El director de l'IEI, Josep Maria Solé i Sabaté, ha participat en l'acte de presentació del documental 'Ton Sirera', de Jesús Vilamajó, que ha tingut lloc al CaixaForum de Lleida. L'acte ha comptat amb la presència de Mercè Freixenet, directora de CaixaForum Lleida; Jesús Navarro, director del Museu Morera de Lleida; Jesús Vilamajó, director de l'audiovisual; i Pere Sirera, fill de Ton Sirera.
Amb aquest documental inèdit, d'una hora de durada i realitzat en format digital d'alta definició, Vilamajó ha volgut contribuir a donar llum, d'una forma amena i suggeridora a la figura d'un dels fotògrafs, cineastes i aventurers lleidatans més innovadors i transgressors de tots els temps.
Ton Sirera (Barcelona 1911- Lleida 1975) és un dels artistes amateurs catalans més desconeguts pel gran públic de fora de Lleida, però que en l'àmbit de la creació fotogràfica i cinematogràfica més experimental va aconseguir sobresortir des de la perifèria lleidatana i esdevenir un dels grans exponents de la fotografia contemporània catalana del segon terç de segle XX.
Viatger empedreït, excursionista, esquiador, aventurer, aviador, home curiós i afable, extrovertit, amant de la família i bon amic dels seus amics, s'instal.là definitivament a Lleida després de la Guerra Civil juntament amb el seu germà i gran col.laborador Jordi Sirera, amb el qual va realitzar diferents projectes, entre altres, el llibre Árboles, un compendi il.lustrat de la flora del país. Ensems, van obrir al carrer Major de Lleida la llibreria Atlàntida on hi passaven sovint els intel.lectuals i artistes de l'època, perquè els germans Sirera tenien cura de tenir a disposició dels clients llibres especialitzats que no es trobaven a altres llocs.
Malgrat que la tendència del moment a Catalunya, a Espanya i a Europa -anys 40 i 50- estava basada en la fotografia documental d'arrel humanista, el Sirera fotògraf s'alià amb les influències europees més informalistes i optà clarament per l'abstracció, i ho va fer incitat per dos dels seus grans amics, els pintors Joan Vila-Cases -establert a París- i el targarí Lluís Trepat.
Les seves propostes abstractes partint de tècniques fotogràfiques diametralment oposades a priori: la macrofotografia -una fotografia realitzada a centímetres de distància de l'objecte- i la fotografia aèria capturada a centenars o fins i tot milers de metres de terra, li van valer el reconeixement i va arribar a exposar a la prestigiosa Sala Aixalà de Barcelona l'any 1960.
La seva incursió en la cinematografia es va materialitzar a través del Centre Excursionista de Lleida i el Cine Club Lérida a partir dels anys 40. Amb una imaginació i creativitat desbordant, a més de realitzar pel.lícules de curta durada en el terreny més familiar o documental, va signar un cinema més conceptual, molt experimental i sovint proper al surrealisme que li han valgut la consideració internacional.
Sirera també és conegut pel treball de caire descriptiu i antropològic de la Catalunya dels anys 60, una col.lecció de llibres editada per l'editorial Taber que s'anomenà Catalunya Visió i que desenvolupà, colze a colze, amb el seu amic escriptor Josep Vallverdú. Ambdós van recórrer durant uns quants anys gran part del territori català amb l'ànim de fer un retrat proper i d'autor d'una Catalunya bàsicament rural i en transformació.
Per a l'elaboració del guió del documental, Vilamajó ha invertit més d'un any de treball durant el qual ha visionat milers de negatius, fotografies i documents de l'arxiu familiar, que el seu fill Pere, que ha participat activament en el projecte, està inventariant i classificant.
Paral.lelament al treball de recerca en el propi arxiu familiar, el realitzador targarí ha entrevistat familiars, amics i experts en l'obra de Ton Sirera com són el fotògraf, escriptor i historiador de la fotografia Joan Fontcuberta; el conservador en cap de l'àrea de fotografia del MNAC David Balsells; el crític i expert en l'obra d'en Sirera Josep Miquel Garcia; el director del Museu d'Art Jaume Morera Jesús Navarro; l'historiador de cinema Oriol Bosch; els comissaris de Catalunya Visió Cristina Zelich i Josep Rigol; la seva esposa Maria Soler i els seus amics Josep Vallverdú, Emilio Clariana i Lluís Trepat.
Jesús Vilamajó és conegut a Lleida com a fotògraf i, també, per haver ideat i dirigit fins a l'any 2011 el ja desaparegut festival internacional de fotografia Emergent-Lleida.
A l'actualitat compagina la seva labor professional amb la direcció, juntament amb Natàlia Lloreta, d'Intersecció, un projecte empresarial d'emprenedoria cultural amb seu a Tàrrega que treballa desenvolupant accions al territori de caire artístic, social i cultural.
