El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha negat amb rotunditat les informacions “basades en sospites sense fonament i ha posat de manifest el compromís absolut del Govern amb l’objectiu d’aquesta infraestructura de reg com a instrument per garantir el futur de l’agricultura i per contribuir al reequilibri territorial de les terres de Lleida. Les infraestructures del segle XXI com el Segarra-Garrigues són imprescindibles per potenciar un clúster que és un dels més dinàmics d’Europa però també la multifuncionalitat de l’agricultura: la seva capacitat de conservar i gestionar el territori; de mantenir i preservar uns valors naturals, d’evitar el despoblament i d’assegurar la producció d’aliments sans, segurs i de qualitat”.
I ha afegit, “respectem el dret de la PDE i de qualsevol altra entitat, a defensar els seus objectius i interessos, però sobre la base d’arguments contrastats, no de suposicions, i més quan des del Govern, i jo mateix com a conseller hem defensat que en cap cas aquest canal s'ha dissenyat per altra cosa que per a regar les terres de Lleida”.
“El nostre posicionament com a Govern està alineat i comparteix els objectius del Manifest de Vallbona de les Monges: per un canal Segarra-Garrigues per al segle XXI, on es demanava una gestió sostenible del canal Segarra-Garrigues”.
Criteris de disseny de la xarxa de reg
Pelegrí ha senyalat entre d’altres arguments que refermem la posició del Govern els propis criteris de disseny de la xarxa de reg del Segarra-Garrigues; “tots els projectes tècnics s'han redactat d'acord amb l'avantprojecte que es va treure a informació publica en el seu dia; totes les obres estan dissenyades per posar en regadiu els camps del Segarra Garrigues, no hi cap una altre destí de l'aigua. Tot això es pot comprovar en les infraestructures fetes i en els projectes ja redactats; tot està dissenyat per la posada en reg”.
Cost de les obres
Pel que fa al pressupost i al finançament de les obres, el conseller ha remarcat que “s'ha de fer cas a la realitat, i no a les especulacions. El cost per hectàrea d'aquest regadiu és similar al d'altres obres que es realitzen a Catalunya, per tant no hi ha cap sobrecost i, d’altra banda, és evident que amb l’actual situació pressupostària, les obres avancem a mesura que obra avança per les zones on hi ha un alt percentatge de regants adherits, i hem fet i estem fent molts esforços per facilitar l’adhesió dels regants al Segarra-Garrigues. Malgrat tot, el Govern va establir un acord el passat mes de juliol per garantir la continuïtat de les obres”
De l’import d’adjudicació de l’any 2002 (923 Meuros iva exclòs) s’han executat 670,6 Meuros iva exclòs. Les obres fetes permeten regar en l'actualitat més de 5.000 hectàrees.
Fins ara s'han executat les obres de la xarxa primària, fet que ha provocat que el grau d'inversió sigui superior al de posada en regadiu.
El Pla d’Actuació fins al 2017 permetrà regar en una primera fase més de 18.000 hectàrees i suposarà una inversió des de l’origen de 751 Meuros iva exclòs, sempre per sota de l'import d'adjudicació.
Mesures per tal d’afavorir les adhesions al reg
El conseller ha recordat que aquesta obra es va “desencallar” gràcies a la nova forma de gestió de l’obra impulsada pel Govern”, a través de les modificacions que va introduir a la llei òmnibus per facilitar als regants la seva participació en el finançament i a l’establiment del condicionant que hi hagi un percentatges d’adhesions elevat (80%) per iniciar els regadius per tal de prioritzar que l’obra s’executa allà on hi ha iniciativa i allà on es pugui aprofitar immediatament la infraestructura.
Per a l’exercici 2014 es preveu rellançar les inversions destinades al regadiu Segarra-Garrigues, tant pel que fa a les obres de transformació com a les mesures compensatòries prèvies a zones de futur regadiu i a accions correctores. Aquestes accions es faran sempre amb l’acompanyament dels regants que es comprometin a acollir-se al sistema de reg, un cop es vagin executant les infraestructures principals.
Cal recordar que el passat mes de juliol el Govern de la Generalitat, a través d’un acord amb el govern espanyol garantia el finançament i l’aportació econòmica fins al 2017 per continuar les obres del Segarra-Garrigues. Gràcies a aquesta inversió de 60M€ es preveu l’execució i posada en regadiu de 12.137 hectàrees en el període 2013-2017, que permetran entrar en reg els àmbits de Sarroca, Verdú, Castelldans i les Borges Blanques, la qual cosa suposa que el canal arribi a un total de 20.000 hectàrees de reg.
