Tàrrega suma un total de 33 Festes en un any natural del total de 502 comptabilitzades a nivell de la comarca de l’ Urgell, segons es desprèn de l’inventari de festes realitzat pel Grup de Recerques de les Terres de Ponent, que va ser presentat el passat dissabte en l’assemblea d’aquesta entitat a Sant Martí de Maldà.
Aquesta ha estat una iniciativa de la Direcció General de Patrimoni Cultural a nivell de tot Catalunya que s’ha organitzat a través de l’Institut Ramon Muntaner que ha exercit d’entitat pont entre la Generalitat i els diferents Centres d’Estudis repartits per la geografia catalana que han efectuat els respectius estudis en les seves pròpies comarques.
Segons ha explicat a l’Informatiu de Ràdio Tàrrega el president del Grup de Recerques de les Terres de Ponent Miquel Torres, l’estudi efectuat està ple d’anècdotes i curiositats. Torres ha explicat que és un retrat de la societat actual que no és complert, ja que “les festes sempre van de la mà de les ofertes culturals que no s’han tingut en compte en l’inventari”.
En el cas concret de Tàrrega s’ha generat una mica de conflicte alhora d’establir que es considera festa i que no, degut a es celebren fires comercials, activitats culturals i activitats musicals que en molts casos no tenen el sentit estricte de Festa.
Segons Miquel Torres per Festa s’ha catalogat exclusivament “aquelles expressions que tenen un element important com és la cohesió social amb una voluntat expressa de l’organització de fer un acte obert a tothom”. Els impulsors de la iniciativa a nivell de Catalunya van fer especial èmfasi també en donar constància de si alguna Festa havia desaparegut per la crisi.
Segons Miquel Torres, falta veure com evoluciona l’inventari, ja que ha apuntat que “les Festes són vives i evolucionen, es transformen o es perden en relació amb els mateixos interessos de la societat”.
El responsable del Grup de Recerques de les Terres de Ponent ha reconegut que ha estat una feina feixuga però molt interessant. En aquest sentit es consideren una mica privilegiats per disposar d’informació que no descarten editar en format de llibre amb la deguda autorització de la Direcció General de Cultura Popular. Torres ha puntualitzat que la informació recavada a nivell de tot Catalunya pot tardar encara anys a veure la llum en forma de projecte divulgatiu.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES:
Aquesta ha estat una iniciativa de la Direcció General de Patrimoni Cultural a nivell de tot Catalunya que s’ha organitzat a través de l’Institut Ramon Muntaner que ha exercit d’entitat pont entre la Generalitat i els diferents Centres d’Estudis repartits per la geografia catalana que han efectuat els respectius estudis en les seves pròpies comarques.
Segons ha explicat a l’Informatiu de Ràdio Tàrrega el president del Grup de Recerques de les Terres de Ponent Miquel Torres, l’estudi efectuat està ple d’anècdotes i curiositats. Torres ha explicat que és un retrat de la societat actual que no és complert, ja que “les festes sempre van de la mà de les ofertes culturals que no s’han tingut en compte en l’inventari”.
En el cas concret de Tàrrega s’ha generat una mica de conflicte alhora d’establir que es considera festa i que no, degut a es celebren fires comercials, activitats culturals i activitats musicals que en molts casos no tenen el sentit estricte de Festa.
Segons Miquel Torres per Festa s’ha catalogat exclusivament “aquelles expressions que tenen un element important com és la cohesió social amb una voluntat expressa de l’organització de fer un acte obert a tothom”. Els impulsors de la iniciativa a nivell de Catalunya van fer especial èmfasi també en donar constància de si alguna Festa havia desaparegut per la crisi.
Segons Miquel Torres, falta veure com evoluciona l’inventari, ja que ha apuntat que “les Festes són vives i evolucionen, es transformen o es perden en relació amb els mateixos interessos de la societat”.
El responsable del Grup de Recerques de les Terres de Ponent ha reconegut que ha estat una feina feixuga però molt interessant. En aquest sentit es consideren una mica privilegiats per disposar d’informació que no descarten editar en format de llibre amb la deguda autorització de la Direcció General de Cultura Popular. Torres ha puntualitzat que la informació recavada a nivell de tot Catalunya pot tardar encara anys a veure la llum en forma de projecte divulgatiu.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES: