Les figures i elements que configuren el patrimoni folklòric de Tàrrega han quedat catalogats per primer cop gràcies a un treball de recerca d’Albert Fitó, membre de l’ Associació Cultural Guixanet. La tasca de Fitó s’ha plasmat en el llibre La Festa Major de Tàrrega: Història, entremesos i elements folklòrics, editat la setmana passada per la Regidoria de Cultura de la capital de l’ Urgell dins la Col•lecció Natan (Núm. 37).
L’Ajuntament va presentar el llibre el passat divendres en un acte solemne que omplí de públic la Sala de Plens de la Casa Consistorial. L’obra detalla tots els exponents que han nodrit la iconografia festiva targarina al llarg del temps: gegants, capgrossos, nans, bestiari, balls, danses, processons i altres expressions de cultura popular.
El llibre adjunta un CD amb 17 enregistraments de composicions que acompanyen algunes d’aquestes manifestacions folklòriques, coordinat pel músic Albert Soler de Bellpuig. Soler és l’autor d’algunes de les peces alhora que ha revisat i actualitzat la resta. A la gravació han col•laborat la Cobla Tàrrega, la Coral Infantil Mestre Güell, Grallers Els Carreter i Cobla Antiga Els Espremulls. Les partitures també es poden consultar al mateix llibre.
L’autor, l’Albert Fitó, es mostrava molt content per la tasca feta i assegurava que la publicació d’aquest treball es tracta d’un punt i seguit en la recerca històrica de les tradicions targarines, en aquest cas de la Festa Major.
La presentació comptà amb el folklorista Ramon Fontova, que afirmava que Tàrrega és un dels paradigmes en què el jovent referma la identitat del seu municipi recuperant tradicions festives del passat. Per la seva part, l’alcaldessa Rosa Maria Perelló qualificà la feina de Fitó com un acte de generositat vers la ciutat, i destacava l’obra com una manera de preservar la tradició de la ciutat.
El regidor de Cultura Albert Rosinés també es mostrava molt congratulat per la publicació de l’obra i destacava les hores invertides pels autors durant el darrer any per fer realitat el llibre.
Com a curiositat, Albert Fitó fixa l’aparició del primer gegant a Tàrrega l’any 1600, tres anys abans del que es creia fins ara. L’autor, junt amb la resta de membres de Guixanet, ha esmerçat esforços els darrers anys per ampliar l’aparador festiu de Tàrrega amb la creació de bestiari com l’Àliga o el Tossino i figures com els Nans o els Macers. Al mateix temps Guixanet ha impulsat cites festives com l’Eixida o la Nit del Tararot i han recuperat coreografies com el Ball d’Arquets. En aquest sentit, Fitó anuncià que es treballa per recuperar l’any vinent els balls de Cavallets i de Moros i Cristians.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES:
L’Ajuntament va presentar el llibre el passat divendres en un acte solemne que omplí de públic la Sala de Plens de la Casa Consistorial. L’obra detalla tots els exponents que han nodrit la iconografia festiva targarina al llarg del temps: gegants, capgrossos, nans, bestiari, balls, danses, processons i altres expressions de cultura popular.
El llibre adjunta un CD amb 17 enregistraments de composicions que acompanyen algunes d’aquestes manifestacions folklòriques, coordinat pel músic Albert Soler de Bellpuig. Soler és l’autor d’algunes de les peces alhora que ha revisat i actualitzat la resta. A la gravació han col•laborat la Cobla Tàrrega, la Coral Infantil Mestre Güell, Grallers Els Carreter i Cobla Antiga Els Espremulls. Les partitures també es poden consultar al mateix llibre.
L’autor, l’Albert Fitó, es mostrava molt content per la tasca feta i assegurava que la publicació d’aquest treball es tracta d’un punt i seguit en la recerca històrica de les tradicions targarines, en aquest cas de la Festa Major.
La presentació comptà amb el folklorista Ramon Fontova, que afirmava que Tàrrega és un dels paradigmes en què el jovent referma la identitat del seu municipi recuperant tradicions festives del passat. Per la seva part, l’alcaldessa Rosa Maria Perelló qualificà la feina de Fitó com un acte de generositat vers la ciutat, i destacava l’obra com una manera de preservar la tradició de la ciutat.
El regidor de Cultura Albert Rosinés també es mostrava molt congratulat per la publicació de l’obra i destacava les hores invertides pels autors durant el darrer any per fer realitat el llibre.
Com a curiositat, Albert Fitó fixa l’aparició del primer gegant a Tàrrega l’any 1600, tres anys abans del que es creia fins ara. L’autor, junt amb la resta de membres de Guixanet, ha esmerçat esforços els darrers anys per ampliar l’aparador festiu de Tàrrega amb la creació de bestiari com l’Àliga o el Tossino i figures com els Nans o els Macers. Al mateix temps Guixanet ha impulsat cites festives com l’Eixida o la Nit del Tararot i han recuperat coreografies com el Ball d’Arquets. En aquest sentit, Fitó anuncià que es treballa per recuperar l’any vinent els balls de Cavallets i de Moros i Cristians.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES: