Guissona (ACN).- Els cossos de dos nadons enterrats a fora de la muralla de la Iesso de Guissona (Segarra) són una de les descobertes més interessants de la campanya d'excavacions que s'ha fet aquest estiu al parc arqueològic de l'antiga ciutat romana. El director de l'excavació, Josep Guitart, destaca que es tracta de dos enterraments ''molt pobres'' i que en els anys que fa que excaven a la muralla ja n'han trobat diversos. Seguint aquest precedent, calculen que els nadons podrien ser de l'època visigòtica, al ''baix imperi'', entre els segles IV i VI d.C. La campanya també ha permès descobrir una sèrie de magatzems situats fora de la ciutat que actuaven com una mena de burots en època imperial.
La troballa dels esquelets de dos nadons de l'època visigòtica a la zona de fora muralla de la Iesso de Guissona s'ha fet durant la campanya d'excavacions d'aquest estiu, emmarcada en el 7è curs arqueològic que ha comptat amb la participació de més d'una trentena d'estudiants d'universitats d'arreu de l'estat espanyol, l'edició del curs que ha comptat amb més alumnes.
Una vegada finalitzat el curs, Josep Guitart fa balanç i explica que els enterraments dels nadons no indiquen que en aquesta part de fora la muralla hi hagués una necròpolis, sinó que tot sembla indicar que després del 200 d.C. és una zona on s'hi enterrava la gent, ''d'una forma pobra'', però sense cap mena d'ordre. En els darrers anys, ja s'han trobat més cossos en aquesta part del jaciment, i enguany s'ha donat el cas que damunt la runa d'una casa han sortit els cossos d'aquests dos nadons. A través dels cossos trobats en altres anys i mitjançant la prova del Carboni 14, Guitart explica que molt probablement, els esquelets són de l'època visigòtica, entre el IV i VI d.C. Els esquelets no s'han trobat massa ben conservats i presentaven molts óssos trencats. Ara s'han extret i els arqueòlegs els acabaran d'analitzar per saber més coses sobre els motius de la seva mort sobtada.
Precisament en aquesta part del jaciment, fora muralla, és un dels punts on s'han concentrat els arqueòlegs durant les passades dos setmanes. En anys anteriors s'havia començat a excavar el que feia pensar que era una casa, però enguany s'ha descobert que no era això sinó una sèrie de magatzems situats a fora de la ciutat. Segons Guitart, podrien ser com una mena de sistema d'emmagatzematge de mercaderies, que es deixaven allà abans d'entrar-les a la ciutat i allí era on es feien pagar els impostos, de manera que els magatzems, ''actuaven com una mena de burots''.
Guitart assenyala que aquest sistema hauria estat ''important'' durant l'època imperial. La muralla de la Iesso és del 100 a.C. quan es va fundar la ciutat. Era un moment d'inestabilitat política ja que a la península ibèrica hi havia les guerres civils amb Sartòri, que van tenir lloc entre el 70 i el 80 a.C. Per tant, llavors la muralla era forta, però quan va arribar la pau romana, a l'època d'August, la muralla va deixar de tenir la funció defensiva i llavors, els romans van permetre que davant d'aquesta s'hi poguessin construir edificis com aquests magatzems. De totes maneres, aquests edificis no es construeixen mai a tocar de la muralla, sinó que s'hi deixa un petit ''àmbit'' per si convenia recuperar el valor defensiu de la muralla.
L'excavació s'està fent en el moment en què es van enderrocar aquests magatzems i els arqueòlegs poden trobar gran varietat d'objectes de l'època, com plats o agulles. Calculen que es van construir al segle I d.C. i van funcionar durant més de 200 anys.
Un altre dels àmbits on s'ha excavat durant el curs és al costat de les termes públiques, que ja estan molt excavades i són un dels atractius més destacats del jaciment, pel qual l'any passat van passar uns 13.000 visitants. Ara s'ha treballat al costat, en una zona on hi havia un jardí a un nivell més baix i on es podia passejar en un ambient fresc i amb ombres d'arbres. L'any passat, aquí s'hi va descobrir el que inicialment es creia que era una cisterna, però enguany s'ha arribat a la conclusió que es tractava d'una mena d'estany, ja que sota seu n'hi ha un altre de més petit, que estaven connectats.
