Tàrrega commemorarà aquest setembre el 50è aniversari de la construcció del campanar de l’ermita de Sant Eloi, emblemàtica torre que caracteritza el perfil de la ciutat. La capital de l’Urgell vol rememorar així l’esforç de les persones que ara fa mig segle, l’any 1964, impulsaren la restauració integral de l’ermita, projecte dins el qual se substituí la petita espadanya existent per la monumental estructura actual, de 17 metres d’alçada. Amb aquest propòsit, l’Ajuntament de Tàrrega i l’Associació d’Amics de l’Arbre(gestora del Parc de Sant Eloi) descobriran una placa commemorativa al peu del campanar el proper 14 de setembre. Serà en el decurs del tradicional Aplec de Sant Eloi, la trobada anyal dels targarins amb el gran pulmó verd de la ciutat. A l’acte també hi serà representada la Parròquia de Tàrrega, titular de l’ermita.
La memòria de l’efemèride també es palesarà amb l’edició dels goigs commemoratius dedicats a Sant Eloi, publicació que s’il·lustrarà amb un linòleum de l’artista targarí Francesc Rufes. És dóna la circumstància que el pare de Rufes fou un dels paletes que treballà en la construcció del campanar. D’altra banda, també durant l’aplec del 14 de setembre, Tàrrega inaugurarà la Font del Centenari, un altre testimoni amb què els Amics de l’Arbre perpetuen el record del primer segle de l’entitat (1913-2013). El monument s’ha aixecat a la plaça de les Alzines gràcies a un mecenatge privat.
La commemoració dels 50 anys del campanar de l’ermita també vol reconèixer les aportacions que en el seu moment es van fer per proveir les campanes.
L’any 1964 s’hi col·locà la primera campana, Eloia, com a ofrena dels metal·lúrgics catalans al seu patró Sant Eloi. Anys després, el 1989, l'Associació Cultural de Metal·lúrgics de Tàrrega va forjar la campana Montserrat, seguida el 1991 per la Ginesta i la Jordina, completant així els quatre finestrals del campanar. Val a dir que el gremi dels metal·lúrgics contribuí a finançar tot aquest projecte així com joiers, argenters i orfebres sota la coordinació d’un patronat. Els paletes i picapedrers que materialitzaren l’obra eren de Tàrrega i altres poblacions de l’Urgell.