Actualitat
El primer dia se centra en la recerca entorn la necròpolis jueva medieval de les Roquetes de Tàrrega i en l’homenatge a Jordi Casanovas
Divendres es presentarà el llibre 'Qüestions de vida del molt savi senyor Moixé Natan', en una edició a cura de Josep Xavier Muntané Santiveri
Avui dimecres 4 de juny han començat les ‘Primeres Jornades d’arqueologia i patrimoni jueus a Catalunya’ al Museu Tàrrega Urgell. La iniciativa acollirà fins divendres un seguit de conferències, visites i taules rodones amb experts en la recerca, conservació i difusió del patrimoni jueu medieval, un llegat especialment ric a Catalunya, que s’estén des de l’antiguitat tardana fins al 1492. Durant aquesta època la presència jueva va ser determinant en l’àmbit polític, econòmic i cultural, i constitueix una part fonamental de la història del nostre territori sovint oblidada.
La trobada, que compta amb una cinquantena d'inscrits, ha començat amb una presentació i la benvinguda institucional a càrrec de l’alcaldessa, Alba Pijuan i Vallverdú, ha afirmat que “durant tres dies Tàrrega serà l’epicentre de l’estudi del patrimoni jueu a Catalunya amb especialistes vinguts d’arreu del territori que ens explicaran les seves recerques”. A més, ha anunciat que la intenció és que aquestes jornades se celebrin cada quatre anys a la capital de l’Urgell.
Per la seva banda, el director del Museu Tàrrega Urgell, Oriol Saula, ha destacat que “les jornades volen impulsar l’increment de la recerca arqueològica i documental que permeti conèixer millor el patrimoni jueu medieval, preservar-lo i posar-lo encara més en valor.” Saula també ha volgut tenir unes paraules de reconeixement “per al company de recerca Jordi Casanovas, que constitueix per a tots un exemple com a investigador rigorós i expert.”
Finalment, Marina Miquel, subdirectora general de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha reconegut que les trobades “són una fita molt important que posaran en valor tota la feina feta els últims anys a Catalunya sobre el llegat patrimonial i arqueològic. És una gran oportunitat perquè els estudiosos ens ajudin a enfocar el futur de la recerca en aquest camp.”
A continuació s’ha dut a terme la conferència inaugural a càrrec de Claire Soussen, professora d’història de l’edat mitjana a la Universitat de la Sorbona, que ha fet un repàs de l'evolució dels barris jueus a la península Ibèrica.
La necròpolis jueva medieval de les Roquetes, eix central del primer dia
Posteriorment, les jornades s’han focalitzat en la recerca entorn la necròpolis jueva medieval de les Roquetes de Tàrrega. En els darrers anys, s’han realitzat diversos estudis sobre les restes i les fosses comunes localitzades en aquest espai que han permès obtenir nous coneixements sobre la comunitat jueva de Tàrrega d’aquella època. La sessió també inclou una visita al call i a la casa d’Avraham Xalom, descrit com el darrer gran filòsof jueu català i que va residir a la ciutat al segle XV.
Homenatge a Jordi Casanovas, gran estudiós del llegat jueu a Catalunya
A la tarda està previst un acte en record de la figura de Jordi Casanovas i la seva contribució a l’estudi del llegat jueu a Catalunya i a l’estat espanyol. El director del Museu Tàrrega Urgell, Oriol Saula, serà l’encarregat d’obrir la sessió rememorant la figura de Casanovas, filòleg català i especialista en epigrafia hebrea medieval que va morir l’any 2020. Esperança Valls, presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics, i Daniel Botella, arqueòleg municipal de Lucena, completen l’homenatge.
Presentació del llibre 'Qüestions de vida del molt savi senyor Moixé Natan'
Les jornades continuaran dijous i divendres amb noves sessions dels diferents inventaris de patrimoni jueu de Catalunya, el País Valencià i també es farà una visita al jaciment de la Cuirassa de Lleida. Les jornades es clouran divendres a les set de la tarda amb un acte especial on es presentarà el llibre ‘Qüestions de vida del molt savi senyor Moixé Natan’, en una edició a cura de Josep Xavier Muntané Santiveri, doctor en Filologia Hebrea i especialitzat en judaisme medieval. L'acte constarà d'una conversa entre Ana Bejarano Escanilla, professora titular i coordinadora de la Secció d’Hebreu i Arameu del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la UB, i l’autor del llibre.
L’assistència a tots els actes és gratuïta i cal fer la inscripció prèvia a info@museutarrega.cat. Les ‘Primeres Jornades d’arqueologia i patrimoni jueus a Catalunya’ estan organitzades per l’Ajuntament de Tàrrega i el Museu Tàrrega Urgell amb el suport del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Arqueoxarxa, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, el CSIC (IMF, Barcelona), la Universitat de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, a banda de comptar amb la col·laboració de diferents institucions.
