Demà dijous es reunirà la taula d’habitatge de l’Urgell, on nou òrgan que pretén ser un espai de diàleg i entesa dels diferents agents de la comarca, on s’intentarà que de la cooperació sorgeixin solucions per a molts dels problemes d’accés a l’habitatge dels municipis urgellencs.
Segons ha explicat a Ràdio Tàrrega el president del Consell Comarcal Gerard Balcells “es tracta de fer debat i diagnosi per veure com està la situació actual en tema d’habitatge i decidir accions futures”.
En el cas de territoris rurals com l’Urgell, després de dècades de pèrdua de població, han acumulat una gran quantitat d’habitatge buit que, amb el pas del temps, s’han anat degradant.
La xifra d’aquests habitatges degradats a l’Urgell voltaria entorn el 80% dels habitatges buits. Això comporta rehabilitacions importants per poder-los tornar a ocupar i, en molts casos, s’opta per vendre, amb el risc de més ennobliment de l’habitatge, o per esperar la declaració de ruïna. Amb la situació actual de poca oferta d’habitatge de lloguer, els joves quan es volen emancipar tenen dificultats per quedar-se al poble i els possibles nouvinguts no tenen la possibilitat d’establir-s’hi.
A Catalunya, l’habitatge buit es troba al voltant del 12%, i les segones residències també en el 12%. Als territoris rurals l’habitatge buit augmenta fins al 20%, i a l’Urgell hi han pobles on els habitatges buits i les segones residències són més del 50%.
Gerard Balcells ha explicat que un altre dels serveis que es dona des del Consell de fa uns mesos és la Borsa d’Habitatge de l’Urgell, inclosa dins de la Xarxa de mediació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Aquest servei ofereix als propietaris d’habitatges buits, condicions avantatjoses per tal que els posin a lloguer.
El president del Consell Comarcal ha explicat que és bàsic apostar pel repoblament “a fi i efecte de no trobar-nos amb una capitalitat molt forta i poblada i uns pobles buits”.
A la taula d’habitatge de l’Urgell de demà estan convidats l’Agència Catalana de l’Habitatge, el mateix Consell Comarcal de l’Urgell amb els seus tècnics, cooperatives de l’àmbit social i de l’habitatge com l’Associació Alba entre d’altres, i els col·legis d’arquitectes i advocats de Lleida.
