L'espera mitjana al juny era de 80 dies a Ponent i de 45 a l'Alt Pirineu i Aran
Lleida (ACN).- El Departament de Salut admet que les llistes d'espera a la Regió Sanitària de Lleida augmentaran aquest any pel tancament de quiròfans que s'ha fet durant l'estiu. A dia 30 de juny, l'espera mitjana de les operacions era d'uns 80 dies a Ponent i d'uns 45 a l'Alt Pirineu i Aran, i més de 1.700 persones esperaven una operació a tota la demarcació, segons les dades de Salut. El delegat de Salut a Lleida i l'Alt Pirineu i l'Aran, Antoni Mateu, ha explicat que el nou model d'accés a les intervencions quirúrgiques programades tindrà en compte el risc de l'espera i l'impacte que tindria en la qualitat de vida dels pacients. Mateu també ha anunciat la creació d'una comissió territorial de seguiment clínic.
El delegat de Salut a Lleida i l'Alt Pirineu i l'Aran, Antoni Mateu, ha reconegut aquest dimarts que les mesures d'ajust que s'han pres aquest estiu amb el tancament de més d'un centenar de llits i de quiròfans als hospitals lleidatans repercutirà en el fet que "hi haurà més llistes d'espera, la gent s'haurà de desplaçar una mica més lluny i afectarà a les condicions laborals dels treballadors". Mateu ha fet aquestes declaracions durant la presentació del nou model d'accés a les intervencions quirúrgiques programades.
Segons les dades de Salut, el dia 30 de juny hi havia a la Regió Sanitària de Lleida 1.535 pacients en llista d'espera per a una operació quirúrgica i el temps d'espera mitjana era de 2,66 mesos, és a dir, uns 80 dies. Durant el primer semestre de 2011 es van fer 4.203 intervencions, una cinquantena menys que en el mateix període del 2010. No obstant, al juny hi havia gairebé 200 pacients lleidatans més en llista d'espera que un any abans.
D'altra banda, a la Regió Sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran hi havia a dia 30 de juny de 2011 un total de 189 pacients en llista d'espera, respecte els 242 que hi havia l'any anterior. No obstant, el temps d'espera va créixer, passant dels 1,43 mesos del juny de 2010, als 1,53 mesos al juny de 2011. Aquestes dades, però, són encara inferiors als 4,3 mesos que calia esperar de mitjana per a una operació a Catalunya, al juny de 2011.
Els metges decidiran quines intervencions són prioritàries i es farà una comissió de seguiment
Mateu ha explicat que el nou model d'accessibilitat dels pacients a les intervencions quirúrgiques programades donarà prioritat a l'impacte que té la malaltia sobre la qualitat de vida i els riscos associats a la demora, a més de l'efectivitat clínica de la intervenció i l'ús de recursos sanitaris durant l'espera. "Els metges tindran l'última paraula i podem dir que passarem de decidir qui s'espera a qui va primer", ha explicat.
A més, Mateu ha dit que també s'establirà un temps de garantia flexible en funció de la gravetat de les patologies. En aquest sentit, en el cas de les intervencions sense risc vital, Salut proposa establir uns temps de garantia d'un màxim de sis mesos per a pròtesis de maluc i genoll o cataractes. En canvi, no hi ha cap temps garantit per a les intervencions de varius, galindons, vasectomies, circumcisió o septoplàstia. Pel que fa a la cirurgia cardíaca el temps garantit és de dos mesos, i pel que fa a les intervencions oncològiques, de 45 dies.
Per tot plegat, Mateu ha explicat que es crearà una comissió territorial de seguiment clínic que vetllarà per la qualitat del registre i analitzarà i gestionarà els fluxos entre centres. Aquesta comissió es reunirà un mínim de tres cops l'any i, segons Mateu, permetrà que, per exemple, un pacient pugui ser derivat a un altre centre del mateix territori o que es desplaci a Barcelona per poder ser atès. "El nostre objectiu és que no empitjori la qualitat de vida del pacient o que la demora creï riscos", ha assegurat.
Mateu considera que el municipi de Baix Pallars està ben atès "pel nombre de població que té"
Com va avançar l'ACN aquest dilluns, el servei de metge al municipi de Baix Pallars s'ha reduït de vuit hores a dues. El tinent alcalde de Baix Pallars, Eloi Calvo, va explicar que és pràcticament impossible que un sol metge amb només dues hores setmanals doni resposta a les necessitats dels 406 habitants dels 27 nuclis del municipi. El delegat de Salut, Antoni Mateu, ha respost aquest dimarts que "pel nombre de població" del municipi, la població està ben atesa perquè "mantenim el servei de metge" tot i que amb menys freqüència.
Pel que fa al servei d'infermera tindrà lloc dues tardes al mes a Gerri de la Sal i dues tardes al mes als consultoris de Peramea o Montcortés. Des de l'Ajuntament consideren injusta aquesta retallada.
