Actualitat
L'entitat atén el 2024 unes 8.000 persones i augmenta els recursos econòmics un 10%, fins als 8,7 MEUR
ACN - Les Càritas Diocesanes de Lleida, Solsona i Urgell alerten d'un augment de la pobresa i de la soledat no volguda a les zones rurals de la demarcació el 2024. L'entitat diu que el territori viu una "realitat de no recuperació" respecte de l'any anterior i que l'augment de la pobresa s'agreuja, sobretot, per les dificultats que tenen les famílies vulnerables per accedir a un habitatge, una problemàtica que s'ha estès, també, a les zones rurals. Als pobles en risc de despoblament també augmenta la soledat no volguda entre les persones d'edat avançada. L'entitat va atendre el 2024 un total de 7.913 persones i va arribar als 17.132 beneficiaris directes. La inversió global ha estat de 8,7 MEUR, un 10% més que l'ant anterior.
Les Càritas de Lleida, Solsona i Urgell han presentat aquest dimecres les seves memòries de l'any 2024 al pati de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) de Lleida. A l'acte hi ha participat el bisbe de Lleida, Salvador Giménez, el director de Càritas a Lleida, Rafel Allepuz, i el secretari general de Càritas a Lleida, Francesc López, a més de representants de les entitats diocesanes de Solsona i Urgell.
Dels 8.716.286 euros de recursos totals, prop de 4 s'han destinat a programes d'acció social i 5 milions al treball protegit a través d'empreses i d'inserció i fundacions laborals.
Malgrat els esforços de l'entitat, però, alerten que la realitat no millora. "Ens trobem davant una situació de no recuperació. Les dades mostren que la pobresa no només persisteix, sinó que és estructural i es fa invisible", ha explicat el secretari general de Càritas, Francesc López, que ha destacat que la demanda d'ajuda no disminueix i que l'augment de preus en serveis bàsics com l'habitatge, l'alimentació o el transport està ofegant moltes famílies.
Sobre la problemàtica de l'habitatge, ha explicat que moltes famílies es troben en situacions d'"infrahabitatge". "Especialment, entre famílies amb infants i joves, que es veuen obligats a compartir espais amb persones que ja no són ni familiars directes", ha explicat López.
López també ha posat èmfasi en la transmissió intergeneracional de la pobresa: "El 70% de les llars ateses tenen menors a càrrec, i aquests infants es veuen abocats a heretar la pobresa dels seus progenitors si no es trenquen els cercles d’exclusió".
Més presència i més recursos
López ha explicat que enguany s'han ampliat els punts d'atenció al territori per arribar a zones rurals on fins ara "no era necessària" la presència de Càritas. Ha subratllat l'increment del 12,11% en recursos destinats a acció social respecte a l'any anterior, i un augment del 17% en ajuts directes, que han arribat als 883.539 euros, principalment destinats a habitatge, subministraments i alimentació.
Per la seva banda, el director de Càritas Diocesana de Lleida, Rafael Allepuz, ha demanat la implicació de les administracions per revertir la creixent desigualtat de la societat. "Necessitem que les administracions s'impliquin perquè la distància entre els que tenen més i els que tenen menys, cada cop és més àmplia", ha indicat.
ACN - Les Càritas Diocesanes de Lleida, Solsona i Urgell alerten d'un augment de la pobresa i de la soledat no volguda a les zones rurals de la demarcació el 2024. L'entitat diu que el territori viu una "realitat de no recuperació" respecte de l'any anterior i que l'augment de la pobresa s'agreuja, sobretot, per les dificultats que tenen les famílies vulnerables per accedir a un habitatge, una problemàtica que s'ha estès, també, a les zones rurals. Als pobles en risc de despoblament també augmenta la soledat no volguda entre les persones d'edat avançada. L'entitat va atendre el 2024 un total de 7.913 persones i va arribar als 17.132 beneficiaris directes. La inversió global ha estat de 8,7 MEUR, un 10% més que l'ant anterior.
Les Càritas de Lleida, Solsona i Urgell han presentat aquest dimecres les seves memòries de l'any 2024 al pati de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) de Lleida. A l'acte hi ha participat el bisbe de Lleida, Salvador Giménez, el director de Càritas a Lleida, Rafel Allepuz, i el secretari general de Càritas a Lleida, Francesc López, a més de representants de les entitats diocesanes de Solsona i Urgell.
Dels 8.716.286 euros de recursos totals, prop de 4 s'han destinat a programes d'acció social i 5 milions al treball protegit a través d'empreses i d'inserció i fundacions laborals.
Malgrat els esforços de l'entitat, però, alerten que la realitat no millora. "Ens trobem davant una situació de no recuperació. Les dades mostren que la pobresa no només persisteix, sinó que és estructural i es fa invisible", ha explicat el secretari general de Càritas, Francesc López, que ha destacat que la demanda d'ajuda no disminueix i que l'augment de preus en serveis bàsics com l'habitatge, l'alimentació o el transport està ofegant moltes famílies.
Sobre la problemàtica de l'habitatge, ha explicat que moltes famílies es troben en situacions d'"infrahabitatge". "Especialment, entre famílies amb infants i joves, que es veuen obligats a compartir espais amb persones que ja no són ni familiars directes", ha explicat López.
López també ha posat èmfasi en la transmissió intergeneracional de la pobresa: "El 70% de les llars ateses tenen menors a càrrec, i aquests infants es veuen abocats a heretar la pobresa dels seus progenitors si no es trenquen els cercles d’exclusió".
Més presència i més recursos
López ha explicat que enguany s'han ampliat els punts d'atenció al territori per arribar a zones rurals on fins ara "no era necessària" la presència de Càritas. Ha subratllat l'increment del 12,11% en recursos destinats a acció social respecte a l'any anterior, i un augment del 17% en ajuts directes, que han arribat als 883.539 euros, principalment destinats a habitatge, subministraments i alimentació.
Per la seva banda, el director de Càritas Diocesana de Lleida, Rafael Allepuz, ha demanat la implicació de les administracions per revertir la creixent desigualtat de la societat. "Necessitem que les administracions s'impliquin perquè la distància entre els que tenen més i els que tenen menys, cada cop és més àmplia", ha indicat.