Divendres es presentarà el llibre 'Qüestions de vida del molt savi senyor Moixé Natan', en una edició a cura de Josep Xavier Muntané Santiveri
Avui dimecres 4 de juny han començat les ‘Primeres Jornades d’arqueologia i patrimoni jueus a Catalunya’ al Museu Tàrrega Urgell. La iniciativa acollirà fins divendres un seguit de conferències, visites i taules rodones amb experts en la recerca, conservació i difusió del patrimoni jueu medieval, un llegat especialment ric a Catalunya, que s’estén des de l’antiguitat tardana fins al 1492. Durant aquesta època la presència jueva va ser determinant en l’àmbit polític, econòmic i cultural, i constitueix una part fonamental de la història del nostre territori sovint oblidada.
La trobada, que compta amb una cinquantena d'inscrits, ha començat amb una presentació i la benvinguda institucional a càrrec de l’alcaldessa, Alba Pijuan i Vallverdú, ha afirmat que “durant tres dies Tàrrega serà l’epicentre de l’estudi del patrimoni jueu a Catalunya amb especialistes vinguts d’arreu del territori que ens explicaran les seves recerques”. A més, ha anunciat que la intenció és que aquestes jornades se celebrin cada quatre anys a la capital de l’Urgell.
Per la seva banda, el director del Museu Tàrrega Urgell, Oriol Saula, ha destacat que “les jornades volen impulsar l’increment de la recerca arqueològica i documental que permeti conèixer millor el patrimoni jueu medieval, preservar-lo i posar-lo encara més en valor.” Saula també ha volgut tenir unes paraules de reconeixement “per al company de recerca Jordi Casanovas, que constitueix per a tots un exemple com a investigador rigorós i expert.”
Finalment, Marina Miquel, subdirectora general de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha reconegut que les trobades “són una fita molt important que posaran en valor tota la feina feta els últims anys a Catalunya sobre el llegat patrimonial i arqueològic. És una gran oportunitat perquè els estudiosos ens ajudin a enfocar el futur de la recerca en aquest camp.”
A continuació s’ha dut a terme la conferència inaugural a càrrec de Claire Soussen, professora d’història de l’edat mitjana a la Universitat de la Sorbona, que ha fet un repàs de l'evolució dels barris jueus a la península Ibèrica.
La necròpolis jueva medieval de les Roquetes, eix central del primer dia
Posteriorment, les jornades s’han focalitzat en la recerca entorn la necròpolis jueva medieval de les Roquetes de Tàrrega. En els darrers anys, s’han realitzat diversos estudis sobre les restes i les fosses comunes localitzades en aquest espai que han permès obtenir nous coneixements sobre la comunitat jueva de Tàrrega d’aquella època. La sessió també inclou una visita al call i a la casa d’Avraham Xalom, descrit com el darrer gran filòsof jueu català i que va residir a la ciutat al segle XV.
Homenatge a Jordi Casanovas, gran estudiós del llegat jueu a Catalunya
A la tarda està previst un acte en record de la figura de Jordi Casanovas i la seva contribució a l’estudi del llegat jueu a Catalunya i a l’estat espanyol. El director del Museu Tàrrega Urgell, Oriol Saula, serà l’encarregat d’obrir la sessió rememorant la figura de Casanovas, filòleg català i especialista en epigrafia hebrea medieval que va morir l’any 2020. Esperança Valls, presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics, i Daniel Botella, arqueòleg municipal de Lucena, completen l’homenatge.
Presentació del llibre 'Qüestions de vida del molt savi senyor Moixé Natan'
Les jornades continuaran dijous i divendres amb noves sessions dels diferents inventaris de patrimoni jueu de Catalunya, el País Valencià i també es farà una visita al jaciment de la Cuirassa de Lleida. Les jornades es clouran divendres a les set de la tarda amb un acte especial on es presentarà el llibre ‘Qüestions de vida del molt savi senyor Moixé Natan’, en una edició a cura de Josep Xavier Muntané Santiveri, doctor en Filologia Hebrea i especialitzat en judaisme medieval. L'acte constarà d'una conversa entre Ana Bejarano Escanilla, professora titular i coordinadora de la Secció d’Hebreu i Arameu del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la UB, i l’autor del llibre.
L’assistència a tots els actes és gratuïta i cal fer la inscripció prèvia a info@museutarrega.cat. Les ‘Primeres Jornades d’arqueologia i patrimoni jueus a Catalunya’ estan organitzades per l’Ajuntament de Tàrrega i el Museu Tàrrega Urgell amb el suport del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Arqueoxarxa, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, el CSIC (IMF, Barcelona), la Universitat de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, a banda de comptar amb la col·laboració de diferents institucions.