Lleida (ACN).- El Departament de Salut admet que les llistes d'espera a la Regió Sanitària de Lleida augmentaran aquest any pel tancament de quiròfans que s'ha fet durant l'estiu. A dia 30 de juny, l'espera mitjana de les operacions era d'uns 80 dies a Ponent i d'uns 45 a l'Alt Pirineu i Aran, i més de 1.700 persones esperaven una operació a tota la demarcació, segons les dades de Salut. El delegat de Salut a Lleida i l'Alt Pirineu i l'Aran, Antoni Mateu, ha explicat que el nou model d'accés a les intervencions quirúrgiques programades tindrà en compte el risc de l'espera i l'impacte que tindria en la qualitat de vida dels pacients. Mateu també ha anunciat la creació d'una comissió territorial de seguiment clínic.
El delegat de Salut a Lleida i l'Alt Pirineu i l'Aran, Antoni Mateu, ha reconegut aquest dimarts que les mesures d'ajust que s'han pres aquest estiu amb el tancament de més d'un centenar de llits i de quiròfans als hospitals lleidatans repercutirà en el fet que "hi haurà més llistes d'espera, la gent s'haurà de desplaçar una mica més lluny i afectarà a les condicions laborals dels treballadors". Mateu ha fet aquestes declaracions durant la presentació del nou model d'accés a les intervencions quirúrgiques programades.
Segons les dades de Salut, el dia 30 de juny hi havia a la Regió Sanitària de Lleida 1.535 pacients en llista d'espera per a una operació quirúrgica i el temps d'espera mitjana era de 2,66 mesos, és a dir, uns 80 dies. Durant el primer semestre de 2011 es van fer 4.203 intervencions, una cinquantena menys que en el mateix període del 2010. No obstant, al juny hi havia gairebé 200 pacients lleidatans més en llista d'espera que un any abans.
D'altra banda, a la Regió Sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran hi havia a dia 30 de juny de 2011 un total de 189 pacients en llista d'espera, respecte els 242 que hi havia l'any anterior. No obstant, el temps d'espera va créixer, passant dels 1,43 mesos del juny de 2010, als 1,53 mesos al juny de 2011. Aquestes dades, però, són encara inferiors als 4,3 mesos que calia esperar de mitjana per a una operació a Catalunya, al juny de 2011.
Els metges decidiran quines intervencions són prioritàries i es farà una comissió de seguiment
Mateu ha explicat que el nou model d'accessibilitat dels pacients a les intervencions quirúrgiques programades donarà prioritat a l'impacte que té la malaltia sobre la qualitat de vida i els riscos associats a la demora, a més de l'efectivitat clínica de la intervenció i l'ús de recursos sanitaris durant l'espera. "Els metges tindran l'última paraula i podem dir que passarem de decidir qui s'espera a qui va primer", ha explicat.
A més, Mateu ha dit que també s'establirà un temps de garantia flexible en funció de la gravetat de les patologies. En aquest sentit, en el cas de les intervencions sense risc vital, Salut proposa establir uns temps de garantia d'un màxim de sis mesos per a pròtesis de maluc i genoll o cataractes. En canvi, no hi ha cap temps garantit per a les intervencions de varius, galindons, vasectomies, circumcisió o septoplàstia. Pel que fa a la cirurgia cardíaca el temps garantit és de dos mesos, i pel que fa a les intervencions oncològiques, de 45 dies.
Per tot plegat, Mateu ha explicat que es crearà una comissió territorial de seguiment clínic que vetllarà per la qualitat del registre i analitzarà i gestionarà els fluxos entre centres. Aquesta comissió es reunirà un mínim de tres cops l'any i, segons Mateu, permetrà que, per exemple, un pacient pugui ser derivat a un altre centre del mateix territori o que es desplaci a Barcelona per poder ser atès. "El nostre objectiu és que no empitjori la qualitat de vida del pacient o que la demora creï riscos", ha assegurat.
Mateu considera que el municipi de Baix Pallars està ben atès "pel nombre de població que té"
Com va avançar l'ACN aquest dilluns, el servei de metge al municipi de Baix Pallars s'ha reduït de vuit hores a dues. El tinent alcalde de Baix Pallars, Eloi Calvo, va explicar que és pràcticament impossible que un sol metge amb només dues hores setmanals doni resposta a les necessitats dels 406 habitants dels 27 nuclis del municipi. El delegat de Salut, Antoni Mateu, ha respost aquest dimarts que "pel nombre de població" del municipi, la població està ben atesa perquè "mantenim el servei de metge" tot i que amb menys freqüència.
Pel que fa al servei d'infermera tindrà lloc dues tardes al mes a Gerri de la Sal i dues tardes al mes als consultoris de Peramea o Montcortés. Des de l'Ajuntament consideren injusta aquesta retallada.