Bellpuig viu una jornada de memòria històrica i presenta un itinerari amb 18 espais de reconeixement a les víctimes

Aquest diumenge ha tingut lloc al Teatre Armengol, un acte per la Memòria Història amb la participació de Jordi Estiarte, alcalde, Conxita Mir, catedràtica d'Història Contemporània a la Universitat de Lleida, que ha destacat la importància de les polítiques locals per a la recuperació de la Memòria Històrica, Noemí Riudor, historiadora i documentalista del projecte "Cost Humà de la Guerra Civil" que ha explicat el testimoni de persones de Bellpuig amb qui ha parlat per a realitzar l'informe que avui s'ha presentat amb la seva publicació, Roger Heredia, familiar de desaparegut i president de l'Associació Banc d'ADN i Guerra Civil, que ha donat testimoni de la tasca que es realitza des del Banc d'ADN per tal recollir les mostres de familiars i emmagatzemar-les per a possibles identificacions futures i de Robert Cabasés, director dels Serveis Territorials del Departament de Justícia a Lleida que ha fet la cloenda.

Segons l'alcalde, Jordi Estiarte, Bellpuig tenia pendent una recuperació pública d'espais de memòria i de dignificació i des de l'estiu del 2019, que s'ha estat treballant en diferents accions de política de memòria en l'àmbit municipal com són:

.       L'aprovació d'una moció política de recuperació de la memòria i reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil.

.       La instauració, de manera pionera dins el món local, del Dia Local de la Memòria que permet situar temporalment els actes de commemoració d'una manera ineludible dins l'agenda de la Vila. En el cas de Bellpuig el dia 4 de gener, ja que va ser un fatídic 4 de gener de 1939 a dos quarts de nou del matí quan l'aviació feixista massacrava 24 persones al nucli urbà de Bellpuig, majoritàriament dones, nens i ancians d'entre 8 mesos i 76 anys d'edat que eren dins les seves cases o als precaris refugis que s'havien construït en pallisses, corrals i eres.

.       L'erecció de dos memorials dedicats a les víctimes de la Guerra Civil, un a les víctimes originàries o veïnes de Bellpuig i un altre a la memòria del soldats de l'Hospital Republicà del Monestir de Sant Bartomeu que hi van morir i que foren enterrats al cementiri de Bellpuig.

.       L'aprovació de la moció per sol·licitar dues Stolpersteine per dos combatents republicans bellpugencs exiliats, capturats pels nazis i assassinats a Güsen al 1941 i 1942 que eren Pere Grañó Sala i  Miquel Pont Llobera, que a més fou tinent de la Columna Francesc Macià i militant d'Esquerra Republicana.

.       L'elaboració d'un informe exhaustiu sobre el cost humà de la Guerra Civil a Bellpuig, que ha elaborat Noemí Riudor, historiadora i documentalista del Projecte Cost Humà de la Guerra Civil. Aquest informe ha estat publicat en un llibre que també s'ha presentat i que porta per títol "Fent Memòria. El cost humà de la Guerra Civil a Bellpuig".

.       I finalment el projecte de recuperació de la memòria que contempla la creació d'un Itinerari amb 18 Espais de Memòria sobre la Guerra Civil fet a partir de la investigació de Noemí Riudor i del relat oral de sis de les darrers persones de Bellpuig que en foren testimonis directes.

Aquest itinerari contempla aquests 18 espais senyalitzats amb un faristol amb un codi QR que desplega la informació sobre els fets i les accions ocorregudes durant la Guerra Civil en aquell espai en concret. La jornada d'aquest diumenge ha estat un acte després de quatre anys de treballs per posar en valor la Memòria Històrica de Bellpuig i a la mateixa hi ha assistit persones d'altres municipis de Catalunya que gràcies al treball realitzat per Noemí Riudor, avui saben que el seu familiar està enterrat a Bellpuig.
L'itinerari presentat ha acabat al cementiri on hi ha una fossa amb víctimes de la Guerra Civil que van morir a l'Hospital Republicà instal·lat en aquella època al Convent de Sant Bartomeu.