Mollerussa (ACN).- L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) està estudiant quins són els sistemes de xarxes antipedra més econòmics del mercat i amb major eficàcia. Per fer-ho ha impulsat dos observatoris en el marc del projecte Pro Fruit amb l'objectiu de promoure l'ús de les malles antipedra i avaluar quin és l'efecte dels diferents sistemes sobre la qualitat de la fruita que protegeixen de les calamarses. Un d'aquests observatoris és a la finca experimental de Mollerussa, on ja s'han començat a instal·lar els primers sistemes novedosos com un que permet obrir i tancar les malles d'una hectàrea en poc més d'una hora gràcies a una cremallera.
Després d'un estiu en què les tempestes acompanyades de pedra o calamarsa han superat de llarg la vintena a les comarques de Lleida amb el que això representa d'hectàrees de fruita que s'han vist afectades per aquest fenomen meteorològic que en els darrers anys ha anat a més, el Departament d'Agricultura juntament amb l'IRTA han impulsat el projecte Pro Fruit que vol estudiar l'eficàcia de les xarxes antipedra i també promoure'n l'ús entre els productors.
Actualment només un 4% dels conreus de la plana de Lleida estan protegits per xarxes antipedra i conscient que un dels principals factors que frena als productors a l'hora d'implantar aquest sistema de protecció a les seves finques és l'elevat cost econòmic (15.000 euros per hectàrea), el responsable de l'IRTA a Lleida, Simó Alegre, explica que un dels objectius de l'observatori és trobar quin tipus de materials i instal·lacions tenen un menor cost i ''sobretot un menor cost de funcionament''.
En aquest sentit, el primer sistema que s'està instal·lant a la finca experimental de Mollerussa és el d'un nou model de xarxa antipedra que disposa d'un sistema d'obertura i tancament amb cremallera. Segons la responsable de Quality Plan, l'empresa que l'està instal·lant, Giorgia Vortolato, el sistema busca que quan cauen importants quantitats de pedra i s'acumulen a la malla, aquesta no és pugui malmetre pel seu pes gràcies a l'obertura immediata amb la cremallera. Segons Votolato, amb només una hora, es pot tancar o obrir tota una hectàrea, una feina que si es fa amb els sistemes habituals de ganxos, es pot allargar hores.
Anys de treball i estudi sobre les xarxes antipedra
Simó Alegre remarca que un dels avantatges del projecte Pro Fruit és que ja fa temps que es treballa amb xarxes antipedra i ''ja hi ha una experiència a les diferents unitats de l'IRTA amb informació acumulada''. Això permet facilitar la transferència d'informació entre els investigadors i els productors que decideixen instal·lar xarxes. L'objectiu de les que s'estan muntant a Mollerussa és que quan l'any que ve caiguin pedregades es pugui avaluar la seva resposta protectora del cultiu, però també com creixen els fruits segons el tipus de malla i color que es fa servir, ja que les que són més fosques tenen diferents rendiments de les més clares.
Finalment, Alegre remarca que tot i que les xarxes antipedra són un sistema car, acaben resultant molt eficients i en aquest sentit, també puntualitza que l'assegurança agrària cada any s'encareix més, de manera que les malles, acaben situant-se en un punt intermig que pot beneficiar econòmicament a l'agricultor a llarg termini.