Per a l’any 2014, les aportacions previstes en el projecte de pressupost per part del Departament d’Agricultura a l’empresa Infraestructures de la Generalitat per a finançar aquesta inversió és de 21,7 milions d’euros. Així mateix, per al 2014 es preveu l’execució d’altres inversions en infraestructures de camins i regadius. En concret, es preveu avançar de forma important en l’execució de les obres de regulació i distribució del regadiu Segrià Sud i en les obres de la xarxa de distribució dels regs de l’entorn de l’embassament de Rialb als termes municipals de Peramola i Bassella a l’Alt Urgell.
Pelegrí ha destacat també els “4 motors del Segarra-Garigues” com una altre dels arguments que confirmen l’orientació i la finalitat per a reg de l’obra. “Tenim quatre projectes sectorials en marxa, al davant dels quals hi ha ‘màquines de tren’ ben escollides per la seva potència, solvència i tarannà win-win, quatre màquines orientades a produccions interessants per elles i per al Segarra-Garrigues”.
Motor 1: Projecte Pomeres (Alcarràs)
Un és el Projecte pomeres, amb Fruits de Ponent d’Alcarràs com a ‘motor’, i que en la seva fase incipient en la finca pilot de Ribelles “ja vam apadrinar” a l’agost. Aquest projecte ha de permetre a les explotacions de la zona (sectors 1 i 2 del Segarra-Garrigues) que decideixen fer la transformació cap a producció de pomes, a través de l’estructura i know-how de Fruits de Ponent, i el suport del Departament i de l’IRTA, l’aprenentatge en el maneig de la plantació i la comercialització del producte; i a Fruits de Ponent la complementació de la seva producció actual de préssecs i nectarines (que suposa una concentració d’activitat de juny a setembre) amb la producció de pomes que li permetrà millorar els seus resultats amb una ocupació més equilibrada del seu personal, una millor rendibilització de les instal•lacions i material i equip, i un increment de les vendes. El DAAM, per mitjà dels ajuts del Programa de Desenvolupament Rural (PDR), facilitarà aquesta transformació que té com a característica principal l’aportació d’un alt valor afegit a les explotacions i que els hi permet consolidar-se al territori o renovar-se mitjançant la incorporació de joves i, a través de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del Departament, i dels serveis especialitzats, el Departament aporta tots els suports de recerca i formació i assessorament.
Motor 2: Projecte doble collita d’Ivars
Un segon projecte és el de doble collita anual per a l’alimentació ramadera que s’ha presentat avui, en el qual la Cooperativa d’Ivars d’Urgell com a ‘motor’ ja hi porta un temps en fase experimental. “Ara es tracta que l’experiència assolida pugui traslladar-se i ampliar-se en una finca pilot que es pugui ubicar en la zona del Segarra-Garrigues.
Els altres dos projectes que s’estan endegant es presentaran en el seu moment atès que, en ambdós casos, s’està treballant en aspectes tècnics amb les indústries que actuaran de motor, “màquines tan bones com les que estiraran dels primers projectes”, ha afirmat Pelegrí.
I ha afegit, “respectem el dret de la PDE i de qualsevol altra entitat, a defensar els seus objectius i interessos, però sobre la base d’arguments contrastats, no de suposicions, i més quan des del Govern, i jo mateix com a conseller hem defensat que en cap cas aquest canal s'ha dissenyat per altra cosa que per a regar les terres de Lleida”.
“El nostre posicionament com a Govern està alineat i comparteix els objectius del Manifest de Vallbona de les Monges: per un canal Segarra-Garrigues per al segle XXI, on es demanava una gestió sostenible del canal Segarra-Garrigues”.
Criteris de disseny de la xarxa de reg
Pelegrí ha senyalat entre d’altres arguments que refermem la posició del Govern els propis criteris de disseny de la xarxa de reg del Segarra-Garrigues; “tots els projectes tècnics s'han redactat d'acord amb l'avantprojecte que es va treure a informació publica en el seu dia; totes les obres estan dissenyades per posar en regadiu els camps del Segarra Garrigues, no hi cap una altre destí de l'aigua. Tot això es pot comprovar en les infraestructures fetes i en els projectes ja redactats; tot està dissenyat per la posada en reg”.
Cost de les obres
Pel que fa al pressupost i al finançament de les obres, el conseller ha remarcat que “s'ha de fer cas a la realitat, i no a les especulacions. El cost per hectàrea d'aquest regadiu és similar al d'altres obres que es realitzen a Catalunya, per tant no hi ha cap sobrecost i, d’altra banda, és evident que amb l’actual situació pressupostària, les obres avancem a mesura que obra avança per les zones on hi ha un alt percentatge de regants adherits, i hem fet i estem fent molts esforços per facilitar l’adhesió dels regants al Segarra-Garrigues. Malgrat tot, el Govern va establir un acord el passat mes de juliol per garantir la continuïtat de les obres”
De l’import d’adjudicació de l’any 2002 (923 Meuros iva exclòs) s’han executat 670,6 Meuros iva exclòs. Les obres fetes permeten regar en l'actualitat més de 5.000 hectàrees.
