El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, del director general de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Josep Maria Monfort, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Jaume Fabà, va presidir divendres al matí, a la seu del Departament, a Lleida, la presentació del ‘Protocol del Projecte PRO-FRUIT. PROtecció de la FRUITa enfront a les tempestes de calamarsa’.
Josep Maria Pelegrí va obrir la seva intervenció fent palès que el propi nom del projecte ja avança el seu objecte: protecció de la fruita, contra les tempestes i la calamarsa, que està impulsat per la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, i l’IRTA, i que té com a objectiu fomentar l’ús de les xarxes antipedra per tal d’assegurar l’activitat econòmica del sector de la producció i comercialització de fruita fresca.
Com Pelegrí va afegir, aquest objectiu general es tradueix en dos elements: d’una banda, la creació d’un Observatori de Xarxes Antipedra en la Finca que té l’IRTA a Mollerussa, on s’hi instal·laran les diferents tipologies de tecnologia de xarxes antipedra que hi ha actualment al mercat, una parcel·la que tindrà un triple ús: comparar l’eficàcia de les mateixes i el seu efecte sobre la producció i la qualitat de la fruita, posar a punt les tècniques de cultius associades a l’ús de xarxes, i ser una plataforma de difusió i transferència als agricultors dels avantatges d’aquest sistema de protecció, per a la qual cosa s’estableix un calendari anual de jornades i visites. I d’altra banda, traslladar a diferents parcel·les de diverses poblacions les diferents tipologies de xarxes antipedra per avaluar la seva eficàcia.
El conseller va remarcar que es tracta d’un projecte fonamental i que va arribar en una setmana on havíem vist ben de prop el mal que fan les calamarsades, atès les recentment registrades en diverses contrades de Catalunya. “Les tempestes de calamarsa són el fenomen més greu per a la agricultura, i en pocs minuts poden provocar grans danys als conreus i pèrdues econòmiques quantioses”, va assenyalar el conseller.
De fet, les dades constaten que la superfície de fruiters afectada anualment per tempestes de calamarsa supera cada any les 1.500 hectàrees, havent-se superat les 10.000 entre 1999 i 2012, i són més habituals a la zona de Lleida, com prova que en el període 2010-2012 sempre han afectat totes les comarques fruiteres de Lleida en tots els anys, i el 2012 van afectar 13.000 hectàrees a Lleida, que suposen aproximadament un terç de la superfície productiva de fruita de la zona. I el 2012 no va ser un any excepcional, en els últims 14 anys s’ha registrat 4 anys (1999, 2009, 2012 i 2013) amb una gran quantitat de tempestes amb una virulència tant en superfície afectada, com pel grau d’afectació de la fruita.
Així, Josep Maria Pelegrí va voler incidir en què, “actualment, la millor tecnologia per a protegir la producció enfront a les calamarsades són les xarxes antipedra”, i va afegir que “moltes qüestions referides a la tecnologia de xarxes està disponible per al fructicultor però hi ha altres elements claus dels quals encara no hi ha informació contrastada al nostres país, motiu pel qual des del DAAM hem tirat endavant aquest projecte; i l’objectiu d’aquest suport és assegurar l’economia d’un dels sectors més importants a nivell de PIB a Catalunya”, com prova el fet que la fruita fresca representa el 9% de la Producció Final Agrícola i ramadera, i és el tercer sector en importància darrere del porcí i de l’aviram. En PFAgrícola, ocupa la primera posició, amb gairebé un 24% del total. La superfície total, sense incloure cítrics, se situa en unes 48.000 hectàrees, el 50% de les quals correspon a préssec i nectarina, a pera el 25%, i a poma un 20%.
En aquest punt, Pelegrí va fer constar que “la nostra fruita és molt competitiva en els mercats internacionals. Catalunya exporta prop del 40% dels préssecs i de les nectarines de l’Estat espanyol i prop del 70% de les peres i pomes; i els destins són Centre-Europa (Alemanya, França, Itàlia, Portugal, Grècia, Països Baixos i Bèlgica), i també, sobretot els darrers anys, els països de l’Est (Polònia, Rússia, Ucraïna...) són destins cada cop més potents en pera i en fruita de pinyol, mentre que els països àrabs ho són en poma”.
En aquest context, com va destacar el conseller, “una pedregada no només afecta la producció, sinó que s’hi veu afectat tot l’entramat econòmic que representa les organitzacions o centrals fructícoles, l’exportació o el consum; malgrat tot, l’ús de xarxes antipedra no està molt generalitzat, i els handicaps són, bàsicament, el cost de la inversió i la superfície mitjana de les plantacions de fruiters, tenint en compte també que el cost per unitat de superfície és inferior quan major és la parcel·la”.
En relació al primer handicap, Josep Maria Pelegrí va incidir en el suport del Departament per facilitar l’accés al finançament per a la realització d’inversions, entre les quals figuren la instal·lació de xarxes o malles de protecció de cultius en explotacions agrícoles. El conseller va recordar que enguany s’han obert dues línies de crèdit amb l’ICF per a facilitar d’accés al finançament en forma de garantia (avals) per al finançament d’inversions, en una de les quals també participa Avalis.
Josep Maria Pelegrí també es va referir a la importància de les assegurances agràries, i va remarcar que, a diferència d’altres comunitats autònomes, Catalunya ha mantingut les ajudes en aquesta matèria.
En aquest sentit, Pelegrí va afegir que “des de fa anys que el DAAM aposta per aquell lema que diu que ‘allò que és assegurable, no hauria de ser indemnitzable’, i és que assegurar les collites, les produccions, els mitjans de producció, és una de les principals previsions que ha de tenir tota empresa, i en el món agrari, aquesta premissa es fa encara més punyent. Per sort, en un sector tan professionalitzat com el de la fruita fresca, on bona part de la producció depèn d’una variable tan evident com la meteorologia, i la filosofia d’assegurar la producció està força estesa entre els productors; potser no tan com voldríem, però en comparació amb altres sectors, la fruita gaudeix d’un nivell d’assegurament força elevat. Ara bé, si l’assegurança agrària permet al productor mantenir una part de la seva renda, no s’assegura ni la quantitat ni la qualitat de la fruita afectada a les centrals fructícoles, amb el conseqüent problema econòmic que això suposa”.