L’Associació Catalana de Municipis va encarregar un informe jurídic a un gabinet d’advocats per saber què han de fer els alcaldes en relació a l’aplicació de la coneguda i polèmica llei de banderes.
En aquest informe, al qual han tingut accés Ràdio Tàrrega i que va ser entregat a tots els alcaldes i presidents de Consells Comarcals que formen part del Front Comú creat a Tàrrega el passat mes de febrer, es fa per una banda l’anàlisi de les conductes que en el transcurs del temps s’han donat en relació a l’aplicació d’aquesta llei; i en segon lloc, l’anàlisi de com la doctrina jurisprudencial ha interpretat i ha fet aplicar aquesta llei, arran de diferents casuístiques originades davant la seva manca de compliment estricte per part de determinats Ens locals de Catalunya i anteriorment també del País Basc.
Segons l’informe, el que acostuma a passar és que davant del fet que en un Ajuntament no s’hissi la bandera, sol rebre un requeriment de la Delegació o subdelegació del Govern instant-lo a complir la llei. Normalment no hi ha contesta al requeriment i la Delegació del Govern sol interposar un recurs contenciós administratiu que inexorablement hom resol condemnant a l’ajuntament al compliment de la legalitat. La duració d’un procés d’aquesta naturalesa sol ser de 6 mesos a 18 segons el Jutjat i la perícia de l’advocat defensor en fer-ho allargar.
Quan la sentència esdevé ferma, si l’alcalde no hi dóna compliment la part recurrent por demanar-ne l’execució. En aquest cas el jutge pot imposar multes coercitives de cent cinquanta a mil cinc-cents euros a les autoritats, en aquest cas alcaldes i presidents de consells, funcionaris o agents que incompleixin els seus requeriments.
Exigir la responsabilitat penal que pugui correspondre, usualment contra l’alcalde pel delicte de desobediència que pot comportar una multa de 3 a 12 mesos i l’ inhabilitació especial per a càrrec públic per temps de 6 mesos a 2 anys.
Jordi Salbanyà, responsable d’aquest informe jurídic, ha assegurat que en el cas del Consell Comarcal de l’Urgell encara hi havia temps abans d’incórrer en il•legalitat per penjar la bandera, però aquesta és una decisió política i individual respectable de cada requerit.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES:
En aquest informe, al qual han tingut accés Ràdio Tàrrega i que va ser entregat a tots els alcaldes i presidents de Consells Comarcals que formen part del Front Comú creat a Tàrrega el passat mes de febrer, es fa per una banda l’anàlisi de les conductes que en el transcurs del temps s’han donat en relació a l’aplicació d’aquesta llei; i en segon lloc, l’anàlisi de com la doctrina jurisprudencial ha interpretat i ha fet aplicar aquesta llei, arran de diferents casuístiques originades davant la seva manca de compliment estricte per part de determinats Ens locals de Catalunya i anteriorment també del País Basc.
Segons l’informe, el que acostuma a passar és que davant del fet que en un Ajuntament no s’hissi la bandera, sol rebre un requeriment de la Delegació o subdelegació del Govern instant-lo a complir la llei. Normalment no hi ha contesta al requeriment i la Delegació del Govern sol interposar un recurs contenciós administratiu que inexorablement hom resol condemnant a l’ajuntament al compliment de la legalitat. La duració d’un procés d’aquesta naturalesa sol ser de 6 mesos a 18 segons el Jutjat i la perícia de l’advocat defensor en fer-ho allargar.
Quan la sentència esdevé ferma, si l’alcalde no hi dóna compliment la part recurrent por demanar-ne l’execució. En aquest cas el jutge pot imposar multes coercitives de cent cinquanta a mil cinc-cents euros a les autoritats, en aquest cas alcaldes i presidents de consells, funcionaris o agents que incompleixin els seus requeriments.
Exigir la responsabilitat penal que pugui correspondre, usualment contra l’alcalde pel delicte de desobediència que pot comportar una multa de 3 a 12 mesos i l’ inhabilitació especial per a càrrec públic per temps de 6 mesos a 2 anys.
Jordi Salbanyà, responsable d’aquest informe jurídic, ha assegurat que en el cas del Consell Comarcal de l’Urgell encara hi havia temps abans d’incórrer en il•legalitat per penjar la bandera, però aquesta és una decisió política i individual respectable de cada requerit.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES: