Deixar marges més amples als camps de cereal pot reduir les males herbes, segons una recerca en què participa la UdL
Es tracta del primer estudi que proposa una tipologia de límits en camps de cultiu a la zona mediterrània d'Europa

ACN Lleida .- Deixar marges més amples als camps de cereal pot reduir les males herbes que redueixen el rendiment del cultiu, com ara la rosella (Papaver rhoeas), l'escaldaboques (Bromus diandrus) o el margall (Lolium rigidum). Així ho posa de manifest una recerca en què ha participat la Universitat de Lleida (UdL) i que s'ha publicat a la revista Weed research. Es tracta del primer estudi que proposa una tipologia de límits en camps de cultiu a la zona mediterrània d'Europa. Els investigadors de l'ETSEA de UdL, la Universitat de Saragossa, el Centre d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó (CITA) i l'Institut d'Agricultura Sostenible del CSIC a Còrdova han analitzat més de 230 camps de Catalunya, Aragó i Andalusia. Així, han establert fins a cinc tipus de límits, que van des dels estructuralment senzills fins a estructures complexes.
La principal conclusió, segons expliquen des de la UdL, és que els marges més estrets i plans contenen moltes de les espècies de males herbes anuals que es troben també al centre de camp i en gran abundància. En canvi, els marges de més de tres metres i amb cert pendent acullen espècies que no solen trobar-se dins dels camps dels cereals, plantes perennes típiques del territori procedents de les taques circumdants de la vegetació natural, com el siscall (Salsola vermiculata), l'argelada (Genista scorpius) o la farigola (Thymus vulgaris) que no suposen un problema per als cultius. 

L'estretor d'un marge fa que sigui "més fàcilment pertorbable", és a dir, que li arribin restes d'herbicides i fertilitzants, tot afavorint les espècies anuals que perjudiquen els cultius. L'investigador de l'ETSEA Xavier Oriol Solé-Senan explica que, "amb els marges més amples, les espones no seran una font de mala herba per dins del camp". "Erròniament, de vegades veiem que les espones es pertorben mecànicament, es cremen o s'hi aplica herbicides", assenyala. Quan això succeeix, "les plantes infestants dels camps troben en aquests marges refugi i s'hi instal·len potenciant futures infestacions dels camps", segons Solé-Senan. "En canvi, les espècies perennes redueixen la captació de les males herbes anuals", afegeix. 

La recerca proposa una millor gestió dels marges dels cultius de cereals "per combinar objectius ambientals i de producció". A més, els investigadors asseguren que la protecció de les espones pot també ajudar a conservar espècies rares de males herbes, que en altres països com França o Anglaterra estan protegides per la legislació.

 
ESCOLTA L'INFORMATIU

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i raons tècniques, per a millorar la teva experiència de navegació, per a emmagatzemar les teves preferències i, opcionalment, per a mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Hem inclòs algunes opcions de configuració que et permeten dir-nos exactament les cookies que prefereixes i les que no. Prem ACCEPTAR per a consentir totes les cookies. Prem CONFIGURACIÓ per a decidir les opcions que prefereixes. Per a obtenir més informació sobre les nostres cookies accedeix a la nostra Política de cookies aquí: Més informació
Configuració