L’Ajuntament de Tàrrega ha integrat dins el seu catàleg d’atractius turístics i culturals l’antiga adoberia de la població, una vegada presentats els treballs d’adequació per fer visitables aquestes restes arqueològiques datades d’entre els segles XV i XVII. La inauguració celebrada avui, oberta a tothom, ha servit també per acostar aquest element patrimonial del nucli antic a la ciutadania. Ha culminat així una primera fase de preservació que arrencà l’any 1997, des que es posà al descobert aquest singular vestigi, un dels pocs documentats a Catalunya vinculats a l’activitat preindustrial del treball de la pell i el cuir. A l’acte, precedit per una conferència a la Casa Consistorial, han assistit Rosa Maria Perelló, alcaldessa de Tàrrega; Rosa Pujol, vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs; i Ramon Ten, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.
Aquest últim ha destacat la bona entesa entre el Govern i la capital de l’Urgell a l’hora de museïtzar l’adoberia, “col.laboració que també ha donat bons fruits en les intervencions de la necròpoli jueva de Les Roquetes o els jaciments exhumats pel canal Segarra-Garrigues”.
El projecte de museïtzació de l’adoberia, coneguda també com Molí del Codina, ha experimentat diverses modificacions durant els darrers anys atenent a motius pressupostaris. De moment, el consistori ha optat per consolidar les restes, dignificar el conjunt i arranjar urbanísticament l’entorn (la cantonada dels carrers Migdia i Sant Agustí, vora el riu Ondara) a més d’impulsar un extens programa d’excavacions arqueològiques. A l’interior s’han habilitat passeres per als visitants. Alhora s’ha aixecat un mur perimetral de pedra vista amb barana i plafons informatius que ajuden a interpretar les restes. Al costat que afronta al carrer Migdia s’ha refet la vorera mentre que un segment de 130 m2 del carrer de Sant Agustí ha esdevingut de plataforma única, des d’on es pot contemplar amb comoditat el recinte.
L’obra també ha permès deixar al descobert un tram de muralla medieval del segle XIV. La darrera fase dels treballs de condicionament ha tingut un cost de 33.500 euros, dels quals 30.000 han estat sufragats per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. L’Ajuntament de Tàrrega no descarta implementar altres millores en el futur, com una coberta que posi el recinte a recer. El Museu Comarcal de l’Urgell oferirà visites guiades a l’adoberia, prèvia reserva i amb caràcter gratuït.
El bon estat de conservació de les estructures ha propiciat que aquest tresor de Tàrrega formi part de la Xarxa d'Adoberies Històriques de Catalunya, junt amb espais similars de Lleida, Granollers, Igualada i Vic. El visitant de l’adoberia de la capital de l’Urgell tindrà ocasió de fer un seguiment de tot el procés productiu de l’adob, des del remull fins al tintat de les pells, passant pels calciners, l’alum i els clots. Les restes preservades així com les eines exhumades denoten un elevat nivell tecnològic per l’època, tractant les pells ovicaprina i bovina. Els experts estimen que el desbordament del riu Ondara l'any 1644 posà fi a la seva activitat. L’adoberia de Tàrrega, de 300 m2 de superfície, fou localitzada l’any 1997 damunt dels fonaments de l’antiga sinagoga de la població. L’any 2000 es formalitzà l’adquisició de la finca per part de l’Ajuntament gràcies a un acord de permuta amb els propietaris, procés en què també intervingué la Generalitat de Catalunya.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES:
Aquest últim ha destacat la bona entesa entre el Govern i la capital de l’Urgell a l’hora de museïtzar l’adoberia, “col.laboració que també ha donat bons fruits en les intervencions de la necròpoli jueva de Les Roquetes o els jaciments exhumats pel canal Segarra-Garrigues”.
El projecte de museïtzació de l’adoberia, coneguda també com Molí del Codina, ha experimentat diverses modificacions durant els darrers anys atenent a motius pressupostaris. De moment, el consistori ha optat per consolidar les restes, dignificar el conjunt i arranjar urbanísticament l’entorn (la cantonada dels carrers Migdia i Sant Agustí, vora el riu Ondara) a més d’impulsar un extens programa d’excavacions arqueològiques. A l’interior s’han habilitat passeres per als visitants. Alhora s’ha aixecat un mur perimetral de pedra vista amb barana i plafons informatius que ajuden a interpretar les restes. Al costat que afronta al carrer Migdia s’ha refet la vorera mentre que un segment de 130 m2 del carrer de Sant Agustí ha esdevingut de plataforma única, des d’on es pot contemplar amb comoditat el recinte.
L’obra també ha permès deixar al descobert un tram de muralla medieval del segle XIV. La darrera fase dels treballs de condicionament ha tingut un cost de 33.500 euros, dels quals 30.000 han estat sufragats per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. L’Ajuntament de Tàrrega no descarta implementar altres millores en el futur, com una coberta que posi el recinte a recer. El Museu Comarcal de l’Urgell oferirà visites guiades a l’adoberia, prèvia reserva i amb caràcter gratuït.
El bon estat de conservació de les estructures ha propiciat que aquest tresor de Tàrrega formi part de la Xarxa d'Adoberies Històriques de Catalunya, junt amb espais similars de Lleida, Granollers, Igualada i Vic. El visitant de l’adoberia de la capital de l’Urgell tindrà ocasió de fer un seguiment de tot el procés productiu de l’adob, des del remull fins al tintat de les pells, passant pels calciners, l’alum i els clots. Les restes preservades així com les eines exhumades denoten un elevat nivell tecnològic per l’època, tractant les pells ovicaprina i bovina. Els experts estimen que el desbordament del riu Ondara l'any 1644 posà fi a la seva activitat. L’adoberia de Tàrrega, de 300 m2 de superfície, fou localitzada l’any 1997 damunt dels fonaments de l’antiga sinagoga de la població. L’any 2000 es formalitzà l’adquisició de la finca per part de l’Ajuntament gràcies a un acord de permuta amb els propietaris, procés en què també intervingué la Generalitat de Catalunya.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES: