L’Ajuntament de Tàrrega ha inaugurat avui la nova sala permanent del Museu Comarcal de l’Urgell (Carrer Major, 11) que sota el nom de Tragèdia al Call – Tàrrega 1348 exposa el llegat històric del passat jueu de la ciutat així com significatives obres d'art medieval. El nou espai museogràfic se centra en l’avalot registrat l'any 1348 a la vila contra els jueus, generant centenars de víctimes mortals. En aquest sentit, la sala documenta les excavacions arqueològiques efectuades l’any 2007 a la necròpolis hebrea de Tàrrega, Les Roquetes, on es localitzaren nombroses restes de les víctimes de l’esmentat assalt junt amb objectes funeraris.
El jaciment es considera únic a Europa, testimoni singular de l’onada antisemita que assotà el continent durant els segles XIV i XV. Tàrrega vol convertir la sala en un pol de referència sobre la interpretació de conflictes ètnics i religiosos. L’espai, de 150 m2, ha suposat una inversió de 200.000 euros aportats íntegrament pel Ministeri de Cultura a través de la Direcció General de Belles Arts i Béns Culturals.
Per la seva part, Obra Social “la Caixa” ha finançat l’audiovisual il·lustratiu que clou el recorregut i la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat ha costejat el disseny i l’edició del catàleg de la mostra. D’altra banda, el consistori ha senyalitzat els principals punts del barri jueu al nucli antic i la necròpolis gràcies a una subvenció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs– Diputació de Lleida.
La inauguració ha comptat amb la presència de Jesús Prieto, director general de Belles Arts i Béns Culturals del Ministeri de Cultura; Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida; i Imma Manso, subdelegada del Govern a Lleida; Ramon Ten, cap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, junt amb l'alcaldessa Rosa Maria Perelló i altres autoritats. Finalment l'ambaixador d'Israel, Alon Bar, no hi ha assistit per motius interns de l'ambaixada. També han visitat avui la sala Uriel Benguigui, president de la Comunitat Israeliana de Barcelona; Josep París, de l’Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel; Matilde Rufach, vicepresidenta de Tarbut Sefarad; i Lluís Bassat, president de la Fundació Carmen i Lluís Bassat.
El visitant accedeix primer a una galeria que proporciona una panoràmica sobre la Tàrrega medieval i les tensions socials, econòmiques i religioses que, junt amb la pesta negra, va causar el juliol de 1348 l’assalt al call. Aquí és on es mostren per primera vegada en un context museístic escultures de gran valor com cinc apòstols de l'antiga església romànico-gòtica; la creu de terme i el seu capitell recentment restaurat; la marededéu gòtica procedent de l’Església de Santa Maria de l’Alba (cedida pel Bisbat de Solsona); una predel·la del monestir dels Framenors (cedida per la família Serés); o un capitell del convent dels franciscans cedit per Martí Pijuan.
El recorregut evoca tot seguit la vida al call i la brutal matança del 1348. Plafons interactius, audiovisuals i efectes sonors endinsen el públic en aquell episodi junt amb objectes com plats, olles, llànties o monedes, recuperats en campanyes arqueològiques al carrer de La Font. L’itinerari condueix després a les peces més significatives localitzades a la necròpolis com anells, braçalets, collarets, agulles, gerretes i altres ornaments. L’estudi antropològic posa de manifest que des de nadons a adults van patir un sagnant atac per part de la població cristiana. Tot plegat s'evoca mitjançant un creatiu audiovisual narrat des del punt de vista de l’escriptor targarí Moixé Natan, un dels literats sefardites més rellevants.