Fins ara s'han executat les obres de la xarxa primària, fet que ha provocat que el grau d'inversió sigui superior al de posada en regadiu.
El Pla d’Actuació fins al 2017 permetrà regar en una primera fase més de 18.000 hectàrees i suposarà una inversió des de l’origen de 751 Meuros iva exclòs, sempre per sota de l'import d'adjudicació.
Mesures per tal d’afavorir les adhesions al reg
El conseller ha recordat que aquesta obra es va “desencallar” gràcies a la nova forma de gestió de l’obra impulsada pel Govern”, a través de les modificacions que va introduir a la llei òmnibus per facilitar als regants la seva participació en el finançament i a l’establiment del condicionant que hi hagi un percentatges d’adhesions elevat (80%) per iniciar els regadius per tal de prioritzar que l’obra s’executa allà on hi ha iniciativa i allà on es pugui aprofitar immediatament la infraestructura.
Per a l’exercici 2014 es preveu rellançar les inversions destinades al regadiu Segarra-Garrigues, tant pel que fa a les obres de transformació com a les mesures compensatòries prèvies a zones de futur regadiu i a accions correctores. Aquestes accions es faran sempre amb l’acompanyament dels regants que es comprometin a acollir-se al sistema de reg, un cop es vagin executant les infraestructures principals.
Cal recordar que el passat mes de juliol el Govern de la Generalitat, a través d’un acord amb el govern espanyol garantia el finançament i l’aportació econòmica fins al 2017 per continuar les obres del Segarra-Garrigues. Gràcies a aquesta inversió de 60M€ es preveu l’execució i posada en regadiu de 12.137 hectàrees en el període 2013-2017, que permetran entrar en reg els àmbits de Sarroca, Verdú, Castelldans i les Borges Blanques, la qual cosa suposa que el canal arribi a un total de 20.000 hectàrees de reg.
Per a l’any 2014, les aportacions previstes en el projecte de pressupost per part del Departament d’Agricultura a l’empresa Infraestructures de la Generalitat per a finançar aquesta inversió és de 21,7 milions d’euros. Així mateix, per al 2014 es preveu l’execució d’altres inversions en infraestructures de camins i regadius. En concret, es preveu avançar de forma important en l’execució de les obres de regulació i distribució del regadiu Segrià Sud i en les obres de la xarxa de distribució dels regs de l’entorn de l’embassament de Rialb als termes municipals de Peramola i Bassella a l’Alt Urgell.
Pelegrí ha destacat també els “4 motors del Segarra-Garigues” com una altre dels arguments que confirmen l’orientació i la finalitat per a reg de l’obra. “Tenim quatre projectes sectorials en marxa, al davant dels quals hi ha ‘màquines de tren’ ben escollides per la seva potència, solvència i tarannà win-win, quatre màquines orientades a produccions interessants per elles i per al Segarra-Garrigues”.
Motor 1: Projecte Pomeres (Alcarràs)
Un és el Projecte pomeres, amb Fruits de Ponent d’Alcarràs com a ‘motor’, i que en la seva fase incipient en la finca pilot de Ribelles “ja vam apadrinar” a l’agost. Aquest projecte ha de permetre a les explotacions de la zona (sectors 1 i 2 del Segarra-Garrigues) que decideixen fer la transformació cap a producció de pomes, a través de l’estructura i know-how de Fruits de Ponent, i el suport del Departament i de l’IRTA, l’aprenentatge en el maneig de la plantació i la comercialització del producte; i a Fruits de Ponent la complementació de la seva producció actual de préssecs i nectarines (que suposa una concentració d’activitat de juny a setembre) amb la producció de pomes que li permetrà millorar els seus resultats amb una ocupació més equilibrada del seu personal, una millor rendibilització de les instal•lacions i material i equip, i un increment de les vendes. El DAAM, per mitjà dels ajuts del Programa de Desenvolupament Rural (PDR), facilitarà aquesta transformació que té com a característica principal l’aportació d’un alt valor afegit a les explotacions i que els hi permet consolidar-se al territori o renovar-se mitjançant la incorporació de joves i, a través de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del Departament, i dels serveis especialitzats, el Departament aporta tots els suports de recerca i formació i assessorament.
Motor 2: Projecte doble collita d’Ivars
Un segon projecte és el de doble collita anual per a l’alimentació ramadera que s’ha presentat avui, en el qual la Cooperativa d’Ivars d’Urgell com a ‘motor’ ja hi porta un temps en fase experimental. “Ara es tracta que l’experiència assolida pugui traslladar-se i ampliar-se en una finca pilot que es pugui ubicar en la zona del Segarra-Garrigues.
Els altres dos projectes que s’estan endegant es presentaran en el seu moment atès que, en ambdós casos, s’està treballant en aspectes tècnics amb les indústries que actuaran de motor, “màquines tan bones com les que estiraran dels primers projectes”, ha afirmat Pelegrí.