Agricultura
La fundació del canal fa pedagogia per explicar com funciona i alerta dels riscos d'un futur amb escassetat d'aigua
ACN - El tancament i les restriccions al reg del canal d'Urgell per la sequera ha despertat l'interès general sobre aquesta gran infraestructura hidràulica que té més de 160 anys d'història. Així ho destaca la directora de la Fundació dels Canals d'Urgell, Maribel Pedrol, que matisa que si bé aquest interès s'ha traduït en un augment de visitants a l'Espai Cultural que hi ha a Mollerussa, on ja se superen els de l'any passat, també han sortit a explicar el projecte a diverses aules d'extensió universitària de Catalunya arribant a un públic de 750 persones. La Fundació fa un any i mig que es va crear per fer "pedagogia" sobre el funcionament del canal i ara es posa el focus en els riscos d'un futur sense modernitzar-lo i amb escassetat d'aigua.
Maribel Pedrol explica que enguany ha sigut tot un "repte" el fet de treballar els objectius de la Fundació que dirigeix. Un ens que va néixer amb la voluntat de "retornar a la societat" tot allò que s'havia invertit des de feia 160 anys amb la construcció del canal d'Urgell. Ara la situació ha portat al canal a no poder fer la seva feina, és a dir, que s'ha viscut una campanya de reg totalment "inèdita" en que no s'ha pogut regar. Per això, Pedrol remarca que ha estat en aquest context que calia explicar més que mai la modernització que s'ha de fer al canal d'Urgell, perquè hi ha "una necessitat". El que s'havia de viure d'aquí a 50 anys pels efectes del canvi climàtic, ja s'ha patit enguany i per tant, ha quedat demostrat que la modernització és bàsica, diu Pedrol.
La crisi de l'aigua que estem patint ha despertat un interès general sobre el funcionament del canal d'Urgell. Així ho corroboren les dades de visitants a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell (ECCU), un centre d'interpretació on s'explica amb la recreació de diferents escenaris i audiovisuals la història d'aquesta infraestructura. Fins a l'octubre, han passat per l'espai 1.515 visitants en 107 visites, xifra que ja supera la total del 2022, quan van haver-hi 1.305 visitants.
No hi ha hagut una gran afluència de públic com la que hi va haver en l'anterior crisi de l'aigua entre els anys 2004 i 2008 però sí que s'ha notat que l'interès per saber més del canal ha arribat de més punts de la geografia catalana. I es que se'ls ha cridat per anar a fer conferències en aules d'extensió universitària a Castellar del Vallès i Badalona, com a dos exemples de llocs de fora de les comarques de Ponent. Aquestes conferències, sumades a les que també s'han fet a Linyola i Mollerussa han aplegat més de 750 persones, mentre que en tot el 2022 només se'n va fer una amb 30 persones.
I es que Pedrol remarca que la gent no és conscient del que arriba a abastar un canal com el canal d'Urgell, que rega unes 70.000 hectàrees de cinc comarques de Ponent però també dona servei a uns 77.000 habitants, granges i industries. Enguany se n'ha parlat tant als mitjans de comunicació que la gent comença a "voler saber-ne una mica més", possiblement perquè han vist com "se'ls tocava l'aigua de casa", diu Pedrol. Per aquest motiu, remarca la importància de fer pedagogia per explicar que si el canal ha de tancar és perquè el Segre no porta aigua i no perquè s'ha fet una mala feina de gestió.
Interès educatiu a la baixa
D'altra banda, Pedrol també alerta que l'interès educatiu pel canal d'Urgell va a la baixa i que són pocs els grups escolars de primària i secundària que demanen visitar l'espai. Els materials didàctics de que disposaven per complementar les visites amb escolars han quedat "desfasats" perquè es van crear al 2005 i per això s'ha proposat al Centre de Recursos Pedagògics del Pla d'Urgell una renovació. L'objectiu passaria per fer extensiva aquesta col·laboració més enllà de la comarca, ja que el canal també passa per la Noguera, el Segrià, l'Urgell i les Garrigues.
En qualsevol cas, després d'aquest any tant complicat i davant les previsions poc optimistes de properes campanyes a causa del canvi climàtic, Pedrol apunta que ja no es podrà separar mai més la història del canal d'Urgell amb el projecte de modernització que ha d'arribar i la necessitat de conscienciar a la gent que l'aigua és un recurs finit. Des de la fundació s'intentarà fer arribar al màxim de gent possible aquest missatge. També es vol descentralitzar el discurs fora de la Casa Canal i per això han incorporat com a proposta la visita a la captació de Ponts, on neix el canal. Són idees per "mobilitzar la gent per anar a conèixer punts fins ara sense descobrir", conclou Pedrol.