En properes campanyes, Guitart explica que intentaran excavar un antic barri de l'època romana republicana que es va enderrocar sencer per tal de poder construir l'ampliació d'aquestes termes. Guitart assenyala que ja han fet les primeres cates que indiquen que a sota hi ha edificacions i esperen poder fer l'excavació sense necessitat d'haver de destruir les termes.
La troballa dels esquelets de dos nadons de l'època visigòtica a la zona de fora muralla de la Iesso de Guissona s'ha fet durant la campanya d'excavacions d'aquest estiu, emmarcada en el 7è curs arqueològic que ha comptat amb la participació de més d'una trentena d'estudiants d'universitats d'arreu de l'estat espanyol, l'edició del curs que ha comptat amb més alumnes.
Una vegada finalitzat el curs, Josep Guitart fa balanç i explica que els enterraments dels nadons no indiquen que en aquesta part de fora la muralla hi hagués una necròpolis, sinó que tot sembla indicar que després del 200 d.C. és una zona on s'hi enterrava la gent, ''d'una forma pobra'', però sense cap mena d'ordre. En els darrers anys, ja s'han trobat més cossos en aquesta part del jaciment, i enguany s'ha donat el cas que damunt la runa d'una casa han sortit els cossos d'aquests dos nadons. A través dels cossos trobats en altres anys i mitjançant la prova del Carboni 14, Guitart explica que molt probablement, els esquelets són de l'època visigòtica, entre el IV i VI d.C. Els esquelets no s'han trobat massa ben conservats i presentaven molts óssos trencats. Ara s'han extret i els arqueòlegs els acabaran d'analitzar per saber més coses sobre els motius de la seva mort sobtada.
Precisament en aquesta part del jaciment, fora muralla, és un dels punts on s'han concentrat els arqueòlegs durant les passades dos setmanes. En anys anteriors s'havia començat a excavar el que feia pensar que era una casa, però enguany s'ha descobert que no era això sinó una sèrie de magatzems situats a fora de la ciutat. Segons Guitart, podrien ser com una mena de sistema d'emmagatzematge de mercaderies, que es deixaven allà abans d'entrar-les a la ciutat i allí era on es feien pagar els impostos, de manera que els magatzems, ''actuaven com una mena de burots''.
Guitart assenyala que aquest sistema hauria estat ''important'' durant l'època imperial. La muralla de la Iesso és del 100 a.C. quan es va fundar la ciutat. Era un moment d'inestabilitat política ja que a la península ibèrica hi havia les guerres civils amb Sartòri, que van tenir lloc entre el 70 i el 80 a.C. Per tant, llavors la muralla era forta, però quan va arribar la pau romana, a l'època d'August, la muralla va deixar de tenir la funció defensiva i llavors, els romans van permetre que davant d'aquesta s'hi poguessin construir edificis com aquests magatzems. De totes maneres, aquests edificis no es construeixen mai a tocar de la muralla, sinó que s'hi deixa un petit ''àmbit'' per si convenia recuperar el valor defensiu de la muralla.
L'excavació s'està fent en el moment en què es van enderrocar aquests magatzems i els arqueòlegs poden trobar gran varietat d'objectes de l'època, com plats o agulles. Calculen que es van construir al segle I d.C. i van funcionar durant més de 200 anys.
Un altre dels àmbits on s'ha excavat durant el curs és al costat de les termes públiques, que ja estan molt excavades i són un dels atractius més destacats del jaciment, pel qual l'any passat van passar uns 13.000 visitants. Ara s'ha treballat al costat, en una zona on hi havia un jardí a un nivell més baix i on es podia passejar en un ambient fresc i amb ombres d'arbres. L'any passat, aquí s'hi va descobrir el que inicialment es creia que era una cisterna, però enguany s'ha arribat a la conclusió que es tractava d'una mena d'estany, ja que sota seu n'hi ha un altre de més petit, que estaven connectats.
En properes campanyes, Guitart explica que intentaran excavar un antic barri de l'època romana republicana que es va enderrocar sencer per tal de poder construir l'ampliació d'aquestes termes. Guitart assenyala que ja han fet les primeres cates que indiquen que a sota hi ha edificacions i esperen poder fer l'excavació sense necessitat d'haver de destruir les termes.