El documental Ton Sirera ha estat possible gràcies a la col.laboració i suport de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Màgical i Intersecció, així com també amb la col.laboració de Caixaforum Lleida que ha cedit la seva sala per a l'estrena del documental a Lleida.
Amb aquest documental inèdit, d'una hora de durada i realitzat en format digital d'alta definició, Vilamajó ha volgut contribuir a donar llum, d'una forma amena i suggeridora a la figura d'un dels fotògrafs, cineastes i aventurers lleidatans més innovadors i transgressors de tots els temps.
Ton Sirera (Barcelona 1911- Lleida 1975) és un dels artistes amateurs catalans més desconeguts pel gran públic de fora de Lleida, però que en l'àmbit de la creació fotogràfica i cinematogràfica més experimental va aconseguir sobresortir des de la perifèria lleidatana i esdevenir un dels grans exponents de la fotografia contemporània catalana del segon terç de segle XX.
Viatger empedreït, excursionista, esquiador, aventurer, aviador, home curiós i afable, extrovertit, amant de la família i bon amic dels seus amics, s'instal.là definitivament a Lleida després de la Guerra Civil juntament amb el seu germà i gran col.laborador Jordi Sirera, amb el qual va realitzar diferents projectes, entre altres, el llibre Árboles, un compendi il.lustrat de la flora del país. Ensems, van obrir al carrer Major de Lleida la llibreria Atlàntida on hi passaven sovint els intel.lectuals i artistes de l'època, perquè els germans Sirera tenien cura de tenir a disposició dels clients llibres especialitzats que no es trobaven a altres llocs.
Malgrat que la tendència del moment a Catalunya, a Espanya i a Europa -anys 40 i 50- estava basada en la fotografia documental d'arrel humanista, el Sirera fotògraf s'alià amb les influències europees més informalistes i optà clarament per l'abstracció, i ho va fer incitat per dos dels seus grans amics, els pintors Joan Vila-Cases -establert a París- i el targarí Lluís Trepat.
Les seves propostes abstractes partint de tècniques fotogràfiques diametralment oposades a priori: la macrofotografia -una fotografia realitzada a centímetres de distància de l'objecte- i la fotografia aèria capturada a centenars o fins i tot milers de metres de terra, li van valer el reconeixement i va arribar a exposar a la prestigiosa Sala Aixalà de Barcelona l'any 1960.
La seva incursió en la cinematografia es va materialitzar a través del Centre Excursionista de Lleida i el Cine Club Lérida a partir dels anys 40. Amb una imaginació i creativitat desbordant, a més de realitzar pel.lícules de curta durada en el terreny més familiar o documental, va signar un cinema més conceptual, molt experimental i sovint proper al surrealisme que li han valgut la consideració internacional.
Sirera també és conegut pel treball de caire descriptiu i antropològic de la Catalunya dels anys 60, una col.lecció de llibres editada per l'editorial Taber que s'anomenà Catalunya Visió i que desenvolupà, colze a colze, amb el seu amic escriptor Josep Vallverdú. Ambdós van recórrer durant uns quants anys gran part del territori català amb l'ànim de fer un retrat proper i d'autor d'una Catalunya bàsicament rural i en transformació.
Per a l'elaboració del guió del documental, Vilamajó ha invertit més d'un any de treball durant el qual ha visionat milers de negatius, fotografies i documents de l'arxiu familiar, que el seu fill Pere, que ha participat activament en el projecte, està inventariant i classificant.
Paral.lelament al treball de recerca en el propi arxiu familiar, el realitzador targarí ha entrevistat familiars, amics i experts en l'obra de Ton Sirera com són el fotògraf, escriptor i historiador de la fotografia Joan Fontcuberta; el conservador en cap de l'àrea de fotografia del MNAC David Balsells; el crític i expert en l'obra d'en Sirera Josep Miquel Garcia; el director del Museu d'Art Jaume Morera Jesús Navarro; l'historiador de cinema Oriol Bosch; els comissaris de Catalunya Visió Cristina Zelich i Josep Rigol; la seva esposa Maria Soler i els seus amics Josep Vallverdú, Emilio Clariana i Lluís Trepat.
Jesús Vilamajó és conegut a Lleida com a fotògraf i, també, per haver ideat i dirigit fins a l'any 2011 el ja desaparegut festival internacional de fotografia Emergent-Lleida.
A l'actualitat compagina la seva labor professional amb la direcció, juntament amb Natàlia Lloreta, d'Intersecció, un projecte empresarial d'emprenedoria cultural amb seu a Tàrrega que treballa desenvolupant accions al territori de caire artístic, social i cultural.
El documental Ton Sirera ha estat possible gràcies a la col.laboració i suport de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Màgical i Intersecció, així com també amb la col.laboració de Caixaforum Lleida que ha cedit la seva sala per a l'estrena del documental a Lleida.