la l'Associació Professional de Teatre per Tots els Públics (TTP), Jordi Cartanyà, ha explicat que la finalitat de la guia és "pedagògica" i serveix per "obrir els ulls" perquè els professionals facin millor les coses en el terreny de la gestió cultural. "No és només un codi per la gent nova, sinó per tothom. A vegades es feien les coses malament per inèrcia", ha afegit. Cartanyà ha alertat que la crisi econòmica afecta el compliment del codi de bones pràctiques a nivell professional i laboral.
Els objectius són ser una guia de l'exercici responsable de la professió; reconèixer que aquest exercici comporta unes responsabilitats i uns deures professionals; contribuir al coneixement de la normativa tècnica i legal; informar a la societat de la funció que porten a terme als gestors culturals; contribuir a un major equilibri en les relacions entre diferents parts que intervenen en els processos culturals; així com promoure que el compliment de la guia s'adopti com un indicador de qualitat de la gestió cultural.
Cartanyà ha indicat que la guia, presentada ja l'any 2011 amb el consens de la professió, constata la forma amb la qual s'ha de treballar. "Quan un es troba un problema té on anar i com s'ha de solucionar i això fa que gent que feia coses que no es feien bé es facin d'una altra forma". En aquest context, ha considerat que en alguns llocs s'ha avançat, però en uns altres es retrocedeix "perquè tots els codis de bones pràctiques van lligades amb unes despeses econòmiques i com tothom en retalla" empitjora la situació. "S'està en una situació molt complicada a nivell professional i laboral", ha alertat.
Cèsar Compte, gerent de l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya, ha definit la guia com una Bíblia, en la qual "hi ha creients i pecadors i on un pot seguir els seus manaments si s'és bon artista i si s'és pecador no fer-ne cas a cap". "Hem de vetllar perquè tots siguem creients". Així mateix, ha afegit que un pas més endavant d'aquest codi hauria d'arribar el pròxim any amb l'edició de l'Estatut de l'artista.
La guia de bones pràctiques de la gestió cultural fa un repàs i dicta punts sobre les competències, la qualitat, els instruments i procediments, la gestió de la propietat intel·lectual i drets dels usuaris, la gestió d'activitats, serveis i espais, les polítiques culturals pel que fa la col·laboració i l'autonomia, la gestió de recursos humans i l'econòmica, i l'adquisició i contractació d'obres, serveis i subministrament.
Pel que fa al finançament de projectes culturals, el document aposta perquè el gestor cultural s'ocupi de cercar nous recursos amb l'objectiu de garantir la supervivència i la millora dels projectes intel·lectuals. Es recomana procurar diversificar les fonts de finançament per no ser econòmicament dependents d'una sola font. També proposa cercar possibles col·laboracions de patrocini, escollint els sectors i empreses que poden ser favorables "sense caure en la temptació de diner fàcil a canvi de vincular el projecte a marques de dubtosa condició".
Evitar que els honoraris subestimin o infravalorin el treball realitzat.
Sobre el càlcul d'honoraris, s'aposta perquè les contractacions es facin assumint sous normalitzats. "Per això es realitzaran comparatives amb serveis professionals amb tarifes d'igual natura a fi d'establir les dotacions pressupostàries corresponents". Així mateix, considera que el gestor cultural ha d'evitar que els honoraris subestimin o infravalorin el treball realitzat.
Els objectius són ser una guia de l'exercici responsable de la professió; reconèixer que aquest exercici comporta unes responsabilitats i uns deures professionals; contribuir al coneixement de la normativa tècnica i legal; informar a la societat de la funció que porten a terme als gestors culturals; contribuir a un major equilibri en les relacions entre diferents parts que intervenen en els processos culturals; així com promoure que el compliment de la guia s'adopti com un indicador de qualitat de la gestió cultural.
Cartanyà ha indicat que la guia, presentada ja l'any 2011 amb el consens de la professió, constata la forma amb la qual s'ha de treballar. "Quan un es troba un problema té on anar i com s'ha de solucionar i això fa que gent que feia coses que no es feien bé es facin d'una altra forma". En aquest context, ha considerat que en alguns llocs s'ha avançat, però en uns altres es retrocedeix "perquè tots els codis de bones pràctiques van lligades amb unes despeses econòmiques i com tothom en retalla" empitjora la situació. "S'està en una situació molt complicada a nivell professional i laboral", ha alertat.
Cèsar Compte, gerent de l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya, ha definit la guia com una Bíblia, en la qual "hi ha creients i pecadors i on un pot seguir els seus manaments si s'és bon artista i si s'és pecador no fer-ne cas a cap". "Hem de vetllar perquè tots siguem creients". Així mateix, ha afegit que un pas més endavant d'aquest codi hauria d'arribar el pròxim any amb l'edició de l'Estatut de l'artista.
La guia de bones pràctiques de la gestió cultural fa un repàs i dicta punts sobre les competències, la qualitat, els instruments i procediments, la gestió de la propietat intel·lectual i drets dels usuaris, la gestió d'activitats, serveis i espais, les polítiques culturals pel que fa la col·laboració i l'autonomia, la gestió de recursos humans i l'econòmica, i l'adquisició i contractació d'obres, serveis i subministrament.
Pel que fa al finançament de projectes culturals, el document aposta perquè el gestor cultural s'ocupi de cercar nous recursos amb l'objectiu de garantir la supervivència i la millora dels projectes intel·lectuals. Es recomana procurar diversificar les fonts de finançament per no ser econòmicament dependents d'una sola font. També proposa cercar possibles col·laboracions de patrocini, escollint els sectors i empreses que poden ser favorables "sense caure en la temptació de diner fàcil a canvi de vincular el projecte a marques de dubtosa condició".
Evitar que els honoraris subestimin o infravalorin el treball realitzat.
Sobre el càlcul d'honoraris, s'aposta perquè les contractacions es facin assumint sous normalitzats. "Per això es realitzaran comparatives amb serveis professionals amb tarifes d'igual natura a fi d'establir les dotacions pressupostàries corresponents". Així mateix, considera que el gestor cultural ha d'evitar que els honoraris subestimin o infravalorin el treball realitzat.