Actualitat
Les ADF assenyalen els catalitzadors de les segadores com a possibles causants de les flames
Els afectats per l'incendi de Torrefeta i Florejacs (Segarra) intenten refer-se dels efectes el foc un any després del succés, que va arrasar més de 5.500 hectàrees i va deixar dues víctimes mortals. La pagesia, el principal sector afectat, va cobrar ajuts per pal·liar la pèrdua de la collita i, tot i que els agricultors valoren la compensació, consideren que també calia flexibilitzar la normativa de les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per poder actuar dins les finques i reduir el risc d'incendis. També expliquen que l'incendi ha fet que estiguin més "preparats" i "units" davant d'una emergència. Així mateix, les ADF assenyalen els catalitzadors de les segadores com a possibles causants dels focs amb maquinària agrícola.
El paisatge de les zones afectades per les flames recupera, a poc a poc, el seu aspecte habitual. Els camps de cereals que van quedar arrasats per les flames han recuperat les tonalitats daurades amb la nova collita que aquests dies s'està acabant de recol·lectar, mentre que a les zones forestals, els brots verds de vegetació s'obren camí enmig de troncs calcinats.
"Ha tornat a ser un any normal. La vida ha de continuar i la gent de pagès ha fet les feines que li tocaven", ha explicat a l'ACN l'alcalde de Torrefeta i Florejacs, Josep Maria Castella. En canvi, per altres persones com l'agricultora i ramadera Neus Mangues, els efectes visibles de les flames encara els transporten als moments de neguit i por viscuts un any enrere. "Vens aquí i se't trenca el cor", ha explicat als peus d'una zona d'arbres calcinats a Vilamajor, al terme de Cabanabona (Noguera).
Els agricultors de la zona afectada per l'incendi van rebre el 2025 ajuts directes per part del govern espanyol. Van ser unes ajudes ben rebudes, tot i que agricultors com Mangues consideren que s'haurien d'haver acompanyat de mesures que facilitessin la gestió de les finques, sobretot en el cas de les ZEPA.
Per exemple, Mangues ha citat la prohibició a les zones de protecció d'aus d'aplicar herbicides als marges de les finques, fet que fa que s'hi acabin acumulant herbes seques que es poden encendre ràpidament en cas de foc. "Molta Zona d'Especial Protecció per a les Aus, però l'any passat aquestes aus es van cremar. Llavors, no sé quines aus són les que volen protegir, perquè així l'únic que fan és desprotegir la gent del món rural", afirma.
Per la seva banda, l'alcalde del municipi on es va originar el foc ha lamentat que no hagi sortit encara una resolució per poder optar a ajuts per finançar l'arranjament de camins que van quedar malmesos. En el cas de Torrefeta, hi ha tres trams de camins que van quedar "intransitables", on el consistori ha dut a terme una intervenció provisional mínima.
Més ben preparats en cas d'un nou foc
L'aspecte positiu que ha deixat el succés de fa un any, és que la gent de la zona se sent més ben preparada per organitzar-se i actuar en cas d'un nou incendi. Els agricultors de la zona mantenen una comunicació fluida a través dels mòbils i es comuniquen qualsevol incident o alerta d'incendi que pugui sorgir. A més, Mangues i d'altres afectats també s'han unit a les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). "Aquí tots ens coneixem i la part positiva és aquesta, que ens hem unit i estem fent pinya", explica l'agricultora de Vilamajor.
L'alcalde de Torrefeta també considera que s'ha avançat en aquest aspecte i que, mostra d'això, ha sigut que els diferents incendis que s'han produït enguany durant la campanya de la sega s'han pogut apagar amb rapidesa, si bé creu que els Agents Rurals haurien de vigilar la zona més sovint amb mitjans aeris.
Des de les ADF, el tècnic Jordi López, també ha explicat que la vinculació amb els Bombers és "més estreta" un any després i remarca el paper de les ADF davant d'un incendi, ja que sovint són els primers a arribar al lloc a ajudar a extingir les flames.
Les segadores, al punt de mira
D'altra banda, López ha explicat que l'incendi de Torrefeta va suposar un "punt d'inflexió" que els ha fet mirar amb lupa la maquinària agrícola. López ha afirmat que han detectat diversos focs que s'han originat en la maquinària que treballava al camp i creu que el problema rau en els catalitzadors i filtres de partícules que fan que en moments puntuals la maquinària arribi a temperatures de fins a 1.000 graus. De fet, ha explicat que en els darrers mesos s'han cremat segadores gairebé noves, que acumulaven 80, 100 o 200 hores de feina.
Davant d'això, l'any passat després de l'incendi de Torrefeta les ADF van impulsar un grup de treball amb el Govern, sindicats agraris, fabricants i comercials de maquinària i centres universitaris per abordar aquesta qüestió. Van mantenir una reunió a l'octubre i enguany preveuen tenir la segona cap a la tardor en què esperen treure les primeres conclusions. López ha avançat, però, que a banda d'instar els fabricants a millorar la maquinària, caldria revisar la normativa europea que obliga la maquinària agrícola a portar complements per evitar l'emissió de partícules a l'atmosfera.
Dues víctimes i més de 5.500 hectàrees cremades
L'incendi de Torrefeta i Florejacs va començar la tarda de l'1 de juliol del 2025 en una zona on hi havia maquinària agrícola. Les condicions meteorològiques van afavorir la propagació de les flames, que van arribar a moure's a 24 km/h i també va generar un pirocúmul, un gran núvol de fum i cendra, de 14 quilòmetres d'altura.
El foc va afectar un total de 5.577 hectàrees de municipis de la Noguera, la Segarra i l'Urgell i va deixar dues víctimes mortals a Coscó, el propietari i un treballador d'una explotació agrícola. Ambdós eren veïns d'Agramunt i, amb motiu del primer aniversari del tràgic succés, l'Ajuntament ha organitzat aquest dimecres un acte en record seu i en solidaritat amb tots els afectats pel foc. L'acte tindrà lloc a dos quarts de nou del vespre a la plaça de l'Església d'Agramunt.
