Després de 78 anys des que el 23 d’octubre de 1937 es fes caure una de les campanes de l’Església de Santa Maria d’Agramunt amb l’objectiu d’aprofitar-ne el material per a fer-ne armament, l’agramuntí Paulí Ribera ha volgut fer donació a l’Ajuntament d’Agramunt de dos fragments que van ser recollits en aquell moment i guardats durant tots aquests anys.
Segons l’alcalde d’Agramunt, Bernat Solé, “agraïm aquest tipus de donacions de veïns que ens ajuden a explicar la història de la nostra vila”. Cal recordar que anys més tard, concretament el dia 1 de maig de 1957, es van tornar a col·locar les campanes refetes amb els fragments que es van poder recollir en aquell moment.
LES CAMPANES D’AGRAMUNT
El dissabte 23 d’octubre de 1937 es van fer caure les campanes de l’església d’Agramunt. A hores d’ara l’afer resta un xic fosc. En Pere Vicens, que era l’alcalde, deia recordar que va venir un delegat de la conselleria de Guerra amb la intenció de trobar material que es pogués transformar en armament. Per aquesta raó, doncs, es van llençar des de dalt del campanar tres de les cinc campanes que hi havia. La “Garranyeu”, que era la més petita, se l’emportaren i de moment no es va trencar, encara que després no es va saber què se n’havia fet. O sigui, que solament es va salvar una campana.
La gent mirava des de la plaça com despenjaven les campanes i les anaven a llençar, s’amagaren darrera dels pilars dels coberts, perquè es van creure que en caure farien un gran estrèpit. Res més lluny de la veritat. En ensopegar les campanes amb l’empedrat de la plaça van fer un “plot” sord i van quedar partides en mil bocins. Durant un grapat de dies la mainada i la gent gran n’arreplegà trossos que s’endugueren i, alguns, amagaren. Així, doncs, l’ordre d’aprofitar el metall de les campanes per material de guerra no es va complir, ja que els padellassos i fragments petits restaren ça i enllà de la plaça de l’Església. Hom avui es pot preguntar si és que, un cop es van haver trencat, es considerà que el metall no era prou bo. O és que l’afer del delegat o l’ordre de la Generalitat foren una excusa per justificar la trencadissa?.
Només podem afegir que un cop acabada la guerra es va demanar als agramuntins que retornessin els fragments de campanes que poguessin tenir a casa o bé amagats. De la recollida del material se’n va fer càrrec un organisme anomenat “Junta de Fábrica”. Es van recuperar molts trossos que van servir per fer la campana que és a la part del darrera del campanar i que toca el repicó, “la Magdalena”. El dia 1 de maig de 1957 es van tornar a col·locar les campanes, Es va fer una festa, amb la presència de les autoritats locals i provincials. Amb una càmera es va filmar l’esdeveniment enmig d’una gran multitud que omplia la plaça de l’església. Després es va projectar al cine del Casal el que s’havia filmat, talment es tractés d’un NO-DO.
Text extret del llibre La frustració de l’esperança – La Guerra Civil a Agramunt, de Ramon Bernaus, Josep Bertran, Josep Maria Planes i Joan Puig