Un centenar de persones van assistir dissabte a la primera visita cultural guiada al cementiri municipal de Tàrrega. La iniciativa, impulsada des del consistori, ha volgut posar en valor el patrimoni històric i artístic que alberga l’espai, en molts casos desconegut per la ciutadania.
Durant la ruta, titulada Paraules per a la ciutat del silenci, l’escriptor targarí Xavier García desgranava el passat que s’amaga en les sepultures més destacades tant per la seva simbologia com per la singularitat constructiva. També es va parar atenció en detalls d’art funerari presents en panteons, làpides, túmuls i fins i tot enreixats de forja.
L’itinerari també es va aturar en els hipogeus de més cabuda (com el de cal Segarra amb més de 16 fèretres); en els escassos cenotafis existents (com el dedicat al germà Saperas, assassinat durant la Guerra Civil); o el panteó de la família Robinat-Felip, l’únic exponent d’art decó a la ciutat. Aixa mateix, es va reobrir al públic per primera vegada en vint anys l’antiga capella i la sala d’autòpsies, ara en desús. García també subratllava elements de botànica com els xiprers de mitjans del segle XIX que han sobreviscut des de la construcció del cementiri l’any 1841.
La visita va anar precedida per un repàs a la història del recinte, “encara mai escrita” segons García. Aquest fet -ha explicat- l’ha dut a recopilar un conjunt de dades inèdites que donaran peu a la publicació d’un llibre sobre el cementiri de Tàrrega l’any vinent. La proposta de dissabte, de carácter gratuït, es va completar amb lectura de poemes i música en directe a càrrec del violinista Xavier Reyes i el violoncel•lista Roc Satorres.
Durant la ruta, titulada Paraules per a la ciutat del silenci, l’escriptor targarí Xavier García desgranava el passat que s’amaga en les sepultures més destacades tant per la seva simbologia com per la singularitat constructiva. També es va parar atenció en detalls d’art funerari presents en panteons, làpides, túmuls i fins i tot enreixats de forja.
L’itinerari també es va aturar en els hipogeus de més cabuda (com el de cal Segarra amb més de 16 fèretres); en els escassos cenotafis existents (com el dedicat al germà Saperas, assassinat durant la Guerra Civil); o el panteó de la família Robinat-Felip, l’únic exponent d’art decó a la ciutat. Aixa mateix, es va reobrir al públic per primera vegada en vint anys l’antiga capella i la sala d’autòpsies, ara en desús. García també subratllava elements de botànica com els xiprers de mitjans del segle XIX que han sobreviscut des de la construcció del cementiri l’any 1841.
La visita va anar precedida per un repàs a la història del recinte, “encara mai escrita” segons García. Aquest fet -ha explicat- l’ha dut a recopilar un conjunt de dades inèdites que donaran peu a la publicació d’un llibre sobre el cementiri de Tàrrega l’any vinent. La proposta de dissabte, de carácter gratuït, es va completar amb lectura de poemes i música en directe a càrrec del violinista Xavier Reyes i el violoncel•lista Roc Satorres.