Societat
La presidenta de l'organisme creu que el març serà determinant si no hi ha un canvi de tendència en les precipitacions
ACN - La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) preveu restriccions a l'ús de l'aigua en la campanya del regadiu però també altres usos no econòmics o no agraris com l'hidroelèctric davant l'actual situació de sequera. La situació de la conca de l'Ebre a Catalunya és la que té les "pitjors perspectives", segons la presidenta de l'organisme, Maria Dolores Pascual, que aquest dimarts ha visitat la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell. En aquest sentit, ha apuntat que el mes de març serà "determinant" per prendre decisions si no hi ha un canvi de tendència, però en qualsevol cas, ha dit que la campanya serà difícil. De fet el regadiu ja aplica restriccions al canal d'Aragó i Catalunya i a l'Urgell s'ha plantat més cultiu de secà.
Pascual ha assegurat que "desgraciadament" la part catalana de la conca de l'Ebre és la que té pitjors perspectives en l'actual sequera. I es que al marge esquerra, tot i que la situació tampoc és bona, almenys van caure precipitacions a la capçalera que han permès "millorar una mica".
Davant aquest panorama, Pascual ha dit que la CHE està en contacte permanent i en vigilància per les zones crítiques, com pot ser la conca del Segre, que està en situació d'emergència des de fa molts mesos. Els contactes es mantenen amb la Generalitat, tant pel que fa a l'activitat agrària com també amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i els usuaris. Uns usuaris dels quals Pascual ha matisat que tenen capacitat de reduir i preveure i per això s'han adaptat, com és el cas dels pagesos, modificant els cultius per plantar els que tinguin menys demanda d'aigua.
Al març hi haurà les juntes d'explotació dels diferents territoris de la conca de l'Ebre i allà es prendran les decisions més rellevants per al conjunt de la campanya. Pascual ha dit que no perd l'esperança en que hi puguin haver precipitacions a la primavera, però ha reconegut que cada vegada queda menys temps i per tant ja s'estan adaptant a la realitat que els espera. L'embassament de Rialb es troba a menys del 12% de la seva capacitat total.
Les mesures es prendrien per tal de garantir l'aigua de boca i també els cabals ecològics dels rius fixats al Pla Hidrològic que s'acaba d'aprovar. En qualsevol cas, Pascual ha dit que qualsevol restricció es prendrà de manera consensuada i ha recordat que la campanya passada ja hi va haver un "exercici de responsabilitat". Així, ha posat el focus en altres usos de caràcter no econòmic de l'aigua, o no agrari com l'aprofitament hidroelèctric, que veurà reduïdes les seves expectatives.
De la seva banda, el president de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, Amadeu Ros, ha recordat que els pagesos han apostat enguany pel cultiu de cereal d'hivern a un 50% de la zona regable. Ros s'ha mostrat esperançat en l'arribada de pluges però també convençut que se salvarà la campanya si continua la sequera, ja que el cereal es deixa de regar a finals de maig i hauria de ser "molt dramàtic" que a l'estiu no es poguessin regar els arbres fruiters i altres cultius fins a finalitzar la temporada al setembre.
Inversió de 3 MEUR en la millora de la biodiversitat
La CHE ha elaborat una estratègia per a la millora de la biodiversitat a l'àrea regable dels Canals d'Urgell, de la mà de la Universitat de Lleida (UdL), i la presidenta de l'organisme l'ha presentat aquest dimarts a Mollerussa. L'estratègia està prevista al Pla Hidrològica 2022-2027 i compta amb una inversió de 3 milions d'euros. L'objectiu és millorar l'estat ecològic dels cursos i les masses d'aigua, la creació d'espais com entorns per a espècies de flora i fauna de ribera autòctones i el control d'espècies invasores, la millora de la connectivitat fluvial del Segre i la posta en valor de patrimoni hidràulic dels Canals d'Urgell per potenciar l'educació ambiental i la promoció local.
Els Canals d'Urgell tenen una superfície regable de 75.000 hectàrees distribuïdes entre les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell, la Noguera, les Garrigues i l'Urgell. El sistema de regadiu està format pels Canals d'Urgell (el Principal i l'Auxiliar), conjuntament amb les seves sèquies principals. El principal s'abasteix de l'embassament de Rialb – Oliana i l'auxiliar de Sant Llorenç – Camarasa.
Mitjançant la Comunitat General de Regants se subministra aigua a 21.000 regants, agrupats en 21 col·lectivitats, i s'abasteix 55 municipis, amb 112 nuclis i més de 117.000 habitants.
Pascual ha assegurat que "desgraciadament" la part catalana de la conca de l'Ebre és la que té pitjors perspectives en l'actual sequera. I es que al marge esquerra, tot i que la situació tampoc és bona, almenys van caure precipitacions a la capçalera que han permès "millorar una mica".
Davant aquest panorama, Pascual ha dit que la CHE està en contacte permanent i en vigilància per les zones crítiques, com pot ser la conca del Segre, que està en situació d'emergència des de fa molts mesos. Els contactes es mantenen amb la Generalitat, tant pel que fa a l'activitat agrària com també amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i els usuaris. Uns usuaris dels quals Pascual ha matisat que tenen capacitat de reduir i preveure i per això s'han adaptat, com és el cas dels pagesos, modificant els cultius per plantar els que tinguin menys demanda d'aigua.
Al març hi haurà les juntes d'explotació dels diferents territoris de la conca de l'Ebre i allà es prendran les decisions més rellevants per al conjunt de la campanya. Pascual ha dit que no perd l'esperança en que hi puguin haver precipitacions a la primavera, però ha reconegut que cada vegada queda menys temps i per tant ja s'estan adaptant a la realitat que els espera. L'embassament de Rialb es troba a menys del 12% de la seva capacitat total.
Les mesures es prendrien per tal de garantir l'aigua de boca i també els cabals ecològics dels rius fixats al Pla Hidrològic que s'acaba d'aprovar. En qualsevol cas, Pascual ha dit que qualsevol restricció es prendrà de manera consensuada i ha recordat que la campanya passada ja hi va haver un "exercici de responsabilitat". Així, ha posat el focus en altres usos de caràcter no econòmic de l'aigua, o no agrari com l'aprofitament hidroelèctric, que veurà reduïdes les seves expectatives.
De la seva banda, el president de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, Amadeu Ros, ha recordat que els pagesos han apostat enguany pel cultiu de cereal d'hivern a un 50% de la zona regable. Ros s'ha mostrat esperançat en l'arribada de pluges però també convençut que se salvarà la campanya si continua la sequera, ja que el cereal es deixa de regar a finals de maig i hauria de ser "molt dramàtic" que a l'estiu no es poguessin regar els arbres fruiters i altres cultius fins a finalitzar la temporada al setembre.
Inversió de 3 MEUR en la millora de la biodiversitat
La CHE ha elaborat una estratègia per a la millora de la biodiversitat a l'àrea regable dels Canals d'Urgell, de la mà de la Universitat de Lleida (UdL), i la presidenta de l'organisme l'ha presentat aquest dimarts a Mollerussa. L'estratègia està prevista al Pla Hidrològica 2022-2027 i compta amb una inversió de 3 milions d'euros. L'objectiu és millorar l'estat ecològic dels cursos i les masses d'aigua, la creació d'espais com entorns per a espècies de flora i fauna de ribera autòctones i el control d'espècies invasores, la millora de la connectivitat fluvial del Segre i la posta en valor de patrimoni hidràulic dels Canals d'Urgell per potenciar l'educació ambiental i la promoció local.
Els Canals d'Urgell tenen una superfície regable de 75.000 hectàrees distribuïdes entre les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell, la Noguera, les Garrigues i l'Urgell. El sistema de regadiu està format pels Canals d'Urgell (el Principal i l'Auxiliar), conjuntament amb les seves sèquies principals. El principal s'abasteix de l'embassament de Rialb – Oliana i l'auxiliar de Sant Llorenç – Camarasa.
Mitjançant la Comunitat General de Regants se subministra aigua a 21.000 regants, agrupats en 21 col·lectivitats, i s'abasteix 55 municipis, amb 112 nuclis i més de 117.000 habitants.