ACN - El tancament i les restriccions al reg del canal d'Urgell per la sequera ha despertat l'interès general sobre aquesta gran infraestructura hidràulica que té més de 160 anys d'història. Així ho destaca la directora de la Fundació dels Canals d'Urgell, Maribel Pedrol, que matisa que si bé aquest interès s'ha traduït en un augment de visitants a l'Espai Cultural que hi ha a Mollerussa, on ja se superen els de l'any passat, també han sortit a explicar el projecte a diverses aules d'extensió universitària de Catalunya arribant a un públic de 750 persones. La Fundació fa un any i mig que es va crear per fer "pedagogia" sobre el funcionament del canal i ara es posa el focus en els riscos d'un futur sense modernitzar-lo i amb escassetat d'aigua.
Maribel Pedrol explica que enguany ha sigut tot un "repte" el fet de treballar els objectius de la Fundació que dirigeix. Un ens que va néixer amb la voluntat de "retornar a la societat" tot allò que s'havia invertit des de feia 160 anys amb la construcció del canal d'Urgell. Ara la situació ha portat al canal a no poder fer la seva feina, és a dir, que s'ha viscut una campanya de reg totalment "inèdita" en que no s'ha pogut regar. Per això, Pedrol remarca que ha estat en aquest context que calia explicar més que mai la modernització que s'ha de fer al canal d'Urgell, perquè hi ha "una necessitat". El que s'havia de viure d'aquí a 50 anys pels efectes del canvi climàtic, ja s'ha patit enguany i per tant, ha quedat demostrat que la modernització és bàsica, diu Pedrol.
La crisi de l'aigua que estem patint ha despertat un interès general sobre el funcionament del canal d'Urgell. Així ho corroboren les dades de visitants a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell (ECCU), un centre d'interpretació on s'explica amb la recreació de diferents escenaris i audiovisuals la història d'aquesta infraestructura. Fins a l'octubre, han passat per l'espai 1.515 visitants en 107 visites, xifra que ja supera la total del 2022, quan van haver-hi 1.305 visitants.
No hi ha hagut una gran afluència de públic com la que hi va haver en l'anterior crisi de l'aigua entre els anys 2004 i 2008 però sí que s'ha notat que l'interès per saber més del canal ha arribat de més punts de la geografia catalana. I es que se'ls ha cridat per anar a fer conferències en aules d'extensió universitària a Castellar del Vallès i Badalona, com a dos exemples de llocs de fora de les comarques de Ponent. Aquestes conferències, sumades a les que també s'han fet a Linyola i Mollerussa han aplegat més de 750 persones, mentre que en tot el 2022 només se'n va fer una amb 30 persones.
I es que Pedrol remarca que la gent no és conscient del que arriba a abastar un canal com el canal d'Urgell, que rega unes 70.000 hectàrees de cinc comarques de Ponent però també dona servei a uns 77.000 habitants, granges i industries. Enguany se n'ha parlat tant als mitjans de comunicació que la gent comença a "voler saber-ne una mica més", possiblement perquè han vist com "se'ls tocava l'aigua de casa", diu Pedrol. Per aquest motiu, remarca la importància de fer pedagogia per explicar que si el canal ha de tancar és perquè el Segre no porta aigua i no perquè s'ha fet una mala feina de gestió.
Interès educatiu a la baixa
D'altra banda, Pedrol també alerta que l'interès educatiu pel canal d'Urgell va a la baixa i que són pocs els grups escolars de primària i secundària que demanen visitar l'espai. Els materials didàctics de que disposaven per complementar les visites amb escolars han quedat "desfasats" perquè es van crear al 2005 i per això s'ha proposat al Centre de Recursos Pedagògics del Pla d'Urgell una renovació. L'objectiu passaria per fer extensiva aquesta col·laboració més enllà de la comarca, ja que el canal també passa per la Noguera, el Segrià, l'Urgell i les Garrigues.
En qualsevol cas, després d'aquest any tant complicat i davant les previsions poc optimistes de properes campanyes a causa del canvi climàtic, Pedrol apunta que ja no es podrà separar mai més la història del canal d'Urgell amb el projecte de modernització que ha d'arribar i la necessitat de conscienciar a la gent que l'aigua és un recurs finit. Des de la fundació s'intentarà fer arribar al màxim de gent possible aquest missatge. També es vol descentralitzar el discurs fora de la Casa Canal i per això han incorporat com a proposta la visita a la captació de Ponts, on neix el canal. Són idees per "mobilitzar la gent per anar a conèixer punts fins ara sense descobrir", conclou Pedrol.
