Tàrrega (ACN).- Les campanyes d'excavacions que s'estan fent com a mesures correctores per les obres del Tram IV del canal Segarra-Garrigues han posat al descobert restes paleontològiques d'un gran valor. Destaca el crani d'un gran carnívor de l'Oligocè, probablement del gènere Amphicyon, que era conegut com un ''ós-gos'' i que podria situar-se fa uns 33 milions d'anys. Amb aquesta troballa també s'han trobat restes d'altres mamífers, rèptils i plantes d'aquest període de la història. Les intervencions arqueològiques estan situades a tres punts diferents del curs de les obres, una a 'La Rosella', a Tàrrega, una altra a 'La Fogonussa', a Sant Martí de Riucorb, i l'altra a 'La Cantorella', a Maldà.
Aquesta intervenció paleontològica desenvolupada a Tàrrega ha estat finançada per lam societat estatal Aguas de la Cuenca del Ebro SA (Acuaebro), depenent del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i responsable de les obres del canal Segarra-Garrigues. Ha comptat amb la participació i assessorament del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat.
Concretament, la troballa es va fer al nucli del Talladell, a Tàrrega, on ja hi havia dos importants jaciments de l'Oligocè. Els treballs s'han fet en dues fases, la primera a càrrec de l'empresa Geoterna, sota la direcció del paleontòleg Xavier Ros, i la segona, per l'empresa Fossilia, sota la direcció d'Elisabet Bayà. Ambdues van comptar amb la supervisió de la Direcció General de Patrimoni.
Al costat del crani, del qual a partir d'ara se'n continuaran fent estudis per valorar al detall la seva importància, s'hi van trobar restes fòssils de mamífers, rèptils i plantes.
Intervencions arqueològiques
En aquest mateix tram de les obres s'han fet tres intervencions arqueològiques més a càrrec de l'empresa Iltirta SL, a uns assentaments que abasten des del Neolític fins a l'època Visigoda.
El jaciment de 'La Rosella' es un hàbitat rural de l'època tardo-ibèrica datat entre els segels II i I a.C. Està situat al punt quilomètric 42'6 i les seves restes corresponen a una bateria d'almenys quatre habitatges contigües que responen a un esquema modular, així com també un camp de sitges proper, a més a més d'altres estructures arqueològiques com cisternes, fosses i cases, associades a l'assentament.
D'altra banda, al jaciment de 'La Fogonussa' es troba a Sant Martí de Riucorb i allí s'hi ha trobat restes de diferents èpoques com una necròpolis romana, basses de l'època Ibera i restes arquitectòniques de l'època Visigoda.
A la darrera part del tram, al terme municipal de Maldà, s'hi va trobar el jaciment de 'La Cantorella'. Les restes que hi havia s'han datat als períodes del Neolític final i el Bronze inicial.
La intervenció s'ha fet en dues fases. A la primera es van trobar 22 fosses i 16 sitges de les quals es va determinar que una vegada van perdre la seva funció inicial per a l'emmagatzematge de gra, es van fer servir per a abocar-hi residus domèstics. Entre aquestes estructures, destaquen cinc sitges que van servir com a lloc d'enterrament i a les quals es van trobar restes de fins a una quarantena de persones.
A la segona fase, es van trobar de nou un gran nombre d'estructures anàlogues a les de la primera intervenció. Es va determinar que 42 d'aquestes pertanyien al Neolític final i 34 al Bronze inicial.
Aquesta intervenció paleontològica desenvolupada a Tàrrega ha estat finançada per lam societat estatal Aguas de la Cuenca del Ebro SA (Acuaebro), depenent del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i responsable de les obres del canal Segarra-Garrigues. Ha comptat amb la participació i assessorament del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat.
Concretament, la troballa es va fer al nucli del Talladell, a Tàrrega, on ja hi havia dos importants jaciments de l'Oligocè. Els treballs s'han fet en dues fases, la primera a càrrec de l'empresa Geoterna, sota la direcció del paleontòleg Xavier Ros, i la segona, per l'empresa Fossilia, sota la direcció d'Elisabet Bayà. Ambdues van comptar amb la supervisió de la Direcció General de Patrimoni.
Al costat del crani, del qual a partir d'ara se'n continuaran fent estudis per valorar al detall la seva importància, s'hi van trobar restes fòssils de mamífers, rèptils i plantes.
Intervencions arqueològiques
En aquest mateix tram de les obres s'han fet tres intervencions arqueològiques més a càrrec de l'empresa Iltirta SL, a uns assentaments que abasten des del Neolític fins a l'època Visigoda.
El jaciment de 'La Rosella' es un hàbitat rural de l'època tardo-ibèrica datat entre els segels II i I a.C. Està situat al punt quilomètric 42'6 i les seves restes corresponen a una bateria d'almenys quatre habitatges contigües que responen a un esquema modular, així com també un camp de sitges proper, a més a més d'altres estructures arqueològiques com cisternes, fosses i cases, associades a l'assentament.
D'altra banda, al jaciment de 'La Fogonussa' es troba a Sant Martí de Riucorb i allí s'hi ha trobat restes de diferents èpoques com una necròpolis romana, basses de l'època Ibera i restes arquitectòniques de l'època Visigoda.
A la darrera part del tram, al terme municipal de Maldà, s'hi va trobar el jaciment de 'La Cantorella'. Les restes que hi havia s'han datat als períodes del Neolític final i el Bronze inicial.
La intervenció s'ha fet en dues fases. A la primera es van trobar 22 fosses i 16 sitges de les quals es va determinar que una vegada van perdre la seva funció inicial per a l'emmagatzematge de gra, es van fer servir per a abocar-hi residus domèstics. Entre aquestes estructures, destaquen cinc sitges que van servir com a lloc d'enterrament i a les quals es van trobar restes de fins a una quarantena de persones.
A la segona fase, es van trobar de nou un gran nombre d'estructures anàlogues a les de la primera intervenció. Es va determinar que 42 d'aquestes pertanyien al Neolític final i 34 al Bronze inicial.